I«tts0

I

El senyor Galante lormavapart d'una comissió de delimi-tació de fronteres amb Franca.

Felicitem els francesos, 1 elsaconsellem que comprovin lienbé si els falta eap província ocolònia.

EditorialsEl desori màximJa som gairebé al límit del des-

gavell. Vet ací que hi ha hagutuna altra crisi i — escrivim dijousa la tarda — potser quan sortiranaquestes ratlles n'hi haurà una demés greu. Tots sabem les causesque l'han motivat i no cal insistir.Però tots veuen prou, també, lapoca consistència dels pedaços, per-què la consciència del país ha estatexpressada vigorosament en el ma-nifest dels intel·lectuals, repudiantautors i còmplices.

La cosa- ha anat d'una maneratal, tan burda i poc decorosa, quequasi ens vénen ganes de fer unadefensa de Lerroux

K17.Í-: l_-ï^ ...Svt Ferò Lerroux,repudiat i tot, dintre o fora del paísi de la política, encara mirarà detornar a ésser un perill si pot ser-vir algú, i altrament encara deu al'opinió — i a la justícia veritable— la reparació deguda.

També és sabuda la nostra acti-tud : dissolució. Pot precípitar-lamolt eficaçment la sessió tràgica(per a ells) de presentació del nouGabinet.

Ara, al marge, ens permetremnotar algunes anomalies poc remar-cables de les moltes que presentaaquesta crisi en el seu procés.

En primer lloc, si Lerroux i Ro-cha han sortit del Govern perquèse'n parlava en l'assumpte del joc,¿ com és que Samper continua pre-sidint el Consell d'Estat, essentaixí que també es parla d'ell, í, amés, sembla el portantveu parla-mentari d'aquest altre Govern dis-minuït ? El Consell d'Estat té àd-huc categoria internacional, i calvetllar pel seu crèdit.

¿ Per què, posats a fer governa-dor general accidental de Catalu-nya^ aquest nomenament ha recai-gut en el president de l'Audiènciade Barcelona, senyor Alonso iAlonso? ¿No és l'autoritat judicialmàxima a Catalunya el Presidentdel Tribunal de Cassació? Formu-lem la pregunta amb tots els res-pectes per al senyor Alonso i Alon-so, políticament inèdit ací.

Per fi, ens permetem una últimapregunta : ¿ Ja recorden els homesde dret que hi ha vigent una lleide vagabunds, la qual especificaconcretament a qui poden apli-car-la ?

Lluís de Sir valx •·?!!&\tihd ï5 ·"'H?··'~~^lísïíf* **•$£ •»^*£ .»?f*»

les circumstàncies de la seva mort.S'aclarirà totalment el fet i es depu-raran, de soca a arrel, les respon-sabilitats d'e derivades. - I d'a-questa feina n'hem de tenir curaels periodistes d'esquerra.

•"ï' Mó^Tr^W?«**-

Parlar perquè »íNo són solament els subaltern1?,

de la Universitat «autònoma)- elsque no cobren fa sis mesos. Hi hamolts altres obrers que, per causesdiverses, no solament es troben ex-posats a les inclemències de l'aturforçós sovint, sinó que quan treba-llen no cobren, cosa més trista pot-ser. De vegades la causa de no co-brar és més o menys explicable ;d'altres, és senzillament per malavoluntat dels burgesos que els ex-ploten, els quals s'aprofiten de ladictadura per a endogalar-los més.

Ara fa poc sortia un plany d'a-quests : els qui es queixaven erenels obrers del «tren petit» de Flaçàa Palamós, els quals qui sap quantfa que no perceben llur salari. Hiva córrer tothom : el senyor Sal-

era ministre de Treball i el gestordecidit senyor Torrents. Un i al-tre van dir a tots els periòdics queaquells treballadors ja havien co-brat. Però fins ara falta un petitdetall : que fos cert, perquè els in-teressats no han rebut un sol cèn-tim.

fy*j~,-.-»-

ConfusionismeI ja que hem parlat del gestor

Torrents, diguem una altra de lesseves gestes. Per una simple ordreseva, les fleques i botigues de ven-da de pa podran obrir els diumen-ges fins a quarts de dues, a partirde demà mateix. Ves per on el des-cans dominical s'esborra d'una plo-mada, en un ram ja prou castigatamb el manteniment il·legal del tre-ball nocturn, l'internat i altres abu-sos.

Davant d'això, no ens estranyaque Espanya no rutlli gaire quanha de complir compromisos seriososenvers la Societat de Nacions, si ja

i cas omís d'un conveni antiquís-sim que ella fou dels primers a re-conèixer espontàniament i havia res-

món que — segons feien córrer — J pectat fins l'altra Dictadura.

En tresmeitats

Don Felipe Sánchez Román va explicar fa temps als seus alumnes lasegüent anècdota :

—Quan m'examinaren per tal d'eximir-me del servei militar, previ elpagament de determinada quantitat, un coronel que formava part delTribunal, em va preguntar :

—En quantes meitats es plega un ofici adreçat al rei ?—En dues — vaig contestar, veritablement tranquil.Però el coronel va indicar-me que em retirés, després d'haver-me dit

que es plegava en tres.Jo vaig romandre estupefacte, i encara va ésser més gran la meva

estranyesa quan, al poc temps, vaig assabentar-me que aquell , coronell'havien ascendit a general.

Un dels trenea-coüs més perillosos per a l'actuació política de la clas-se treballadora és, sense ca,p mena de dubte, el confusionisme. I enaquests darrers temps, en mig d'una situació propicia, el confusionismeha arrelat tant, que creiem ja comença a ésser hora d'esventar-lo. Noens interessa, és clar, el confusionisme que creix en els camps polines dedreta i d'esquerra ; l'únic que ens interessa esvair, és el que campa i faestralls en la classe obrera. Perquè estem convençuts que les conductesclares i les posicions diàfanes són un element imprescindible en la cort-quista de les masses proletàries.

Amb tota lleialtat, però també amb iota llibertat d'acció i de, pensa-ment, afirmem avui que el manteniment de l'Aliança Obrera és un delsprincipals elements de confusionisme i pertorbació. L'hora de l'AliançaObrera ja ha passat i segurament tornarà a presentar-se. Però hauria es-tat saludable, en primer terme per les pròpies organitzacions que l'inte-greu i en segan terme per a aclarir l'aiguabarreig ideològic de les masses,que de "moftt ptopi" hagués suspès temporalment les seves activitats.D'haver tingut la visió exacta de la missió de l'Aliança Obrera i la neces-sària valentia -^»^plantejar-la, arrostrani de cara les acusacions que els"jacobins de f enjuiciada" haurien proferit cntib llurs inconscients estri-dències, s'hauria estalviat V espectacle depriment que avui ofereix.

La realitat, com sempre, ha vençut les illusions lleugeres ¿ els desigsimpossibles, i avui, Aliança Obrera, és víctima de les pròpies contradic-cions internes.

1 no es pas que aquesta afirmació sigui gratuïta ni ens desperti satis-facció. Amb tot i que prevèiem aquest final, sentim dolor pels desen-ganys que haurà ocasionat als que estaven excessivament esperançats enles seves prometences.

Les crítiques duríssünes que alguns significais elements d'AliançaObrera han formulat, demostren que el nostre judici és exacte. No fa pasgcúres setmanes, en aquestes mateixes planes reproduíem retalls d'un ar-ticle publicat a El Sindicalista, que posava de relleu les xacres internes del'organització aliancisia. Es queixava, fautor, del joc brut d'alguns in-trigants integrants, del partidisme de gairebé totes les organitzacions,de la deslleialtat d'alguns de llurs components, de la confusió '.ideològicaimperant, i que Aliança Obrera fos sovint utilitzada como una ganzúa.

l en el darrer número de L'Hora, un militant tan significat com Víc-io/ Colomer .presenta un balanç de característiques catastròfiques. Efecti-vament. Què ha f et Aliança Obrera? I què '"no ha fet"? L'Aliança Obre-

ra fou constituïda de cara al sis d'octubre i vençuda per aquesta data.Constituïda per fraccions minúscules, ideològicament separades, i actuantdamunt una base multiforme, atomitzada i vacillant, forçosament hennade fracassar. Només una excepció brillantissima: Astúries. Astúries, quetenia la sort, la bella sort de comptar amb tres potents organitzacionsobreres que controlaven i dirigien la suma de les masses proletàries.

1 després d'octubre? Després d?octubre i precisament quan la classeobrera necessitava més orientacions i els partits republicans d'esquerraanaven esbalaïts d'un cantó a l'altre abandonant tota resistència i dei-<xant el pas franc per a dur a terme una penetració classista, AliançaObrera, per la seva esterilitat, perd una ocasió magnífica. I les úniques*veus que sonen, les úniques resistències que es plantegen, les úniquesorientacions que s'assenyalen, surten de les distintes organitzacions par-ticulars integrades en l'Aliança Obrera o al marge d'aquesta.

Aliança Obrera es mor ...Es mor per no haver sabut comprendre laseva missió. Quina és aquesta?

Per a nosaltres, Aliança Obrera devia ésser una organització exclusiva-ment revolucionària. Una organització destinada a la conquista d'unsobjectius que fossin el "comú denominador" dels objectius de les dis-tintes organitzacions que l'integressin. I res més. Un cop aquests objec-tius aconseguits, l'Aliança Obrera o havia d'acabar aconseguint la imi-tat orgànica o s'havia de desintegrar.

Aliança Obrera no ha pogut aconseguir —• no pas per manca de vo-luntat — els objectius assenyalats. Més encara. Aquests objectius sónavui més lluny que mai, malgrat els optimismes transformistes dels fa-bricants de revolucions. I si alguna integració de partits afins s'ha pro-duït, ha estat "precisament" a espatlles de l'Aliança Obrera. El flamant"Partido Obrero de Unificación Marxista" i el futur "Partit Socialistade Catalunya", ho confirmen suficient men i. La unificació del proleta-riat s'inicia fora d\e l'Aliança Obrera; el detall és significatile. ¿Perquè, doncs, mantenir-la?M·»·ftfy>.»'JH*l··'l····»»· T=»"·-l»l·-"'"1 -V ,W««U..»-»'-»tl¿J."»'-i>- ' I '"11" '-III •»..,.,....y i.iuPUUl·.•&«.>.«>. J'*é í «^»-^ ^O ·WA.·JliU· -i·UJÍ·JÍ » « „.t *>í«uK S**** «Jrt^lÜI

ñ-hança Ubrera no es un instrument infinit. Per a us diari. No. Alian-ça Obrera és una mesura excepcional per a les situacions excepcionals. Coma tal, caldrà usar-la en altres oportunitats. Avui, però, considerem con-fusionisme el seu manteniment.

Am^b tota sinceritat.JOSEP MIRET

/f/ '

(í ttifat dei cutHpatty CO*HM¿M> J* OVÍ fa é* potai a la venda

EL PARADÍS INTERIOR Les dèries ex-clusivistes

fcJLtí»S-»-l .-¿¿Li « »kJLAfc mÌ»M »íí •£!Lluïs de Sirval era un dels espe-

rits més àgils i més nous de l'Es-panya actual. Com a periodista eraintel·ligentíssim, havent aconseguitpopularitzar la seva firma a tota lapenínsula. Enamorat de la sevaprofessió i de la veritat, va anara Astúries a narrar el que allí veiési no pas altra cosa. Honradament,sense cap mena de passió. Bonaprova d'això que deixem dit sónels seus dos articles sobre la sub-versió d'Astúries.

Degut a les circumstàncies, laseva empresa era voltada de pe-rills, encara que ningú no poguéssospitar que l'esperés una mort tanabsurdament tràgica en un fosc pa-ti de la Comissaria de la capital as-turiana.

Crribarà el dia — i més aviat delque alguns es pensen — que s'haii-rà de desenterrar el seu cadàver i

L'explosió d'entusiasme popular amb el qual fou acollit l'advenimentde la República, ultra aquells altres aspectes que ara es faria llarg deta-llar, va distreure les masses de fer una selecció dels homes i partits quehavien d'escollir per tal que portessin el nou règim per camins segurs ihonestos. En aquell primer període, tal vegada motivat pel bon desigde sumar amics a la República, sense pensar que unes mateixes xifressumen o resten la mateixa quantitat segons la faisó amb què hom fa elscomptes, els aventurers de tota la vida, baldament aquesta l'haguessinesmerçat sencera maldant per l'adveniment de llur República, aprofitant-se d'aquella paura que hom sentia de crear-se enemics o d'aquella ne-cessitat de pactar políticament per tal de dur a terme els propòsits exte-riors comuns, van poder, àdhuc tenint la majoria les esquerres, ficar-sedins els estaments públics ; i, amb llur mala fe característica, van comen-çar a blasmar l'honorabilitat i austeritat dels nostres homes, atribuint-losels mateixos pecats que ells ja estaven esperant, en tenir el camp lliure,l'oportunitat de cometre, ja que, per tal de prosseguir llur historial, itan sols per facilitar llurs negocis, havien dalit per la implantació de laRepública. I, al capdavall, ha esdevingut allò que era natural que es-devingués : la perllongació, quan no s'ha tingut la força necessària peresbrinar-ho a temps, d'aquelles immoralitats que ja en els dies de la mo-narquia venien practicant, les quals el vell règim les tolerava perquè elsseus homes tenien la camisa bruta i no descobrien res -pel risc que corriend'empastifar-se ells.

Però heus ací que amb la República la cosa ha canviat, perquè sónuns homes distints els que hi actuen ; unes valors insospitades que vanrevelar-se amb l'adveniment del nou règim ; i aquells homes i partits queparadoxalment es deien republicans i maldaren tota llur vida per la con-secució de llur República, en voler repetir totes aquelles immoralitats queabans hom tolerava, els hem atrapat in fruganti i no han pogut esmu-nyir-se.

Els republicans ens hem d'enorgullir d'haver-los enxampat i hem depensar que si el President de la República ha tingut aquest gest, l'únicque podia adoptar, i més important encara per tractar-se d'homes quees deien republicans, no hauria succeït així si el cap de l'Estat haguésestat el rei i les immoralitats les haguessin dut a terme els seus parti-daris.

La República podria esfondrar-se si no es punissm els lladres. Queno ens esveri el descrèdit (excusa pueril dels que, per llur mercadeig, vo-len que perduri el sistema capitalisme) en què pugui caure la República,

llur República, en proclamar als quatre vents la baixesa dels encartais.Cridem ben alt que l'haver-los descobert a la llum del sol fa encara mésforta la República, perquè això marca el primer graó ascendent cap elscims de l'idealisme ique va portar-la, i que pitjor seria, per la por de dirque hi ha republicans (?) lladres, si hi tiréssim terra al damunt. Tots,cada u en el seu lloc, per insignificant que aquest sigui, puix que quanes tracta d'ideals no hi ha categories, tenim el deure d'assenyalar les bai-xesses que descobrim en la nostra lluita i marcar els homes que les exe-cutin per més que es vantin de republicans i per més cònsols, ambaixa-dors o ministres de la República que siguin. Les xacres heretades de lamonarquia les extingirem del tot i per sempre si ens decidim a posar-hiremei tot d'ona. Val més prevenir que guarir. 1 ~ara que-s'aproxima lanova albada de les nostres aspiracions, ara que sabem de la faisó ques'han produït les primeres fallides, hem d'obrar amb tota energia. Hemde bandejar per sempre aquells homes, capitans d'indústria, als qualsescauria més nomenar-los capitans de lladres, que creuen que les massesobreres van portar la República d'ells. Les masses obreres vam portar laNostra República, aquella que no admet el bandidatge, els xantagistes,els aprofitats, els mercaders d'ideologies, aquells bastaixos espirituals,llapissosos de tota faisó de golafreries que volien salvar la pàtria enfron-tant-se amb els homes honrats, els místics de la República, els quals, pertal que el sublim ideal d'humanitat i germanor que els va portar a pro-clamar-la no minvés gens ni mica, sacrificaren aquell exterior benestarmaterial perquè a ells, homes d'espiritualitat pregona, els restava quel-com que no surt a la superfície, i que els llapissosos de totes les golafre-ries no poden sospitar ni que existeixi : aquell paradís interior que té ho-ritzons de llunyanies ilimitades, camins plens de llum i deveses d'unaverdor eternal, paradís interior que fa els homes forts i honestos i els po-bles que ells governen immortals. A. FUSTER VALLDEPERES

A D V E R T I M E N T

Preguem als nostres companys, afiliats i amics, que tinguin present les circums-tàncies dins les quals cal que es desenvolupi la premsa, per tal de perdonar-nos elsbuits i l'escassedat de materials en el nostre setmanari JUSTÍCIA SOCIAL

Ens cal passar per la Censura i no ens hi podem entendre, perquè aquesta noens vol deixar parlar de les coses que nosaltres tindríem major interès a dir.

Que els companys no ho oblidin i sobretot que no deixin d'ajudar-nos, perquè per-dem temps i diners.

SECCIÓ OFICIALL'activitat del Partit

Constatem amb goig, no sola-ment una certa represa de les acti-vitats del Partit, sinó que els nos-tres militants continuen essent sol-licitats en els medis més diversos.Aquesta setmana mateix, s'han do-nat un grapat de conferències aBarcelona i a fora a càrrec de ca-marades nostres. Els companys Car-rrion, Comes, Martínez, Granier, lacompanya Graupera, etc., etc., hancoincidit a portar una mica pertotla paraula socialista, sense previconcert ni pla, i, malgrat les difi-cultats que se'ns posen, tot el Par-tit és un bell exponent d'entusias-me i capacitat.

Però no en tenim prou. Ens hemde preparar a campanyes intenses,de fruit esplèndid, i coordinar to-ta la nostra acció. Per això l'Exe-cutiu agrairà que, en benefici delPartit, tots els companys sol·licitatsper a actes públics, es posin en con-tacte amb ell, i es mostra disposata facilitar oradors, professors i es-criptors per a les tasques més diver-ses a totes les Seccions del Partito entitats afins que en necessitin.

La unió dels partitsobrers

Havent aprovat el Comitè Exe-cutiu central de la U. S. C., en

principi, les ponències de programai estatuts per al Partit Socialista deCatalunya, ha acordat que els seusmembres, companys Martínez Cuen-ca i Fronjosà, continuïn ostentantla representació del nostre Partit enles negociacions amb el Partit Ca-talà Proletari, així com veure ambsatisfacció la tasca realitzada finsara. També ha acordat convocar elConsell Directiu per a primers dedesembre, a fi de sotmetre a la se-va sanció la tasca feta i prepararla reunió del Congrés que ha de re-soldre en definitiva.

Les Federacions i seccions rebran,amb antelació suficient, la convo-catòria al Consell, junt amb l'actade la sessió anterior del mateix Con-sell, el text de les ponències i altresinteressants documents que compi-la la Secretaria del Partit.

Mentrestant, la ponència nome-nada venia, ja des d'ara, mante-nint el contacte amb el P. C. P. iformant un comitè de relacions ambels representants d'aquell, de coor-dinar la tàctica i l'acció externadels dos Partits en sentit de fermés rápida i viable la unificaciódesitjada, no solament per les duesorganitzacions, sinó per vastos sec-tors i grups de la classe obrera deCatalunya. Cada Partit, però —naturalment —, conservarà la sevaestructura i la seva disciplina inter-nes fins al Congrés de fusió, úniccapacitat per a refondre-les.

Notes delviatge

Ja és sabut que Navarra consti-tueix el gran feude espanyol del'Església Catòlica. Qui per con-venciment, qui per hipocresia, quiper conveniència, la gran massadel poble viu picant-se el pit.

Doncs bé. A la capital, Pamplo-na, el passat diumenge va haver-hi dues festes. Un gran mítingd'esquerra i la de «Crist-Rei».Sortint del primer acte en elqual, entre altres, hi parlà VictòriaKent i Casares Quiroga, vaig veu-re la gran majoria de balcons en-domassats en obsequi al Rei espi-ritual que tants mals-de-cap i ca-tàstrofes morals i materials téproporcionats als ciutadans penin-sulars.

I mentalment em preguntava :per què tota aquesta gent que aixíes manifesta, posant en pràctical'essència de la doctrina cristiana,no ajuda a demanar la llibertat

^«i-st-wi-Trw-r^;--~ i«»•" »S—jte S i &^ il·qyajSl·-'·l

de presos polí-tics i governatius que gemeguenallà dalt, al fort de Sant Cristòfol?

»•»•»»»er—"-? «s-'r^w£sL.aLfc¿_fc.:¿-. .-2i=iC_3^

Fa mig any, vaig viure en terresde llevant, la gestació de l'acte or-ganitzat per la CEDA a Mestalla.Vaig conèixer a fons aquella «or-ganització» i el consegüent «èxit».L'acte estava nodrit de gent greuque talla escrupolosament el cupói va a missa; per jovent afejninati viciós i per molta més gent queaprofitava la ganga d'un viatge iun dinar pagats.

Ara, també he vist a la gent —què gent !, rqultituds ! — afanyar-se per anar a Madrid a la concen-tració d'esquerra que tant enormesproporcions assolí. Solament queels d'ara, en la majoria de casos,fent un sacrifici, el que tan sols un

Encara elsdependents

de taulellEns acabem d'assabentar que, malgrat el laude del Conseller de Tre-

ball — el qual no posa gaire, per no dir gens, cura en què es ocmplei-xin les lleis dictades per ell —, que hi ha encara un gran nombre de casesa Barcelona que no compleixen íntegrament el dit laude.

Només el respecten en part ; per exemple sense arribar a l'equiparacióde sous que marquen les bases de treball, establertes, els obrers treba-llen, d'acord amb el laude, les vuit hores.

I complir la llei a mitges no pot ésser. Als patrons els hem de reco-manar que no facin l'orni. Que no procurin, ara que les circumstànciesels afavoreixen, fer-se el desentès i abusar d'uns quants dependents in-defensos.

El laude és clar i terminant. S'ha de pagar, i el que no pagui caudintre la llei punitiva. Que els patrons es donin per assabentats. I si non'hi ha prou així, en tindrem bona memòria. El temps de les vaquesgrasses s'acaben. 3?er tant, atenció i silenciosa i religiosament a pagar.Aquest és el mot. Tal com sona.

Les cases que encara resisteixen a complir el laude, són :Cafè Moka: i dependent que no cobra segons el laude.

Cafè Orient : 3 dependents que no cobren segons el laude.Cerveseria Baviera : i dependent que no cobra segons el laude.Bar Canaletes : 3 dependents que no cobren segons el laude.Granja Royal: 3 dependents que no cobren segons el laude.Casa Caragols : En aquesta casa no es paga segons el laude i tampoc

C-S- treballen les hores corresponents.Bar Gayarre : Encara no cobra cap dependent segons laude.En els números successius donarem els noms d'altres cases i denun-

ciarem altres abusos patronals.

"H C. E. assumirà 1« fundaos següents: Executar eb acords deis Oomcrases idel C. D.; fer compar aquesto Estatuts i totes les resolucions del Partit; Interveniren les diferències vie sorgeixin entre militante i entre entitats; reajoidre eb assump-tes urgente i preparar efa Congressos als quals presentarà eb comptes i anà memò-ria deb trebalb realitsate. Ei Comitè Executin es reunirà com a mínim cada quín-

Estatats de la TI. S. O. — Article 25.

ideal fortament sentit pot induir,s'ho pagaven tot i àdhuc — admi-rable! — s'avenien a traslladar-sedes de llargues distàncies a Madrida peu dret, en una camioneta so-vint molestada per la Guàrdia ci-vil.

I era de veure com brillaven elsulls d'aquells ciutadans que mar-xaven. També calia veure les mos-segades de llengua que es dissimu-laven des dels confortables sillonsde certs Cassinos i des de les sa-cristies...

Horror! El poble es desperta!

Mentre, a l'andana d'una granestació nordenya, repassava lapremsa, i llegia la notícia queper Portbou havien passat en di-recció a França els senyors Cambói Bertran i Musitu, vaig veure,abocat a la finestrella del sud-ex-prés de luxe, anar també cap alpaís veí el senyor Ventosa i Cal-vell. Això era a la vigília del granacte de Madrid. Significatiu? Sensdubte. Es tan previsora la gent«prohom» de Lliga Catalana!...

J. M. ROIG

En totes les èpoques han existithomes, i encara n'existeixen, ques'entossudeixen a creure's impres-cindibles en la seva tasca, com siposseïssin l'exclusivisme d'uns co-neixements i pràctiques mai supe-rats ni igualats per ningú. I aixíobservem massa sovint aquestesdèries, que a cop d'anarles propa-gant el mateix interessat assoleixencomanar-les quelcom als que l'es-colten o llegeixen llurs manifesta-cions. Com que no diuen res més,o no els preocupa altra cosa, esvolen fer reconèixer com uns es-pecialistes o tècnics insuperables.Tot sovint, però, cauen en contra-diccions, que no es fan esperar pasgaire. Es clar que aquestes dèriestenen més resistència en tempscom els que dissortadament tra-vessem, per la greu anomalia deno poder sortir al pas de moltesafirmacions que de bona fe l'exclu-sivista entén que són efectivesoportunes, i, per tant, engega alsquatre vents tot el que li semblabé. Però, tot i no haver-hi àmplia-ment la llibertat d'opinió, no peraixò deixen d'observar-se totes lesfantasies pels que estan amatentssis exclusivismes.

Avui només cal referir-nos alministre de Finances, excessiva-ment enamorat d'aquesta cartera,com si d'ella en depengués tota laseva existència ; i no seria el pri-mer cas que, desenvolupant les se-ves activitats amb certa dignitat o,potser millor amb una certa bonaintenció (opinem per un momentaixí) el dia que a contra-cor hohagi de deixar, qui sap si llurs de-rivacions seran molt molestes a laseva salut, precisament per entes-tar-se a ésser un altre salvador d'a-questa nació prou castigada de su-per-homes... per bé que ells no ensiguin del tot culpables.

Després de dir i repetir havertrobat l'estalvi de milers i milersde pessetes i d'efectuar importan-tíssimes restriccions, i també en-trar-li seriosament de moda la p*re-gunta molt repetida als periodistesde «Com està la Borsa?», no sem-bla sinó que vulgui donar la sen-sació que estant complaguis elsborsistes, ja tothom ha d'estar des-preocupat dels altres aspectes de lavida, i a la fi, solament actua decara a mantenir els privilegis delcapitalisme. Pose.m només unalleugera atenció a les famoses res-triccions tan remenades, les qualssolament sereixen per posar alpacte de la fa.m molts funciona-ris, que augmenten el formidableexèrcit de l'atu

'anmateix, va fer que alguns(pel que sembla, sobretot encaran'ñi ha un deis tais) estiguessinconvençuts que portava molt bé elpla de restriccions tan somniat,pensant que el pressupost serianivellat. Però, arran del brillantdiscurs de l'excel·lent republic Ma-nuel Az&fia, tota la nació espanyo-la s'haurà donat per prou assaben-tada de l'equivocació (?) del minis-tre ajnb un pressupost de despesessuperior en més de cent milions depessetes als que havien elaborat elsrepublicans i socialistes durant elbienni.

Quins estalvis... !De bon principi s'hauria pogut

creure només una mica si haguésmanifestat que es proposava aca-bar d'una vegada amb els paga-

ments dels ex-ministres (gran mo-tiu de crisis), les cessanties escan-daloses dels quals pugen més d'unmilió de pessetes, i que ningú nicap partit polític procura abolir,per bé que aprofitem aquesta avi-nentesa en remarcar que, almenysque hom ho sàpiga, l'Unió Socia-lista de Catalunya, des de l'anypassat, ja té en ferm un acord delCongrés per abolir-les, essent pre-sentada aquesta proposició pelsnostres estimats companys de laSecció de Mataró, amb la qualsembla que coincidí altra Seccióque ho.m lamenta no recordar.

V. BARTRA P.

Passat per la Censara

Un lluitador menys

Enric MatasGonzalez

Obrer, d'ofici joier, a 39 anys, haabandonat per sempre més la üui-ta en el camp de la vida. Era un d'a-quests esperits que lluitant incon-dicionalment en pro d'unes reivin-dicacions i d'un millorament so-cial, descuiden molts cops la sevavida pròpia, sacrificant-la pel bédels altres, i tot veient que l i sevasalut decau no poden abandonaraquest amor que senten pels opri-mits i pels explotats com ell, i adintre seu treballa el mal que poca poc els mata.

No era cap personalitat, però síun abnegat lluitador, tant en elcamp polític com social.

De jovenet ajudà a fundar i vaésser un fervorós militant de laJoventut Socialista Renaixença, laqual seguia la inspiració del plo-rat Dr. Martí Julià. Ara, última-ment, pertanyia a la Unió Socia-lista de Catalunya.

No deixà mai d'ésser un homejust i sincer. Fundador i ex-Presi-dent del Sindicat de Joieria i Ar-genteria, actuà d'una maneraexemplar, fent-se apreciar molípels seus companys, per als qualstreballà amb gran amor i entusias-me. Deixa un gran record, i moltsel trobaran a faltar.

<^&vm&mßsv*a,ÈPOCA IV - NUM. 31B A R C E L O N A2 novembre del 1935

P R

2O

E U »

cents.

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ

Trimestre 250Semestre 5'00Anu KW»

Redacció i administració:Carrer Pelayo, 10,1.r, 1.«T E L È F O N 2 1 O 4 5

B A R C E L O N A

vlW&üíl^WGOgE*. 2 BE NOVEMBRE BEI, 4935

J O V E IV T U TORIENTACIÓ

La Joventut Socialista de Catalunya segueix ambregularitat automàtica el seu procés de formació i ir.ie-gració política.

El que abans orejean 'qué era una" dolça i llamint>sa'aspiració, i—conceptuat per alguns-com una utopia —avui pren cos, forma i vigoria.

L'a missió principal que s'imposà la joventut —cons-tituïda tot just fa dos anys — fou la de vigoritzar elnostre partit. En termes més gràfics : masculanitzar-lo.El que abans era apatia, avui ja és nervi. El que abansera tansemendonisme s'ha convertit en actuació ferma iaudaç. Era la nostra aspiració. L'hem acomplerta enpart. Manca, indubtablement, a fer. No ens falta, però,ni entusiasme ni fe.

El nostre moviment socialista, havia estat, fins ara,pobre d'actuació. Pobre d'activitat, de nervi, d'audà-cia, de valentia i de descarament.

La joventut — que no és irresponsable ni atrebilià-ria — ha portat dintre la Unió Socialista de Catalunyatotes aquestes coses que abans li mancaven.

Ja sabem que alguns se'n dolen. Que els cou. Queels espanta i que temen. Que despectivament ens diuensenglars. També incapacitats i indocumentats.

Com que tenim la certitud de què no anem errats,no ens espanta ni acovardeix. Ans al contrari, ens es-timula, ens esperona.

Acomplerta, en part, aquesta missió, la qual concep-tuàvem de principal i primordial — la qual tampoc nodeixarem abandonada, sinó que atacarem cada vegadaamb més ímpetu i energia — cal que la joventut obri elperíode de discussió, i fixació ideològica.

On estem ? On anem ? Quina ha d'ésser la nostratàctica? Quina és la que convé als interessos del prole-tariat ?

Tot això s'ha de contestar, s'ha de fixar. No vulldir pas que no hi hagi res. Vull dir que cal la concre-tització, la dogmatització.

Ja sé que espantarà a molts super-inteHectualsaquests mots. No hi fa res. Estem en un segle de rea-litzacions, de concrecions. De projeccions clares i sen-zilles. Estem en un tombant històric en el qual la flui-xetat, la inestabilitat de pensament repugna, impossi-bilita i paralitza.

Hi ha problemes greus i de solució immediata. I aaixò hem d'anar amb pas ferm i decidit. Qui no siguibo per a seguir, que jegui. Necessitem decisió. Nomansturbació mental.

Ens objectaran que no tenim experiència, que somuns terribles i pretensiosos infants. Que unes quantesmanotadas a les anques ens anirien molt bé. Totaaquesta argumentació només serà l'espill de llur impo-tència. I cal no fer-ne cas. .

Si no, mireu. Les forces reacciònàries-feixistes,marxen amb voluptuositat, amb frenesí, amb deliri.¿Cal asseure'ns i esperar el pas de l'enemic? Ca! se-ríem triturats, destrocáis. A un pensament racional ihumà ral contestar amb un altre de més humà i més ra-

cional. Però, a una força organitzada, poderosa, calrespondre amb una altra de més organitzada i més pe*derosa, encara. Lluitarem amb desvantatge material ?Segurament. La fe, l'entusiasme i la veritat ens recom-pensaran.

Amb el pit, amb fes mans, amb el cap, amb el'qaesigui: sempre endavant ! • ¿~.

-, v'-'. ' - - . .\. ' " -V.íA. V.

•A^. de la R. — Coincidint amb fa impaciència comprensiblede les nostres Joventuts entusiàstiques i actives, el Comitè Execu-tiu del Partit ha pres acords concrets sobre la fusió, que elslectors trobaran a la Secció Oficial-

Joventut esperaLa joventut espera amb força interès la constitució

del Partit Socialista de Catalunya.No són solament joves militants de la U. S. C., si-

nó joves de gairebé tots els sectors polítics i de classede Catalunya, els qui ens pregunten, i ben sovint, perl'estat de les relacions de fusió, entre la U. S. C. i elP- C- P-Jo em canso de manifestar que la fusió és un fet, ique la seva manifestació exterior, la veurem confirmadaben aviat.

Però els dies passen, i la pregunta segueix repetint-se, i a la fi sóc jo, qui preguntarà el per què no s'hanenllestit aquestes negociacions que tant interès desper-ten, i que tanta importància tenen, actualment, en leslluites socials de Catalunya.

Al meu entendre, perdem un temps preciós, i d'unamanera ben lamentable.

Jo no comprenc quina mena de formulismes podenretardar la fusió, en uns moments interessantíssims comsón aquests, en què, el retorn a la normalitat sembla in-evitable ( ?) i que, per tant, les masses treballadores —després d'un parèntesi de temps fosc i confusionista —esperen que els partits es manifestin, per enquadrar-seen els que presentin més garanties, i, ensems, uns ob-jectius més clars i sòlids.

El partit que neix de la U. S. C. i del P. C. P.,per la garantia que mereixen ambdues organitzacions,en els medis treballadors de Catalunya, per la simpatiaque inspira la seva unió, serà el partit cridat a agruparen el seu si, tots els treballadors de Catalunya.

Es necessari, però, no perdre temps ; al meu enten-dre, cada dia que passa és un perjudici.

Ja sé que es dirà que els joves som massa impa-cients ; que la U. S. C. és democràtica, i que cal anar?. un congrés, per tal de prendre aquest acord i liquidartots els assumptes de partit.

Nosaltres esperem que podrà trobar-se una solucióràpida. '. . . ,

La joventut espera que el partit es decideixi, per talde constituir tot seguit — puix que ho tenim preparat—la Joventut Socialista de Catalunya, integrada per lesjoventuts del P. C. P. i les joventuts de la U. S. C.

BOCHACA

Oompanys: Porteu a arreciar elsvostres rellotges al carrerPerot lo Lladre, 3, primer, segona

Travessia de la Portaferrissa

Quantitats refendesper a la construccióde la caseta de bany

Per excés d'original hem deixatde publicar en els dos darrers nú-meros la llista que segueix :

Ptes^Suma anterior ,. 225'—

J. Coll OlivéJoan Coloma'Josep SantalóRicard BàrbaraÀngela Graupera ...Pau CireraF. Rossell Montané

5'—5'—5'—5'—

10'—10'—15'—

Josep Climent 15'—Ricard Millas 10'-Joaquim GarciaJosep SallesJoan CarullaAmbrosi Carrión ... .Lluís FaricleSalv. FaricleVentura FaricleJosep FerrésF. Duran RoseliJ. SatuéI. MusolesJ. MatasS. BoerR. Folch i Capdevila .Ramon MussolesA. ColladoJesús MercadéCarme RodríguezJacint GenerF. Boter ... .Joan AlibésArtur CandelaFrancesc MarroIsidre ValldoseraMaria BàrbaraE. XaparroTomàs AmatAgustí VilellaL. Ardiaca

Total

to —10'—10'—

. ... 15'—10'—

. ... 10'—

. ... 10'—¿y

. ... 5'—. ... 5'—. ... 5'—. ... 10'—. ... 5'—. ... 10'—. ... 10'—. ... 5'—

5' —. ... 5'—. ... 5'—

g'10'—

. ... 5'—

. ... 10'—

. ... 5'—. ... 5'—

g' .10'—

. ... 10'—

. ... 5'—. ... 525'—

Posem a coneixement de tots els afi-liats a la Joventut que el míting que lasetmana passada havíem anunciat, quedasuspès, per ordre del ciutadà indesitja-ble—segons el Parlament espanyol—Pichi Pon, per les circumstàncies polítiques.

Ja veieu qui ha de snsprendre elsnostres mítings. Un ciutadà indesitjable.

Insistirem.

Publiquem els articles signats sota la res-ponsabilitat de l'autor

L'assistència escolarobligatòria lins els catorze anys

a la majoria dels païsosEn la major part dels Estats on

existeixen lleis que fan obligatòrial'assistència escolar, l'edat fixadaper a dita assistència és fins els ca-torze anys. Així resulta d'un estudifet per l'Oficina Internacional delTreball sobre la reglamentació deltreball dels infants i dels adoles-cents i, particularment, sobre l'edatmínima d'admissió al treball en laindústria, l'agricultura, la marinamercant, el comerç, les oficines i al-tres professions, qüestió que evi-dentment està en relació molt es-treta amb l'edat de l'escolar.

A l'hora present, dels 45 païsosconsiderats, solament deu tenen le-gislació nacional que fixa en menysde 14 anys el límit de la instruccióobligatòria. Aquests són: Albània,França, Luxemburg, Panamà, onl'assistència escolar obligatòria vafins els 13 anys ; Espanya, Grècia,Hongria, Itàlia i Portugal, que és

fins els 12 anys, i Iugoslàvia finsels lo.

L'edat de 14 anys és la regla aAlemanya, Austràlia, Àustria, Bèl-gica, Brasil, Bulgària, Xecoslovàquia, Dinamarca, República Domi-nicana, Estònia, Finlàndia, GranBretanya, Guatemala, Haití, EstatLliure d'Irlanda, Japó, Estònia,Nicaragua, Nova Zelanda, Para-guai, Països Baixos, Polònia, Ru-mania, Siam, Suècia, Uruguai iVenezuela.

A Suïssa f ins els 14 o els 15 anys,segons les comarques. Al Canadà,tres províncies tenen fixada l'as-sistència escolar fins als 15 anys,quatre fins als 14, una fins als 13, iuna altra fins als 12. .

A Xile, Hondures, Noruega i U.R. S. S. l'assistència va fins als 15anys, el mateix que ens els Estatsde la Unió Sud-africana (per alsinfants europeus solament), de Na-

tal i Transvaal. Es obligatòria finsels 16 anys en altres dos Estats dela Unió : Colònia d'El Cab i Estatlliure d'Orange.

Per últim, als Estats Units, leslleis sobre l'assistència escolar de- lamsjória dels Estats, exigeixen/aïsinfants assistir a l'estaola fins els 16anys, si bé podpn sortir-nè, als 14 sihan aconseguit el nivell d'instruccióexigit. En aquest cas la llei permetque els infants no assisteixin a l'es-cola, sempre que vagin a ocupar unempleu. La reglamentació instituïdapels còdigs industrials ha tingut re-percusions en l'assistència escolar,puix que virtualment s'elevà f ;ns els16 anys l'edat mínima d'admissióal treball amb horari complet.

Com hom sap, en el pla interna-cional, quatre convenis adoptats en1919, 1920, 1921 i 1932 fixaren en14 anys l'edat mínima d'admissióal treball en la indústria, en el tre-ball marítim, l'agricultura i els tre-balls no industrials respectivameac.La Conferència Internacional de1

Treball en la seva reunió del junydarrer, després d'éiaver examinat elgreu problema de l'atur en eis ado-lescents, recomanà als Estats queprorroguessin fins els 15 anys l'edatmínima d'admissió al treball. D'al-tra banda la Conferència invità alConsell d'Administració de la O. I.T. a què examinés l'oportunitatdels convenis abans citats ambaquest objecte. El Consell d'Admi-nistració de la O. I. T. s'acuparà,doncs, en la seva pròxima reunióde l'octubre, d'aquesta qüestió.

El proletariat té l'o-bligació d'ajudar lapremsa que defensaels sens interessos itreballa pels sensideals d'emancipa-ció. Col·laboren,doncs, a la propaga-ció de »JUSTÍCIA

SOCIAL".

L·es comarquesLUNARS BEL VAJLIJÈS

. El passat diumenge, dia M d'octubre, tinyoélloc a la noitra vila una concentració de JovesCristians. Havien fet tanta propaganda, quehom arribà a crente que els carrers de la vilano serien suficients per ' tal d'encabir l'allaude cristians que d'arreu de là comarca vin-drien. Benedicció de banderes, cursa «ciclista',sardanes, un loñx i un gran míting, a la pla-ça. -Beu està amb nosaltres ! No fem política.L'Església Catòlica està per damunt d'aquestesbaixes passions que divideixen els bornes i quefa oblidar-nos que tots som germans.

Aquesta era la propaganda, i així ho cregue-ren alguns de bona. fe que prestaren ajut morali econòmic a Tacte; així ho creien molts quedeien que aquesta F. de J. C., estant únicamentsota la direcció espiritual de l'Església vindriaa representar un progrés cultural per a la vi->la. Així devien creure-ho aquells que apadrina-ren les banderes... però vingueren els actes i hodesmentiren tot. El gran èxit que pregonavenestava construït amb el munt de paper de llurpropaganda ; la decantada direcció «espiritual»dels J. C. (pobrets!) l'exerceix l'aliat naturalde l'Església : el caciquisme, «les forces anò-nimes del diner« com deia una fulla marxistaque fou llançada per donar el crit d'alerta aaquests joves obrers que ens fan llàstima enveure conj. es deixen enrolar en aquesta organit-zació que farà servir-los de força de xoc pera combatre llurs germans de classe. I quanta l'afirmació que ells no fan política, fouel propi Vicari el qui ho desmentí rodonamenten el seu desorientat, però sincer parlamenten el míting anunciat.

Es comprèn ; és un home impulsiu i estavanerviós ; al matí, tal com havien anunciat, vin-gué molta gent, però eren els tradicionals bo-letaires que se*n anaren cap al bosc com tam-bé molta gent del poble ; poc després els car-rers estaven deserts. Si no haguessin estat unsjoves de Cardedeu, no podien començar les sar-danes. Després vingué l'hora del dinar que com& bons cristians (?) hi podien acudir tots elsque tinguessin 4 pessetes. I ni així ; haguerend'arreplegar-ho tot, convidar-ne sense pagar, iaixí reuniren uns 40 «cristians». Abans de di-nar, els feren passar el rosari, i era tanta laillusió (amb que esperaven el dinar) i la feamb que el deien, que aviat hi hagué raons...perquè l'arròs trigava massa. Fer últim vin-gué l'hora del míting i també contra tot elque havien dit, es demostrà que no és certallò de «Déu està amb nosaltres». Al precísmoment d'anar a començar es posà a ploure ;i fou una llàstima, car,, el fracàs, seguint elcurs del matí, hauria estat estrepitós.

Elavors se n'anaren a casa dels gestors —se-gurament per demostrar que allò no era polí-tica— i allí engegaren el míting ; i el vicariféu el desmentiment rotund de tot allò quehavien afirmat i amb el qual els homes debona fe que encara creuen amb les virtuts del'Església, estaven d'acord. Res de tot allò dequè ells no venien a fer política. Sí, sí, polí-tica i de la bona ! Contra els homes liberals,contra l'Alcalde popular, contra el poble queels havia votat i al costat del caciquisme. Bé,pv^lt bé ; res d'hipocresies. Què s'havien cregutaquells que de bona fe creien el contrari! No,no, senyor vicari ! Faci política, faci política!Ja ho digué Jesús dirigint-se als sacerdots dellavors que tant s'assemblen als actuals : «Aixítambé vosaltres, per de fora, apareixeu justos ;els homes per dins, soa .plens l'hipocresia id'iniquitat«. I a. nosaltres sempre ens agradaque tothom aparegui tal coin és i que amb llursactes facin ells mateixos com el cas aquest :obrir l'ull als pocs creients de bona fe que elsqueden i així aparèixer clar als ulls de tothomque ela religió és l'opi dels pobles».

La fulla que es va repartir fou aquesta

Joves cristians !Membres «fejocistes» !La doctrina social del cristianisme —del ve-

ritable—, d'aquell que perdicaren els esclausen la foscor pestilent de les catacumbes, ha es-tat reiteradament escarnida pels potentats, pelmilitarisme, per les forces anònimes del di-ner. Jesús i els seus apòstols foren revolucio-naris que s'aixecaren contra la corrupció dela Roma Imperial, que fuetejaren els merca-ders del Temple, que inscriviren en el frontis-pici de la seva actuació aquella frase gràvidade sentit:' «els últims seran els primers...»

Joves cristians ! Ja esteu segurs que inter-preteu, en la tràgica realitat actual, les parau-les del vostre mestre? Ja esteu segurs que nofeu el joc dels fariseus i dels mercaders

Joves cristians ! El vostre lloc és prop delsque pateixen (benaurats e!s que pateixen...) els

• horrors de la injustícia social ; el vostre lloc

és aì costat dels qne —en els soterranis de lesnoves catacumbes— preparen l'adveniment d'unrègim social, on l'home —emancipat de la .mi-sèria i de la por— podrà aixecar el seu esperiti la seva intel·ligència. :

Joves cristians ! .Els que neu sincers, els qqeno voleu convertír-vos en botxins inconscients,teniu un lloc on combatre : ei del vostre mes-tre, al ' costat dd poble. *

Joves cristians I Estripeu les falses vestiduresi seguiu el camí dreturer del cor.

Morí la reacció!Visca la llibertat dels pobles i dels homes!Visca Catalunya, lliure i socialment justa!

PARTIT MARXISTA

ST. VICEHÍÇ DELS lI·ItTS

*# ;~_i* •* •*-.-;• atgr-y j.>*' ~ * i> .-V /r.'Vï.'ï ¡c',nãr3""3nuL-

Sant Vicenç de CaldersQUE PASSA AL JUTJAT MUNICIPAL DE

CALDERS?. Aquesta és la pregunta que ens fem gran

nombre -de persones, en. tenir coneixement delã nova; que ja hem vist és ' certa, de la des-titució del jutge senyor Tió, pertanyent a laLliga Catalana. Què passa o què. ha passat?Després que els costà tants sacrificis obteniraquest jutjat, de cop i volta el» radicals elsel prenen ? Hom diu si això és conseqüènciade Tañada a Madrid de dos líders radicals l'uncivil, i eclesiàstie l'altre, acompanyats d*untal Sisquelles, conseller espiritual del partitradical local i gran propagandista.

Malgrat la Lliga haver-se aliat amb els go-verns de Barcelona i Madrid, els lligaires elstenen per molt poca cosa, és a dir... pel quesón.

Quan aquest nomerò surti a llum de segurs'haurà començat ja a sortejar el llibre del com-pany Comorera, un magnífic exemplar completi enquadernat. Es una obra ideal per als gransi petits, i el benefici del sorteig serà destinat ín-tegre als companys empresonats.

JULI D'ESTRAC

7 d i e sEn un comentari que Després fa

al nomenament del primer maris-cal de l'exèrcit soviètic, diu que ésestrany que s'hagi donat el càrreca un general que ha sofert moltes1err otes.

I ells se n'estranyen? ¡ Millor fa-rien en separar del servei actiu elgeneral Francesc d'Assis —^ Jesús :Gràcies — Cambó, especialista enconquistar derrotes!

# * *Salazar Alonso, sortint de decla-

rar davant la comissió esbrinadora,digué als periodistes :

—Tinc la consciència molt tran-quil·la.

Ho creiem i no ens estranya. Això

acostuma passar quan s'hi està moltacqstumat...

» * »;En el partit radical s'hi ha pro-

duït un fet nou. En la darrera re-unió de la seva minoria s'acordànomenar una ponència que marca-ria la posició del partit amb tota.llibertat. \

Això equival al desplaçamentdel caudillo de la jefatura perma-nent. v a ·-rer «W /s**

¿A que no sabeu per què enaquests darrers temps el partit ra-dical havia concentrat les seves pre-ferències a Madrid?

Doncs perquè Madrid és... capital.* » *

¿Ja heu vist Vuelan mis millones,amb música de Strauss?

* « »La companyia està disposada a

canviar en els seus tranvies, elscartells que resen ¡Cuidado con losrateros l per uns que diguin, quediguin...

—A veure, què han de dir?* » *

Con el corazón en los labios y elalma en la 'mano.

» « *Straperlo.—Qui ha pecat?—Tota una mala política de col-

laboracions. Eis uns per llurs tra-dicions en allò d'aprofitar-se, i elsaltres, consentidors, per anar-losbé.

» * *— ¡ Quina cridòria els defensors

de la monarquia!—Tapa, noi, que fa pudor tot

això.» * »

¿No dèieu que en Cambó semprearriba tard?

—Tard o a deshores, o com vul-gueu dir-ho.

* » »

Compreu i llegiu

g©@f¿gg,

cada setmana.

L A B O N A G E N TVocal obrer del Tribunal Industrial : Per denúncia d'un vocal patró

del dit organisme — Josep Solé Rovira, propietari de l'Hotel Suíís, de laplaça de l'Àngel — la policia detingué el senyor Josep González, acusant-lo de què la nit del 6 d'octubre de l'any passat estava als terrats de ladita plaça.

Vocisi obrer : Né-ga'f S. actuar quan et toqtri amb el cf/t subjecte.

Per a la difusió de JJ (U S T fi «CUA SOCIALS!El C. E. ha adreçat a tots els companys de la U. S. C. i

als subscriptors de JUSTÍCIA SOCIAL la circular que segueix,la qual —a comptar pels resultats assolits fins ara— obté ungran èxit:

«Company: El primer dels nostres deures és el de fer unaintensa propaganda, i cal valer-nos, per a fer-la, del nostresetmanari JUSTÍCIA SOCIAL.

Fins ara només el rebien els subscriptors, i cal fer-ne ungran tiratge per a portar-lo a tot arreu on sigui possible. Ésmolt interessant que llegeixin JUSTÍCIA SOCIAL, precisament,els qui no siguin afiliats. Cal que es trobi a tots els cafès,bars, barberies, f ondes i llocs de reunió i d'esbarjo de tot Ca-talunya; i cal portar el nostre setmanari a mans dels simpa-titzants que puguin convertir-se, més endavant, en associats.

Per a aconseguir-ho augmentarem el tiratge tant com si-gui possible, i, per als companys que subscriguin quotes de«protector», assenyalem el preu de 10 cèntims l'exemplar. Iels exemplars que paguin els «protectors» seran distribuïtsals llocs i a les mans de les persones que aquests «protectors»designin.

Ompliu l'adjunt butlletí, subscrivint-vos com a «protec-tor» i dient les persones o llocs on vulgueu que els exemplarssiguin tramesos. Una quota d'una pesseta mensual dóna dreta dos exemplars. Si no voleu indicar les persones que haginde rebre els exemplars, tindrem cura nosaltres mateixos detrametre'ls a llocs públics de reunió o a simpatitzants que co-neguem.

Esperem la vostra subscripció.Hem d'advertir-vos, només, que cal que les quotes siguin

pagades a la bestreta per tal de fer front a les despeses d'aug-ment del tiratge.

Sigueu «protector» de JUSTÍCIA SOCIAL en bé del Socia-lisme.

Per la Unió Socialista de CatalunyaEl Comitè Executiu.»

El butlletí —que també poden omplir els companys reta-llant-lo del periòdic— és el següent:

En 4ae viu a -

carrer d n.° subscria, com a "protector"

de JUSTÍCIA SOCIAL, una Quota de mensual (o per número),

per tal tfae siga i repartit un exemplar a cada una de les persones següents:

N e m » Població Carrer i B*mero

Fulletó de JUSTÍCIA SOCIAL X." 15

Karl Marx i Friedrich Engels

Manifest del PartitComunistaTraducció directa de l'alemany

PER

PAU CIRERA

BAKUNIN (MIKHAIL) (1814-1876). Socialista re-volucionari rus.. Les seves teories federalistes, la sevalluita contra el Consell General de la Internacional icontra Marx, han. fet .que hom el consideri, amb unacerta raó, com el pare de l'Anarquisme.

BARBES (ARMANDÀ (1809-1870). Revoluciona-ri i conspirador francès. Va fundar i dirigir, junt ambBlanqui, la «Société des Saisons», on representava l'e-Içment demòcrata i idealista. Hom li ha donat el nomde (¡Bayard de la Democràcia».

BAUER (HEINRICH). Revolucionari alemany.Obrer sabater, va prendre part activa en la insurrec-ció del 12 de maig del 1839; després va viure a Lon-dres. Membre del Comitè Central de la Lliga dels Co-munistes, era molt apreciat de Marx i d'Engels perles seves qualitats de ((diplomàtic íiat». Més tard vaemigrar a Austràlia on va desaparèixer.

BLANC (LOUIS) (1811-1882). Historiador i po-lític francès. El .seu famós opuscle sobre l'«Organit-zació da;:Tjebalh>" data -del 1839; "SS.es que no pas un

socialista, era una reformista. Fou un dels caps de larevolució del 1848 a París.

BLANQUI (LOUIS-AUGUSTE) (1805-1884). Co-munista i revolucionari francès. Va prendre part activaen els diferents moviments revolucionaris que ocorre-gueren a França durant la seva vida ; degut a això vaésser condemnat a presó diverses vegades. Va ésser,amb Barbes, un dels fundadors de les «Saissons».

CABET (ETIENNE) (1783-1856). Comunistafrancès del període utòpic. Autor d'una novel·la, quees va fer cèlebre. Voyage en Icarie (Viatge a Icaria)(1840), en la qual fa la descripció d'un gran poble queviu sota el règim comunista. Va intervenir en la revo-lució de juliol del 1830. Va fer diverses temptatives decolonització comunista als Estats Units.

CARTISME. Moviment promogut, des del 1838fins al 1848 (amb interregnes de calma), per un par-tit obrer anglès, els C artistes, el qual va agitar profun-dament la classe obrera anglesa i que tenia per objec-tiu immediat la instauració del sufragi universal, con-siderant que la reforma política era el prefaci de lareforma social. «La Carta del Poble» efa una petició?. favor del sufragi universal. El moviment donà lloc?. mítings monstres i a mítings de caràcter local. Lo-wet, radical owenita, era el cap dels carlistes moderats.O'Brien i O'Connor, que tenien per òrgan el NorthernStar (en què escrivia Engels), dirigien els partidarisde la forca física». El cartisme ha estat la primeraforma del socialisme anglès. ((La qüestió de la Carta—deia Stphens— és una qüestió de ventre».

COLÒNIA (COMUNISTES DE). Sobre el pro-cés dels onze comunistes de Colònia, vegeu abans ladata històrica referent a la Lliga dels Comunistes.

COMUNA. V. MUNICIPI.

COMMUNE DE PARIS. Moviment del proleta-riat parisenc, consecutiu a la guerra franco-prussiana(18 de març a 28 de maig del 1871). Va ésser ofegaten sang per l'exèrcit de Versalles.

COMUNISME AGRARI PRIMITIU. Es admèsgeneralment que la comunitat rural, amb la possessiócol·lectiva de la terra, ha estat la primera forma de so-cietat, «des de ]es índies fins a Irlanda». A Rússiala comunitat rural s'anomenava mir ;. englobava encara,a començaments del segle XX, les vuit dècimes partsde les terres de conreu, però la reforma d'Stolipin (de-cret de 22 de novembre del 1906 i llei de 27 de junydel 1910) representen un cop mortal per a ella.

COMUNISTA. A l'època del Manifest (1847-188), els comunistes, que eren revolucionaris, estavenen oposició als socialistes, que eren utopistes o simplesreformistes.

CORPORACIONS GREMIALS. V. GREMI.

CRACOVIA (INSURRECCIÓ DE). Provocada elfebrer del 1846 pels nobles polonesos arruïnats, teniaper objectiu l'emancipació de Polònia acompanyadad'una reforma agrària molt atrevida que anava fins alcomunisme. Atiats per Meeternich, els pagesos rutens,que no havien comprès el .moviment dels insurgents, elsdestrocaren materialment ; la petita republicà de Cra-còvia va perdre-hi la seva independència»

DARWIN (CHARLES (1809-1882). Famós natu-jalista anglès. El seu llibre U origen de les espècies(1859) ha donat un gran impuls a la hipòtesi transfor-mista de Lamarck. Darwin explica la formació de lesespècies (animals i vegetals), així com llurs transfor-macions, partint de la teoria de la «lluita per l'exis-tèncían. En aquesta lluita, els individus més aptestriomfen i sobreviuen, per consegüent, gràcies a unamena de (¡selecció natural». L'herència fixa en l'es-pècie els caràcters, en virtut dels quals resta afermadala superioritat dels esmentats individus.

Avui, l'explicació darwinista sebla poc consistent,i els biòlegs i naturalistes tendeixen a retornar, tot re-novellant-lo, al transformismes de Lamarck. j

ENGELS (FRIEDRICH). Nat a Barmen (1820) i jmort a Londres (1895). L'amie, confident i coHabo- jrador abnegat de Marx, amb el qual va escriure es-pecialment el Manifest Comunista. Principals obres:

La situació de les classes obreres a Anglaterra (1845) ;Capgirament de la Ciència pel sçnyor Eugen THihring.o Anti-Düring (1878); «l'obra més considerable queha. produït el socialisme modern, després d'El Capi-tal» ; Origen de la família, de la propietat privada ide l'Estat (1884); Ludwig Feuerbach (1888), etc. En-gels va escriure, a més a més, gran nombre d'articlesa la premsa socialista alemanya i internacional i, des-prés de la mort de Marx, va publicar les obres inèditesd'aquest. Fou un dels membres del Consell Generalde la primera Internacional i el 1889 va participar a lacreació de la segona.

ESCLAU. V. PLEBS.

ESTACIONS (SOCIETAT DE LES). V. SAI-SONS.

FEUDALISME (de feo dum). Règim social i po-lític que fou implantat a una part d'Europa a partirdel segle XX i que va dominar fins a la fi de l'EdatMitjana. També ha rebut el nom de règim senyoria!.Els senyors eren els detentors dels feus, és a dir, deterres que conferien la noblesa a aquell que en teniala possessió ; eren sobirans o feudataris i sovint i totles dues coses alhora. El feudatari devia al seu sobi-rà, ultra l'homenatge i la fidelitat, certs serveis tem-porals (militars, judicials, pecuniaris) ; en recompensa,el sobirà devia protecció al seu feudatari.

A part dels senyors, hi havia els pagesos i els serfs.Eren pagesos tots els no nobles de condició lliure. Elsserfs no eren pas esclaus en l'estricte sentit del mot ;però, afectes a la gleva que conreaven per compte delsenyor, eren venuts amb ella. Pagaven els impostos(tribut, gabella, prestació corporal), però llurs drets defamília, i de propietat estaven sotmesos a un règim ju-rídic ple de greus restriccions.

FEUERBACH (LUDWIG) (1804-1872). Filòsofalemany, autor d'un llibre cèlebre en el seu temps,VEsscncia del Cristianisme (Das Wesen des Christen-tums). Deixeble de Hegel, trenca amb tota l'esquerrahegeliana, amb el hegelianisme tradicional, que eraidealista, i va a parar, pels camins de la Filosofia, al i

Joan Comorera

L'AVILlibre de l'Escola

i de la Llar

Edició en rùstica . . . 5 ptes.Edició enquadernada . . 6 ptes.

Demaneu-lo en quioscosi llibreries

Administració tLLIBRERIA CATALONIA

Ronda Sant Pere, 3 - Barcelona

Els nostres afiliats i amicsel trobaran a l'Administració

de

SêfâlM,PELAVO, IO, 1.» - BARCELONAi els serà tramès, franc de ports

a qualsevol població de forade Barcelona

Imp. Miret. — Guifré, 12. — Barcelona