CONTE COMPARTITEdició 2009

EL SENYOR MANEL I LA PIX MIX

Inici: Mercè AngueraNus: 3r B de l’escola Pompeu Fabra de Vallirana (Tutor: Primi Ardid)Desenllaç: 3r C de l’escola Puig d’Agulles de Corbera (Tutora: Marian)

1

A mi no m’agrada gaire que em castiguin.

De fet a ningú no li agrada que el castiguin, però a mi encara menys, perquè sempre m’envien al despatx del senyor Manel a reflexionar una estona. Reflexionar és bastant difícil i t’hi has de concentrar, i concentrar-se al despatx del senyor Manel és impossible. Perquè el senyor Manel és el conserge de l’escola i s’encarrega de fer sonar el timbre, d’arreglar les portes que no s’obren i les finestres que no es tanquen, de curar esgarrinxades i, sobretot, sobretot, de fer les fotocòpies amb la seva fotocopiadora nova: la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power. I és la fotocopiadora el que no em deixa concentrar.

La PixMix és una fotocopiadora però sembla un ovni: enorme, brillant, plena de llumetes que s’encenen i s’apaguen, d’indicadors, de pantalles, de calaixos, de pius i de tecles. Quan el senyor Manel l’engega fa soroll d’helicòpter que s’enlaira, un cop engegada ronca com un lleó adormit, i quan fa còpies escup els fulls amb una força i una ràbia que esgarrifa. És capaç de fer mil còpies en deu segons. O més !

El senyor Manel s’estima molt la seva PixMix. Troba que és la millor fotocopiadora del món. Però a mi em fa molta por. I per això, quan em castiguen a reflexionar i la PixMix està en marxa, no puc reflexionar gens: estic massa ocupat vigilant-la de cua d’ull. Per si de cas.

No us penseu que sóc un covard. No tinc por perquè si. Tinc motius. Veureu, dijous passat, a l’hora del pati, em van castigar (com sempre) per un motiu que ara no ve al cas, a reflexionar, (també com sempre) al despatx del senyor Manel. Ell no hi era, però la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power funcionava a tota pastilla. Què estrany, vaig pensar, mai no la deixa sola... llavors, enmig de l’enrenou eixordador de la fotocopiadora, vaig sentir una veu desesperada :

- Si us plau, si us plau, ajuda’m !

Era la veu del senyor Manel.I venia de dins de la màquina.

2

I jo li vaig dir:

-No tinguis por senyor Manel que vaig a buscar ajuda!

Vaig anar a la classe i li vaig dir a tothom que el sr. Manel estava atrapat en la Pix

Mix. Vaig demanar ajuda. Vam anar tots, i vam pensar de trencar Pix Mix però la

professora va dir que no, ens va dir que no la trenquèssim perquè li podiem fer mal

també al director. Ens vam posar a pensar, pensar i pensar però no se’ns va ocòrrer

res. Va arribar l’hora de dinar, i estàvem tots molt nerviosos, i li vaig dir a tots els

nens del menjador que ens ajudessin. Ja erem un exèrcit de persones i vam anar

tots al despatx del senyor Manel i van pensar, pensar i pensar. Vaig decidir agafar

les eines ja que podiem desmuntar la Pix Mix. Ho vam intentar però no vam poder, i

de cop la Pix es va moure de nou, i vam decidir desenllodar-la però encara seguia

com si estigués encesa. Vam tocar tots els botons.....i de sobte la Pix Mix es va

transformar en dos robots.

Els dos robots van sortir del despatx, i amb una velocitat de coet es van anar al

bosc, i com tenien molta gana es van menjar deu arbres cadasquna. Estaven molt

cansades i es van posar a descansar i durmir.

Al dia següent els robots es van posar a jugar a futbol, i les dues estaven molt

contentes, i el robot negre li va marcar un gol al robot blanca. I la negre va cridar:

gooool! De cop de les dues antigues fotocopiadores van sortir dos senyors Manels

de cadasquan. Quan ho vaig veure em vaig portar les mans al cap:

- Que guay! Ara hi ha quatre senyors Manels!

3

Però... quin d’ells era l’autèntic?

Ara a l’escola teníem quatre conserges. Al principi ens va agradar molt aquesta idea, però després ja no era tan divertida. Tenir tants senyors Manels ho complicava tot. Ens feien fotocòpies que no demanàvem, quan havien d’obrir les portes no ho feien, o quan un l’obria, l’altre la tancava, no feien bé els encàrrecs... Tot era un embolic!

Llavors vaig tenir una idea amb la qual descobriríem qui dels quatre era el veritable senyor Manel. Vaig decidir parlar amb el seu metge de capçalera i explicar-li tota la història. També li vaig demanar que m’ajudés. Hauria de citar-los a tots l’endemà amb l’excusa de fer les radiografies que estaven pendents i així es descobriria la veritat.

Al dia següent va trucar el metge a l’escola per avisar-nos que cap dels quatre era l’autèntic i que els havia fet una operació per a desconnectar els cables, i ja no tornarien a l’escola. Però tot això volia dir que el senyor Manel encara era dins d’un dels robots, o el blanc o el negre. Entre tots els nens i les nenes de l’escola i els i les mestres vam pensar un engany pels robots i així salvar el nostre conserge. Els hi vam dir que es faria un concurs de patinatge sobre gel a l’escola. Llavors quan els robots estaven patinant, el gel es va començar a trencar i els nens i les nenes llençaven aigua amb unes mànegues. Aleshores els robots per protegir-se i no ser destruïts van deixar anar al senyor Manel i es van convertir en la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power del principi. Nosaltres en aquell moment vam decidir desfer-nos d’ ella i l’escola va comprar una fotocopiadora normal i corrent. Tots plegats vam fer una festa a l’escola.

4