Informe sobre la conjuntura econòmica 

r trimestre 20093

Informe sobre la conjuntura econòmica 

r trimestre 20093

Informe sobre la conjuntura econòmica 

r trimestre 20093

De V al risc d’una W, o de la recuperació econòmica al risc d’un nou cicle de recessió

L’economia espanyola acumula quatre trimestres amb destrucció neta de llocs de treball

La incertesa dóna embranzida a l’estalvi de les famílies

Context econòmic

El PIB del Baix Llobregat creix lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya

Cau un 0,4% el nombre d’activitats comercials minoristes a l’àrea del Baix Llobregat, davant l’avanç d’un 15% de Catalunya

L’Hospitalet i el Baix Llobregat

Tancament de l’informe el 13 de setembre del 2009

Informe sobre la conjuntura econòmica 

r trimestre 20093

De V al risc d’una W, o de la recuperació econòmica al risc d’un nou cicle de recessió

Bona  part  dels  indicadors  macroeconòmics  mostren  una tendència  favorable al  llarg d’aquestes darreres  setmanes, per bé que els símptomes de  recuperació no són del  tot evidents. Així, per exemple, es destaca  la recuperació del consum de  les famílies, per bé que aquest està molt estretament vinculat als plans  d’estímul  per  a  la  compra  d’automòbils  que  diversos països de l’àrea de l’euro han posat en pràctica al llarg d’aquests darrers  mesos,  entre  ells  Espanya.  Es  destaca  que,  cas d’eliminar  l’efecte  provocat  per  aquests  plans  d’estímul,  el consum  de  les  famílies  hauria  seguit  caient.  Els  dubtes  sobre que  passarà quan  els  governs  esgotin  el  període  d’estímul  al consum són més que lògics.

L’economia  espanyola  acumula  quatre  trimestres amb destrucció neta de llocs de treball

El mercat de treball evidencia  la fase de recessió que ha viscut l’economia espanyola durant aquests darrers mesos. Així, en el segon  trimestre  del  2009  s’ha  continuat  produint  destruccióneta  d’ocupació,  que  juntament  amb  la  tendència  dels trimestres anteriors situen la taxa d’atur a la ratlla del 18%, més que  duplicant  la  de  finals  del  2007.  Tanmateix,  les  dades  del segon trimestre del 2009 mostren alguns elements diferencials: 1) el ritme de destrucció d’ocupació ha estat  inferior en relacióamb  trimestres  anteriors  i  2)  la  població activa,  en  comptes d’incrementar‐se,  s’ha  reduït  per  primera  vegada  en  molts trimestres. Ambdós factors han  fet possible que  la taxa d’atur mostres una certa flexió a la moderació. La construcció ha estat el sector que més ha reduït l’ocupació, de prop d’un 30% des del segon  trimestre  del  2007,  seguit  de  la  indústria,  amb  un  15%, mentre  que  els  retrocessos  en  el  sector  serveis  han  estat relativament menors.

La  incertesa  dóna  embranzida  a  l’estalvi  de  les famílies

El context tan significativament advers d’aquests darrers mesos s’ha  traduït en un  sobtat  increment de  la  taxa d’estalvi de  les famílies,  que  s’ha  situat  per  sobre  del  14%  de  la  renda  bruta disponible. L’increment de l’estalvi contrasta amb la reducció de la  inversió en  immobles  i  altres  finalitats  que,  contràriament, s’ha  situat  en  el  12,3%  de  la  renda  disponible,  valor  que  no s’observava des de principis de  la dècada actual. Aquest  canvi de  tendència  ha  provocat  que  la  capacitat  (necessitat)  de finançament de  les  famílies hagi  canviat de  forma dràstica  en només  4  trimestres, passant d’una necessitat de  finançament màxima equivalent al 4,2% de la renda, a un superàvit (capacitat) de finançament equivalent al 2,7% de la renda, la més elevada de l’actual dècada.

Les famílies modifiquen ràdicalment en seu comportament quant a estalvi i inversió

Variacions trimestrals del nombre d’aturats i taxa d’aturEn milers de persones i %

Font: FemLlobregat a partir de l’INE

Estalvi, inversió i capacitat (necessitat) de finançament de les famíliesAcumulat dels quatre trimestres en percentatge de la renda disponible

Font: FemLlobregat a partir de l’INE

‐4,2

2,7

14,1

11,0 12,3

‐6

‐4

‐2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

CNF Estalvi Formació Bruta de Capital

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

‐100

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

2007TIV 2008TI 2008TII 2008TIII 2008TIV 2009TI 2009TII

Augment d'actiusDestrucció d'ocupacióTaxa d'atur (esc.dreta)

‐80.000

‐70.000

‐60.000

‐50.000

‐40.000

‐30.000

‐20.000

‐10.000

0

05/08

06/08

07/08

08/08

09/08

10/08

11/08

12/08

01/09

02/09

03/09

04/09

05/09

06/09

Matriculacions de turismesVariació interanual en unitats

Font: FemLlobregat a partir de l’ANFAC

Menor caiguda de les matriculacions pels efectes del Pla 2000E

Informe sobre la conjuntura econòmica 

r trimestre 20093

La concentració en sectors altament exposats als efectes de la crisi econòmica provoquen un elevat retrocés del VAB industrial

Font: FemLlobregat a partir de Anuari Comarcal de Caixa Catalunya

La construcció del Baix Llobregat, menys vinculada a l’edificació de segones residències i amb un major protagonisme de l’obra civil, resisteix millor la caiguda de l’activitat

El  PIB  del  Baix  Llobregat  creix  lleugerament  per sobre de la mitjana de Catalunya Les  dades  del  PIB  del  Baix  Llobregat,  relatives  al  2008, reflecteixen  els  problemes  derivats  de  la  crisi  econòmica  i financera que ha  trasbalsat  les principals economies mundials. Certament,  les  dades  del  Baix  Llobregat  no  s’aparten significativament de  la  tendència observada per  al  conjunt de l’economia  catalana,  que  en  termes  de  VAB  va  registrar  un moderat  avanç del  0,80%,  significativament  per  sota  dels registres altament positius d’anys anteriors. A més, la tendència al  llarg  de  l’any  va mostrar  una  tendència molt  negativa,  de forma que a final d’any s’acumulaven tres trimestres de caiguda de  l’activitat, confirmant així la  fase de  recessió de  l’economia catalana.  Aquesta  tendència  ha  tingut  continuïtat  en  aquests primers  trimestres  del  2009,  de  forma  que  els  registres  per enguany seran encara molt pitjors als que ara s’analitzen.

De fet,  l’avanç del 2008 ha estat el més baix des de  la caiguda del  PIB  del  1993,  i  de  ben  segur  que  els  pèssims  registres d’aquest  2009  superaran  amb  escreix  les  dades  de  l’anterior crisi. Una situació de recesió que va tenir el seu inici en el sector de  la  construcció, però que  amb  el  temps  s’ha  estès  cap  a  la pràctica  totalitat  de  sector  econòmics.  Els  efectes  han  estat especialment rellevants en el cas de  la  indústria, en un context internacional desfavorable que s’ha afegit a la crisi interna de la construcció,  molt  afectat  per  la  caiguda  de  la  demanda d’habitatges. 

Quant  a  les dades del Baix  Llobregat,  recentment publicades, mostren  un  avanç 0,83%  de  l’economia  per  al  2008, pràcticament  en  línia  amb  la  mitjana  de  l’economia  catalana (0,80%). Tot  i aquest paral∙lelisme, s’observen trets diferencials per sector econòmics. D’una banda, destaca un major retrocés del sector industrial (‐3,37% davant el ‐2,64% de Catalunya), com a  conseqüència  de  la  particular  concentració en  sectors  que s’han  vist  especialment  afectats  per  la  crisi  econòmica.  En aquest sentit, es destaquen els retrocessos de sectors com ara el dedicat a la producció de material de transport, metal∙lúrgia i maquinària.

Per contra, el sector de  la construcció, més vinculat a primeres residències i obra pública en el cas del Baix Llobregat, mostra un retrocés de només el 0,46% davant  la  caiguda d’un  3,00% que s’observa per al conjunt de Catalunya. 

La nota positiva ve de  la mà del sector serveis, que ha mostrat una  tendència  clarament positiva,  tancant  l’any amb un  avançdel  3,40%,  davant  el  2,50%  de  Catalunya.  Els  eixos  d’aquest elevat  creixement  en  són  la  favorable  evolució del  sector comercial  i  del  transport.  El  sector  de  l’hoteleria,  de  la  seva banda, mostra  un  avanç del  2,55%,  per  sota  de  la mitjana  del 3,36%de Catalunya. 

-6,14

-3,37

-0,46

3,40

0,83

-1,30

-2,64 -3,00

2,50

0,80

Primari Indústria Construcció Serveis Total

Baix Llobregat

Catalunya

Estimació del PIB del Baix Llobregat. 2008En %

Font: FemLlobregat a partir de l’Anuari Comarcal

Estimació del PIB del Baix Llobregat. 2008En %

Baix Llobregat C atalunya

Baix Llobregat C atalunya

Primari 0,3 1 ,3 ‐6,1 4 ‐1 ,30  Hortalisses 0,2 0,1 ‐5,33 ‐4,43  F lors 0,1 0,1 ‐4,64 ‐1 ,56Indús tria 31 ,3 22,3 ‐3,37 ‐2,64  Mat. Transport 5,9 1 ,9 ‐4,70 ‐5,97  Químic 5,0 3,6 2,98 2,35  Metal∙lurgia 3,5 2,6 ‐6,45 ‐6,29  Paper 3,3 2,3 0,49 ‐1 ,99  Eq. elèctric 2,7 1 ,8 5,80 6,66  Aliments 2,6 2,5 6,1 9 6,23  Maquinària 2,6 1 ,5 ‐1 0,69 ‐8,56Contrucc ió 8,2 8,0 ‐0,46 ‐3,00Serveis 60,2 68,3 3,40 2,50  Immobiliàries 1 5,4 1 7,4 0,52 ‐1 ,1 6  C omerç 1 3,1 1 2,4 2,65 1 ,52  Transport 8,1 7,4 3,27 2,43  Hoteleria 5,7 7,8 2,55 3,36Total 1 00,0 1 00,0 0,83 0,80

E structura C reixement 

Informe sobre la conjuntura econòmica 

r trimestre 20093

Cau d’un 0,4% el nombre d’activitats comercials minoristes a l’àrea del Baix Llobregat, davant l’avançd’un 15% de CatalunyaEls municipis  de  l’Hospitalet  i  el  Baix  Llobregat  concentraven  el 2008 un total de 17.021 activitats minoristes, un 0,4% menys que al 2000. Aquesta dada contrasta amb la tendència que s’observa per al  conjunt  de  Catalunya,  que  presenta  un  augment  del  15,0%.  El contrapunt  n’és  l’evolució dels  centres  comercials,  amb  un increment  d’un  45,4%  de  la  superfície  en  m2 a  l’àrea  del  Baix Llobregat, davant l’avanç del 34,1% que s’observa per al conjunt de Catalunya,  segons  dades  del  darrer  Anuari  Econòmic  d’Espanya 2009.  Un  altre  fet  destacat  fa  referència  al  nombre  d’oficines bancàries,  que  en  el  mateix  període  s’ha  incrementat  d’un rellevant 25,4% a l’àrea del Baix Llobregat, davant l’avanç força més moderat, d’un 11,4%, que s’observa per al conjunt de Catalunya.

L’evolució de  l’índex  turístic, per contra,  revela un evident esclat d’aquesta activitat empresarial a l’àrea del Baix Llobregat, amb un avanç entre el 2002 i el 2008 d’un 81,2%, davant el 4,2% del conjunt de Catalunya. Amb tot, segueix sent una activitat percentualmentpoc  rellevant,  de  forma  que  a  l’àrea  del  Baix  Llobregat  es concentra  únicament  un  0,7%  de  l’activitat  turística  del  país, significativament per sota de la ràtio que l’hi correspon en termes d’activitat econòmica, on representa el 2,1% del conjunt d’Espanya (2.135  sobre  100.000  per  al  total  d’Espanya,  segons  l’índex d’activitat econòmica).

Quant a la quota de mercat, entesa com un indicador de capacitatde consum de la població, l’àrea del Baix Llobregat mostra un pes equivalent  (2.050  sobre  100.000 per  al  conjunt  d’Espanya),  però des d’un punt de vista evolutiu, ha retrocedit d’un 7,7%. Una part d’aquesta pèrdua  s’explica pel menor  creixement  de  la  població(12,5% davant el  17,6% de Catalunya o el  14,6% d’Espanya), però  la part més important es correspondria amb un menor avanç pel que fa a la riquesa per càpita dels habitants de l’àrea. 

Des d’un punt de vista de  capacitat de  compra, els habitants de l’àrea  del  Baix  Llobregat  es  troben  per  sota  de  la  mitjana espanyola, amb les úniques excepcions de les poblacions de Gavà, Martorell, Molins de Rei, El Papiol i Sant Just Desvern.

Fort impuls de l’índex turístic; principal eix de la transformacióde l’àrea del Baix LLobregat

1. La quota de mercat és un indicador de capacitat de consum comparativa dels municipis d’Espanya de més de 1.000 habitants. És un número índex que expresa la participació que correspon a cada municipi sobre una base nacional de 100.000 unitats. La quota de mercat constitueix una orientació adequada per valorar i ponderar la quantitat de productes i serveis que, teòricament i en igualtat de condicions, poden absorbir els municipis, de forma que resulta d’interès per a la gestíó i planificació comercial d’empreses

Font: FemLLobregat a partir de l’Anuari Econòmic de Espanya 2009.

Quota de mercat1 de les poblacions de l’Hospitalet i Baix LLobregat. 2000‐2008 Quota de

mercat 2008

Quota de mercat

2000Abrera 23 20Begues 10 10Castelldefels 122 106Castellví de Rosanes 3 3Cervelló 16 14Collbató 7 5Corbera de Llobregat 26 22Cornellà de Llobregat 178 196Esparreguera 43 41Esplugues de Llobregat 93 111Gavà 98 97Hospitalet de Llobregat (L') 444 567Martorell 65 60Molins de Rei 54 52Olesa de Montserrat 48 41Palma de Cervelló (La) 4 6Pallejà 21 18Papiol (El) 9 10Prat de Llobregat (El) 127 155Sant Andreu de la Barca 52 50Sant Boi de Llobregat 162 187Sant Climent de Llobregat 7 8Sant Esteve Sesrovires 14 13Sant Feliu de Llobregat 85 91Sant Joan Despí 68 67Sant Just Desvern 37 40Sant Vicenç dels Horts 56 57Santa Coloma de Cervelló 15 12Torrelles de Llobregat 10 9Vallirana 26 22Viladecans 127 131Àrea Baix Llobregat 2.050 2.221Catalunya 16.542 16.469

Principals indicadors d’activitat econòmica de l’àrea del Baix Llobregat

1. Dades per al darrer any del període de referència. 2. Variació en el conjunt del període de referència. 3. L’índex turístic pondera tota l’oferta turística sobre una base de 100.000 per al conjunt d’Espanya. 4. L’índex d’activitat econòmica pondera el nivell d’activitats econòmiques, empresarials i professionals sobre una base de 100.000 per al conjunt d’Espanya. 5.  La quota de mercat és un indicador de la capacitat de consum sobre una base de 100.000 per al conjunt d’Espanya. 

Font: FemLLobregat a partir de l’Anuari Econòmic de Espanya 2009.

Variables de referència Catalunya1Àrea del Baix

Llobregat1

Baix Llobregat sobre

Catalunya1 Catalunya Baix LlobregatPoblació (2000-2008) 7.364.078 1.035.531 14,1% 17,6% 12,5%Telèfons fixes (2000-2008) 3.587.975 479.801 13,4% 20,6% 23,2%Vehícles a motor (2000-2007) 4.945.785 616.873 12,5% 27,2% 18,3% Automòbils 3.192.804 425.286 13,3% 14,9% 8,0% Camions i furgonetes 772.812 83.244 10,8% 24,7% 13,9% Motos i altres motor 980.169 108.343 11,1% 100,6% 99,2%Oficines bancàries (2000-2008) 8.103 1.022 12,6% 11,4% 25,4%Activitats comercials minoristes 165.246 17.021 10,3% 15,0% -0,4%Superfície centres comercials m2 (2000-2008) 1.196.080 258.243 21,6% 34,1% 45,4%Índex turístic3 (2002-2008) 15.843 703 4,4% 4,2% 81,2%Índex d'activitat econòmica4 (2002-2008) 19.568 2.135 10,9% -0,3% -0,8%Quota de mercat5 (2000-2008) 16.542 2.050 12,4% 0,4% -7,7%

Variació del període2