1. 1. El ullals de l'Albufera valenciana
2. 2. Index 1. Introducci1. Introducci 2. Descripci i caracteritzaci dels ullals2. Descripci i caracteritzaci dels ullals 3. Essers vius.3. Essers vius. 4. Conclusi.4. Conclusi.
3. 3. 1. Introducci. Els ullals apareixen com a conseqencia de l'ascens del flux d'aigua dola. La morfologia dels ullals es arredonida amb una profunditat maxima de 2'5 metres. Tenen una o mes surgncies i es renoven sense interrupci. El flux d'aigua es continuat i es canalitza per una squia abans de confluir amb altres. No t intercomunicaci i aix fa que els ullals constituesquen ecosistemes quasi allats. Presenten una vegetaci amb comunitats bentniques i flotants.
4. 4. -Albufera de Vlencia des de fa temp tot tipus d'impactes d'origen antrpic -Procs regressiu que accelerat en els darrers 25 anys. .Ullals han sofert el procs.Tant la seua morfologia com el seu entorn paisatgstic - Molts d'ells han estat completament reomplerts per transformar-los en camps de conreu... 1.1 Introducci.
5. 5. Els ullals apareixen com a conseqencia de l'ascens del flux d'aigua dola. La morfologia dels ullals es arredonida amb una profunditat maxima de 2'5 metres. Tenen una o mes surgncies i es renova sense interrupci. El flux d'aigua es continuat i es canalitza per una squia abans de confluir amb altres, no t intercomunicaci i fa que els ullals constituesquen ecosistemes quasi allats. Presenten una vegetaci amb comunitats bentniques i flotants. 2. Descripci
6. 6. 3. Essers vius
7. 7. Tortuga d'aigua dola s una tortuga de mida mitjana i la seva longitud varia segons les zones entre 12 i 38 cm. de longitud. La seva closca s marr amb zones verdoses i alguna taca groguenca. 3.1 Emys orbicularium
8. 8. Polla d'aigua La seua coloraci s en general gris amb el cap i coll ms foscos. Pot domesticarse Consumeix una ampla varietat de vegetals, i petites criatures aqutiques 3.2 Gallinula chloropus
9. 9. Martinet Blanc Nia en colnies mixtes juntament amb altres ardeids a l'Albufera de Valncia S'alimenta de peixos, granotes, rptils, amfibis, cucs i insectes s una espcie fora gregria i sedentria. 3.3 Egretta garzetta
10. 10. Borinot d'aigua Nia en colnies mixtes juntament amb altres ardeids a l'Albufera de Valncia S'alimenta de peixos, granotes, rptils, amfibis, cucs i insectes s una espcie fora gregria i sedentria. 3.4 Dysticus
11. 11. Est amenaat per la destrucci del seu hbitat. Es considera en perill d'extinci. Popularment "samaruc". Natiu de les aiges quietes i rierols de la zona de la costa del mar Mediterrani. 3.5 Valencia hispanica
12. 12. Una de les sis gambetes d'aiges continentals de la Comunitat Valenciana. El cicle biolgic d'aquest decpode es limita a un any, si b alguns individus poden superar aquest perode. Alimentaci detritvora. Localitzat en les aiges continentals de la regi del golf de Valncia, en nombroses localitats. 3.6 Dugastella valentina.
13. 13. Popularment llentilla d'aigua Es un gnere de plantes aqtiques de lliure flotaci Frondes membranceas, planas,elpticas a lineares, 15 mm de largo y, redondeadas en el pice, s una planta aquatica. 3.7 Lemna.
14. 14. Sn majorment perennes i produeixen rizomes. Les fulles sn oposades. s una planta aquatica. 3.8 Potamogeton.
15. 15. s coneguda popularment com mil fulles d'aigua, cua de guineu o Pinet d'aigua. Planta perenne i resistent, de fcil manteniment en aquaris i estanys. No t arrels; es desenvolupa surant en el seu ambient. Viu amb les fulles i les tiges totalment submergits. s una planta aquatica. 3.9 Ceratopyllum.
16. 16. El canyis s una planta subcosmopolita de la famlia de les gramnies o pocies, semblant a la canya per ms grcil. s aqutica i sovint creix formant grans colnies a les vores d'estanys. s una planta perenne robusta, glabrescent, amb llargs rizomes que fa de 2 a 8 m d'alt. Les plantes es fan servir com fitoremediaci de les aiges residuals. Amb el canys tradicionalment se'n feien sostres. 3.10 Phragmites Australis.
17. 17. 4. CONCLUSI. L'Albufera s un espai protegit amb molta fauna i flora exuberant. A ms, els ullals sn una font d'aigua pura i no contaminada que permiteixen la vida de moltes espcies diverses: una gran BIODIVERSITAT. Mantindre este tresor natural es una responsabilitat nostra i de les futures generacions.