1

Un estudi sobre les manifestacions festives tradicionals a

Manlleu durant el període de Carnestoltes

Biblioteca Municipalde Manlleu

2

1. Introducció

2. El calendari

3. Els símbols

4. La història

5. Revista de premsa

6. Les cançons

7. Conclusió

8. Bibliografia

3

1. Introducció

El calendari festiu manlleuenc s’ha anat modificant en el curs del temps.Algunes celebracions s’han perdut en el temps i d’altres han nascut en unesclat cultural. És lògic que això sigui així si es té en compte que qualsevolmanifestació festiva és filla de la societat que la realitza i, aquesta societat ésplenament dinàmica en la seva forma de ser i d’expressar-se.

D’entre les fites anyals més destacades del passat de la població, que serveixd’exemple perfecte de l’afirmació anterior –i de la qual ara no en queda ni elrecord- hi havia el Carnestoltes.

Els romans ja havien establert unes festes que, d’una manera o altra, handefinit el Carnestoltes actual: les Saturnàlia eren dedicades als esclaus i a lesclasses socialment dèbils, en les quals es provocava una inversió de l’ordreestablert; les Lupercàlia, en canvi, eren dedicaves a la fecundació i a laprotecció dels ramats, en les quals la disfressa tenia un paper molt important; iles Matronàlia eren dies dedicats exclusivament a les dones. Totes trescoincidien en un moment de l’any que aniria des de finals de desembre fins almarç.

Més endavant, la cristianització del programa festiu va establir que elsmoments clau del calendari havien de respondre a la commemoració dels fetsmés importants de la cosmologia religiosa. La Setmana Santa passava a ser–prenent com a càlcul les fases de la lluna- la referència obligada per alsprimers mesos de l’any. L’abstinència de menjar carn i de fer altres excessosen els dies anteriors a la Pasqua –coneguts com a Quaresma- va propiciar elnaixement d’un període obert a la llibertat i a la manca d’obligacions: elCarnestoltes.

El cicle festiu de Carnestoltes ha tingut els dies principals en la setmanaimmediatament anterior a l’inici de la Quaresma. Des del Dijous Gras o Llarderfins al Dimecres de Cendra normalment s’han desenvolupat la majoriad’activitats que són dedicades a la figura que personifica l’essència d’aquestesjornades: el rei Carnestoltes. Tot i això, no és gens estrany que ja dies abanses facin els preparatius de la festa.

Com que cada país, cada comarca, cada població, va desenvolupar diferentsaspectes festius d’acord amb la seva identitat i la seva estructura social,Manlleu –la que era una petita població sorgida al voltant d’un monestiragustinià, prop del riu Ter, va consolidar un Carnestoltes propi que va morir famés d’un segle.

4

2. El calendari

5 de gener 6 de generReis

2 de febrerLa

Candelera

Diumenges

Rua degalers

Tarda- Contrapàs

Tarda- Contrapàs

Tarda- Contrapàs

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGETarda- Rua debenvinguda.Entrada delCarnestoltes

DijousLlarderMatí- Ball deGitanesVespre- Ball de laPost- Ball del Llop

Diumenge deCarnestoltesMatí- Ball de lesGitanesTarda- Contrapàscerdà- Ball d’enSerrallongaVespre- Segon saraudels galers

Dilluns deCarnestoltes- Ball de lesPastores- Ball delburro- Ball de laLlum

Dimarts deCarnestoltesMatí- Contrapàsde l’Alcalde- Contrapàsdel RectorTarda- Contrapàscerdà- Dansa perla VilaVespre- Tercersarau delsgalers

Dimecres decendra- Ball delContrapàs alfinal pontVespre- EnterramentdelCarnestoltes

(Comença laQuaresma)

(Aquesta relació d’actes i l’assignació d’un dia i moment concret no ésinqüestionable. Tampoc es tracta d’una foto fixa de cap moment històric. Tot ique hi ha balls que la majoria d’autors en concreten la celebració, d’altresnomés hi ha un esment de les seves característiques; malgrat això, s’ha pogutestablir una certa programació)

5

Durant el segle XIX, i segurament els que el van precedir, el Carnestoltes vaser una de les festivitats més celebrades a Manlleu. El seu caràcter popular iple de disbauxa va tenir una gran acceptació entre els habitants d’una poblacióen transformació, des del punt de vista econòmic i social.

El cicle festiu de Carnestoltes començava, a Manlleu, la mateixa tarda de Reis.L’època de l’any dedicada en honor al rei de la broma i la disbauxa, bans de laseriositat i austeritat de la Quaresma. Durant el matí de la festivitat de l’Epifaniales parades de la Fira de Reis havien omplert d’activitat la plaça Major (que enaquella època era com s’anomenava l’actual de Dalt Vila) i a migdiadesapareixien. El soroll dels entaulats i de les fustes deixava pas,progressivament a la fressa de la gresca. A mitja tarda, un grup de joves,anomenats galers, els encarregats d’organitzar les activitats en honor del granCarnestoltes, començaven la seva feina. Unes hores abans, la vigília, ja havienorganitzat una gran cercavila que anunciava el moment que s’acostava, peròaleshores era quan es feia un ball. Els galers, generalment dotze, anavenvestits amb jaqueta i calça curta, mitjons blancs, camisa blanca, mocadoraragonès al cap i un cinturó de cascavells –o un penjoll de cascavells a lescames. Sis dels galers voltaven la plaça al so de la música d’una cobla –que afinals del segle XIX solia ser de Sant Pere de Torelló– formada de cornamusa,tamborinet, flabiol i gralla. La resta de galers cercaven parella per a tots, entreel públic que s’havia reunit en el lloc i, a indicació d’un d’ells, s’iniciava unadansa a la qual tothom hi era convidat i que es ballava en grups de tres oquatre parelles. En cada grup, els balladors, s’entrellaçaven els braçospassant-se’ls per damunt de les espatlles d’uns i altres. Acabada aquestadansa s’organitzava un nou passant per la població. En alguna ocasió, elseguici que es formava, estava acompanyat per carros guarnits i es cantavenalgunes cobles. D’aquella manera s’acabava el primer episodi carnestolesc,però cada diumenge, i a mesura que s’acostava la data del Carnavals’intensificava, es ballava el contrapàs. Primer el ballaven els dos galers (oorganitzadors de la festa) tots sols, un a cada angle de la plaça. Feta la primeraballada, un galer escollia sis fadrins i l’altre sis fadrines i els aparellaven perquèdansessin, i després d’aquest segon contrapàs, el ball restava obert a tothomqui desitgés prendre-hi part 1. El dia de la Candelera, a la tarda, es feia un altrepassant dels galers i es feia el mateix cerimonial que durant la diada de Reis.D’aquesta manera s’anaven acostant les diades de màxima activitat i que,d’acord amb la tradició, són movibles en el calendari –tot depenent de la diadade Pasqua a la qual precedeixen en quaranta dies.

El diumenge anterior al Dijous Llarder arribava el gran personatge (algunsautors situen aquesta activitat el diumenge posterior). Havent dinats’acostumava a organitzar una gran rua que anava a rebre En Carnestoltes. Al’eixida del poble, uns quants que ja s’havien avançat lliuraven als quearribaven un ninot de palla estrafet, amb careta i vestits estrafolaris, el qual erapassejat per tota la població. De tant en tant, un pregoner deia les excel·lènciesdel Carnestoltes. De retorn i amb En Carnestoltes es feia camí cap a la plaçamajor i s’acabava la festa amb el contrapàs cerdà enmig de gran tabola i follia.

1 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg.267-272

6

Els ballaires tenien gran punt a envoltar amb les seves evolucions els pobresmúsics fins a fer-los caure i rodolar per terra, emportats per l’enfollit remolí, imés d’un n’hi havia hagut que havia sortit esbroncat de la jovenívola bromada 2.A la nit, sarau de Llum. Aquests saraus que eren cada dia de Carnestoltes,consistia a improvisar ball a cada barri o carrer, ja fos en una taverna o a casad’un del veïnat 3.

DIJOUS LLARDER

El Dijous Gras és el dia que marca l’inici de les principals activitatscarnavalesques. Durant el matí els galers anaven pels carrers de la població iper les fàbriques per tal de convidar els treballadors a començar activament elCarnestoltes. Feien un ball dit de les gitanes. Per aquest ball, en un principi, escomptava amb les noies que anaven sortint de casa seva a mesura que lacomitiva passava pel davant; posteriorment el ballaven davant de les fàbriques,amb l’autorització prèvia dels amos o dels contramestres. Era un ball deparelles molt animat; els balladors vestien peça llarga i barret de copa i lesballadores es posaven les millors robes que tenien. S’hi ajuntava molta de lagent dedicada al treball de les fàbriques, la qual ja no tornava a posar-se atreballar un cop havia sortit al carrer per veure la dansa. Portaven una bèstia decàrrega amb unes alforges de traginer per carregar els ous que solien rebre endonatiu, a part d’alguna quantitat en metàl·lic que solien donar els patrons. Estractava, per tant, d’un captari amb el qual s’arreplegaven els donatius quepatrons i treballadors feien per al Carnaval.

A la vesprada era el moment de fer el ball de la Post. El ballaven homes solsguarnits estrafolàriament i amb molts cascavells penjats, la meitat del qualsduien una fusta a l’esquena (anomenada post) que a meitat segle XIX es vasubstituir per un sarró de pell o cuiro farcit de palla, i l’altra meitat unes pales defusta. Es col·locaven en dues fileres i al so d’una orquestra formada per unacornamusa, un flabiol, un tamborí, un tabal i, a vegades, altres instruments. Totel grup anava desfilant pels carrers de la població i s’aturava de tant en tant perfer el ball que tenia el punt d’inici davant la casa del rector. Els de la pala escol·locaven davant dels de la post i, al ritme de l’orquestra, anaven saltant per,quan s’indicava, els primers picar els segons, fusta sobre fusta; en momentsdeterminats s’assenyalava, al toc d’una corneta, un repic continuat ques’aturava, també, quan es donava l’ordre. Els ballaires del ball de la Postanaven seguits d’un carro amb una bóta de vi, i després de cada ballada lacolla feia una tirada tan abundosa, que en acabar el ball pocs n’hi havia que espoguessin aguantar ben drets. El vi era pagat pel qui portaven la pala 4.L’escenari es completava amb una escenificació formada per dones ambcaputxa o mantellina i un llum encès; també es col·locaven petits focs quedonaven una ambientació tètrica i fantàstica. No hi havia una cançó expressaper a aquest ball, però la mainada, quan feien la simulació d’aquesta dansa

2 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 2963 Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 19554 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg.321-322

7

havien adaptat la música rítmica a la lletra de: “Ballarem lo ball de la Post, quepica ó no pica; ballarém lo ball de la Post, que pica ben fort”.

El recorregut acabava a la plaça major on es feia el ball del Llop. Enmig delrecinte, a la segons meitat del segle XIX, descosien els sarrons i en treien lapalla, amb la qual armaven una gran foguera, i al voltant d’aquesta, produintxisclets estridents, feien una darrera dansa saltant i guimbant 5. En algunmoment, els balladors s’havien posat pells de xai i feien crits com d’un llop.

DIVENDRES I DISSABTE

No hi havia prevista cap activitat important per al divendres i dissabte. Devienser dies de descans dels esforços dels dies anteriors i de preparació delveritable Carnestoltes.

DIUMENGE

El diumenge de Carnestoltes al matí, es formava una comparsa, integrada perhomes sols, que anava voltant els carrers al so d’alegre música i s’aturavadavant de les cases on hi havia noies, a les quals feia sortir per tal de ballaramb elles uns quants punts de dansa. Aquest ball rebia, com un d’anterior, elnom de ball de les Gitanes6. A la nit tenia lloc el segon gran sarau dels galers.

En algunes ocasions, en aquest dia, s’havia interpretat el Ball d’en Serrallonga.Éra una dansa-entremès, o sigui, una comèdia coreogràfica o ballet amb

5 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 2426 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàgs.326-327

8

argument. Inspirat en episodis de l’accidentada vida del famós Joan Sala“Serrallonga”, hi intervenien tot un seguit de personatges, encapçalats pelmateix Serrallonga i la seva oponent femenina Joana de Torrelles. Els figurants-protagonistes i comparseria- anaven dialogant i movent-se en rudimentàriesevolucions coreogràfiques en un clos reservat al centre de la plaça i enmig del’expectació de nombrosa concurrència.

DILLUNS

El dilluns era un altre dia capital del Carnestoltes manlleuenc. Era el dilluns deles Pastores perquè sembla que antigament eren precisament les pastores lesqui en aquesta ocasió tenien predomini en la dansa. Més endavant, les donesprocuraven vestir-se més o menys de pastora i triaven un ballador per a cadaball. Els homes requerits estaven obligats a ballar, si us plau per força 7. Comque era dia de mercat, es reunien a la població moltes noies de les pagesiesveïnes i de les masies i llogarets del Cabrerès, que aprofitaven l’estada perprendre part en els saraus que s’hi organitzaven. El ball central de la diada era,precisament, anomenat de les Pastores; era de parelles i ball rodó o agafat, ien aquest eren les dones que havien d’anar a buscar al ballador, en lloc de fer-ho els homes com era normal tot temps de l’any. Aquesta costum va perdurarfins ben estrat del segle XX quan pel dilluns de Carnestoltes eren les donesque anaven a cercar el ballador que més gràcia els feia 8.

En aquesta diada tenia lloc, també, un curiós ball. Era el contrapàs o ball delBurro on participava, de forma ben directa, un animal d’aquests. La fadrinallaes disfressava de manera grotesca, i s’agafava les mans per formar una llargatira en actitud de ballar el contrapàs. En el penúltim lloc del rengle s’hi posavaun ase que el ballador immediat havia de tenir del ronsal. Darrere l’ase i com aúltim contrapassaire figurava una dona, la qual, com que havia d’agafar-se ambel ballaire que duia al costat i aquest era l’ase, no podent donar-li la ma, liagafava la cua. Quan el ball, d’acord amb els passos del contrapàs, encontinuat moviment d’avanç i retrocés, tirava endavant l’ase seguia fàcilment jaque era estirat pel ronsal; quan havia de recular, però, era estirat per la donaque li agafava la cua i la bèstia, en lloc de seguir, s’enfuriava i no tardava aengegar un seguit de guitzes que la dona havia d’esquivar. Per tal que el mal lifos el menor possible s’embolcallaven les potes de l’ase amb un manyoc dedraps. La dona que s’avenia a fer un paper tan poc lluït era generalment algunainfeliç llogada per pocs diners 9.

7 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 3358 Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 19559 Amades, Joan. Les diades populars catalanes, volum IV, Barcelona : Barcino : 1932 –1949, pàg. 10

9

A la nit s’organitzaven els anomenats balls de la Llum. En un principi erenveritables orgies; no s’anunciava prèviament ni l’hora ni el lloc i calia perseguirla música del cercavila que tenia lloc. Aleshores una llum –d’aquí el nom-assenyalava el local on, en un racó, es col·locava una botella de vi que estavaa disposició de balladors i balladores. Quan aquest envàs era buit s’apagava elllum i s’iniciava la disbauxa.

DIMARTS

El dimarts de Carnestoltes tornava a ser un dia destacat. Hi havia balls en elsdiversos carrers i les places, sobretot a la plaça major, l’actual de Dalt Vila. Elprimer era el contrapàs cerdà en el qual els balladors posaven tanta empentaque provaven de fer caure els músics del seu seient, cosa que havienaconseguit en alguna ocasió. Durant el matí també es ballava el contrapàs del’Alcalde. Primer ballaven dos galers vestits de levita i barret de copa, i desprésd’un contrapàs entrava en dansa el batlle, vestit també com ells, el qual escolliaper balladora una familiar seva. Cap altra parella fora d’aquestes tres nointervenien en la dansa10. En aquesta diada també es ballava l’anomenatcontrapàs del Rector. El ballaven, a la plaça, un representant de la màximaautoritat religiosa de la vila i per això era permès utilitzar els bancs del’església, que servien de seient als nombrosos espectadors. Subsistí fins aprincipis del segle XIX tal com va testimoniar la memòria de molts manlleuencsque el recordaven presidit pel rector Raimon Mas, finit el 184711. Aquests dosballs són el testimoni del respecte, volgut o no, que el poble adreçava a les 10 Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984, pàg. 27311 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893, pàg. 193

10

autoritats fins i tot en moments tan anàrquics com en carnestoltes. Despréstothom dinava en un hostal.

A la tarda, la mateixa cobla del dia de Reis ja era a la plaça, es col·locava daltd’un entarimat, i es dansava el contrapàs cerdà. Els homes duien barret copaltai gambeto. Les dones, caputxa blanca. Posteriorment s’organitzava la dansaper la Vila en la qual tothom es guarnia segons la seva voluntat: els galersduien calça curta, espardenyes i polaines de cascavells; els homes anavenvestits com millor podien; i les dones solien guarnir-se amb corbates de gransserrells i virolades, faldilla molt arrugada i mocadors de cap florejats. Només hipermetien participar les parelles que ho havien sol·licitat prèviament. La dona onoia que havia de ballar la dansa calia que portés abans d’hora el berenar acasa del seu ballador, i aquest ho ajuntava al seu i els duia o lliurava a un home–anomenat el cisteller– que duia el de tots12. Es començava ballant i donantdues o tres voltes a la plaça. Després, els balladors es distribuïen en duesfileres, en una els homes i en l’altre les dones, i anaven pels carrers de lapoblació. Quan al cap de colla li semblava bé feia parar i es ballava en aquelllloc. Generalment ho feien davant d’algun hostal o d’un amic, o a casa d’algúque ho havia sol·licitat (en aquest darrer cas s’havia de pagar). Després de lesballades el cisteller repartia els paquets de berenar i tothom menjava i bevia; elvi solia ser un regal dels hostals on s’havia ballat.

Tot plegat s’acabava amb el Tirabou, ball esbojarrat amb aires de bacanal, a laplaça. Agafant-se uns i altres per les mans corrien i saltaven, tant com podien,resseguint els principals carrers. Si el de davant s’entrebancava, o ho feiaveure, tots els del darrere es llençaven al damunt dels que els precedien. Quanestaven cansats de saltar i córrer tornaven a la plaça on s’havien quedats elsgalers; aquests es posaven de dos en dos davant per davant i es posaven lesmans a les espatlles tot fent un pont, per sota del qual anaven passant els delTirabou. Finalment es ballava un contrapàs.

A la nit, en un local, es repetia el contrapàs i s’acabava amb un sarau de Llum,el tercer i darrer dels galers.

DIMECRES DE CENDRA

Els galers no treballaven durant aquest dia. Es dedicaven a recaptar tot elsdiners que els havien promès o que els devien després de les ballades davantcases particulars el dia anterior. Si no cobraven, els dies de festa, després decada missa, es dedicaven a empaitar els deutors. Un cop havien recollit tot elcapital esperaven el dia de Pasqua per pagar aquells deutes que havien contretells mateixos arran de l’organització de les festes.

A la tarda es trobava la gent al capdavall del pont de can Moles i s’hi ballava uncontrapàs en senyal de comiat del Carnestoltes.

12 Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu, 1955

11

A la vesprada es feia l’enterrament del personatge. En una carrossa il·luminadaamb atxes de vent acompanyaven la figura o ninot que havien anat a rebre eldiumenge anterior. Ploraven, llençaven crits, feien contorsions llastimoses iridícules, com moguts de gran pena i algun corrandista solia també engegar-hialguna melangiosa cobla d’acomiadament13.

Aleshores començava, oficialment, la Quaresma.

13 Gasol, Josep M. / Calendari folklòric manlleuenc. Dins: Lletres Amicals, núm 18,Manlleu, 1958, pàg. 70

12

3. Els símbols

Les manifestacions tradicionals, els diferents elements que formen part d’unfesta, són símbols amb atribucions, sentits i significats que permeten ferinterpretacions i lectures de la societat de la qual formen part.

El conjunt d’elements del Carnestoltes manlleuenc aporten un guió diferent alsimple seguiment cronològic i a la lectura històrica que s’ha fet en les pàginesanteriors. Els personatges amb els seus noms, els tipus de balls i elsguarniments festius suggereixen prendre un punt de vista que pot explicaralguna cosa més que les anteriors. I d’entre la gran diversitat, destaquen lagran quantitat de danses que omplien, dia sí dia també, el programad’activitats. Com va dir l’antropòleg Manuel Delgado “A les festes no es balla,perquè el que fem en realitat és ballar la festa mateixa” 14.

GalerEl galer era el membre del grup de persones organitzador dels actes delCarnestoltes. En aquest sentit es tracta d’una mena de paborde, com els queorganitzaven les activitats de nombroses festes. Aquest nom ,en ocasions, erautilitzat com a sinònim de primer paborde.

Ball de GitanesAmb aquest nom es coneixen diverses danses que s’havien ballat, i encara esfa, a diferents llocs de la geografia catalana. Es creu que són la supervivènciad’antigues cerimònies agràries. Algun autor ha apuntat que s’anomenavengitanes les dones que, tot just sortides de les fàbriques, brutes i ambindumentària poc vistosa, participaven de la dansa; aquesta teoria, però, no escreu certa ja que es tracta d’una manifestació preindustrial.

Ball de la PostL’origen d’aquesta dansa és incert. Torrent i Garriga apunta que podria haverestat introduït a Manlleu pel prior del monestir agustinià en els segles XV o XVI.La presència de cascavells en la indumentària dels balladors, com s’ha atribuïta d’altres danses, es deu a un antic ritu agrari per desvetllar la terra i estimularla fertilitat dels conreus. De la mateixa manera es podria establir amb el fet depicar una fusta, i posteriorment un sarró, que es tractaria, més aviat d’unaforma d’estovar i preparar per a la nova estació. La presència del foc, en lacrema de la palla que farcia els sarrons és un element idoni d’aquestsprocessos simbòlics de regeneració.

Ball del LlopJoan Amades atribueix el nom del ball del Llop a tot el ball de la Post, del quales té record que només n’era la darrera ballada. La figura del Llop era temudaen la societat agrària i rural i no estava exempta de connotacions diabòliques.Per als romans era símbol de l’hivern i, potser, la presència d’aquest animal enels darrers compassos de la dansa de Dijous Gras o Llarder podia ben ser unacomiadament a aquesta estació anyal i la benvinguda a la primavera.

14 Diari Avui, 23 de febrer de 1992

13

Ball d’en SerrallongaLa figura llegendària del bandoler Serrallonga, de nom Joan Sala, va esdevenirel prototipus de l’heroi generós, defensor dels desvalguts i enemic delsopressors. El seu record va estructurar-se en un ball parlat, dramàtic, amb lahistòria de les seves aventures, gestes i fets vitals. Diversos figurants, a més dela figura del bandoler, servien per dibuixar aquesta narració.

Ball de les PastoresL’existència d’un ball en el qual les dones tenien, a l’inrevés del que eracostum, el dret a triar ballador és un clar exemple de la inversió social pròpiadel Carnestoltes. La disfressa, la ocultació de la pròpia identitat, amb unatransformació generada pel canvi de professió, fesomia i, moltes vegades,mitjançant el canvi de sexe són elements indissociables d’aquesta festa. Lapresència de la idea de pastores, atribuïda a les dones participants, pot serfruit, com han apuntat alguns autors, de la presència de pastores del Cabrerèsen la diada en la qual es celebrava la dansa. En aquest darrer cas, seria unaspecte definidor de la societat que devia generar tota la manifestaciócarnestoltesca, preindustrial i eminentment rural.

Ball del BurroEs tracta d’un dels balls més enigmàtics de tot el cicle festiu. La presència d’unburro en una dansa no és aliè al context festiu català. En qualsevol cas es potinterpretar com un gest misogin de primera categoria el fet de posar un donadesprés de l’animal, disposada a rebre’n les guitzes.

ContrapàsAquesta dansa és un antecedent molt pròxim de la sardana actual. El seu nomes deu al moviment dels passos, un endavant i l’altre en direcció inversa. Elsballadors es situaven en filera o rengle i eren dirigits per l’anomenat capdanser(funció que haurien exercit els galers). Tot ballant es feia la volta a la plaça,mesurant els passos de tal manera que en acabar la música es tornessin atrobar just al punt de partida, generalment d’esquena als músics. El contrapàsadoptava sempre el compàs binari, de sis per vuit, amb intercalacions delcompàs de tres. La seva melodia era d’una certa uniformitat tonal. El seu origenes creu que és religiós ja que una mostra primigènia en són els balls que tenenlloc en commemorar la Passió de Crist i que es coneixen amb el nom delDivino.

TirabouEn època de decadència del contrapàs, a final del segle XIX, es va anomenaramb aquesta expressió fent referència a l’acció del capdanser, que haviad’arrossegar els balladors.

Contrapàs cerdàAquest era una varietat zonal del contrapàs ballat, preferentment, a laCerdanya –d’aquí el seu nom-, a l’Alt Urgell, al Rosselló, al Conflent i alVallespir. Tot i això, a la plana de Vic era costum ballar el contrapàs curt; éspossible que els dos noms es confonguessin en el Carnestoltes. El cerdà tenia

14

dues combinacions irregulars de passos: els trencats i els seguits. Elscontrapassaires, encapçalats pel cap de colla, feien una volta a la plaça totballant i havien d’acabar justament on havien començat. Aconseguir això eratreure el contrapàs.

Contrapàs de l’AlcaldeLa figura de l’alcalde, com a president ‘un ajuntament i cap de l’administraciómunicipal no es va instaurar i consolidar, a Catalunya, fins al segle XVIIIdesprés dels decrets de Nova Planta. Es tracta, per tant, d’una denominacióque devia lligar-se a la vida pública manlleuenca durant el segle divuitè iprincipis del XIX. El fet de retre homenatge o mantenir un lloc destacat per a lamàxima autoritat dins de les activitats eminentment populars i, conceptualment,anàrquiques és un cas inhabitual en el context festiu.

Contrapàs del RectorCom en el cas de l’alcalde no és estrany la presència d’aquesta figura en lafesta. En el cas concret del Carnestoltes manlleuenc cal tenir en compte que larectoria era punt de partida de balls com el de la Post .Segons algun autoraquesta dansa va tenir origen en el priorat de santa Maria i el gest cap al rectorseria una deferència provocada per aquest deute.

Dansa per la VilaEl nom d’aquest ball és prou explícit. Les actuals cercaviles no són res més queaixò. En aquestes activitat és curiosa la importància de la indumentària, de lanecessitat de participar-hi en parella i de la presència destacada del menjar.Pot fer-se la hipòtesi de ser un gest adreçat a la fecunditat i a la regeneració del’espècie a partir d’aquesta mena de joc de compartir el berenar. La finalitzacióesbojarrada en el tirabou podria ser el toc orgíac d’un ball formal.

Sarau de llumNom genèric amb el qual es van conèixer els balls que se celebraven a darrerahora del dia i que tancaven el programa festiu de la jornada. Antigament erentrobades orgíaques que es celebraven a qualsevol casa del nucli urbà i quenomés era indicada per un llum posat a la finestra.

15

4. La història

La història del Carnestoltes local es perd en el record dels segles. Les poquesdades que hi ha de la seva celebració en temps passats es deu a referènciesindirectes d’algun autor dedicat a la recerca del folklore o a la memòria, volàtil,d’un manlleuenc.

El primer esment del qual es té constància el va aportar Domènec Torrent iGarriga15 a finals del segle XIX quan, en paraules seves, el Carnestoltes ja estrobava en plena decadència. La dada que aporta és de l’Arxiu Municipal,document de 1652 que no s’ha pogut localitzar, que en forma de ban prohibiales activitats carnestoltesques a causa d’una epidèmia, menys el ball de la Post“per ser de molta serietat”. De cent anys després, concretament de 1755, i pelmateix Torrent se sap que un altre ban municipal prohibia la utilització demàscares16 (Llegiu la notícia).

Durant el segle XIX es devia produir, veient el ressò i anotacions que en van ferels estudiosos posteriorment, el màxim moment del Carnestoltes a Manlleu.Així devia ser quan el 1856 Martí Alsina va compondre el Sermó i les Coblesd’en Carnestoltes que durant força dècades es van llegir amb motiu de la festa ique a hores d’ara permeten resseguir les principals activitats que secelebraven.

La industrialització de Manlleu devia condicionar decisivament eldesenvolupament del Carnestoltes. Per noms de danses i per les referènciesconceptuals dels diversos balls que es duien a terme, cal remetre’s a unmoment preindustrial i de fonament agrícola: pastores, llop, llum, etc. Elsmoviments de població, entre nuclis, i la segmentació horària –sobretot des dela generalització de l’energia elèctrica que va desdibuixar el límit entre el dia i lanit- i de la transformació del calendari –que va deixar de basar-se en elsprocessos naturals per fer-ho en les necessitats de producció- van trencar ambles manifestacions populars ancestrals. Se sap que en alguns moments delcicle del Carnestoltes es parava la fàbrica, com era el cas del Dijous Gras, isens dubte l’ambient festiu devia influir en la bona marxa de la maquinària. Ésen aquest punt, i per aquesta raó, que pels darrers anys del XIX DomènecTorrent assenyalava els mals temps i la “decadència” de la festa.

La nova societat va comportar, per altra banda, uns canvis d’escenaris. Labarreja entre la utilització de l’espai públic per excel·lència, el carrer i la plaça, il’espai privat, la casa particular on es feien alguns dels balls de llum, va donarpas a la utilització d’uns espais –es podrien considerar semipúblics osemiprivats- que van acabar essent els locals de les entitats culturals irecreatives que prenien força. Les nombroses societats, dels més variats cairespolítics i socials, prenien el relleu, de forma més organitzada i reglamentada, ala massa popular, de moviment espontani. D’aquesta manera es van començara organitzar balls de màscares en recinte tancat i de nou disseny festiu.

15 Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 189316 El Ter, 8 de juliol de 1899

16

Alguns fets històrics, d’abast internacional, també van afectar negativamentl’ànim del carnestoltes. El 1898, en plena Guerra de Cuba –a la qual havienanat a lluitar alguns manlleuencs- i en moment de crisi econòmica, es vandesenvolupar molt poques celebracions i malgrat que el sentiment es deixavanotar les autoritats no havien deixat mai de fer el ban obligat en el qual esdemanava tranquil·litat i poca disbauxa17 (Llegiu la notícia). El mateix va passarel 1899, any en què només es va fer algun ball del llum i algunes dansespúbliques a la plaça Quintana on va assistir molta gent, sobretot quitxalla18

(Llegiu la notícia).

L’any 1900 va ser una ocasió ben especial. En un intent de recuperar l’antigamagnificència es van programar les mateixes activitats tradicionals. D’aquestamanera, el dia de Reis va tornar a marcar l’inici del cicle festiu dedicat al rei dela broma. El periòdic La Veu de Catalunya, editat a Barcelona, recollia la notíciade l’esdeveniment19 (Llegiu la notícia). En aquella ocasió, també es van ferfuncions al teatre dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) i al local dela Joventut catòlica, i balls a can García i al Círcol Lliure Republicà. Aquestadarrera entitat, a més, va veure avortat el seu intent, per ordre de les autoritatsprovincials, de fer una carrossa referent als presos de Montjuïc, fet quesacsejava el moment polític.

Tot i que aquelles festes no eren gaire problemàtiques, des del punt de vista del’ordre públic, se seguien publicant els ban que prohibien, des de la clàssica porgovernamental a l’ocultació de la identitat personal de la població, la utilitzacióde caretes al carrer20 (Llegiu la notícia).

L’església, però, no deixava de desconfiar de les lleugereses que suposava lafesta. Era tradicional que a santa Maria hi haguessin sermons, el diumenge,dilluns i dimarts de Carnestoltes, de desgreuge i petició de perdó per lesofenses que ocasionalment es poguessin fer a qualsevol dels sagraments(Llegiu la notícia).

L’any 1901 devia marcar un abans i un després en el Carnestoltes manlleuenc.Els fets ocorreguts pel mes de març21 van sacsejar la vida social de la població.Unes setmanes abans, en plenes festes, ja van ocórrer desgràcies i fetsconflictius que indicaven l’ambient de conflictivitat22 (Llegiu la notícia).

Després d’aquells fets mai més, per tradició o de forma organitzada, es vatornar a celebrar un Carnestoltes seguint l’esquema antic.

Els nous temps van comportar una nova festa. Les associacions i societats vanprendre, definitivament, el relleu i organitzaven balls de disfresses i funcions 17 El Ter, 26 de febrer de 189818 El Ter, 25 de febrer de 189919 La Veu de Catalunya, 5 de març de 190020 El Ter, 16 de febrer de 190121 Bayón, Emili / Els fets de març de 1901 a la conca del Ter (I i II). Dins: El Ter,Manlleu : Ajuntament de Manlleu, núms. 60 i 61, març i abril de 200122 El Ter, 5 de març de 1901

17

teatrals. El 1916 la festa va transcórrer sense gaire per destacar; només en vasobresortir una petita rua, el dilluns, amb dues carrosses. La primera eral’anomenada Ronda del Tast, simulant una cuina, i l’altra la de la Societat delsPescadors de Canya (Llegiu la notícia).

Durant la dècada dels vint es va imposar la moda de fer concursos dedisfresses. L’Ateneu Manlleuenc, la Societat l’Estrella i la Unió Choral, alsteatre de can Garcia i de l’Edisson organitzaven grans balls on les millorsindumentàries podien aconseguir un premi de fins a 150 pessetes. En unaocasió va guanyar una dona vestida de tal manera que imitava la font centralde la plaça Fra Bernadí de l’època; el 1929 la guanyadora va ser Na QuitèriaCastells imitant una odalisca (Llegiu la notícia). Aquesta va ser una nova èpocadaurada del carnestoltes local.

L’any 1933, a més dels actes socials, va tenir lloc una rua a la plaça FraBernadí amb carrosses guarnides. Tres vehicles engalanats van desfilar,acompanyats d’orquestra, pels principals carrers de la població (Llegiu lanotícia).

El carnestoltes de 1936 va ser el darrer abans de la Guerra Civil. L’anterior nohavia estat massa lluït, segons la crònica de la premsa, i aquell tampoc deviaser-ho gaire. Pocs mesos després esclataria el conflicte bèl·lic que portaria mésde tres dècades de dictadura i la desaparició definitiva de qualsevol celebraciócarnestoltesca per molt de temps.

18

5. Revista de premsa(Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon

Anglada, 1893, pàg. 189)El documento más antiguo que hemos encontrado en nuestro Archivo

municipal que hable del baile de la Post, es un Bando del año 1652, en el cual,por razón de la epidemia que había afligido á la villa el verano anterior, seprohibían las funciones del Carnaval, á excepción del baile de la Post per serde molta serietat.

1898 - 1901

(El Ter, 26 de febrer de 1898)El Carnaval, sea por la circunstancias aciagas porque atraviesa nuestra

patria, que por ende siembran la desolación y amargura en el seno de muchasfamilias, ó por otros motivos atendibles, este año ha pasado casi del tododesapercibido; sólo algún baile de máscaras, así anunciado, per o en el cualéstas no concurrieron, ha procurado dar fé de su existencia.

A fin de prevenir desmanes, á que sin embargo no tienen propensiónnuestros morijerados vecinos, la Alcaldía ordenó publicar un bando en lamañana del domingo de Carnestolendas, calcado en un todo al que se publicóen el mismo día del año anterior.

La autoridades no tuvieron que reprimir expansiones desatinadas.Lo celebramos.

(El Ter, 25 de febrer de 1899)Las expansiones con motivo de Carnestoltas han quedado reducidas en el

presente año á algún ball de la llum, á bailes de máscaras casi sin idem y ádanzas públicas en la plaza Quintana, que estuvo durante las tardesatestadísima, especialmente de chiquillos y muchachas que poco sepreocupaban del compás de una murga ruidosa.

(El Ter, 8 de juliol de 1899)En el mes de Enero de 1755, por orden superior, se publica en Manlleu un

bando prohibiendo las máscaras en tiempo de carnaval, bajo penas tanseveras, que hoy no se aplican á muchos crimenes.

(El Ter, gener de 1900)Según se nos asegura, el el presente año se celebrarán en esta Villa las

funciones del Carnaval tal como se hacían antiguamente, empezando ya el díade reyes. En su virtud no faltará el renombrado Ball de la Post, la Dansa pervila, Ball de las Gitanas y demás que tanto renombre había dado al carnaval deManlleu. Mucho nos place ver renacer esos pasatiempos que hicieron lasdelicias de nuestros abuelos en días de carnaval y que eran muchos máshonestos que los modernos. Baste saber que el Ball de la Post se organizabaen la casa Rectoral, y que los demás bailes que se efectuaban en la plazaMayor, eran presididos por el Alcalde y el Cura-párroco, y que se llevaban a la

19

Plaza los bancos de la iglesia para que pudieran sentarse los que iban adisfrutar de estas diversiones.

(El Ter, 10 de febrer de 1900)Se han celebrado algunos bailes, llamados de máscaras, sin concurrir á

ellos personal con careta.Dícese que no obstante la poca afición de referencia hasta el presente

demostrada, en las noches de Carnaval habrá bailes de máscarasregularmente concurridos de ídem, recorrerá la población una vistosa cabalgatay tendrá lugar en las calles y plazas la representación de cuadro ó episodio“Don Juan de Serrallonga”.

(El Ter, 26 de febrer de 1900)El domingo penúltimo, 18 del actual, fue entrado en esta villa el travieso y

reidero Momo, ó S. M. Carnestoltas.El acto de la entrada revistió las solemnidades de costumbre, deteniéndose

el carruaje cubierto de rama y adornado de llustrina, vistosa, como así dos másocupados por personal chamuscado, en las boca-calles, en donde después delas coplas ad hoc, y que se publicaron el año próximo pasado el número 31 deeste periódico, se pronunció un discurso “sermó den Carnestoltas” que no tuvonada de incorrecto.

A la vanguardia de la comitiva iba un carrito con un pellejo de vino.Durante la permanencia del revoltoso Momo en esta villa, aunque se

conceptúa anómalo ha cesado el bullicio que reinaba al anochecer y alamanecer de todos los días con desdoro del prestigio de la vecindad, pues elbailoteo al son de un bombo y de trozos de hojadelata en varias calles y por finde fiesta en la plaza de Bernardino, llegó á rayar hasta el escándalo.

Se nos asegura que definitivamente no saldrá una cabalgata del “CentroLibre Republicano” en otro caso sería ó hubiera sido no con alusiones alproceso de Montjuich, conforme se pretendia, en virtud de haberlo prohibidoterminantemente el Excmo. Sr. Gobernador civil.

Ayer tuvieron lugar bailes con orquesta en el local teatro “can García” y enel de la Sociedad Centro Libre Republicano, viéndose ambos, aunque éste másque el otro, muy concurridos.

No ocurrió incidente desagradable durante toda la noche, de lo cual nosalegramos.

El día de hoy ha amanecido lluvioso, habiendo sido el de ayer muyapropósito para divertirse los de carácter jovial; sin embargo no abundaron lasdisfressas.

A las primeras horas de la madrugada del viernes último se atropelló, singraves consecuencias, al Guardia Jurado D. Juan Anglada en la plaza Mayorde esta villa. Dícese que medió también un disparo de arma de fuego. Como elasunto está sub judice nos abstenemos de entrar en pormenores y de emitircomentarios.

El domingo último recorrió nuestras calles una numerosa comparsabailando el conocido y popular Ball d’en Serrallonga. Gustó mucho estapantomima, la que se hizo con buen orden y seriedad.

El jueves lardero se celebró con bastante propiedad, el antiguo yrenombrado Ball de la Post, originario de esta villa. Como ded costumbre,empezóse frente la casa Rectoral. No hubo durante él el menor desatén, y el

20

vecindario en masa acudió á contemplarlo y á solazarse con esa pantomimaque tiene tan noble origen.

En la tarde del jueves lardero se trabajó en todas las fábricas de esta villa,tal vez por saberse que los fábricantes no estaban dispuestos a tolerarlo.

(La Veu de Catalunya, 5 de març de 1900)El Carnestoltes comensá ab tot l’aparato d’una bullanga. Tant el matí com

al plegar els treballadors de dia, sortia una gentada d’homes, donas quecorrian pels carrers ab bombo, fluviols i caixas de petroli., ballant i saltant comuna colla d’esperitats; repetintse al mitg dia la funció en algunas fábricas; perode sobte pararen las músicas y’ls salts quedant com si tal cosa.

Vingue’l Dijous Gras, y els traballadors que volian parar, ab molt bon acordno ho feren, tornant a son treball com els dias ordinaris. Per la tarde’s balla’l“Ball de la post” comensant per ballarlo com de costum, davant la rectoriaprimerament, y després pels carrers y plassas de la vila, regnant l’ordre méscomplert. Aquest ball, originari de Manlleu, segons la tradició, fou fundat pelsmonjos qu’habitaren un temps el Monestir, pera evitar que’l poble s’entregués adiversions menys ignoscentas.

La nota discordant d’aquell dia, o millor dit de la nit vinenta, fou l’atropellcomés en la persona del guarda jurat Joan Anglada, que afortunadament notingué conseqüencas graves.

El diumenge continuà’l “Ball den Serrallonga”, figurant a la partida delcélebre bandoler uns quaranta individus. Aquesta pantomima, molt més apropde la veritat que la llegenda, agrada molt al públich que va per carrers y plassasdestorbantli més que una volta els moviments, acabant a la plassa deBernardino ab el simulacre de una sorpresa.

Lo demés de nostre Carnestoltes se reduhí a funcions de teatre en el teatredels Gwermans de las Escolas Cristianas, en la Joventut Católica y balls alteatre de Can García y al Circol Lliure Republicá.

Aquesta societat volia fer una gran cavalcada alussiva als presos deMontjuich, però tingué que desistir en vista de la actitut resolta del Governadorde la provincia y en vista del fracás del president en son viatge Barcelona

(El Ter, 24 de març de 1900)El domingo último, con un delegado de la Autoridad local, una comisión de

la colla que representaron el “Ball d’en Serrallonga” durante los días delCarnaval, en la mayoria de calles y plazas de esta villa y en varias de la ciudadde Vich, repartió la cantidad recaudada, deducidos los gastos, entre las familiasmás necesitadas de esta población.

(El Ter, 16 de febrer de 1901)El domingo último se pregonó un Bando referente á disfrazarse en los días

del próximo Carnaval calcado en las disposiciones siguientes, que son pocomás o menos las que integran el de los otros años.

“Queda terminantemente prohibido llevar máscaras por las calles y usartrajes que ofenda á la moral.

También queda prohibido á los hombres usar traje de mujer y á las mujeresel de hombre. Igualmente queda prohibido usar traje militar y eclesiástico”

21

(El Ter, 5 de març de 1901)Los sermones que se predicaron en nuestra iglesia parroquial con motivo

de las funciones religiosas celebradas el domingo, lunes y martes de Carnavalcorrieron á cargo del Rdo. P. Ferrán, del Inmaculado Corazón de María.

Las expresadas funciones religiosas de desagravio al Señor, conexposición de S. D. M. , fueron muy concurridas.

Poco antes de alborear el lunes de Carnaval fue maltratado de obra unjoven obrero de la fábrica de hilados de Hijos de V. Casacuberta.

En la noche del propio día fue apedreado el balcón de la casa de JuanSolá, sita en la calle Alta Cortada; tres ó cuatro piedras penetraron en elaposento dormitorio de dicha casa sin que afortunadamente causaran dañopersonal.

A las cinco del miércoles de ceniza fue atropellado otro joven obrero de lafábrica de tejidos de Hijo de J. Llagostera; antes de molerle á palos le echaronlos atropelladores un puñado de tierra en los ojos, sin duda para poder obrarmás á sus anchas y eludir el ser conocidos.

1916

(Ideal Manlleuense, 26 de febrer de 1916)Parece que el Carnaval de este año se presenta más variado y divertido

que los otros, pues casi todas las entidades de esta villa se prestan gozosas aagasajar debidamente a tan singular personaje. Esperamos que el pueblo deManlleu, sabrás dar pruebas de su cultura, no mortificando los sentimientos denadie y respetando a todos en general

(Ideal Manlleuense, 4 de març de 1916)Durante los tres días de Carnaval, habrán velas del Santísimo Sacramento

para las ofensas que en este dia se les haven.

(Ideal Manlleuense, 4 de març de 1916)No sabemos si reseñar que se presenta el Carnaval, animado o triste, ya

que fuera de los bailes y dos funciones teatrales, no se distinguirá en nada más

(Ideal Manlleuense, 4 de març de 1916)A última hora se dice que habrán carrozas. Venga señores, animarse y

tributar al Rey carnaval los honores que se merece

(Ideal Manlleuense, 11 de març de 1916)El Carnaval. El diumenge, dia 5, comensaren els balls en obsequi al rey de

la broma, resultan en alguna societat, bastant lluita. Continuaren aixís elsdilluns y per fí a m,es de balls hi hagueren dos... cavalgates..., sí, sí, ben miratde lluny cavalgates. La una, que era la de “Ronda del Tast”, se distinguía per lacolecció de fòtils que contenía, doncs desde la tapadora al ull de col, no hifaltava res. L’altra era de la societat dels Pescadors de Canya; s’hi veia en ellaun bon fi, més no posat en pràctica i per falta de temps o per falta de material.Amb tot els hi donem la enhorabona, ja que hi tingueren, el consegüent trevally demostraren son intent. El dimarts balls i prou. El dimecres, diada del enterro

22

de la sardina, no hi hagué res de normal, tothom estava tranquil a casetareposant i reanimantse del estat dèbil en que habia deixat el Carnaval

1928 - 1935

(Resum de l’any. Febrer de 1928)Entre els festeigs que la Societat Ateneu Manlleuenc organitzà en les

festes de Carnaval, fou una nota de bon gust, i originalitat, el Concurs de vestitsinfantils.

(Manlleu, 2 de febrer de 1929)Totes les societats locals, preparen la celebració del Carnaval, amb

diferents actes, majorment balls. A la societat l’Estrella, tenen contractadal’orquestra Manresa. Hi hauran tres balls de tarda i tres de nit. En el ball de nitdel dilluns, hi haurà un concurs de disfreces, premiant-se a les tres que més esdistingeixin, amb 150, 100 i 50 pessetes respectivament, obsequintse a lesdemés amb valuosos regals.

Han estat confiats els sermons de Carnaval i Quaresma, a tres Parescaputxins...

En la capella dels germans de les Escoles Cristianes, els tres dies deCarnaval d’enguany, hi tindran lloc els següents actes de desgravi...

(Manlleu, 16 de febrer de 1929)En el concurs de disfresses del dilluns de Carnaval, en el teatre Edisson,

resultà ésser guanyadora del primer premi, la senyoreta Na Quitèria CastellCatalà, quina es presentà amb un ric trajo d’odalisca. Es declararen deserts el2n i 3r premis, no obstant el seu import es repartí proporcionalment a 5disfresses.

Les festes del Carnaval han resultat molt brillants. Al teatre Edisson i alCinema García, uns lluïts i animats balls; els proveïdors de confetti i boles deneu, estem més que segurs, voldrien que cada mes fos Carnaval. A laCooperativa Mútua, hi actuà una companyia de varietats. Als teatres de laJoventut Catòlica i Germans de les Escoles Cristianes es representarensengles obres dramàtiques. Amb molt agrat dels qui hi assistiren. Cal dir que nos’ha registrat cap incident desagradable, durant les passades festes.

(Manlleu,1 de març de 1930)Durant els dies 2, 3 i 4, amb motiu de celebrar-se les festes de

Carnestoltes, al col·legi dels Germans dfe les Escoles Cristianes hanconfeccionat un atractiu programa, posant-se en escena les obres següents:Camí del vici – Trapaceries, El Duc de Montgomery, El seté no furtaràs, Com latomba i Criat de confiança. Hi pendran part les classes 1, 2, 3, 4 i 5ena.

Ha passat molt desaparcebut el dijous gras. Unicament l’ha celebrat laquitxalla amb uns suculents berenars. Anteriorment es donava en aquestadiada un caire carnavalesc, es dançava el popularíssim Ball de la Post. Res, totcanvia.

Lluïts balls carnavalescs a la Societat L’Estrella...

23

(Manlleu,15 de març de 1930)En les passades festes de Carnaval, a l’Església Parroquial de Sta. Maria,

predicà en les funcions de desgravi, el Pare Tor del Cor de Maria de Vich.Les festes de Carnestoltes ens han passat i per cert molt mullades, car no

deixà un sol instant de ploure, i això fou causa de què els balls es vegéssinmolt desanimats. Les funcions dramàtiques del... Cap incident desagradableocorregué durant aquestes festes.

(Manlleu,14 de febrer de 1931)El carnestoltes a Manlleu, es presenta per ara, un xic fred, tal volta degut a

la gran caiguda que d’un temps en aquesta part han sofert les Carnavalesques.No més sabem que a la societat L’Estrella i també a l’Unió Choral preparen unslluïts balls amenitzats per orquestrines de la capital.

(Manlleu,18 de febrer de 1933)Totes les societats manlleuenques es preparen per tal de celebrar ben

solemnement la festa de Carnaval que enguany s’escau els dies 26 i 27 delmes que som.

(Manlleu, 25 de febrer de 1933)Per diumenge a les 9 de la vetlla les societats recreatives locals han

organitzat un passant humorístic amb carroces i tot. Per referències sabem queLa Societat Ateneu Manlleuenc lluirà una carroça molt original representant LaConferència del desarmament a Ginebra.

La Societat L’Estrella una altra de molt exquisida i elegant amb alegoriescarnavalesques.

La Societat Unió Choral també representa una altra carroça sots el lemaTerpsicore.

Espectacles de CarnavalJoventut CatòlicaDies 26 i 27. Sessions de Cinema projectatnt-se la pel·lícula Sin novedad

en el frente.Unió ChoralDies 26 i 27. Balls de Tarda i Nit a càrrec de l’orquestrina La Choroniu.Societat L’EstrellaDies 26 i 27. Tarda i Nit. Balls a càrrec de l’orquestrina Jovenívol´s Jazz(augmentada) i Sensacional Concurs de disfresses amb 100 pessetes depremis.Ateneu ManlleuencDies 26 i 27. Tarda i Nit., Balls a càrrec de l’orquestrina Jazz Els Font’s.Cinema GarciaDies 26 i 27. Programes de Cinema.

(Manlleu, 4 de març de 1933)De CarnestoltesEl Carnestoltes acaba de deixar com de costum una immensa majoria dels

seus simpatitzants, atuïts de cos i d’ermilla. Ell però mentre el món sia món,vindrà cada any per aquest temps més o menys refet segons les

24

circumstàncies i les noves costums que contribueixen notablement atransformar-lo.

Enguany, malgrat els dies plujosos que ha ensopegat, i que han influïtbastant a confondre’l per la via pública, s’ha celebrat amb tota regularitat. (...)Som a la vetlla, hora les 9 i no plou. Es en aquests moments quant homcomença a reviure el que se’n diu el carnaval. Gran expectació de públic a laplaça Bernardí on hi ha reunides les parts integrants de la rua, amb participacióde les principals societats recreatives locals: Societat l’Estrella, AteneuManlleuenc i Unió Choral. Uns camions que llurs propietaris han tingut lagenerositat d’oferir per un moment a en Carnestoltes, acertadament engalanatsi revestits en forma de carroussels, per àgils mans d’elements tècnics en lamatèria.

Comença la rua amb un seguici i una espectació imponent. Triple orquestrai força xibarri, emprenent el passant per tots els carrers més principals de lavila.

Aquí finí l’únic espectacle carnavalesc; l’ordre dels programes llavors corriaper dintre. Els balls foren molt concorreguts havent de remarcar d’una maneraespecial el de la distinguida societat l’Estrella que amb el seu acertat concursde màscares contribuí a fer un èxit les corresponents sessions de ball.

El concurs de màscares organitzat per la Societat l’Estrella en els últimsdies de Carnaval, entre altres, foren obsequiades amb els dos primers premis,les dues simpàtiques jovenetes, filles del nostre amic En Julià Brouhon. Elfelicitem.

El mercat del dilluns passat, fou molt concorregut escaient-se de fer festaamb motiu del Carnaval.

Com a colorari de les festes de Carnaval, es celebrà el dilluns passat a laSocietat l’Estrella un sopar de companyonatge entre uns quants socis de lamateixa entitat, al final es pronunciaren brillantíssims discursos pel bon èxitobtingut en tots els actes que es celebraren.

(Manlleu, 10 de febrer de 1934)El Dijous GrasDijous d’aquesta setmana fou celebrada la tradicional festa del dijous gras.

La novella Mútua Escolar Cultural Manlleuenca que administra les aules delPatronat de Cultura va obsequiar tots els alumnes de les classes gratuïtes ambun suculent berenar.

Societat l’Estrella. Concerts, Balls i Concurs de disfresses femenines, pelsdies 11, 12 i 13 de febrer de 1934, amenitzats per l’Orquestrina Jazz Els Font’s.

(Manlleu, 17 de febrer de 1934)CarnavalForen molt animats els balls de disfresses propis d’aquesta temporada, en

espacial els organitzats per les entitats L’Estrella i l’Ateneu.PèrduaEn els dies de Carnaval, un jove amb cara tapada tingué la desgràcia de

perdre la vergonya en un dels llocs de major concurrència. Almenys així hodemostrava amb paraules i bromes de mal gust. S’agrairà esplèndidament, aaquell qui trobant-la tingui la bondat de retornar-li.

25

(Manlleu, 2 de març de 1935)Algunes entitats manlleuenques preparen grans programes de festeigs pels

dies de Carnaval. Balls en unes i funcions teatrals en altres.

(Manlleu, 9 de març de 1935)El Carnaval d’enguany ha transcorregut sense cap nota transcendental,

sense gaire gatzara, ni animació. Els passants de la Societat Unió Choral il’Estrella foren la única nota pública que recordava la diada.

26

6. Les cançons

Hi ha dos exemples de cançó dedicada a Carnestoltes que, per les sevesestrofes, poden considerar-se plenament manlleuenques. L’una i l’altramantenen grans semblances i relaten algunes de les manifestacions pròpies deles festes locals.

ØLa primera la va recollir Antoni Contijoch de la veu de Josep Casas (Pep del’Erm) que l’havia sentit a cantar al seu padrí durant las segona meitat del segleXIX.

CANÇÓ DEL CARNESTOLTES

Poseu-vos tots en bon ordre,Tots els que voleu seguirLes bullícies d’aquell homeQue ens farà molt divertir.

Preneu tots una advertènciaI dieu si no és veritatQue si voleu pastar “en grande”N’heu de posar un bon llevat.

Carnestoltes, quinze voltesDe Nadal de més a mésTots els dies fossin festesLa Quaresma mai vingués.

El bordó de les butxaquesMireu que esvorat està.Tot el dia obra i tancaSense mai no reposar.

Les butxaques escuradesA fiar tots anirem.No us espanteu taberneresQue per Pasqua pagarem.

Les butxaques proveïdesNo diguessin mai que noTot el dia cridaríemNoia! Porta’m el porró.

Pel dijous llarder es començaAquell goig amb gran tropell.De dies de les grans balladesI al vespre tots a la pell.

Tot saltant i fent posturesN’hi van tombant algun gotI després és gust de veureCom fan la dansa del Llop.

27

Perquè els galers, amb franquesa,Els paguem algun porró.Menjar i beure a costa d’altresM’estalvio tot això!

El dia de CarnestoltesÉs un dia principalQue es va a buscar aquell homecom si fos un general.

Ai mares que teniu fillesCompreu-los-hi un bon vestitQue anar a les balladesA la tarda i a la nit.

El dilluns de les pastores,Ai! Quin dia n’és aquell!Donzelles, viudes i casadesTotes tenen gran tropell.

Per què n’és la llur diadaQue poden anar a triar.Totes diuen: Ara passa,És hora d’aprofitar.

El dimarts de CarnestoltesÉs un dia principalA la tarda a les balladesI de nits tots al sarau.

De dies a les balladesi de nits tots al sarau..Ja podem estalviar-nosDe tancar la bossa amb clau.

El divendres i el dissabteTothom conta el que ha passatPrincipalment d’aquells homesQue n’agafen algun gat.

I també d’aquelles donesQue les han d’acompanyarI que quan són a casa sevaNo se’n saben despullar.

La Quaresma és arribadaBé ho podeu considerarQue no es pot menjar costellaSinó ous i bacallà.

Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu,1955

28

Ø Cançó recollida en el recull El Rec del Tint aportada per la manlleuencaEulàlia Homs i Soldevila que recordava que es cantava a principi de segle XX ala plaça de Dalt Vila :

CANÇÓ DEL CARNESTOLTES

Carnestoltes quinze voltesde Nadal a més a més.Tot lo dia fossin festesla quaresma mai vingués.La quaresma és arribadaja ho podeu considerarno podrem menjar costellessinó ous i bacallà.Ai mares, a les canalles,poseu-los un bon vestitper anar a veure en Carnestoltesque és un home divertit.El dilluns de les pastoresai quin dia n’és aquest:donzelles, vidues, casades,totes tenen grans tropells.Perquè n’és la llur diadaque poden anar a triartotes diuen: - Ara passan’és hora d’aprofitar.El dijous llarder es començaaquest goig amb gran tropell:de dies a les balladesi al vespre tots a la pell.El divendres i el dissabtetothom conta el que ha passatprincipalment aquells homesque n’agafen un bon gat.I també aquelles donesque les han d’acompanyari quan són a casa sevaja les han de despullar.

El Rec del Tint: recull de cançons populars. Vic : Impremta Daví, 1980, pàgs.76 i 77

29

Æ L’any 1856, el manlleuenc Martí Alsina va compondre unes coblesdedicades al Carnestoltes. Aquests versos, escrits en català de l’època i ambmés intenció que encert, són una gran prova de l’admiració i seguiment querebia aquest personatge bufó i el seu simbolisme. A les seves lletres s’hi potllegir les diverses manifestacions festives, balls, danses i altres activitats, quees realitzaven amb gran admiració. En van recitar fins a finals del XIX el dia del’arribada d’en Carnestoltes.

COBLAS DEN CARNESTOLTAS

Patricis den CarnestoltasEscolteu lo que os diré,Venerem en Carnestoltas,Mireuse que ara convéCom que som als últims díasNo ´l voldriam agraviarPerque un altre any ab franquesaA Manlleu vulga tornár. Poseuvos tots ab bon órdreLos que desitjeu seguirLas bullicias de aquest homeQue os fará molt divertír;Preneu tots una advertenciaY´m direu que es veritat:Si voleu fer bona pasta,Heu de posar bon llevat. Carnestoltas quinze voltasY Nadal de mes en mes,Tots los días fossen festaLa quaresma may vingués;La butxaca provehidaQue no digués may que nó,Tot lo día cridaríaNoya portam´lo porró.Lo dijous llardé ´s comensaAquell goig ab gran tropell:Lo dematí las GitanasY ´l vespre picá a la pell;Tot saltant y fent posturasNi van tombant algún got,Y després es gust de veurerCom fan la Dansa del Llop. Lo divendres y ´l dissapteTot es conta ´l que ha passatPrincipalment aquells homesQue agafaren un bon gat:Perque ´l Galés, ab franquesa,Als pagan algun porró;I menjant á costa de altresM´estalvío tot aixó.Diumenge de Carnestoltas,Día alegre y divertit,

30

A joves, vells i canallaPoseulos un bon vestitPer ´na veurer las balladasA la tarde, y a la nitVenerem en Carnestoltas,Qu ‘es un home divertit.Lo dilluns de las Pastoras,¡Ay quin dia n és aquell!Las donzellas y casadasTotas tenen gran tropellPerque n ‘es la llur diadaQue poden ana’ á triarTotas diuhen: ara passaY es hora de aprofitar. Quina diada n és aquella¡Si sempre pogués durar!Que las donzellas tinguerenLo dret de pogues triar;Moltas hi ha que fant pesebreQue no ne farian mayY ‘ls Galés no ‘s queixaríanDe tenirhi tant poch ball.Lo dimars de CarnestoltasEs lo día principalDe festejar aquell homeCom si fos un General;De días á las balladas,Y ´l vespre tots á sarau:¡Ja podeu estalviarvosDe tancar la bossa ab clau! En sé´al vespre vos convidaQue ho aneu tots ben vestits,Que éll ha de marxá á desterroY vol veure al seus amichs.Los encárrechs que ell vos donguiaProcureulos á cumplir,Y ensent l ’endemá enterreuloQue may més puguia surtir. Lo botó de la butxacaMireu qu ‘esmolat qu’está,Tanca y obra, y obra y tanca,Mentres res hi pot trobá;Mes quan veu que res hi trobaNe llensa un profund sospir:Veusaquí; teniu las mantasSobre tot porteu més víLa quaresma es arribada.Ja us podeu figurá’No ‘s pot menjar butifarraSinó ous y bacallá,La butxacas escuradasY tots á fiá aniremNo us espanteu, taberneras,Que per Pasqua pagarém.

31

Al enterro os recomanoQue no fasseu escaldums,Sobre tot feu bona feynaQue no faltin pas molts llumsPerque després no hi haguessimDe tornarhi á remana’Que ni hauria que diríanAixó sempre durará.

32

Æ Del mateix Martí Alsina es conserva un sermó que en Carnestoltes vallegir, durant la segona meitat del segle XIX, a la seva arribada a la població.Tot i que s’havia intentat substituir en alguna ocasió, per fer-ne un de més críticamb la situació de la població, es va mantenir durant aquest llarg temps:

SERMÓ DEN CARNESTOLTAS

Nobles vehins de ManlleuQue m’escolteu,Potser que alguns ja tindreuCabals memoriasDe certas requisitoriasQue´s van passá’Molt poch temps háDe un home talQue tenía gran cabalY gran comers,Vivía guanyant dinersTractant ab banyas:Un día per sas assanyasTot ho perdé,Y’l pensament li digué(Y aixís ho feu)De venirsen á ManlleuPer Carnestoltas.Al día daba mil voltasSeguint cafés,Saraus hostals, y ademésCarrers y Plassas,Anant ell ab sos sequassasPer tot correntDesencaminant joventY gent antiga,Era tota sa fatigaDesviá ‘l mon,Gran trevall tingué tothomEn perseguirlo,Sense poder conseguirlo,Pero al fi n’és encontratEn un hostal amagatMolt contentóA sota ´l bot del recó.Si no te ´l gatProu los hauría escapatLo gran tarydó!Lo portan á la presóEncontinent.Dos homes de entenimentVaren marxá,Com en Botxa y son germá.La causa passa a la AudienciaY ´ls Jutges feren sentencia

33

Ab brevetat.Deu mesos fou desterratNostre atrevitPer ferli perdre ´l dalitAb lo desterro.Y ara se ha deixat enterroCom si fos mort,Y ha recomanat molt fortA sos companysQue en lo present y altres anysEn semblants díasAb las majors alegríasJunts al hostalFassin un sarau com calBen resolutsBallant lo ball dels cornutsY li cantin las absoltasDient: ¡Viva en Carnestoltas!

34

7. Conclusió

Fa més de cent anys que el Carnestoltes manlleuenc va desaparèixer. No vanser els constants escrits de les autoritats, sinó la mateixa societat la que vaobligar-lo a morir o, simplement, va deixar que ho fes tot sol.

Segons es dedueix de les poques dades documentals que s’han conservat –siés que el Carnestoltes va ser tingut mai en compte en temps passats- elmoment de màxim desenvolupament va anar del segle XVIII al darrer terç delXIX. La magnitud de les celebracions i la simbologia dels actes, que ens hanarribat gràcies a l’estudi de diversos autors locals, mereixen un reconeixement iun record permanent. A més, és curiós constatar com conservava elementsque es poden associar molt estretament a les antigues festes romanes. De lesSaturnàlia –festes dels esclaus i de les classes socialment dèbils- se’n podiaderivar el caràcter eminentment popular; de les Lupercàlia –ritual de fecundaciói protecció dels ramats en el qual les disfresses jugaven un paper moltimportant- derivaria la presència del mot llop com a nom d’un ball, laindumentària de molts balladors i, sobretot, el caràcter agrari del ball de la Post,amb els cascavells i la percussió de les pales i fustes, per desvetllar la terradesprés del període hivernal, i de les Matronàlia –festes dedicades a les dones-derivarien els Dilluns de les Pastores i el ball en el qual, per única vegada, lesdones podien triar parella.

La redacció d’una Cobles i d’un Sermó indiquen que el 1856 era un momentdolç; ho diu el periòdic El Ter amb aquestes paraules: “a mediados de estesiglo (XIX) fue cunado estuvo en su mayor apojeo el carnaval en Manlleu,debido principalmente á la existencia, á la sazón, en la Villa, de algunaspersonas de genio expansivo y alegre, las que hasta ahora no han encontradoverdaderos sucesores” 23. Aquesta visió pessimista del moment en el qual esvan escriure les paraules, el 1899, ja havien tingut un precedent en les deDomènec Torrent i Garriga quan, uns anys abans –el 1893- esmentava que lafesta del Carnestoltes “es una de las que están en mas visible decadencia enManlleu” 24. La veritat és que el 1900 es recupera part de la programatradicional amb un sentit especialment nostàlgic, però, finalment, la crisieconòmica i social de la primera dècada del segle XX en signa la defunció.

Quina va ser la causa de la desaparició d’una joia etnològica?

Sens dubte l’evolució de la societat. La industrialització de l’economia, queoferia feina, però amb condicions extremadament precàries –d’higiène,d’horaris, de vida en general- va condicionar, enormement, el model culturalvigent des de feia segles; la prova la tenim quan el 1900 el Dijous Gras esdevédia de treball –forçat pels industrials- quan era tradició fer festa. I si Manlleutenia 1.478 habitants el 1801, eren 3.300 el 1852 i 5.823 el 1900. Aquest ràpid 23 El Ter, 11 de febrer de 189924 Torrent i Garriga, D. Manlleu, cróquis para su historia. Vic : Ramon Anglada, 1893,pàg. 189

35

creixement, a causa de l’atracció que va comportar l’oferta de llocs de treball,va desestabilitzar, encara més, els esquemes socials del Manlleu agrícola imanufacturer. Aquests nous manlleuencs, vinguts de zones amb diferentelements culturals, van introduir noves visions i formes de ser i de fer.

La revifalla del Carnestoltes, plenament aburgesat, dels anys vint i trenta notornaria a ser mai més el que era. La dictadura franquista va ser, al seu torn, lacausa de l’absoluta desaparició de qualsevol activitat carnestoltesca.

36

7. Bibliografia

GENERAL

Amades, Joan. Costumari Català, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Amades, Joan. Les diades populars catalanes. Barcelona : Barcino : 1932 -1949

Caro Baroja, Julio. El carnaval. Barcelona : Taurus, 1979

Soler Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona :Barcanova, cop, 1998

Torrent i Garriga, D. Manlleu, croquis para su historia. Vic : Ramon Anglada,1893

ARTICLES SOBRE EL CARNESTOLTES MANLLEUENC EN PREMSAPERIÒDICA

Albareda, Joaquim / El Carnestoltes i el Ball de la Post de Manlleu. Dins:Manlleu Publicació, núm. 183, 26 de febrer de 1982, pàg. 4 i 5

Arimany, Joan / De quan Manlleu es disfressava. Dins: Manlleu Publicació,núm. 466, 12 de febrer de 1988, pàg. 3 i 4

Arimany, Joan / Carnestoltes a Manlleu, fa cent anys. Dins: ManlleuPublicació, núm. 816, 16 de febrer de 1996, pàg. 8 i 9

Contijoch, Antoni / Coses de Manlleu. Dins: Lletres Amicals, núm 8, Manlleu,1955

Gasol, Josep M. / Calendari folklòric manlleuenc. Dins: Lletres Amicals, núm18, Manlleu, 1958, pàg,s. 50 - 122

Pujol, Marta / Carnestoltes. Dins: Manlleu Publicació, núm. 814, 8 de febrer de1996, pàg. 9

Pujol, Marta / Carnestoltes II. Dins: Manlleu Publicació, núm. 815, 16 de febrerde 1996, pàg. 9