Un dia de Sant Antoni

Un hivern de molt de fred, una oroneta es va despenjar de les seves companyes quan se n´anaven a cercar llocs més càlids on passar l’hivern.

Mentre l’oroneta cercava on poder protegir-se del fred, perquè era l´hivern, va volar per damunt una illa que es deia Menorca.

Volant, volant va veure molta gent pels carrers i va pensar que devia ser un dia de festa perquè si no fos així, els fillets i filletes serien a l´escola i els pares i mares a la feina.

Encuriosida per tal gernació va aturar-se damunt una palmera; així com s´hi posava sentia la gent que deia:-Ja ve la processó, ara faran els tres tocs!

Esbadalida no entenia res, sols veia que en aquell lloc passaria alguna cosa important perquè cada vegada s´hi arreplegava més gent.

Mentre esperava al seu costat s´hi va posar un pardalet que li va dir:-Què també vens a veure Sant Antoni?

L’oroneta no va saber què li demanava.-Sí, avui és Sant Antoni i a Menorca recorden el fet que durant un temps hi van viure els àrabs fins que els catalans amb el seu rei n´Alfons III, van venir a viure l´illa.

Quan li acabava de dir açò l’oroneta va veure com apareixia una comitiva de gent que anava cap a la plaça on hi havia la palmera on ella s´havia posat i altres palmeres.

Van aparéixer tres cavalls, amb tres caixers i el de davant duia una bandera.

Uns altres senyors damunt el coll duen una imatge d´un vellet amb un vestit fins els peus amb una caputxa posada, un llibre en una mà i a l´altra un bastó amb una campaneta, i al seus peus un porc negre.

Els seguien uns senyors molt mudats que anaven en fila i uns altres vestits amb un vestit també llarg i blanc que cantaven una cançó.

Així com s´atracaven va sentir que la gent deia:-Xiiiit, silenci, que faran els tres tocs…!

L’oroneta va pensar que algú li pigaria, li donaria tres tocs, i va fer menció d´anar-se´n però el pardalet li va dir:-No te´n vagis, sentiras una cosa que ens farà posar les plomes de punta.

L’oroneta entre retgirada i encuriosida va decidir quedar. I sí, allà es va fer un silenci que semblava impossible amb tanta gent. Només es van sentir un, dos i tres tocs que va donar una senyora damunt una creu del terra a la plaça de les palmeres, amb el garrot d´aquella bandera que duien els de la processó.

La gent després va rompre a picar de mans.

-Els ha agradat? va demanar l’oroneta a l’ocellet.-Sí, sempre els agrada, amb aquests tres tocs va ser com fa molts d´anys els àrabs van obrir les portes als catalans que havien arribat a Menorca. Unes portes molt grosses que abans hi havia i així els catalans van quedar-se per sempre a l´illa.

L’oroneta es va alegrar d´haver quedat aquell hivern a Menorca per poder viure amb els menorquins el dia de la seva festa, la diada del poble deMenorca.

Conte contat… Ja s’ha acabat!