TÍTULOS PUBLICADOS Lluís Pons Pujol (ed.)

14
PARADEISOS. HORTI. LOS JARDINES DE LA ANTIGÜEDAD Lluís Pons Pujol (ed.) Col·lecció INSTRUMENTA 71

Transcript of TÍTULOS PUBLICADOS Lluís Pons Pujol (ed.)

C o l · l e c c i ó
INSTRUMENTA 71
Pa rd
ei so
s. H
or ti.
L os
ja rd
in es
d e
la a
nt ig
üe da
60. JOSÉ REMESAL RODRÍGUEZ, VÍCTOR REVILLA CALVO, JUAN MANUEL BERMÚDEZ LORENZO (eds.), Cuantificar las economías antiguas: Problemas y métodos / Quantifying ancient economies: Prob- lems and methodologies, 2018.
61. DANIEL J. MARTÍN-ARROYO SÁNCHEZ, Colonización romana y territorio en Hispania. El caso de Hasta Regia, 2018.
62. MANUELA MONGARDI, Firmissima et splendidissima populi Romani colonia. L’epigrafia anforica di Mutina e del suo territorio, 2018.
63. JOSÉ REMESAL RODRÍGUEZ (ed.), Colonia Ulpia Traiana (Xanten) y el Mediterráneo. El comercio de alimentos, 2018.
64. FRANCISCO MARCO SIMÓN, FRANCISCO PINA POLO, JOSÉ REMESAL RODRÍGUEZ (eds.), Xe- nofobia y racismo en el mundo antiguo, 2019.
65. JOSÉ REMESAL RODRÍGUEZ, VÍCTOR REVILLA CALVO, DANIEL J. MARTÍN-ARROYO SÁNCHEZ, ANTONI MARTÍN I OLIVERAS (eds.), Paisajes productivos y redes comerciales en el Imperio Romano / Productive landscapes and trade networks in the Roman Empire, 2019.
66. MANEL GARCÍA SÁNCHEZ, RENATA S. GARRAFFONI (eds.), Mujeres, género y estudios clásicos: un diálogo entre España y Brasil / Mulheres, gênero e estudos clássicos: um diálogo entre Espanha e Brasil, 2019.
67. GIULIA BARATTA, Benest, malest: archeologia di un gioco tardo-repubblicano, 2019.
68. LÁZARO LAGÓSTENA BARRIOS (coord.), Economía de los humedales. Prácticas sostenibles y apro- vechamientos históricos, 2019.
69. JÓNATAN ORTIZ-GARCÍA, Tejidos para la divina muerte. Los sudarios pintados del Egipto romano, 2020.
70. JOSEP VILELLA MASANA, Biografía de Osio de Córdoba, 2020.
71. LLUÍS PONS PUJOL (ed.), Paredeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad, 2020.
EN PREPARACIÓN
JOSÉ M.ª BLÁZQUEZ MARTÍNEZ (†), JOSÉ REMESAL RODRÍGUEZ (eds.), Estudios sobre el Monte Tes- taccio (Roma) VII.
18206 | Format: 210 x 297 mm | Llom 15,5 mm | CMYK + Pantone 159 C
9 7 8 8 4 9 1 6 8 6 0 4 0
17568_Paradeisos. Horti (coberta).indd 117568_Paradeisos. Horti (coberta).indd 1 26/10/20 12:2426/10/20 12:24
Universidad de Barcelona. Datos catalográficos
Paradeisos. Horti. Los jardines de la antigüedad. - 1 .ª edición. - (Col· lecció Instrumenta; 71)
ISBN 978-84-9168-604-0 lnclou bibliografia i índexs
l. Pons Pujo!, Lluís, 1971- editor literari II. Col·lecció: Instrumenta (Universitat de Barcelona); 71 l. Jardins 2. Jardinería paisatgística 3. Arquitectura del paisatge 4. Historia S. Mesopot:amia(Regió) 6. Egipte 7. Grecia 8. Roma 9. Congressos
© Edicions de la Universitat de Barcelona Adolf Florensa, sin 08028 Barcelona Tel.: 934 035 430 [email protected] www.edicions.ub.edu
1 .ª edición: Barcelona, 2020
Director de la colección: JosÉ REMESAL Secretario de la colección: ANTONIO AGUILERA
CEIPAC http://ceipac.ub.edu
Sello de Calidad e Internacionalidad en Edición Académica. Promovido por la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE) y avalado por la Agen­ cia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) y la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).
Unión Europea: ERC grant agreement nº ERC-ADG340828. ARIADNE plus is funded by the European Commission under the H2020 Programme, contract no. H2020-INFRAlA-2018-l-823914
Gobierno de España: DGICYT: PB89-244; PB96-218; APC 1998-119; APC 1999-0033; APC 1999-034; BHA 2000-0731; PGC 2000-2409-E; BHA 2001- 5046E; BHA2002- l 1006E; HUM2004-01662/H1ST; HUM200421129E; HUM2005-23853E; HUM2006-27988E; HP2005-0016; HUM2007-30842-E/ HJST; HAR2008-00210; HAR201 l -24593; HAR2015-66771-P (MINECO/FEDER, UE); HAR2017-85635-P (MINECO/FEDER, UE). MAEX: AECI29/04/P/E; AECI.A/2589/05; AECI.A/4772/06; AECJ.A/01437/07; AECI.A/017285/08.
Generalitatde Catalunya: Crup de Recerca de Qua/itat: SGR 95/200; SGR 99/00426; 2001 SGR 00010; 2005 SGR 01010; 2009 SGR 480; 2014 SGR 218; 2017 SGR 512; ACES 98-22/3; ACES 99/00006; 2002ACES 00092; 2006-EXCAV0006; 2006ACD 00069.
e~ Ca!i~~den Ed1c1on Académica
Academic Publishing Quahty
0 ,,1,·f
t:till.1 Santin"' ·m¡ i<Jtd~!~:i::<ft~ ¡ paii~t-9~ u
urbaser
Montaje: MaríaAide Gómez Robledo y Jordi Pérez González. Índice bibliográfico: Javier Heredero Berzosa.
Imagen de la cubierta: Santiago Rusiñol i Prats: Jardí senyorial (Raixa), pintura, 1902, Mallorca. Wikimedia Commons.
Impresión: Gráficas Rey
Depósito legal: B-18.699-2020
ISBN: 978-84-9168-604-0
Queda rigurosamente prohibida la reproducción total o parcial de esta obra. Ninguna parte de esta publicación, incluido el diseño de la cubierta, puede ser reproducida, almacenada, transmitida o utilizada mediante ningún tipo de medio o sistema, sin la autorización previa por escrito del editor.
Índice general
Pròleg (Jordi Sala Casarramona)
The Amazing Gardens of Nineveh: Landscaped Assyrian Royal Parks as Expression of World Dominion (Ariel M. Bagg)
Le Jardin dans L’Egypte Ancienne (Marguerite Erroux-Morfin)
Bosque y Jardín en la Grecia Arcaica y Clásica: el Proceso de Naturalización de la Cultura (María Cruz Cardete del Olmo)
Los Jardines del Gran Rey de Persia (Manel García Sánchez)
Enfoques metodológicos en el estudio de los jardines romanos: historia antigua, arqueología, pintura, musivaria (Lluís Pons Pujol)
Horti Pompeiani. Los jardines del Pórtico del Teatro de Pompeyo (Luis Amela Valverde)
Sobre el Diseño del Paisaje Romano en el Sur de la Lusitania (Algarve, Portugal): Los Jardines de las Villas de Milreu (Estói) y Abicada (Mexilhoeira Grande) (Beate Brühlmann, Félix Teichner)
Vegetació i Jardins a les Ciutats Romanes. El Cas de Bàrcino (Carme Miró i Alaix, Santiago Riera i Mora, Jordi Ramos Ruiz)
Tra epigrafia e archeobotanica: i giardini sepolcrali e la loro cura. Un caso di studio: Mutina (Italia, regio VIII ) (Alfredo Buonopane, Federica Maria Riso)
Índice BiBliográfico
Índice onomástico
Índice topográfico
Índice de términos arqueoBotánicos y de plantas
9
11
33
51
65
83
117
155
189
205
223
249
251
253
257
261
9
Pròleg
President Institució Catalana Estudis Agraris (ICEA-IEC)
Per conèixer millor el passat i intentar reconstruir la història de la Humanitat en cada una de les seves distintes fases contem amb excel·lents cròniques de l’antiguitat que han arribat fins els nostre dies com poden ser las de Heròdot d’ Halicarnàs, considerat el pare dels historiadors, o els Annals de Tàcit per citar nomes alguns representants de dos grans cultures.
Però tenim també la evidència del dia a dia, de la vida quotidiana, que amb lectures des de diverses disciplines, entre elles l’arqueologia, van complementant un fresc sobre temps pretèrits.
En aquest llibre hi trobareu un recull de textos científics que sota el nom genèric de “Paradeisos. Horti. Los jardines de la Antigüedad”, ha recollit i coordinat el professor de la Àrea d’història antiga de la Universitat de Barcelona Lluís Pons. Diversos i prestigiosos especialistes nacionals i internacionals hi han participat.
Han col·laborat en l’edició d’aquest volum diverses institucions i empreses: el Grup de Recerca CEIPAC (UB), la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA-IEC), als membres de la qual Carme Farré i Carme Hilario vull agrair la seva participació. També hi han col·laborat les empreses APEVEC, Massó, Moix, Santin, Sorigue i Urbaser.
Amb l’estudi de com es concebia i el paper que jugava la jardineria en les quatre cultures abans citades, es va voler anar mes enllà del que podria considerar-se unes recerques de interès paisatgístic o botànics, que evidentment tenen, per endinsar-se en el que va constituint la hermenèutica de la historia.
10
A través dels diferents dissenys i concepcions de aquestes àrees humanitzades, podem albirar quin tipus de societat estem estudiant, quina estratificació social tenien, quins coneixements tècnics utilitzaven, quines rutes comercials seguien i que permetien l’arribada d’espècies no autòctones, o quins usos en feien: recreatius, medicinals, religiosos o polítics per exemple.
Un enfocament diferent al tradicional mes basat en fets històrics, però que ajuda a complementar aquest gran mosaic que són diferents manifestacions culturals que s’ha produït al llarg dels segles, i que també ens conviden a una reflexió de com ha evolucionat en el temps el concepte i el rol del jardí, des d’ aquells grans imperis fins al que podem tenir ara.
11
The AmAzing gArdens of nineveh: LAndscAped AssyriAn royAL pArks As expression of WorLd dominion
Ariel M. BAgg
Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg
In one of the most famous arias of the baroque, Ombra mai fu (Never was a shade), the Persian king Xerxes admires the shade of a plane tree in the middle of a beautiful garden1. It is the opening aria of Handel’s opera Serse (1738), sung by the main character after a recitativo, in which he praises that tree2. Actually, the shade of their trees was one of the most valuable features of Ancient Near Eastern gardens, considering that most of the region has an arid climate. The above-mentioned scene of Handel’s opera is laid in a palace garden, where the king finds peace and rest. The Persian royal gardens, called by the Greeks parádeisoi3, were preceded and influenced by those of the Assyrian kings, who invented and developed the pleasure garden and the landscaped park. The influence of the Assyrian royal gardens extended up to the Middle Ages, as Persian gardens were further developed by
1 Ombra mai fu, di vegetabile, cara e amabile, soave più (Never was a shade, of any plant, dearer and more lovely, or more sweet), Serse, first act, scene 1 (aria). 2 Frondi tenere e belle, del mio platano amato, per voi risplenda il fato. Tuoni, lampi, e procelle, non v’oltraggino mai la cara pace, né giunga a profanarvi austro rapace. (Tender and beautiful fronds, of my beloved plane tree, let fate smile upon you. May thunder, lightning, and storms, never disturb your dear peace, nor may you by blowing winds be profaned), Serse, first act, scene 1 (recitativo). 3 The term derives from Old Iranian pairidaza meaning “enclosed area”. The term, which originally referred to oriental, specifically Persian, gardens, was used in the Hellenistic period for large fenced royal parks. For Persian gardens see M. Gharipour, Persian Gardens and Pavilions, London-New York 2013, T. S. Kawami, Antike persische Gärten, in: M. Carroll-Spillecke (ed.), Der Garten von der Antike bis zum Mittelalter, Mainz 1992, 81-99, and Ch. Tuplin, Achaemenid Studies, Stuttgart 1996, 80-88.
33
Marguerite erroux-Morfin
Université Paul Valéry, Montpellier, UMR 5140.
Le jardin égyptien n’a pas eu la gloire des jardins suspendus de Sémiramis, à Babylone. Cependant les monastères coptes des Kellia ont conservé le concept - Jardin égyptien - qui servira de modèle, par la suite, aux abbayes médiévales comme celle de Saint-Gall, vers 820. L’existence du jardin égyptien1 nous est connue par les fouilles menées dans ceux d’Aménophis IV à Tell el Amarna2 et pour l’époque ramesside, à Tell Daba3, site du Delta, par exemples. Des représentations dans les tombes de l’Ancien ou du Nouvel Empires, fournissent de nombreux renseignements.
Tout jardin est un espace clos, ceint de hauts murs où poussent arbres fruitiers, d’agrément, sans oublier fleurs et légumes. Il est orienté d’est en ouest, non seulement parce qu’il s’agit d’un jardin funéraire comme celui de Sennéfer4, mais parce que la luminosité nécessaire au développement des végétaux, est la plus favorable, cf. ill. La présence d’arbres adossés à l’enceinte est indispensable pour se protéger des vents de sable, ou ceux venant du nord, ou du sud. La production de leurs fruits n’est pas négligeable. La forme de tout jardin est quadrangulaire. Le tracé intérieur est géométrique pour faciliter la circulation de l’eau indispensable à la végétation et à la fraîcheur qu’elle procure.
1 Cf. Le plan de Saint Gall dessiné en 820, où sont figurés l’herboristerie (n. 20), le potager (n. 21) et autres ateliers agricoles, dans J. Le Goff, La civilisation de l’Occident médiéval, Paris 1965, 160, plan 28 2 F. Hartmann, L’agriculture dans l’ancienne Égypte, Paris 1923 ; J.-Cl. Hugonot, Le jardin dans l’Égypte ancienne, Publications Universitaires Européennes, série XXXVIII, vol. 27, 1989 ; A. Wilkinson, The Garden in Ancient Egypt, London 1998 ; P. P. Koemoth, S. Kappel, Chr. Loeben, Gärten im alten Ägypten und in Nubien vers 2000 a.C. mit Beiträgen von D. Eigner, M. Loth und P. Wolf, AIDA, Bd I, Leidorf, 2011 3 M. Bietak, Der Palast der frühen Dynastie in Tell el-Daba’a Ägyptens Ostdelta, Abb. 1,2, Baumgraben im Garden G1, relevé à la suite de fouille, 13-23. 4 Chr. Straub-Seeber, Le Nil généreux : l’agriculture d’une Oasis, dans L’Égypte sur les traces de la civilisation pharaonique, Cologne, s. d., R. Schulz, M. Seidel, éd., 386, ill. 96.
51
Bosque y Jardín en la Grecia arcaica y clásica: el Proceso de naturalización de la cultura
María Cruz Cardete del OlMO Universidad Complutense de Madrid
1. BOsque y jardín: de la diCOtOMía a la interrelaCión
Bosque y jardín son conceptos profundamente complementarios, pero tendemos a percibirlos como opuestos. La teórica oposición entre ambos es el resultado de una dicotomía y dos equiparaciones absolutamente culturales y contingentes, propias especialmente de las sociedades occidentales. Sin embargo, teniendo en cuenta que las hemos convertido en referentes legitimadores ahistóricos y universalistas, es necesario proceder a una deconstrucción analítica tanto de la una como de las otras1.
1 La bibliografía sobre este punto es amplia, sobre todo en las últimas décadas. Destaco especialmente los trabajos de A. R. H. Baker, Introduction: on ideology and landscape in A. R. H. Baker; G. Biger (eds.) Ideology and Landscape in historical perspective, Cambridge, 1989, 1-14.; B. Bender, Introduction in B. Bender; M. Winer (eds.) Contested landscapes: movement, exile and place, Oxford, 2001, 1-18.; R. Bradley, Monuments and places in P. Garwood; D. Jennings; R. Skeates; J. Toms (eds.), Sacred and profane, Oxford, 1991, 135-140; M. C. Cardete, El dios Pan y los paisajes pánicos: de la figura divina al paisaje religioso, Sevilla, 2016; M. C. Cardete, Paisajes mentales y religiosos: la frontera suroeste arcadia en épocas arcaica y clásica, Oxford, 2005; D. Cosgrove, Modernity, community and the landscape idea, Journal of Material Culture, 11 (1-2), 2006, 49-66 ; D. Cosgrove, Inhabiting modern landscapes, Archaeological Dialogues. Dutch perspectives on current issues in Archaeology 4 (1), 1997, 23-28; D. Cosgrove , Prospect, perspective and the evolution of the landscape idea, Transactions of the Institute of British Geographers, 10, 1985, 45-62.; J. Duncan; W. Duncan, (Re) reading the landscape, Environment and planning. Society and space, 6 (2), 1988, 123-125; T. Ingold, The picture is not the terrain. Maps, paintings and the dwelt-in-world, Archaeological Dialogues. Dutch perspectives on current issues in Archaeology 4 (1), 1997, 29-31 ; T. Ingold , The temporality of the landscape, World Archaeology, 25 (2), 1993, 152- 174; M, Johnson, Ideas of landscape, Oxford 2007, 4; T. Lemaire, Archaeology between the invention and destruction of landscape, Archaeological Dialogues. Dutch perspectives on current issues in Archaeology 4 (1), 1997, 5-21.; W. J. T. Mitchell, Imperial landscapes in W. J. T. Mitchell (ed.) Landscapes and power, Chicago-London 1994b, 6-9; Ch. Tilley,
65
Manel García Sánchez
ceIPac-Universitat de Barcelona1*
Sentencia un proverbio japonés: «Locura de juventud: las mujeres. Locura de madurez: las casas. Locura de la vejez: los jardines»2. Según puede deducirse de su retrato en las fuentes clásicas3, el Gran Rey de Persia cumplió con creces el proverbio, ya que esas tres pasiones lo atenazaron desde la juventud hasta la vejez, sintiendo debilidad por las mujeres de su harén4, por sus palacios y su intensa actividad constructora y por los jardines, espacios de recreo y símbolos religiosos de una fertilidad original y garantizada por el mismísimo soberano en tanto que soberano cósmico, escaparates de la prosperidad de la monarquía aqueménida5 y representación del imperio (antiguo
1 * [email protected], CEIPAC-EPNet Project. Este trabajo ha sido realizado en el marco de los proyectos de investigación EPNet, Production and Distribution of Food during the Roman Empire: Economic and Political Dynamics ((FP7/2007-2013) / ERC grant agreement nº 340 828), proyecto europeo financiado por la UE; Relaciones interprovinciales en el Imperio Romano. Producción y comercio de Alimentos Hispanos (Provinciae Baetica et Tarraconensis) [HAR2017- 85635-P]; e «Inventar el pasado / construir la historia: usos y apropiaciones antiguos y modernos del pasado de los griegos» HAR2015-63549-P, financiados los dos últimos por el Ministerio de Economía y Competitividad. Agradezco a Rémy Boucharlat el haberme facilitado copia de sus publicaciones. 2 M. Baridon, Los jardines. Paisajistas, Jardineros, Poetas, Madrid 2004, vol. 1, 11 (París 1998). 3 M. García Sánchez, El Gran Rey de Persia. Formas de representación de la alteridad persa en el imaginario griego (Instrumenta 33), Barcelona 2009; D. lefant, Les Perses vus par les Grecs : Lire les sources classiques sur l’empire achéménide, París 2011; ll. llewellyn-Jones, King and Court in Ancient Persia 559 to 331 BCE, Edimburgo 2013. 4 M. Brosius, Women in Ancient Persia (559-331 BC), Nueva York 1996; M. García Sánchez, Miradas helenas de la alteridad: la mujer persa, en: c. alfaro GIner; M. García Sánchez; M. alamar laparra (eds.), Actas del Tercer y Cuarto Seminarios de Estudios sobre La Mujer en la Antigüedad (Valencia, 28-30 de Abril, 1999 y 12-14 de Abril, 2000), Valencia 2002, 45-76. 5 P. Briant, Forces productives, dépendance rurale et idéologies religieuses dans l’empire achéménide, en: P. Briant, Rois, tributs et paysans. Études sur les formations tributaires du Moyen-Orient ancien, París 1982, 453; r. Boucharlat, A propos
83
EnfoquEs mEtodológicos En El Estudio dE los jardinEs romanos: historia antigua, arquEología, pintura, musivaria
LLuís Pons PujoL1
CEIPAC - Universitat de Barcelona
“Et la nature ne fait point non plus de jardins”, É. Chartier, Vingt leçons sur les Beaux-Arts, Paris 1931, 185.
“We are not students of some subject matter, but students of problems. And problems may cut right across the borders of any subject matter or discipline”
K. Popper, Conjectures and Refutations.The growth of scientific knowledge, London 1963, 88.
1. caráctEr poliédrico dEl jardín romano.
En nuestro trabajo cotidiano como docente universitario e investigador del mundo romano hemos detectado un hecho en relación con el estudio de los jardines en general, y especialmente en relación con los jardines antiguos: personas procedentes de distintas disciplinas científicas se ocupan de esta temática y, naturalmente, expresan sus hipótesis y razonamientos. En los estudios
1 Lluís Pons Pujol es Profesor Agregat del Área de Historia Antigua de la UB. Proyectos: Relaciones Interprovinciales en el Imperio Romano. Producción y comercio de alimentos hispanos (Provinciae Baetica et Tarraconensis) (HAR2017-85635-P; AEI/FEDER, UE), Centro para el Estudio de la Interdependencia Provincial en la Antigüedad Clásica (CEIPAC) (2017 SGR 512), Dinàmiques socioeconòmiques del món rural romà: formes de l’hàbitat i cultura material al litoral central català (CLT009/18/00045). Miembro del Universitat de Barcelona Institute of Complex Systems (UBICS). Miembro de Jardins i Jardiners. Art, ciència i ofici als Països Catalans (ICEA-IEC). Este artículo se complementa con Pons, L. «Enfoques metodológicos en el estudio de los jardines romanos: epigrafía, derecho romano, filosofía», en Buonopane, A., Sperti, L., Pilutti Namer, M. (ed.), Antichità in giardino, giardini nell’antichità, “Rivista di Archeologia”, 2019, XLIII, en prensa.
117
Horti PomPeiani. Los jardines deL Pórtico deL teatro de PomPeyo1
Luis AmeLA VALVerde
introducción
El pórtico del complejo del Teatro de Pompeyo, sito en el Campo de Marte, en el actual distrito de Rione, fuera del pomoerium, la frontera sagrada de la ciudad de Roma, fueron los primeros jardines públicos de la ciudad de Roma2, que marcarán el futuro de varios de estos tipos de espacios3. Fue obra de Cn. Pompeyo Magno (cos. I 70 a.C.), uno de los personajes más importantes de la historia de la Roma tardo republicana, que pudo financiar esta obra “faraónica” con el producto (manubiae) de sus victorias militares en Oriente4. A su vez, es el ejemplo preclaro de cómo la conquista del Este
1 Un extraordinario video que reconstruye el complejo pompeyano puede visualizarse en: https://www.facebook.com/ HispaniaRoma/videos/2062214173996817 [Consultado: 26/02/2018]. 2 P. Grimal, Les jardins romains, Paris 1984, 173. K. Gleason, Porticus Pompeiana: A New Perspective on the First Public Park of Ancient Rome, Journal of Garden History 14/1, 1994, 13–27, 26. A. Kuttner, Looking outside inside: ancient roman garden rooms, Studies in the History of Gardens & Designed Landscapes 19, 1999, 7-35, 10. P. Bowe, Gardens of the Roman World, Los Angeles 2004, 107. H. Denard, At the foot of Pompey’s statue: reconceiving Rome’s Theatrum Lapideum, en: A. K. Bowman y M. Brady (es.), Images and Artefacts of the Ancient World, New York 2005, 69-76, 69. L. Cilliers y F. P. Retief, Horticulture in Antiquity, with Emphasis on the Greece-Roman Era, Akroterion 54, 2009, 1-10, 8. J.-Cl. Golvin, Théâtre de Pompée, L’archéologue 107, 2010, 70-71, 71. B. Longfellow, Roman Imperialism and Civic patronage. Foral, Meaning, and Ideology in Monumental Fountain Complexes, Cambridge 2011, 16. M. Carroll, Contextualizing Roman Art and Nature, en: B. E. Borg (ed.), A Companion to Roman Art, Malden/Oxford/Chichester 2015, 533-551, 546. 3 Bowe, Gardens of the Roman World, 108. 4 M. Fuchs, Untersuchungen zur Ausstattung römischer Theater in Italien und den Westprovinzen des Imperium Romanum, Mainz 1987, 158. J. R. Patterson, The City of Rome: From Republic to Empire, JRS 82, 1992, 186-216, 197. K. Gleason, The Garden Portico of Pompey the Great: An Ancient Park Preserved in the Layers of Rome, Expedition 32/2, 1990, 3-13, 13; Porticus Pompeiana…, 14. AA.VV., Roma Archeologica. Guida alle antichià della città eterna. Quarto itinerario. Campo Marzio, Roma 1999, 16. J.-A. Shelton, Elephants, Pompey, and the Reports of Popular Despleasure in 55 BC en:
155
Sobre el DiSeño Del PaiSaje romano en el Sur De la luSitania (algarve, Portugal): loS jarDineS De laS villaS De milreu (eStói) y abicaDa (mexilhoeira granDe)
Beate Brühlmann Universidad de Tréveris
Félix teichner Universidad de Marburgo
1. introducción
Cuando Plinio el Joven describe en las cartas dirigidas a sus amigos Galo y Apolinar sus villas de Laurentum (Plin. Ep. 2. 17) y Tusci (Plin. Ep. 5. 6), los jardines están siempre estrechamente vinculados con la arquitectura que los encuadra o con las salas desde las cuales pueden ser apreciados. La importancia significativa de crear vistas en el interior y al exterior de las villas está bien estudiada1. A pesar de que los jardines juegan un papel importante en casi todas las partes de la vida pública y
1 En la carta a Galo (Plin. Ep. 2. 17), Plinio menciona 15 vistas distintas desde varios espacios de la villa: a sus jardines (6 veces), al mar (7 veces) y al paisaje, es decir a las montañas, otras villas y los bosques (2 veces), que se pueden disfrutar por ventanas, puertas o pórticos. V. también H. Drerup, Die römische Villa, Marburger Winckelmann-Programm 1959, 1-24; E. Lefèvre, Plinius Studien I. Römische Baugesinnung und Landschaftsauffassung in den Villenbriefen (2,17; 5,6), Gymnasium 84, 1977, 532-537; R. Förtsch, Archäologischer Kommentar zu den Villenbriefen des jüngeren Plinius (Beiträge zur Erschließung hellenistischer und kaiserzeitlicher Skulptur und Architektur 13), Maguncia 1993; H. Mielsch, Traditionelle und neue Züge in den Villen des Plinius, en: R. Ciardiello (ed.), La villa romana (Collana Archeologia 8), Nápoles 2007, 49-61.
189
Vegetació i Jardins a les ciutats romanes. el cas de Bàrcino
Carme miró i alaix Servei d’Arqueologia de Barcelona
Santiago riera i mora Universitat de Barcelona
Jordi ramoS ruiz ATICS SL
El gaudi de la vida hauria de basar-se en la concepció de l’univers com un jardí
Zheng Banquiao
1. introduCCió
Bàrcino és una petita colònia romana fundada per l’emperador August, entre l’any 15-10 a.C. Com a tal, segueix el model de Roma, on la vegetació constitueix un element urbà més de la ciutat.
205
Tra epigrafia e archeoboTanica: i giardini sepolcrali e la loro cura. un caso di sTudio: Mutina (italia, regio Viii)
Alfredo BuonopAne
federicA MAriA riso
Università di Bologna - Dipartimento di Storia, Culture e Civiltà
ο βτοι, ο τρβολοι τν μν τφον μφς χουσιν, οδ’ λολυγαα νυκτερς μπταται,
λλ με πν δνδρος χαρεν περ σκον νρπει κυκλθεν, εκρποις κλωσν γαλλμενον1
Con queste parole il medico Patron, rivolgendosi a quanti, percorrendo la via Latina, sostavano davanti al suo monumento funerario (fig. 1)2, manifesta tutto il proprio compiacimento
1 “Né rovi né spinosi trifogli circondano la mia tomba, né la sorvola stridendo il pipistrello, ma ogni genere d’aggraziato albero cresce intorno al mio sepolcro, ornandolo coi rami carichi di bei frutti”: IG XIV 1934, 1-4 = IGUR IV 1303 = SEG 29, 998 (3) = W. Peek, Die Inschriften von Grabbau des Patron an der via Latina, ZPE 35, 1979, 255-263; cfr. anche N. Blanc; J.-L. Martinez, La tomb de Patron à Rome, in N. Blanc (éd.), Au royaume des ombres. La peinture funéraire antique IVe s. avant J.-C. - IVe siècle après J.-C., Paris 1998, 82-95; N. Blanc; J.-L. Martinez, Il paradiso in una stanza: la tomba di Patron, in A. Giuliano (ed.), Il paradiso in una stanza: la tomba di Patron. Tu Marcello sarai: ritratti di un giovane predestinato. Ut rosa amoena : pitture e iscrizioni del grande colombario di Villa Doria Pamphilj. Le antiche stanze di Termini: un quartiere di Roma antica, Milano 2008, 23-26, nn. 4-8. 2 Sul monumento funerario di Patron, noto soprattutto per gli splendidi affreschi, in parte andati perduti e in parte oggi conservati al Museo del Louvre, oltre che per i testi epigrafici, alcuni dei quali dispersi anch’essi: G.P. Secchi, Monumenti inediti d’un antico sepolcro di famiglia greca scoperto in Roma su la Via Latina, Roma 1843; G. Bagnani, The Tomb of
17568_Paradeisos. Horti (coberta)_2s
17568_Paradeisos. Horti (preliminars)_2s
Instrumenta 71. 29.10.2020
001. Bagg 29.10.2020
002. Erroux. 18.08.2020
003.Cruz Cardete 17.07.2020
004. Manel. 17.07.2020
005. Pons. 26.08.2020
006. Amela 17.07.2020