Tristany i Isolda

Diana Pérez Verdú

Filologia Anglesa

Literatura Francesa I

2009/2010

2

Index Pàgina

- Introducció 3

- Contextualització 4

- Obres i autors 5

- Argument : Obres escrites 7

Pel·lícula 9

- Diferències entre les obres escrites i la pel·lícula 10

- Personatges 11

- Conclusió 12

- Bibliografia 13

3

Introducció

Durant l´Edat Mitjana Europea circulen per molts pobles els cantars de gesta

que són narrats i difosos pels trobadors. En aquest treball ens centrarem en les

diverses versions que hi ha sobre la història de Tristany i Isolda. Ens situem al

voltant de la segona meitat del S.XII, on trobem les primeres versions escrites.1 Es

tracta d´una gran història de l´amor tràgic i fatal, aquell que domina la voluntad dels

personatges, aquell capaç de condemnar-los a una passió terrible, que fa sucumbir la

lleialtad i l´honor.

Pel que fa a l'estructura, aquest treball es compon d'un primer bloc que parla

del context i de les obres en general. Després, trobem un bloc que tracta l'argument

de l'obra, on hi ha dos sub-blocs. A continuació apareix una altra part que consta de

les diferències entre les diferents obres estudiades.

La metologia que hem sigut ha estat la lectura profunda del llibre Tristán e

Isolda, de Eilhart von Oberg, el text Tristán e Iseo, de Béroul i la visió filmogràfica

de Tristán e Isolda dirigida per Kevin Reynolds a l´any 2006.

Per tant, la finalitat d´aquest tema és vincular les dues lectures i la pel·lícula,

marcant les coincidències i divergències. A més de veure com es reflectéix una obra

medieval al cinema actual.

1 Cal recordar que la història dels amants naix a la tradició oral francesa.

4

Contextualització

L´Edat Mitjana és un període molt extens de la història de França, on cal

destacar la impotància política, estratègica, econòmica de les diferentes regions que

aniran progressivament constituint l´Estat Francés. França tenia el feudalisme2 com

a realitat política consolidada. A més ens trobrem davant d´una revolució cultural

per part de Carle Magne ( S. VIII-IX ). Més avant, al voltant del S.XI es

desenvolupa a França dos nous gèneres que no tenen res a veure, però surgeixen al

mateix temps. Per un costat trobem la Canço de Gesta (llengua d´oil al Nord de

França) i per altra banda la Poesia dels Trobadors (llengua d´oc al Sud de França)3.

Són dos ideals de vida diferents.

Tristany i Isolda naix com a canço de gesta, que té els seus antecedents en

La Odisea i La Iliada. És un poema narratiu en vers que està destinat a ser cantat i

que té per tema les gestes heroïques de diferents personatges. Els herois quasi

sempre són caballers francesos que lluiten al servei del seu senyor, encara que altres

cançons també descriuen com un vasall es rebel·la contra el seu senyor.

Posteriorment, al S.XII apareix la novel·la, un gènere que es nodreix de los dos

corrents literàries que havien. Presenta algunes diferències com que es centrat en el

contingut, vol transmetre un missatge, és una narració i lectura reflexiva. Algunes

característiques que trobem d´aquest gènere, la novel·la, en Tristany i Isolda són

l´aparició de la “fiamor”, el ideal cortés on es ressalta la relació entre l´amor i la

cavalleria. La cortesia, on fiquem tant la “fiamor” com el ideal cortés, és a la vegada

una concepció de la vida i una concepció de l´amor. Això exigeix una bona

educació, el saber estar, bons costums...però també s´ha de ser hàbil en la caça com

en la guerra. L´amor cortés està compost per una dama, que és superior al cavaller,

aquest sempre estarà al servei de la seua dama. És un amor molt complex, ja que és

una barretja de plaer i sofriments d´angoixa, per accedir a l´amor de la dama hi ha

que passar una sèrie de proves. Per tant, estem davant d´un amor clandestí. Totes

aquestes característiques es veuen reflectides en Tristany i Isolda.

2 El feudalisme es basa en una societat dividida en tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble.

3 Al S.XII la Canço de Gesta s´escriurà en llengua d´oc i la Poesia Trobadoresca en llengua d´oil.

5

Obres i autors

Tristany i Isolda han estat objecte de cants lligats a la composició i a la

recitació oral. Després localitzem les diferents versions escrites les quals, juntament

amb altres que s´han perdut, derivarien d´un poema en francés que seria l´arquetip.

Les versions més velles que es coneixen són les de Béroul, Thomas i Eilhart von

Oberg, que van escriure al S.XII.

L´obra de Béroul està composta a Normandia i que malauradament només

ens ha arribat la part central del poema, hi ha una amputació del començament i del

final del relat, però tot així es conserven algunes llacunes en la part que queda. La

redacció del poema està escrita en llengua d´oil, i es pensa que estem davant la

versió més propera del que va poder ser el poema comú primitiu. Té una tècnica de

composició cercana a l´art dels joglars del cantar de gesta. Pel que fa a l´estil podem

dir que és ràpid, lleuger, abunden els diàlegs però prescindeix el monòleg

psicològic, escassegen les descripcions, combina amb mestria els estils tràgics i

irònics, s'atura en elements realistes i sobretot en l'expressio dels sentiments, els

gestos, reforçant la textura dramàtica de l'obra en detriment de raonaments

encadenats.

Cap a 1770 escriu el alemany Eilhart Von Oberg la seva visió particular del

poema del desgraciat heroi, sent l'única obra del S.XII que es conserva en la seva

totalitat. La seva escriptura és directa i el ritme veloç, com els de Béroul, amb la

primera part coincideixen en gran mesura, però l'autor germànic cuida la oranización

del conjunt i es complau més en la descripció dels fets heroics de Tristan, el que

produeix un menys relleu de Iseo. Elabora una peça més aferrada al món del èpic,

relatant aventures, batalles... malgrat tot això l'obra és més breu que els seus

antecessores.

Malauradament, les obres del s. XII van viure l'oques d'un oblit que els

confina a les ombres Fins al segle XIX, quan de nou van veure la llum a ser

publicades. No obstant això Això, Això, no vol dir que la llegenda caiguis inert del

tot, ja que els textos barregen la cavalleria i l'amor. Com Molts Cantars de gesta i

novel·la, la llegenda de Tristany i Isolda va ser prosificada, ampliada, transformada

al S. XIII, desvirtuada: els relats no feien sinó adaptar-se al canviant gust de les

noves generacions. Diversos poemes narren certes escenes de la llegenda, el més

6

antic correspon a Li du Chèvrefeuille, de Marie de France, de 1160. Altres poemes

són la Folie de Bena escrit en dialecte normand, basat en Béroul i le Folie d'Oxford

inspirat en Thomas4. Un altre poema que és descendent directe de Thomas serà el de

Gottfried von Strassburg.

Sens dubte, la història ofereix els millors elements per a desenvolupar a

nivell narratiu totes les inquietuds que la temàtica amorosa i cavalleresca generava

al públic no llatí en aquelles dècades i les següents. De ahi que fos tractada fins a

principis del segle XIII, ni més ni menys que en els autors que hem nomenat abans

(Bérou, Thomas d'Angleterre, Eilhart von Öberg i Gottfried von Strassburg5). La

destacable riquesa literària que significa l'existència d'aquests quatre poemes escrits

en menys de mig segle té l'inconvenient, però, que se'ns presenta ensomrecida per la

irreparable destruccin total o parcial, dificultant la compressió del procés de gènesi

d'aquesta matèria narrativa i del viu interès històric i estetic que suscita.

4 Tomàs d'Anglaterra va ser un poeta anglo-normand del segle XII. És conegut per la seva vell poema en francès, Tristany, una

versió de la llegenda de Tristany i Isolda de la qual només hi ha vuit fragments, al voltant 3.300 línies de vers, sobretot de l'última part de la història i es calcula que representa prop d'una sisena part de la història original. 5 Poeta èpic alemany de l’edat mitjana, conegut com autor del poema inacabat Tristan und Isolde (Tristany i Isolda)), el magistral

llenguatge del qual despertà ja l'admiració de llurs contemporanis.

7

Argument

De les obres escrites

En Tristany i Iseo, depenent de les versions, no juga només l'atzar. Un amor

tan extraordinari requereix una justificació magica, un filtre begut per error, de

manera que aquesta passió no neix únicament de l'atzar, sinó que es tenyeix de

connotacions esotèriques, és un beuratge que embriaga els dos personatges per

igual, i tots dos prenent concienca d'això, assumeixen la seva relació il·lícita amb

totes les conseqüències. La seva història d'amor els Condemar fins i tot socialment a

Tristany i Iseo, ja sigui o no cosecuencia del filtre la degradació és evident. Ambdós

viuen condemnats per un amor il.lícit, l'assumeixen i el pateixen i, malgrat la seva

tornada a la cort, i recuperar la seva anterior posició social la de cavaller lleial al rei

i la reina, els amants es busquen de nou, i moren el un per l'altre.

Es crea un triangle amorós maleït, en el qual no només impera la passió

amorosa, sinó una implicació social i jerarquica.Por una banda està en Rei Marc,

que pretén signar la pau amb Irlanda a través del matrimoni amb Isolda, però és traït

a causa del filtre. Tristany, al vèncer a Morholt, rep la mà oferta pel seu pare, el rei

Gormon, i és Tristany qui pren la mà d'Isolda en nom del Rei Marc per garantir la

pau entre Irlanda i Cornualla, una ruptura d'aquest matriminio suposaria la guerra

entre els dos regnes. Com veiem la inclusió del filtre traspassa la simple imatge

esotèrica. El sentit real de la passió dels protagonistes és tan terrible que sembla que

els autors es veuen obligats a crear un llenguatge enganyós de símbols, un brebajq

que encisa i Condemar als protagonista, una coartada per a la passió, que humanitza

als protagonistes i que aconsegueix la compassió del lector.

Tristany arriba a la cort del Rei Marc per servir, i destaca per les seves

qualitats i ho demostra sobretot en el combat contra l'invencible Morholt, a qui

mata, alliberant així al país de l'amenaça d'Irlanda. Però aquest li ha produït una

ferida enverinada, en no trobar a ningú que pugui sanarle s'embarca arribant

d'incògnit a Irlanda, on Isolda, la neboda de l'adversari derrotat ee filla del rei, li

salva la vida, desonocedora del seu Verdader identitat. Un cop curat torna a la cort

de Marc però aquest no té desig de casar-se i escull aquella dona que sembla

impossible d'aconseguir, Isolda, de manera que Tristany part de nou a Irlanda i mata

un drac que amenaça la seguretat del regne, guanyant com a premi a la dama.

8

Tristany lliura a Isolda al rei, com heroi, en canvi, el beuratge d'amor que

tots dos prenen per error en la travessa (debian haver pres Marc i Isolda la nit de

noces) fa alguna manera justícia i s'uneix a la dona amb qui en certa manera també

té dret sobre ella. A partir de la tornada de Tristany a Cornualla, comença una sèrie

de episodis de to de vegades satíric, que mostren per una banda la bona voluntat de

Marc cap als amants, i per altra la pressions de la cort per fer públic l'adulteri i

convertir així en deshonra al Rei, que es veuria obligat llavors a prendre les mesures

oportunes. La successió d'enganys i trobades secrets dels amants s'interromp quan

són descoberts i han de fugir al bosc, on viuen una existència marcada per les

privacions amb les que han de pagar la possibilitat de vvir plenament la seva passió.

Tot i que Marc acaba descobrint, no els mata, únicament els deixa senyals

inequívocs del dret que com a Rei té sobre ells, obrint la possibilitat del retorn.

De tornada a la cort, Isolda supera, gràcies a un engany ordit amb Tristany,

una prova per provar la seva fidelidada al monarca i recupera la seva condició de

Reina. El heroi s'exilia i s'obté a una altra dama, també anomenada Isolda. Però

Tristany no té cap interès en ella. Aquest viatja repetides vegades a Cornualla per

reunir-se amb la dona de Marc i s'oculta sota disfresses diferents que reflecteixen el

progressiu aïllament social en què s'emmarca aquest amor: pregrino, leprós, boig.

Finalment, Tristany és ferit de mort en una escaramussa i mana trucar a Isolda

perquè vingui a curar-lo. Ella abandona tota la seva dignitat real i s'embarca per

9

reunir-se amb el seu estimat, però quan la nau aquesta ja a la vista, una mentida de

l'altra Isolda, la dona oficial, fa creure que la Reina no ha vingut. Tristany mor, i

quan arriba Isolda s´abraça al seu càdaver i mor també, per l´absència de l´alre.

De la pel·lícula

La pel·lícula comença amb l'assalt dels irlandesos a les terres de Bretanya,

on moren els pares de Tristany, que és recollit per la seva oncle Marc Passen els

anys, i creix el valor i la destresa del jove heroi que es manté al costat de seu oncle

per lluitar contra els enemics. En una de les batalles és ferit i donat per mort,

realitzen l'acte funerari i el vaixell arriba a les platges irlandeses, no està mort sinó

enverinat el qual és rescatat per la princesa Isolda i la seva dama. Isolda es desperta

sobresaltada, sembla haver tingut una visió que l'angoixava en un somni i decideix

escapar a la platja fugint. En aquest moment, es deixa veure el coneixement que té

Isolda sobre les plantes medicinals. Transcorren els dies, i Tristany es refugia a la

caseta a la cura de la bella dama, que va tots els dies a veure-ho. Tristany és ferit per

Morholt, que havia demanat la mà d'Isolda. En aquests dies, els protagonistes

s'enamoren, sense l'ajuda del filtre amorós. Ens crida l'atenció que es porta a terme

l'acte sexual, no estan sota la influència del beuratge màgic per tant, el pes de la

traïció al Rei Marc i el pare d'Isolda no té cap justificació possible, de manera que

la pel·lícula ja condemna els amants. Tristany torna a Cornualla, on és aclamat.

Continuen les guerres, el Rei Irlandès veu perillar el seu regne i ofereix la mà de la

seva filla. Tristany va en nom del seu oncle per aconseguir-li una dona. En els

combats, busca entre el públic a la seva dama, la qual li havia mentit sobre la seva

identitat. Quan el heroi guanya l'últim combat, Isolda s'afanya a veure el guanyador,

però el seu pare li diu que no l'casada ell, sinó el Rei Marc.

En Bretanya mantindran la seva relació il·lícita i clandestina, consum la

traïció i la ruptura del pacte, el que desencadenés de nou la lluita entre els irlandesos

i els anglesos, i la posterior mort de Tristany.

Sens dubte, la llegenda juga amb saborosos ingredients que no només han

originat diferents versions sinó que, a més, es pot relacionar el seu món màgic i

d'amor talls amb el d'altres obres de caràcter llegendari, mitològic o fantàstic.

10

Diferències entre les obres escrites i la pel·lícula

Tot i la teòrica llibertat, constatem que les obres de Eilhart i Béroul tenen

semblances d´estil, en l´organització d'algunes parts de l'estructura i sobretot en el

desenvolupament del tema amorós. En canvi entre la pel·lcula i les obres escrites si

que hi ha diferències molt marcades.

Al final de la pel·lícula no apareix l'episodi de les veles blanques comunicant

l'arribada de la Reina Isolda, ni l'engany de l'esposa dient que són negres, el que

porta a Tristany a la mort pensant que la seva estimada l'ha abandonat.En la cinta

Tristany mor combatent, el que exalça d'heroïcitat la seva pèrdua, Isolda va amb el

seu estimat al riu, i acaba amb la desaparició d'Isolda, no se'ns diu explícitament que

passa amb ella. Tampoc apareix la vida al bosc dels enamorats, de manera que no es

recalca l'aïllament social i la no evolució èpica de Tristany, així com la degradació

de tots dos encara que a la cinta apareix la caseta on es refugia Tristany, i Isolda va a

curar-li. No pren les connotacions que té el bosc, com a parella típicament

cavalleresc, però que paradoxalment, és l'amagatall on els protagonistes viuen

degradats aliens a la seva posició social.

També és curiós que s'elimini l'episodi de la flor de farina, per enganyar el

Rei Marc la nit de noces, la pel·lícula no resol aquest tema. Tampoc s'inclouen els

episodis més enginyosos i picarescs com quan sehace passar per leprós i el

"jurament" d'Isolda que li proclama fidelitat al Rei o quan va a la cort sent un bufó,

perquè se li ha deformat la cara en caure sobre unes pedres conquerint una torre.

Altres episodis que no s'han incorporat en l'obra cinematogràfica, ha estat la batalla

amb el drac a Irlanda, que en les obres escrites és com Tristany guanya Isolda per al

seu oncle. A més no observem l'aparició del gos de Tristany, el qual és cura per

Isolda com si fos el seu estimat quan estan separats, és una mostra d'amor. Tampoc

inclou a l'altra Isolda i les seves gestes al país al qual s'exilia.

Entenem que la llegenda és llarga i el director hagi de evitar fer ús d'ella per

no esgotar el temps de la pel·lícula. Això ha fet que no es pugui assaborir en tot el

seu esplendor la riquesa de les obres, ja que s'ha basat més en el terreny sentimetal

que en el cavalleresc.

11

Personatges

En les obres de Béroul i Eilhart hi apareixen una gran quantitat de

personatges que en a obra es suprimeixen. És és cas de la mare d'Isolda, la qual en el

text és viva mentre que a la cinta no. D'altra banda, en les obres escrites el Rei

d'Irlanda i Morholt, el tio de la dama, mantenen una relació familiar estreta, ja que

aquesta pateix la pèrdua del seu oncle i el seu pare si que la vol. En canvi, a la

pel·lícula és tot el contrari, el seu pare veu en Isolda una arma per accedir als seus

interessos. Quant a la seva dama de companyia, Isolda en els llibres tracta de matar-

la perquè hi ha un moment que desconfia d'ella, els homes que s'encarreguen

d'acabar amb ella no ho fan al final, i quan l'hi diuen a la Reina s'alegra moltíssim .

Branguena a la pel·lícula està en tot moment al costat del seu senyora. En els dos

casos trobem els personatges traïdors que es volen desfer de Tristany, els

"lanzengiers", que ho veuen tot i denuncien la relació Delente del marit, en aquest

cas el Rei, en les obres escrites són durament castigats.

Béroul ha optat per mostrar l'ànima dels personatges a través dels seus actes,

i no mitjançant la reflexió o la descripció dels seus estats d'ànim i motivacions. No

obstant en la cinta els personatges acquieren altres caracteristiques adequades a les

exigències de gravació. S'atribueix a James Franco (personatge de Tristany) la seva

passivitat i poc expressivitat a l'hora de dirigir-se tant al seu traït oncle, com en

parlar d'amagat amb la seva estimada. Isolda sempre és descrita com la dona més

bella mai vista i Tristany com un gran cavaller amb totes les qualitats.

12

Conclusions

El balanç que faig d'aquest treball és molt positiu ja que m'ha permès

aprendre a analitzar una mica més comparant diverses obres de diferent format.

Podem concloure que potser la cinta no facin justícia amb la magnífica i màgica

tragèdia, encara que és meritori que el cinema més comercial apunt cap a aquestes

llegendes artúriques, deixant-se portar, per la tendència de generar grans pel·lícules

èpiques de tall fantàstic. A la cinta no s'aprecia la grandesa del llenguatge de les

obres escrites. Apreciem com els directors de cinema, fan una doble interpretació de

les obres adaptando-es per fer-les més comercials, i poder ser distrubuïdes millor.

Realitzar aquest treball m'ha servit per aprofundir més en la literatura

francesa i per aprendre a interpretar les obres, per apreciar més els detalls que donen

la riquesa a aquestes obres que hem analitzat. M'ha servit per treure-li més suc a

l'Edat Mitjana, amb aquest treball l ´admire més, per les seves obres i com tracten el

tema de l'amor i la cavalleria.

13

Bibliografia

Lluí Martos, J. i Garcia Sempere, M. (2009) : L´Edat Mitjana en el cinema i

en la novel·la històrica. Alcant, Symposia Philologica,18.

Biblioteca Medieval. (2001) : Tristán e Isolda. España, Siruela.

Ruiz Capellan, R. (2005) : Tristán e Iseo. España, Catedra.

Internet: www.wikipedia.es 13-05-2010