ELS PROTAGONISTES

Marta Hormigo, Alba Lafarga i Marco Zambelli

ACTES HEROICS DE TRISTANY

Derrota Morgan i recupera Leonís Derrota Morholt Derrota un drac Derrota Urgan el Pelós Derrota el comte infidel Riol Derrota el baró de Bedalís i els seus

germans

ARDITS DELS AMANTS

Molt sovint Tristany i Isolda es veuen al bosc, però un dia el rei sabia que es trobarien al bosc i es va amagar  a dalt d’un pi, Tristany i Isolda veuen però el reflex de la font que hi havia allà al mig, on hi reflexa  la cara del rei. La parella fingeix que havien quedat allà per parlar de les acuses que li havien fet a Tristany i a Isolda, que deien que eren amants, el rei creu que és veritat i no desconfia més de Tristany i de la seva esposa.

Tristany aconsegueix un cascavell que serveix per fer passar les tristeses i les penes i el mana a Isolda. Isolda sap que Tristany pateix per ella i el llença al mar.

 

MALS PRESAGIS

“Us plau de sentir un bell conte d’amor i de mort? … Escolteu amb gran joia, amb gran dol s’amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell.” pàg. 1

“Perquè tal és la seva virtut: els que en beuran plegats s’amaran amb tots els sentits i amb tot pensament, per sempre més, en vida i en mort.” pàg. 21

“Més m’estimaria de morir sobre la terra on sóc nada, que viure allà lluny!” pàg. 27 “Malaurada!, maleït sigui el dia que he nascut, i maleït el dia que he pujat en

aquesta nau! Isolda, amiga, i vós, Tristany, heu begut la vostra mort!” pàg. 22 “Ja la força de l’amor us arrossega i no tindreu mai més cap goig sense dolor.” pàg

23 “Perquè, pel meu crim, dins la copa maleida, heu begut l’amor i la mort.” pàg. 23 “Ai las!, la nau us porta, a vós també, noble rei, l’aspre dol i els forts turmens.” pàg.

25 “Aviat els enamorats moriran, si ningú no els socorre.” pàg. 31 “Abans que davall la nit, una gran pena s’esdevindrà. No, mai uns enamorats no

s’estimaren tant i ho expiaren més durament.” pàg. 51

“Calla, la mort ens sotja… ¿Què importa la mort? Tu em crides, tu em vols, jo vinc!.” pàg. 72

“Però abans que els llebrers l’hagin desallotjat del seu jç, llur amo haurà rebut una tal ferida, que cap metge no el sabrà guarir.”pàg. 73

“- Senyor, jo la prenc – digué Tristany. // Ah!, senyors, ¿Per què digué aquesta paraula? Però, per aquesta paraula, morí.” pàg 85

“Les dues Isoldes havia estimat en hora mala.” pàg. 84 “Lluny d’ella, sabia la seva mort segura i pròxima; milor morir d’un cop que

lentament, cada dia. Qui viu en dolor és com un mort.” pàg. 97 “¿No hem begut ja tot misèria i tot goig? El temps s’acosta; quan tot serà

complert, si jo et crido, Isolda, ¿Vindràs?” pàg. 104 “Que es recordi del beuratge que beguérem plegats en la mar; ah!, la nostra

mort hem beguda!” pàg. 106 “A la tercera nit, Isolda somnià que tenia a la seva falda el cap d’un gran

senglar que li embrutava la túnica de sang, i amb allò va conèixer que no veuria mai més el seu amic vivent.” pàg. 109

DEFINICIONS DEL TRÀGIC SENTIMENT

“Li semblava a Tristany, que un esbarzer vivaç d’espines agudes, de flors benolents, arrelva dins la sang del seu cos i tot el seu pensament, i tot el seu desig.” pàg. 22

“Volia odiar-lo, i no podia, irritada en el seu cor d’aquesta tendresa més dolorosa que l’odi.” pàg. 21

“Cercant-se com a cecs que caminen a les palpentes l’un cap a l’altre.” pàg. 22

“L’amor els emapaita, com la set precipita cap al riu el cervo en les acaballes; o tal encara, després d’un llarg dejuni, l’esparver amollat de sobte s’aploma damunt la presa. Ai las! L’amor no es pot amagar.” pàg. 29

“¿I què faig cada dia, sinó morir? ¿Us dignaríeu tan solament de parlar al vostre amic?” pàg. 98

EL FILTRE JUSTIFICA LA CULPA?

Sí. No és culpa seva perquè s’enamoren per un error. La mare d’Isolda al veure a la seva filla infeliç, prepara un beuratge per fer que s’enamorin el rei Marc i Isolda. Per un error Brangiana subministra el beuratge a Tristany i Isolda i això provoca que s’enamorin perdudament l’un de l’altre. Aquesta és i serà la causa de la seva fi.

ELS ENGANYS CONTRA MARC

Nit de noces Es veuen al bosc quan Tristany està desterrat. El rei Marc veu als amants i aquests fingeixen que no

estan junts. Brangiana sempre ajuda als amants. Quan dormen al bosc amb l’espasa entremig d’ells. Tristany es disfressa de malalt per veure Isolda.

PENYORES D’AMOR

Anell Gos Husdent Petit-Crû

GOSSOS VINCULATS A HEROIS LITERARIS

Acteó Llegenda del Comte Arnau Orto (u Ortro) Cerbero

PROVES D’INNOCÈNCIA

El rei foragità Tristany e Isolda, però Isolda acceptà fer el jurament. Després, aquesta avisà Tristany i li explicà això per mitjà d'un missatger. El dia del jurament, ple de cavallers, entre d'altres el rei Artur i els seus homes, l'esperaven a la Blanca Landa. Tristany, seguint les ordres d'Isolda, es disfressà de pelegrí de manera que ningú el va reconèixer. Allà, Isolda havia de travessar un lloc fangós i, amb l'excusa que no es volia embrutar, va fer cridar el pelegrí (Tristany) perquè l'agafés en braços i l'ajudés a travessar. Aquest ho va fer i a mig camí es va entrebancar expressament. Isolda va dir que el perdonessin, i després va fer el jurament. Però va dir: per aquests cossos sants i tots els cossos sants que hi ha en el món, jo juro que mai cap home nat de dona no m'ha tinguda en els seus braços, fora del rei Marc, mon senyor, i del pobre pelegrí que, ara tot just, ha caigut als vostres ulls. Amb això va confirmar que també havia estat amb Tristany, però, com que ningú sabia que ell era el pelegrí, ningú se'n va adonar. Després va tocar el ferro roent i, com que els que havia dit era veritat, no es va cremar.

CAPAÇOS DE MORIR L’UN PER L’ALTRE

Els amants es veuen tot i els impediments que els imposa el rei Marc posant en perill la pròpia vida.

Isolda promet a Tristany que res evitarà que es trobin si ell la crida (p. 74 i 75)

PARAL·LELISMES ENTRE ISOLDA, MEDEA, ARIADNA I TISBE

TISBE Enamorada de Píram. Els seus pares impedeixen el matrimoni dels joves. Aquests decideixen escapar-se. A causa d’un malentès Píram pensa que Tisbe ha mort i es suïcida amb un punyal. Quan Tisbe el troba, cull el punyal i també es suïcida.

MEDEA Coneixedora de la bruixeria. Es va casar amb el rei d’Atenes, Egeu. Va se desterrada per intentar assassinar el fill del rei, Teseu.

ARIADNA Princesa de Creta enamorada de Teseu, a qui donà un fil i una espasa per derrotar el minotaure. De tornada a Atenes Teseu l’abandonarà. Hi ha una versió que diu que després d’això ella es suïcidà.

SEMBLANCES ENTRE TRISTANY I TESEU

Era fill del rei d’Atenes i no ho sabé fins als 16 anys Matà diversos personatges abans d’arribar a Atenes: Perifetes i Sinis

entre d’altres. A Atenes tingué que matar el brau de Mataró S’enfrontà a les persones que s’oposaven a ell com a successor del

rei Fou enviat a Creta a derrotar el Minotaure. S’endugué dues veles: una

blanca (per si l’aventura sortia bé) i una negra (per si no sortia bé) A Creta Ariadna s’enamorà d’ell i l’ajudà a derrotar el minotaure De tornada Teseu abandona Ariadna a la platja Teseu esdevingué rei d’Àtica