Butlletí de l’Assemblea Nacional Catalana de Sarrià-Sant Gervasi - Setembre 2016 - Núm. 1

desANCorem . Setembre 2016 . Pàg. 4

Equip de RedaccióEquip de RedaccióEquip de RedaccióEquip de Redacció Coordinació - Conxita Cervantes Comunicació - Andreu Jené Lingüista - Pilar Soler Maquetació - May Gallén

Contacta amb nosaltresContacta amb nosaltresContacta amb nosaltresContacta amb nosaltres

sarriasantgervasi@assemblea.cat

ssgxi.cat sarria-santgervasiperlaindependencia

@ANC_BCN_SSG

Recordeu seguirRecordeu seguirRecordeu seguirRecordeu seguir

@DjRepubliCat

@assemblea

Ben tornats!!Ben tornats!!Ben tornats!!Ben tornats!!

T al i com us hem avançat per e-mail, comencem la campanya de l’Onze

de Setembre. Esperem que aquestes vacances us hagin servit per descansar i recarregar piles, necessitem un últim esforç perqué aquest 11 setembre si-gui tan brillant, multitudinari, festiu, cívic i impressionant com els darrers. Comencem per omplir les parades de voluntaris per informar la gent, vendre samarretes i repartir somriures! Recordeu que podeu accedir al Dood-le per veure les parades previstes i apuntar-vos-hi, des de la nostra web:

www.ssgxi.cat/parades

Les properes ubicacions i horaris són:

Respostes : 1/B / 2-A

Barcelonès al Secretariat Nacional seran el 14 setembre, 5 octubre, 9 novembre i 7 desembre; com és habitual, sereu in-formats per les vostres ATs de l’hora i el lloc de les trobades.

mes, celebrarem la Festa Major de Vallvi-drera i Mas Sauró amb un seguit d’activitats per petits i grans. Podeu con-sultar-les en aquest enllaç:

vallvidrea-aavv.blogspot.com.es

Dijous 1/9 Plaça Bonanova de 10.00

a 21.00 h

Divendres 2/9 Plaça Vallvidrera 3

de 10.00

a 14.00 h

Dilluns 5/9 Diagonal/Calvet

de 10.00

a 21.00 h

Dimarts 6/9 Trav. Gràcia/Tuset

Dimecres 7/9 Plaça Molina

Dijous 8/9 Plaça Sarrià

Divendres 9/9 Plaça Lesseps

Divendres 10/9 Plaça Kennedy de 10.00

a 14.00 h

E ns trobem a les portes d'un nou mes de setembre i per tant, a punt d'

entrar en el cinquè any del procés inde-pendentista. Enguany serà un mes curull d'activi-tats polítiques i socials, potser més que cap altre i de totes hem de sortir refor-çats i amb les forces renovades. No hi ha espai per a l'esgotament ni per a cap altra excusa. El camí l'hem de recórrer plegats sense defallir. L' esforç de tots aquests anys ens dóna l'expe-riència I la força per seguir endavant. L'Onze de Setembre tenim la gran cita del poble, que serà novament una gran demostració de la força, la il·lusió i l'ale-gria de la gent que creu i vol que Cata-lunya esdevingui un estat independent, la República catalana. Aquest any a més es farà visible la descentralització del país a Barcelona, Berga, Girona, Lleida, Salt I Tarragona. Una vegada més l'ANC I ÒMNIUM CUL-TURAL, estem treballant per fer arribar el missatge de la ciutadania arreu del món. El 15 de setembre és la data límit per-què la presidenta Carme Forcadell, al·legui contra la suspensió de les con-clusions de la comissió del Procés Cons-tituent i expliqui si, al seu parer, la vo-tació en ple va contravenir les ordres emeses pel mateix TC. Presidenta tots al teu costat!! El 28 de setembre és el dia triat pel president Puigdemont per al repte de la qüestió de confiança, on les forces polí-tiques independentistes, com a mínim, han de donar el suport total al Presi-dent. A tot això cal afegir els actes que orga-nitzarem les territorials de l'ANC arreu del territori, i els que anirem organit-zant a mesura que els fets es vagin pro-duint. Com cada any fem una crida per de-manar la vostra participació el dia 11 de setembre i per estar amatents a tot el que anirà venint. Algun dia ja no caldrà sortir al carrer per demanar la inde-pendència, però ara encara cal. Hem d'empènyer el procés com hem fet fins ara, sabem que al davant hi ha un govern I un parlament que fan la feina I que estan disposats, ara sí, a acabar-la.

Sàpiga president que nosaltres JA ESTEM A PUNT!!!JA ESTEM A PUNT!!!JA ESTEM A PUNT!!!JA ESTEM A PUNT!!!

EditorialEditorialEditorialEditorial

L ’Onze de Setembre de 2016 marcarà l’inici d’una nova etapa. Farem visible el pas de la

incertesa, l’aparent paràlisi i el fràgil acord dels darrers mesos a la concreció, l’acció i la voluntat explícita de fer pinya per un objectiu tangible i immediat. L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural volen que la veu de tota la gent que forma aquest país se senti a una mobilització en cinc punts del territori que mostrarà al món que som un país viu, en movi-ment, organitzat i a punt per esdevenir un nou estat. Som un país que batega.. Aquesta és la Diada on ja ens sentim legitimats, després de les eleccions del 27S de 2015, que van culminar amb el primer Parlament independen-tista de la nostra història. Som sobirans, som la República catalana en un últim punt de cons-trucció. Farem realitat la mobilització als cinc punts del territori català com el pas definitiu per assolir la independència del nostre país. Perquè el poder que hem demostrat cada vegada que hem sortit el carrer, aquesta vegada es podrà convertir en la reafirmació que som sobirans, que arriba la República catalana. L’èxit de la mo-bilització on cridarem que la societat civil ho té a punt ha de ser la garantia per tal que les institucions es preparin i perquè comenci la construcció d’un país nou. “A punt” parla de nosaltres, del poble, de la uni-tat de la gent, de la voluntat. Estem a punt d'a-conseguir-ho, a punt de votar i a punt de guan-yar. I ho fem des de la sonoritat d’un cor que batega, simbolitzant que el país està més viu que mai per assolir la fita final. A diferència de l’Onze de Setembre de 2015, aquest 2016 tenim el Parlament amb majoria independentista i hem format el primer Govern de la Generalitat, en segles, que té el mandat de portar-nos a la independència. A Barcelona, la concentració serà al llarg del pas-seig Sant Joan i el passeig Lluís Companys, des de la Diagonal fins a la Ciutadella. Nosaltres or-ganitzarem el tram 37, l’inicial, on hi haurà l’escenari principal i els parlaments finals.

V am celebrar el 130è aniversari

del primer gran mí-ting independentis-ta. El 25 de juliol diverses entitats;

l’ANC, la Comissió de la Dignitat, el CCN i la revista Sàpiens van organitzar un acte a l’Ateneu Barcelonès, ple de públic, per commemorar el 130è aniversari del mí-ting de 1886, considerat el primer discurs independentista de l’època moderna que va fer Josep Narcís Roca Farreras, teòric precursor de l’independentisme

tindrà lloc el dia 17 de setembre de 10 a 14 a la plaça de Sarrià. A més a més de l’acte de presentació de les entitats, també s’organitza el Correllengua 2016, al qual també us convidem a participar en la mateixa plaça on hi haurà activitats entorn de la llengua per a petits i grans. Enguany el Correllengua es dedica a l’escriptora Montserrat Roig, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort

A questa mostra en la qual participa

l’ANC Sarrià-sant Ger-vasi, com a membre de la Taula d’Entitats,

L es properes reuni-ons oberts als so-cis, dels membres del

La batalla de Sarrià en la qual dos equips, Vicençs i Rosers, lluitaran per guanyar i fer pinya plegats. La prova que organitza la nostra territorial de l’ANC és una Cursa d’obstacles que tindrà lloc el dia 8 d’octubre a les 17h a la plaça Consell de la Vila.

U n any més participa-rem a la Festa Ma-

jor de Sarrià dins la com-petició

U n any més, del 2 de se-

tembre i fins al 18 del mateix

E l dissab-te 27 d'agost vam acollir al nostre dis-tricte, junta-ment amb

les altres AT de Barcelona, la re-unió mensual del plenari del Se-cretariat Nacional de l'Assemblea, que es fa rotativament a diferents punts del territori, i que va tenir lloc al Palau de Pedralbes. Tant els secretaris nacionals com la resta de coordinadors de les AT de Barcelona van quedar encan-tats amb tota l’ organització.El dinar que es va fer a peu dret amb un pica pica d'una pastisseria del barri va tenir una molt bona acolli-da ja que va facilitar una relació més àmplia a tots els partici-

1 - La recentralització educativa promoguda des del Govern Central se'ns ha dit que té com objectiu evitar duplicitats i fomentar economies d’escala. Tanmateix, què garan-teix? A - La reducció de la despesa pública en edu-cació. B - La pèrdua de la proximitat, equitat i la corresponsabilitat. C - L'eliminació de la llengua catalana. Font: Fundació Jaume Bofill (2015). Polítiques edu-catives locals (Informes Breus, Núm. 50). Florencia Kliczkowski Wladimirski, Bernat Albaigés Blasi i Ramon Plandiura Vilacís.

2 - L’any 1892 es redactà el pri-mer projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya. En aquest projecte es demanava que el català fos l’única llengua oficial, poder en l’ordre públic, en les finances i el sistema tribu-tari, que el Tribunal Superior de Catalunya havia de ser ina-pel·lable, etc. Foren titllades de separatistes i es coneixen com: A - Les Bases de Manresa. B - Els acords de Solsona. C - L’Estatut del 92. Font: A.Balcells, Història del naciona-lisme català. ¨Dels orígens al nostre temps¨, Ed. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1992, pàg. 54-55

desANCorem . Setembre 2016 . Pàg 2 desANCorem . Setembre 2016 . Pàg. 3

Lleida Berga Salt

L leida és la República de l’equilibri territorial. És el país amb diversitat

de territoris, paisatges, necessitats,

B erga és la República de la cultura i representa les arrels d’una iden-

titat viva, diversa, en construcció per-manent.

S alt és la República de la solida-ritat i de la diversitat. El país de

tots, de la justícia social, del res-pecte a la immigració, de la convi-vència, de la protecció dels refu-giats.

Tarragona LA REPÚBLICA

DE LES LLIBERTATS

T arragona és la República en xarxa i de progrés. És futur i

progrés econòmic, en contrast amb el sagnant dèficit d’infraestructures actual, sense corredor mediterrani, amb la po-tencialitat econòmica escapçada

B arcelona és la República de les llibertats, la seu històrica de

la nostra sobirania i la futura capi-tal de la República Catalana, la garantia de les nostres llibertats ciutadanes VallvidreraVallvidreraVallvidreraVallvidrera

LA REPÚBLICA DE L’EQUILIBRI TERRITORIAL

LA REPÚBLICA DE LA CULTURA

LA REPÚBLICA DE LA SOLIDARITAT I DE LA DIVERSITAT

LA REPÚBLICA EN XARXA I PROGRÈS

Barcelona

Un barri actiu i cohesionatUn barri actiu i cohesionatUn barri actiu i cohesionatUn barri actiu i cohesionat A la Catalunya independent se seguirà cobrant els ajuts de la PAC i al desenvo-lupament rural? Sí. Es mantindran els ajuts perquè hi haurà continuïtat jurídica i es disposarà de més recursos propis. A més, l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca catalanes tenen més possibilitats de millorar el seu pes en les polítiques i ajuts europeus perquè la República Catalana podrà defensar les necessitats del territori català dins de la UE. Es podrà fomentar la continuïtat de la pagesia? Sí, perquè la Catalunya indepen-dent tindrà més capacitat per fomentar el relleu generacional a les explotacions. A més, es podran impulsar més mesures per-què hi hagi un règim especial de la Segure-tat Social i un sistema potent d’assegurances agràries, per tal de respec-tar i consolidar els espais agraris a les zones periurbanes, per promocionar les produc-cions locals i perquè es percebin uns preus dignes pels productes. Se seguirà exportant i important ali-ments? Sí. Les condicions de les empreses es mantindran perquè, actualment, Cata-lunya ja compleix amb la legislació europea de seguretat alimentària i de control oficial dels aliments. ANCANCANCANC

M és enllà d’algunes declaracions formals, l’Estat espanyol s’ha

mostrat refractari, en tots els àmbits, a l’atribució de valor i de reconeixement de la riquesa que suposa la diversitat cultural i lingüística existent dins del seu territori. A la pràctica, les polítiques estatals espanyoles s’han centrat gaire-bé en exclusiva en el foment de la llen-gua i la cultura castellanes a través de la creació de l’Instituto Cervantes, al qual han donat un suport decidit.Per atendre aquest buit institucional públic d’àmbit estatal, ja fa anys que existie-sen moltes organitzacions d’iniciativa privada que intenten atendre les neces-sitats d’aquest sector: des de la ja clàssica Galeusca, en defensa de les llengües gallega, basca i catalana, pas-sant per les associacions professionals que no es limiten als territoris adminis-tratius, com ara l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i aca-bant amb organismes supraestatals com la Xarxa Vives d’Universitats.. Consell Assessor per a la Transició Consell Assessor per a la Transició Consell Assessor per a la Transició Consell Assessor per a la Transició NacionalNacionalNacionalNacional

C atalunya pot fer una aportació al món respecte del seu model de gestió de la diversitat.” Així ho va oferir ahir el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amo-rós, en la ponència que va pronunci-ar a la Universitat Catalana d'Estiu, on va reivindicar la gestió d'una rea-litat, la immigració, en què la situa-ció a Catalunya és “molt millor” que a la resta d'Europa, on hi ha “certa histèria col·lectiva“ pel que fa a per-cepció social i eines per a la integra-ció. El secretari va constatar “l'espectacular evolució demogràfi-ca” que ha fet créixer de sis a set milions i mig la població en una dè-cada, i que fa que avui un terç dels nascuts i dels casaments siguin d'al-menys un progenitor i un cònjuge estranger. El Punt Avui 20El Punt Avui 20El Punt Avui 20El Punt Avui 20----08080808----16161616

L es inversions de l’Estat en infraes-tructures a Catalunya han caigut més del 50% en deu anys, el doble que a la resta de l’Estat. Actualment, suposa l’11,3% del total de l’Estat, malgrat l’ampliació del port de Barce-lona i la construcció del tren d’alta velocitat al seu pas per Catalunya. • En època d’expansió econòmica Ca-talunya no figurava entre les prioritats de l’Estat espanyol. En època de re-cessió és la que més retallades pateix en inversions. • Les nostres connexions amb Europa estan eternament hipotecades als criteris centralistes de l’Estat espa-nyol. • La política d’inversions en infraes-tructures de l’Estat espanyol margina l’eix del Mediterrani i la nostra sortida a l’exterior, qüestions clau per sortir de la crisi. Cercle Català de NegocisCercle Català de NegocisCercle Català de NegocisCercle Català de Negocis....

p er això que parlem d'apodera-ment perquè volem que tothom

s'impliqui en allò que l'afecta direc-tament. Però també hem d'entendre qu-Quan parlem de república volem anar més enllà de la simple designa-ció d'una forma organitzativa d'estat contraposada a la monarquia. Ens referim sens dubte a la voluntat de governar la "cosa pública", és a dir, allò que afecta i pertany a tota la ciutadania sense tenir en compte ni la classe social, ni el gènere, ni l'ori-gen. La República Catalana hauria d'anar indestriablement unida a la voluntat per part dels poders públics d'oferir a la ciutadania eines per a participar directament en la presa de decisions, ja que qui mana i té el poder és el poble. És e mai aconse-guirem l'anhelada llibertat si no va acompanyada de la igualtat i la fra-ternitat republicanes, o sigui de jus-tícia social, d'oportunitats per a tot-hom i de respecte a la resta de po-bles del món. Mireia InglaMireia InglaMireia InglaMireia Ingla

E l barri de Vallvidrera forma part de Sarrià des de l'any 1890. La seva

història va lligada a la de l'església de Santa Maria de Vallvidrera, una esglé-sia que data del segle XIV i és d'estil gòtic català tardà. Un edifici destacat és la casa pairal Vil·la Joana, darrera residència de Mossèn Cinto Verdaguer. El centre cívic M. Vazquez Montalbán és un centre municipal inaugurat el 2002 que recull i centralitza les diver-ses propostes associatives i culturals del barri L’Associació de veïns Mont d’Orsà es dedica,de de fa més de 65 anys, a la programació d’activitats de cohesió social que abasta des de la reivindica-ció de millores per al barri a la partici-pació en trobades i festes locals. L’Assemblea de Joves de Vallvidrera és un espai de lluita política que treba-lla per millorar la realitat que envolta el barri com ara transport públic,espais col·lectius...Però també treballa per un canvi social, polític i econòmic, i a més a més defensa el dret inalienable d’autodeterminació dels pobles. En l’àmbit cultural el barri compta amb el grup musical Folkserola que es dedica a difondre música tradicional catalana amb instruments tradicio-nals.També hi ha una coral molt activa, Collserola, que consta de tres grups: petits, mitjans i grans i que aquest any celebra el seu cinquè aniversari. .El grup de teatre Fontmontina és un grup amateur, creat l’any 1987, format per veïns i veïnes que cada any fan una re-presentació. Tampoc hi podia faltar una penya barcelonista, la Blaugranota. Cal ressaltar en el tema de publica-cions, la revista La vall de vidre, una revista mensual informativa que s’edita des de l’any 1993 i que és un mitjà de comunicació i denúncia propi. La revista serveix d’eina de cohesió i col·laboració entre el veïnat. Al 9N del 2014 la taula amb més vots independentistes de tot Catalunya va ser a Vallvidrera, al col·legi Els Xiprers.

*Fundadora i excoordinadora de l'ANC-Vall d'Aran

*Diputada al Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular-CC

MIREIA BOYA

Vas fundar i coordinar l’AT Vas fundar i coordinar l’AT Vas fundar i coordinar l’AT Vas fundar i coordinar l’AT de la Vall d’Aran i hi ha una de la Vall d’Aran i hi ha una de la Vall d’Aran i hi ha una de la Vall d’Aran i hi ha una certa tendència a pensar certa tendència a pensar certa tendència a pensar certa tendència a pensar que la Vall d’Aran és poc que la Vall d’Aran és poc que la Vall d’Aran és poc que la Vall d’Aran és poc procliu a l’independentisme procliu a l’independentisme procliu a l’independentisme procliu a l’independentisme de Catalunya, com va anar de Catalunya, com va anar de Catalunya, com va anar de Catalunya, com va anar l’experiència?l’experiència?l’experiència?l’experiència? L’Aran forma part administra-tivament de Catalunya per voluntat pròpia des de fa molt de temps, però no cal oblidar que és un bocí de la gran nació sense Estat occitana. Els ara-nesos som això, aranesos, ara bé, en el procés independen-tista català també ens hem d’implicar, ja que compartim territori. Tard o d’hora hau-rem d’exercir el nostre dret a l’autodeterminació i decidir quin camí volem seguir: el de la repressió de la identitat pròpia que marquen els Estats francès i espanyol, o una nova República, formada per tros-sets de dues nacions, que ens respecti i ens tracti de tu a tu. Catalunya i Aran. Els aranesos sabran veure que estratègica-ment, pel respecte de la nos-tra llengua, cultura, instituci-

ons pròpies i drets ens convé més ser al costat dels ger-mans catalans. Veuran que tenir un sistema sanitari propi (gestionat des de l’Aran), anar al metge a Lleida i no a Sara-gossa, o decidir sobre medi ambient, cultura, urbanisme, etc. no ho tenim gràcies a l’Estat sinó a la Generalitat. Es pot millorar i molt, però el que no podem fer és perdre-ho. La creació de l’ANC a l’Aran va ser curiosa. A la ca-dena humana organitzada per l’ANC, al tram prop d’Amposta, ens vam trobar uns quants amb banderes occitanes que ens havíem apuntat a última hora. Allà vam veure que parlar d’independència a l’Aran era possible, que hi havia gent que lluitava per les llibertats col·lectives i un futur millor. I ens hi vam posar. Crear l’ANC a l’Aran no va ser fàcil, però molts aranesos van sortir de l’armari i van declarar el seu independentisme. Més dels que em podia imaginar de bon

començament. I caldria fugir dels tòpics al voltant dels ara-nesos. Dir constantment que som espanyolistes no ajuda gens. El discurs ha de ser constructiu, en positiu. Cata-lunya ha de seduir l’Aran per a continuar aquest viatge junts Nova direcció a les CUP, què Nova direcció a les CUP, què Nova direcció a les CUP, què Nova direcció a les CUP, què ha canviat o què pot canviar ha canviat o què pot canviar ha canviat o què pot canviar ha canviat o què pot canviar a partir d’ara amb aquest a partir d’ara amb aquest a partir d’ara amb aquest a partir d’ara amb aquest nou equip?nou equip?nou equip?nou equip? La CUP és una organització assembleària, on el debat és permanent. La nova direcció de ben segur que estarà a l’alçada de garantir que aquest debat sigui sa i obert per tal de culminar aquesta legislatura amb la creació de la República de Catalunya i Aran. Confio moltíssim en l’equip creat, hi ha gent mag-nífica Entenem que per ideologia i, Entenem que per ideologia i, Entenem que per ideologia i, Entenem que per ideologia i, si vols, per principis, no feu si vols, per principis, no feu si vols, per principis, no feu si vols, per principis, no feu pinya amb el PDC però, perpinya amb el PDC però, perpinya amb el PDC però, perpinya amb el PDC però, per----

què sí que en feu amb què sí que en feu amb què sí que en feu amb què sí que en feu amb Comuns i Podem (que no Comuns i Podem (que no Comuns i Podem (que no Comuns i Podem (que no tenen el Full de Ruta en els tenen el Full de Ruta en els tenen el Full de Ruta en els tenen el Full de Ruta en els seus programes) que seus programes) que seus programes) que seus programes) que s’alien amb PSC/PSOE, que s’alien amb PSC/PSOE, que s’alien amb PSC/PSOE, que s’alien amb PSC/PSOE, que sembla que per ells han sembla que per ells han sembla que per ells han sembla que per ells han deixat de ser “casta”?deixat de ser “casta”?deixat de ser “casta”?deixat de ser “casta”? Compartim molt amb els Comuns pel que fa a políti-ques socials, per exemple, però estic segura que també pel que fa als drets nacionals i a l’oportunitat d’un procés constituent propi. L’objectiu ha de ser sumar i la suma només s’obté amb empatia. La República també serà dels del no Ens pots explicar les teves Ens pots explicar les teves Ens pots explicar les teves Ens pots explicar les teves impressions sobre la moció impressions sobre la moció impressions sobre la moció impressions sobre la moció de confiança al president, de confiança al president, de confiança al president, de confiança al president, aquest setembre?aquest setembre?aquest setembre?aquest setembre? Estic segura que si es defi-neixen els elements i el ca-lendari d’ara fins al final de la legislatura i s’especifica com culminar el procés, amb quin element de ruptu-ra, no hi haurà cap proble-ma. La confiança no l’hem

perduda, però el poble cata-là necessita concreció. Sembla que hi ha intenció Sembla que hi ha intenció Sembla que hi ha intenció Sembla que hi ha intenció de separar l’aprovació a la de separar l’aprovació a la de separar l’aprovació a la de separar l’aprovació a la moció de confiança al pre-moció de confiança al pre-moció de confiança al pre-moció de confiança al pre-sident i l’aprovació dels sident i l’aprovació dels sident i l’aprovació dels sident i l’aprovació dels pressupostos del 2017; tin-pressupostos del 2017; tin-pressupostos del 2017; tin-pressupostos del 2017; tin-dria sentit aprovardria sentit aprovardria sentit aprovardria sentit aprovar----ne una i ne una i ne una i ne una i no aprovar l’altra?no aprovar l’altra?no aprovar l’altra?no aprovar l’altra? Tècnicament són dues vota-cions separades. Si el full de ruta per la ruptura està cla-rament definit i calendarit-zat, els pressupostos l’hauran d’acompanyar i ser conseqüents amb el moment polític que tenim al davant .Pels grans patidors de Pels grans patidors de Pels grans patidors de Pels grans patidors de l’anomenat l’anomenat l’anomenat l’anomenat procésprocésprocésprocés, la gent , la gent , la gent , la gent del carrer: Els podem do-del carrer: Els podem do-del carrer: Els podem do-del carrer: Els podem do-n a r g a r a n t i e s n a r g a r a n t i e s n a r g a r a n t i e s n a r g a r a n t i e s (especialment per part de (especialment per part de (especialment per part de (especialment per part de la CUP que, segur no se la CUP que, segur no se la CUP que, segur no se la CUP que, segur no se t’escapa, ha ferit moltes t’escapa, ha ferit moltes t’escapa, ha ferit moltes t’escapa, ha ferit moltes sensibilitats) que cap dels sensibilitats) que cap dels sensibilitats) que cap dels sensibilitats) que cap dels “72” posarà per davant els “72” posarà per davant els “72” posarà per davant els “72” posarà per davant els interessos de partit per interessos de partit per interessos de partit per interessos de partit per sobre els interessos de país sobre els interessos de país sobre els interessos de país sobre els interessos de país

i de la consecució de la i de la consecució de la i de la consecució de la i de la consecució de la independència? independència? independència? independència? No és moment de fer retrets, però els 62 han posat també els interessos de partit per davant de la consecució de la independència. De fet, a les votacions al Parlament, so-vint aquest ha estat el pro-blema. Recorda el dia que van tombar la ILP educació votant amb el PP La CUP no farà processisme ni avalarà polítiques que vagin contra les classes po-pulars. Els 72 hauríem de tenir clar que cal aparcar determinats temes i obrir el debat per definir la Repúbli-ca que volem sense imposici-ons. Això és el procés consti-tuent, i s’ha de fer al carrer, amb la societat civil organit-zada. Des d’ara mateix