Uf3 sistemes operatius lliures

Unitats formatives que el componen:Unitats formatives que el componen:

UF1: Introducció als SO.UF1: Introducció als SO.UF2: Sistemes Operatius Propietaris.UF2: Sistemes Operatius Propietaris.UF3: Sistemes Operatius Lliures.UF3: Sistemes Operatius Lliures.

ProfessorsProfessors::

Mar Lluelles Mar Lluelles UF1. UF1.Javier Mir Javier Mir UF2. UF2.Jaume Alcazo Castellarnau Jaume Alcazo Castellarnau UF3. UF3.Contacte: Moodle de l’Institut Contacte: Moodle de l’Institut o o [email protected]

SMX1: Mòdul 2: Sistemes Operatius MonollocSMX1: Mòdul 2: Sistemes Operatius Monolloc

mailto:[email protected]

Fonamentació legal de l’assignatura:http://www.xtec.catApartat Currículum i orientació

Ensenyaments Professionals Formació professional Títols LOE Informàtica i Comunicacions.

Visitar-ho.

http://www.xtec.cat/

Horari de l’assignatura: 4 hores setmanals

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

8:55-9:50 SO monolloc SO monolloc

9:50-10:45 SO monolloc SO monolloc

10:45-11:05 Esbarjo

11:05-11:55

11:55-12:50

12:50-13:05 Esbarjo

13:05-13:50

13:50-14:40

AltresAltres

Creació del Moodle de l’assignatura i afegir als alumnes.

Creació del Google Calendar de l’assignatura i afegir als alumnes.

Criteris d’avaluacióCriteris d’avaluació

La UF (part Jaume) està composada per:

o 70% examen tipus test.o 30% pràctiques i/o treballs que es demanin

durant la UF.


Per a que un examen es consideri aprovat s’ha de treure una nota mínima de 5, sinó no es fa mitja.

No hi ha nota mínima de pràctiques.

Les pràctiques no es poden recuperar.

Pràctiques entregades fora de temps es consideraran suspeses i no recuperables.

Si es va a recuperar l’examen tipus test, la màxima puntuació serà de 5.

La recuperació de l’examen serà poc després d’aquest (una, 2 setmanes, el que s’acordi..).

Si tot i així es suspèn, s’ha d’anar a la convocatòria extraordinària (juny).


Test:

Cada pregunta té 4 possibles respostes: a, b, c i d, i NOMÉS UNA D’ELLES ÉS CORRECTA. No hi pot haver més d’una resposta correcta. En el cas que sembli que més d’una pot ser correcta, triar la menys errònia.

Només es comptaran les respostes de la graella al final del test, no es comptarà una resposta a qualsevol altre lloc del test.

Es pot escriure en qualsevol lloc del test, o a les pàgines de darrera, com a esborrany, però només comptaran les respostes escrites a la graella.

A cada pregunta del qüestionari només correspon una sola resposta vàlida. Si et sembla que vàries respostes poden respondre a l'enunciat, selecciona exclusivament una (la més completa, o la menys errònia).

Només es corregiran les respostes escrites amb bolígraf blau o negre (i escrites a la graella del final del test).


Cada 4 respostes errònies descomptaran una pregunta bona.

Les respostes en blanc no puntuaran.

Si hi ha més d'una resposta en una pregunta, es considerarà no contestada i no es puntuarà.

Normes generals de comportament durant els exàmens:

Mantenir els telèfons mòbils apagats.

Es donaran els qüestionaris boca avall, i quan els tinguin tots els alumnes, i ho digui el professor, es podrà començar.


Totes les preguntes tipus test tenen el mateix valor.

Les respostes (a la graella del final) que siguin il·legibles, o siguin ambigues (una lletra que s'assembla a una altra, o que no es veu clarament quina lletra és) es consideraràn no contestades.

Continguts de la UF3Continguts de la UF3

1. Instal·lació de sistemes operatius lliures:

1.1 Requisits tècnics del sistema operatiu a instal·lar. 1.2 Selecció del sistema operatiu a instal·lar. 1.3 Mètodes d’instal·lació i planificació dels paràmetres bàsics:

particions, sistemes d’arxius a emprar. Esquemes de partició. Clonació.

1.4 Instal·lació de sistemes operatius i configuració de paràmetres bàsics.

1.5 Selecció d’aplicacions bàsiques a instal·lar. 1.6 Creació d’escenaris duals amb diferents sistemes operatius

lliures i propietaris instal·lats. 1.7 Gestor d’arrencada. Configuració. 1.8 Normes d’utilització del programari. 1.9 Documentació del procés d’instal·lació i incidències. 1.10 Interpretació de documentació tècnica.


2. Realització de tasques bàsiques de configuració i manteniment sobre sistemes operatius lliures:

2.1 Arrencada i parada del sistema. Sessions. 2.2 Utilització del sistema operatiu: mode ordre, mode gràfic. 2.3 Interfícies d’usuari: tipus, propietats i usos. Configuració de les

preferències d’escriptori. Accessibilitat per a persones discapacitades. 2.4 Operació amb arxius: nom i extensió, comodins. Operacions més

comunes. Permisos i atributs d’arxius i directoris. Estructura de l’arbre de directoris. Rutes. Eines gràfiques.

2.5 Compressió i descompressió de fitxers. 2.6 Actualització del sistema operatiu. 2.7 Agregació, configuració, eliminació i/o actualització de programari del

sistema operatiu. 2.8 Configuració de l’entorn de xarxa i la connectivitat, i configuració de

dispositius perifèrics en diferents sistemes operatius. Assistents i consola. 2.9 Inventari del programari instal·lat. 2.10 Funcionament correcte de les configuracions realitzades. 2.11 Documentació del procés de configuració. Interpretació de

documentació tècnica.


3. Administració dels sistemes operatius lliures: 3.1 Creació i gestió d’usuaris i grups. Gestió de perfils d’usuaris i grups

locals. Contrasenyes. Permisos. 3.2 Gestió del sistema d’arxius. Eines gràfiques i de consola. 3.3 Gestió dels processos del sistema i d’usuari. Activació i desactivació

de serveis. 3.4 Optimització de la memòria i del funcionament dels dispositius

d’emmagatzematge. 3.5 Rendiment del sistema. Eines del sistema de seguiment i monitoratge. 3.6 Compartició de recursos. 3.7 Interpretació de dades de configuració i comportament del sistema

operatiu, maquinari instal·lat i aplicacions. Tècniques de manteniment del programari d’aplicació.

3.8 Automatització de tasques. 3.9 Execució de programes i guions administratius. 3.10 Mètodes per a la recuperació del sistema operatiu. 3.11 Comprovació del funcionament correcte del sistema. Manteniment de

l’inventari del programari utilitzat i seguiment del registre de canvis. 3.12 Documentació de les tasques d’administració i les incidències

aparegudes amb les seves solucions. Interpretació de documentació tècnica.

Sistemes de fitxers Sistemes de fitxers (punt del temari:(punt del temari:

““Sistemes d’arxiusSistemes d’arxius

a emprar”, dins de 1.3).a emprar”, dins de 1.3).

Introducció

Arxiu=fitxer=file Directori=carpeta=folder

La gestió que faci el sistema operatiu dels fitxers ha de respondre a diverses característiques:

Es podrà emmagatzemar una gran quantitat d’informació. S’emmagatzemarà de forma correcta una vegada acabat el

processament. Existirà la possibilitat que diversos processos o programes

accedeixin a la mateixa informació sense interferències.

Nom dels fitxers

El format dels noms dels fitxers depèn del sistema operatiu:

MS-DOS només administra noms de vuit caràcters com a màxim. UNIX/Linux i Windows fins a 256 caràcters.

Gracies a les extensions podrem diferenciar ràpidament el tipus de fitxer del que es tracta (en Windows i MS-DOS, no en Unix/Linux, on no es té que correspondre l’extensió amb el tipus de fitxer).

En UNIX/Linux el SO no es guia per les extensions. Es consideren els arxius com una seqüència de bytes la interpretació

dels quals corre a compte de les aplicacions. Els programes d’aplicació han d’incloure un codi que interpreti

l’estructura adequada dels arxius.

Tipus de fitxers

Els arxius que gestiona un sistema operatiu es classifiquen en els següents blocs:

Arxius regulars o estàndard. Són els que contenen informació de l’usuari, programes, documents, text, gràfics, etcètera.

Directoris. Són arxius que contenen referències a altres arxius o altres directoris.

Disseny de directori de nivell únic:Conté tots els arxius del sistema o volum.Sistema usat en els primers ordinadors.Problema: Cal posar especial atenció en no duplicar els

noms dels arxius i presenten més problemes per a assignar protecció als arxius.

Tipus de fitxers

Disseny de directori per cada usuari: S’elimina el conflicte entre els usuaris. Continuen tenint un gran problema d’organització.

Disseny jeràrquic de directoris: Cada usuari disposa de la seva pròpia estructura jeràrquica

amb tants subdirectoris com necessiti.

Arxius especials o de sistema. S’utilitzen per a gestionar l’entrada / sortida d’arxius regulars cap a o des dels perifèrics. Per exemple els “drivers”, o fitxers especials per a gestionar la memòria virtual (en entorns Windows).

Tipus d’accés

Estarà condicionat pel tipus de suport físic en el qual estiguin emmagatzemats.

Hi ha dos tipus d’accés: seqüencial i directe

Accés seqüencial: Per a accedir a una dada determinada hem d’accedir primer a tots els que li precedeixen físicament.

Accés directe: És possible accedir a una dada de forma directa sense necessitat accedir als que li precedeixen.

Visió general del sistema de fitxers Unix/Linux

(Resum d’una part del llibre: Understanding the Linux Kernel. Part: Overview of the Linux Filesystem) El disseny dels SOs de la familia Unix/Linux està centrat en el seu sistema de fitxers, que té bastantes característiques interessants. Anem a mencionar les més significatives.

Un fitxer Unix/Linux és un contenidor d’informació estructurat com una seqüència de bytes; el kernel no interpreta els continguts d’un fitxer.

Moltes llibreries de programació implementen abstraccions d’alt nivel, com per exemple registres estructurats en camps o per exemple accés a registres basat en claus.

A pesar d’això, els programes en aquestes llibreries tenen que recolzarse en crides a sistema oferides pel kernel.


Des del punt de vista de l’usuari, els fitxers s’organitzen en un espai de noms organitzat en forma d’arbre, tal com es mostra:

Tots els nodes de l’arbre, a excepció de les fulles, denoten noms de directori.

Un node de directori conté información sobre els fitxers i directoris inmediatament inferiors a ell.

Visió general del sistema de fitxers Unix/Linux Un nom de fitxer o directori consisteix en una seqüència arbitraria de

caràcters ASCII, amb l’excepció dels caràcters / i el carácter nul \0. La majoria de sistemes de fitxers posen un límit en la longitud d’un

nom de fitxer, típicament no més de 255 caràcters. El directori corresponent a l’arrel de l’arbre es diu el root directory

(directori arrel). Per convenció, el nom d’aquest directori és una barra (/). Els noms tenen que ser diferents dins del mateix directori, però el

mateix nom pot ser usat en diferents directoris. En altres SOs, es prohibeixen altres caràcters, per exemple:


El SO associa un current working directory (directori de treball actual) per a cada procés.

Aquest pertany al context d’execució del procés.

Per a identificar un fitxer en concret, el SO utiliza el pathname (una ruta), que consisteix en barres (/) alternant amb una seqüència de noms de directori que condueixen cap al fitxer.

Si el primer item del pathname és una barra (/) es diu que el pathname és absolut, ja que comença des del directori arrel.

Altrament, si el primer item és un nom de fitxer o directori, el pathname és relatiu, ja que el seu punt inicial és el directory actual (current working directory) del procés que s’estigui executant en aquell moment (que també pot ser el terminal, el terminal també és un procés).


Quan s’especifiquen noms de fitxer, les notacions “.” i “..” també s’usen. La notació “.” denota el directori

de treball actual. La notació “..” denota el pare

d’aquest directori esmentat anteriorment.

Si el directori de treball actual és el directori arrel, llavors “.” i “..” coincideixen.

Hard Links i Soft Links

Un hard link és un fitxer que fa referència al mateix inode d'un altre fitxer. Un inode és una estructura que guarda algunes informacions sobre els fitxers, els fitxers

només són seqüències de bytes i els inodes informació sobre aquestes seqüències (tipus de fitxer, longitud, propietari, permisos, etc...).

Resulta que dos fitxers comparteixen un mateix inode, enlloc de tenir cada un el seu. Si es modifica el hard link, també es modifica el fitxer original, cosa que no passa si es

modifica una còpia feta amb “cp” (COMPROVAR-HO!). Si es borra el fitxer original, encara es poden accedir a les dades per mitjà del hard link. Quan es borri el darrer hard link és quan s'esborra definitivament les dades del

dispositiu d'emmagatzematge. És a dir, hi ha una seqüència de bits que representa el fitxer, i un inode, llavors hi ha dos

fitxers que fan referència al mateix inode. Fer un ls -li i veure que els dos fitxers comparteixen el mateix inode si es fa amb

hardlink, però que tenen inodes diferents si es fa el cp (és el primer número que surt quan es fa ls -li). La comanda $ ln f1 f2 (on $ és el símbol del

terminal) s’usa per a crear

un nou hard link anomenat

f2 per al fitxer identificat

amb f1.

(Comprovar-ho!).


Els hard links tenen dues limitacions:

1 – No es permet als usuaris crear hard links per a directoris. Això podria transformar l’arbre de directoris en un graf amb cicles, fent per tant impossible la localització d’un fitxer d’acord amb el seu nom (tot el pathname).

2 – Els hard links es poden crear només entre fitxers inclosos en el mateix sistema de fitxers. Això és una limitació seriosa, ja que els sistemes Unix/Linux moderns poden incloure vàris sistemes de fitxers, localitzats en diferents discs i/o particions, i els usuaris poden no ser conscients de les divisions físiques entre ells.


Soft links: Els soft links són com els accessos directes de Windows. Per a sobrepassar les limitacions dels hard links, s’introdueix el

concepte de soft links (enllaços suaus). També s’anomenen symbolic links (enllaços simbòlics). Els enllaços simbòlics són fitxers curts que contenen un pathname

arbitràri d’un altre fitxer. El pathname pot referir-se a qualsevol fitxer localitzat en qualsevol

sistema de fitxers; fins i tot es pot referir a un fitxer no existent.

La comanda: $ ln –s f1 f2 Crea un nou soft link anomenat f2 que es refereix a f1. (Comprovar-ho!).

Visió general del sistema de fitxers Unix/Linux Tipus de fitxers en Unix/Linux:

Els fitxers de Unix/Linux poden ser d’un dels següents tipus:1 - Fitxer normal.2 - Directori.3 - Enllaç simbòlic (soft link o symbolic link).4 - Hard link.5 - Dispositiu. Es divideixen en dos subtipus:

5.1 - Dispositiu orientat a blocs Són capaços de transferir un bloc de dades de mida

fixa en una sola operació de E/S (Entrada/Sortida).Els blocs emmagatzemats al dispositiu es poden

accedir de forma aleatòria (el temps que es necessita per a transferir un bloc qualsevol és independent de la posició del bloc al dispositiu.

Exemples: Discs durs (hdd), disquets (floppy drive), cds, dvds, etc... Els RAM disks, que són porcions de la RAM configurades com a discs durs ràpids (emmagatzematge temporal, ràpid i eficient per a programes), també són block devices.


5.2 - Dispositiu orientat a caràcters Són capaços de transferir dades de mida arbitrària en

una sola operació E/S. De fet, alguns dispositius orientats a caràcters, com les

impressores, transfereixen 1 Bytes cada vegada, com a altres, com per exemple unitats de cinta, transfereixen dades de mida variable.

Usualment accedeixen als caràcters de forma seqüencial.

6 - Tub (“pipe”) i tub amb nom (“named pipe”) Són “tuberíes” que connecten processos amb altres, i serveixen per a traspassar informació d’uns a altres.

7 - Socket el mateix concepte que els “pipes”, però entre processos que estan a diferents màquines.


File descriptors i inodes:

Unix/Linux fa una distinció clara entre un fitxer i un descriptor de fitxer.

Amb l’excepció dels dispositius i fitxers especials, cada fitxer consisteix en una seqüència de caràcters.

El fitxer no inclou cap informació de control, com per exemple la longitud del fitxer, o un delimitador de EOF (End-Of-File).

Tota la informació que necessita el sistema de fitxers per a manejar un fitxer s’inclou en una estructura de dades anomenada inode.

Cada fitxer té el seu propi inode. El sistema de fitxers l’utilitza per a identificar el fitxer. EL NOM DEL FITXER NO ESTÀ A L'INODE!!!



A pesar de que els sistemes de fitxers i les funcions del kernel poden variar àmpliament d’un sistema Unix/Linux a altre, sempre han de proveir al menys els següents atributs, que estan especificats a l’estàndard POSIX:1 - Tipus de fitxer (un dels especificats abans).2 - Nombre de hard links associats amb el fitxer.3 - Longitud del fitxer, en Bytes.4 - ID del dispositiu (un identificador del dispositiu que conté el

fitxer).5 - Nombre d’inode, que identifica el fitxer dins del sistema de

fitxers.6 - Id del usuari que poseeix el fitxer (uid del propietari).



7 - Id del grup del fitxer (gid del fitxer).

8 - Varis timestamps (marques de temps. Ex: un timestamp hauria de contenir almenys dia, minut, any, hora i segon) que especifiquen al menys:

8.1 - Timestamp de l’últim canvi d’estatus de l’inode.8.2 - Timestamp de l’últim accés al fitxer.8.3 - Timestamp de l’última modificació del fitxer.

9 - Drets d’accés del fitxer i mode del fitxer (aquest punt el veiem en següents transparències més ben explicat).


Drets d’accés i mode del fitxer:

Els usuaris potencials d’un fitxer cauen en 3 classes:1 – L’usuari propietari del fitxer.2 – Els usuaris que pertanyen al mateix grup que el fitxer,

sense incloure al propietari.3 – Tota la resta d’usuaris (“others”).

Hi ha tres tipus de drets d’accés (read, write i execute) per a cada una d’aquestes 3 clases.

Per tant, el conjunt de drets d’accés associats amb un fitxer consisteix en 9 flags (bits) diferents binaris.

Hi ha 3 flags addicionals, anomenats suid (set user id), sgid (set group id) i el flag sticky que defineixen el “mode del fitxer”.


Drets d’accés i mode del fitxer:

Aquests flags tenen els següents significats quan s’apliquen a fitxers executables:

suid (set user id): Si aquest bit està posat, qualsevol usuari que executi l’aplicació ho farà

amb l’identificador de l’usuari propietari de l’aplicació. Exemple: Si un executable que ha creat el root té el bit SUID a 1 i usuari1

l’executa, llavors aquest programa s’executa amb els permisos i privilegis de root.

Com si l’estès executant el root mateix. Quina utilitat podria tenir això ? Doncs per exemple el root pot fer uns

determinats scripts que, entre d’altres coses, tinguin accés a un recursos. Vol que la demés gent pugui executar els scripts, però no tenir accés a aquests recursos, per tant el que fa és donarli el suid bit al script i llestos.

És a dir, un procés tractant un fitxer, normalment guarda el uid del propietari del procés. En canvi, si l’executable té posat el flag de suid, el procés té el uid del propietari del fitxer.


Drets d’accés i mode del fitxer:sgid (set group id):

Molt semblant al SUID però per als grups.Si aquest bit està activat, al executar una aplicació per part

de qualsevol usuari es fa amb els mateixos drets i privilegis que els del grup de l’usuari que és el posseïdor d’aquella aplicació.

Exemple: un script que l’ha creat algú de comptabilitat i que ha de treballar amb algunes dades comptables (només tenen accés els del grup de comptabilitat), el script el pot executar tothom, però no es vol que tothom pugui accedir a aquestes dades en mode d’escriptura o de lectura.

(Si ho deixem tal com està, el script no funcionarà, ja que no podrà escriure o llegir a les dades, però si li posem el sgid de comptabilitat llavors ja el podrà executar tothom sense problemes).

• Sticky bit: Obsolet i no ho veurem.

Pràctiques Linux 1: Enunciat al Moodle.Pràctiques Linux 2: “Pràctiques Linux 3: “Pràctiques Linux 4: “Pràctiques Linux 5: “Pràctiques Linux 6: “Pràctiques Linux 7: “Pràctiques Linux 8: “

a) echob) catc) Totes les anteriors són correctes.d) Cap de les anteriors és correcta.

Pregunta 1: Amb quina de les següents ordres del terminal de Linux mostrem els continguts d’un fitxer?

a) ;b) :b) ,b) “

Pregunta 2: Amb quin dels següents caràcters concatenem ordres en el terminal de Linux?

a) .b) ..c) /d) \

Pregunta 3: Amb quin dels següents caràcters es coneix el directori arrel en Linux?

a) #include <stdio.h>b) include <stdio.h>c) #include <stdio>d) import <stdio>

Pregunta 4: Quin dels següents fragments de codi C és correcte per a incloure la llibreria estàndard d’entrada i sortida?

a) gcb) gccc) g++d) g+

Pregunta 5: Quin d’aquests és el compilador de C per defecte (i/o més utilitzat) de Linux?

a) whob) chgrpc) chmodd) chown

Pregunta 6: Amb quina de les següents comandes de Linux podem canviar els permisos d’un fitxer?

a) makeb) mkc) makedird) md o bé mkdir

Pregunta 7: Amb quina de les següents comandes Linux podem crear un directori?

a) cd .b) cd /c) cd ..d) cd \

Pregunta 8: Amb quina de les següents comandes baixem un directori en Linux?

a) cd .b) cd /c) cd ..d) cd \

Pregunta 9: Amb quina de les següents comandes anem al directori arrel de Linux?

a) pwb) pwdc) pdwd) dwp

Pregunta 10: Amb quina de les següents comandes mostrem el directori actual en Linux?

a) echob) catc) printd) Cap de les anteriors.

Pregunta 11: Amb quina de les següents comandes mostrem els continguts del directori actual en Linux?

a) cd ..;cd ..;cd windows;cd toolsb) cd ..;cd ..;cd ..;cd windows;cd toolsc) cd ..;cd windows;cd toolsd) Cap dels anteriors.

Pregunta 12: Suposant que tot el que es mostra a la imatge són directoris, i que som al directori “shell”, quin dels següents jocs de comandes ens situa al directori “tools”?

a) .b) ..c) /d) \

Pregunta 13: Amb quin dels següents caràcter o caràcters es coneix el directori actual en Linux?

a) .b) ..c) /d) \

Pregunta 14: Amb quin dels següents caràcter o caràcters es coneix el directori anterior en Linux?

a) cd .b) cd /c) cd ..d) cd

Pregunta 15: Amb quina de les següents comandes de Linux anem al directori especificat com a “HOME” de l'usuari actual?

a) /b) >c) =d) >>

Pregunta 16: Amb quin caràcter o caràcters podem posar el resultat d’una comanda a dins d’un fitxer en Linux, sobreescrivint els continguts del fitxer?

a) /b) >c) =d) >>

Pregunta 17: Amb quin caràcter o caràcters podem posar el resultat d’una comanda a dins d’un fitxer en Linux, sense sobreescriure els continguts del fitxer, sinó afegint el resultat al final del mateix?

a) changeb) chmodc) mvd) rename

Pregunta 18: Amb quina comanda Linux podem canviar el nom d’un fitxer?

a) /etc/passwdb) /etc/usersc) /etc/userd) /etc/root

Pregunta 19: En quin d’aquests fitxers es solen guardar els usuaris en Linux?

a) sudob) logc) sud) exit

Pregunta 20: Amb quina comanda de Linux podem “loguejar-nos” en la consola amb un altre usuari diferent?

a) Per a veure la memòria RAM que està consumint el sistema en aquest moment.

b) Per a llistar els usuaris que estan “loguejats” en aquest moment al sistema.

c) Per a mostrar els processos en execució al sistema.

d) Per a mostrar l’espai lliure dels discs durs del sistema.

Pregunta 21: Per a que serveix l’ordre ps en Linux?

a) Al número identificador d’un usuari.b) Al número identificador d’un disc dur.c) Al número identificador d’un fitxer.d) Al número identificador d’un procés.

Pregunta 22: A què fa referència el concepte de “pid” en Linux?

a) >b) .c) %d) &

Pregunta 23: Amb quin caràcter podem executar un procés en segon pla en Linux?

a) cleanb) clearc) clsd) wipe

Pregunta 24: Amb quina ordre podem netejar la pantalla en Linux?

a) voidb) createc) touchd) file

Pregunta 25: Amb quina de les següents ordres podem crear un fitxer buit en Linux?

a) chown o=rw prova b) chroot u=rw provac) chmod p=rw provad) chmod o=rw prova

Pregunta 26: Com afegir en el fitxer prova els permisos de lectura i escriptura al propietari en Linux?

a) gcc prova.exe –o prova.cb) gcc prova.c –o prova.exec) gcc prova.exe –a prova.cd) gcc prova.c –a prova.c

Pregunta 27: Quina d’aquestes sintaxis és correcta en Linux?

a) gcc prova.ca) pwda) ls –aa) cd..

Pregunta 28: Quina de les següents sintaxis NO es correcta en Linux?

a) –ta) –la) –pa) –a

Pregunta 29: Amb quina opció de la comanda at podem veure el llistat de les tasques posades a executar per a d’aquí a una estona?

a) deletea) erasea) rmdira) rm o remove

Pregunta 30: Amb quina comanda podem esborrar un fitxer en Linux?

Pràctica 11

Compartir una carpeta amb NFS i veure si es pot accedir des de l’altre ordinador. Fer-ho amb dues màquines virtuals Linux per cada estudiant.

o Primer s'ha de poder fer ping entre les dues màquines. Posar els dos VirtualBox a “Adaptador pont” enlloc de “NAT”.

o Posar la IP en DHCP en les dues màquines, comprovar que es pot fer ping, si no es pot fer ping demanar l'ajuda del professor.

o Un cop es pot fer ping:o Al servidor:o sudo apt-get install nfs-kernel-servero després editar el /etc/exports (exemple sudo leafpad /etc/exports o sudo gedit /etc/exports)

o Aquí, a la part no comentada (la part que no porta # devant) hem d'afegir el següent:

o /ruta a carpeta a compartir hosts(opcions)o Exemple:

/home/jaume/Desktop/carpeta 192.168.130.155

Per evitar warnings:/home/jaume/Desktop/carpeta 192.168.130.155(sync)Després:o sudo service portmap starto sudo service nfs-kernel-start

Al client:o sudo apt-get install nfs-common

Si hi ha problemes, assegurar-se que el firewall no està tallant les connexions NFS.

o Amb el client muntar la carpeta compartida i comprovar que funciona:o mount –t nfs 140.140.140.2:/root/Desktop/compartició /accedir

Un altre exemple:

mount –t nfs 192.168.130.155:/home/jaume/Desktop/compart /home/pepet/Desktop/accedir

Demostrar al professor per a que la pràctica pugui ser comptada (crear un fitxer dins de la carpeta i veure com apareix a l'altra màquina).

Pràctica 12

Fer el muntatge automàtic d’una carpeta compartida amb NFS.o Posar la següent línia a /etc/fstab:o 140.140.140.2:/root/Desktop/compartició /accedir

nfsdefaults 0 0o Amb defaults ja es munta automàticament cada vegada que s’encen

l’ordinador, ja que ja hem dit que defaults contempla l’opció “auto”.

o Reiniciar l’ordinador i comprovar que es munta automàticament.

o Fer, a més, que es comprovi la integritat del sistema de fitxers, amb fsck, cada 2 reinicis (explicat en les anteriors transparències).

– Demostrar al professor per a que la pràctica pugui ser comptada.

Uf3 sistemes operatius lliures

Art & Photos

Transcript of Uf3 sistemes operatius lliures