LA CRISI—Que governi la C. E. D. A..,. Té fofa la nostra confiança.

1.11 tornada dele diputats de la Lliga alParlament de Catalunya hauria d'ésser res-senyada totalment en aquesta secció, mésque en el Diari de Sessions.

E1 diàleg Lluís Companys-Duran i Ven-tosa adquirí conhmdències polèmiques defi-nitives. Per. exemple

Duran. — Expliqueu-nos tot el que hapassat durant la nostra absència del Parla-ment. Per què heu homenatjat el senyorBadia? Què hi ha de la Llei de Contractesde Conreus?

Companys. — Primer digueu-nos, vosal-tres, els motius pels quals torneu al Parla-ment.

Duran. — Ah, no us els direm pas. Usvam dir per què ens en vam retirar? Doncstampoc no us direm perquè hi tornem.

Aquesta resposta del senyor Duran i Ven-tosa és rigorosament certa.

El senyor Duran i Ventosa s'allargà unabona estona, en el seu discurs, en conside-racions sobre el silenci, l'eficàcia del silencien política — que no és per dir-ho del senyor('ambo, evidentment ! — etcètera.

Un diputat de la majoria va interrompre—Senyor Duran i Ventosa, això de la ¢o-

lítica del silencio és lerrouxisme clavat !

Els diputats entre bastidorsPer cert que aquest diputat, el senyor Cu

-ditera, sol interrompre molt poc. Es uuxicot tímid. Seu darrera el banc del govern.Té una veu més aviat prima. Engega qua-tre paraules i resta ben arrupit en el seuescó. Això desorienta, sovint, el diputat in-terromput, que es pensa que les parauleshan sortit del banc déls consellers.E1 diputat senyor Riera deia, en parlar

de les interrupcions d'aquest diputat que ellmateix es classifica de cinquena categoria

--Quan s'interromp s'ha de donar la cara,com jo i com En Canturri, i cridar ben alt,que tothom ho senti.

Després el senyor Cunillera es venjavaeix( d'aquestes cuses que diu d'ell el senyorRiera :

—Hi ha homes que, en temps de revo-lució, tarjen més servei morts que vius.Anïb uña"&7tpora'de'ceirt-vhjt quilos, pu-

(irien servir de, parapet als combatents.Però resulta que aquesta frase no és ori

-ginal del senyor Cunillera, sinó del nostreamic Pere Comes, magistrat del Tribunalde Cassació. Així ha conta el senyor Riera a

l'Ateneu. El senyor Pere Comes se l'aplicavaOil mateix, i al senyor Riera. Tot per de-mostrar que el diputat senyor Cunillera noté vivacitat.

Els escolfa.discursos de CambóEl poeta j. B. Solerviceis, amb aquell

excés (le zel que el caracteritza, ocupava,divendres passat, una butaca de primera filaa la conferència de Cambó.

Tenia les mans creuades damunt la pan-xa, que ja comença a ésser respetable, iassentia, •• mig somnolent, a tots els finarlede frase de l'illustre amic del seu diari.

Un repòrter dels més vells ele Barcelonal'observava detingudament i deia :

Veieu aquell tipus? S'assembla a totsels socis de la Lliga que he vist escoltantconferències de Cambó, de trenta anys enç<.vo se n'atipen mai. 1 és curiós : tots fanla mateixa pinta, quan escolten.

que destorben la circulació.»!—Noi, no sé com s'ho fan : mira que

portar al cap dels dits fins aquests petitsj detalls ! — exclamà un regidor forà.

Carn al Ilop

Com sempre, el públic que pnà a escoltarel líder lligaire era compost d'elements benheterogenis, i això es podia observar enels aplaudiments que, segons l'atac, sorgiend'una clapa determinada.

Quan Cambó declarà que demanarà quees tregui l'ordre públic a la Generalitat, siaquesta no canvia d'actitud en un terminid'uns quants dies, el centre de la graonadaprorrompé en una mena de deliri que féugirar el cap als del davant, tat desconcer-tats, oi més en sentir els crits que en per-uenien

—Bravo, bravo, bravo! Así se habla!—Massa s'engresquen ! — mormolà, rece-

lós, un botiguer (le! carrer de Petritxol.

Un desmemoriatJosep Pla, a La Veu del Diumenge es

queixa que en plena República hagi demenjar, a Madrid, cocido, repollo i olla po-drida .

Un redactor neòfit del diari lligaire co-mentava el fet al jard( de l'Ateneu Barce-lonès

—M'estranyen aquests planys. No era enplena monarquia que En Pla havia d'apro-fitar les calces d'En Figueras Dotti?

El boc i el B. O. C.Josep Santpere, el popular actor, ha inau-

gurat la present temporada del teatre Es-panyol amb un vodevil francès vertit al<ttalà sota el nom d'El Boc.

A la fatxada del teatre, grosses lletre.lluminoses anuncien la dita obra i el nomdel director de la cúmpanyia.

Un ciutadà d'aquells, potser, que semprebaden, potser mal intencionat, ,a dir enllegir el reclam llmninós

—Té! No sabia que En Santpere s'ha -gués fet clel Bloc Obrer i Campero!.

Mutisme.joc, l )orals q Sans. Els poetes guanya

-dors, vestits de les festes, pugen a ('estradaa rebre el premi i a llegir la composiciódistingida enmig dels aplaudiments del pú-blic.

AI novellista Miquel Llor li han premiatuu conte... però no puja ell a recollir elpremi, sinó un apoderat seu, diguem-ne.Aquest, molt correcte, fa una gran reve-rència a la reina de la festa, a la qualbesa la mà, reparteix altres inclinacionsigualment correctes i profundes al jurat, ales autoritats, al públic que aplaudeix, i,ja redreçat, baixa de l'estrada sense haveráil ni una sola paraula (naturalment, nohavia pas de llegir el ('onte).

Un del públic, mal informat i decebut,comenta:

—Això és tttt Llor nat.

Sensibilifa4Dissabte darrer, a l'Ateneu CalaId Re-

publicà del districte VI tingué lloc ('acte(augural dels cursos populars r934-3j i dela Biblioteca B. C. Aribau. Hi parlaren el

Entre els especEadorsA la presidència (le l'acte del Palau de la

1lúsica Catalana hi havia, al costat delenyor Cambó, els senyors cte sempre : Ven-osa i Calvell, Duran i Ventosa... i el senyor

tiolà de Cañizares.Un espectador que no era (le la Lliga co

-mentava--Són els mateixos homes de sempre.

Són, aquests senyors, com uns propietaris(le la raó social : „Treinta años de catala-nismon.

Haur(em volgut advertir al nostre com-pany espectador que- amb el senyor Solà de

('àñizares serien, en tot cas, «treinta añosy pico» — en castellà, d'acord amb el fervorespanyolista del 'conferenciant —, però unamala mirada d'un pronoi ens va cohibir.

:*à

En el mateix acte vam sentir alguns cu-mentaris molt divertits sobre una persona-

litat que seia al costat del senyor Solà deCañizares• El diàleg anava a càrrec d'uix„.enyoretes.

—Es que — deia una — yo no sé, perola Lliga encuentro que no tiene tono. Pesaquel señor que está al lado del señor Sqlále Cañizares? ¿Quién es? Parece un chinoleo.

Al costat del sen yor Solà hi havia el se-nyor Pellicena i Camacho. Estiguin tran-quilles aquestes dues senyoretes primmira-des. El senyor Pellicena no és xinès, sinófilipí, que no és ben bé el mateix, encaraque sigui de molt a prop.

Tècnica i organització

A la conferència d'En Cambó, abans decomençar, els altaveus repetien en tots elstons : aÜn, dos, tres, quatre, cinc, sis, set,vuit, nou, deu... Un, dos, tres, quatre, cinc,sis set, cuit, nou, (leo. :.o tal com s'acos-tuma.

Els conspicus de la Lliga no s'hi veiende contents :

—Això és organització!Però quan l'embadaliment arribà al caire

de l'èxtasi fou en llançar, per dues vega-des, aquest advertiment, suggerit per lauàrdia urbana:nF,ls propietaris dels autombbils números

doctor- Pumarola, Fn Duran i Reynals iin Nicolau d'Olwer, amb aquella caracte-rística maneta de cadascú.En acabar, un obrer passà entre els grups

de comentaristes, tot exclamant—Ouin home, quin home!—Qué coleu dir?—Aquest Nicolau ! Sabeu? Es com aquell

vinet clar que quan el beveu sembla queno' us faci res, però us retorna!

Coses de caçadorsA Terrassa hi 'ha constituïda una colla

de caçadors batejada amb el nom de laColla de la Generalitat. Els componentsd'aquest grup utilitzen, a manera de pseu-dònim, els noms dels principals consellers.Demés del President, hi ha En D'encàs, EnGassol, En Martí Esteve i (no ens expli-quem l'exabrupte) l'Anguera de Sojo.

Diumenge passat, de tots aquests caça-

1

dors, el que tingué un dia més afortunatmatant conills fou el pretès Anguera. Elscompanys ho justificaven d'aquesta manera—Ja no hauries d'ésser (?) l'Anguera de

Sojo perquè tot et sortís com una Ceda...

Aquests historiadors!kmerencià Roig i Raventós, en el seu

llibre recent Sitges dels nostres avis, es-criu : ((Una nota digna d'ésser esmentadaés que la cerveseria del Cau Ferrat fou ellloc d'inspiració d'escriptors de fama, entreells Diego Ruiz i Santiago Rossinyol. Eldistingit publicista castellà, en la quietuddel saló del segon pis del cafè, i mirantde cara al mar, escrivia articles parlant deSitges per a diaris i periòdics de Madrid.També en aquest lloc escriví l'obra tituladaEl Blanco Refugio.» (Vol dir Blanco Re-fugio.)

El fet és, però, que aquesta obra no fouescrita a la cerveseria Cau Ferrat, que tancàles seves portes l'any tgo8, segons el ma-teix Roig esmenta, sinó al Pavelló de Mar,almenys bona part d'ella, i pels volts de

1 9t3, any de l'edició.—Es veu que al bon Emerencià no li

ve de cinc ni de deu anys ! — remarcà unpintor suburenc.—Això és tant com ignorar que ha existit

l'Escola Mediterrània — conclogué vm es-criptor d'aquell extingit cenacle.

Any VI. Núm. 296 -Barcelona, dijous, 4 d'octubre de 1934

organitza un viatge

a la U. R. S. S.

Vegi's l'anunci a la

pàgina 5.

Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 584 - Tel. 11430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

Jaume Carner, home normal\u havent conegut de tracte I'illustre ca- ('rima, al usern de Catalunya, uju.Ianu laala suara passat de la vida i enemics dels rvnfecció r:4 l'Estatut ;després, al gosern i

procediments artificials d'emplenar buits de la República. Dia si i l'altre també, feiad'informació, com són ara enciclopèdies i ar- la seva revolució per Catahmya i la Repú-ticles mortuoris, on és glossada a bastament blica. 1 no fou pas eixorca la seva tascala línia exterior ele 1'existéncia de Jaumc al ministeri, guanyant-se la confiança delsCarner i Romeu, i on el lector que en si- seus components niés hostils a la nostra cau -gui curiós podrà poar .ota aquesta sort de sa, avançà considerablement la labor prc-not(cies, preferint comentar el relleu que paratória del traspas de serveis. I, si nb-per a u hom€' del carrer podia tenir ' rvem la sea activitat pel cantó no gensaquesta figura tan racial, tant,que al primer cop Cl'ull yual-sev'oI català una mica obser. - hvador en podria dir una pila r

ede coses. y w.:, s e.

Cnm a bon català, posseïa,sota un aspecte • quadrat de asentit pràctic, una gran dosi r < s ^ti,s ^d'idealisme que queia en dos ïvessants : 1'un de candor i 1'al-tre de clarividència. La sevaconsciència simple en féu un c^ sgran advocat, de solucions ola- r;res, amb aquest do de no em-bolicar rs coses que distingeixel bon pràctic del dret del pica-plets lamentable i grotesca- t jment eixerit. t ír'^kr

La seva visió lúcida primer , ^: v i^•r :?el dugué al convenciment d,la impossibilitat de resoldre clplet de la nostra terra d'altra'E'forma que en Repúlxlica. Era lrepublicà per convencimentper sentiment catalanista, Na- yturalment a la curta els fets t-•.no li donaren la raó. D'altres li'més fantasiosos que no pas ?"'+i' i` l$-

t tell, i amb anomenada de más r`v 4

u

pràctics en els trencacolls de v ^ `°' lla política, el dugueren, empe- tro '°^,nyent-lo enfora, cap al cerclerestringit de les activitats pro- ""lles-ionals i dintre el dominide les activitats econòmiques. s"`Fins que, per un cop de teatreque sorprengué a tothom 1k-

(t d'ell, s'enderroca el fahsistema de la Monarquia cons -

tltitucional espanyola, esdevin-gué la República i, a la ve- 1goda, eP recbnènçanl'rnt (le-lavida política de la Catalunyaretrobada. Llavors, automàti- f „i4111e ('rrvner i Rniueucament, ressorgí la personali-1 a ui ! (tica de 1'iIIusti-e final.

Ell i tots els que es trobaven en un ca.- indiferent de la cons lij iarió de la Repúbli-anàleg feres qn gran servei a les causes de ca, hi veurem tota una labor imponent d'or-Catahmya i la Repúblïca. La proclamació den ació financera ipressupostaria unxili a-d e la Repúblïca, com tots els fenòmens al- des per u prestigi i un crèdit pero)nal Col -luvials, fecunds pero terribles, duia els seus siderobles. Una característica Isla seva feinagraus d'or barrejats amb força de terrega- ministerial, que es troba arreu de les sevesda i calia evitar que tots els seus valors no- activitats, fou la senzillesa i 1'absencia debles restessin colgats sota una sorra tu- fantasia. Pee eixO 1'éu treball de profit.mtdtuària, Després de l'hora necessària de i 1?I destí, però, que li deixà gustar lescolpir, v^eaia, amb la mateixa necessitat, la 1primícies de la v¡(1U(itr, li'n llevà el Iruitde refer i crear. Però molts dels elements amb grapa violenta i tràgica.- La mort co-de combat revolucionari, qui per tempera- ronà i en cert sentit esmenà les injustíciesment, qui, simplement, parqué no havia es- del denti. Es increïble que una gr,rn ànimatat sinó un ferment d'agitació sense princi- com la seva no sentís el traspàs cua unapis, no eren persones idbnies a la tasca. gran alliberança.Per a ésser útil ell aquells instants nu n'hi Jaurne Carner realitzà en vida allò quehacia prou amb el fervor ; calia la iIIu . i a- ha d'ésser el' polític d'esquerra. Dret.io r,ció i 'a coneixença dels afers i les possibi- enri11, auster i no el bohemi trempat quefitats. s'ha produït amb massa freqüéncia a les

jaumr Carner no vaciIIu a acudir a 1. nos(( ('s latituds i que no és més que un re-crida del moment. Sacrificà tots els ava1- I accionari sense cabals.tatges d'una poatció prestigiosa i es don g • La seva brillant situació dins el món delsa la pàtria. Sabia, certament, que duia a negocis no li donà mai temptacionsterme un sacrifici tant més gran que no nmerçar-se dins el laberint de l'especula-te,nia esclat. Es més : quan es lliurava a la . ció ni de I'aferismè.crítica dels adversaris i a les impacüncies 1 és que tenia una ànima de patrici qued'un' amics que per forçs.r havien de cua- • mai no sap veure en els avantatges de laparar 1a velocitat del llamp que deixà f it i - sida i en els honors rebuts, altra cosa queminada la Monarquia amb l'obligada lent i- wi signe d'estar. obligat per deures méstus de ]a tasca d,' reconstrucció i creació re- I :r;pres t peremptoris. Poc -, com ell han res-volucionàries. piral aquest aire de di;;nital ciutadana, rae

Però no dubtà ni un instant i amb el seu noble-, (( (ivil.brat') característic es posà tot ell a la feinor, I2osst?Nn LLATES

El. Dijoii. - MIRADOR_INDISCRET

-ß1incs

La tornada de la lliga 01893, 2 4047, 53592 r 53582 són pregats de

La fornada treure'ls del lloc on els han deixat, puix

Al pis, tancat tot 1'e. Ii:: ¡ti ha gran tras-bals. En arribar-hi aml; baguls i maletés,la familia corre a airejri;-10. i a fer-hi unaneteja de primera intenci^r . La mestressa huIret, d'una revolada, dú. jiamunt la tauladel menjador, uns filats suspectes que el+ parit utilitzà un dia qui es veié obligat aromandre a ciutat per un afer inajornable;ha escombrat, horroriizas , un anunt de ci-garreles a mig fumar de. ln cambra de tre-ball i ha espolsat el rebdIkr

—No fóra res lanar e'n, s_i no (os eltorrar!

Menireslant, les notisóii u la galeriareconeixen) els indretstables i estenentles peces de roba arru s durant el tra-jecte.

—Oh, mira els eactu. 'no crescuda quehan et!

—Sort de mi — respo l ¢àre.La serventa allarga ; sobrecarta a la

senyora i aquesta lleg «Pedagògica Sò-crates. — Batxillerat,rf, OposicionsSecció especial de Pr ” Ensenyança iI'repuratòria per a ingr a l'Institut i Es-cola de Comerç, per a•^ bdós sexes, arnbsala d'estudis separada.. Ingrés i estudisa la Universitat. — I rH tal d'alerdre de-gudament totes , les assignatures que s'ex-Iliquen en els diferents ensenyaments quees rloizen en aquesta Pedagògica, sense aglo-meració d'alumnes en Lena mateixa classei amb la precisa divisió que, àdhuc per auna mateixa assignatura, exigeixen els pro-grames diversos dels diferents centres do-cents, aquesta Pedagògica compta amb nom

-brós personal de professor`, tots ells titulars,d'afititud i competència - ^tòries...»

—Què .j,enses fer am s nenes, aquestcurrs? '

—Això, això. Qué je+tSts fer? també etpregunto jo. ;'r .

En el rostre dels cònjuges es dibuixa una/,reocupació punyent. El °film de les jorna-des estivals, massa ateses, passa ràpid perllur imaginació : la platja: ele moda. ; la bis-eina vernorejant de nedadors i dansaires , onles filles han desvetllat ja cert apetit; elstes al casino els luxosòt vestits de nitles reunions runb parts ',de bridge, alsjardmr .de la g.da.,a' ' L ui '(tveiov,,bde golf ; la dista (le tornis...

Donant el braç a la recança, el remordi-+nent empaita, jocós, les bes lioles im rnorta-litzades (per La Tontaine i, per tal d'escla-far, nienlaltnent, la cigala cantaire i la for-miga feinera, l'esbosa sollicita de la biblio-eca el suport de la Sophie de Jean-Jacques

Rousseau :«Cultivar en les dones les qualitats de

l'home i negligir les que els són prònes, 1és treballar visiblement era llur 25erjudici. Lesastutes ho veuen massa bé per a deixar-s'hienganyar; provant d'usurpar els nostresü.vantatges; no abandonen jos els llurs...('veieu-nre , mare jardticiosn, uo (ea de la vos-Iru filio rur Irnme cutis eaf, desurenlirrt trixdlis naluvalesn; ferrare una don g cant chi.. u

Des^vés, per contrapès, acul a Fenelon,arnb De 1'éducation des Filles :

«Com que la vostra filla mostra un es-pevit massa avançat, (rau ((herí l amb fn-cilttat i penetració, 'terno per a ella i'ajicióa l'esperi!: enginyós i a un excés de curio-sitat vana i penillosa....Les dones són usés .apassionades encara per u l'agençamerl del'esperit que no pas del cos. Les que són(apares d'estudi, i que esperen distingir-seaixí, s'afanyen més pels seus llibres que perals seus abillamenis...o

A la desficiosa lectora, el cup ti bull. Lesmies se li acosten 15er a comunicar-li una

ildusió reverdida :—Mamà, no havíem pensat a dir-te que

al coblegi, aquest any, han fet uniformesd'hivern uous,_arrrb molts Mecs a les fa!-(li/les i cn(rr gran llrrtada al etil!

S.

Situats de cara a la tribuna, els llebrerstenen tyna elegància. irradien una distincióque ben tiiocs animals assimilarien. En unaparaula : aquesta. elegància, unida a unadocilitat sense màcula, us guanyen el cori accepteu amb tot el convenciment propide les circumstàncies que el gos és l'animalmés intel•ligent i més humà — excuseu elmot -- de tots els que conviuen amb nos-altres. (Es el moment sentimental ele l'es-pectacle.)

sos amb aquest engan y i reben l'apariciódel teli amb uns lladrucs que jo m'imaginofarcits de tota mena de retrets per als quevaren inventar aquest esport trucat i con-tingut, com tots els espectacles meravella

-dors d'anglesos.Altra vegada ]'altaveu, els llums de la

pista que mig s'apaguen, els empleats ce-rimoniosos i uniformats, el zumzeig vorales taquilles de les juguesques, els gossosamb les orelles baixes i llnents, la música

1iriben al moll els llebrers procedents d'Aoglnterra.

Gairebé al final de la Diagonal, vora dela barriada de les Corts barriada tradi-cionalmeut esportiva —, hi ha els terrenysdel canòdrom que sembla anar a la davan-tera, si més no en matèria de selecció depúblic, de tots els clubs organitzats per al'explotació de les curses de llebrers : elKennel Club.

—Ja veurà quina diferència de ¢ersonalen aquest canòdrom — ens augura el la-xista que ens hi acompanya,

^e

Maria de la Mercè Serra, rn+b «Dukie+, gua-nyador de la Copa. hotel Orient

I.a sortida de la cursa.

—No, Ramon ; perú és una gossa atigra-da monfssima.

Després del pesatge — els gossos es si-tuen damunt de la bàscula amb l'aplomd'un boxador experimentat — hom els posawi morrió de cuiro i una manteleta de coloramb el número ben visible.

Les poques veus que remoregen pel clubs'apaguen de sobte. S'acosta el moment dela cursa. Els llums de la pista acaben d'en-cendre's ràpidament. A les taquilles de lesapostes hi ha un ritme de moneda relativa-cnent constant. Papers de colors a les mans.La gent s'asseu. Algú s'ho pren tan se-riosament que àdhuc apunta i fa càlculs.

Els empleats de pista, en filera i sempreamb música de jazz amenitzant la cerimò-nia, avancen pausadament per la pista por-tant un concursant al capdavall de la cordafins arribar davant de les tribunes i la llotjadels jutges i comissaris de curses.

Un senyor — algú del meu darrera l'iden-tifica com a veterinari — palpa els gossosamb la pressa característica de l'home queha de signar un certificat.

d'aperitiu, el pas desesperat de la llebre,car la persecució no s'inicia fins a la segonavolta d'aquesta.

La cursa folla dels gossos darrera la lle-bre mecànica que llisca brunzent entre gus-pires elèctriques, la desesperada i vertigi-nosa manera d'agafar els viratges, heus ac(la sal veritable d'aquest espectacle que ma-lauradament només ho és una estona. Exac-tament igual que en les curses automobi-l(stiques, els esdeveniments de classificaciós'esdevenen als viratges, que és on pot apre-ciar-se l'astúcia del bon llebrer de cursa.Es tracta de saber especular amb la des-pistada dels companys de lluita per a es-córrer-se sense titubeig i situar-se a la da-'antera. Hem vist en algunes curses comel darrer llebrer es constituïa, gràcies a unviratge ben 'calculat, en guanyador brillantde la cursa.

Quan els gossos han traspassat la metahom desplega, un metres més enllà, unteló completament verd obstruint-los el pas,al bell mig de la .pista. Els nobles perse-guidors de la llebre sempre resten sorpre-

CURSES DE LLEBRERS I'E I!1TI!

Una i Kennel Club El Pare Miquel. — Jo confesso que unade les coses més amables que conec per anarpassant la vida, és la conversa amb ecle-siàstics.

Jo de menut m'havia esquitllat molt en-tre sotanes, d'aquelles tan rígides i tan se-veres ; i amb el temps he tingut ocasió deconèixer figures originals i interessants del'Església ; des del Sant Pare de RomaPius X, que ja fa dies que és mart, finsal darrer capellà rural, he conegut bisbes,cardenals, abats i clergues seculars i regularsque m'han fet un gran efecte.

A Catalunya, l'Església catòlica hi hatingut sempre planter d'eminències; enaquests darrers temps el Pare Miquel d'Es-plugues ha estat un astre ele primera mag-nitud.

Ja fa bastants anys que el Pare Miquelfruïa d'un fort prestigi entre els primerspolítics i els homes ele lletres del catalanis-me. Aleshores jo tenia una gran amistatamb En Josep Carner, amb En Bofill i Ma-tes, amb En Carles Riba ; tots aquests ex-cellents poetes, de tant en tant anaven amenjar una sopa i un ,tall de carn amb elfamós caputxí, i em co gitaven prodigis de laseva conversa, de la seva vivacitat, del seulluc meravellós ; jo, en aquell temps, sentiadir tant de bé del Pare Miquel, que teniauna certa por de tractar-lo per desfer elsomni creat per les converses dels meusamics. Després vaig viure a Sarrià i vaigconèixer el Pare Miquel. Des del menjadorde casa veia el convent dels caputxins ambunes parets confortables com una llesca depá torrat fregada d'all. Aquesta cosa rústica

rural és una característica de l'ordre ca-putxina i el Pare Miquel la conservava d'unamanera fresquíssima. En el tren de Sarriàhi veia molts dies el Pare Miquel ; enmigd'un públic primet i menestral, flotaven comuna mena de somni del quatre-cents les bar.bassesgairebé líquides del Pare Miquel, quesemblaven unes barbes pintades al fresc perUn Orcagna o un Simone Martini.

La cosa que feia més efecte del Pare Mi.^, quel era que el seu aire tenia grandesa;

agaesta grandesa autèntica l'he notada enalguns eclesiàstics, i això no depèn de lesbarbes ni de la preparació, sinó d'una menade qualitat espiritual que traspua. El famóscardenal Vives, per exemple, un altre ca-patxí que fa molt temps que vaig conèixera Roma, era un homenet com un cigró, ambuna veu impossible, però estava tot ell untatd'aquesta grandesa. Quan darrerament elPare Miquel es va treure la barba, es varenfer molts comentaris sobre el cas. El pobrePare Miquel s'hi va veure obligat pel trac-tament d'un càncer que l'ha dut a la mort.Des d'aquell moment lamentable, en el ros-tre del Pare Miquel varen pendre importàn-cia els seus ulls, uns ulls aclaridors i defi-nidors de moltes coses que la barba fluvialno deixava veure ben bé.

Amb En Josep Pla havíem anat bastan-tes tardes, quan l a s'entristia el sol, a beureuna copa de rom en algun local tètric i des.arrapat, i als tres glops, En Pla es posavaneguitós i em deia : «Anem a veure el fra

-re?», jo li responia : «Anem», i ens passà-Vem tota la vetlla xerrant amb el Pare Mi-

quel en el darrer pis de can Cambó. Allí elPare Miquel, entre màquines d'escriure imobles classificadors, semblava un espectred'una altra època, estava tot ell rodejat ienfonsat dintre la Biblia, tots els papers itots els llibres parlaven de l'Escriptura, i ellenmig dels atuells moderníssims vivia abs-tret com Sant Jeroni dins . de la cova, ambuna pell de be i una pedra per gratar-se elpit. Per) de seguida que ens veia, la sevaconversa començava a esclatar amb una ac-tualitat, una vivor i una mena de cua depeix burlesc que En Josep Pla començavaa badar la boca i a ensenyar les dents i jo

1 no tocava de peus a terra. El Pare Miquelera un conversador magnífic, anava treienti plomant idees com perdius grasses tipesde vinya i de fonoll, El Pare Miquel eraun gimnasta de la inteliigència i totes les

a coses vives i les coses mortes les tocavas j d'una manera fresca i paradoxal . A mi em- ¡ feia pensar una mica o un bon tros ambs la manera de mossegar els pensaments quee té Chesterton. Jo no tinc coneixements pers judicar l'obra científica i teológica del Pare• Miquel, perú la seva literatura era inferior

a la seva conversa. El Pare Miquel vestiaels seus pensaments amb quatre esgarra -

3. sense preocupar-se de posar-los ]la-

al rets ni pintar-los les galtes ; en canvi quanr conversava i comentava la moral, la religió,

la política, la poca-solta o la grandesa delti I país, el Pare Miquel anava dret, desconcer-r_ tant r ple d'imprevist com una llebre que har sentit moltes escopetes.s_ I Els eclesiàstics de qualitat volen donarts sempre una impressió de serenor i d'opti-

misme ; aquest optimisme moltes vegades ése postís, perquè la processó els va per dinsc_ com a tots nosaltres. Perú hi ha excepcions,1- ' lii ha casos en els quals els grans proble-le mes es resolen en una forma plena de llum

i de fe autèntica. El Pare Miquel era unrt d'aquests casos, com remarca el meu amice_ Manuel Brunet, en uu article molt bo que

ha escrit sobre el Pare Miquel ; la caracte-an rística del frare era aquest gran optimisme,is que el feia creure en l'esdevenidor de Cata-es lunya, i en el bon gust de les verdures i la

fresca de la matinada.s- La seva mort ha estat una mena de tràn-si sit, una mort digna de la frescor i la gran-

desa de la seva ànima.

tots els quilòmetres ele taxi que calgui através dels camins que voregen el monestirde Pedralbes. (L'aterratge, imprescindible-ment, tindrà lloc a la Plaça del Teatre.)

El públic de la general es pot dir queno comprèn matisos : hi destaca, amb untant per cent aclaparant, el guardapols gri-senc del táxista. El Fet d'haver-los conceditl'empresa entrada gratuita hi ha contri-buït enormement, i avui dia la gent deBarcelona que pot ferpronòstics més se-gurs sobre les possibilitats d'un llebrer de-terminat són els taxistes. Els coneixen larapidesa de les cames com si els haguessinlubrificat i retenen llurs noms amb el ma-teix interés que s'aprenen el nom de ladarrera marca de bugiés. Els sentiu discutirde gossos amb aquella camaradería peculiaren els treballadors del volant

—Staviski, el 5, av;i donarà una sorpre-sa. Ahir va clavar pallissa al Certain Mar-vel i això que va arrencar amb desavan-tatge.

—Doncs jo provaré amb la Blackie, quediumenge va fer el primer. Es una gossaque es., porta l'oli.

L'altaveu, que fins ara escampava perl'ambient silenciós del club — ai las ! alscanòdroms no hi ha crits ni aplaudiments— les notes de Los Gavilanes, ara reclamaatenció del públic i anuncia que es va aprocedir a l'acte del pesatge dels llebrers.S'obre una porta i per, un passadís inclinatdescendeixen els sis gossos que han de pen-dre part a la cursa, subjectats respectiva-ment amb una corda de cuiro pels sis em-pleats de pista del club. L'acte del pesatge,el qual és seguit de la collocació dels gos-sos al seu compartiment de preparació (¢ad-(1ok), adquireix una distinció cinematogrà-fica. Sota la llum lletosa dels focus elèctrics,els empleats, amb llurs bates blanques en-galonades de- vermell, els pantalons crem iles gorres ele plat blanques r vermelles, sem-bien uns personatges escapats d'un skedchmusical d'una revista de la W,arner Bros.1 per unia Llei d'habitud que els blues de]'altaveu encara fan creure més irrefutable,trobeu terriblement desencisador que aquellssis uniformats personatges no baixin a lapista a presentar unes discretes evolucionscoreogràfiques.

1 E1 pes dels llebrers oscilla entre r8 i 25j quilos. Els colors predominants són el ne

-gre amb blanc, 1'atigrat i el canyella. A ob-

Però no tindrem ocasió d'establir rompa- servar que la fotogènia del gos sol influir

racions ni de mesurar fins a quin punt és d' una manera considerable a l'hora de les

de justa i equilibrada l'opinió del 'nostre ta- apoSHe apostat deu pessetes a favor de ]axista, tota vegada que ens manca el pele- p Pgrinatge .pels altres canòdroms barcelonins. •5crag Rambler perque hi tinc molta fe

El que si podem afirmar sense temor a deia una senyora de les tribunes, literalment

rectificacions ni atenuants, és que l'entrada convençuda.

del Kennel, a la nit, no és pas un prodigi —Però que T'has vista mai córrer aquesta

d'illuminació.bèstia? — objectà la veu escèptica del marit.

Un estol de sense-feina es precipiten aobrir-nos la porta del taxi amb una humi-litat que sols atenuarà la propina, passemper la taquilla i ara els peus fan cruixir lasorra de lee petites avingudes del club om

-brejades de xiprers retallats i altres filigra-nes de jardineria. Preciseu una forta olor,ma penetrant olor de terra humida i ve-

getació mullada. S'acosta a cada passa unamica més el compàs populatxer de LosClaveles servit per un vltaveu encarat capa la porta d'entrada. Ací i allà, com unaeròtica fruita dels jardins, oscillen, mogu-des per aquest ventet del fi de setembre,les bombetes de la illuminació. Aspecte deparc d'atraccions pacífic, de parc d'atrac-cions cansat. Us costa de renunciar a laidea del soroll metàllic d'unes muntanyesrusses imaginàries, a l'oli escandalosamentirritant de la barraca de xurros, a les trom-petes ingènuament inflades de la barracadels fenòmens... Tanmateix, si no fossinels lladrucs dels llebrers empresonats espe-rant torn per a córrer a la pista, el KennelClub no us acabaria de semblar un canò-drom. Però adagis vells afirmen que lesaparences enganyen, i aquesta és, en veri-tat, la nostra realitat d'aquest moment.

I heus ací la pista : un estadi de Mont-juïc miniaturitzat, amb cert parentiu, lesseves tribunes, amb les del club blau-grana.El trajecte que recorren els llebrers, natu-ralment, està cercat de tela metàllica perambdues bandes. Gairebé a frec dels fila-ments metàllics que actuen de paret inte-rior i a una alçada d'uns dos pams deterra, apareix el rival mecànic d'aquestadisputa eternament desigual: la llebre me-cànica, per cert imitada amb una economiade detalls capaç de desenganyar-vos percomplet sobre les dots de privilegiats ob-servadors que s'atribueix als individus dela raça canina.

El públic es divideix únicament en duescategories : el de tribuna i el de J elousegeneral. AI revés d'altres espectacles a l'airelliure i competicions esportives, el públicmés abundant sempre és el de tribuna.Aquest està constituït en la seva majoriaper gent encuriosida, turistes, matrimonisjoves, jugadors del que sigui, caçadors,noctàmbuls, gigolos, sen yores amb una cè-dula feta a mida, i uns quadts catedráticosque cada dia esdevenen més fàcilment ar-xivables dins la memòria agitada del per-sonal del canòdrom. De les tribunes surtenles apostes atrevides i espectaculars, aque-lles que tant us poden fer tornar a casa acavall ele les cames com al costat d'unadama que tindrà la gentilesa d'acceptar-vos

Sonen timbres. La imaginació torna adesfocar-vos, novament, el sentit de l'es-pectacle : ara apareixerà un domador i ambquatre terrossets de sucre farà celebrar unesnoces a 'Cots aquests llebrers i àdhuc n'hihaurà un que tambalejarà com un «begutauttmtic. I les senyores es posaran una màdamunt del coixí del pit i diran : pobresbestioles!

Perd, no ; som al Kennel Club, i als ca-nòdroms, en les acrobàcies de circ no hicreuen. Aquí viuen a l'esquena d'un de tantsproductes del maqui nisme internacional dedarrera hora : la llebre mecànica.

Els gossos concursants són tancats dinsuna caixa amb departaments individuals, aldavant dels quals s'observa una finestra devidre perqué puguin apreciar, a manera

d'un jox, lladrucs dels que s'esperen, lesrialles platxerioses dels taxistes.::

Abans de retirar-se definitivament a laquadra, un llebre(-_ d'urna arrogància plàs-tica inapreciable 'àixecá una de les potesposteriors i dedica una calligrafia líquidaal barrot d'una de les xarxes platejades dela pista.

t7ualsevol s'embranca á precisar l'abastd'una actitud tan espontània!

e # *

EI que el públic ignora per complet éstot l'engranatge orgamtzatiu que el funcio-nament normal de l'espectacle comporta. AlKennel Club hi ha un actiu de 276 llebrers,la majoria d'ells de procedència anglesa, elpreu dels quals oscilla entre sis a vuit milpessetes per unitat. Els desplaçaments d'a-quests gossos es realitze i normalment envaixell, per bé que en casos de curses im-portants o bé de reforçar l'écarie ràpida-

. ment, s'utilitza l'a3+ió. Dotze homes s'en-carreguen exclusivament de la vigilànciadels 276 llebrers, els quals són abjecte detota mena d'atencions i requisits d'higienehom els banya tres vegades per setmana,se'ls raspalla diàriament dues vegades ise'ls obliga a practicar, cada matí, unabona estona de passeig, Encara — i queles nostres lectores no somriguin — de tanten tant convé llimar-los les ungles.

Un altre detall d'una cabdal importànciaen tots els canòdroms és el de l'alimen-tació. AI Kennel en aquest aspecte, perú,poden dormir tranquils, car Tardío és undels cuiners de gossos més intelligents d'Eu-ropa. Tardío — un negre de cor angelical— es passa el dia rebent l'homenatge eloqüentíssim dels morros humits dels gossosrefregant-li amicalment les mans. A les orfires d'aquest cuiner actuen dos ajudantscompletament pràctics en la matèria. Totaquesta organització de quadres i els altreressorts intrincadíssims que el desenvolupament de l'espectacle exigeix són assumitpel senyor Albert Calderón, personatge dgran prestigi dintre el món de les llebremecàniques amb una simplicitat de mestre

x**

Si bé el nombre d'apostes augmentd'una manera francament estimuladora (Kennel són molts els dies que es juga pevalor de 30,000 pessetes), sembla que la direcrió d'aquest club no es considera prosatisfeta encara amb les innovacions portades recentment a terme en vistes a doblal'espectacularitat d'aquest esport. Aquest eperit de renovació imperant en els dirigen

del Kennel no ens sorpendria que cr stalitzés un dia o altre en l'organització dcurses de llebrers amb simis australians atuant de' genet, tal com ja s'ha fet en a

gens canòdroms estrangers amb un èxit epúblic esclatant.

Quant a l'estabilitat d'aquest nou espocreiem que hom lli pot aventurar, sense tmor, tota mena d'optimismes.

De moment, aquests darrers dies, , hnascut a Barcelona un esplet de cadelque són la millor constatació dels nostrauguris.Aviat ja podrem presenciar curses apa

sionants amb llebrers barcelonins, comdiguéssim amb gent de casa.

MANUE,i. AMAT

Joser' MARIA nF SAGARRA

•

^J

i

Lroncasant pere2LPLOfl 16835

Gambó Qronunciant la conferènciaLitvinoff paula a. la .' . de les 1V

•, ULL'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Feia molts anys que no havia sentit parlarel senyor Cambó. En feia tants, que gairebéni ell ni jo ens devem recordar dels temesen què es va expressar en aquella ocasiósolemne. Fou a Terrassa, en una de lesdarreres campanyes electorals d'abans de laDictadura. El senyor Cambó, que aquellmateix dia havia fet discursos a Solsona iá Manresa, parlava, en caure la tarda, desdel quiosc del jardí d'un casino terrassenc.Aleshores, el líder de la Lliga defensava la

més el seu conegut punt de vista que Ca-talunya no havia de pretendre de cap deles maneres que en els començaments dela seva vida autònoma li traspassessin elserveis d'ordre públic. L'Estatut, sense l'or

-dre públic, sembla que hauria estat unacosa meravellosa.

Però, sense adonar-se'n, el mateix senyorCambó va declamar poca estona desprésl'argument més fort que hom pot fer contrala seva teoria.

Mirana Fo i•c

«La A'larsellesa» a l'església

('o,),nie,normil el descobriment del Gana-ddher facques Cartier, han tingut llocgrans festes, a. les quals han assistit totd'escriptors i , rofessors, amb el ministred'Obres públiques, Plandin, al cap. Perquè,conc és sabut, al Canadà lai ha encara unadensa població francesa, que ha conserva!1'idioiva, els cosium s i ta religió dels avant-pnssals.

E1 darrer diumenge que la missió hassrà(r 1a jrovíncia de Québe,c, fou invitada a unofici solemne a l'esglési,a francesa de ilionI-réal. 9 la fi de la cerimònia, els orgues en-tonaren La Marsellesa..Segurament deu és-ser la prunera vegada que el vell himne re-volucionari de Rouget de l'Isle, esdevinguthimne nacional, ressonava en una esglésiacatòlica.

i1'o desesperem, doncs, de sentir-hi un dial'Himne de Riego.

Propaganda ineficaç

En el seu llibre Al Marroc amb la Legió,4Pjard Price conta que els legionaris, sovint,beuen ,nés del compte. -Per això una asso-ciarib de huila contra l'alcoholisrr,e obtü iguédel contandanrent francès el permís (1 engan-xar tisis cadells de propaganda, en els qualshi havia una llegenda que deia : «L'alcoholés mortal». Però aviat es va veure queaquests carlells no serien de .res, car Hizo

11Î d desconeguda havia afegit : «Però els le-gionaris . rio 'Iemen la niar!!»

L'oncle aleare

Una aliançaLa sessió anual de l'Assemblea de la S. des N. ha acabat bé, si es considera que

res nous països — i un d'ells de gran m-portància — s'han afegit als cinquanta-setque ja havien signat el pacte. No es potparlar encara ele la universalitat ele !'orga-nisme, però s'ha fet un gran pas per asso-lir-la.

En canvi, no han estat tan satisfactorisels resultats de les negociacions desenvolu-pades al marge de l'Assemblea. Com és sa-

franco - russa?

cions franco-russes n'és una demostraciómés.

França, com després (le la guerra de 1870i com després de la del 1g14-18, desitja lapau perquè coneix millor que ningú quinalt valor té. Com aleshores, es veu unaAlemanya hostil i preparant-se per a laguerra, una Iiélia no amiga i vacillant iuna Anglaterra incerta. A darrers de segleRússia era el colós de peus de fang, temiauna agressió alemanya i no podia comptar

REMARQUES

Escoltant el Sr. Gambó

candidatura del senyor Palet i Barba con-tra la del senyor Alfons Sala.

Han passat molts anys. Ara, si el senyorCambó hagués d'anar a fer campanya elec-toral a Terrassa, segurament defensaria lacandidatura del senyor Alfons Sala contrala del senyor Palet i Barba.

I no seria lícit ignorar que en aquestsmoments, tant el senyor Palet com el se-nyor Sala — si la salut li ho permetés

—segueixen representant exactament el ma-teix que representaren en aquells anys elepre-Dictadura.

El que ha canviat, doncs, deu ésser elsenvor Cambó.

#xrDivendres, al Palau de la Música Cata-

lana, retrobarem un Cambó que proclamavaun catalanisme irreductible,

—Nosaltres, els catalanistes de sempre,els que estimem per damunt de tot aquestaterra que ens ha vist néixer...

El senyor Cambó és tan catalanista, queva arribar a dir que era molt més impor-tant el catalanisme que l'autonomia,

--L'autonomia pot fracassar, però el ca-talanisme no.

Als, que creiem, en canvi, que cl fra-càs de l'autonomia seria el fracós del ca-

talanisme, aquesta arriscada afirmació dellíder de la Lliga ens va preocupar. Oi més,quan el mateix senyor Cambó havia dit,feia uns moments

—Nosaltres, efs que tenim l'honor d'ha-ver donat una estructura social i política aaquell vague moviment catalanista dels poe-tes i dels patriotes somiadors...

No seria més escaient que fossin, a horesd'ara, els poetes i els patriotes somiadorsels que diguessin que era més importantel catalanisme que l'autonomia? El cata-lanisme no va ésser una força fins que tin-gué un contingut polític. Aquest contingutpolític aspirava a l'autonomia. Ara tenenl'autonomia. Ha calgut que algú l'adminis-trés. El país ha volgut que fossin les es-querres. I el senyor Cambó, polític de rea-litats, se'ns torna, sobtadament, un filòsofmalaltís.

—L'important — ve a dir — no es anaren c(rtxe. (.'important és voler aliar encotxe.

Amb aquestés delicades teories s'acabasempre anant a peu.

EI senyor Cambó va defensar una vegada j

Parlant dels conflictes del camp, el senyorCambé va dir:

—A aquests propietaris que se'ns adrecenamb gest irat, dient-nos : què fa la Lliga ?,per què no ens defensa la Lliga ?, nosaltresels hem de contestar : la Lliga no disposade la guàrdia civil, ni de la policia, ni dela guàrdia d'assalt... La Lliga no els potdefensar.

Sembla, doncs, que l'aspiració del senyorCambó hauria estat que, quan els catala-nistes s'haguessin adreçat a la Generalitatdemanant-li per què no es defensava contral'hostilitat castellana, hóm hagués tingut decontestar

—La Generalitat no disposa de la guardiacivil, ni de la policia, ni de la gudrdia d'as-salt... La Generalitat no es pot defensar.

***

Els que vivim a Barcelona — va dir elsenyor Cambó — no tenim idea de les bar-baritats que realitzen els agents d'ordre pú-blic a les ordres de l'Esquerra.

En canvi, els que viuen a les comarques,i el mateix senyor Cambó, que de vegadesviu a la Laietana, sembla que tampoc tenenidea que l'ordre públic a Barcelona, enmans de la Generalitat, ha estat més bendefensat que mai. Almenys, 1'illustre con-ferenciant, tan amable per als radicals i peral senyor Gil Robles, no va trobar ni unaparaula de simple compliment per als quehagueren d'improvisar la feina heroica deplantar cara, i amb èxit, a la criminalitati a l'anarquisme desencadenats.

Corn a premi, el senyor Cambó amenaça,amb un trémolo patètic, que si les cosessegueixen així, no tindran més remei quedemanar que l'Estat central prengui l'ordrepúblic a la Generalitat.

El líder de la Lliga havia reconegut, unsmoments abans

—Als primers vuit dies, tot Espanya diràque el Govern ha pres l'ordre públic a l'Es-querra. Dos dies després, hom proclamaraque ha calgut pendre l'ordre públic a Ca-talunya.

*x*Aquests jocs d'idees es poden presentar

sense pudor a la curiositat dels oients quan,prèviament, s'ha fet constar que l'impor-tant era el catalanisme i no l'autonomia.L'únic perill consisteix en el fet que el se-nyor Goicnechea hi estigui completamentd'acord.

Jorn' MAnis PLANES

I,es revistes i el cinema liara servil aquestsdies les imatges dels t,°incipescos promesosJordi d'Anglaterra i [fonia de Grècia.

La reina Maria n.o vol invitar al mat ri-rrroni el gran duc Moris, otrcle de la núvia,perquè izo és persona prou seriosa. Començaperquè la seva dona, la gran duquessa Ze-naida, no és de sang gaire blava i s'ha fetcèlebre per les platges amb els seus mallotsindiscrets, que li han valgut centenars defotografies en les 'revistes mundanes. La so-gra de Boris, que s'ha casat tres vegades,ha instablat els seus dos primers ex-maritsen pavellons del castell de Saint-Souci, a Bel-levue-Meudon, on viu en grati harmoniaiota l(r família gran-ducal. Els ex-maritsassisteixen a totes les festes, on és fama queno es mesura la beguda.

I fot això és massa l5oc protocoblari, alsulls d'una anglesa tradicionalista.

Homes d'Estat i filòsofs

[l Praga ha 1¡lIgu 1 lloc unti Congrés filo-sòfic, inaugurat , er Be( s, mi1istrte d'Afersestrangers, aDóla activitat política—ha dtt-ha d'inspirar-se en una doctrina filosòfica isocial.» I en el mateix discurs, ha afirmatuiNo estem pas davant. d'una crisi de la de-naooròcia, sinó dels individus, d'una mancade demòcrates.»

En el mateix Congrés, el comediògrafKarel Txapek ha llegit trossos d'una obraseva en què franscrtu les seves conversesanib el president Masaryk, professor de filo-sofia, cona és sabut.

Masaryk hi desenrotlla la lesi que la de-m.ocràcia no es funda sobre un 15rincipi abs-Iracle d'igualtat de tots els homes: «Elshonres no són fias iguals : encloc de la terra,ni en els honres ni en la naturalesa, no hiha, igualtat.» La seva concepció de la dema-rrácia es basa en una noció de l'àniina. To-les les hni^nies humanes 'tenen drets iguals,cosa que no vol dir que siguin iguals de fel.

Xineries

¡fu una recent gue rro enlre diversos ge-rneruls xinesos, fou fet presoner un general.

El sen estat tmtjor parlamentà per a recu-perar-lo.

--Què oferiu a canvi del vostre general??—Quatre coronels.—Es poc.—Voleu .uil metges?—Ens en sobren.—Doncs què voleu?—Amb dues caixes de Qo!s de llet con-

densada, us torne+n el general.

MOBLES DE QUALITATDel més senzill al més luxós

Estalviareu un 40 per loo als tallers de

R^ SLN ROSSELLÓ, xqa interior(Passeig de Gráeia)

CONTINENTALClaris, 5, = Telèfon 19763

BARCELONA

but, hi havia dues giiestions, entre altres,que s'esperava dur a conclusió : la defini-tiva sistematització de la zona danubiana iel Pacte Oriental. Ouant a la primera, Ità-h a ha entrebancat una entesa general;quant a la segona, 1'incomprensible asser-viment de Polònia al Reich no ha fet pos-sible una decisió.

vIussolini té interés a mantenir la sevainluéncia a Austria, i així indirectamentexercir-la també a tota la zona danubiana.Naturalment, la Petita Entesa s'hi oposa iIugoslàvia esta resolta a impedir-ho a tòtacosta. La situació és greu i delicada. Françano vol rebutjar la possibilitat d'un acosta

-ment amb Itàlia, la importància del qual ésgran per ambdues bandes, però al mateixtemps no voldria trencar els lligams queunexeu França amb Iugoslàvia, la qual, enel seu furor italvfob — hàbilment explotatpels emissaris de Hitler—, arriba àdhuc aamenaçar de sortir-se de la Petita Entesai de girar-se contra França si no són impe-tflts els maneigs italians, Passi el que passi,Txecoslovàquia i Romania seguirien al cos

-tat de, França. Iugoslàvia seguiria així unapolítica que la duria de pressa a la ruïna.

Però França pot comptar amb seguretatamb l'amistat itaHaaa mentre Mussolini si-gui al poder? El camaleonisme del Duceés massa conegut, i el brusc canvi de lapolítica envers Alemanya és un exempletípic i poc confortant de la versatilitat dela política internacional del govern feixista.

Quant al Pacte Oriental, és sabut queVarsòvia ha tramès una resposta el contin

-gut ele la qual és mantingut en absolut se-cret. Però alguns diaris creien saber ques'hi afirma que sense Alemanya un pactecom el proposat no pot tenir cap valor efec-tiu... I com que Alemanya posa condicionsinacceptables, és fàcil de deduir el so de laresposta polonesa.

Barthou i Eden — que ha substituït JohnSimon a Ginebra, amb molta eficacia per-què está menys compromès per una políticainiciada dos anys enrera per Mac Donald-han realitzat esforços Iloabilíssims per tald'intentar una conciliació dels punts diver-gents ; perd no han reeixit en llur intent,inspirat en el desig de la pau. Per tal degarantir la independència austríaca, 1'esta-tista francès ha elaborat un pla senzill ialhora eficaç: la independéPcia austríaca had'ésser absolutament mantinguda basant -seen els tractats de pau.

sr * sr

Aquesta situació incerta causada per l'ac-titud insincera de certs .govergs que parlen

de pau i preparen la guerra, ha tornat a

posar insistentment en circulació el rumord'una possible aliança franco-russa. Unanit ja llunyana, en un café d'un bulevardparisenc, recordem d'haver assistit a unadiscussió entre algunes personalitats políti-ques de primer pla de molts països europeus.ÀIgunes d'elles, i .especíalment Kerensky,;ifirmaven que és inexacte de dir que la his-tória es repeteix ; altres, entre els quals laplorada Séverine, sostenien una tesi diame-1ralment oposada. Naturalment, la disçus-uió era acompanyada d'exemples més oatenys indicats per a reforçar les diferentsnpimnns. Nosaltres modestament estàvem(lO la banda de Séverine. Certament, no pot

)retendre's que tots els detalls d'una situa-ció donada siguin iguals a través del temps,

perd que es produeixen circumstàncies apro-

ximadament anllogues i que porten a unesidèntiques solucions, és una cosa que calreconèixer. El que avui ocorre en les rola-

amb l'amistat austro-hongaresa. 1)'aquestasituació en sortí una aliança franco-russaque constituí el primer èxit de la políticade Delcassé. Basta donar una mirada a les'condicions generals d'Europa per convèncer-se que hi ha molta punts de semblança entreaquell temps llunya i el d'ara. Alemanyanomés té un sol objectiu : la guerra de re-venja, no estalviant Rússia, i mentre s'armafebrosament, intrida a Polònia i al Japó;Anglaterra está compromesa en la integri-tat de les fronteres del Rin, però podria ro-mandre neutral si la guerra comencés ambun atac de Txecoslovàquia, que França com

aliada no podria no recolzar; Itàlia, després

de fer tombs de vals amb Berlín, en voldriafer d'altres amb París, tret que no volguésrependre el flirt amb l'amiga d'abans.

La situació descansa sobre fonaments fra-gils que a la primera sotragada no resisti-

cien. Es probabilíssim que en cas de guerra

es repetissin les mateixes posicions de 1914,és a dir que veuríem França, Anglaterra,Itàlia i Rússia unides.

Però la política no ho de basar-se enhipótesis i és per aquest motiu que no hade sorpendre si veiem Barthou r Litvinofftractar una aliança seriosa entre llurs dospaïsos.

Virginia .Gayda en el Giornale d'Italia,parlant d'aquestes negociacions entre Parísi Moscú, diu que es vindrien a unir els dosexèrcits més potents del món. Ningú nopot dubtar de les nostres conviccions paci-

fistes i serem sempre partidaris d'un desar-mament. Però quan hi ha qui s'arma fe-

brilment preparant una nova guerra i noveiem altra solució per a impedir-la que opo-sar-li una força major, no podem sinó com-plaure'ns de l'aliança franco-russa.

No eren certament aquests els ideals que

en 1914-r8 s'allegaven per a justificar lague, ra per la qual es sacrificaren milions(!'existències

Churchill deia fa poc que només la poten-cialitat militar de França ha evitat una nova

guerra. 1 potser és per les mateixes raonsque a Londres es segueix amb simpatial'obra de Barthou envers Rússia.

Si vis nreln para be lln.w hauria d'ésserma 'fórmula superada de molt de temps ha,i especialment després del tractat de Versa-lles yue ha instituït la S. de les N. Peròla mala fe d'alguns governs ho ha deciditd'altra manera t la fórmula encara té el seuvalor.

Malgrat tot, però, sempre seguim tenintconfiança en la S. de les N. Segons la nos-

tra modesta manera de veure, ha passat lacrisi més aguda de la seva existència i estaen perfode de convalescència. Seguramentno és llunyà el dia en qué rependrà tot el

sru vigor i podrà correspondre a les altesfinalitats .per a les quals fou creada.

Però, tot esperant-ho, qualsevulla que si-gui el mitjà qué s'adopti per a evitar la

guerra, no pot sinó ésser aprovat. i és per

això que una aliança franco-russa — sensesortir de les normes ginebrines — cus sem-bla un esdeveniment molt important.

TIGGIS

SI [S-EIÈCTRIC1 DEL-VOSTRE AUTOM"ÒBII

ms e^poraranaviat: bé,ol

,GTAI2ATGE ELÈCTRICCAERMOIA,618 (AribauiDlagonaD

EL SOMNI DAURATDELS

AUTONIO8IUSTESES POSSEIR UN

MERCEDES -BENZDOBLE GUANYADOR ALCIRCUIT DE LASARTESENSE COMENTARIS..,

...VEGI ELS ÚLTIMS MODELS

Automóviles Fernández, S. A.BALMES, 155-157

^C^^o ( 1U^lj( ^C^^^/Ícpc^o^^Canuda, 13

CORREUS,

ACOMERÇ

ssegureu ol vostre esdevinidor, ing ressant aCorreus. Senyoretes, 3.000ptes. sou. IDIOMES

Tècnics, 4.000 ptes. Carters, 3.000 ptee. Subalterna, 1.500 ptee. Informes de 7 a 9

0Mo PH NTO

CAMISERESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

f^AIvf LLA L FL®0 ^l

TI^LL l' ©34

AVUI ESTRENA de la pro=c APITOL ducció de gran espectacle

d ^\^ ^ü epawA 4 h : sJ€ IJElME

Ír ^ell

1 iJ ^'

F ^^4NTURFfO____La Venècia del segll e ̂XVIII í la Corf de la Pompadour,4o1 el faust í l'elegáncía d'una gran època.

Es un film ex=cepeional de

SELECCIONES CAPITOLIO

ww:

a

Peueig d. Gràcia. 57. — T.Idfon 79681De lee 3 tarda a la 1 matinada

SEIENT, LINA PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALSlntetessants reporte/ges U. F. A.

SOBRE EL PROBLEMA DELPACIFIC

Documental de la famosa sèrie deis 'Tres Mlnati"

UN OFICI QLIF NO MORDocumental sobre la fabricació de les eetàlaes de bronze

NOTICIARIS D'ACIuALIZATMUNDIAL

Segons visió PARAMOUNT i ECLAIRJOIIRNAL

UN PASSEIG PER MARSELLA

Quatre estrenesHavíem decidit de no ocupar-nos dels cínic d'algunes escenes. El que no ens sem-

films que fossin presentats en versió do- bla tan bé són certes escenes d'amor, di-blada. Creiem que la crítica està completa- guem -ne d'amor — d'alguna manera o altrament desautoritzada a judicar obres la ver- cal anomenar certes coses —, que són d'unsió original de les quals ens és escamote- gust més que discutible.

jada. Demés, entenem que el silenci és l'ú- Caldrà que després de Freud, parlem avuinic recurs, recurs ja desesperat, que ens de Nietzsche? Després diran que el mmrresta per boicotejar, des del nostre lloc, el és una cosa frívola! Però, per aquesta ve-doblatge. Tanmateix, per no caure en un gacla i a propbsit de Careta d'àngel, sí queexcés d'esperit de conseqüència que podria "podem dir que el cinema és frívol d'unaconfondre's amb la tossuderia, hem anat planera pejorativa en la manera de tractara veure Reunió, pellícula do-blada que no ha fet sinó con ^•dfirmar la nostra posició sobre f <E±"el doblatge, fonamentada no tdamunt de prejudicis, sinó depostjudicis. Per cert que enscosta de compendie com enca-ra es parla, a propòsit dels

rdobles, de traducció. No, nohi ha res d'això. Una traduceció d'una obra n'opera unatransposició total, i així s'a-consegueix un resultat que ^^ 1 -podrà ésser més o menys fidel,però homogeni. Es així quenosaltres podem dir que hem k".vist una traducció francesa del s•film alemany El Congrés es •'diverteix, com podem dir queEl Presidi era una traducció tgde Big House. En canvi, e] tdoblatge transposa solament @v ,un aspecte de l'obra total iopera així l'acoblament de Co-

ses impossibles de ]ligar d'una t w `

manera orgànica. Oh ! aques-ta monotonia dels plans sonors

scoutraposant-se a la varietat e r g t q"incessant dels plans visuals és,en Reunió, com en tants al- rL^^,; 'tres films doblats, quelcom r ^•i^d'irritant que no permet decap de les maneres emocionar- s °'^se, cosa que vol dir, en termesd'art, que no permet entendre,en el sentit profund del mot,el film.

Certament, Reunió s'endevi- , B° rbara SIuiaiyck

na un film mtelligent i fins itot massa intelligent, i diem això quasi com I les coses importants id'estrafer les ideesun retret. Efectivament, hom suposa el pú- també importants. SGn ridícules i ignomi-blic familiaritzat amb les idees bàsiques de la noses totes aquestes atiusions a la filosofiapsicoanàlisi i això, la veritat, és suposar molt. I de Nietzsche que es fan en Careta d'àngel.Hi ha ací una allusió a la catarsi freudiana. Sens dubte és massa emfàtic parlar acíUn psiquiatra vienès està casat amb una d'ignominiós ; val més que ens ho prenguemdona que de soltera havia viscut en la intimi- j a broma. Quina nietzscheana més sui ge-tat de la Cort de Viena d'abans de la guerra. ' necis aquesta Barbara Starnwyck!El record d'aquell passat llunyà i esplendorós, El film ha estat presentat com aa noamb el prestigi de les coses absents, sembla apte per a senyoretes», però la veritat ésposar una pertorbació dins la intelligéncia que resulta innocent a còpia de voler es-conjugal, la dona no acabant de purgar-se candalitzar. Demés, tot acaba bé, és a dird'aquelles velles maneres. El marit, d'acord que ni tan sals hi ha la força de la con-amb les idees del seu compatriota Freud, seqüència, tal com per exemple brillava encreu que la dona trobarà l'equilibri moral un film desvergonyit (le debò com era, persi aconsegueix reviure de bo de bo, per uns exemple, Topaze.instants, aquell passat que si obra com una Franciska Uaal, que gaudeix a Barcelonapertorbació és perquè és brodat per la ima- d'un gran prestigi, gràcies al seu talentginació, però que es desinflará sens dubte indiscutible i també a la bona premsa quesi és posat de bell nou com a present, amb ací ha tingut sempre, no afegeix res al seutot el prosaisme de la seva materialitat, prestigi amb el seu darrer film, un bon tros

El film és ben realitzat per Sidney Fran- pueril i just, just., entretingut, Fruita verda..klin, i ens sembla bé el tu dur, inhumà i x..z .*

EI millor espectacle d'aquests dies? In-

$xit en la núdadiscutiblement Eskimo. Aneu-lo a veure. Esun film de W. S. Van Dyke, però aquesta

Corbetee inarra/ablas vegada va de debò. Vàrem parlar-ne acíPijames a bon ptea extensament en un número anterior i araU

no ens pertoca sinó recomanar-lo. Es digneJAUME I, ji de ]'home d'Omhres blanques !

' Telèfon 11666Josfie PALAU

EI proper èxit del

COLISEUMserà

1 ' d Ii RAMBL

eCATALUFIA 31 Te1:1110

Aparell Western electricCada dilluns canvi complet de programa

Setmana de I'r al 7 d'octubre

P ROGRAMA

^l©f^i©l 'll F0 n 1C^i l

ESPANYAGrans maniobres militars de la regió lleonesa

ANGLATERRATremenda catàstrofe minera a Wrexham. -Botadura del major transatlàntic del món,

"Queen Mary."

ALEMANYAEls atletes alemanys vencen els francesosUN COMBLE: Es crema una companyia

d'assegurances contra incendis.

ESTATS UNITSConcurs de bellesa infantil a Califòrnia.

-Presentacló d'un submarí individual aChicago.- L'Almirallat passa revista a laflota aèria.

POLONIALa Copa Gordon 8ennett 1934 a Varsòvia

ITALIACursa internacional en aigües de Venècia

FRANÇA10.000 ex-combatents eleven Ilurs pregue-

res a Lourdes en pro de la pau mundial.

SUISSAUna festa extraordinària a Montreux.

I altres molts d'interès n undial

EL MON EN QUE VIVIMReportatges especials Fox

PEDRES SAGRADESUna meravella de l'arquitectura i l'escultura

medievals, Música de Bach

EL PAIS DELS CISTELLERSInteressant documental

EL CEMENTIRI DELS VAIXELLS PERDUTSSegona part de les exploracions submari-

nes del científic WilliamsonSessió contínua de 3 tarda a 1 matinda

Entrada única: 1 pesseta

EL CINEMA

El meu estimat .amic Rafael Tasis i Mar- Aun Harding, Constance Bennett, Bette Da_U sala especialitzada ca ha publicat aquí una rèplica amabilíssima vis, George Brent, Myriam Hopkins, Bar_

al meu' article sobre els americans, Aquests tiara Stanwyck i Ruth Chatterton, són ci-S'al .ludia, enun article publicat en ayues- arnericans. M'ha dit magnífic i apassionat. tats com els més rebels. I voleu dir que no

ta mateixa pàgina, ala mancà a la nostra I ha trobat que n'havia fet un gra massa. ral atribuir la deserció de Sylvia Sidney, enciutat de sales especialitzades. Llevat dels Amb un retard provocat per una mala]- plena filmació de La manera d'estinar—dos locals consagrats als noticiaris, tots els tia, vull insistir en els punts de vista que ara estrenat al Coliseum — al fàstig pro-altres cinemes funcionen d'una faisó idèn- I llavors vaig exposar, fund i im'encible que li feia el rol tan con.tica. Heus ací que ara ens arriben noves En el meu escrit, jo transcrivia la frast v'encional que ]i havien encarregat, i qued'un nou local que porta una nova concepció tl'un crític, que afirmava que l'encís del després fnu confiat a Ann Dvorak? Jacquesde l'espectacle. Es un cinema d'inauguració cinema americà prové , no d'allb que conta, Feyder... Heus ací un altre descontent.imminent

I

, el cinema Maryland. directorAquest francès, quEI cinema Maryland obrirà les seves por- j - fereels americans feren fracassar

tes dins (l'aquest mes i els seus programes le Hfiar li -confiar-li arfillk' oil

lltssinó un m, severamentno compendrau fil

'detestables El

seleccionat. Ens han comunicat un avenç s tpdel destí i En des osertar, ddel material contractat isolament podem 'films del repugnant Novarro,dir avui que hem trobat en aquesta llista f dirigits per Feyder, demostrenmolts dels títols que figuraven en la infor-mació de la temporada actual que donàvem - que no exagerem —; aquest

director francés, repetim, aca-dies enrera des d'aquestes columnes. ba de reeixir, a Europa, unaL'empresa donarà tots els films en lesversions originals iens comunica també

aobra admirable : Le Brand jeu.

I J. Feyder, en retornar de Hol-que, sense incórrer en l'error del film rosat,'? L Iyfwood, va fer a Roger Re-o blanc, tindra particularment cura de re- r

gent, de Candide, unes decla-butjar tot fitin comportant intencions o es- racions amargues sobre elscenes que puguin molestar els legítims es-crúpols d'una multitud d'espectadors que procediments americans. Els

reclama sempre un espectacle honest , di- procediments americans Envoleu un altre exemple, amicvertit alhora.

Nosaltres, com sempre, davant d'aquesta ^Tasis? Ja és sabut que moltes

(-om davant de tota altra actuació, ens aten- . • v, productores ianquis deixentemporalment els seus artistesdrem als fets, per bé que aquesta vegada

i ^^ ^a altres cases. 1 heus ací ella conversa que hem tingut amb els intel- eque ens confcssava ingènua-• ali gents directors de la sala ens fa au u-g 1 g ^ 1^.+̂t ^ ^ ment un alt empleat de I a-\rar que els fets seran brillants. Tot sigui

per la prosperitat del bon cinema a casate]

gència barcelonina (l'una po-e ^t derosa empresa ianqui : «Quannostra ! una altra casa ens deixa algun

SupersfíCió tiartista ]i confiem un ar ument impossible que el das-

A Hollywood s'han adonat que el número .acredita per tota la vida. Eldeu té virtuts màgiques. En efecte, gran r," a P tornem fet una llàstima.nombre d'estrelles de cinema porten un nom , $ Cruel, però comercial...» De-(autèntic o de guerra) compost de deu finitiu, oi?lletres : Quant a Joinville... Parlem,

Greta Garbo, Ann Harding, Clark Ga- i' `' 'si us plau, amic 'Passis. Join-ble, Irene Dunne, Gary Cooper, Riehard (l,(i de les coses bones del cinema americà : ville no era tan sols AdelquiDix (!), Joel Mc Crea, Frances Dec, Cliv Kay Fiancis rlitos Gardel,Millar o Ga oBrook, Pert Kelton, Bruce Cabot, Leila Carmen Larrabeiti, com voleuHyams, Nils Asther, Dorothy Lee, Mary Sinb de la manera de contar -ho. I jo afegia I'er creure. Joinville no va fer fracassarRolanci, Colin Donald Cook, Bina

DCa ve, I que si el cinema americn es fa dir si se- aquests ineptes perquè ja van néixer fra-Bette Bela aCro osi avis, Fifi d' nyor, és degut a la grac ia inimitable dels cassats. Però per Jomville passaren tambéVLugoht, Jean HarlaA-, Atice White, ,tupe seus mitjans d'expressió: perfecció de la Pagnol, el gran Raimu, A. K,orda, MarcelleKnight. tècnica, intelligència i malícia dels seus di- Chantal, l'exquisida actriu que ara ha triom-

fno ha calgut més : el deu és fetitx. rectors, naturalitat dels intèrprets. Es degut fat en Amok ; Madeleine Renaud, la finaa l'amenitat extraordinària amb la qual ex- i sensible artista de Jean de la Lune ; la

La vani>ta4 de Ce B. de Mille plica uns arguments. Però aquests argu-! Aquests arguments jo els deixavaments

1i lça Mareelle Romée, que Joinville va pre-cipttar al suïcidi ; Gustav Frbl,ch, el gran

Els americans han creat una paraula com un drap brut. L'amic Tasis creu que actor d'Asfalt,.. La flor i nata del cinemayesinan, que troba esmerç sobretot en el no n'hi ha per tant.; I que na despit d'a- europeu. 1 Joinville també va fer fracassar

bons elements gairebé tots, esmón del cinema. El yerman és l'home que j questa hipocresia i d'aquesta estupidesa, en- aquests que,a tot diu que sí, ei- nostre escolà d'amèn, cara poáeu, de tant en tant, respirar a ple deslliuraren a temps de la cadena ianqui.

1 juraren de no -hi mai més els peus.i cada personatge important del cinema enté uns al voltant, encarregats dequants

pulmó en molts films americans. Encara us1 podeu commoure amb històries humaníssi-

posaPerò no tot són discrepàncies. 1 em plau

. mes com Only Yeslerday i Cavalcada.» Na- de coincidir amb Tasis en un punt. Un punt

T IVOLI Av ui dijous

IIIr

O! 4?III

Solemnitatinaugural

turalment. No faltaria més. Si la indústria molt important. El fàsttg insuperable quecinematogràfica americana, la més gran del ambdós sentim per — Tasis dixit - alamón, no encertés de tant en tant alguna obra inèpcia i la manca d'educació i de decòrum

mestra, valdria més que plegués. Però tan esteses entre els representants estan-

aquestes obres mestres són escasses. Escas- gers i indígenes de les productores ameri-

síssimes. Per una que ens n'ofereix la pau - canes».

talla americana, n'hem de suportar cent de SxansT^ GASCHperfectament idiotes. I és aquest percentat-ge copiós que autoritza a generalitzar i aenvestir en bloc — encara que no ho vul-

gui ]'amic Tasis — els arguments i gairehr El zg d'octubre, MIRADOR presentarà Per-tots els films americans.

El convencionalisme d'aquests arguments que demà surti el sol, d'Angel Ferran.és una malaltia profunda que, en lloc deguarir, cada dia s'agreuja més. Els ar-tistes que no tenen cap vocació d'esclau

ni de moltó, i que avantposen la dignitat dissabte dia 6 obertura de laartística als honoraris reials, ja han comen-

çat a protestar. «Volem millors rols», cia- sa 5 t r e r i aroen algunes vedettes de Hollywood. Elsexemples e Lieian u ar

ticli —Charles

han tiBoye-

— citats en el meu are n-gut repercussions. 1 són molts els artistes

americans que protesten contra la medio- telèfon 22604critat de certs assumptes. John Barrymore,

De Mulle llença el seu gat 1 Paul Lukas, Adolphe Menjou i Otto Kru-I gen han refusat successivament el primer

donar-li ]a raó i d'admirar-lo i adular-lo rol del film Un capell, una americana, unguant, la interpretació del qual és ara ofer-sense reserves, ta a Ricardo Cortez. 1 entre altres artistes,Hom diu que 1 home que més frueix amb

]'encens dels yesmen és Cecil B. de Mille,l'autor d'El Signe de la Creu i altres filmsper a espaterrar pagesos. Aquella histo-rieta que ha estat aplicada a tants perso-natges, del psiquiatra que arriba al cel iSant Pere li demana que doni una miradaal Pare Etern, el qual, atacat de deliri degrandeses, es creu tal o tal altre mortal va-nitós, es conta de C. B. de Mille en elsmedis cinematogràfics. I fins es diu quel'ha posada en circulació ell mateix.

Se li deu haver encomanat la magnificen-cia de cartó dels seus films espectacularís-

i sims, que fa tres o quatre anys inspiravauna caricatura com la que reproduïm, re-tallada del Life.

uests americans, encara

L'humorista Angel Ferran al teatredent funest i que pot obligar, a poc a poc,els autors a deixar-se la intel.ligència a casa

. si volen estrenar ; és a dir, si volen escriureper al teatre. Perquè és evident que unautor teatral no es pot aconsolar amb ferimprimir les seves obres. Una obra, si ésverament teatral, nu ens deixa completa-ment satisfets amb la lectura. Només lespersones de molta imaginació u una micaavesades a veure operarse la transformacióque sofreixen els personatges i l'acció ma-teixa en passar del manuscrit a l'escenari,se'n fan una mica cabal. Per això general-ment al públic no li agrada de llegir obresde teatre no estrenades. En canvi, comprai llegeix amb goig les que ha -vist represen-tar. Aleshores ja és sense esforç que veudespendre's els personatges del paper i ac-tuar davant dels seus ulls, com en una novarepresentació.

1 l'ubra d'Angel Ferran és essencialmentteatral. Els seus valors no són pas pura-ment literaris, ans eminentment teatrals.Faran o no efecte damunt l'escena? Jo nogosaria pas afirmar-ho, perquè el teatre tésempre alguna cosa de caixa tancada, de

- misteri ; però m'inclino a creure molt quefarà efecte, un gran efecte ; que en farà,sobretot, si el públic no es colloca davantde l'obra en una actitud obtusa o amb l'ac-titud de cercar tres peus al gat. El fet quesigui una obra intelligent no vol dir pas quesigui una obra difícil de desxifrar: Al con-trari. Tot el que diu l'autor és sempre cla-ríssim. Es possible que aquells que en oc-guen per enclavant la teatralitat, fessin lamateixa negació davant d'una farsa deMolière. I és que l'obra . de Ferran, amb totel que té de personal i d'inconfusible que faque no pugui ésser atribuïble a ningú sinóa l'humgrista Angel Ferran, és de la méspura estirp molieresca. Com en Molière, laseva expressió és senzilla, familiar, adequa

-da als personatges. No hi ha ni acudits, nimots d'autor. Són sempre els personatgesque parlen. Quan fa riure, és per les sevesobservacions sobre les ridiculeses o febleseshumanes, o per la mateixa marxa sorpre-nent i caricaturesca de l'acció ; pels seustrucs escènics. El seu humor no és maiverbal, sinó que radica en la seva visió, vol-guclament i caricaturescament deformada iestilitzada del món. Es a dir, a la manerade Moliére. I això és precisament el que eldiferencia, el que l'eleva per damunt de lamajoria de les obres que es representen al,nostres escenaris. El que el fa, sobretot,tan diferent dels autors castellans, humo-ristes purament verbals, que triomfen avuials nostres escenaris i que contribueixen naPOC a desorganitzar i adulterar el nostre sen-tii del còmic.

I bé, és per tot això que els homes quefan i qúe impulsen MIRADOR s'han decidit,amb la cooperació d'un interessant grupd'aficionats, a posar, amb tota dignitat,l'obra d'Angel Ferran a escena. 1 semblaque no sera aquesta la darrera obra que enspresentaran. 1-li ha en aquesta iniciativa,

perquè és molt intel•igent que els fa por ens sembla, el desig de crear una mena deque no sigui ben compresa. Tot això sembla laboratori on puguin ésser posades a provaparadoxal. Ja que el natural, el més lògic, davant d'un públic cultivat, aquelles obresseria que l'empresari anés darrera d'obres que, com la d'Angel Ferran, tot oferint unaoriginals i intelligents, d'obres d'autors que garantia d'intelligéncia, no inspirin proutinguessin una personalitat i que fessin, per confiança als empresaris. Vetací, doncs, unaant, una cosa una mica nova al teatre. iniciativa que podria ésser decisiva en laPerò no és així : l'obra no troba ni tro- renovació del nostre món teatral.

barà empresari a Catalunya. No en trobarúaquesta obra ni una obra semblant. Prece- 1 DortdNEc GUANSE

Angel Ferran fa un parell d'anys que téguardada al calaix la se\• a obra teatral,Perquè demà Burli el sol. L'obra, a poc apoc, sense sortir de l'inèdit, ha estat cone-guda als medis teatrals i literaris de Baree-lona. S'ha fet, ja per endavant, en torn seuuna aurèola d'admiració i de respecte. Capempresari, però, no s'ha atrevit a represen-tar-la. Tots han expressat la preocupacióque no agradi al públic, que el seu mèritno sigui apreciat sinó per una minoria d'in-tellectuals i de persones cultivades.

Per qué? Per massa original?, per massaintelligent?... En el fons és això. Es unacerta originalitat el que els desconcerta. Es

uIn;rel Ferran, per Quelus

AL POLIORAMA

M r e^p^ct icQ im L^ll=ll t r rV F D m

Harry Fleming, el ballarí negre que hem Vera Orlowa, dels quals he dit en aquestes

vist recentment al Poliorama, no era per mateixes planes l'elogi que mereixen ; elsals barcelonins un desconegut. Aquesta ha dos Fransonis, que presenten un tango acro-estat ja la seva quarta visita (i), bàtïc a la manera dels famosos germans

Com les altres vegades, Harry Fleming 1Villiams; l'excèntric musical Francis, quevingué rodejat, ara, d'una vedette, d'unes ni s'adorm ni dóna temps ni motiu a l'es-girls, d'una orquestra i.d'un munt d'atrac- pectador per adormir-se; el Donan Ballet,cions. Harry Fleming no pot anar sol pel que té algun moment — un tros de vals

món; jo, almenys, no me l'hi sabria imagi- reeixit; els ballarins espanyols de steep

llar. Li cal a Harry Fleming, per a donar '1'riany i Torpín, plens de voluntat, i la

Harry Pie ining

MIIN^R

EL TEATRELes estrenes

Domènec Guansé: El/ii/de la Ninon

(Teatre Circ Barcelonès)

EI mateix Domènec Guansé ens ha fetsaber que, en escriure el seu melodramaEl Fill de la Ninan, farà cosa d'uns tresanys, no es proposava res més que exerci-iar-se en un gènere tractat pels seus con-readors amb excessiva barroeria i despre-ocupació i dins el qu l li semblava que espodia fer alguna cosa més que rabejar-seen el mal ' gust, 1'abajanament i la incor-recció.

Escrita que fou l'obra, no considerada peleu autor en altre sentit que el d'un assaig

més o menys reeixit, dormí el reposat sondels justos en un calaix qualsevol fins queel senyor Guasch Spicic va voler-la publiraren la collecció El Nostre Teatre. Això doniocasió que molta gent . la conegués i, or-ganitzada, gairebé per sorpresa, la tempo-rada que s'inaugurà dijous passat al TeatreCirc Barcelonès, fou vers El Fill de la Ni-Izan que es dirigí l'atenció del seu directorsenyor Barbosa, el qual es va proposaren

-vetar amb ella l'actuació — tan breu — elela seva companyia.

Això en, duu de la md a parlar altra ve-gada d'aquest tema del teatre popular, re-ferent al qual tant s'ha discutit, controvertiti combatut. Encara que sigui a risc de re-petir-nos, no creiem impertinent de tornar-hi, ans bé — i això no caldria ni dir-ho —,cóm que sospitem que no anem pas tanerrats com algú es pensa, hem de fer totel que puguem per tal d'estendre la nostraopini(')fins allà on sigui possible el 'arribar.

El drama de Guansé, deixant de bandatot el que és referent a consecució — moltben reeixida. en més d'un sentit —, com aconcepte, com a idea i com a elaboració irealització, s'encaixa totalment dins el quecreiem que ha d'ésser aquest gènere de tea-tre que tanta tinta ha fet córrer. Ací tro

-bem reunits tots els elements que, per anosaltres, ha de posseir. Tema interessant,només en el seu sol enunciat, per a totasensibilitat normal ; descabdellament nerviósi trepidant, sense excessives complicacionsintellectuals o anímiques ; personatges en-ters, ben individualitzats, del caràcter, elspensaments i els sentiments dels quals

—els principals, en tot relleu, els secundaris,en un proporcionat esfumament — es capa-cita l'espectador sense cap esforç ni violèn-cia ; passions vives, profundes r humanís-simes, totes a la superfície, ostensibles icomprensibles a tothom ; situacions porta-eles en progressió entrenadora, absorbidores

Domènec Guansé

de l'atenció, intrigadores i inquietants i,per a acabar-ho d'arrodonir, allò que sem-pre troba el seu ressò en el cor dels públicspopulars — corollari necessari, estimulant ioptimista després de tota ]'abjecció i la mi-sèria que hom ha travessat en el transcursde l'obra —, la competència en què com-baten els seus personatges envers el sacri-

més reileu al seu treball, un espectacle. d'a-companyament.

Harry Fleming és un bon ballarí—potserIred, potser poc racial. Però, per damunt delbon. ballarí, hi ha en (li un animador ex-traordinari. Per a mi, aquesta és la sevaprincipal qualitat. Ací, on els conjunts demusic-hall pequen, gairebé sempre, de len-tituel i tristesa, Harry 'Fleming els eneo-mana vivacitat i alegria.

El music-hall és una illusió, i ha d'ésser,per tant, una cosa ràpida. El music-hall ésuna fantasia, i no ha d'ésser mai, per tant,una cosa vulgar. Harry Fleming, que éstot nervi i és molt senyor, no solament hatrobat que el music-hall s'adaptava a lesseves condicions, sinó que sent la necessitat,per <a acabar de viure-hi més al seu plaer,que al voltant d'ell siguin també el movi-ment i la distinció les característiques do-minants.

La creació d'una atmosfera pròpia no liha resultat, però, a Harry Fleming una tascaplanera. EI music-hall espanyol té encaraquatre grans defectes : la improvisació, lapobresa, la indisciplina i el mal gust, i moltha hagut i haurà de lluitar Harry Flemingper a vencer-los, especialment quan no siguiempresa, com en aquesta darrera ocasió.La tradicional improvisació del music-hallespanyol,l'obligarà a acceptar cuita-cor-rents els elements — diguem els músics, sivoleu - que se li presentin a mà, i no elsque voldria ; la pobresa, el farà carregaramb decorats com els que actualment porta;la indisciplina, li esguerrarà les evolucionsque hagi ensenyat a les girls; el mal gustd'un Sepepe o d'uns vestits, Ii destruiran,quan menys s'ho esperi, l'efecte d'una escena.

Aquestes dificultats d'Harry Fleming pera formar-se un ambient a gust, són sempreamortiguadas per les seves elegants tafi dan-ces — on el ball nordamericá de claquettesapareix barrejat amb acrobàcies i curiosa-ment influenciat per la dansa clàssica (z) —,i sobretot per les seves dots admirables d'a-nimador, a les quals he alludit en començar.De més a més, i fent referència a l'actua-ció del Poliorama, els inconvenients te-nien també una compensació en algunsdels artistes que acompanyaven Harry Fle-ming. Cal destacar, d'entre aquests artistesla parella Roseray i Cappella i la ballarina

vedelle Celeste Grijo. Per a aquesta, farépunt i a part.

Celeste Grijo és joveníssima; tindrà unsdisset anys. Amés de jove, és bonica i intel-ligent. Com Blanca Negri i com algunesaltres artistes, s'ha vist elevada tot d'uncop a la categoria de vedette. Unes facultatsexcepcionals li han fet guanyar merescuda-ment aquesta categoria. Però la rapidesa ila facilitat amb què l'ha guanyada, podrienperjudicar-la més aviat que afavorir-la. Cal-dró, per a seguir endavant sense ensopegar,que miri el seu camí i no el que recorrentriomfalment una Amalia de lsaura o unaLuisita Estesa ; així adquirirà personalitat,que és el que una vedette ha de tenir perésser-ho de debò. Caldrà, també, que, Coti esseüt vedette, no es rçcordi massa que hoés, per tal de no perdre simpatia o per talque no sigui remarcada per a la censura, enlloc d'ésser-ho per a l'aplaudiment. Que esdeixi Celeste Grijo, per, exemple, de lluiren el quadro de la «Cariocca», per a ressal-tar, un vestit de pedreria que no és adient.Que es deixi de fer de nena precoç...

Jonx TOMAS

(i) Harry Fleming es presentó a la nos-tra cíutat per primera vegada el 17 de maigdcl 1929, al Circ Barcelonès, d'on passà aI'Olymyia. Tornà després el mes de marçde rggi i el mateix mes de 1932.

(c) Nascut a Nordamèrica en igoo, HarryFleming fou portat a Alemanya a l'edatdels cinc anys. Fins en 1932 no tornà al seupaís. La major part dels vint-i-vuit anystranscorreguts entre les dues travessies del'Atlàntic, els ha viscut a l'Europa Central.Dono aquests detalls perquè expliquen mol-tes coses d'Harry Fleming, com el seu amorper la música vienesa i la seva poca predi-lecció pel jazz (hob).

MIRADORSub.cripció: 3`50 pies. trimestre

Redacció i Administració:Corts Ca4a 1anes, núm. 589

Telèton 11430

VIATGE A LA U.R.S.S.Organitzat per MIRADOR, amb lacol laboració de VIATGES CATA-

LÒNIA i de la INTOURIST

fici i l'abnegació, moguts pels sentimentsmés nobles, competència en la qual arriba més Iluny precisament aquell que crèiem Imés perdut i insensibilitzat. 1

I tot plegat, servit amb un llenguatge ecorrecte i culte, sense cep ostentació de sa- ^1 ft t 1 s1®viesa, expressant tots els matisos que calen, etil LLplaner i senzill, i amb una dignitat i un I ^IIIIIIIIII^IIIII^IIIII^IIIII^^IIIIIII^II^Irespecte per a la intelligència i la sensibi-litat del públic a qui va dirigida, ben poccomuns en aquest gènere tan malmenat pels iseus habituals explotadors,

Com a obra d'un novellista, aquesta pri- Unmera incursió de Guansé en els dominis del

MODERNITAT!teatre, a desgrat de mostrar-nos-hi el seu 'Iautor un bon coneixement teòric de la ma-tèria que manipula, es deixa anar ele ve-gades a un excessiu allargament del diàleg.No gens menys, el primer i el tercer actes Iflueixen amb tota naturalitat ; el segon,menys ben lligat, amb un repàs que deixésles diverses escenes en una proporció mésajustada, podria estar molt millor. Quantal tema, l'ambient i els personatges, somben lluny d'esgarrifar-nos-en.Creem que, DIRECTOR:en art, es pot tocar tot mentre es faci amb *^, rnetedat i correcció, i aquest és el cas de W Il.Guansé.

La presentació, hem de dir que és benlluny d'ésser luxosa ni massa adient. Lacompanyia tota realitza l'obra amb granentusiasme i idoneïtat; cal assenyalar l'ac-

tuació de la senyora Baró, sòbria i He- 1_fflilllillllitlllil111111111iIIlilUlilfBlÍItIIIIIIIIilülilllNlBllllillitl!ltllitlElüüllll911i1üV11111l1lI!l111iBitxible, les senyores Manau, Espinosa i Font,cada una excellentment encaixada dins el l = PER A FOTOGRAVATS, LA CASAseu paper, com ho són, també, els senyorsTorrents i Perelló ; el senyor Tuset reïx enel seu timble. de protagonista, de ma- _

I ANTONI MAR TIocia estimable.Hem d'agrair al senyor Barbosa que ens -

hagi donat a conèixer aquesta interessant rti^ Màxlma rapidesa p Màxlma quolltatproducció del nostre crític i novellista, queper ella ens dóna dret a esperar que nosigui aquesta la seva primera aventura = AVINYÓ, 19, pral, o Telèfon 17047 : BARCELONAteattal.

JOAN CORTES 1 =/^pl illlllllllflilllllllllilllUIIIHIIia111NtIII11111111111111111111111111111111111111N1lIINNNi1Mi11N11

cIe GV©O ll000^ CI°OOC ^^Ibp°

Una setmana a LENINGRAD i MOSCÚ

••.

PREUS:Primera Categoría: Pessetes 2.765Classe Turística: Pessetes 1.783Classe Especial: Pessetes 1.230

LOOD1cl CóIC^ L^ pC^000Er1^10 ^L^3 06f^NJlSPC

I C^f^0O17W c^ D^1P©eDOOInlcio ^1^ rIOON/C^ íGr bPC

ITINERARI: Barcelona, París, Varsò-via, Negoreloye (frontera sovièti-ca), Leningrad, Moscú, Negoreloye,Berlín, París, Barcelona.

INSCRIPCIONS: Són rebudes des d'ara fins al12 d'octubre. Del 13 al 18 d'octubre caldrà abo-

nar les despeses de telegrames

MIRADOR, Corts Catalanes, 589 - Telèfon 11430

VIATGES CATALONIA, Rambla Estudis, i2

Telèfon 24774 - Telegrames: VIA)IBERIA

UNA DISCUSSIÓ AL CONTINENTAL (1906)

Miguel de Unamuno i Peius GenerAra que té lloc l'hom( p atge a Miguel de

Unamuno, aquest repòrter que en la sevavida ja no massa curta ha vist tanta gent,vol recordar una escena d'una de les esta-des a Barcelona de l'illustre i paradoxal rec-tor ele la Universitat de Salamanca.

Era cap al tard d'un dia d'octubre ele 19u6.En una ele les taules de la voravia del

Cafè Continental, tocant quasi 'a I,es ele laMaison Dorée — on avui hi ha la BancaArnis -, seien \liguel de Unamuno, Luis

--I)^.ncs jo no. No necessito dogmes de capmena.

—Dunes permeteu que em serveixi d'unacomparació que feia a uns amics de Sala-manea. Els deia que encara que no fossincristians conscients, ho eren sense saber-ho,parqué tot el que els rodeja és essencial

-ment cristià. Els passa com a certs paràsitsque viuen sense esforç pergei es nodreixendels sucs que els rodegen.

Aquí Peius es va posar més seriós

.lIiguel de Unamuno

de Zulueta, Joan Pijoan, Eduard Marquina, I —Entenem-nos... No comprenc com esMiquel Utrillo, Carles Costa, Miquel dels

'pot anomenar nutrició a allò que impugna

Sants Oliver, Pere Moles, Alexandre Riera, les fonts de la vida. La penitència, la mor-Bagaria, Romà Jori i d'altres, tificació, el dejuni, el celibat com estat per-

Unamuno enraonava sense parar. Per la I'ecte, la exaltación del mugre...voravia del Continental avançava amb aire .—Oh, aixa és catolicisme pur—replicavade mosqueter distret, amb el seu xamberg, Unamuno—, i jo parlo de cristianisme, d'unel rostre pletòric de salut i d'alegria, la figei- Déu provident...ra de Pompeius Gener, savant catalan, com —Deixeu-vos de cristianisme. El cristia-ell mateix es posava a les targetes• nisme no és cap idea precisa i tots sabem

Algú de la taula va cridar-lo. Utrdlo i que és un conglomerat ele doctrines judai-Marquina varen fer les presentacions. I tot ques i hel•léniques, egípcies i síries. Veigseguit començà una discussió entre el rec- que estic discutint amb un exemplar únic,tor de la Universitat de Salamanca i el potser amb l'únic cristià espanyol...filbsof ile l'Antropològica de París. —.Qui sap! —. ligué Unamuno prenent cert

—Aquí, a Catalunya — deia Unamuno—, aire profètic.són escassos els poetes que tenen gust pro- I —;Aleshores, per què dieu que nedem enpi ; en el fons són francesos o bé Gaste- . jugos cristianos, com el paràsit de la com.llars. La mateixa Oda a. Barcelona de Mos. paració?sèn Cinto és castellana i hauria pogut és- 1 .s. *ser escrita a Madrid o a Toledo.

' NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

6Ra6EES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉ

que combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia Impotencia (en 4oEes lea seves nan testadnos),mal de cep, cenaemen4 meefal, parase da

memòria, vertigen a, fadiga corporal, tremolors , diapépaie nervio•pa, palpifaciona, kiferiame i fraaforne nerviosos en general de lesdones i to ta ela fraafona orgànica que tinguin per causa o origen esguis.ment nerviós.

Ge Gragees potenclals del Dr. Solvré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'le i £of el sistema nerviós, eegene•rmf et vigor sexual propi de I'eda`, conservaot la salut í prolongant la vidr, indicadas especi alment als cago.fats en la seva joventut par fofa mana d'excessos, ala que vari8qum treballa exceesiva, tant ffsics com muralso intel'le<fuab, esportistes, bornee de ciències, financiera, ardiste., comerciants, indushiab, pensado r. , efe.,aconseguint sempre, smb les Gragea. potenciada del D r, Soivré, tota eb esforços o eaeráds fdcflmenf1 disposant l^urgcnisme per rependre Is sovint i amb el manin resulta£, arribant a l'extrema vellesa i sens.violentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.

Basca pendre un flau6 per convèncer se'n

Ymda a 6'60 ptesr flascó, en totes les prlaclpals larmácles d'Espaola, Portugi I América

NOTA.—DMginase r namsfeet 025 pta. ea +epelti da aorrm yen 51 paequelg a OF'cfne+ Laboreforio $dka•faro, Cerner del Ter, 16, Barcelona, rebreu graba un llibre ecpllea fiu sobre forgen. dsrenrotllament r traer..

,ast d'aquer ss .ualalhsr

' U L

LE/ LL.ETRE/

Peius no hi estava gens conforme. Ana-ven desfilant noms de poetes. Unamunocreia en Maragall per damunt de tots elscontemporanis (Unamuno ha fet una tra-ducció de La vaca cega, que llegida en veualta té la mateixa sonoritat del catala deMaragall. Feu-ne la prova.) Tot d'una Una-muno va preguntar per Apelles Mestres.Peius va donar-ne noves. 1 amb elles vacomençar el matx catalano-basc.

—Apelles, el pobre—deia Peius—, pateixd'a• uesta estranya malaltia que se'n diuagorafòbia, o sigut horror als espais lliures.A mi—afegí—em succeeix el contrari. Apel-les el trobareu ficat a casa seva, o bé anantamunt i avall del Passatge Permanyer, procuranttrobar-se dins d'espais reduïts perquèl'horitzó li produeix vertígens. I jo estic con-vençut que pateixo d'una altra malaltia quese'n diu claustrofòbia, horror a tot el quesigui estret, ja es presenti corri valls, límits,murs, motlles, dogmes. Em plauen les ideeslijares, expansives, espais amples i poblats,necessito habitacions grandioses, l'amplituddel mar, grans avingudes, ciutats populo-es... París m'esbogerra, i encara el trobopetit...

—Quina atrocitat! Tot el que és massagran no pot tenir fesomia —replicava Una-muno—. Calla dia tinc més odi a l'urba-nisme. Fixi's. Salamanca podria dibuixar-seen una sola línia esquemàtica... Barcelona,vista des del Tibidabo, talment em semblaun ramat de cases, no té cap incoa de ca-ràcter i m'entristeix el seu bullici turbulent.A més amés, jo no.sento això que en diuenla joie de vivee... Voler extirpar el dolor,quina ferocitat!

'l'ots els altres callàvem i Peieis i Una-muno seguien engegant teories.

—Permeteu que us digui que som d'opo-sada manera d'ésser. Som d'una altra raçai llunyans com dos planetes. Vós i jo noens entendrem mai. Aquesta filosofia anul-ladora i depriment de l'expansió vital hu-mana, apologista del dolor i del martiri,ascético-cristiana, no fa per mi. Sou un me-tafísic cristià i home de dogmes.

—Sí i no—replicà Unamuno—. Prefereixo.la fe al dogma, la fe que dissol els dogmesi que els torna a fer...

.4111i1l11111111111411111911111111li11l111Ut6illllllllllfl;

° Demà, divendres a un quart de vuit_ del vespre:

1 SALVADOR DALÍ

dissertarà al nostre Salóde Conferències sobre

MISTERI SOBREREALISTA I FENO- ' ó

MENAL DE LA TAULA DE NIT

i Ilegirà Poemes inèdits

Reserveu la vostra invitació

3, Ronda de Sant Pere, 3Telèfons:12456 i 11147

11111iii11111u111191111fIuiiuhII11111Elllllllllllllllili'

-I, creieu en un Déu personal i un Déuprov'ident?

—Sí, amic Gener, en un Déu providenti fins antropomòrfic.

—Així, un Déu personal per a ús particu-lar de cadascú?

--No es pot negar que en filosofia elscatalans sou francesos, i l'esperit francès éspobre, estret i fred. Fabrica flors de drapamb essències de drogues. L'únic escriptorfrancés seriós és Pascal.

—No, no i mi] vegades no ! — exclamàamb ulls brillants l'autor de La Mort i elDiable—. Precisament l'esperit francés escaracteritza, segons la nieva manera de veu-re, per l'amplitud de mires, pel seu cosmo-politisme, l'entusiasme per tot el que és belli gran. El poble francés és el que més hadignificat la vida, el que sap viure millor.Per a mi, París ve a ésser com la Mecaper a un musulmà. Feu-vos càrrec que heestat vint-i-tres anys en aquesta Meca deI'intellecte humà, i creieu-me que ara esticmalalt d'enyorança. Però digueu -me, rectorele la Universitat de Salamanca, Renan ussembla fred i pobre? I Taine?-Són gent que han extret de dades cer-

tes conseqüòncies falses.--Taine, aquest patriarca del positivisme,

el motegeu ele fals?—Es que jo odio el positivisme, tant com

odio aquest Anatole France, que de bongrat lapidaria.

—Doncs jo el defensaria amb tota la mevaànima i totes les meves forces -- cridavaPeius. I el savant calalan., amb la seva fa-cúndia habitual, encara va insistir parlantde les aportacions dels francesos a la cièn-cia.

—Es que jo també odio la ciència, i mésque res la Ciència amb C majúscula. Lesciéncies especials estan bé, donen comodi-tats, el telèfon...

—El telèfon no és més que un instru-ment. Però les ciències, en la seva marxaascendent, allarguen la vida, estalvien es.forços, fatiga i dolor. Però vós estimeu eldolor i jo, al contrari, crec que la moral é<el plaer, que és senyal de creixement i devida. Sí, el meu ideal és l'admirable civi•lització he•lènica del segle de Pendes, qufnosaltres els científics sabrem millorar en.cara partint de les seves tendències vitals

—L'hel.lenisme, dieu? Cada dia em platmenys...

—I vós sou catedràtic da g^e;^, oi?—Sí, senyor, i des de ta molts anys. El

la meva càtedra traeluim molts fragment:de poetes, de trugics, de filòsofs i d'historiadors grecs, i confasso que l'ànima gregim'és profundament antipàtica.—Per aixa ja he començat dient que vó

i jo, senyor Unamuno, semblem habitantde dos planetes di lerents.

Mitja hora am b Dmit ri Merejkovskyl:n (l.iics desorientats i absurds qw pel foc de la brotada, i el tercer, illu,trat nc

formen el llindar ele l'adolescència, en 1)1(1 (í( per ascetes exemplar, i exegetes tan fer- Sfebre de descobrir sopes d'all, explorant la vents cunt genials). De Ics tres persones ele Srbiblioteca paterna em va caure un dia a le' la 'l'ninitat, el judaisme glorificà el Pare ; rimans una infame traducció ele La Novellu el cristianisme ha exalçat fins avui el Fill. lude Julià l'Apòstata de Dmitri Alercjl:nvsl;y, Aosaltres tendim a un moviment vers I'Es- reditada per la casa Sempere de 1"ali'ncia. perit Sant amb l'intent de propagar l'in- mAbsolutament indigerit, corn é, ile l!ed. terès i fins la passió per la gnosi o conei- 1aaquell llibre ens va omplir més d'una nit xement superior, única disciplina transcen- tael cap ele fum, amb plasmacions d'extra- dental.vagants farandoles d'espectres angoixosos, —0 sigui la realització del representat ^•truculents; tot i el que ara segurainent ens pel símbol de la Pentecosta — arrisquem,divertirien si la imaginació ens les pogués després d'esprémer records llunyans ele cías- terepetir amb fidelitat. L'autor ens apareixia e de eó cuina, r'com una mena de bruixot fan- ntasmal, expert en tota mena pd'alquímies i de nigromàn-cies. Poc podíem llavors ende-vinar que alguns lustres més ctard el trobaríem a París, de gcarn i ossos, materialitzat enUn minúscul ancià corbat pel cillast de setanta-vuit anys; v. 1'suau i serà6ç com les figures š ttdels gravats que illustren lesllegendes apostòliques. t.

Aldànov ens havia previn-gut : «No penseu pas sentir ccontar anècdotes i historietes acom aquelles que sap amanir ttan bé ¡van Banjo. Tot el con- I<traci. 'Trobareu un vellet pul- tcre i tendre, t1'una erudició ateològica esbalaïdora i com- upletament desentès de tot el Ique de lluny o de prop no esrefereixi als estudis metafísicsque l'ocupen exclusivament e" cdes de fa alguns anys.n Enefecte, la primera cosa que lanostra nacionalitat ha sugge-rit a Merejlcovsky ha estat laillusió que li faria travessar Iels Pireneus per a contemplaramb els seus ulls els llocs onvisqueren els místics caste-llans; particularment SantaTeresa i Sant Joan de la Creu,l'obra dels quals ha aprofun- 1dit darrerament en el curs elerepetides lectures.

--Si veiéssiu—intentem co-mentar—aquella estepa inhos-pitalária i desolada de la me-seta, ella sola us explicariaen bona part la génesi de 1l'afany d'evasiG que era sénsdubte a la base...(" J9/Ì1^'Mal camí. El regustet ma-terialista que pogués contenirel comentari encetat provocauna lleu reacció de malfiançaen l'escriptor. I, am, el pro- apòsit de no semblar suspectesde descreença, virem ràpida-ment cap a altres tocoms.

—Fa temps que us preocu-pcn exclusivament de matèries religioses? Ho hem encertat. Merejlcov sl;y traspua

—Sí ; força temps. 1 us asseguro que no I la satisfacció de creure's escoltat per algúés pas un camí gens planer, considerat del que coneix la matèriapunt de vista d'una carrera literària. He —Això mateix! —- assegura amb contun-passat èpoques —com en els moments el'ar- dència —. El sentiment del triomf futur elerauxament venal que caracteritzaren els pn- 1 la mística evangèlica universal ha estatmers deu anys de postguerra — enmig d'un comprès d'una manera completa per alga-isolament aclaparant; sense lectors, sense pes poques personalitats excepcionals. Santeditor, a desgrat de pósseir això que se'n Agustí, Sant Francesc d'Assís, Santa Te-diu un nom consagrat. resa d'Ávila, Santa Teresa de Lisieux...

—No obstant, durant aquella mateixa dè- Observeu que aquest do de privilegi pot re-cada, l'abbé Brémond, Bourget, Mauriac, caure en persones d'intelligéncia mitjanaChesterton, Papini, cada un d'ells dintre però plenes ele senzillesa i de gràcia sobre-el seu camp, bé sostenien tot un sector ideo- natural, com succeeix amb Sant Francesclògic i el mercat literari corresponent. i la Santa Teresa francesa. Potser no hau-

-Oh, aquests rai ! A part del valor per- rieu comprés l'argumentació cartesiana, lasonal d'escriptor, quan es milita dintre lirica horaciana o el c^llcul diferencial, però,una determinada organització religiosa hom no obstant, intdien el mateix fans de lacompta sempre amb l'ajut de la propaganda gnosi, reina de les ciències. En canvi, ve-organitzada per l'esperit, de secta. Altra cosa `geu quants d'esperïts superiors resten, perés aspirar, com aspirem alguns, a la iode- una raó o altra, totalment o parcialmentpendència del sentiment cristià. ,livorciats del veritable sentiment religiós.

—Un lliure pensament religiós, en certa Entre els casos més típics ele divorci par-manera? sial, puc assenyalar-vos el ele Dant, enter -

—aLliure pensame tn és una etiqueta . bo!it per les picabaralles episòdiques eqtreamb massa teif racionalista del xvul. Po- giielfs i gibelins (que és un xic, també, elsem-hi u.pensament lliuren, si voleu, però I cas del Pzscal jansenistsi) ; Coethe, esveratde veritat ; no pas el sectari ele la Retorna. per la profunditat del problema — tat i es--1 actualment, trobeu millors condicions tan magní fi cament dotat per a estudiar-lo

per als vostres propòsits? i passant de llarg cada v•egada que hi to---Ara tenim l'avantatge que l'escarment pava, per comoditat personal ; 1 conarclo de

que sofreix el món darrera els anys de fo- Vinci, sofrint la influència dels elementsIlia fa que molts lectors i alguns autors nen-pagans continguts en el renaixementgirin els ulls cap a les esferes espirituals. italió. Si avui hagués d'escriure el llibre queA més, hi ha editors d'amplitud de mires, vaig publicar sobre aquest gran artista, l'o-com Bernard Grasset, que acullen generosa- rientaria en una ferma molt diferent.ment els volums interessants que s'ocupen —No digueu això! —se'ns escapa de elur.(l 'aquests problemes. 1 —Es una obra que us honorarà sempre !

—Enfocats cap a quin sentit? 1 deliciosa, tal com està planejada i re--En el ele desvetllar novament an autèn- volta.

tic sentiment religiós entre les masses. I)c Merejlcov'sky fa que no amb el cap, amhre-crear el fervor místic col.lectiu i l'afany ' un aire ele pensar: ,Aquest jovent!..•.»d'arribar al triomf d'una veritable Església 'l'ot seguit, ens explana wla recensió apo-universal, com en els primers segles del cris. logí'tica no xarboten ra'ims de (lates i detianisme (especialment el primer, abrandat postulats alternats amb citacions d'Oríge-

'li i ìt d AlcxandrtdSant n elT ^rtuha Sa L's, c ,ant Agustí, Albert el I\lagne, Duns Scot,mt 7^omàs, i allusions a maniqueus, ar-an', hierosolimites, albigesos, hugonots,terans, calvinistes i altres varietats hete-(laxes que ens recorden l'enorme doeu-entació històrica 'el Flaubert ele La ten-tion de Su irat-Autoine. En confiar-li aques-1 impressió nnstra, l'escriptor salta:—Fiaubert? Admiro el seu talen' de no..elfista en 1Y(ndanae I3ovary i potser encaramés en L'éducation sentimentale. Però Lantation de Saint-Antoine delata el cas ca-acterístic ele I'inte•ligent estudiós que ro-tan frecl, indiferent, per incomprensió tem

-eramental, davant el fet religiós.Passant a un altre terreny—Per quins fenòmens — preguntem

—reieu que es manifestarà la florida de l'F.s-lésia universal que pressentiu?—Qui sap ! Els recursos de la Providèn-a són infinits. Potser el nucli inicial seràobra cl 'un home extraordinari ; o bé dert un grup ; o, potser, la (l 'un poble sev-er. Els que hem vist la rev olució sovióticaodem dir que hem vist l'imperi del Diablede I'Anticrist. Peró com que el fons del

aràcter eslau és essencialment místic iquest fons subsistirà a desgrat de tots elsemporals, qui sap si, darrera la revolució,1 mística rebrotarà amb més força i amb(s puresa que mai, gràcies, precisament,la ruptura d'inèrcies i de rutines tradicio-

als esmicolades per la mateixa revolució.lavors Rússia seria, potser, el focus ge-antí del nou esperit!...Ara és l'escriptor el que interroga. D'una

uriositat voraç, em demana detalls refe-ents a Ramon Llull, a Anselm Turmeda,a Unamuno.—Es un pensador que m'interessa molt.

; mai se'm presenta l'ocasió d'anar a do-ar una conferència a Espanya, el voldria

conèixer personalment,

—Us adverteixo que és una mica sub-ersiu...—Oh ; també en sóc jo ele subversiu !

Moltes vegades he censurat sense contem-)lacions l'Església oficial pel rrdocetismeu —

lominació material ; sinuositats acomodatí-ies ; argúcies casuístiques ; ]'òrgan absor-bint la funció — amb què sovint ha acabatofegant Jesucrist en l'or de les icones...\l 'heu sentit atacar durament el bolxevis-me. Doncs bé; vuil dir també que considero'racassacla l'organització capitalista moder-na. L'alta finança internacional morirà amans del seu mateix materialisme feréstec,Forjat exclusivament de cara al vedell d'or.Que ultrapassin o no els límits del cali,els seus dirigents van guiats només que porla mentalitat rapaç dels Stavisky. Gegantsamb peus d'argila...

Intentem fer-lo parlar dels literats russoscontemporanis, sense obtenir més que unsomriure i un gest mig superior, mig con-elescendent, com volent dir : «Què voleufer-hi! Ja ho sabeu que les lletres frívolesaviat tenen clientela...»

—Ei vostre darrer llibre?—Un recull d'assaigs sobre la figura ele

Jesús, publicat ara mateix pel Mercure deTrance.

—En prepareu ja algun altre?—Estic pensant en una anàlisi ele les re-

ligions paganes...— Com ?...—...por a destriar-ne els elements cris-

tians que ja hi havia diluïts en elles.—Ah 1...íllitja hora més tard, en arribar a casa,

dubtàrem una bona estona entre obrir elsdiaris del vespre o la Vulgata.

ALBERT JUNYENTParís.

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, i

Telèfon 23110

El millor i més completassortit en llibres esco-

lars f rancesos

Kiosque FrançaisRambla dels Estudis,

(Davant I'Acadèmïa de Ciències)

* # *

1'a etsser una d'aquelles escenes. que nos'esborren de la memòria. Em semblava com^1 ha.' aes assistit a una entrevista entre u qd'aq.iclIs teòlegs personificats per Zurbarfini la grassona figura d'un bevedor ele cer-ve,a de Rembrandt o de Franz Hals.

RAFAEL MORAGAS

Corbates

it enina

la rruga

midbl

ae.

E

Pijames a bon preo

JAUME I, li

r Telèfon 11655

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 - Telèfon 55723BARCELONA

V.—De Port-Said a JerusalemI^.n un creuer qualsrvol és tan important

la vida a bord corri les visites als monu-ments artístics. Si —com diu Gide — le;'oyage n'est qu'un élourdissetnent, els in-ervals que passeu a bord per anar d'un

port a l'altre tenen, si més no, la gràcia(I'esvair-vos 1'atordimerït. En aquest sentit,Id viatge marítim és superior al terrestre.Porqué el tren toca massa «de rodes a terra»i no té la força evasiva del vaixell.

Després del tip de pedres històriques delCaire t Assuan és convenient un bon lavat-ge de "salobre, de PortSaid a Jaffa.

l ja som u Jaffa, l'entrada a la TerraPromesa. Degut a no haver-hi port hem dedesembarcar en petites barques com en eltemps, dels croats. 1 com que la mar estàun xic picada i la barqueta excessivamentcarregada, el perill d'una mullena no és deltot exagerat. Enmig de la dansa, -la mar-quesa de F. em fa saber que no sap denedar. Naturalment, he de contestar quequan el cas arribi ja la salvaré. La mateixaconfessió em fa uo diplomàtic suís.

--Ho sento, però ja estic contractat perla marquesa.

El tràngol augmenta, i el cas que temíemj;) ha arribat : d'un cop ele mar anem decapa l'aigua. 1 quan, per complir la pa-raula, vaig en cercà de la marquesa, emtrobo que el diplomàtic se m'havia avançati s'hi havia arrapat.

—Heu estat més amatent i, per tant, mésgalant amb la dama que jo — vaig dir alsuís.

—Com que sabia que vós l'havíeu ele sal-var... us volia ajudar.

El (liplom)tic podia no saber de neclar,però sabia guardar la pell.

Jat7u és un port sense port i sense im-portància arqueològica. Però encara que ales seves famoses taronges els manqui sa-bor, en els seus atrotinats carrers hi ha totel piéant de la substància oriental. Al costatmateix d'aquesta brutícia tenim la flamantciutat de Tel Aviv començada en 1908 comuna mena de faubourg de Jaffa. Després dela guerra ha adquirit tanta importància,que avui dia passa dels 70,000 habitants.

Als jueus, quan us parlen de Tel Aviv,se'ls redreça l'esquena. Estan orgullosos delseu esforç (la nostra enhorabona). Però desdel punt de vista artístic, l'experiment d'ar-quitectura moderna de'1'el Aviv no és gairesatisfactori. l no per culpa de les noves ten-dències, smó, més av t, per les adultera-cions i els hibridismes q P des dels inicis,ha hagut de suportar aquesta anomenadaarquitectura funcionalista. Tel Aviv estàmolt per sota de Stuttgart.

El paisatge ele Jaffa a Jerusalem es con-

que havia travessat l'oceà per deixar caurequatre Ilagrimetes. en el Aiur ele les Lamen-tacions.

1 el que passava al voltant de la taulaera un petit símptoma del que succeïa pelscarrers. De dalt dels minarets 'de les mes-quites els t)Iueezins entonaven la pregàriaa Alà amb aquella melodia decante jondo, una peregrinaciód'espanyols travessava els zucscantant el Corazón Santo, unaprocessó musulmana s'encami-nava cap a la mesquita d'O-mar en el paroxisme de l'Is-l am, una colla de jueus azke-nazis corrien frenètics cap alamentar-se al seu Mur corres-ponent, els franciscans guia

-ven les beates cap el Camí dela Creu, els jesuïtes oferienfulles d'olivera de Getsemanía les nordamericanes ; coptes,arameus, rabins _i grecs orto-doxos s'entrebancaven a cadapas amb propòsits no gaireamables, r enmig de totaaquesta orquestra el soldatanglès porta la batuta amb elgest més adequat al seu «es-plèndid isolament.

En aquests dies de Pasquacada una de les tres potènciesreligioses es concentra en el - -respectiu Sancta - Sanctorunr:les religions cristianes, al SantSepulcre; el judaisme rabínic,al Mur de les Lamentacionsi l'islamisme, a la rnesquitnI'Omar.Tots sabeu que l'edifici del

Sant Sepulcre fou construïtpels croats del segle XII perprotegir els Llocs Sants. Elseu estil — romànic francèsde transició — és ben medio-cre. El propi Sant Sepulcre, larelíquia més excelsa de totala cristiandat, està dintre d'unvulgaríssim edícul de marbre,.el qual està situat en el centred'una gran sala rotonda co-berta per una miserable có-pula. Obra del segle passat.El conjunt i els detalls d'a-quest interior són d'una lletjordefinitiva ; i el seu deplorableestat, més definitiu encara. Tot plegat témés d'aspecte de presó vuitcentista que detemple cristià. I, naturalment —• és inevi-table --, la imaginació vola cap a les mag

-nificències de Sant Pere de Roma... i usvénen mals pensaments. Amb la Històriaals dits, és clar que tot s'explica i potseral capdavall no hi ha cap contradicció. (El

Pi 1) actualment hi ha uns 16,oa,000 dejueus escampats per tot el món. Els EstatsUnits és la nació que en té més : 4.5o0,o00 >després segueix Polònia amb 3,050,000;Rússia europea en compta 2,750,000; Ro-m;mia, 9oo,000; Alemanya, 550,000; Fran-t,a, 200,()0(). A Espanya només ens en to-

ii

yuen 4,000, però cm fa l'efecte que el senyorR(11)pi ens estafa.

A Palestina, (Tela 86,000 que hi havia arafa vint anys, han passat, avui dia, a 230,000.

De les tres branques principals de la raçajueva : orientals, sefardites i azkenazts,aquestsdarrers són els més teatrals d'indu-mentària. Parlen el yíditx, un dialecte de-rivat de l'alemany. Són de l'Europa Cen-tra! i Oriental, i la majoria d'ells viuen enpetites ciutats de Polònia.

I'ant el yíditx cnm el llenguatge sefar-:dita van perdent, erui dia, tota la impor-tància que tenien el segle passat.

Actualment s'ha revmdieat l'hebreu, elqual és llengua oficial a Palestina junt amb('àrab i l'ànglès. Sembla que per les darre-res generacions l'hebreu ha esdevingut llen-gua materna i han adoptat l'anglès com idio-ma internacional.

Estem presenciant, bones, el redreçamentd'una raça. Els descendents de la tribu deBeni-Israel, del Aran Imperi de David i Sa-lomó, viuen, avui dia, en cases d'estil fun-cional. .

Si durant l'antiguitat fou la Judea unaregió isolada i tancada entremii dels diver-sos camins que conduïen a Babilónia, Pèr-sia, Egipte, Aràbia i fìrècia (i gràcies aaquest isolament pogué forjar-se el seu tem

-perament racial) are veiem com surt a lallum del dia i e'enfr nta amb el món.

A Jerusalem fao/ alguna cosa més quelamentar-se : ressu fiten un poble. Els mo-derns hebreus recñnquistén la terra de Ca-Ti a -

MARtus GIFREDA1erUSalent: Porta de Damasc

f cresa/e)?) : Església del Sant Sepulcre

serva mediterrani. Hi ha fragments quetant podrien ésser d'Itàlia com de casa nos-tra. Però els habitants que trobem per lacarretera són, evidentment, d'un altre mos

-trari. Davant d'aquests humils palesti-nians, els meus Companys de viatge queda-ren sorpresos de l'originalitat de les indu-mentàries. En canvi, per a mi, tots aqueststipus se m'apareixien com uns records d'in-fantesa : la dona amb la gerra damunt elcap, I'home que es cobreix amb una telablanca (kufiya) subjectada per una corda

negra (cual), el camell parsimoniós i el bur-ret carregat de terrissa ; sols hi mancava elpaper de plata, el suro i quatre polsims defarina perquè em sentís transportat a la firade Santa Llúcia. El pessebrisme bé ens hade servir d'alguna cosa.A mesura que ens anem internant per la

Judea, el paisatge es torna més àriel i serios.La carretera es va enfilant i al verd delscultius segueix el groc daurat de la pedra.

L'aire adquireix una °:iitidesa especial ; acada nou viratge hom pressent que aviatapareixerà «alguna cosan. I, a la fi, daltd'un carener, com una cresta ele gall, apa-reix una ciutat amurallada de pedres tor-rades pel sol. A l'hora de la posta, Jerusa-lem és un gravat d'una unça d'or.

Passar la Setmana Santa a Jerusalem ésun dels espectacles més impressionants queel món ens pot oferir. Per més agnòstic queus vulgueu conservar, a la fi heu de su-

cumbir a l'alta temperatura religiosa. Eldogma, sigui quin sigui, és a Jerusalemmatèria de primera necessitat. Moisès, Je-sucrist o Mahoma : podeu escollir, però calque us decidiu per un o altre, si és que voleupassar per una persona com cal. Perquè du-

rant aquests dies arriben peregrins de totes

les parts del món i de tota mena de creen-ces. Per exemple : en el hall sumptuós delKing David Hotel vaig pendre el te acom-panyat d'un comerciant musulmà que veniaele la Meca, d'un editor d'estampes cató-liqúes de Roma i d'una jueva australiana

lector és pregat de continuar aquesta menade consideracions pel seu compte.)

Només permeteu-me fer constar, per lameva part, que malgrat la insignificànciamaterial dels Llocs Sants, hum hi experi-menta una profunda emoció.

Deixant els alts temes de banda, limitem-nos a la mera informació.

El lloc estimat dels jueus és, com sabeu,el famós Mur de les Lamentacions. Davantd'aquest mur de contenció, únic testimonique ha quedat del Temple de Salomó, elsjueus es lamenten de la pèrdua de ]'anticImperi israelita i sembla que també aprofi-ten l'ocasió. per confessar-se dels seus pe-cats i fins de demanar alguna gràcia divina.En aquests temps d'abrandaments patriòticsveure plorar un poble és un espectacle bas-tant original.Per poder plorar sota aquest mur han

vingut de les cinc parts del món. Es com-prensible, doncs, que els llagrimals vagin a

raig fet. I encara que no hi tingueu res aveure, de mica en mica us aneu contagianti de bona gana arrencaríeu un ploricó dolçi tranquil com una migdiada.

D'ençà que sota ta direcció de Herzl foufundat el Jewish National Found, el movi-ment sionista va prenent cada dia més im-portància. I amb el mandat anglès sobre laPalestina de després de la guerra, s'ha aca-bat de consolidar. Darrerament, l'estirabotantisemita de Hitler ha fet augmentar elsionisme en uns 50,000 jueus alemanys quehan abandonat Alemanya per installar-se ala terra dels seus avantpassats.

Segons les dades recents d :Arthur Rup-

(i) Vegi's MlaAnoe, números 289, ego,292 i 294.

MlR4CIDR

LES ARTS I ELS ARTISTESn Pascual creuerper la MediterràniaLa farmada de ca Vn creu

Davant mateix del Barato i al costat de • distes; tots ell, amics, tot, ell,, poc o

1'ex-cinema Walkyria hi ha una farmàcia, molt, aficionats a 1'anéedota, i, a mes, ti-ti 'aspecte mtxiest. rats de literatura i d'art.

Com en totes, hi veureu un aparador plc Per aquella rebotiga hi han desfilat No-

de potingues i de pots, i un cartell amb un mes que després s'han convertit en perso-

home que fa un estornut. Damunt de la natges importants de les arts, de les lletresporta, cl rètol: «Farmàcia Pascua!». i ple la política. Si no que ho diguin En

Realment, es tracta d'una farmàcia? Si tierra i En Viladomat ; En Bertrana i En

de cas hi entreu i demaneu pastilles del Brunet, entre altres, i que ho digui, igual-

doctor Andreu, us les donaran. Voleu res ment, l'amic Ametlla, el qual baixava dede més convincent? les altures complexes del govern civil de

Cal, però, recelar de les aparences i àd- Barcelona per agafar el 29 i anar-se'n ahuc ele le., pastilles. Cal re-celar, igualment, dels pots,del taulell envidriat i del de-pendent que hi ha al darrerat de tot.

La prova d'això és que sientreu a dins i demaneu unremei, us porten cervesa, i sivoleu una purga, us allarguenla petaca. 1 sentiu una veuque ve de dins i que us diu:--Els remeis ]ian estat fets

per á ésser mirats de Iluny.I afegeix—Tot al més us donarem

això.Aleshores us posen a la mà

un porró petit, sense tap, ambuna paperina al broc, plenad'un suc negrós.

Aquesta és l'única medicinaque hom permet beure als en-trants de la casa. Està com-posta amb un noranta percent ele vi de Màlaga, per talque no faci mal als que enbeguin. Ls corroborani. Té unobjecte : corroborar, que voldir fer-lo passar de mà en mài fer collaborar les discussionsque s'entaulen a la rebotiga.

Breu. A can Pascual la far-màcia és l'accident ; l'essen-

cial és la rebotiga.Un cop hi heu entrat, des-

cobriu el caràcter veritable del'establiment.

A la rebotiga hi ha pots.Però hi ha, també, una taulaplena de diaris, i piles ele Ili-bres al damunt. Hi ha cava-llets amb retrats al carbó, co-mençats. Hi ha un banc defuster, farcit d'eines. Hi hauns perols de porcellana, plensd'una pasta blanca, que sem-bla nata i resulta que és Pasta Nix pera afaitar. Hi ha uns pots de llauna, ata-peïts d'unes barres com de pega dolça, es-tovades, que hom anomena pelítssofs t queno són altra cosa que deixalles, els capsi-rons de les pastilles per a la tos.

Presideix la rebotiga el retrat del doctorCasassayas, que era, demés d'un especia-lista eminent de les malalties de les cria

-tures, un wagnerià com una casa i un granbarrilaire. D'un recó de calaix en surt unretrat al carbó de I'Uzcudun, que havia deservir d'anunci a una embrocació que vafer figa, ai !, com qui diu abans de néixer.Aquell retrat, conscient del fracàs, no gosatreure el cap del tot.

Hi ha dies que la rebotiga sembla unt;dler. El banc de fuster s'ha traslladat almig. Davant hi ha un paisatge d'eines iuna vasta perspectiva d'encenedors. Es elolia que hom dedica a revisar l'equip. Es(acta de collar la fresa, d'estrènyer les mo-lles o de canviar-les, de renovar el cotófluix, de posar blens d'amiant, d'omplir debenzina la coliecció, o bé de donar els dar-rers tocs al model rl'an aparell per a des-embussar els nassos de les persones sus-ceptibles, durant l'hivern, de refredar-semassa sovint.

Altres dies, es converteix en un laboratori.Els perols de la Pasta Nix van en doina;les olles, plenes d'una confitura que ha detransformar-se" després en pastilles, bullendamunt dels fogons de la cuina; l'alambídestilla, ele gota en gota, un suc oliós queha d'ésser, més tard, un específic el qual,((si bé no us farà créixer el cabell, potserevitad que us caigui )) .

I entremig de totes aquestes activitats,penyes i més penyes. De metges, de lite-rats, de pintors, de dibuixants i de perio-

C ^©OO D=L D°%lG°3TOIRECCi6

SAINZ DE LA MAZA

DIBUIX i PINTURAPORTAL DE L'ANGEL, 23, 4.t

Elit en la mida

Corbates inurua►bleePijames a bon preu

JAUME I, ui

' Telèfon i 165

Societat Espanyola de Carburs Metál'lics

Correus: Apartat 190 BARCELONATelèfon 73013

Teler},: "Carburo." Mallorca, 232

f. Pascual - ilulorelrat

la farmàcia a parlar de la rabassa més omenys viva i a escoltar històries, és a dir,a refrescar-se les potències de l'esperit.

Heu sentit parlar mai d'una cosa quese'n diu democràcia? Jo l'havia cercadamolts cups i no l'havia sabuda trobar en-lloc. El dia que vaig entrar a la rebotigade can Pascual, vaig convèncer-me queno era un mite. 1 potser és per això quejo sento tanta simpatia per aquella far

-màcia cordial, per aquella rebotiga acolli-dora i pels germans Pascual, els quals són,als meus ulls, l'encarnació de la campetxa-neria i de la senzillesa intel•ligents.

En el món no es pot matar tot el queés gras. Vol dir que no tot el món potésser rebotiga. Quan us trobeu cansats defer prosa, de complir l'obligació i de per-dre's — o de fer-ho veure — seriosament les('oses, aleshores és qüestió de fer una gi-ragonsa i d'anar a passar una estona a lafarmàcia.

Aquell dia, per sort, s'hi celebra ple. ElMata està càustic, El «Molécula)) hi entravestit de paisà i en surt uniformat de guàr-dia d'assalt. S'hi parla de música i de pin-tura. En Pascual gran, emancipat momen-tAniament dels invents i lliure dels neguitsde les cotitzacions de l'Agència Fabra, haarreconat els pots, ha collocat el cavalletal mig de la rebotiga i, mentre fa el retratal carbó de la senyora Julià, parla de mú-sica, recorda En Casassayas, retreu anèc-dotes d'En Rossell i Vilà i del doctor Cros-tons.

Compareix el porró, ell tot sol, ple deiorroboranf, i hom li ret els honors escaientsa la seva categoria.

I hom surt de la farmàcia amb les cameslleugeres i el cap clar, talment com si ha-gués pres una dutxa per dius, i encara estroba a la butxaca, per torna, un tub del'asta Nix.

eix

Amic Pascual. Com que sou inventor,obrer manual, home de ciència, que vol dirquímic, botànic, astrònom, etc., a més demoltes altres coses, feia temps que tèniaganes ele criticar-vos ]'establiment. La vos-tra exposició em dóna motiu per a fer-hoi l'aprofito. Res més i salut.

JAUME PASSARELL

MIRADOR Telèf . 11430

CARBUR DE CALCI; Fibtiques a Berga (Barcelona) i Corcwbion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fibnquea aBarcelona, ValènCÙ i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibri.quea a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN•GANES i FERRO SILICI : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altures teixits : : CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de Iaboratocis i domè tia :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, tnat>aiala d'aportació pa la SOL-

DADURA AU TOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

UN REPORTATGE DE L'ILLA DAURADA

Impressions musicals de MallorcaLa catedral de Palma, construida com- I'alma, en diversos festivals, sota els mes- Volem dir la Capella Clàssica de Mallorca.

plint un eot piadós ele Jaume 1, és un dels tres Casals i Arh , amb excellents progra- Dintre poques setmanes, la Capella can-monuments més impressionants de 1'Eccle- nies històrics i i cuderns, no seran fàcilment tarà a Barcelona, estació final d'una tournéesia militan. (le • 1 'Edat mitjana. Fins al se- oblidats per molts barcelonins qué assisti- a través de tot Espanya. Això ens privagle xvii abunden en les actes capitulars les ren a aquestes festes importants. de formular per endavant un judici per-documentacions sobre aquest esperit orgu- L'iniciador i livulgador infatigable de la sonal sobre aquesta associació popular d'a-Ilós i guerrer, ja sigui que es tracti d'apte- músicrc mallcnryuii a és un jove músic in- ficionats, els progràmes de la qual demos-gar ]'exèrcit de clergues contra la flota delssarraïns, la qual ha estat atalaiada prop j^q s y1 i s) ;de Menorca (ICxlg), o, com ens fa saber I r^ , jun edicte del segle anterior, d 'armar nk 1I(

j t

clergues per a defensar Mallorca dels ene- t ',^;'mies que l'amenacen (i i ). , „., I

Una catedral tan important, rica i centred'una tal activitat no pot renunciar a ser-vir-se de l i música per a desplegar amb .tots els mitjans litúrgics la seva pompa i ,tla seva dignitat. Ja cap a fi nals del se- rgle xv en trobem les primeres indicacionsprecises. Així són concedides dotze lliures ... v t -ele moneda mallorquina com a salari anualper a tota la vida, al mestre d'orgue i cons-tructor de l'orgue, Jaume Fabrer, contra tk W ;a1'01)1 1 gació de proveir atot lo que serñ me- gtt

v^nester en lo orga guod per i^sunu juil fa- ° r` Ibricatunl iu preseliti ecclesia. 1 des d'aquell g

6

temps fi ns al segle xvni, la sort dels or-gues de la catedral es converteix en una de µles preocupacions serioses i incessants del ^•1capítol de ]'església. Des de la primera no-tfcia que hem pogut trobar, d'wIa repa-ració d'orgue, i que data — data una micaaïllada — de l'any 1334, sense interrupciótes despenen sumes més o menys fortes pera adobar i perfeccionar els orgues. De tanten tant, persones devotes fan ofrenes per 1•,t oca a¡, càe la C'ahellu Clàssica, anlb el rlirec1ur, Ñln. J. 1.11. 1'lionià• •i el directo ra cntribuir ((auna més gran solemnitato homoCavi, Manuel de Falla•del culte» (I i una subscripció pública,roberta el 24 de març de 1482, per a la Lelligentíssim molt 'artista i exeellent -orga- 1construcció d'un orgue, aplega en poc temps nitzador : Mn. Joan M. Thomàs• Des queuna quantitat considerable• tenia divuit anys, en 1914, és, després d'a-

Molts de noms i de dades de tots els profundits estudis, organista suplent de lasegles testimonien wia vida musical molt catedral. En 1930 crea i dirigeix el Comitè.rica i molt movimentada sota les voltes im-- Pro Chopin, que esdevingué, com hem dit,

[n dels ¡Uda rinrs ma,zusirils musicals áe I'rnrxi+i de la rafedral:el (i.11a ,{ 11i/italn de Paa I'illalutr{a

meases de la catedral dc' Palma. No man- un deis centres principals de la vida mu-quen àdhuc discussions greus i litigis se- ,ical mallorquina. 1 dos anys més tardriosos, gairebé sempre a causa dels salaiis funda una entitat coral que, després d'a-i del servei litúrgic. Un dels més famosos, qucsts tan pocs anys d'activitat, ja és comp-un litigi entre els músics i el capítol, a talli entre ela millors orfeons il'Bspanv:i.comerços del segle xvnl, acabava amb un

é f ' I bl , s . ., ,I _pioc .,. lulmu a e, qac uanV,c el apitol

El (a111 de I cèlebre cc.Cihiln II) allorgaincu»

gràcies a una sentència favorable de Roma.Perd si busquem monuments del passat

musical més eaptivadors que no pas unenactes, si busquem música, aviat notaremla decepció. Gairebé no s'ha conservat res,tret d'algunes obres polifoniques, bellíssi-mes, de Pau Villalonga, que fou mestre dela capella fins a la seva mort (ióoq), i l'e-xistència del qual i les poques dades quela seva vida ens presenta, han estat reve-lades, fa una vintena d'anys, pel mestrePedrell.

Es doncs aquesta forta tradició musical,el ric folklore i — factor no men ys impor-tant — un piadós culte al sojorn de Chopinen la magnífica Cartoixa de Valldemosa,que formen la base de la música actual deMallorca. Es en la mateixa celda, situadaen un dels més bells recons del món i con-servada per la cura perpètua del seu pro-pietari actual, Bartomeu Ferrà i la sevamuller, que tocaren, en ocasió dels FestivalsChopin, artistes d'anomenada mundial, comCasals, Cortot, Horszovski, Rubinstein id'altres. I els grans concerts d'orquestra a

.-:r<`.

M111RABDR

MUSIÇA I RADIOLa ràdio al dia

Aulb la rà iio és possible de seguir kcasa estant totes les variants que l'actua-litat de cada dia proporciona a totes lesactivitats de la vida social, i de les qualsla política actualment és una de les quemés interessa al nostre públic. Les emis-sores barcelonines serveixen a bastamenttcquest afany del poble per la política, béamb els noticiaris, esmerçats amb una pro-digalitat de la qual la premsa s'ha de res-sentir forçosament, bé retransmetent direc-tament les manifestacions verbals o parla-ments dels protagonistes de la vida política.

Quant als serveis d'informació, hom hau-ria de procurar que, de la mateixa maneraque es fa a tot Europa, siguin el més con-crets i clars possibles. Una emissora poti ha de servir notícies, però no té per quèopinar sobre elles, i enlloc com ací fóra dedesitjar l'exactitud de la imatge del mirallque ha de reflectir sense posar res de la sevabanda. La ràdio ens ha de portar el co-neixement dels fets, però desproveïts sem-pre de l'acompanyament detallista i anecdo-tari, puix això ja és missió de la premsa.Per la mateixa raó que es fan difícils elsdiaris d'informació sense opinió pròpia,puix necessàriament han d'estar informatsper la posició dels seus directors, s'ha deprocurar, pel contrari, que la ràdio deixid'ocupar-se dels fets des d'un punt de vistapersonal. La realitat ha d'arribar al ra-dioient sempre objectiva i és a ell a quipertany la tasca d'opinar i relacionar elsfets de qué la ràdio li dóna coneixement,amb les seves conviccions personals, sensela intervenció del mitjà transmissor. Unica-ment hi ha una certa raó per al comentarii és quan es tracti d'afers de marcat ca-ràcter general, i malgrat tot, sempre enaquest cas la tendència hauria de tenir unaoficiositat gairebé autoritària, i d'altra partpreveure sempre l'eclecticisme de l'auditori,que mai no ha de poder endevinar el colorpolític dels dirigents de l'emissora.

Tot això, però, de les orientacions de lesemissions s'ha de relacionar forçosamentamb la qüestió de la propietat de l'emis-sora, i per molt que ens estenguéssim enaquest comentari, ens trobarem sempre quesi la ràdio no té vida pròpia o ha de servirals interessos dels propietaris de les emis-sores, la independència de criteri que de-manem serà difícil de trobar, car en aquestcas és molt demanar que els dirigents eleles emissores prescindeixin de l'orientaciónecessària per a sostenir-se, i fins ara alnostre país no hi ha hagut més remei queanar fent la • viu-viu amb qui té el poder.

Quant a les retransmissions dels parla-ments dels mateixos polítics, mai no enscansarem ele demanar el màxim esforç alsoradors per a preveure la diferència en l'e-fecte del seu discurs clavant les multitudsque el veuen i l'escolten i el que suposaoir només les seves paraules per la ràdio;

d'ésser així, els radioient' s'estalviarienmolts parlaments que poden tenir fins unefecte contraproduent per als ideals que voldefensar el que parla. Aquests dies hempogut escoltar dues allocucions fetes perM. Doumergue tractant no menys qued'una reforma constitucional, tema que ne-cessàriament ha de semblar àrid a la ge-neralitat dels radioients, i per això era decelebrar el to amical i de franca conversaque per a la millur persuasió emprava elpresident francs. Les gráns figures retò-riques, les actituds i crits llençats a lamtiltitud, es desfiguren a través de la ràdioi proclueixen l.'ensopimertt, que obliga enmoltes ocasions a la desconnexió de l'apa-rell, per aquest motiu o bé per la dispa-ritat de criteri amb el que escolta. L'ora

-dor, és clar, ha de servir al públic que téal seu davant, però també ha de comptar,si el vol conservar com a auditori, aquellque ell no veu ni el veu á ell, però l'es-colta, en el qual es trobaran seguramentels que no comparteixen les seves idees, iPa'. això precisament l'oratòria radiada téles seves exigències que només pot satisfera bastament l'orador que parla tenint encompte els que són darrera del micròfon.

J. G.

Acadèmia FargaRambla Catalunya, 114. - Telèfon 75163

Piano - Violí - Cello - Solfelg • CantComposleló - Guitarra - Arpo

Mandolina, etc.Sessions d'estudis 1 concert pel con-junt Instrumental MUSICA PRO

AMORE ARTIS

PRESO AMERICANA (*)

—Taxi?(The New Yorker)

(*) 0 barcelonina —N. de la R.

--Que ja hàs acabat de jugar am b elpapà?

—Sí ; ara toca el torn a la cambrera.

(.1fariaiwe. P Iris)

1

tren un alt sentit de responsabilitat per ala propagació de l'art clàssic, modern I na-cional. La Capella s'ha convertit al mateixtemps en el centre de la jove música ma-llorquina; al costat de lea meravelloses obresfolldbriques, avui gairebé clàssiques ja, deBaltasar Samper, hem vist una pila de par-titures d'altres joves mallorquins, d'un estilmolt característic i, de vegades, d'un veri-table talent. Fa poc temps, Manuel de Fallaacceptà el càrrec de director honorari de laCapella, per a donar així tima prova escla-tant del seu entusiasme per la bella tascarealitzada pels seus joves amics.

Falla, que ha viscut quasi tot un any apocs quilòmetres de Palma, a fi d'acabaren la tranquillitat de la bella terra mallor-quina, sempre amb Phoritzó infinit de lamar clavant dels ulls, la seva nova obra,escrita sobre la lletra original, i que con-tribuirà aviat a una nova glòria de la cultu-ra catalana : L' l i%r`iñTidta, de Jacint Ver-áagLser.

Oi'ro VIAYERPalma de 1Vlallorca, setembre.

ACAD EM I4ARS HALL

Rbla, Ca£alunya, IOG, pralTelèfon 72726

PIANO I VIOLI \VIOLONCELC L A S S E S E S P E C I A L S nE VIOLA TENOR PARRAMON

Solfeig = Teoria • HarmoniaHISTORIA • ESTETICA I FORMES MUSICALSConferències sobre la His4òria del Piano, per Olfo Mayer

Declamació Cafalana i CastellanaCURSOS D'ANGLES I FRANCÉS

Ober£ura de Curi, die 1 d'octubre o Queda oberta la mafrícula d'll a 1 í de 5 a 8

LA MES ALTA QUALITAT—La meva (lona és molt tocada i posada.

No pot comprar res sense veure-ho.—Doncs la meva no pot veure res sense

comprar-ho.

(Luslige hilhler Zeil ulg, Colònia)

IMPRESOS COST,4NOu de le Rambla. 45

SARCEI ONA