De les estrenes a les felicitacions nadalenques a l'Arxiu Joan Amades

C M Y CM MY CY CMY K

C A T À L E G

Qui va ser Joan Amades?

Presentació de l’Arxiu Joan Amades

Introducció a la temàtica de l’Exposició

Història i evolució de les nadales

La venda de nadales

Les temàtiques de les nadales: serenos, vigilantsi escombriaires

Altres temàtiques

Nous oficis. Més nadales

Rebuig i desaparició de les nadales

Bibliografia

DE

L

ES

E

ST

RE

NE

S

A

LE

S

FE

LI

CI

TA

CI

ON

S

NA

DA

LE

NQ

UE

S

A

L’

AR

XI

U

JO

AN

A

MA

DE

S

E X P O S I C I Ó

Procés d’evolució i edició de les nadales

Difusió de les nadales

Il·lustradors

Versaires

La política i les nadales

Vigilants

Serenos

Escombriaires

L’esclat de la nadala romàntica

Costums nadalencs

Indrets emblemàtics de Barcelona

La moda en el vestir

Els uniformes

Símbols i heràldica

Noves felicitacions

Dibuixants: V. Aguado i R. Opisso

Oficis considerats femenins i altres oficis

Q U I E R A J O A N A M A D E S ?

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890- Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un etnòlegi folklorista destacat. Fill d’una família molt humil va passar els dos primers anys de la seva vida al poblenatal del seu pare: Bot (Terra Alta).

Estudià a l’Escola Víctor Hugo del seu barri, el Raval barceloní, fins als nou anys en què deixa l’escolaper treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants. Tres anys més tard, en comprar unaaltra parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar de viure amb els pares i s’hi va instal·lar, perdedicar-se a la compra i venda de llibres.

De formació autodidacta, els seus principals referents culturals foren per un cantó la bibliofília i per l’altrel’efervescència de la Catalunya obrera de principis del segle xx: l’ateneisme, l’excursionisme, l’esperantismei el folklore.

El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituiramb l’ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia els textos i li repassava els escrits i les provesd’impremta. El 1936, com a fruit de les seves col·laboracions en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,va editar el Diccionari de la Dansa juntament amb Francesc Pujol, el qual n’era el coordinador.

Va treballar a l’Arxiu Municipal d’Història de Barcelona i al Museu d’Indústries i Arts Populars de la mateixaciutat. La UNESCO li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial sobrerondallística. Fou un promotor destacat de l’esperanto i va fundar la Federació Esperantista Catalana.Dins el conjunt de la seva obra destaca el Costumari català (cinc volums), obra de gran importància pera l’estudi de la cultura popular catalana.

De les estrenesa les felicitacions nadalenquesa l’Arxiu Joan Amades

Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu

Inclou un CDamb les gravacionsdels sons i de les músiquesde l’exposició

Catàleg de l’exposició

©G

en

era

lita

td

eC

ata

lun

ya

Es

pr o

hi b

ei x

l ar e

pr o

du

cc

i ó,

e l

l lo g u e r , e l p r é s t e c i l ’ e x h i b i c i ó p ú b l i c a d ’ a q u e s t d i s c , l l e v a t

d e l s

cas o

se

sp

ec

i al m

en

ta

ut o

r i t za

t sD

ipò

sit

leg

al:

L-1

444

-2007

Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançonsde Nadal

A/ 1-3 Captes i estrenes

B/ 4-7 Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)

C/ 8-10Formuletes del tió de Nadal,de Cap d’any i de Reis

D/ 11-14Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)

E/ 15-18Crits de sereno

F/ 19-22Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)

G/ 23-32Crits de carrer

H/ 33-36Cançons de Nadal(Polifònica de Puigreig)

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

DDEE LLEESS EESSTTRREENNEESS AA LLEESS FFEELLIICCIITTAACCIIOONNSS NNAADDAALLEENNQQUUEESS

a l’Arxiu Joan Amades

Lluís-Carles BUSQUETS I CAMPDELACREU

ANNEX

Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançons de Nadal

Ramon VILAR I HERMS

Barcelona 2007

ExNad01-14_59-64.7.qxd:GC ExNadales 1-14 i 59-64 .qxd 3/12/07 17:05 Página 1

CATÀLEG

Edició: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

de la Generalitat de Catalunya

© Text: Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu

© Annex: Ramon Vilar i Herms

Impressió: Arts Gràfiques Bobalà

C/ Sant Salvador, 8. Lleida

Dipòsit legal: L.1.444-2007

EXPOSICIÓ

Organitza: Departament de Cultura i Mitjans de Comunica-

ció. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional

Catalana

Comissariat: Francesc d’A. López Sala,


Coordinació: Antoni Anguela, Francesc d’A. López Sala,


Textos: Lluís-Carles Busquets i Campdelacreu,

Francesc d’A. López Sala

Disseny expositiu: Néstor Pellicer

Disseny sonor: Josep Crivillé i Ramon Vilar

Enregistrament sonor: Josep M. Adell


Sumari

1. Qui va ser Joan Amades?

— 5 —

2. Presentació de l’Arxiu Joan Amades

— 5 —

3. Introducció a la temàtica de l’Exposició

— 6 —

4. Història i evolució de les nadales

— 6 —

5. La venda de nadales

— 8 —

6. Les temàtiques de les nadales

Serenos

Vigilants

Escombriaires

— 9 —

7. Altres temàtiques

— 12 —

8. Nous oficis. Més nadales

— 13 —

9. Rebuig i desaparició de les nadales

— 14 —

Bibliografia

— 14 —

EE XX PP OO SS II CC II ÓÓ

— 15 —

Plafons 1 i 2: Procés d’evolució de les nadales

— 17 —

Plafó 3

— 19 —

Plafó 4: Difusió de les nadales

— 21 —


Plafó 5: Il·lustradors

— 22 —

Plafó 6: Versaires

— 24 —

Plafó 7: La política i les nadales

— 25 —

Plafó 8: Vigilants

— 27 —

Plafó 9: Serenos

— 29 —

Plafó 10: Escombriaires

— 31 —

Plafons 11, 12 i 13: L’esclat de la nadala romàntica

— 34 —

Plafó 14: Costums nadalencs

— 36 —

Plafó 15: Indrets emblemàtics de Barcelona

— 39 —

Plafó 16: La moda en el vestir

— 43 —

Plafons 17 i 18: Els uniformes

— 47 —

Plafons 19 i 20: Símbols i heràldica

— 50 —

Plafó 21: Noves felicitacions

— 53 —

Plafó 22: Dibuixants: V. Aguado i R. Opisso

— 55 —

Plafons 23 i 24: Oficis considerats femenins i altres oficis

— 57 —

AA NN NN EE X

Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer,

i cançons de Nadal

— 59 —

Guia sonora (CD) de l’exposició

— 61 —


1. En aquest moment encara no s’havia creat el Centre de Promoció de laCultura Popular i Tradicional Catalana, el qual es creà l’any 1993 per donarcompliment al nou Decret-llei sobre cultura popular i associacionisme.L’adquisició de la Biblioteca de Joan Amades com posteriorment l’obra gràficaes varen fer a un particular.

1. Qui va ser Joan Amades?

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol

de 1890 – Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un

etnòleg i folklorista destacat. Fill de Blai Amades i

Teresa Gelats, una família molt humil, va passar els

dos primers anys de la seva vida al poble natal del

seu pare: Bot (Terra Alta).

Estudià a l’escola Víctor Hugo del seu barri, el

Raval barceloní, fins als nou anys en què deixa

l’escola per treballar en el negoci familiar de draps

que tenien als Encants. Tres anys més tard, en com-

prar una altra parada prop del Mercat de Sant Anto-

ni, va deixar de viure amb els pares i s’hi va ins-

tal·lar, per dedicar-se a la compra i venda de llibres.

De formació autodidacta, els seus principals

referents culturals foren per un cantó la bibliofília i

per l’altre l’efervescència de la Catalunya obrera de

principis del segle XX: l’ateneisme, l’excursionisme,

l’esperantisme i el folklore.

El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta

Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder subs-

tituir amb l’ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li

llegia, li repassava els escrits i proves d’impremta. El

1936, com a fruit de les seves col·laboracions en

l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, va editar

el Diccionari de la Dansa juntament amb Francesc

Pujol el qual n’era el coordinador.

Va treballar a l’Arxiu Municipal d’Història de Bar-

celona i al Museu d’Indústries i Arts Populars de la

mateixa ciutat. La UNESCO li encarregà de preparar

el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial

sobre rondallística. Fou un promotor destacat de

l’esperanto i va fundar la Federació Esperantista

Catalana. Dins el conjunt de la seva obra destaca el

Costumari català (cinc volums), obra de gran

importància per a l’estudi de la cultura popular cata-

lana.

Joan Amades

2. Presentació de l’Arxiu Joan Amades

El Departament de Cultura de la Generalitat de

Catalunya va adquirir l’Arxiu Joan Amades de mans

d’un particular, en dues etapes diferents. En un pri-

mer moment, l’any 1989, va arribar al Centre de

Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tra-

dicional Catalana1 la biblioteca que va pertànyer al

folklorista Joan Amades i Gelats. És un dels con-

junts bibliogràfics importants sobre cultura tradicio-

nal que existeixen al nostre país. Dins d’aquesta pri-

mera etapa, entre 1990-1991 la senyora Consol Ma -

llofré —cunyada i col·laboradora de Joan Amades—

va cedir al mateix CPCPTC un important conjunt de

materials fotogràfics, fitxes de música i documents

diversos que encara tenia a casa seva.

5


De les estrenes a les felicitacions nadalenques a l’arxiu Joan Amades


En una segona etapa, l’any 2001, i després de

llargues negociacions, el mateix Departament va

adquirir la resta del fons, l’obra gràfica de Joan

Amades que consta d’una col·lecció que aplega

prop de 13.000 documents dipositats en quatre

calaixeres de fusta especialment tractades per a la

conservació d’aquesta mena de material.

Aquest fons conté, entre d’altres, una rica col-

lec ció de nadales fins ara no exposades pública-

ment ni estudiades. La finalitat d’aquesta mostra és

donar a conèixer aquest fons al gran públic i pro-

moure la seva difusió entre els estudiosos de la

imatgeria popular catalana. Darrerament el Departa-

ment ha adquirit noves nadales, sobretot d’oficis,

que no estaven contemplades en el fons.

3. Introducció a la temàtica de l’exposició

El cobrament d’estrenes2 o gratificació en mone-

da o espècies que es feia per Nadal o Cap d’Any, ve

de lluny. Els arquitectes que s’anaven rellevant en

la construcció de la catedral de Barcelona, dels se -

gles XIII al XVI, ja esperaven aquestes diades per

millorar els seus guanys.

També hi havia estrenes o regals nadalencs con-

sistents en «pa i ous» que es donaven als nens i als

serveis públics. Els forners regalaven coques, els

fideuers pasta per a l’escudella, que consistia gene-

ralment en els anomenats macarrons de frare o de

dit de gegant, que era la pasta més grossa. Els

escombriaires donaven generalment la verdura per a

l’olla en especial el porro i l’api. Els nens, a canvi

d’aquestes estrenes, recitaven «dècimes», nom que

es donava a les poesies que normalment constaven

de deu versos.

4. Història i evolució de les nadales

Ara bé, el que es vol ressaltar aquí és l’imprès

amb el seu gravat corresponent, que feu la seva apa-

rició al primer terç del segle XIX o sigui pocs anys

després de la introducció de la litografia a casa nos-

tra per part d’Antoni Brusi i Miravent (1780-1823), a

qui el 1809 el Consell de Castella li concedí el privile-

gi d’impressió del Diario de Barcelona. Brusi, però,

no el pogué fer efectiu fins al 1814 any en què els

francesos abandonaren la capital catalana.

Antoni Brusi que havia anat a l’estranger per

aprendre la nova tècnica d’impressió, tornà a Barce-

lona, acompanyat del tècnic Louis Vuillaume que

Engelmann, establert a París, i considerat el millor

6

Nadala dels repartidors del Brusi

2. «Estrena» = «gratificació, regal en moneda o en espècia que es fa a algúper celebrar el començament d’una cosa, la primera notícia, una festa anyal,etc.; allò que es dóna de més a més del preu contractat; castellà aguinaldo (elque es fa per Nadal o Cap d’Any) // Modernament, primer ús o exhibició que esfa d’una cosa». Alcover, Mn. Antoni M. i Francesc de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1953.


litògraf del moment, li havia cedit perquè l’ajudés a

muntar una impremta litogràfica. Junt amb Vuillaume

trobem altres noms de gravadors francesos com:

Launay, Bodín, Courtines, Marchi o Wigle que dei-

xen en les seves obres reflectit el seu estil francès.

Molt aviat però aparegueren noms de litògrafs cata-

lans com: Serra, Burés, Fontanals, Febrer o Gual,

que donarien un caire més nostrat als seus gravats, i

per tant més popular i de major acceptació per part

de la gent.

Brusi va morir el 1823 i la impremta passà a

mans de la seva vídua i de la seva filla, i seria durant

aquests anys que apareixerien les primeres felicita-

cions nadalenques de mans dels repartidors del Dia-

rio de Barcelona, que tothom coneixia com el «Bru -

si». Així consta en les dites nadales, on se saludava

i desitjava bona sort als subscriptors.

El gravat al boix o xilografia que fins ara havia

estat el que es feia servir habitualment en la imatge-

ria popular, en aquesta primera etapa continuà –en -

cara que modestament–, fent la seva aportació; te -

nim exemples de gravadors xilogràfics com, Torner,

Noguera o Deberny entre d’altres.

Altres publicacions seguiren l’exemple del Diario

de Barcelona com el Guardia Nacional. Les litogra-

fies que il·lustraven aquestes primeres felicitacions

—òbviament en blanc i negre—, no duien cap dibuix

de tipus nadalenc i les dècimes no feien cap refe -

rència ni religiosa ni als costums d’aquestes diades.

Aviat, però, això canviaria i a partir, sobretot, de la

segona meitat del segle XIX, els temes, tant dels gra-

vats com dels versos que els acompanyaven en la

majoria dels casos, eren ja els propis de Nadal i

feien referència sobretot a un tema que atreia tant

creients com descreguts com és el dels àpats i la

teca d’aquestes diades. Aquestes felicitacions duien

ja la dècima al dors, i reservaven la primera cara al

gravat, guanyant d’aquesta manera en vistositat,

mentre que fins ara duien gravat i dècima junts, fent

la litografia de marc o orla.

Més endavant apareixerien altres nadales amb

temes diversos com els de caire polític, sobretot les

dels liberals en contra dels carlins.

Amb l’exposició internacional del 1888, revifà la

qualitat litogràfica que havia decaigut als voltants

del 1860.

Els diferents corrents artístics quedaren reflectits

també en les nadales com es pot veure en la de la

Unió Catalanista del 1903 amb dibuix de J. Pujol i

Brull o la del vigilant del 1933 de línia avantguardista

amb dibuix de A. Sala.

Unió Catalanista, 1903 Nadala del vigilant, 1933

7


5. La venda de nadales

Sobre la venda de nadales per part dels llibre-

ters, la millor mostra la tenim en aquest fragment

relatat per un d’ells:3

«La venda, per exemple, de felicitacions de

Nadal, que començava el dia 13 de desembre i

finia el 24, proporcionava un moviment especial

a la Llibreria. El personal que durant aquestos

dies la invadia era democràcia pura. El carboner,

l’escombriaire, el mosso taverner, l’aprenent de

fuster o lampista, els escolans del Pi i de la Ca -

tedral, els bastaixos de la Duana, els descar -

regadors del moll, serenos i vigilants, tal era el

personal de referència, al qual es procurava

complaure ajustant el text de les felicitacions al

caràcter de l’ofici o professió del comprador, i

perquè se’n fessin ben bé càrrec se’ls llegia amb

veu alta i bona entonació. Val a dir que a cop de

llegir els versos de les dècimes, tant el meu

pare, com jo i com els dependents, els sabíem

de memòria i, més que llegir-los, els recitàvem.

»Les felicitacions més populars eren les se -

güents:

Nosotros que trabajamos

Para vos con afición

Esta felicitación

Hoy con gusto os presentamos

Y aunque en ella no expresamos

Cuanto nuestro pecho abriga

Vuestra bondad nos obliga

A espèrar que comprendáis

Cuanto amor nos inspiráis

Aunque el labio no lo diga.

—————

El año al fin se termina

Y ha llegado ya el momento

De mostrar con ardimiento

Mi anhelo y amistad fina.

Una dicha peregrina

Para todos a Dios pido

Viva la paz, haya olvido

De bandos y disensiones;

Del licor y los turrones

Proclamemos el partido.

»Durant la guerra civil carlista aquesta darre-

ra dècima era la preferida, car invocava la pau

que tothom tant desitjava. Aquesta literatura

macarrònica era la que abellia durant els quinze

dies anteriors a les festes de Nadal.

»A més d’aquestes felicitacions que eren

litografiades i estampades amb purpurina, se’n

venien d’altres en blanc, generalment de paper

enxarolat i amb orles daurades, que calia escriu-

re-les a mà i, per tal de complaure els modestos

clients que les adquirien, nosaltres mateixos ens

encarregàvem de fer-ho, copiant-hi amb lletra

clara i vistosa, dècimes adequades extretes del

“Ramillete de felicitaciones”, popular llibret que

les contenia, per a tots els sants i festivitats de

l’any. Si algun dels tertulians de la llibreria feia

bona lletra, aquest pagava la festa. El meu pare

l’invitava a escriure-les, estalviant la feina als

dependents de l’escriptori. Els honoraris eren

modestos; no passaven de “dos rals” per dèci-

ma.»

Les dècimes també feren la seva evolució; com-

parem aquesta anterior amb la següent que és una

nadala bastant més anterior i que oferia el porter del

Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que té més

l’aire de demanar almoina que no pas el desig de

pau i felicitat.

S’ha respectat l’ortografia original, ja que val la

pena assaborir-la tal i com figura en la felicitació.

Aquell qui sia gorjac

Vaigi al born y passi l’reg,

Y encara que hi parli greg

De galls podrá omplir un sac.

Jo que no tinch de que ho pag

Res podré comprarhi amig,

Mes ja que Deu vos feu ric

Y ara es NADAL, en tal joc

Podreu ajudarme un poc,

Dant á la bossa un pessich.

Les felicitacions que tingueren més acceptació

entre la gent, ja hem dit que eren les dels serenos,

les dels vigilants i les dels escombriaires. Val la pena

aturar-nos una mica en cadascuna d’elles.

3. PUIG I ALFONSO, Francesc. La llibreria Puig de la Plaça Nova. Barcelona1938. Aquesta llibreria va desapareixer tràgicament a causa d’un bombardeig el30 de gener de 1938.

8


6. Les temàtiques de les nadales

Serenos

Els serenos eren un cos de voluntaris que havia

estat format en el segle XVIII. En un principi hom els

veia com unes persones vagaroses, però no trigà la

seva acceptació a comprovar llur efectivitat. No fou,

però, fins al 1838 que va sortir el primer reglament

imprès per a aquest cos i, donada la seva importàn-

cia, fins i tot es publicà al Diario de Barcelona.

En aquest reglament es feia referència al fet

que els serenos estaven distribuïts pels diferents

barris tant de l’interior de la ciutat com de fora

muralla, que portaven un xiulet i un fanal, i que

anaven armats amb pica i pistola —trets que veiem

perfectament reflectits a les nadales. El reglament

deia, a més, que la seva missió era impedir la sor-

presa i robatori dels ciutadans, les baralles, focs,

trencadissa de portes i finestres, i la conducció de

pa quets sospitosos. Així mateix havien d’impedir

els crits i aldarulls que poguessin molestar el des-

cans dels veïns.

Havien de cridar les hores i l’estat del temps

cada quart d’hora fent servir les paraules precises,

repetint-les a cada carrer tantes vegades com fes

falta, a fi i efecte que fossin escoltades a totes les

cases. D’aquí la creença que el nom de «sereno»

ve del crit que feien quan el cel estava serè («sere-

noooooo!»).

Aviat els serenos tingueren altres obligacions, i

així els trobem el 1841 recordant als veïns la prohi-

bició de fer volar estels des dels terrats de les

cases. O el 1854 de treure dels balcons i finestres

les gàbies de guatlles i d’altres aus. El reglament es

modificà diverses vegades i així es perfilaren els

deures del cos, com per exemple que el fanal havia

de portar el número i nom del districte corresponent

i aquest número figuraria a la barretina amb què

hom es cobria el cap. En cas de foc cridaria l’hora i

el nom del carrer perquè la veu arribés als altres

serenos que a la vegada el farien córrer.

Com a testimoni de la feina dels serenos, veiem

el que diu el Calaix de Sastre corresponent al 27 de

febrer de 1788:

«Se troben alguns artillers aquí a Barcelona,

que roben i assusten a la gent, havent escapat

del regiment i donant què fer a les rondes del

regiment de Guadalajara i als serenos per poder-

los agafar i dur a la presó; havent, segons s’ha

oït dir, atrevint-se un dels fugitius despullar a un

capellà en lo carrer de l’Hospital, a dos quarts

d’onze de la nit no sé si del vint-i-cinc, per esca-

par ab lo manteu i la sotana del capellà.»4

El 1849 —segons ens relata Francesc Puig i Al -

fon so en la seva obra Curiositats barcelonines—,5 a

Barcelona hi havia un sereno per barri, que durant

els mesos d’hivern sortia a les deu de la nit i es reti-

rava a les cinc de la matinada. I que a

«l’estiu sortia a les onze i es retirava a dos

quarts de quatre. Els serenos estaven a les

ordres del capitular de quarter i del cap de barri,

i eren vigilats pels caporals. Eren nomenats per

l’Ajuntament, però sense sou i vivien de les pro-

pines del veïnat.»

4. AMAT I DE CORTADA, Rafael d’, Baró de Maldà, Calaix de sastre, vol. I, Bar-celona: Curial, 1987, p. 185.

5. PUIG I ALFONSO, Francesc, Curiositats Barcelonines, Barcelona, 1930.Avisant els bombers

9


El 1887 el cos de serenos de Barcelona el for-

maven 90 membres, segons la Guia del Forastero de

Barcelona,6 i a més diu que la majoria de carrers

tenien els vigilants nocturns.

Els serenos passaren felicitacions nadalenques

fins a la seva dissolució el 1974.

Vigilants

El 4 de febrer de 1858 va sortir a Barcelona el

primer vigilant. Això va ser, concretament, al carrer

de l’Argenteria i era pagat pels veïns per tal de vigi-

lar les botigues.7 Fou l’origen del Cos. Amb el

temps, a més, tindrien la tasca d’obrir les portes de

les escales i donar a la vegada una candela encesa

al veí per poder-se il·luminar fins arribar al seu pis.

Eren característics d’aquests vigilants els grans

clauers que duien amb totes les claus del veïnat, on

no hi faltava el «rossinyol», vertadera clau mestra,

que obria les portes que es resistien a les claus con-

vencionals.

Les funcions d’aquests dos cossos (serenos i

vigilants), amb el temps s’anaren sobreposant, i al

final tots feien el mateix.

Escombriaires

Els escombriaires tingueren molta popularitat

sobretot a partir del 1839 en què l’Ajuntament de

Barcelona dictà les noves ordenances municipals

que reberen el nom de Bando general de buen

gobierno o de policía urbana.

Aquestes ordenances eren un resum de dife-

rents bans dictats en diverses èpoques anteriors

per reglamentar la venda de queviures, fidelitat en

pesos i mesures, etc., ja que el creixement de la

ciutat ho requeria pel seu bon govern i millora. Les

regles que es dicten sobre la neteja pública són

molt completes i inclouen les condicions que han

de tenir els carros de les escombraries i els encar -

6. COROLEU, J. Guía del forastero de Barcelona, Barcelona: Seix Editor,1887, p. 267.

7. És curiós comprovar com, en temps molt recents, a Catalunya, en frontde problemàtiques d’inseguretat ciutadana, s’ha reclamat la presència de vigi-lants de barri pagats pel propis veïns.

10

Detenint un lladregot Vigilant amb llança i fanal


regats de transportar rebuigs de tota mena. A més,

el ban especificava que el mal costum de tirar les

escombraries al carrer seria multat amb 12 rals de

multa.8

Els escombriaires, al so de la corneta, anuncia-

ven la seva arribada, i amb les seves gorres i bruses

de treball es feren molt populars sobretot entre les

minyones que baixaven les galledes de les escom-

braries, moment que aprofitaven els escombriaires

per galantejar-les. No cal dir que elles s’empolai -

naven i endreçaven els seus davantals per fer bon

efecte. Un cop marxaven els recollidors de la brossa

es feien petits cercles entre les minyones que inter-

canviaven comentaris al respecte.

11

Els primers carros

Anunciant-se amb la corneta

8. PUIG I ALFONSO, Francesc, Curiositats barcelonines, Barcelona, 1930, p. 81


7. Altres temàtiques

L’any 2005 la col·lecció de nadales de l’Arxiu

Joan Amades fou ampliada i complementada per

una nova col·lecció de felicitacions9 que venia a om -

plir uns buits temàtics com podien ser les sèries

dedicades a d’altres oficis. De fet, a l’Arxiu Joan

Amades només hi consten, majoritàriament, les de

serenos, vigilants i escombriaires.

Aquestes sèries consisteixen en uns models

estandarditzats on solament es canvia el nom i el

dibuix de l’ofici segons l’ocasió. Els oficis o ocupa-

cions que apareixen en aquesta nova col·lecció són

tan variats com els següents: forner, carter, por-

ter/era, fanaler, barber, grum, aprenent, carboner,

bastaix (mosso d’estació), fuster, lampista, mecànic,

escolanet, serraller, fondista, ferrer, cambrer, cirabo-

tes,10 lleter/era, electricista, telefonista, telegrafista,

droguer, transportista, barretera, taverner, pintor,

repartidor, ebenista, cafeter, pintor, modista, renta

cotxes.

La majoria de dibuixos d’aquestes felicitacions

són anònims, però també n’hi ha de signats per

Aguado i tota una sèrie, per Opisso. La impressió és

cromolitogràfica i, quant a l’època d’edició, s’ha de

dir que va dels anys vint fins als cinquanta del segle

passat. Cal destacar-ne una de 1937, en plena Guer-

ra Civil.

L’idioma emprat depèn sobretot del moment polí-

tic. Ja sigui dictadura d’en Primo de Rivera, II Repú-

blica, Guerra Civil o dictadura franquista, algunes

d’a questes nadales foren aprofitades o reciclades,

com la que presentem de la II República on la «o» de

«cartero» ha estat esborrada per catalanitzar-la.

De la mateixa manera, els símbols i referències

de signe religiós apareixen i desapareixen també

segons el moment tant en els dibuixos i orles com

en els textos de les dècimes impreses al dors.

I, ja que parlem de dècimes, fora interessant fer

un estudi aprofundit sobre els textos. Posem aquí

una mostra de la felicitació d’un treballador que

demana tota mena de benaurances per al seu amo

que li dóna feina, jornal i pa.

12

9. El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana —l’any 2005— va comprar a un llibreter de vell una col·lecció d’un centenar defelicitacions de Nadal.

10. «Cirabotes» = «Qui té per ofici enllustrar les botes i altre calçat decuiro», Alcover, Mn. Antoni M. i Francesc de B. Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, 1953.

Nadala catalanitzada

Signada per Opisso


8. Nous oficis, més nadales

Les tècniques avancen i cada vegada la societat

reclama més serveis. Per tant, hi haurà necessitat de

nous oficis els quals vindran a substituir els anteriors.

Per exemple, els carrers d’aquell temps —el pri-

mer terç del segle XIX— eren foscos com una gola

de llop, i el fet de pensar que hi havia els serenos,

donava una certa tranquil·litat. Vegem, si més no, el

testimoni d’en Josep Robrenyo (1780?-1838) que en

un dels seus sermons tan populars ens diu:

Foscus, diu, poc més o menos

l’evangeli dels serenos

Barchinonis tenebrarum,

Sicut golarum loparum.

Però el dia 3 de juny de 1841, Barcelona passà a

ser la primera ciutat de l’estat amb enllumenat

públic a gas, gràcies a l’acord signat entre

l’Ajuntament i Mr. Charles Lebón, a qui li donava

l’exclusiva durant quinze anys per a la seva explota-

ció. Quedaven enrere, doncs, els fanals d’oli que

foren estrenats el 23 de setembre de 1725 amb

motiu de l’aniversari del rei Ferran VII; i amb els

nous de gas els carrers deixaven de ser una mica

menys lúgubres.

13

Décima Nadala de fanaler

Els nous fanals, però, en les nits de lluna eren

apagats, com podem veure en la narració que ens fa

Busquets i Molas:11

… diu que hi havia un fanaler a Horta que es

deia Bonifaci Marimon, a qui a vegades, el sere-

no anava a cridar-lo amicalment:

«–Faci! Ja ha sortit la lluna; pots apagar els

fanals!

I Bonifaci —«Faci» pels amics com el sere-

no— ho feia i se’n tornava a jóc.

Aquesta innovació aportà nous personatges a

repartir nadales com els fanalers que eren els encar -

regats d’encendre els fanals i els anomenats «espi-

teros» que eren els que revisaven les aixetes de pas.

Però si fins ara només hem parlat dels empleats

que passaven a felicitar per les cases, cal tenir en

compte també tots els que et trobaves quan sorties

al carrer. Primer la portera, després el barber, si ana-

ves a missa l’escolanet, el cambrer del restaurant, el

cirabotes si et feies enllustrar les sabates, el renta

cotxes i així podríem allargar la llista fins a l’infinit.

11. BUSQUETS I MOLAS, Esteve, El fanal de gas testimoni d’una època: 1842-1966. Barcelona: Catalana de Gas i Electricitat, 1982, p. 15


9. Rebuig i desaparició de les nadales

Tal com fins ara s’ha exposat el tema, pot donar

la impressió que tothom estava entusiasmat de

rebre felicitacions nadalenques a casa seva, però

faltaríem a la veritat si no féssim menció de les per-

sones que per una causa o altra, n’eren repatanis.

Va arribar un moment que n’eren tants els qui pas-

saven pels pisos a desitjar les bones festes, que

finalment això va provocar un rebuig d’aquesta

mena de felicitació. Així ho podem veure expressat

en un dibuix publicat a L’Esquella de la Torratxa, el

24 de desembre de 1897, vigília de Nadal.12

Per una altra banda, després de la Guerra Civil

del 1936-39, la qualitat en la impressió de les nada-

les baixà moltíssim, fins que poc a poc aquest gène-

re s’anà extingint, i acabà per desaparèixer.

En part, a la seva extinció hi ajudà el fet que tot-

hom ja cobrava un sou per la seva feina i per tant es

perdia el sentit i la finalitat per als quals varen ser

crea des aquestes felicitacions nadalenques: la de

pagar per un servei voluntari i sense remuneració.

Durant aquesta darrera època també

s’esdevingué que hi havia qui s’aprofitava de

l’ocasió i es feia passar per treballador d’una deter-

minada ocupació i s’a nunciava, falsament, a les

cases donant felicitacions que prèviament havien

comprat a la llibreria. Quan arribaven els veritables

operaris es trobaven que els altres ja havien passat

i, a més, ho podien demostrar amb les nadales que

prèviament els al tres els havien donat. Òbviament

això passava, es pe cialment, a Barcelona i a d’altres

grans ciutats on els veïns ja no coneixien els qui

oferien aquests serveis.

Aquestes felicitacions són un veritable exponent

de tota una època i, la seva conservació i contem-

plació, serveixen, no solament per retornar-nos a la

infantesa a molts de nosaltres, sinó per intentar com -

prendre l’actuació i les maneres de fer d’un bon

nombre de generacions.

Bibliografia

AIMERICH, Lluís. Tradicions festes i costums populars

de Barcelona. Editorial Millà. Barcelona, 1989.

BUSQUETS I MOLAS, Esteve. El fanal de gas testimoni

d’una època 1842-1966. Catalana de Gas i Elec-

tricitat. Barcelona, 1982.

DURAN I SANPERE, Agustí. Les estrenes de Nadal. Pels

camins de la Història. Fundació Salvador Vives

Casajuana. Barcelona, 1973.

DURAN I SANPERE, Agustí. Divulgación histórica de

Barcelona. Publicaciones del Instituto Municipal

de Historia. Barcelona, 1959.

PELÁEZ DE OJEDA, Aurelio. Barcelona, Suplement

il·lus trat de la Gaceta Municipal, desembre, 1956

núm. 24.

PUIG I ALFONSO, Francesc. Curiositats barcelonines. 2

vols. Barcelona, 1930.

SUBIRANA REBULL, Rosa Maria. Els origens de la lito-

grafia a Catalunya. Biblioteca de Catalunya. Bar-

celona, 1991.

VÈLEZ, Pilar. Nadales, christmes i felicitacions. Estu-

dis del Museu de les Arts Gràfiques, 1992.

Un siglo de aguinaldo. AYMÀ Editor. Barcelona,

1949.

12. També hi ha un símil contemporani amb aquesta mena de comporta-ment. Avui no són les felicitacions nadalenques les que són rebutjades sinó laconstant i abusiva publicitat que omple les bústies dels veïns. «No s’admetpublicitat» és el rètol que es pot veure a l’entrada de moltes cases de pisos,especialment a Barcelona.

14


EXPOSICIÓ

ExNad15-58.7.qxd:GC ExNadales 15-58.qxd 3/12/07 17:22 Página 15

17

Plafons 1 i 2PROCÉS D’EVOLUCIÓ I EDICIÓ DE LES NADALES

1

2

La nadala més antiga que hi ha al’arxiu Joan Amades és de l’any1837 i fou editada per la vídua i lafilla del senyor Brusi, destinada alsseus repartidors del Diario deBarcelona, el popular «Brusi» (1).Es tracta d’una litografia en blanci negre sense cap simbologia nada-lenca. N’hi ha d’altres amb orleslitogràfiques per escriure-hi lesdècimes (2) que, com l’anterior,tampoc porten cap simbologiaadient a aquestes festes, ja que esdestinaven a diverses finalitats.


18

4 7

10

Després trobem litografies pintades amà com es feia anteriorment: vegeu elsgravats xilogràfics (4) on ja comencena haver-hi referències al nen Jesús i alsàpats culinaris de la celebració familiardel Nadal. Després s’incorporà la purpu-rina i també les orles genèriques ambcromolitografies, gravat amb relleu (7)i les felicitacions trepades (10).


19

Plafó 3PROCÉS D’EVOLUCIÓ I EDICIÓ DE LES NADALES

Aquest plafó ens permet observar el procés d’edició d’una nadala. El seu dibuix ini-cial (14). Aquest dibuix es passa a la planxa litogràfica (24).

14

24


20

La prova de color pintada a mà (15), i per fi la reproducció cromolitogràfica quecompleta tot el procés (16).

15

16


21

Plafó 4DIFUSIÓ DE LES NADALES

31

30

La difusió de les nadales arribà aun punt en què tothom en repartia,sobretot els aprenents dels diversosoficis que, a més, recitaven la dèci-ma a l’hora de donar la felicitació,com podem veure en aquest anuncide la impremta Garcia (31). A lescases ja tenien preparada al rebedoruna safata amb monedes que esdonaven a mesura que anaven pas-sant els diferents oficis. A les casesbenestants l’encarregada de donarles estrenes era la minyona. Però sis’havia de donar propina o no, jaera qüestionat en aquella època, laprova la tenim en aquest cartell ons’adverteix que no s’admetenfelicitacions (30).


22

34

35

Plafó 5IL·LUSTRADORS

La introducció de la litografia a casanostra revolucionà el món del gravat,com ja hem dit anteriorment, abaratintcostos. Aquesta nova tècnica donà pasa un nou tipus d’il·lustradors i dibui-xants. Tot i aquesta innovació, lesvelles xilografies encara tingueren elseu espai que, de mica en mica, vaanar cedint a la nova tècnica. Vegeumostres de xilògrafs: Noguera (32),Deberny o Torner (34), entre d’altres.Dels dibuixants cal destacar-ne EusebiPlanas (35) i Ricard Opisso (38).


23

32

38


24

29

21

Plafó 6VERSAIRES

Els textos que acompanyaven les nada-les, al principi, en la part frontal i pos-teriorment al dors, eren obra de poetesanònims que anomenem versaires. Nohem trobat el nom de cap d’aquestsautors, i pensem que eren persones sen-zilles i que la seva finalitat no era lade passar a la posteritat com a poetes.Serveixi doncs, aquesta mostra coma petit homenatge envers ells(21, 29, 130)

130


Plafó 7LA POLÍTICA I LES NADALES

43

42

El missatge de les nadales no es vacenyir exclusivament als bons desitjosper a les festes, sinó que en moltesocasions s’hi barrejaven altres temes,entre aquests el de la política.

En podem veure dos exemples ambal·lusions a les guerres carlines delsegle XIX, a les felicitacions (42, 43).Ja en un format modernista, vers el1903, la Unió Catalanista ens brindaaquest magnífic exemplar d’un granregust romàntic (45). A la nadala (54)de l’any 1939 hi trobem les consignesde la dictadura franquista: banderaespanyola, «Año de la Victoria,Viva Franco, Arriba España».

25


26

5454 bis

45


27

59

Plafó 8

VIGILANTS

El cos voluntari de vigilants —com el dels serenos—, feia un gran servei als ciuta-dans. Ells eren els encarregats d’assistir els veïns en necessitats diverses, com ara avi-sar els bombers en cas de foc, el metge en cas de malaltia o d’accident, la llevadoraper assistir a una partera (59), ajudar algun foraster que no trobava l’hostal ons’allotjava, o atrapar un lladregot (61), etc.

Quan els veïns arribaven davant la porta de la seva escala, picaven de mans peravisar-lo perquè vingués a obrir-la (58). El vigilant, un cop havia sentit el seuavís de requeriment, feia sonar les claus o bé picava fort a terra amb la llança obastó mentre s’anava acostant, per avisar que l’havia sentit. En èpoques prèviesa l’electricitat o bé en èpoques de restriccions, un cop oberta la porta de l’escala,el vigilant donava al veí una candela encesa (60) perquè es pogués il·luminar.

61


28

60

58


29

Plafó 9SERENOS

70

69

Les primeres referències que tenim sobreel cos de serenos es remunten al 1786. Hiha dues versions del perquè se’ls anome-nava serenos, una diu que el nom ve delfet que els qui feien aquest servei s’estavena la serena, suportant les inclemències deltemps (70), i l’altra que ve de la cantarellaque feien rutinàriament relativa a l’hora il’estat del temps i al fet que, si feia bo,acabaven cantant, «Serenooooo!» (69).

El seu horari de treball anava de les onzede la nit fins a les cinc de la matinada. Alprincipi no anaven uniformats, duien unfanal i una llança; el primer per il·luminarel camí i la segona com a arma de defensa(68). La ciutat estava dividida en barris i


30

68

71

cadascun tenia el seu sereno i vigi-lant. Molts serenos treballaven enaltres feines, o sigui que la de serenoera de més a més. Com ja hem ditera un cos voluntari i l’única gratifi-cació monetària que rebien eren lespropines del veïnat que cada cap desetmana —normalment els diumen-ges—, passaven a demanar per lescases. Era costum establert que a lesvigílies de Nadal passessin a felicitarles festes entregant una nadala—d’ací el nom—, i que els veïns elsdonessin una gratificació més gene-rosa, per tal que poguessin celebrarles festes amb més alegria (71). Lesbotigues, de vegades, en lloc de di-ners —depenia de l’establiment—,donaven propines en espècies: pastaper a sopa, fideus, verdures, etc. Elcos de serenos fou dissolt el 1976en integrar-se a la Guàrdia Urbana.


31

Plafó 10ESCOMBRIAIRES

La figura de l’escombriaire era molt apreciada per la gent, sobretot per les minyones.De ben segur que n’hi havia moltes que a l’hora de baixar la brossa s’emmirallaven,amb coqueteria. Mentre l’escombriaire abocava els cabassos, era el moment propiciper fer una xerradeta (79), que després comentaven entre elles. Els escombriairesanunciaven la seva arribada a cop de corneta (78), duien brusa de treball —pròpiadels treballadors de l’època—, i el cap cobert amb una gorra que els servia de pro-tecció quan s’enfilaven amb els cabassos al cap plens d’escombraries per abocar-losal carro (77). Veiem també, a través de les nadales, com van anar canviant els vehi-cles destinats al transport de la brossa: en un principi eren carros descoberts (77),després passaren a ser coberts (79), i més endavant a l’any 1952, foren substituïtsper camions (83).

78


32

77

83


33

79

80


34

93

Plafons 11, 12 i 13L’ESCLAT DE LA NADALA ROMÀNTICA

Edat d’or de la nadala

98

En la història de les nadales hi hauna època, que hem anomenat d’or,que abastaria des del final del roman-ticisme (98) fins al modernisme (93),amb moviments artístics que tingue-ren una forta implantació a Catalu-nya. En tenim una bona mostra enaquesta exposició. La gran majoriade nadales són fetes per il·lustradorsanònims. Com a excepció hi trobemen Renau (94). No hi falten tampocles d’autors catalanistes, fruit de laRenaixença (101).


35

94

101


36

112

Plafó 14COSTUMS NADALENCS

El 1763 Carles III institucionalitzà larifa més popular de totes: la de Nadal,que, encara avui, desvetlla tota menad’il·lusions i interessos (112). Matarel gall i desplomar-lo era tot un ritual(113, 114), com la missa del gall itambé la del dia de Nadal (115).I no diguem del cagatió on els mésmenuts trobaven llaminadures després«d’escalfar-lo» a bastonades (116)

114


37

113


115

11638


39

Plafó 15INDRETS EMBLEMÀTICS DE BARCELONA

120

A l’hora d’il·lustrar les felicitacionsnadalenques, els indrets i edificismés representatius de Barcelona,eren objecte preferent delsdibuixants. Heus ací una mostra:l’Escola d’Arts i Oficis (120), laCampana de Gràcia a la Plaça deRius i Taulet (121), l’edifici deCorreus (122), el Parlament de Ca-talunya (123), la Plaça Reial(126), la Plaça de Catalunya (129)i el Palau Nacional (131). Tambéhi trobem la inauguració de latemporada del Liceu (132) i, final-ment, el Castell dels Tres Dragons(134)

122


123

121

40


41

126 129

131


42

134

132


139

136

Plafó 16LA MODA EN EL VESTIR

El pas del temps en la moda del vestirtambé queda reflectit a moltes nadales.Podem veure en les dames: polissons(139), xals (142), capells tocats ambflors i cintes (145), faldilles tres quarts(148), abrics amb espatlleres amples(136).

Quant als homes: barrets de copa (146),d’ales (140 i 144), o bombí (142),amb corbata (140),pantalons amb doblecs als camals (140),amb abrics i gavanys (145).

Nenes: amb vestits de color rosa ambcoll d’amples puntes al coixí (136).

Nens: amb barret i abric amb pells ales mànigues i coll (136).

43


44140

146


45

144

148


46

142

145


47

Plafons 17 i 18ELS UNIFORMES

160

155

La indumentària usada pels serenosi vigilants, a través del temps, no esdiferenciava gaire els uns dels altres.

En un principi aquests cossos notenien un uniforme propi definit.Més endavant, quan el cos quedàfusionat amb el de la PoliciaMunicipal, portaren el mateix uni-forme, fins a la seva dissolució enintegrar-se a la Guàrdia Urbana,ja en la dècada del anys setanta.Podem veure’ls amb abric i bufandaper protegir-se de les inclemènciesdel temps (154); portant el fanal ila llança (155), en uniforme de gala,portant gorra de plat, guants i sabre(159), amb casc amb plomalls i ambsabre (160).

En una nadala (152), podem veurela diferència entre el vestit de treballi l’uniforme de gala. L’any 1958s’edità aquesta nadala en comme-moració del centenari del cos devigilants, on veiem la imatge idíl·licad’un antic vigilant amb barretinai faixa (172)


48

159

172


49152

154


50

Plafons 19 i 20SÍMBOLS I HERÀLDICA

174

173

Els símbols també tingueren un paperdestacat en les nadales. Trobem laMediterrània representada per unamatrona amb l’escut de Barcelona,una corona comtal i una brancad’olivera a la mà; per sobre el seucap, vola un rat penat (173, 174).

L’escut de Catalunya i de Barcelonatambé hi són presents amb múltiplesvariants i formes (181, 185). I perúltim, la llicència del dibuixant faque la matrona de la nadala (176)sostingui un escut de Castella-Lleó,amb un lleó ajagut a la seva dreta,símbol de fortalesa, mentre al costathi veiem uns escombriaires ambbarretina.


51

185

181


52

176


53

Plafó 21NOVES FELICITACIONS

L’any 2005 la col·lecció de nadales del fons Joan Amades fou ampliada i comple-mentada amb una nova adquisició de 92 exemplars comprats a un llibreter de vellpel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana per tald’incorporar nadales sobre diferents oficis, ja que fins aleshores a la col·lecció noméshi havia representades sèries de serenos, vigilants i escombriaires.

Aquestes sèries consisteixen en general en uns models estandaritzats on solament escanvia el nom i el dibuix de l’ofici segons l’ocasió (A-8, A-9 i A-11).

La majoria dels dibuixos d’aquestes felicitacions son anònims, però tanmateix n’hiha de signats per Aguado i una sèrie per Opisso. La impressió és cromolitogràfica iapareix datada entre els anys vint i cinquanta del segle XX. Cal destacar-ne una del1937, en plena Guerra Civil (A-7).

A-8 A-9 A-11


54

A-7

A-2


55

A-12

A-15

Plafó 22DIBUIXANTS: V. AGUADO I R. OPISSO

Víctor AGUADO. No coneixem lesreferències bibliogràfiques d’aquestdibuixant que amb el seu traç ensrecorda la precisió de la pintura deFeliu Elias. Però sí que tenim en elfons, de recent incorporació, nada-les d’aquest dibuixant dels oficissegüents: «El carboner» (A-12);«El carter»; «El forner» i final-ment «[El recader]» (A-15).


Ricard OPISSO. Dibuixant polièdricde prestigi merescut per la seva per-sonal aportació de qualitatplàstica dins la il·lustració catalanaon ocupà un lloc imprescindible.Ací podem contemplar algunes deles seves il·lustracions a les nadales:«El aprendiz» (A-16); «El carbone-ro»; «L’aprenent»; «Lo forner»(A-19).

A-16

A-1956


57

Plafons 23 i 24OFICIS CONSIDERATS FEMENINS I ALTRES OFICIS

La representació femenina en les nadales ha estat més aviat minsa al llarg de la sevahistòria, per això veiem interessant agrupar alguns oficis o tasques reservades a lesdones en una societat on predominava la diferència de sexe.

Com a mostra d’oficis femenins tenim: «L’aprenenta» (A-21), «La portera», «Lalechera», «La modista» i «La sombrerera» (A-26),

A-21

A-26


58

A-30

A-33

D’altres oficis s’anaven afegint—com ja hem dit més amunt—,amb el pas del temps: escolanet(A-30), barber, carter, cafeter, mos-so d’estació, recader o telegrafista(A-33).


Introducció

Molts dels oficis i ocupacions que felicitaven les

festes de Nadal amb estrenes o nadales, tenien les

seves maneres d’anunciar-se mentre feien la seva

feina habitual. Hem volgut, per tant, crear un paisat-

ge sonor que acompanyi l’itinerari expositiu de les

nadales de l’Arxiu Joan Amades. A través dels tre-

balls de camp que s’han fet des de la Fonoteca de

Música Tradicional Catalana (FMTC), ens hem trobat

sovint, tot cercant en la memòria oral dels infor-

mants, amb el record de crits de carrer, de bans, de

captes, d’anuncis, de formuletes per aconseguir

diferents ob jectius, de jocs, de pràctiques i de cos-

tums, que ens remeten a un passat no tan llunyà,

però que la tecnologia i la vida moderna han arraco-

nat definitivament.

Aquesta guia sonora vol ajudar a contextualitzar

el tema de l’exposició: les estrenes i les nadales. I

ho farem a partir de dues procedències dels docu-

ments: a) els procedents de l’enregistrament directe

de la tradició oral, és a dir, els fonogrames enregis-

trats per iniciativa de la FMTC, i b) les cançons de

Nadal catalanes interpretades per la Polifònica de

Puigreig.1 Per què barregem aquests dos conceptes

interpretatius? Per suavitzar una audició que pot

resultar dura com són els documents que provenen

de la recerca directa —ens referim als crits de

carrer, bans, captes i formuletes— i, en segon lloc,

per fer veure que les nostres cançons nadalenques,

perfectament interpretades per la Polifònica de Pui-

greig, en el seu origen foren recollides també a tra-

vés del treball de camp de molts recercadors. Pro-

venen de la tradició oral. Aquestes melodies foren

harmonitzades a quatre veus per altres músics per

Annex

Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançons de Nadal

Guia sonora de l’exposició

tal que fossin novament interpretades per les corals

del nostre país i d’arreu del món. Però sense la

recerca prèvia del Cançoner no hauríem tingut

aquestes versions tan belles.

1. Crits de carrer

El comerç més antic ha estat l’ambulant, amb el

reclam a viva veu. Qui ha necessitat vendre o treba-

llar ha cercat comprador o qui li donés feina. Així

mateix, el mitjà de comunicació més antic i ràpid

—fins fa poc— en els pobles havia estat el ban a

viva veu per tal de fer saber a la comunitat les dis-

posicions oficials o l’hora i el temps atmosfèric

durant la nit.

El marxant, l’agutzil, el sereno, els menestrals

ambulants, els captaires, per exemple, havien de

cridar l’atenció del qui passava pel costat o s’estava

a casa, i calia un anunci que s’obtenia cridant

l’article que venia, o la feina que feia, o tocant una

corneta o demanant almoina amb sons materials

característics d’una gran diversitat.

Considerat des del punt de vista musical, el crit

del baladrer o el ban de l’agutzil tenen la seva

importància, ja que constitueixen un rudiment de

cançó, una tonada en estat embrionari molt interes-

sant per trobar els elements de formació de la melo-

dia espontània. El crit de carrer, dit així —escandit

de manera oscil·lant—, se’l pot considerar com el

primer graó, sens dubte el més rudimentari i ele-

mental de la cançó popular.

59

Ramon Vilar

1. Aquestes cançons han estat extretes del CD Cançons de Nadal, Polifò-nica de Puigreig, Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradi-cional Catalana, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1997.


2. Captes i Estrenes

A més de les captes infantils de l’inici del cicle

de Nadal, com són les de Sant Nicolau i Santa Llú-

cia, els nens i nenes feien tradicionalment la capta

de Nadal, també anomenada aguinaldo, que tant

podia ser la vetlla com el mateix dia de la festa. Els

exemples que formen part del repertori d’aquest CD

procedeixen de comarques del sud de Catalunya,

concretament de la Ribera d’Ebre i del Baix Camp.

Presenten la particularitat de participar de dos mot-

lles formals. Un és el que té a veure amb la presen-

tació del qui fa la capta: «Jo sóc» —la identificació

pot ser diversa: «lo reiet petit», «Peret de la Ser -

ra»...—, i l’altre és una manera de presentar-se dife-

rent: a través de l’acció, del moviment: «Aquí vinc», i

en castellà «Aquí viene» —tot i que el verb està con-

jugat de diferent manera. Però, qui «ve» o «viene»

realment? Una és una «muchachita carregada de

vergüenza», i l’altre no es defineix, tant pot ser un

noi com una noia: «Aquí vinc, senyora Maria, ne vinc

amb molta voluntat».

3. Formuletes del tió de Nadal,Ninou i Reis

Sobre el tronc o el tió de Nadal es coneixen

infinitat de formuletes que varien molt en el detall,

però sense apartar-se del punt comú de reclamar a

aquesta soca mítica que prodigui els seus dons en

la cerimònia familiar del Nadal. La seva essència

consisteix a colpejar un tronc qualificat amb diver-

sos noms però que tots tenen a veure amb l’arbre,

que recorda antics rituals vinculats al culte a l’arbre i

la seva fertilitat per tal que «cagui» llaminadures i

regals.

El captiri infantil de Ninou o de Cap d’Any no

es troba gaire estès a Catalunya. Sembla que ha

estat un repertori propi preferentment de les comar-

ques dels Pirineus i de muntanya, com la formuleta

que es presenta aquí, que en deien: «anar a cantar

les ninoves», en la qual com en altres indrets, no hi

manca l’al·lusió al bestiari.

A la Península Ibèrica, tradicionalment, els Reis

Mags han passat a ser les personificacions benèvo-

les i generoses que ofereixen els seus regals als

infants.

Fins no fa massa anys, pels carrers de diferents

pobles de Catalunya i quan ja era fosc, els nens i les

nenes anaven a rebre els Reis tot fent una mena de

captiri fins la sortida de la població cantant formule-

tes com les que es presenten en aquest CD. Hi ana-

ven —i encara hi van— amb fanalets de paper de

construcció casolana. El text d’aquestes formuletes

presenta l’aspecte moralitzant que tenia aquesta

diada per als infants: fer rebequeries o portar-se bé

era un condicionant per a la generositat d’aquests

personatges mítics.

60


Guia sonora (CD) de l’exposició2

A. Captes i estrenes

1. «Virolet Sant Pere», capta de St. Nicolau (Nens,

Els Hostalets de Pierola, Anòia)

2. «Santa Llúcia de la Bisbal», capta de Sta. Llúcia

(Antònia Valls, La Llacuna, Anoia)

– «Llúcies, Llúcies», capta de Sta. Llúcia (Nenes,

Els Hostalets de Pierola, Anoia)

3. «Jo sóc lo reiet petit», estrena (Francisca Morena,

Miravet, Ribera d’Ebre)

– «Jo sóc Peret de la Serra», estrena (Francisca

Morena, Miravet, Ribera d’Ebre)

– «Aquí vinc, senyora Maria», estrena (Pere Sales,

Miravet, Ribera d’Ebre)

– «Aquí viene una muchachita», estrena (Anna

Daura, Ascó, Ribera d’Ebre)

– «Guilandus de bonus anyus», estrena (Salvadora

Bonet, Arbolí, Baix Camp)

B. Cançons de Nadal – Polifònica dePuigreig (Director: Ramon Noguera)

4. La non-non (Harm.: Josep Prenafeta)

5. Nit de vetlla (Harm.: Enric Ribó)

6. El cant dels ocells (Harm.: Francesc Vila)

7. Les dotze van tocant (Harm.: Antoni Pérez Moya)

C. Formuletes del tió, de Cap d’Any ide Reis

8. «Rabassó de vinya vella», Tronc de Nadal (Joan

Pàmies, Arbolí, Baix Camp)

– «Per Nadal», Tronc de Nadal (M.Lourdes Rovira,

La Nou de Gaià, Tarragonès)

– «Pare nostre del tió», Tronc de Nadal (Maria

Recasens, Cambrils, Baix Camp)

– «Tió, tió», Tronc de Nadal (Felicitat Jiménez,

Ripoll, Ripollès)

– «Caga tió», Tronc de Nadal (Emília Mas, Sant

Feliu Sasserra, Bages)

– «Tronc de Nadal», (Jaume Guerola, el Masroig,

Priorat)

9. «Cap d’Any ha vingut», Ninou (M. del Carme

Gomà, Artesa de Segre, Noguera)

10. «Els reis arriben», Reis (Josep Dentí, Ripoll,

Ripollès)

– «Els reis de l’Orient», Reis (Infants, Avinyó,

Bages)

– «A esperar el rei petit», Reis (Encarnació Martí,

Cervià de les Garrigues, Garrigues)

– «A esperar els reis», Reis (Ramon Argany,

Albarca, Priorat)

– «Visquen els reis», Reis (Antònia Rovira, Salo-

mó, Tarragonès)

D. Cançons de Nadal – Polifònica dePuig reig (Director: Ramon Noguera)

11. El dimoni escuat (Harm.: Josep Cumellas)

12. El desembre congelat (Harm.: Joan Casulleras)

13. El noi de la mare (Harm.: Ernest Cervera)

14. El pobre alegre (Harm.: Manuel Oltra)

E. Crits de Sereno

15. «El sereno!» (Ramon Codina, Avinyó, Bages)

16. «Se-e-reno, la una!» (Baltasar Vendrell, Marçà,

Priorat)

17. «Sereno!» (Mundeta Espluga, Marçà, Priorat)

18. «Alabado sea Dios» (Montserrat Pasqual, la

Fatarella, Terra Alta)

F. Cançons de Nadal – Polifònica dePuig reig (Director: Ramon Noguera)

19. Fum, fum, fum (Harm.: Alice Parker i Robert

Shaw)

20. Sant Josep fa bugada (Harm.: Josep Crivillé)

21. L’Àngel i els pastors (Harm.: Antoni Pérez Moya)

22. Cap a Betlem (Harm.: Manuel Oltra)

61

2. Els fonogrames 1-10 han estat extrets del CD Cançons d’infantesa,Fonoteca de Música Tradicional Catalana, sèrie 2, volum 1, Barcelona: Departa-ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1998. Els fonogrames 23 i 24han estat extrets del CD Música de tradició oral a Catalunya (2 CD), Fonoteca deMúsica Tradicional Catalana, sèrie 1, volum 1, Barcelona: Departament de Cul-tura de la Generalitat de Catalunya, 1991. La resta de fonogrames han estatextrets del fons sonor de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana.


G. Crits de carrer

23. «Dones!, calendaris nous!» (Ramona Cabré,

Torroja, Priorat)

24. «Tovalloles ben peludes» (Enric Serarols, Balsa-

reny, Bages)

25. «Tovalloles ben peludes» (Josep Alberich, Cor-

nudella, Priorat)

26. «Pells de llebre i de conill» (Josep Alberich, Cor-

nudella, Priorat)

27. «Adobar cossis i ribells» (Ramona Cabré, Torroja,

Priorat)

28. «Pells de conill, dones!» (Ramona Cabré, Torroja,

Priorat)

29. «Dones, mitjes a pesseta!» (Ramon Miró, Torroja,

Priorat)

30. «Llaunies» (Baltasar Vendrell, Marçà, Priorat)

31. «El colchonero lanero» (esposa de Baltasar Ven-

drell, Marçà, Priorat)

32. «Adobar cossis i ribells» (Baltasar Vendrell, Mar -

çà, Priorat)

H. Cançons de Nadal – Polifònica dePuig reig (Director: Ramon Noguera)

33. El tunc que tan tunc (Harm.: Antoni Pérez Moya)

34. El rabadà jovenet (Harm.: Agustí Cohí i Grau)

35. El petit vailet (Harm.: Manuel Oltra)

36. La pastora Caterina (Harm.: Josep M. Martí i

Ara gonès)

62


Catàleg imprès a Arts Gràfiques Bo balà, del carrer Sant Salvador 8,

en ocasió de l ’exposició de na dales feta a la seu dels Serveis Ter ritorials a Lleida

del De partament de Cultura i Mitjans de

Co mu ni cació de la Generalitat de

Ca ta lu nya. Nadal2007


C M Y CM MY CY CMY K

C A T À L E G

Qui va ser Joan Amades?

Presentació de l’Arxiu Joan Amades

Introducció a la temàtica de l’Exposició

Història i evolució de les nadales

La venda de nadales

Les temàtiques de les nadales: serenos, vigilantsi escombriaires

Altres temàtiques

Nous oficis. Més nadales

Rebuig i desaparició de les nadales

Bibliografia

DE

L

ES

E

ST

RE

NE

S

A

LE

S

FE

LI

CI

TA

CI

ON

S

NA

DA

LE

NQ

UE

S

A

L’

AR

XI

U

JO

AN

A

MA

DE

S

E X P O S I C I Ó

Procés d’evolució i edició de les nadales

Difusió de les nadales

Il·lustradors

Versaires

La política i les nadales

Vigilants

Serenos

Escombriaires

L’esclat de la nadala romàntica

Costums nadalencs

Indrets emblemàtics de Barcelona

La moda en el vestir

Els uniformes

Símbols i heràldica

Noves felicitacions

Dibuixants: V. Aguado i R. Opisso

Oficis considerats femenins i altres oficis

Q U I E R A J O A N A M A D E S ?

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890- Barcelona, 17 de gener de 1959), fou un etnòlegi folklorista destacat. Fill d’una família molt humil va passar els dos primers anys de la seva vida al poblenatal del seu pare: Bot (Terra Alta).

Estudià a l’Escola Víctor Hugo del seu barri, el Raval barceloní, fins als nou anys en què deixa l’escolaper treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants. Tres anys més tard, en comprar unaaltra parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar de viure amb els pares i s’hi va instal·lar, perdedicar-se a la compra i venda de llibres.

De formació autodidacta, els seus principals referents culturals foren per un cantó la bibliofília i per l’altrel’efervescència de la Catalunya obrera de principis del segle xx: l’ateneisme, l’excursionisme, l’esperantismei el folklore.

El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituiramb l’ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia els textos i li repassava els escrits i les provesd’impremta. El 1936, com a fruit de les seves col·laboracions en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya,va editar el Diccionari de la Dansa juntament amb Francesc Pujol, el qual n’era el coordinador.

Va treballar a l’Arxiu Municipal d’Història de Barcelona i al Museu d’Indústries i Arts Populars de la mateixaciutat. La UNESCO li encarregà de preparar el corpus bibliogràfic del folklore català, en especial sobrerondallística. Fou un promotor destacat de l’esperanto i va fundar la Federació Esperantista Catalana.Dins el conjunt de la seva obra destaca el Costumari català (cinc volums), obra de gran importància pera l’estudi de la cultura popular catalana.

De les estrenesa les felicitacions nadalenquesa l’Arxiu Joan Amades


Inclou un CDamb les gravacionsdels sons i de les músiquesde l’exposició

Catàleg de l’exposició

©G

en

era

lita

td

eC

ata

lun

ya

Es

pr o

hi b

ei x

l ar e

pr o

du

cc

i ó,

e l

l lo g u e r , e l p r é s t e c i l ’ e x h i b i c i ó p ú b l i c a d ’ a q u e s t d i s c , l l e v a t

d e l s

cas o

se

sp

ec

i al m

en

ta

ut o

r i t za

t sD

ipò

sit

leg

al:

L-1

444

-2007

Captes, formuletes, crits de sereno i de carrer, i cançonsde Nadal

A/ 1-3 Captes i estrenes

B/ 4-7 Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)

C/ 8-10Formuletes del tió de Nadal,de Cap d’any i de Reis

D/ 11-14Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)

E/ 15-18Crits de sereno

F/ 19-22Cançons de Nadal (Polifònica de Puigreig)

G/ 23-32Crits de carrer

H/ 33-36Cançons de Nadal(Polifònica de Puigreig)

De les estrenes a les felicitacions nadalenques a l'Arxiu Joan Amades

Documents

Transcript of De les estrenes a les felicitacions nadalenques a l'Arxiu Joan Amades