1

“Tu, així, no surts de casa!” De Josep Canet i Figueras

(Com a autor no vull cobrar cap tipus de dret sobre les obres que representin amateurs, esplais, escoles o tots els que els hi vingui de gust i no cobrin per fer-ho. Amb que m´envieu un cartell de l´obra a tallaferrus@hotmail.com em dono ben bé per pagat. En cas de ser una companyia professional o escola de interpretació m´ho comuniqueu i segur que ens posem d´acord.)

2

Personatges: Zoè Agueda Genoveva Leila Eli Mare Carmina Julià Andrew Juanca Nasi Max Mingo Eduardo Periodista El decorat, a la primera part representa un espai indeterminat, pot ser un

fons amb cinc portes que ja servirà per la segona part, sense mobles. A la segona part, és un pis, amb les cinc portes al fons, una entrada a dreta i esquerra i un armari del que es pugui veure l´inerior.

ESCENA 1 – EL “PORTASO” (Comença, sentim una veu de fons, paternal, autoritària)

PARE--AQUÍ MANO JO! MENTRE VISQUIS AQUÍ PASSARÀS PEL

TUB! TU AIXÍ NO SURTS DE CASA! NOIES- Jo faré el que vulgui! No tens cap dret a parlar-me així! Un dia

d´aquests agafaré la porta i no em veureu més!!! (En aquest moment sentim les noies i surten una per cada porta donant

un bon cop!)

3

Eli - Uffff! AGUEDA- Ostres! Ostres! Ostres! LEILA – Això no es pot aguantar! ZOÈ – Prou! Fins aquí hem arribat! GENOVEVA – (plora) Ahhhh! Jo no puc més…. ELI – El meu pare… LEILA – El meu pare… ÀGUEDA – Els meus pares… ZOÈ – No puc amb els meus pares! GENO- Els meus pares….. (plora) ELI – Jo “m´evai” de casa “eg- que “ això no es pot aguantar LEILA Això ja ho he dit jo, saps mona? ELI – Que te’n vas de casa? LEILA – No, que això no es pot aguantar. ZOÈ – Quin descobriment! AGUEDA- Es super-fort! No hi ha qui entengui els meus pares! LEILA- És que? AGUEDA- Són.. GENO – Tan… ZOÈ – Tan poc… ELI - Joves? TOTES –Nooo! AGUEDA – Moderns? TOTES – Nooo! ZOÈ – Pràctics? TOTES – Nooo! LEILA – Lliurepensadors! TOTES – Queee? GENO – Espirituals? TOTES – Apa aquí!!!!! LEILA – No ens volen entendre… ZOÉ – Ni tan sols ho intenten. ELI – Només ens ordenen el que hem de fer. AGUEDA- Ens organitzen la vida. GENO- Ens compliquen la vida…. LEILA – Els meus pares són… AGUEDA- Avorrits! ZOÈ – Malpensats! ELI – Pesats! GENO – Controladors! AGUEDA – Garrepes! ELI – Exagerats ZOÈ - Alarmistes .

4

GENO – Pessimistes LEILA – Hi ha dies que, són insuportables… ZOÈ – Quan et diuen el que HAS de fer AGUEDA – Que has d´ estudiar , que el dia de demà… ELI – Que hauries de treballar… que el dia de demà… GENO – Que hauries de buscar xicot. LES ALTRES – Dona, això si! AGUEDA – O et busquen feina! LES ALTRES – Uf! Feina! AGUEDA – Que si tinc una amiga que té una peixateria i necessita

dependenta. LES ALTRES – Ecs! ZOÈ – Que si la veïna busca cangur pels quatre nens… LES ALTRES –Ufff! ELI - I en dissabte!!!! LES ALTRES – Nooooo! LEILA – Que podries treballar en una botiga de roba i arreglar- te una

mica! LES ALTRES-…… LEILA – Ei ties,que és un “marron” no? AGUEDA - Doncs això molaria no? Que guai tot el dia emprovant roba! LEILA – No fotis! Ser una esclava del sistema! Ajudar a alienar les ments

de les pobres noies amb falses expectatives de bellesa! LES ALTRES – Para, para! AGUEDA – Ui… que aquesta ens ha sortit anti - sistema… LES ALTRES - Ui, ui, ui… AGUEDA- Jo penso que seria molt xaxi no? O sea, treballar en una botiga,

de marca eh! No fotem, emprovar-se tot el de la botiga, ostres! I tenir descompte en tota la roba!

ZOÈ – I el que no hauries de fer?? AGUEDA – Sortir fins tan tard… ELI – Anar amb aquells penjats… AGUEDA – Sortir fins tan tard… LEILA - Anar per “aquells”llocs…. AGUEDA – Sortir fins tan tard… GENO – Anar a les reunions espirituals… TOTES - On? GENO – A les reunions espirituals… TOTES - Què? GENO – Ma mare diu que són com una secta, però no… no és així… TOTES – Ui , ui, ui…. ELI – Quin mal rotllo…

5

GENO – Que no…. Que només són un grup de bona gent que em volen ajudar…

AGUEDA –Vols dir que et volen ajudar? ZOÉ – El que volen es aprofitar-se de tu! Quina raó tenen els teus pares! TOTES –Què? ZOÉ – Bé només en això! Que aquesta si no la vigilen acaba en una secta! LEILA –Ben mirat no sabem res de cada una de nosaltres no? GENO – Podríem explicar-nos qui som no? LEILA – I què fem.. AGUEDA –Digueu-me poca-solta, però podríem començar pel nom no? LEILA – Em caieu bé! I ens podríem anar coneixent no? ELI –Això, i anar a prendre unes “birres” no? AGUEDA – Que vulgar… LEILA – Ei! Si ens coneixem millor, podem col·laborar . Fundarem la

plataforma en defensa de les filles oprimides, Farem una manifestació, tallarem la Diagonal, ens hauran d´ escoltar !

ZOÈ –Que algú li pari els peus a la nostra “passionària”! Mireu nenes, us explicaré qui sóc i perquè us heu de sentir afortunades de conèixer-me.

AGUEDA – Mira que senzilla ella! GENO - La supèrbia és pecat mortal.. ELI – “Etta e mah shula ke un ocho” LEILA – Vinga deixeu.-la dir: (cau un teló amb un graffiti on podem llegir ZOÈ) ESCENA 2 - ZOÈ ZOÈ: A mi ningú m´ ha regalat res: mai. Sempre he hagut de lluitar per

obtenir un bon nivell. Em dic Zoe, estudio dret i treballo de becària en el millor bufet de Barcelona. Vull arribar a dalt de tot.

Hi ha qui diu que sóc massa agressiva, massa impacient. Potser

tinguin raó. Tinc molt clar el que vull i no m´ aturarà res ni ningú. Sóc eficient, eficaç, treballadora fins l´ obsessió, lleial als meus caps, encara que si una empenteta els pot “desequilibrar” i donar-me una oportunitat a mi… tonta seria de no aprofitar-ho no?

En el camí cap a l´ èxit val tot. Jo conec les meves possibilitats i

penso aprofitar-les totes.

6

No tinc xicot, ni parella, ni company… ni els necessito. Ei! No sóc lesbiana, no fotem. Tinc molt clars els meus gustos. M’agraden els homes, homes de veritat. Més aviat madurs i si pot ser rics o poderosos. Els noiets que puc trobar a la “ uni “ o de marxa no m’ interessen. Bé a vegades, algun… “distraccions” podríem dir. Això si, tinc admiradors, molts, m’agrada que m’adulin i faig el possible per alentar- los. De tots en destacaria un: en Julià. És un sol, el conec des de primària i estic convençuda que estudia dret per tenir-me a prop seu.

(entra Julià, és extremadament tímid) JULIÀ – Zoè… molesto? ZOÈ- Tu no molestes mai rei. Què vols? JULIÀ –t’hauries de mirar el treball de jurisprudència… ahir el vaig

acabar i d’aquí una estona tenim la xerrada amb el profe i hauries de saber de què va.

ZOÈ- Ai si… és que estic tant atabalada… ahir vespre vaig tenir una reunió i vaig acabar tardíssim… uff! Un cafè m’aniria tant bé…

(treu un cafè, en got de plàstic, de la bossa) JULIÀ - M´ ho pensava, te n´ he portat un… tallat llarg de cafè amb una

mica de llet condensada… ZOÈ- Ui que mono! (li fa una magarrufa) No sé que faria sense tu! JULIÀ – (un gran atreviment per part seva) Jo si que se que faria amb tu… ZOÈ – No siguis vulgar… no podem espatllar aquesta amistat tan especial

que tenim per una trista estona de sexe… M´ has portat sucre? JULIÀ - (en treu de la bossa) Sí, blanc o moreno? ZOÈ – Avui…. Blanc. Xocolatina? JULIÀ – (igual) Blanca o negre? ZOÈ – Negre… Ai… cafè amb la panxa buida… JULIÀ – (igual) Donut? Croissant? Ulleres? Canya? ZOÈ- No has agafat magdalenes? JULIÀ –(desesperat) Nooo. ZOÈ- Ai…. Em venien tant de gust… JULIÀ – Vaig a buscar-te’n …. Mentre , mira’t el treball, que teòricament

l´ hem fet entre els dos i si el profe s´ hi fixa… notarà que no en saps un borrall.

ZOÈ- Tranquil, que ja procuraré que es fixi en altres coses… a més segur que no se n’ adona i ens puja la nota als dos… Ai em sembla que es refreda el cafè….

JULIÀ – Ara torno! (surt) ZOÈ – Es tant atent! Em cuida, m’ajuda amb la carrera, em va trobar

feina! Però és tant tímid, tant insuls… És de casa bona, si però tant poca cosa… Al bufet, en canvi… Hi ha un… amic? Bé, un company… no company tampoc… Que carai! És el meu…

7

superior … Bé… si… és un dels socis del bufet. No se… deu tenir… trenta-cinc? És casat, sí, però jo no sóc gelosa… Tenim una relació… estreta.

MAX – Hola… ZOÈ – Hola guapo! MAX – Zoe… ja saps que a la feina… no vull… que després tot se sap… ZOÈ – Ai! Perdona Max… però això de Sr. Romagosa… MAX – Correcció guapa… hem d´ aprofitar els moments que estem

sols…. Mira, avui he passat per davant d’ una botiga i he vist això (li ensenya una capseta) ZOÈ - Ei… és per mi? MAX – No sé.. és per la becària més eficient… ZOÈ – Per mi, segur! Què és? MAX – (es fa l´interessant) No… res… una… tonteria… ZOÈ – Va Max… no em facis patir…. MAX – T´ho donaré aquest cap de setmana… a… ZOÈ- On? MAX – A la Cerdanya! Vols venir a esquiar? ZOÈ – I que li diràs a la teva dona? MAX – Tinc una convenció! A.. a… Girona! Un simposi sobre…. Sobre… ZOÈ- La nova llei de propietat intel·lectual? MAX – Sí, m´ agrada! La nova llei de propietat intel·lectual! Ets tant

llesta… (s´hi acosta) ZOÈ – Ja ho saps que sí! I tu tens una vida tant interessant… A veure

aquest nus de corbata… (Li agafa la caixa i l´obre) Uau! Un collaret! I és per mi? MAX – És clar! L´he vist i ja me l´he imaginat… (li posa) Una joia

preciosa per una noia preciosa! ZOÈ – Ets tant guapo! Vinga si, tu puges al migdia i jo al vespre ja vindré,

no convé que ens vegin junts no? MAX – D´acord, quan arribis a Alp truca’m i baixo a buscar-te, no vull que

et perdis per la muntanya. Me’n vaig que tinc molta feina. (li vol fer un peto però ella s´ esmuny) ZOÈ – Correcció senyor Romagosa… MAX – Fins dema! (surt) ZOÈ – Fins demà! Si! Espera’m assegut a la Cerdanya! Ho té clar si creu

que passaré un cap de setmana amb ell! Si hi vaig ja tindrà el que vol i en canvi si li vaig donant llargues… sempre en trauré alguna cosa més…. Han vist? Guapo eh? El collaret! Són tant simples… tant… Sabia que me’l regalaria… Li vaig senyalar abans d’ahir en

8

un aparador… i li ha faltat temps… Si és que mengen de la meva mà!

Com podeu veure, la meva vida és interessant, estressant, activa! Però sobretot la tinc programada a la perfecció per aconseguir el meu objectiu: L’èxit. El meu problema més gran, és casa meva… Els meus pares…. Els meus pares…

(veiem els seus pares asseguts al sofà, els presenta, ells resten quiets, no diuen res)

Aquí Fidel, el meu pare, sí, sí Fidel com el “Comandante” . No m´

entra al cap com hi pot haver persones que puguin creure’s aquesta camàndula del comunisme. Doncs sí, el meu pare és comunista, comunista idealista, sí, sí , dels que s´ ho creuen!

Aquí la meva mare, no la reconeixen? Paula Mimosa… cantant de folc… no la recorden? Va treure un disc, a mitjans dels setanta… però no va arribar enlloc. Els dos discos que va vendre són a casa: Un el va comprar mon pare i l´ altre ella… És una dona molt… molt… Paula, tal com el seu nom indica.

(Zoè és darrera els seus pares, arreglant-se per marxar) PAULA – Nena hauries de mirar si els teus caps volen col·laborar en la

campanya solidària per escolaritzar les dones dels immigrants… ZOÈ – Mare, no penso pressionar per res als socis del bufet, i menys per

aquestes tonteries teves. PAULA – No són tonteries nena! Tothom té dret a una educació universal i

lliure, hauries de fer el possible per ajudar a aquesta gent! ZOÈ – Mira mare, jo m´ he hagut de buscar la vida, saps? Que cadascú es

busqui la seva! No dec res a aquesta gent i no sóc cap ONG FIDEL – Deixa-la! Que no la veus? És una executiva, una esclava del

sistema, viu només per ella saps? Que no veus com va? A mi em fa vergonya veure-la sortir de casa!

PAULA – Ai, pobreta, com vols que vagi…. Elegant no? FIDEL – Elegant? Una executiva agressiva… el pitjor que ha donat el

sistema capitalista que ens oprimeix! Defensa els poderosos, els qui ofeguen als treballadors… i s´ oblida que ella n’ és d’aquesta classe. Si jo manés….

ZOÈ – Què faries? Girar-te d´ esquena al mon, com el teu Fidel? Que no oprimeix ell e ls seus? Els obliga a viure en la pobresa! Jo no ho vull això saps? Jo vull oportunitats, vull arribar a dalt de tot! Si hagués nascut americana… ja hauria triomfat!

FIDEL – Tota la vida lluitant contra el sistema, manifestant-me a favor dels oprimits, dels pobres, anant a pintar de rosa vaixells de guerra de l´ opressor, per què? Perquè em surti una filla que representa tots els qui he criticat sempre?

9

PAULA - Viu i deixa viure! No em deies això a les “ manis” dels setanta, no recordes a la comuna hyppie que em deies que cadascú ha de triar el seu camí amb llibertat?

ZOÈ – Faig, el que haig de fer… Arribaré a dalt de tot! Diguis el que diguis! Ja me’n recordo ja de la comuna… i dels polls també… il·lusos, viviu de somnis, de quimeres… la felicitat? La felicitat està a dalt de tot dominant a la resta, sent la millor, la més poderosa… quedeu-vos vosaltres amb els ideals!

(se’n va, queda sola en un lateral) ZOÈ – Ho veieu? No em comprenen, el dia que triomfi ho veuran clar! (entra JULIÀ amb les magdalenes) JULIÀ – Vinga Zoè, ja t´ has mirat els papers? Va que ja ens espera el

profe…. ZOÈ – Ui que mono! T´estimo tant! , com a amic eh? Sempre preocupant-

te per mi, vinga anem a veure el profe… (s´arregla una mica, aprofita per escurçar una mica la faldilla i descordar la brusa)

JULIA – (esmaperdut) Zoè! Que fas? ZOÈ – No tenim de convèncer al profe? Si té on mirar segur que no es fixa

en qui respon les preguntes… Vinga va! Veuràs si ens puja la nota o no!

(surten) ESCENA 3 - ÀGUEDA (cau un teló amb un graffiti on podem llegir ÀGUEDA; sona una música

disco pròpia d’una desfilada de models, entra ÀGUEDA vestida de tenista molt “xic” fent “passarel·la” i posats per fotos, veiem flashos, quan ha fet varis posats per fotos avança i apareixen periodistes que l’ entrevisten)

PERIODISTA 1 – Àgueda, Si us plau. PERIODISTA 2 – Unes paraules PERIODISTA 3- Seran cinc minuts! AGUEDA - (super creguda)Ai!Si us plau! Que avui no toca roda de

premsa! Ei, ei fotos no! Que no es veu la marca… A veure, aquí. Una mica d´ espai si us plau. Els autògrafs a la sortida d’acord?

PERIODISTA 1 – Com et sens després d’arribar al número u nacional

10

AGUEDA – És superfort! oi ? Estic encantada! PERIODISTA 2 – Diuen que no haguessis arribat aquí si no fos per les

lesions de les teves rivals… AGUEDA – Qui ha dit això! Jo sóc la “namber one” d’acord? Si algú em

vol superar que ho demostri a la pista! PERIODISTA 3 - La teva prioritat és triomfar com a model o com a

tenista? AGUEDA – Jo sóc per sobre de tot tenista, fer de model és accidental ,

saben? Els meus patrocinadors m´ ho han demanat i he acceptat. Però és… és superfort! Genial!

PERIODISTA – Com es troba el teu xicot, s´ ha recuperat ja de la lesió? AGUEDA – Andrew està passant per uns moments molt durs, no suporta

estar lluny de les pistes de tennis, però aviat estarà bé i tornarà a jugar i guanyar! Ai! Per cert que he quedat! Us deixo! Gràcies, gràcies a tots!

(Canvia de costat d´ escenari, els periodistes surten) AGUEDA – Com poden veure la meva vida és al·lucinant, impactant,

estressant, glamurosa, és… és… perfecta! Ja ho saben sóc tenista, la “namber one” , nacional, es clar. A nivell internacional… bé és una assignatura que tinc pendent… I.. sí, Andrew és el meu xicot. És tant… interessant! Te un Porshe , i un veler! Ell també és tenista, males llengües diuen que ja és al final de la seva carrera, però, no. Ara està lesionat i no pot jugar; s´ ho va fer l´ hivern passat a Bakeira fent snowboard, però vam aconseguir fer creure que s´ ho havia fet en un partit benèfic. I m´ estima,ja ho crec que m´ estima.

ANDREW - Good Morning Darling! Com estàs? Preciosa, ja ho veig. És el que m´ agrada més de tu… combines perfectament amb el meu vestuari. Ja has acabat?

AGUEDA – Si, compromís solucionat. Mira, m´ han regalat uns modelets moníssims!

ANDREW – Si jugues a la pista amb un modelet d ´ aquests et faran fotografies dignes del Playboy.

AGUEDA – Potser sí que són una mica curtets no? Ara que jo els trobo moníssims. Ara podríem anar de compres no?

ANDREW- Jo prefereixo pujar a Baqueira, vull provar la meva taula de snowboard

AGUEDA – Quina de les dotze? ANDREW – La nova que m´han fet a USA. AGUEDA – Vols dir que és una bona idea? Encara no t´has recuperat de l’

última vegada…

11

ANDREW – Shhh! No ho diguis això, recorda va ser un cop amb la xarxa després d’ un passing- shot perfecte…

AGUEDA- Primer hem d´anar de compres, no puc anar enlloc així…. Has vist que hortera el dissenyador? La ratlla de les bambes verda i la del shirt rosa…. Uff noo PUC sortir així!

ANDREW – D’acord, passem pel club, mires alguna cosa a les botigues i sortim.

AGUEDA – També he de passar per l’estilista, ja fa tres hores que m´han pentinat i no puc anar escabellada d´ aquesta manera! Ah i vull passar per l´spa

ANDREW – Total que no sortim fins demà no? AGUEDA – Nooo! Aquest vespre. Arribem a temps per anar al concert

d’en Bruce .En algun lloc hem de tenir els passis vip, no? ANDREW – Si hi anem sense passis també entrarem, som la parella del

moment, el centre de totes les mirades! AGUEDA –El que porto més malament són els Paparazzis; avui mateix

n’he trobat un a l´insti, fent-se passar pel profe de informàtica. Que trist! M´he posat! Li he donat un cop de bossa i ha sortit corrents!

ANDREW- No em vas dir que plegava el profe d´informàtica? AGUEDA – Sí? Ai que fort! A què he lesionat el profe nou? ANDREW – I ara què? AGUEDA – O sea… no sé, li regalaré una foto firmada i tot arreglat! ANDREW – Per cert, el cap de setmana que ve ens han convidat a una

festa. AGUEDA – Només una? ANDREW- Que sigui interessant,sí… AGUEDA – Qui? ANDREW - El Coque i la Pipita, a Llafranc a la “torreta”. AGUEDA - Aquells horteres! No els suporto! Ell, amb aquelles

pretensions, que si sóc un geni de la informàtica, que si tinc tres masters… I ella es tan… hortera! Vesteix com una puteta i ara li ha agafat que vol ser actriu i cantant!

ANDREW – Diu que vol anar a “Actors Studio” AGUEDA – Pagant Sant Pere Canta, i com que el seu pare ara l´ han fet

president del banc… ANDREW – Vols dir que no estàs una mica gelosota? AGUEDA -Si us plau! Andrew com t´ atreveixes! L´han escollida la pitjor

vestida del 2008! ANDREW – Sí , sí, pitjor vestida, però te la teva edat i ja surt a totes les

revistes. AGUEDA - Ai…. No em parlis d´aquella bruixa… Si per tu és important

,hi anirem. ANDREW –És una festa una mica… especial . Una festa Romana.

12

AGUEDA – Què vols dir romana? ANDREW – Que s´ha d´anar disfressat de romans…. AGUEDA- Sempre seran uns snobs. Per favor…. O sea, que hem d´anar

de romans… Bé. ANDREW – Be? AGUEDA – Si a tu et buscaré una disfressa de Marco Antonio amb una

cuirassa ben brillant i espectacular… i jo de Cleopatra, volen festa? Doncs ja veuràs, llogarem quatre models que facin d´esclaus i que em portin en una llitera… i serem els reis de la festa!

ANDREW – Àgueda… vols dir? AGUEDA – Sí! Volen festa romana? Ja veuràs! Ah i tu vés preparant als

teus pares que ens deixin fer una festa al palauet de la Bonanova: de… dels anys 20 de gàngsters i ballarines. Els ensenyarem com es fa una festa! Vinga ves! Ah i passa’t a fer una mica d´UVA que et descoloreixes i encara semblaràs un pobre oficinista!

(andrew surt) AGUEDA- Visc la vida “a todo tren” , sóc la més glamurosa, la mes “xic”

i no penso permetre que ningú em faci ombra! Ho tinc tot previst, seré campiona, crearé la meva pròpia marca de roba i em casaré rica i famosa… Ara que els he de confessar… Saben perquè no surten mai els meus pares amb mi a cap foto ni a cap campionat? Perquè… Ells … són… Uff! Senzills…

Si surt això en una revista, em moro… El meu pare, és ric, ric del cagar, però… es tant garrepa! Només treballa, té una fabrica de botons, sí, sí, botons… botons de “alta gama” de nacra, de marfil, d´or… molt glamurosos sí… però ell… no surt de la fàbrica! No té cotxe! Quan surt ho fa amb la furgoneta de l´empresa! Si fins els seus comercials tenen cotxassos! Però ell es un garrepa, diu que no li fa falta. No surt per no gastar: perdre el temps és perdre diners! La seva única debilitat sóc jo; em deixa comprar el que vull… tinc tres visas or i em compro tots els capritxets, si em renya li faig “morritos” ploro una mica i ja està. I la meva mare… la meva mare… Siusplau eh? Càmeres no, que no ho suportaria! La meva mare és pagesa. Si. Fa mal oi?. Filla de pagesos i pagesa de tota la vida. No s´ha posat mai unes sabates de taló!!! Viuen a poble. A poble! S´ho poden creure? La casa dels avis de tota la vida… l´hortet i el bestiar i a tocar la fàbrica de Botons! Tot enmig de trenta-sis hectàrees de terrenys just sota el Montseny

(apareix la mare amb les mans enfarinades i remenant un bol) LORETO- Nena! Àgata! Que et quedes a dinar?

13

AGUEDA- No em diguis Àgata! LORETO – Mira maca! Jo et vaig posar Àgata com la teva àvia! Santa

patrona de les dones i els bombers! AGUEDA – Mare… Àgueda, almenys Àgueda… és més “Xic” LORETO – Tu i les teves bajanades. A veure quan madures una mica

trobes un xicot com Déu mana! I et cases! AGUEDA – Ja en tinc de xicot. LORETO – Xicot? Aquell del deportiu? Que el vam tenir d´estirar amb el

tractor per treure’l del femer? AGUEDA – Pobre, s´ha comprat un tot terreny per poder venir a buscar-

me, li va quedar el Ferrari fet un fàstic, al cap de tres setmanes encara feia pudor de porcs.

LORETO – Cony! Es va entestar en girar a l’era i no va mirar enrere… i mira que li dèiem que s’aculés cap al porxo de les vaques! Un “senyuritu”…. Si els teus avis aixequessin el cap!

AGUEDA – Ell us estima molt… Diu que sou… Autòctons! Ara que té raó, als camps d´allà al darrera hi hauríeu de fer un camp de golf! Seria tan “xic” tant glamurós!

LORETO – Per sobre del meu cadàver! Que et quedes a dinar o ve a buscar-te aquell pixapins? He fet bunyols! Bunyols de bacallà!

(ENTRA NARCÍS, EL PARE) NARCÍS – He sentit bunyols? Loreto que ja vam menjar bacallà abans

d´ahir i al preu que està… LORETO – Clar, per això avui faig bunyols. Caldo amb les espinetes I amb

les puntes dels talls, una mica de pell i els trossets que van quedar… he fet uns bunyols que te’n lleparàs el dits!

NARCIS- Així sí! Sí nena sí… hem de controlar la despesa… LORETO – I tu de segon tens els dos mitjos bistecs que et vas endur el

diumenge del restaurant. NARCÍS – Sí, que al preu que ens els van cobrar… Nena dotze euros el

menú i l´ amanida i el bistec no en valen més de tres. Això si, com que eren massa grossos i els dies de festa no convé menjar tant, ens els vam endur. I mira ja tenim dinar. Qui no en guarda no en té! Ah i el vi i la “grasiosa” també ens els vam endur!

LORETO – I una tovallola dels lavabos, em van agradar molt tan blanquetes!

AGUEDA - No pot ser veritat! Jo no puc anar enlloc amb vosaltres,ho veieu?

LORETO—Ja t´ho deia jo que enviar-la a aquell col·legi de “senyoritus” ens la mal acostumaria.

NARCÍS- Ai.. la meva nena… ja es farà gran… quan li marxin els pardalets del cap ho veurà tot més clar. Casar-te, deixar-te de

14

tonteries i casar-te. Ho podríem arreglar amb l´hereu de Can Sobreres. Entre les seves vaques i les nostres tindríem el quaranta per cent de la cooperativa, tots els boscos d´aquí a Breda i a més em sortirien els transports de franc, que el seu oncle, el solter, té una empresa de transports, i així la fàbrica…

AGUEDA – NOOoooo! No puc més! Només penseu en camps, porcs i fàbriques… Jo vull ser famosa! Jo vull marxar d´aquí!!!!!

NARCIS - Mira nena, bé prou que et deixem fer el que vols, i que n´ets de malgastadora… Ja ho saps. Com a molt amb la teva àvia a Barcelona i prou! I cada diumenge a dinar a casa que és festa! Ah i digues-li al marieta del teu xicot que per anar a muntanya es posi botes que amb aquelles sabatetes fent saltirons per aquí fora m´ espanta el bestiar.

AGUEDA – Nooooooo! (fosc) ESCENA 4 - GENOVEVA (cau un teló amb un graffiti on podem llegir GENOVEVA; sentim una

música espiritual, veiem quatre predicadors sobre caixóns) PREDICADOR1 – Germans! Pecadors tots! Escolteu la paraula del

creador! Heu d’aconseguir lliurar-vos d’aquesa societat corrupte i pecadora! Cremareu tots a l´infern! Si no redimiu els vostres pecats no podreu entrar al regne de Yavhè! Uniu-vos a l´Església Luterana Puritana! Només seguint el camí estricte marcat per la Bíblia us salvareu!

PREDICADOR2 – Infidels! La fúria d´Alà caigui sobre tots vosaltres! Qui no es converteixi no entrarà al paradís d´Alà! Aquesta vida és una prova per arribar-hi. Qui no compleixi els PRECEPTES no podrà entrar al Paradís. Allí us hi espera una vida nova, regalada , plena de satisfaccions, els millors menjars, les millors noies tot el que espereu trobareu al Paradís! Seguiu-me només els més estrictes seguidors de la Doctrina de Ali- Sarimei, Sigui beneït! Es salvaran!

PREDICADOR 3 – La veritat? Qui sap la veritat? Les religions establertes

són camàndules, només nosaltres coneixem la Veritat! Veniu a viure amb nosaltres, només amb les indicacions del nostre guia Okilastre serem els ELEGITS. Elegits per ELLS. Abandoneu la vida terrenal, Veniu al nostre monestir! Allí vivim en comunió amb les SET REVELACIONS, i OKILASTRE el nostre guia ens ajuda

15

a purificar-nos i preparar-nos pel GRAN DIA , la vinguda dels DEUS amb la seva nau espacial on nomes els ELEGITS podran entrar!!!

PREDICADOR 4 Buenas noches! Soy Romulo-Andrés Bautista de

Sotogrande! Únanse a nosotros! La IGLESIA DE LA SALVACION ROMERITOIRIANA! Dios es nuestro salvador y ROMERITO su profeta. Sólo un gran futbolista como él está tocado por Dios! Sólo con el poder de Dios ha podido cautivarnos con su juego. Esta es la prueba que ÉL tiene la razón. Y nosotros somos sus fieles servidores! Hagan sus donaciones y salven su alma y recuerden 2222.111.23445. Ese es el numero de cuenta que les llevará a la salvación.

(baixa la música, els predicadors desapareixen, veiem Genoveva asseguda

molt recatada) GENOVEVA – L’ Església Luterana Puritana, els seguidors de Alí-

Sarimei, els deixebles d´Okilastre, l´església Romeritoiriana… he passat per totes elles, la meva vida és una busca contínua de la veritat, em dic Genoveva, estudío Filosofia i Lletres i estic convençuda que em salvaré. La meva mare és una gran creient, al llarg de la meva vida m´ha ensenyat a creure. El problema és que hem canviat de creences sis vegades, i , es clar, m’ha embolicat una mica. Ara ella és budista, vol anar a Nepal a redimir- se amb Buda, però jo penso que s´ equivoca. Jo he trobat la pau en l’Església Reformada del Setè Dia. En les reunions sóc feliç, llegim la bíblia, llegim les explicacions de Salomon Richarson, el nostre fundador i en parlem. En parlem entre nosaltres i prediquem la bona nova als nostres veïns. No ho farien vostès? Sí estic convençuda de conèixer la Bona Nova i ho he de comunicar als altres, els he de donar l’ oportunitat de Creure.

Tinc pocs amics. No és convenient. Només hem de parlar amb els no-creients per predicar-los la bona nova. Ara que el meu company de prèdiques, en Nasi, és un bon amic. Un dia potser ens casarem. Si la Comunitat ho troba convenient. Mentrestant, som amics, ens veiem per predicar, sempre de dia, no és convenient trobar-nos de nit. Les nits són per dormir, dormir i pregar. Preguem el vespre, abans no es faci fosc amb la Comunitat,després sopar fluix i dormir. A les dotze, les tres i les sis de la matinada, pregàries en la intimitat. Cal llevar-se i sortir a pregar sota la llum dels estels. A l’hivern és una mica dur, però el patiment purifica i ens acosta a la

16

salvació. A vegades també ens encostipa… no sé si és convenient encostipar-se…

NASI – Genoveva? GENO- Passa Nasi (parlen de costat no es miren mai) NASI – Hola. Has acabat d´estudiar? Hauríem d´anar a predicar GENO – Sí… Avui toca el barri del port. Amb una mica de sort no ens

tiraran pedres com l´altre dia… NASI – Jo ja vaig dir a la comunitat que no veia convenient predicar al

barri àrab. GENO – Només la perseverança ens condueix a la salvació no? NASI – Ja. Genoveva jo et volia dir… GENO – La perseverança la predica i la prudència, les tres pes. Ell pal de

paller de les nostres creences… NASI – Es que fa dies que tinc dubtes. GENO – Quins dubtes? (la mira a la cara) NASI – Fa dies que penso en tu saps? GENO – Nasi! Això no és convenient saps? Hem de mantenir-nos purs… NASI – Però… GENO – Si volem salvar-nos hem d´estar amb la comunitat. NASI – Però quan estic al teu costat… ( li agafa la mà) GENO - A mi també em passa… NASI – Els nois de la nostra edat… GENO – Ja… però ells no se salvaran . NASI – Jo no em puc creure que per una cosa tant bonica com la que sento,

el Senyor m´hagi de castigar… GENO – A mi també em costa. NASI – Però segons el llibre de Simeon encara ens falten sis anys per

poder començar el festeig. GENO – I després cinc fins a casar-nos NASI – Una mica llarg no? Vols dir que hem d’esperar tant? GENO – Les tres pes, recordes… l’amor i la felicitat futura depenen de la

nostra rectitud… NASI – Però jo… GENO – Va vinga (deixa la seva mà) que hem de predicar. NASI – Un petonet? GENO – Nooo! Boig! Que haurem de fer penitència! (L’EMPENY FORA)

17

GENO – Hem de mantenir-nos purs, casts, atents a les temptacions del diable, només això pot salvar-nos. Aquest últim any la meva vida ha canviat molt, saben? Vaig entrar a l´Església Reformada del setè dia i tot va canviar , tot va esdevenir sentit. Sóc feliç i estic tranquil·la… potser una mica avorrida però millor així…

ÀUREA – Nena! Nena! Hi ha aquell talòs que t´espera a la porta… GENO – No és cap talòs, es el meu company de prèdiques, en Nasi. ÀUREA – El que et deia, el talòs… Nena em sembla que t´ equivoques… GENO – No penso tornar a canviar de religió com tu. ÀUREA – Ai noia! Ara sí que estic en pau. El meu karma és molt més eteri

que el teu… GENO- No canviaràs mai.. ÀUREA – M´estic preparant per anar de viatge al Nepal a retrobar-me

amb mi mateixa. GENO – Per trobar-te a tu mateixa has de buscar dins teu no a l´altra punta

del món.. ÀUREA – Ai noia! Que obsessiva! Vine que he fet unes infusions que et

lleparàs els dits GENO – No vull coses estranyes jo.. ÀUREA – Es una barreja que vaig treure del llibre d´una bruixa del segle

setze. Diuen que revitalitza, rejoveneix i dóna ànims GENO – Vigila que et prens, que l´altre dia amb allò que em vas donar no

vaig sortir del lavabo en tota la tarda, no vaig poder anar a reunió i em van posar una setmana de penitència.

ÀUREA – Es que se’m va anar la mà amb la dent de tauró i va quedar una mica massa forta, però avui és una altra cosa…

GENO – I a tu d’ on et van sortir aquelles ronxes grogues per tot el cos eh? ÀUREA – Res, una crema hidratant de una amiga que em va fer al·lèrgia. GENO – Que no, que no em refio de tu, ni de les teves amigues, que encara

acabarem a l´hospital… ÀUREA – Doncs vinga que si surts t´acompanyo fins a baix que vaig a tai

-xi i arribo tard. GENO - Ara tai-xi? ÀUREA – Què vols? M´equilibra (surt) GENO – I el meu pare, no és de gran ajuda… Després del tercer canvi de

religió de la meva mare es va declarar ateu. I després del cinquè es va passar a l´altre “vorera” . Sí, a aquest no el salvo ni pregant dos anys sencers… És estilista, dissenyador de modes i assessor multicultural, això últim no sé ni que vol dir, però li va bé. És relativament famós en cercles postmoderns i la roba que dibuixa es

18

ven prou bé. Jo ho trobo tot fora de lloc i pervers. Intento de veure’l poc, però com que “honoraràs pare i mare”….

(entra Joss el pare, postmodern, vesteix estrafolari i es veu amb molta

“ploma”) JOSS – Hola, hola hola… GENO – Pare… JOSS - Papà, nena, papà. GENO – On vas vestit així? JOSS – Que no t´agrada? És clar, comparat amb tu i la colla d’escarabatons

que et tenen abduïda… GENO – Vesteixo correctament JOSS – Vesteixes com una mongeta… de les d’abans. Deu meu! De quin

antiquari has tret tot això? Tindries de passar per la meva botiga, un canvi de pentinat en Kim que et maquilli una mica i…

GENO – Qui és en Kim? JOSS – El noi que tinc al centre d´estilisme, la meva nova parella… Que

no el coneixes? GENO – Aquell rosset? Pare que li treus deu anys!! JOSS - I què? Viu la vida! Noia aquesta conversa l’hauríem de tenir a

l’inrevés. GENO – No ho trobo convenient saps? JOSS – I què passarà, cremaré a l´infern? GENO – Suposo… JOSS –(s´en riu) I la meva filla no farà res per salvar-me? GENO – No sé. JOSS – Si entre la meva filla i la meva ex, que han practicat ferventment

totes les religions hagudes i per haver no són capaces de salvar-me…

GENO – Pare, no te n’hauries de rieure de les nostres creences… JOSS- Si alguna cosa m´heu ensenyat tu i ta mare, és que no he de creure

en res més que no sigui jo mateix. Mira, ara sóc feliç . He canviat de parella, de feina, d´amistats, res no em lliga ni al gris comercial de pintures que era abans i a la paranoica de la teva mare, soc feliç i lliure!!!

GENO – Però… pare.. jo he parlat amb els de la comunitat i m’han dit que he de fer els possibles per fer retornar l’ovella descarrilada al ramat… que el Senyor acull sempre amb generositat les ànimes que han abandonat el camí recte… i que qui els ajudi a tornar es guanyarà el regne del cel… però entre la mare, que d’hem converteix a qualsevol cosa i tu, que ara ets ateu i completament descarrilat… m´ho esteu posant molt difícil.

19

JOSS- Mira, si t´has de guanyar el cel a costa meva, ho tens clar maca! Si vols ho fem a l’inrevés, vinc a una de les vostres reunions i veuràs com us converteixo a tots!!!

GENO – Nooo! (cau un teló amb un graffiti on podem llegir LEILA) ESCENA 5 - LEILA (Es sent de fons música de bongos) VEÏNA (OFF) Vinga passeu d’aquí! Que no es pot dormir amb aquest

soroll del dimoni! Ja us arreglaré jo!! (Es sent soroll de caure aigua)(Entra Leila corrent i cridant cap a dins) LEILA – Òstia! La vella dels pebrots! Una mica més i em deixa molla com

un ànec! Feixista! Especuladora! Quina poca paciència! Si només són les quatre de la matinada!!

No entenc que els passa a aquesta penya! Si no pot dormir és

perquè no fot res en tot el dia! I a la nit … es dedica a espiar la gent del barri! Que no es mou de darrera les cortines! Xafardera! I ara vindran els mossos, que segur que els ha trucat! Si és que aquest barri és ple de feixistes!

No ho entenc, si estàvem tranquil·lament, amb la nostra

musiqueta… no fem mal a ningú! Aquell casalot feia anys que estava tancat! I ara és un Casal on hi pot anat tothom! Si no l´arribem a okupar el mes passat, ara aquells especuladors ja hi haurien fet un bloc de pisos! Okupació! Anarquia! Qui ocupa preocupa!

Ei! Que si no lluitem, el sistema acabarà amb nosaltres! Hem de

resistir! Només pensant lliurement podem escapar de la alienació a que ens sotmeten la societat consumista i els poders fàctics i religiosos!

La meva vida és una lluita constant contra el sistema! Ahir manifestació contra la guerra, avui ens hem encadenat a les portes de la constructora més gran de Barcelona i demà… demà ens penjarem amb cordes d’escalada de les torres de la Sagrada Família. Per protestar…. Per protestar… Per … ara ja no recordo perquè protestarem… però segur que és important!

20

Ah! Per cert, em dic Leila, estudio psicologia i sóc okupa. Bé, només de dia, de nit he de passar per casa. Em defineixo com a ecologista, pacifista, anarquista, comunista, vegetariana i atea. Tinc les idees molt clares jo! En tot el que resta, sóc una noia normal, tinc uns pares normals , als qui no entenc, amics, companys i companyes de classe… ah! I tinc xicot. He dit xicot? Noo! Tinc… tinc… company? … ai no se… bé parella! Es diu Mingo i és … és… especial .

Ei, en Mingo si que és autèntic! És una passada, un okupa de cap a

peus. Va sortir d’ Argentina perseguit per la dictadura i ara és lliure! Viu al casal i es guanya unes peles fent de malabarista al metro. És solidari, ecologista, pacifista… És genial!

(Veiem en Mingo en un racó tocant la guitarra, es extremadament mandrós

i se li nota una mica l´accent argentí)) LEILA – Ei! MINGO – Hola LEILA- Ja han arribat els altres? MINGO – No sé… LEILA – Que ja són les tres tio! Que hem de sortir aviat si volen arribar a

temps! MINGO – Tenim tot el temps del món! LEILA – Va vinga! Que si no vinc jo a posar-vos les piles, aquí no hi ha

qui es bellugui! MINGO El món no es canvia en cinc minuts! LEILA – Però si no espavileu no el canviarem ni en trenta anys! Vinga va!

Qui té les cordes? I les pancartes? MINGO – Les cordes són a baix, d´ahir, del joc aquell que vam fer amb la

canalla. I les pancartes… jo havia de fer pancartes? LEILA – És clar! Estàs tot el dia per aquí, tens temps de sobres! MINGO – No, nena , no, que jo al matí surto cap al metro a veure si

arreplego alguna cosa! Que si no, no menjo! LEILA – Tranqui tio! Si torno a tenir la targeta del Papà després ens

passem pel super i arreglat! Ja tornem a tenir corrent o què? Funciona la nevera?

MINGO – Si.. hem connectat un cable als fanals d´ allà al darrera i ara només tenim corrent quan es fa fosc i les encenen. Ho haurem de millorar. Ah!I vam trobar una altra nevera a la deixalleria i aquesta tanca!!!

LEILA – Doncs aclarida la intendència… vinga! Que hem de sortir a protestar! Que toca avui?

21

MINGO –Esteee…. Ha arribat al port un vaixell amb cereals transgènics LEILA Bona, bona; això és terrorífic. Hem d’aturar la descàrrega

d´aquests cereals només pensats per produir riqueses als rics i continuar oprimint els pagesos!!

MINGO – Ui… però vols dir que no hauríem d´anar a l´Ajuntament a protestar perquè una regidora ecologista porta un jersei amb coll de pell. Eh! que es de “pell peluda” Eh? I així seria una cosa més tranquil·leta no?

LEILA Que no! Que el que ens convé és sortir a la tele! Així donarem a conèixer les nostres reivindicacions

MINGO – Leila, que anar a escalar grues del port… Que “esto” cansa saps?

LEILA – Hem de fer sentir la nostra veu! MINGO – Doncs compra’t un megàfon i ves a cridar davant l’

immobiliària del teu pare! LEILA – No em parlis del meu pare! Vaaa! Mingo! Anem a parar la

descàrrega al port, a la tarda venim al Casal que has de fer el curset de malabars als nens i després a la conferència de Greenpeace!

MINGO – Tu no descanses! No estudiaves tu! LEILA – Estem de vaga! El pla Bolonya dels collons! MINGO – I no hauries de manifestar-te amb els teus companys LEILA – Aquella colla de pijos? Que no són capaços ni de tallar la

diagonal? Ja els vaig dir que si no ens encadenàvem a la façana del rectorat, amb mi no comptessin.

MINGO – Esteeee. Dons jo avui no estic molt reivindicatiu saps LEILA – Doncs si no véns tu me’n hi vaig jo sola! Rajats !Botiflers! (queda sola) LEILA – Que dura és la vida de l´activista. Sempre he d’estar empenyent

els companys, sense mi, em sembla que s´acabaria la lluita. Els meus companys són genials, si pogués anar al Casal a viure amb ells… Tot i que a casa s´hi està bé, còmode. L´únic problema són els meus pares, a casa, amb ells es que no s´hi pot viure i fora de casa tampoc, perquè el meu pare només sentir parlar d´una casa okupa… uf! Em tancarien l´aixeta (millor dit la targeta) i una no és tonta, sabeu? Que fer l´ocupa mola molt, però sense un duro…

(veiem Eduardo, el pare assegut en una butaca, sentim Patrícia, la mare

que crida des de dins)

22

PATRICIA – Eduardo! Eduardo! Que es este olor a rancio que apesta por toda la casa?

EDUARDO – Nada tu hija que se ha dignado a pasar por la salita y está ahí desconectada!

PATRICIA – Desconectada? (entra) EDUARDO – Enchufada a esos cascos que no deja ni a sol ni a sombra. PATRICIA – Y eso que huele tan mal? EDUARDO – Ella, que con la mania que le ha entrado de luchar contra las

multinacionales de la cosmética… no pisa la ducha! PATRICIA – Ya te decía yo que en esa escuela inglesa…. EDUARDO – Es la mejor escuela de Barcelona. La más cara! PATRICIA – Pero yo no sé que les meten en la cabeza que fue salir de ahí,

quitarse el uniforme y convertirse en un espantajo! Interna! Con las madres Teresianas la hubiera metido yo!

EDUARDO- Es una etapa! Ya la superará. No recuerdas cuando nos conocimos… corriendo delante de los grises! Idealistas éramos! Si yo me hice hasta el carné del Partido Comunista Radical! Suerte que ha desaparecido y se “perdieron” los archivos, que si mis colegas se enteran… Que tiempos aquellos! Que ingenuos éramos. Luego llegaron las elecciones… Y ahí la liamos! Mejor estábamos con el Caudillo!

PATRICIA – Ya te digo! Por cierto, mañana ven temprano que tenemos una inauguración en el club.

EDUARDO – Innauguración? PATRICIA – Si, la duquesa de Romerales que expone las esculturas de su

hija. Vaya pendón les ha salido! Artista! Será posible! Una señorita de tan alta cuna!

EDUARDO – No te metas con las hijas de los demás, que mira lo que tienes en casa!

PATRICIA - Es que no puedo con ésta! Leila! Leila! LEILA – Què pasa? Mare no em ratllis! EDUARDO – Niña! Un poco de respeto! LEILA – Què, que ja toca sermó? PATRICIA – Noo! Mira, cariño que en el club han organizado un

concurso de bridge para madres e hijas y notición: Nos hemos apuntado!

LEILA – Que dius que, què???? PATRICIA – Que participamos en el concurso de bridge, tu y yo!! Y

seguro que ganamos!! LEILA - Doncs hi aniràs tu a aquell club de reprimides i feixistes!!! PATRÍCIA – Pero no puedes ir con estas pintas! Mira he comprado un

vestido para ti… uy si lo he dejado en el coche, un momento! (surt)

23

LEILA - Si es pensa que aniré a aquell club de merda amb una merda de vestit…. Ja se’n pot anar a la …. Porra!

EDUARDO – Mira bonita, si le das este disgusto a tu madre te retiro la tarjeta y el móbil, estamos?

LEILA Però, pareee!!! EDUARDO – Ya está hablado. Y punto. Ahora te pruebas el vestido que ha

comprado tu madre, y sin rechistar, estamos? (entra Patricia amb un vestit) PATRICIA – Mira que preciosidad! Te gusta?? EDUARDO- Precioso! A que si? PATRICIA- Venga, pasa al vestidor que lo provamos. (surt darrera la seva mare) EDUARDO- Un poco de aire, niña! Si yo le hubiese hablado así a mi

madre! Claro lo tienen todo y así nos salen. Rebeldes. Así va el país que cada vez lo tenemos mas lleno de immigrantes, hippies y homosexuales! Serà posible. Si la niña me llega a casa con un immmigrante… la echo por la ventana. Habrase visto! Un poco de rebeldía es propio de la juventud pero los hay que se pasan. Mi niña no, esta pasando una etapa de afirmacion de su personalidad, pero se le pasará pronto. No como esos ocupas!!! He comprado un caserón cerrado de hace un monton de años y ahora van y se meten dentro! A hostias los sacaba yo! Pero como tienen el gobierno a favor… a apechugar, que aún parece que el delincuente sea yo.

PATRICIA – Eduardoooo! Mira, mira le queda que ni pintado! (surt Leila, amb cara de circumstàncies, amb el vestit posat) PATRICIA – No está encantadora? EDUARDO –Guapísima! PATRICIA – Ahora una duchita, un poco de maquillaje… ah! y esas

piernas hay que depilarlas, que parece un orangutan! LEILA – NOOOOOOOOOOOO! (fosc) (cau un teló amb un graffiti on podem llegir ELI) ESCENA 5 - ELI

24

ELI – Uau! Quina passada! Ha “sigú” tan emocionant! Encara tinc la pell de gallina! El Juanca, quin tio! Com mola! Ei! M´acaba de passar “algu” genial! Dos dius s’han fotut d`’hòsties per mi! Que guai no?

Jo anava amb el meu xicot d´ara, el Pepe, i hem vist el Juanca, el meu xicot d´abans i jo l’hi he posat ullets, ell m´ha mirat i paf! M´ha clavat grapada al cul! El Pepe ho ha vist i li ha dit que es perdés que jo era la seva”xurri”. El Juanca que es gira i en fotre-li el primer “puñetasso” li diu. Aquesta”xurri “és meva, i sempre ho serà!!! Què romàntic no? Després s´ha embolicat una mica, perquè han arribat els amics del Pepe, i els germans del Juanca… i bé!!! Tot s’ha embolicat!

Al final, tots al “cuartelillo” i fins demà. Per cert, demà hauré d´anar a buscar-lo, al Juanca, quin tio!

Ah, per cert, em dic Eli, Eli i prou eh? A veure si “nos enteramos” tinc divuit anys i NO estudio. Estic aprenen perruqueria i l´any que ve aniré a una acadèmia a Barna. La “pelu” on treballo és l’ hòstia! Tallem cabell, tenyim cabell, com el meu, fem manicures, ungles postisses (les ensenya) tenim una màquina de UVA i fem “tatoos” com aquest (l´ensenya) i “pircings” com aquest (l´ensenya) i aquest ( l´ensenya) i aquest (l´ensenya) I aquest (s’aixeca la samarreta I es repensa) Ei, no que aquest no us l’ensenyo!

Els caps de setmana “fai” de go-go a “Tecnodromo”.No la coneixeu? És la disco més gran de Barcelona, mil dos-cents metres quadrats de pista per ballar techno. Uau! Començo a ballar a les dotze de la nit i baixo del pòdium a les cinc de la matinada! És brutal, només hi ha la música i jo, no miro la gent, ells sí: Els tios em miren, i tan si em miren, se’m mengen amb la mirada i les ties també em miren, algunes amb enveja, segur, i altres també se’m mengen amb la mirada… és “lo que hi ha”.Qui ho porta pitjor és el meu xicot, el d´ara, el Juanca, perquè el d´abans el Pepe com que fa de cambrer ho veu més normal. El Juanca és molt gelós i més d´un dia acaba a pinyos. Ara, que també li agrada, li mola poder fardar de “xurri” davant els col·legues. Només pensa en fardar de xurri i de “carro”. Té un Leon, una passada, motor sis cilindres, canvi esportiu, l´ha tunejat i li ha posat alerons, i faldons i llums i és tot vermell… Dos-cents setanta per l´autopista: Sortim borrosos a les fotos dels radars!!!! A i un equip de mil tres-cents watss de so al maleter… Anem a les festes tunning, i nosaltres som la festa, el “carro” rodejat de gent, la música a tot drap i jo ballant sobre la capota ufff! Quina passada!!!!

JUANCA – Xurri!

25

ELI – Cari! Ja t´han deixat anar? JUANCA- Només hem hagut de declarar… I com que el Pepe i els seus

col·legues anaven “passats de vortes” i el meu germà ha “vingú”… ELI – Tenir un germà “madero” té els seus avantatges JUANCA – D’ alguna cosa ha de servir! Mosso d´esquadra! Bffff!

Almenys s´hagués apuntat a la “guardia siví”! Quin “disgús” va donar al meu pare! Ei, xurri, tu no hi tornis eh?

ELI – Mira maco, si em tornes a deixar plantada un cap de setmana… és “el que hi ha”

JUANCA – Xurri, que només vai anar amb els col·legues a la carrera de motos a jerez1

ELI – Pues “io me vai sentir molt sola” i el Pepe em va consolar i… JUANCA – El Pepe… si et torna a dirigir la paraula “ le piso la cabeza” ELI – Pues no es mal tio! Em va portar a sopar i va pagar ell! JUANCA – Què vols dir? ELI – Que tu no ho fas mai, maco! JUANCA – “Ia saps que amb ers gastos d´er carro vai molt just” Escolta

que el teu cap, el de la disco m´ha dit que no em deixava entrar mes!

ELI – T´ho mereixes per “boques”. JUANCA - “Dile argo” que a veure si em deixa entrar. ELI – Esperarem alguns dies que encara es deu recordar de la barra i els

gots que vau trencar JUANCA – Si “nomé” van ser unes “medudencias” ELI – Si home, que ho vai veure tot des del pòdium! Una barra tombada,

totes les “botelles” trencades i al menys cinc-cents gots trencats! Tio que això val una pasta saps! I a veure si per estar amb tu em foten fora de la feina!

JUANCA – Es que si torno a arreplegar aquell pavo! Li foto una cara nova! ELI - Que no n´hi ha per tant JUANCA – Tia, que amb la meva xurri no s´hi fica ningú! Saps! Si el pillo

encara que sigui miran-te una sola vegada l´agafo i del primer pinyo li salten les dents i del segon es queda més “atontao” de lo que és.

ELI – Para el carro maco! Per començar jo no sóc de ningú, d’acord? Si et deixo tornar amb mi és perquè JO vull! No perquè t´ho mereixis d’acord? I que quedi clar, jo decideixo qui va amb mi i qui no, amb qui parlo i amb qui no i qui em mira i qui no! Clarito?

JUANCA – Que sí, que no t´enfadis, xurri! El que tu diguis! Per cert ja que no puc entrar al tecnodromo podries demanar feina a “Asfixia” no que allà em deixen entrar…

ELI – Ja estic bé! Que una cosa es ballar en mini sobre una tarima i l´altre es fer-ho amb biquini dins una gàbia vale? Tan gelós que ets i et

26

passa cada idea pel cap nen! Acabaries a pinyos cada nit. Ja està be així, i una temporada que no et deixin entrar i així estic tranquil·la.

JUANCA – I quan ens veiem xurri? ELI – Quan surti, a les cinc ens anem al after no? JUANCA – Pos vale! Aniré amb uns col·legues a la bolera a passar

l´estona. Au adéu “Preciosa”, “Tia buena! ELI – Passa d´aquí! (Juanca surt) • ELI – No és mal pavo vale? Una mica impetuós! A aquest el tinc

controlat i em va bé. A casa és diferent, els meus pares no m´entenen. El meu pare volia que estudiés i fos … no us ho creureu: presidenta de la Generalitat! Jo! Es que… I com s´estudia per ser president de la Generalitat? Té unes coses el “viatjo”… La meva mare volia que fes carrera musical i dansa clàssica… Dansa ja en “fai” ja, però clàssica… I em va apuntar a un esbart, amb aquells vestits amples de l’any de la catabauma… El meu pare em va col·locar d’anxaneta en els castellers, però després de caure de un tres de set amb folre i manilles, no vai voler pujar a cap més castell… Això el va fotre…Clar, ell es casteller de tota la vida, ah! I treballa de conductor del funicular de Montserrat! Ma mare volia que cantés a la coral que va ella… Però jo la música sense ritme de fons… “como que no, vaja” . També em van apuntar als gegants, a la moixiganga, als balls de diables (quines cremades amb els petards!!!), a sardanes, a pessebres i a ball de bastons!!! I sort que a l´ escolania de Montserrat li van dir que no volien nenes que si no…. Total, que em vai aficionar a la rumbeta… i mes tard a la música techno… per fotre…. No sé, igual sí.!

(Veiem el pare bevent en porró i la mare asseguda fent punt de creu, passa

Eli de pressa pel darrera, però la deturen ) CELIO - Ep! Para’t aquí! ELI – Què passa! CELIO – On vas? Amb qui? A quina hora tornes? ELI - Ei, no em ratllis d’acord? CELIO – Mira nena, per començar quan s´entra en un lloc se saluda, i amb

respecte, i aquí a casa no et vull sentir aquest accent d´acord? Que d´un bolet t´empasses el castellà!!

ELI – Vaaaleee! CELIO – I, on vas vestida així? ELI – Vestida com? CELIO – Així, curta d´aquesta manera, que no em facis dir que sembles!

27

TRESINA – Ai! Deixa-la a la Elisabet! Pobreta, que no veus que va cap a treballar… NO li vas dir que s’havia de guanyar les garrofes!

CELIO – Però no en tenia prou amb la perruqueria? Noo , la senyoreta havia de llogar-se de ballarina!

ELI – Amb el que em donen d’aprenenta a la pelu no en tinc ni per pipes! CELIO – Per les quatre despeses que tens, ja n´hi ha prou TRESINA – Ai! Deixa-la! Que amb quatre calerons més es pagarà l´

acadèmia de perruqueria… CELIO – Doncs si volia quatre duros més que es posés a fer de cangur,

com les noies de la seva edat. ELI – Amb dues nits ballant, guanyo més que tota la setmana a la pelu o

fent un mes de cangur! TRESINA – I a més s´estalvia l´entrada de la discoteca, i com que te feina

no pot estar per begudes i coses rares! CELIO – I aquell manso que ve per aquí ja podria aprendre el català no? ELI – Al Juanca el deixes en pau , d’acord? TRESINA – Que tornes a anar amb el Juanca? Ai, sí, nena sí, que aquest

últim que portaves per aquí no em feia gaire gràcia, pot fer molt bé de ballarí però… tenia uns aires… més femenins…

CELIO – Sigui quin sigui, és igual: una colla de vagarros! ELI - Que no, que el Juanca és molt treballador i em cuida, i sempre em

defensa CELIO – Això sí que ho crec, perquè té una pinta de boxejador… ELI - Ai! Prou! TRESINA – Celio, prou! Home ja està bé. Deixa-la fer a la Elisabet, que és

jove… ja tindrà temps posar seny .Ara és l ´hora de disfrutar… I la roba… Deixa-la estar pobreta, que ben guapa que està, o voldries una d´aquelles que van sempre amb pantalons estripats com un xicotot; o aquelles altres que semblen mortes, blanques de pell i amb roba negre… Està ben guapa! Moderna,, femenina… què vols més? Es guanya la vida, vol fer-se un ofici… té un xicot treballador… No siguis rondinaire… (a part) i tu nena, a veure si tens una mica de vista i et poses l´abric abans se passar pel menjador, que a vegades sembles tonta! Ah això si que no em pots dir que no: li dius al teu xicot que els dimecres al vespre que no es busqui feina que heu d´assajar

ELI – Assajar? TRESINA – Som administradors! Aquest any amb el teu xicot ballareu la

dansa de Sant Antoni i s´assaja els dimecres al vespre! ELI – Noooooooooo! ESCENA 6 - Anem a viure juntes?

28

LEILA- Quina passada! Com mola! Tenim els mateixos problemes! AGUEDA – O sea.. Això mola? ELI – Que sí tia! Mola trobar gent que t´ entengui. GENO – Dona entendre que trobis romàntic una baralla per tu… ELI – Què passa! ZOÈ- Romàntic, no sé, però… esta bé no? Dos homes lluitant per tu… AGUEDA – L’Andrew seria incapaç de barallar-se per mi… ZOÈ – Tal com el pintes… una mica “fluixet” es veu no? AGUEDA – Què passa! Em diràs que el teu Max va de baralla en baralla! GENO – A mi em sembla que no hauríem d’elogiar una bèstia que només

arregla les coses a cops ELI – Ei ties! Que el Juanca no és un bèstia, Vale? Una mica impetuós,

però jo el tinc controlat! ZOÈ – Estaria bé conèixer aquest Juanca… ELI - “Verlo, vale, pero a dos metros, bonita” Que les que són com tu ja

me les conec jo… ZOÈ- Mira la santeta… no et vas liar amb un altre perquè“te sentías sola”? LEILA – Ei ties! Tranquil·les no? Estaria bé conèixer el Juanca, i l’Andrew

i el Nasi, fins i tot el Julià… o el Max, no sé… AGUEDA - Ai, no se vols dir? LEILA – I tant! Ousters ties… I is anéssim a viure juntes? ZOÈ – Què? GENO – Noo! ELI – “Pos!” Podria estar bé no? LEILA – Seria genial! Ocupem una casa! Totes! ZOÈ – Mira, maca. A mí el rotllo polls, rastes… no em va massa ,vale? AGUEDA – Ui no! Ocupas no! Un piset, d´ estudiants… ELI – “Bé” Jo aquest any no estudio però el que ve si! GENO – No se si seria convenient? LEILA – T’allunyaria de la mala influencia dels teus pares… als se la

comunitat segur que els agrada. ZOÈ – I un pis on només hi viuen noies… AGUEDA – Potser els meus pares voldrien i tot! ELI – I si no volen: que es fotin! LEILA – Dona, tampoc és això… que viure sense telèfon ,ni pasta… GENO – Jo crec que la meva mare no hi posaria pegues… ZOÈ – Jo els ho dic i punt! ELI - Jo com que em guanyo la meva “guita” faré el que em roti. LEILA – Si al meu pare li dic que vaig a un pis amb tot noies no dirà res i

la meva mare segur que ho troba “xic” AGUEDA – O sea… que super no?

29

ZOÈ- Molt bé si, anem a viure juntes… on? GENO- És clar, ens fa falta un lloc… LEILA – Un pis gran… ELI – Amb habitacions “separades” no? Que una vol intimitat d’acord? ZOÈ – Doncs, si hem de llogar un pis entre totes, se’ns en va el pressupost! GENO – Jo no en tinc gaire de pressupost sabeu… El que em passen els

meus pares no és gran cosa, i he de fer les aportacions a la comunitat…

LEILA- Jo mentre tingui la targeta del “papà”… AGUEDA – Jo per cales, rai… ara … que… Clar! Què super! Què super! ELI – Nena! Un altre “super” i t’ empasses les arracades! AGUEDA – És que tinc una idea genial! ZOÈ- Maca, que lo teu són les pensar-me-les, no les idees… AGUEDA – Ara t’hauria de dir Talgo gros no? Paro jo tinc… GENO – Pasta… xicot… cotxe… No ens ho tornis a explicar eh? AGUEDA – Nooo! Tinc… ZOÈ – I hauria de ser una mica cèntric, o a prop d´una parada de metro… LEILA – Amb espai per unes plantetes… GENO – Terrasseta per pregar a les nits… ELI - I prendre el sol sense que et vegin… ZOÈ- Amb els calés que tenim i tal com està el pati… ho tenim clar! AGUEDA- Què no! Què jo tinc! LEILA – Tot el que no sigui ocupar ens sortirà car! GENO- O ens traslladem a casa d´ alguna! ELI - Clar ,totes a la botiga del teu pare! A veure si ens converteix! GENO- Noo! AGUEDA- Ahhhhh! A veure si m´escolteu! Sou exasperants! Os lo juro

por Snoopy! Podem anar al pis de la meva tia! LES ALTRES – Què? AGUEDA – La meva tia! LES ALTRES – Quina tia? AGUEDA – Ai! Una parenta del meu pare! Viu a Barcelona, prop de la

plaça Catalunya i té un àtic lliure! LES ALTRES – Té un àtic lliure? AGUEDA – Si bé ,tot l´edifici és seu, ella viu a l´entresol i a l`àtic ara no hi

viu ningú! ELI – I es prou gran? AGUEDA – I tant, té…. Sis habitacions! Dos banys… saleta… golfes…

Ah! I Solàrium! GENO - So ..què? ZOÈ – Solàrium! Una terrasseta que es pot tancar i prendre- hi el sol LEILA – Seria genial! I ens el deixaria sense coaccions?

30

AGUEDA – I tant! A mi segur! Em tracta tant bé… Gràcies a ella… Vaig conèixer Barcelona… El club de polo… El Liceu… L´ òpera… Els balls de gala… Els dies que passava a casa seva de petita eren genials!

ZOÈ – Ara sabem d´on et ve aquesta vena divina i pija! AGUEDA – Mira, ja ha parlat “Donya senzilla” Va, Que és superfort!

Anem totes a viure al pis de la tia? LES ALTRES - Fet! AGUEDA – Pot ser genial! Viure sense pares! LEILA – Sense prohibicions! GENO – Ni imposicions! ZOÈ - Ni interrupcions! LES ALTRES - Mira-la ella! ZOÈ – Que passa! Serà que no hi havíeu pensat vosaltres! AGUEDA - Ens ho passarem genial! LEILA – Viurem com voldrem! GENO - Farem el que voldrem! ELI – Vestirem com voldrem! ZOÈ – Vinga, que sí! Que ho veig clar! Fet? TOTES – FET!!! FOSC - ½ PART 2ª PART – El decorat ha canviat una mica. Continuem veient les cinc portes de costat,

que ara seran l ´habitació de cada una de les noies. però a l´esquerra hi ha una escala que puja cap a les golfes i el solàrium (que queden fora de la nostra vista. L´escala queda posada lateralment de forma que quan pugen veiem els personatges de cara i també podem veure sota l´escala, un armari traster on

S’ amagaran quan la situació ho requereixi. La part dreta té una entrada que ve del carrer i una altre que dona a la cuina.

ESCENA 7 – Arribada: que guai! Que guai!

(No hi ha ningú a escena, veiem el pis i una pila de caixes en un lateral,

entra Geno amb una bossa, cohibida)

31

GENO – Hola!.... Hola… Que hi ha algú?... Passo eh? . Ostres, suposo que no m´he equivocat… He trobat obert… Hola!!! A veure… (mira un paperet) Sí, sí, Pau Clarís amb Diputació, àtic segona. Està bé. I sí, molt cèntric. Enmig de tot. Quina por!(pausa, mira una mica) Sembla net i espaiós… Sí que deu ser aquest. I aquest munt de bosses i caixes? Ostres! Totes ja deuen haver portat l´ equipatge… Si que tenen coses… No és convenient gastar diners amb bens efímers… La moda és una arma del dimoni… No sé si faig bé de voler viure amb aquestes. A la comunitat m´han dit que és una oportunitat per portar més noies al ramat. Serà divertit no? Amb altres noies m´ho passaré bé. I potser si que alguna es convertirà no? Però no se… potser seran una mala influència… Sento soroll… Atenció!

(ENTRA LEILA, DE PRESSA AMB UN “PETATE” I UNA MOTXILLA) LEILA – hòstia! Quin piset no? Hola… Espera… tu et deies… Ramona! GENO- Genoveva… LEILA- Ah! Si! Genoveva… Perdona. òstia! Mola el piset no? Què gran! (mira per la finestra) i des d´aquí es deu veure fins a la Gran Via, segur!

Quina passada! Ja tindré refugi quan ens persegueixin els mossos a les “manis”!!!! No ha arribat ningú?

GENO – Sí, jo. LEILA – Si bé, ja m´entens, a part de tu. GENO- Suposo que he estat la primera, però abans deuen haver vingut les

altres… Mira quina pila de paquets. LEILA – No són teus? GENO – Nooo! Només hem de gastar el necessari per vestir pulcres i

correctes. LEILA – Doncs meus tampoc! Passo de la moda saps? Si que tenen

trastos entre aquelles tres! Ei! Això pot ser genial no? Sense pares que ens diguin que hem de fer i que no… òstia! Que ens ho passarem de conya tu!

GENO – Estarà bé viure juntes no? En comunitat… LEILA – Serà genial! Les cinc! Repoker! La última esperança de llibertat

per les noies! Des d´aquí organitzarem un moviment alternatiu que arribarà al món sencer! Les noies joves al poder! Ni homes, ni vells ni velles! Genial!

GENO – Puja algú! (entra Zoè, amb dues maletes una bossa i un porta-trajes) ZOÈ- Hola nenes! Sort que l´ascensor és gran que si no , no hi passo amb

tant trasto! LEILA – Hola! ZOÈ - Hola Leila! (petons)

32

GENO – Hola! ZOÈ – Hola Gertrudis! GENO – Genoveva! ZOÈ- Perdona! Genoveva! No em passarà més. Què ja han arribat les

altres? GENO – De moment nosaltres i prou ZOÈ- Bé! Caram, caram veig que no sóc la única que va carregada! Nenes

no us heu passat una mica? LEILA – Tia! Para el carro que això no és nostre! ZOÈ – Falten dues: l’ Eli li l´Ague: deu n´hi do si porten trastos LEILA – Doncs mira que tu… ZOÈ- No n’hi ha per tant nenes, dues maletes, els vestits i el “necesser”

què menys no? Ei noies! Que això pot ser brutal no? Serem un bon equip! Segur! Ens ho passarem bé… ho tinc tot calculat! Serem un equip invencible! Arribarem a dalt de tot! Si em feu cas i em deixeu aconsellar-vos i supervisar-vos tenim l´èxit assegurat! Totes! I jo la primera.

(soroll, entra Eli, porta una bossa i sabates a les mans) ELI – Ei!!!!! Que passa! Ties com mola no? Encara que tindrem de parlar

amb el pavo de l´entrada… que una mica més i no em deixa entrar! GENO – El porter? Què li has fet? Si a mí no m´ha dit res! ELI - Res que he entrat, i em surt el pavo del “garito” i em iu que no puc

entrar. I jo que li dic: “Que passa pavo! Que jo sóc l´amiga de l’Ague i de la tieta” I no va el “notes” i em diu. Ah! Si és amiga de les senyoretes Sobrevia… pot passar. Senyoretes Sobrevia! Quin lujo no?

GENO- Nena es que… entre la pinta i l´accent… LEILA – Que passa amb la pinta! Tothom és lliure de vestir com vulgui

no? ZOÈ - A mí no m´ha posat cap problema… M´ha mirat com preguntant…

Jo l´he mirat com si visqués aquí de tota la vida… i he entrat! Per cert… Hola Eli! (petons)

ELI – Ai sí nenes, hola! Hola Leila ( petons ) Que tal (“palmadetes” a la cara de la Geno) com va Guadalupe?

GENO – Genoveva… ELI – Ah si! Genoveva… òstias que llarg no! Et puc di Geno? GENO - Dona… jo… prefereixo… ELI – Geno! Sí, et queda bé! Quina passada ties! “Pisazo”… “Terrassa”…

Amigues… Això serà una festa total! Una festa contínua! Ties! Ties! Que ens ho passarem “dabuten” no? Per cert… on deixo els trastos?

LEILA – No sé… de moment posa’ls amb els d´abans no? ELI – D’abans?

33

ZOÈ – Vol dir els que heu portat abans amb l´Ague i heu apilat aquí… que ja em direu que fareu amb tants trastos?

ELI – Ei!!! Para el carro “bonita” que “Io” no he “vingú” aquí abans eh? Que ja et dic que el porter ni em coneixia!

LEILA – Així tot això és de l´Agueda? òstia! ZOÈ – Si te més roba ella que nosaltres i totes les nostres famílies juntes!!! ELI – “Dabuten” així podrem variar de vestuari… a veure… GENO – Penses agafar-li la roba? ELI – Som companyes no? Leila, vosaltres no creieu en la comuna? I tu

Geno no dieu que s´ha de compartir? La òstia! Quantes sabates! Mira, mira, que guai no?

(entra Agueda, seguida de dos operaris amb paquets, un d´ells és el Juanca, que d´entrada no reconeixem per la pila de caixes que porta i el fan passar directe a l´habitació a descarregar)

AGUEDA - Exactament tres-cents setanta- un parells! Són la meva debilitat! Hola guapes! Hola Zoè, sempre tant elegant (petons), Leila, tan genuïna tu (petons), Eli, nena ets tot un estil (petons) ah i no pateixis, si les tractes bé et deixaré les que vulguis. Ah i Griselda! Tan prudent sempre tu! (petons)

GENO – Genoveva! AGUEDA – Ai, sí, perdona! Nois, la resta deixeu-ho a dins d´aquella

habitació. Nenes, perdoneu si he triat abans, però és la única que té vestidor i, com podeu veure, em fa falta…

(els operaris anirant passant amb caixes, ara plenes, ara buides i el Juanca va quedant tapat)

ZOÈ – Estàs a casa teva… ELI - “Peazo pisazo “no?? AGUEDA – Està prou bé no? Ja l´heu vist tota? GENO – Acabem d´arribar AGUEDA - Aquí baix, les habitacions, la saleta… cap allà la cuina i cap a

l´altre cantó un dels banys… l´altre és dins l´habitació que he triat jo… I cap allà la cuina. A dalt, les golfes, que servien d´estudi i la terrasseta…

LEILA – Una terrasseta! Vaig a veure-la! Segur que si hi pengem pancartes . Es veuen des de la plaça Catalunya. AGUEDA - Leila! A veure, la tieta em deixa el pis, però res d’escàndols

a l’esca-la, de “manis” o pancartes; Ali, la música baixeta; Genovesa, res de incordiar els veïns amb prèdiques; Zoè, entre els veïns hi ha varis empresaris, ni mirar-los, vale? El que feu a les vostres habitacions no m´importa, però sobretot no podem molestar els veïns… d´acord?

TOTES - D´acord LEILA – Vaig a veure la terrasseta! (surt)

34

ZOÈ – Tranquil·la, els veïns els deixarem tranquils….. ELI – Ara que els tenistes… si els portes per aquí… AGUE- O sea… A veure si ens entenem… Per favor… Vosaltres dues

podeu creure molt en les vostres “actituds” però jo també tinc les meves… O sea… que millor que ens respectem cada una el “terreny” de les altres, vale?

ZOÈ I ELI - Vale, vale ZOÈ – (a part) Ja veurem… ELI - (a part) Tu deixa el tenista a tiro… GENO – Ague, per mi no pateixis. Jo no et trairé. (apareix LEILA per l´escala, esverada) LEILA – Ties! Ties! Que hi ha una vella fent topless a la terrasseta!!!!! ELI - No fotis! AGUE – La tieta! I això que la vaig avisar! ZOÈ – Mira-la ella! I els escàndols al veïnat?? AGUE- No passa res, la terrasseta queda molt recollida i pots prendre el

sol tranquil·la que no es veu des de cap pis ni de cap edifici del davant…

ZOÈ - Que guai no? (entra tieta CARMINA, amb barnús i “rulos”) CARMINA - Nenes quin esverament! M´heu espantat!Àgueda guapa, ja

sou totes aquí? (petons a Ague) Ai “Juventud, divino tesoro” a veure, em presentes les teves amigues?

AGUEDA - Ja coneixes a Leila, la més alternativa i compromesa de la colla

(petons) CARMINA – Ai, nena quins cabellots! Ara que es veu bufona no? AGUEDA – Genoveva, la més bona noia.Ara, vigila que no et

“converteixi” CARMINA – Ja veurem qui converteix a qui… (petons) AGUEDA - Eli, la més marxosa. CARMINA – Tu i jo ens entendrem, segur (petons) AGUEDA – Zoè, la mes… la mes… La MÉS! CARMINA – Hola guapa! (petons) Àgueda, la competència serà dura eh?

Mireu, guapes, mentre no m’esvereu el veïnat , que tots són llogaters i em mantenen… feu el que vulgueu. Jo no us diré res, això sí la terrasseta la faig servir, que per això us deixo el pis i no el llogo, i si m´apunto a alguna de les vostres festetes… que una encara te molta marxa!! Vaig a canviar-me que aquesta tarda obren el “Suton” i una Vip com jo no hi pot faltar.

(surt) LEILA –Hòstia! Que guai la vella no?

35

AGUEDA- El meu pare diu que és l´ovella negra de la família, de jove, era artista, em sembla que va arribar a vedette d´algun lloc; i, es clar, a la família no li semblava gaire be. Tot i que el meu pare sempre ha procurat que jo hi passi hores i li caigui be, que una o altre de les nebodes ha d’heretar tot això…

ZOÈ – I ara no ha pogut negar-se a que vinguis aquí AGUEDA – Exacte! O sea, que la seva garraperia ens ha servit per la

nostra llibertat!! GENO – A mi m´ha semblat una velleta encantadora. ELI – “lo que tiene “ és “musha marxa” que segur que “se ve” amb mi al

tecnodromo més d´una nit! AGUEDA – Bé, doncs això és lo que hi ha… Que cada una agafi

l´habitació que més li agradi, s´ instal·li i després ho celebrem. (cada una entra en una habitació, surten els operaris, ara ja sense caixes,

Àgueda els acompanya) AGUEDA – D’acord, gràcies nois! OPERARI - “Gracias a usté, señorita, ya sabe a su disposición! JUANCA – Pa “lo que faci farta” ja sap on trobar-me. AGUEDA – Ui, que mono! Molt… hispànic, no? JUANCA - “Si la señorita quiere conosse un verdadero masho ibérico” ja

“lo” sap. Juanca. Al messenger Mushojuanca arroba tuning.com AGUEDA – Oh! (Entra ELI) ELI - Ague, que ia m´he instal·lat! Juanca! Que fas tu aquí? JUANCA – hòsties! L’ Eli! xurri!!! Quina “casualità” no? ELI – Què hi fas tu, aquí? Amb aquesta? JUANCA – “Ja te vai dir” que tenia un “trabajillo” amb el Sebas, dons mira

el “trabajillo” era el traslado de la senyoreta! I tu, aquest és el pis que deies que anaves a viure?

ELI – “Pos si” Ague, aquí Juanca, el MEU xicot, vale? Lo que deiem dels “territoris” …. Oido?

AGUEDA – Ai, molt de gust! Tranquil·la guapa, que és mono ,però no conjunta amb res del que tinc…

ELI – (al Juanca) I tu, “ aire de por aquí” que ja parlarem aquest vespre… JUANCA – Xurri!! Que hasta “de morros” estàs boníssima! Guapa! (surten Juanca i l´operari, entren les altres noies) LEILA – Nenes, nenes! Que guai! Això serà genial! Ens ho passarem de

conya! AGUE – Vinga un “xupito” per celebrar-ho! (en posa cinc i brinden, Eli, una mica mosca) GENO – Ei, que no se si és gaire convenient, això… AGUE- No siguis aiguafestes!! ZOÈ - En una ocasió així es perdona tot!

36

LEILA- I tant! Visca la llibertat! Fora l’opressió paterna! Això serà genial! AGUE – Superfort! GENO – Divertit! ZOÈ - Interessant! ELI – Ja ho veurem…. (FOSC) ESCENA 8– Convivim o ho intentem

(Comença amb Geno baixant de la terraceta, es mati i ve de resar, va de

puntetes, per l´altra banda arriba ELI de festa amb les botes a la ma i també de puntetes)

GENO – Eli! Ara arribes? Si ja és de dia! ELI – I tu véns de resar? Estàs boja tia! GENO – No canviïs de tema, no és massa convenient això que fas! ELI – No em ratllis! M´he tirat mitja nit ballant al Tecnodromo per pasta i

l´altra mitja a Asfixia per tenir content al Juanca, Tinc els peus fets una merda!

GENO – Doncs jo vinc de la terrasseta de pregar. I fot un fred que pela! Ai, no sé si es convenient parlar així! Però bé, segur que em guanyo la salvació.

(entra Leila, de la cuina, porta cafè, va preparada per una “mani”) LEILA - Geno, una mica de cafè? Eli! Que fas llevada tan d’hora? GENO - No es lleva d´hora, va a dormir tard… LEILA – Ara arribes de festa? ELI – “Pos si”, què passa? LEILA – Res, res, quina festassa nena! I on heu anat? ELI – Com sempre, al Tecnodromo i a Asfixia i en sortint al “Petaos” un

after molt canyero LEILA – Al “Petaos”? Diuen que és la òstia! Una vegada hi vam voler

anar però un segurata no ens va deixar entrar! ELI – Es que nena, amb aquesta pinta… LEILA – No se qui feia mes mala pinta… ELI – Si un dia vols anar-hi m´ho dius, et deixo un parell de “trapitos” i

amb mi entres segur, sóc VIP! LEILA – Això i ens enduem la Geno. GENO – Si home! Amb mi no hi conteu! ELI - Nena, allà t’espavilen segur i et passen totes les manies de cop! Avui

hi havia uns mulatos ballant que …

37

(surt de l´habitació Zoè, mig vestida, mirant sigilosament) GENO – Mira la riallera! No sé quina peli mirava aquesta nit que només

la sentia riure! ZOÈ - Bon dia! Què reunió d’intendència a primera hora? LEILA – Que t´ hem despertat? ZOÈ – No, despertat no… però em pensava que hi hauria més

tranquil·litat… ELI - Ui, em sembla que sobrem… Per “si acas, vai” a l´habitació a posar-

me alguna cosa mes còmode. LEILA – Entesos, jo pujo a la terrasseta a buscar les pancartes que vaig

posar a assecar GENO - Ja t´ajudo, i un altre dia avisa, que aquesta nit m´he donat un

“susto” quan he sortit i he vist tot allò penjat… (surten, Zoè aprofita per fer sortir Max de la seva habitació, quan són al

mig de la saleta, ell li vol fer un petó de comiat, ella es resisteix senten soroll, s´amaga pel vol del sofà, de dalt la terrasseta, baixen Leila i Geno carregades amb pancartes, no el veuen i com que arriben al mig ell s´amaga a l´armari de sota l´escala)

GENO – Sí que pesen! LEILA- No siguis exagerada, ajuda’m a baixar-les al carrer i ja vindran els

companys. Zoè, encara per aquí? ZOÈ – Ehem! Heu portat cafè però no veig les tasses… vaig a buscar-ne

una per fer un cafetó… (Surten per cada cantó, quan no hi ha ningú Max prova d´obrir l’armari

però veu que s´obre la porta de Àgueda, per alla treu el cap Ague, i mira que no hi hagi ningú, surt i fa senyals dins l´habitació, en surt Andrew que de puntetes vol anar-se’n però quan arriba a la porta aquesta s´obre, Ague la tanca de cop, surt Zoè de la cuina i Andrew s´amaga darrera el sofà, com que veu que no pot sortir ni anar a l´habitació s´amaga dins l´armari de sota l´escala)

ZOÈ- Ague, llevada tan d´hora? Qui hi ha a la porta? AGUE- Si, mira, tinc entrenament… no sé era oberta i he sentit soroll… ZOÈ- Obre que segur que són la Leila i la Geno que venen de portar

pancartes al carrer (OBRE) AGUE – Ostres! Quina activitat de bon matí no? ZOÈ- Si, es veu que dormir no és l´ activitat preferida en aquesta casa… GENO- Qui ens ha tancat la porta als morros? LEILA – Nenes, ja està bé… AGUE – O sea, surto de l’habitació, veig la porta oberta, sento sorolls a

l´escala i us estranyeu que la tanqui de cop. Em pensava que ja ens assaltaven uns kosovars…

38

LEILA – Mira que ets exagerada… (durant aquesta estona Ague i Zoè estan inquietes, intentant de cobrir

l´armari perquè ningú l´obri, Dins, els dos nois estan completament quiets, amb abrics entremig i sense gosar moure un múscul, Geno i Leila agafen cafè, les altres es desesperen)

GENO – Ah!, Zoè gràcies per les tasses, Leila, cafè? Ague? LEILA – Si que avui tindre un dia mogudet! ZOÈ- I jo també.. AGUE – No em diguis… LEILA – Anem a protestar amb els pacifistes, a pintar un vaixell americà

que hi ha al port, segur que acabem a garrotades amb els mossos, són els millors els pacifistes!!!

ZOÈ – Molt interessant… AGUE- I tant… GENO – Jo em vaig a canviar que d´aquí una estona m´ha de recollir en

Nasi, avui ens toca predicar al Raval, em sembla que serà millor que agafi un casc de la Eli…

(surt) LEILA – Doncs jo, me’n vaig, que encara he de passar a buscar el Mingo,

que encara deu dormir! (surt, queden Zoè i Ague, visiblement incòmodes) AGUE – Si que es lleven d’hora aquestes… ZOÈ – I tu, no tenies entrenament? AGUE- D’aquí una estona… ZOÈ- Jo, em sembla que tornaré a dormir una estona… AGUE- Que has passat mala nit? Ahir no vas sortir no? ZOÈ – No… havia d´ estudiar…. AGUE – Ah… Jo tampoc vaig sortir… (silenci incòmode) ZOÈ- Mmmm. Si de cas… no se… igual em quedo aquí al sofà, a veure

que fan per la tele… AGUE- Doncs jo… potser que em vagi a canviar… (tanca l´armari i agafa la claueta, abans de sortir) ZOÈ- Ara! Per fi! Em pensava que no marxarien… (vol obrir l´armari però no pot, dins com que senten la porta tots dos fan el

gest i es veuen) ZOÈ- Hòstia! Algú ha tancat l´armari! Que faig? A veure, potser un ganivet

de la cuina… (surt) MAX – Shhhh! ANDREW- Shhhh! – De què ens amaguem? MAX- No se… aquí no es veu una merda… a veure, l’encenedor…

Andrew! Que hi fas aquí?

39

ANDREW – Romagosa!, Jo, estava amb la meva xicota, que no entenc perquè no vol que les seves amigues em vegin!! I vostè?

MAX – Si, be, jo… és una història molt llarga… Tu, no m´has vist, d’acord?

ANDREW - D’acord. (sent soroll) Shhh! (Surt entra Ague, posa la clau a la porteta, quan vol obrir la porta , entra

Eli) ELI – Ague! “Escorta” hauria d´”anà” a un “puestu” de compromís saps?

Em podries deixar alguna cosa per posar-me? AGUE- Si, clar, vine, que mirarem que trobem! (Surten cap a l´habitació, entra Zoè, amb un ganivet, veu la claueta i obre) ZOÈ- Max! MAX- Vinc! ZOÈ- Corre, surt (surt Max, veu el ganivet, s´espanta) MAX – Zoè! Que fas! ZOÈ- Calla, burro! Volia obrir l´armari! Corre aprofita i surt! MAX – Ens veiem demà a la feina! (Zoè, va a la seva habitació, MAX va per sortir però veu sortir Geno,

s´amaga de cop a l´habitació de l´Eli) GENO – Nenes! Nenes! (entren Ague i ELI, vestida pija) AGUE- Jo et trobo moníssima! ELI – No se, “me vei” rara, m’assemblo a un “florero” AGUE- Moníssima! No dius que és un bateig de dia? No pots anar de

negre ni com una go-go! ELI – No sé, no sé… GENO – No ha arribat encara el Nasi oi? Si de cas aprofito i recullo tot

això? (surt amb les restes del cafè cap a la cuina) AGUE- Ara que jo, em maquillaria una mica, fas mala cara saps? ELI – I quina cara vols que faci! Noia que jo avui he “empalmat” AGUE- Que vulgar! Escolta el que facis amb el Juanca no ens importa

saps? ELI – Que no! Que vull dir que he estat tota la nit de farra i ara he d´anar al

bateig de la filla de la cap! Que ja és mala llet! AGUE- Apa maquilla’t una mica, i a córrer! (Eli, entra a la seva habitació, Ague fa sortir Andrew de l´armari, mentre

veiem eli que surt de l´habitació per protestar, però Max l´agafa, li fa un petó i el gest de que calli, ella li “ posa ullets” i entren a l´habitacio)

AGUE- Vinga Andrew!

40

ANDREW – Encara no sé perquè m´amago! AGUE - Perquè no vull que aquestes bruixes et vegin per aquí, que

encara et tirarien els trastos… ANDREW- Que possessiva! AGUE- Mira, la Leila i la Geno no són perilloses, però les altres dues…

Vinga tira cap a fora… (Veiem que s´obre la porta i entra la tieta, Ague queda davant seu i

Andrew amagat darrera la porta, en aquest moment surt Zoè i veu la situació, escolta)

CARMINA – Bon dia! Uh! Àgueda que m´esperaves? AGUE- Tieta! Bon dia! He sentit soroll a l´ escala… CARMINA – Passo cap a la terrasseta eh? AGUE- Tan d´hora? CARMINA – Nena! Que són les onze del matí… i a la una tinc un dinar

amb les amigues, i a les tres partideta i a les cinc ball i a les sis… AGUE- Stop, stop, stop… Tieta, si de cas puja després al migdia, que ara

encara fa fred saps? CARMINA – Que m´has d´explicar a mi! AGUE- Es que ara la terrasseta està ocupada… la Zoè pren el sol i… CARMINA- Ja el prendrem totes dues! AGUE- Noooo! Que la Zoè és molt vergonyosa i… CARMINA – Vergonyosa aquell pendó? AGUE- Tieta, que una cosa és que sigui una mica “lleugereta de cascos” i

l´altre que la tractis com una puteta! Vinga surt! Va que t´acompanyo.

(Ague surt a acompanyar la tieta, Andrew queda palplantat, primer Zoè parla per ella, despres a Andrew)

ZOÈ – Pendó? Puteta? “Lleugereta de cascos”? Si, si… Molt interessant… Ostres! Si tinc un ric i famós tennista a casa! Hola… Tu et deies… Andrew oi?

ANDREW - “Ow Yeah!” ZOÈ – Zoè! (petons) Saps que m´encanta el teu drive? ANDREW – És el meu millor cop… ZOÈ – I tot ho fas tan bé? ANDREW – No se que dir-te… ZOÈ – I t´han deixat aquí sol? ANDREW- Si… ZOÈ- Tu, hi deus entendre en massatges no? ANDREW – He estat tota la vida enmig de fisioterapeutes ZOÈ – Doncs, me’n podries fer un? Es que em sembla que m´he fet una

petita contractura… aquí… aquí… aquí… (entra a l´habitació, i l’estira)

ANDREW- Podem donar-hi una ullada!

41

(entra Agueda seguida de Nasi, molt espantat) AGUEDA – Passa, vinga, passa! NASI – No sé si és convenient… AGUEDA – Convenient? Nen que només us ensenyen aquesta paraula a les

reunions? La Geno sempre està igual! NASI – Genoveva… és més bonic. AGUEDA – Bonic? Uf! Molt antiquat! Per favor! Per cert, em dic Àgueda,

Ague pels amics (petons) NASI – (completament esmaperdut) Ague… molt bonic… ostres… AGUEDA – (mirant per la saleta) O sea… juraria que Andrew no ha

baixat per l´escala… potser per l’ascensor… NASI – Escolta… tu… tu ets… AGUEDA – Àgueda, ja t´ho he dit NASI – I tant! Àgueda! La campiona de tennis! Si no em perdo cap dels

teus partits! I això que no és gens convenient! AGUEDA – Un fan! Tinc un fan! NASI – És que vostè és tan… tan… AGUEDA – Per favor… no em tractis de vostè que… els amics de les

meves amigues… són els meus amics! Vine, que et donaré una foto signada!

(entren a la seva habitació, arriben Leila amb el seu pare, Eduardo) LEILA- Veus com és un edifici respectable papà? EDUARDO – Parece normal. Los vecinos que bajaban por el ascensor

parecían normales… Bien… LEILA – Veus com la mamà no et va enganyar? EDUARDO – Me dijo que el pisito estaba muy bien, es muy céntrico…

Por cierto, teneis problemas con los okupas? Cuando he aparcado aquí delante, había un grupito con pancartas! Será posible! Preparando alguna manifestacion! Si yo mandara! Con los grises andaríamos mejor, esos mossus, són unos blandengues.

LEILA- No papà no, no hi tenim cap problema amb els okupas, (a part) Sort que l´he vist arribar i m´he ficat a la pastisseria d´aquí sota…

EDUARDO – Y las amigas, son todas chicas respetables? LEILA – Ui, sí y muy monas… EDUARDO- Y el pisito de quién es? LEILA – Ja t´ho vaig dir, de la tieta de l´Àgueda .Una velleta molt

respectable… Va vinga, vine a veure la meva habitació i ja podràs marxar eh? Que deus tenir feina…

EDUARDO – Puedes asegurarlo. Tengo que ver a mis abogados! No hay manera que quitarme esos okupas de encima! A ver si acabamos con esto y organizamos una buena redada!

LEILA- Vine, passa, aquesta és la meva habitació

42

(entren, per la porta entra Julià, a poc a poc, molt prudent) JULIÀ – Hola… és obert… passo. Zoè? Que ets per aquí? Hem quedat a

les deu a la porta, però ja són dos quarts de dotze… No la veig… Ostres no se si tenia d’haver pujat, potser s´enfada… Zoe? He portat magdalenes! I sucs d´aquells que t´agraden a mig mati! He agafat pinya, préssec, taronja, maracuya i “frutas del bosque”! Suposo que amb un o altre hauré encertat…

(entra Geno) GENO – Hola, m’ha semblat sentir al Nasi… Ui! Si no és ell! Hola… JULIÀ – Hola… sóc en Julià… GENO - Genoveva… a qui busques? JULIÀ – A la Zoè, som amics. Amics i prou eh? GENO – Ara! Si ja ens ha parlat de tu… bé, molt bé… JULIÀ- La pots avisar? GENO- Si ara, seu, ja vinc… ui… (vol fer seure a Julià al sofà, ella vol passar i s´entrebanca i cau sobre ell,

en el mateix moment entra LEILA, de l´habitació amb son pare i veuen la situació)

EDUARDO Però… què significa esto? LEILA – Geno! Què fas? GENOVEVA- Ui.. jo… m´he entrebancat… LEILA – I aquest qui és? JULIÀ- Julià… LEILA – L’amic de la Zoè? EDUARDO- Se estaba liando con el amigo de su amiga? GENOVEVA – No és el que sembla… jo… jo… LEILA – Que no… que ella es molt prudent! I ell molt tímid! EDUARDO – Ya lo he visto! GENOVEVA – Jo… jo…. (surt plorant, entra Zoè embolicada amb un llençol) ZOÈ – Què són aquests crits? EDUARDO – Este, que estaba aprovechándose de una pobre muchacha en

el sofá! ZOÈ – Julià? JULIÀ – Jo no! Zoè, ha estat una equivocació! ZOÈ – No em puc creure això de tu! JULIÀ – NO he fet res, de debò, jo t´esperava… ZOÈ- I has aprofitat el temps amb la Geno? EDUARDO- Y usted, dónde va de esta guisa? ZOÈ- Jo… jo… (LEILA mira dins l´habitació de Zoè) LEILA – Zoè! Aquell és… ZOÈ – Calla tú

43

EDUARDO- Quien hay ahí dentro? ZOÈ – Mi masajista particular! Pasa algo? Tengo… la espalda desviada! EDUARDO – Ah!Si es un masajista… se entiende. LEILA – Masatgista? ZOÈ – Masatgista! Vale? I a callar! I tu, no t´he dit que m´esperessis a

baix? Doncs au, espera’t que ara baixo! JULIA – D’acord,d’acord, ja ho deia que s´enfadaria… (Zoè entra a la seva habitació, Julià vol sortir, però es fica a l´habitació de

Eli) JULIA – Ahhh! Perdó… perdó… perdo.. (Entra Eli, disparada, amb la camisa del Max) ELI – Però… Tu de què vas! JULIA – Perdó… perdó… (surt corrents per la porta) LEILA – Eli… el MEU PARE! ELI – AH! (tant tranqul·ila) Tanto gusto! EDUARDO- Però… però… què es esto? (Surt Max sense camisa de l´habitació) MAX – Eli, però què passa? EDUARDO – Romagosa! MAX – Señor Fernàndez! EDUARDO – No estaba usted en trámites con la policia por lo de los

okupas? MAX – Si… éste… yo … ahora estaba… investigando… eso… si …

investigando… Si a caso… Me voy! (surt disparat per la porta) ELI – Però… on vas? Que te deixes la camisa!!! Vai a tirar-li pel balcó! (es fica a la seva habitació) LEILA- La Eli… i aquest qui era? EDUARDO – Mi abogado! El que lleva lo de los okupas! Pero tú donde te

has metido, hija mia? (es sent una forta frenada al carrer i un xoc entre cotxes, al cap de poc

sirenes, ENTRA AGUE) AGUE- Si us plau! Si us plau! Que fort! LEILA – Què ha passat? AGUE- Que us vaig dir que res d´ escàndols! I ha sortit l’ Eli al balcó mig

en boles i ha tirat una camisa a baix, un autobusero l’ ha vist, s´ha quedat empanat i s´ha tirat sobre un cotxe que sortia de l´aparcament! N´ha sortit un tio sense camisa i ha començat a cridar-li a l’ Eli!

(entra Geno i Zoè) GENO – Ui la quin embolic! ZOÈ – Aneu a agafar a l’ Eli que està tirant els testos a un autobusero! (entren totes a l´habitació del’ Eli, menys Leila que intenta d´arreglaro

com pot)

44

LEILA – I aquesta que has vist és la neboda de la propietària… mona oi? EDUARDO- Pero esto! Esto…. LEILA – No l’ has coneguda? És la Àgueda Sobrevia… la tenista… EUARDO – Pero niña! Pero què estás diciendo? (entren Ague empenyent a Zoè) AGUE- No ho emboliquis més! ZOÈ – Que està tirant testos al meu jefe! AGUE- No, que els tira a l´autobusero! Ara, la Geno ja l´ha ficat a dins! EDUARDO- Però que clase de piso de locas es esto! LEILA – Que no n´hi ha per tant papà! EDUARDO- Què no? Si salen tios de todas partes! (entren Eli empenyuda per Geno, que li esta acabant de posar un jersei) ELI – Que me dejes! Que a aquell sortit li fai passar les ganes de mirar de

un “tiestarazo”!!! GENO – Pau! Pau! Hi hagi pau! AGUE- Per favor! Per favor! Nenes! Que us vaig dir que res de escàndols!

Vam quedar que res de tot això aquí a casa! (ENTRA NASI DE L´HABITACIÓ DE AGUE) NASI – Àgueda jo… EDUARDO – Otro! Aún queda otro! GENO – Nasi! Què hi fas tu aquí? I amb aquesta? NASI – Li he demanat un autògraf! Una foto firmada! Mira! GENO – No ho vull ni veure! Traïdor! I les tres pes? Eh? Surt de casa

meva! NASI – Jo.. jo… EDUARDO – Esto es el acabóse! Este piso es Sodoma y Gomorra! (surt, en sortir ell entra Carmina)

45

CARMINA – Nenes! Nenes! Què és tot aquest escàndol? Els veïns! EDUARDO – Però.. CARMINA – Tu… EDUARDO - Carmencita de las Américas! TOTES – Què? AGUE – Era el seu nom artístic, de quan feia de vedette! CARMINA – Eduardito! EDUARDO- Cuánto tiempo! CARMINA – Veinticinco años! EDUARDO – Mi padre me envió a estudiar a inglaterra! CARMINA –Ya mi me regaló este edificio para que desapareciera! EDUARDO- Entonces… era verdad! CARMINA – Si! EDUARDO- Madre! CARMINA – Hijo! (es desmaia) TOTES – ÒSTIA! (FOSC) ESCENA 9 – Ens posem a parir??

(a escena Geno i Zoè en pijama, és el vespre del mateix dia) GENO – Jo no m´ho podia creure ZOÈ- Et penses que els embolics de faldilles els hem inventat la nostra

generació? GENO – No, però… ZOÈ- El que no se si funcionarà és això de la festa de pijames… GENO – Una festeta totes cinc ens farà retornar a l´ harmonia… ZOÈ – Ja sembles la meva mare. GENO- Alguna cosa per picar…seiem a xerrar una estona i arreglem les

coses, no? (entra ELI, va vestida per fer airòbic) ELI – Nenes, voleu dir que és bona idea? ZOÈ- Ja ho he dit jo això GENO – On vas vestida així? ELI – No sé, és el més semblant a un pijama que tinc… jo normalment… GENO – Dorms en boles? Ai Déu Meu! ELI – Que no! “Bragas de cuello alto” i la samarreta més vella i donada

que tinc, però no queda massa bé per una festeta no? GENO – No, no, millor així. ELI- Quin embolic no? aquelles aquest matí… GENO- I tant, perquè ara… què són aquelles dues, cosines?

46

ZOÈ – No sé, parentes, o alguna cosa així… GENO – Una mica potser se semblen no? ZOÈ – Tia, com no sigui amb el blanc dels ulls… ELI – I tant, la Ague, molt fina, molt fina, però “é ma farsa…” que no ho

veies que li “ponia ojitos” al teu Nasi GENO – En Nasi és un traïdor, i ella… ZOÈ – Doncs mira que l´altre, molt revolucionària, molt revolucionària

però viu de la pasta del seu pare, que és un especulador. GENO – Un altre, que molt bona família però és fill d´una vedette… (entra LEILA) LEILA – Ei que us estic sentint, eh? Que jo encara no m´ho puc creure,

tinc una iaia nova! Que li dic! Teòricament havia mort en el part del meu pare…

ZOÈ – Això sembla un “culebron” LEILA – I a la Ague, què li dic? Tan estilosa ella! GENO – Podeu ser bones cosines… LEILA – Només em faltava una cosina pija! ELI – Sí, perquè de pija, ho és eh? Que es fa els espaguettis amb aigua

“Evian” ZOÈ – I s´hi renta les dents GENO – Amb els espaguettis? ZOÈ – No amb l´aigua de marca! LEILA – Veieu, que no podem lligar mai… (entra Ague) AGUE – Nenes! Que parlàveu de mi? TOTES – Noooo! GENO – Bé, una mica. ZOÈ – Dèiem que et cuides molt AGUE – O sea… sí clar, sóc esportista sabeu, he de cuidar-me LEILA – Vaig a buscar les begudes (surt) ZOÈ – Què, la cosineta? Esteu a partir un pinyó no? AGUE –Si us plau! Només em faltava que vingués una okupa a estirar-me

l’herència… ELI – Ague, que és la seva àvia! AGUE- No sé, no sé… Em sona una mica a culebron sudamericà tot

això… ZOÈ- Aquesta , la Leila no es dutxa, oi? GENO –Em sembla que tens raó perquè noi… com canta! ELI – I heu vist el xicot? Sembla un indigent ZOÈ – Què vols? Un mariaxi que viu en un casalot i toca al metro… AGUE –Si el seu pare se n ‘assabenta… GENO – No li diràs, tu no? AGUE- No sé…. Depèn de com es porti…

47

(entra Leila) LEILA – Zoè, em sembla que tens el Julià cantant amb una guitarra a baix

el carrer… ZOÈ – No fotis! A veure! ELI - “Oé” i què toca, rumbetes? (surten les dues) GENO – Jo també hi vaig… LEILA – Nooo, espera… nenes, no us en vau adonar l´altre dia? AGUE - De què? LEILA – La Eli, que es va repassar el Jefe de la Zoè, L’advocat del meu

pare! GENO – Apa! LEILA – Que sí, que el vam arreplegar sortint de la seva habitació, per això

anava sense camisa! AGUE – Clar! La camisa que li va tirar! Per això es va quedar en boles al

balcó! LEILA - Es que aquesta una mica…. “verbenera” és eh? AGUE- Què vols, una go-go! GENO – Doncs a mi em sembla bona noia… AGUE – I l´altre també s´ho mereix LEILA – Si ho sabessis, com s´ho mereix… AGUE – Sí, perquè ella tampoc mira prim… el Romagosa és casat! (entra Eli) ELI - Ties, ties! Quin “pardillo”! Li està cantant poesies des del carrer!

Han sortit tots els veïns! AGUE- Nooo! Per favor, un altre numero no! Que ja n´hem tingut prou el

mati! (Surt cap on és Zoè) GENO – Hi vaig! LEILA – Nooo! Espera, ELI, ja saps que ahir la Zoè no estava sola? ELI – Clar , el Max estava amb ella, m´ho ha dit, però jo no soc gelosa! LEILA – Noo, quan el Max ha sortit… ELI - Que vols dir? LEILA – Doncs que després de tot el “follón” mentre totes érem a la cuina

reanimant la tieta, un altre s´ha pogut escapar… GENO – Qui? LEILA – L´Andrew ELI – L´Andrew estava amb la Zoè? LEILA – Si, jo el vaig veure a la seva habitació! I no vestit precisament! GENO – Nena, ets pitjor que el Lecturas! ELI – Aquesta de la Zoè ho aprofita tot! Mentre tinguin una bona conta

corrent … (entra Ague)

48

AGUE- Que fort, pobre tio! Aquesta de la Zoè no te cor! No va i li tira una galleda d´aigua al pobre noi?

GENO – Li ha tirat una galleda d´aigua? Pobret AGUE – L’ha deixat com un poll! GENO – Vaig a veure-ho LEILA – Si va ves-hi i porta la Zoè cap aquí, que això era una festeta no? ELI - “Esso” i al mateix fer porteu les “birretes”no? (surt Geno) ELI – Aquesta de la Zoè te un “peligro”… LEILA – Doncs la mosqueta morta de la Geno no es queda curta… AGUE – Si home! LEILA – Ague, que aquest mati quan he entrat amb el meu pare

pràcticament estava violant en Julià! ELI – Clar! Per això està emprenyada amb ell la Zoè! LEILA – I això que no hi te cap dret! Tal com fa patir sempre a aquest

xicot! AGUE – De la Geno si que no m´ho esperava! (Entren la Geno i la Zoè) GENO – Zoè, t´has passat tres pobles! ZOÈ – Ja tornarà! I tu, mosqueta morta, ja tens el Nasi no? Deixa estar

aquest que a mí m´és molt útil! AGUE – Zoè , no et passis amb la pobre noia, que no ha fet res! No com

tú! ZOÈ – Tu calla! Que tu també tens coses per amagar! AGUE – Jo? No us creureu que m´he repassat al Nasi? ZOÈ – Nooo! Al Nasi no…. LEILA - Explica, explica… ZOÈ – No us estranya que no ens hagi parlat del reportatge que li han fet? ELI – Reportatge? ZOÈ – Si… al “Trece minutos” “Nuestra campeona de tenis, juega “sets”

en otro campeonato: solo tiene la pierna lesionada Andrew?” Mireu, Mireu.

LEILA – A veure… GENO – Aquí… són fotos dins d´una discoteca… Nena quedes guapísima

a les revistes! AGUE- Si. A una discoteca? LEILA – Ostres! Que ben acompanyada! Com s´arramba! AGUE- Doneu-me això! ELI – Si home! A veure? LEILA – Pero… si aquest…. És.. ELI – El Juanca! Pero tu de que vas “monada”? ZOÈ – Mira-la ella! No deies que no et combinava amb res?

49

ELI – D’ aquesta t´en recordes! I ell també! AGUE- No et facis la “santeta” que tu bé que et repassaves el Max ZOÈ – Que dius! GENO – Nenes! Nenes! Tinguem la festa en pau! TOTES – Tu calla! ZOÈ- Eli! Tú i en Max? Però, tia no haviem dit que no ens

“trepitjariem”?? ELI – La primera de incomplir-lo has “sigú” tu! ZOÈ – Si home, aquesta que lo de les fotos és de la setmana passada! I no

canviis de tema: Pendo! ELI – Pendó jo? I tú que és el que feies aquest matí, que lo d´aquesta no

ho sabies pas per venjar-te GENO – Nenes… que això acabarà malament… TOTES – Tu calla! ZOÈ- Aquest mati? AGUE - Venjar-te? ELI – Dic jo, que el “revolcon” amb el tenista era per venjança no? AGUE – El Tenista? ELI – El TEU tenista!! L´Andrew AGUE – O sigui que tu i l´Andrew… LEILA – Empatades! GENO – Nenes… nenes… TOTES – Tu calla! AGUE – Sou… sou…. ELI- Unes traïdores! AGUE - Pendons! ZOÈ – Aprofitades LEILA – Xafarderes! TOTES- Això tu! ZOÈ – Manipuladores! TOTES – Mira qui parla! ELI - Escalfabraguetes! TOTES – Apa aquí! Mira’t al mirall guapa! AGUE – Hipòcrites! TOTES – Ja ha parlat la santeta! LEILA – Egoïstes ZOÈ – Fustrades ELI – “Folloneres” AGUE – Envejoses GENO – Sou… TOTES – Tu calla! GENO – Sou.. TOTES – Que callis!

50

GENO – SOU…. (Entra Carmina) CARMINA- Prou! Que ja està be, home! Vinga, S’ha acabat! Cada una a

casa seva i prou! TOTES - Vaaale! (fosc) (Avancen totes cap a primer terme, fan el gest de picar una porta… i diuen

a l´hora:)) TOTES- Pare, m´ho he rumiat, i no m´agrada deixar-vos sols, si de cas

torno a casa, vale? FOSC- Fi Sant Feliu de Codines, Abril del 2009