Trimestral2n1rtirm

8/14/2019 Trimestral2n1rtirm

1/8


2/8

7- Qu entn prpiament Plat per Dialctica?a) el procs mental que ens permet dialogar i discutir amb els altresb) el procs perceptiu que ens permet captar els objectes de la realitatc) el procs mental que ens permet la comprensi dall que no s en sid) el procs mental que ens permet la comprensi de les essncies.

8- Lexercici de la dialctica porta a la consecuci de:a) la dianoia b) la pistis c) la eikasia d) la noesi

9- Noms poden arribar al mn de les idees el que practiquen:a) el millorament moral b) lestudi de les matemtiques c) labandonament de les coses materials d)totes les anteriors

10- Vol dir opini:a) episteme b) eikasia c) pistis d) doxa

11- Vol dir coneixement vertadera) eikasia b) doxa c) paidead) episteme

12 I qu hem de dir pel que fa a la mateixa adquisici del coneixement? Si un pretn prendre el coscom a collaborador en aquesta recerca, li ser un obstacle o no? Vull dir aproximadament aix: la vista iloda proporcionen als homes quelcom de veritat o b passa all que els poetes no es cansen de repetir,que ni sentim ni veiem res amb exactitud. I, si aquests sentits corporals no aporten res dexacte ni de

segur, molt menys els altres que, segurament, els sn inferiors. No et sembla aix?I fora fu ell.Quan, doncs, lnima assoleix la veritat? Perqu s clar que quan vol considerar qualsevol cosaconjuntament amb el cos, aleshores s enganyada per ell.s cert.Per tant, no s quan raona que arriba a adquirir, si mai hi arriba, un coneixement clar de quelcom de larealitat?S.I no s veritat que quan millor raona s quan no la destorba res daix, ni loda, ni la vista, ni cap doloro plaer, sin que ella es concentra tant com pot en si mateixa, deixant estar el cos, sense comunicar-seamb ell ni agafar-se dell, tendint aix vers el que s real?

12- La idea principal daquest text s:a) que lnima s anterior al cos b) el tipus de relaci que hi ha entre lnima i el cos c) del

coneixement en general d) del que s real i del que no ho s

13 I qu penses sobre aix, Smmies? Afirmem que existeix all que s just en si mateix, o no?s clar que ho afirmem, per Zeus!I tamb all que s bell i all que s bo?Com no ho hem de fer?I has arribat a veure amb els teus ulls alguna daquestes coses?De cap manera fu ell.Aleshores, les has captat amb algun altre dels sentits corporals? Em refereixo a qualsevol cosa com,per exemple, la magnitud, la salut, la fora, en una paraula, a lessncia de totes les coses, all que cadacosa realment s. Per ventura s per mitj del cos com es pot contemplar el que hi ha de ms veritableen les coses, o b ms aviat el que passa s que aquell de nosaltres que adopti una millor i ms precisadisposici per reflexionar sobre les coses que examina, aquest s el qui ms saproximar a conixercada una delles?

13- Qu vol dir lexpressi all que s just en si mateix?a) el que no s injust b) el que pot arribar a ser just c) la idea de justcia d) la cpia de la idea de

justcia

14- Quina daquestes afirmacions s correcta, segons Plat?a) Tot all que s en si, com ara el concepte o idea digualtat o altres semblants, arrenca de lespercepcions sensibles (del que veiem, o toquem, o de qualsevol altre dels sentits), per la realitat en sino t res a veure amb el mn sensible.b) Tot all que s en si, com ara el concepte o idea digualtat o altres semblants, arrenca de les

2


3/8

percepcions sensibles (del que veiem, o toquem, o de qualsevol altre dels sentits). Per la realitat en sis purament mental. Noms existeixen realment les coses sensibles.c) Tot all que s en si, com ara el concepte o idea digualtat o altres semblants, arrenca de lespercepcions sensibles (del que veiem, o toquem, o de qualsevol altre dels sentits). Larealitat en si ens s suggerida pel mn sensible, per no prov directament dell.d) cap no ho s

15- Quina daquestes afirmacions s correcta, segons Scrates i Plat?a) La doctrina de la maiutica s independent de la doctrina de la reminiscncia. Scrates pot ajudar a

infantar un nou coneixement, encara que aquest coneixement no es trobi en lnima.b) No hi ha cap distici entre la doctrina de la maiutica i la doctrina de la reminiscncia, ja que per Plattotes dues volen dir el mateix.c) la maiutica implica no poder acceptar la teoria de la reminiscnciad) La doctrina de la maiutica s inseparable de la doctrina de la reminiscncia. Scratesnoms pot ajudar a infantar un nou coneixement si aquest coneixement ja es troba a lnima

16- Amb quin animal es compara Scrates, pel fet que canta abans de morir?a) amb un nec b) amb un cavall c) amb una oreneta d) cap dels anteriors

17- Quina s lobjecci de Cebes, pel que fa als arguments platnics en defensa de la immortalitat delnima?a) Cebes no planteja cap objecci, perqu est dacord amb Scratesb) Cebes compara lnima amb una lira, i diu que, igual que lharmonia duna lira desapareix si la lira es

trenca, lnima tampoc no pot existir sense el cos si aquest mor.c) Cebes compara lnima amb una flauta, i diu que si la flauta sespatlla, no pot produir cap melodia. Dela mateixa manera, si el cos sespatlla i mor, lnima tamb desapareix.d) cap de les anteriors s correcta.

18- Qu opina Smmias, pel que fa als arguments platnics en defensa de la immortalitat de lnima?a) est totalment dacord amb Cebesb) est a favor de Scrates, per no de Cebesc) compara lnima amb un teixidor i el cos amb un teixit. El teixidor sobreviu a molts teixits, per alfinal, lltim teixit sobreviu al teixidor. Per tant, en darrer terme lnima no s, segons Simmias, immortald) cap no s correcta

19- Com sanomena lodi cap a lacci de raonar?a) misantropia b) micologia c) mitocondria d) cap s correcta

20- Segons diu dell Digenes Laerci, Fou el primer a sostenir que en tota questi hi ha dos raonamentsmtuament oposats, amb els quals procedia a les controvrsies; fou el primer a practicar-ho. Ens estemreferint a:a) Scrates b) Grgies c) Plat d)Protgores

21- Segons Scrates, si es comparen lnima i el cos amb lharmonia que produeix una lira, aleshoressucceeix que:a) lnima seria mortal, perqu lharmonia desapareix quan la lira es destrueixb) s incompatible amb la teoria de la reminiscnciac) lnima seria immortald) aquesta qesti no es planteja

22- El darrer argument de Plat per demostrar la immortalitat de lnima ens diu que:

a) Lnima s immortal ja que ha viatjat al mn de les idees i all hi ha vist les essncies eternes. Aquestconeixement s una prova de la seva immortalitat, doncs, en cas contrari, lnima no podria recordar res.b) Lnima s immortal perqu la mortalitat no pertany a la seva essncia.c) La idea de vida s inseparable de la idea dnima. Per la idea de vida no admet el seucontrari, que s la idea de mort. Per tant, lnima tampoc no admet de cap manera la idea demort, o sigui que s immortal.d) cap de les anteriors s vlida.

23- Amb quina de les segents afirmacions no estaria dacord Aristtil?

3


4/8


5/8

paraules en cada cas): [1 punt]

a) intelligible:

Proposta de resposta:

all (les idees) que noms es pot captar per mitj de lnima, ment o ra, i mai pels sentits.

b) ssers en si mateixos:


sn les idees, o essncies, el que existeix realment i autnticament, que serveix de model pera les coses sensibles.

3. Expliqueu el sentit de la segent afirmaci del text:

si un es deixa afectar fortament pel plaer, pel temor, per laflicci o pel desig, no patir noms el malque un podria pensar que derivaria daquestes coses, com ara una malaltia o perdre diners per culpa dels

propis capricis, sin que patir tamb el pitjor i ms definitiu de tots els mals i, a ms, senseadonar-sen.

Quin s aquest pitjor i ms definitiu de tots els mals? Feu referncia als aspectes del pensament dePlat que siguin pertinents, encara que no apareguin explcitament en el text. [3 punts]


El pitjor i ms definitiu de tots els mals s la ignorncia pura. Lalumne ha de distingir entre ladocta ignorncia socrtica, que s el primer pas necessari que cal donar per iniciar el camde lautntic coneixement, de la ignorncia pura, que s la ignorncia del qui ignora que signorant (per aix diu sense adonar-sen), prpia dels sofistes o tot aquell individu quemanifesta tenir prejudicis, creences no fonamentades, prepotncia, etc.

El pitjor i ms definitiu de tots els mals tamb fa referncia al fet que Plat assimila elconcepte dignorncia pura, de carcter epistemolgic, amb lontologia de lsser: qui ignora,

no pot tenir una existncia autntica, sin que la seva vida no t valor, no val la pena de serviscuda, s viure arrossegant-se. La mentida s sinnim, doncs, de no-sser, mentre que laveritat porta a ser i existir plenament. Plat manifesta doncs en aquest fragment el lligamprofund i inseparable que hi ha entre la veritat i lsser. Es valorar especialment que lalumnefaci tamb menci, en aquest cas, al filsof Parmnides i a la seva distinci entre la via de laveritat i la via de lopini, ja que aquest s el precedent teric en qu es basa Plat.

Pel que fa als aspectes del pensament de Plat que sn pertinents en relaci amb el text,lalumne ha de parlar de les segents qestions:

-lantropologia platnica: el dualisme nima/cos. El mite del carro alat. La teoria de lareencarnaci. El cos s un obstacle per a lnima.

-ltica de Plat: La purificaci de lnima per mitj de la prctica de les virtuts. Les tres partsde lnima i les tres virtuts corresponents.

-la teoria del coneixement de Plat. La distinci entre doxa i episteme. Si lnima volapropar-se a la veritat (episteme) ha dallunyar-se del cos. Les referncies al Mite de laCaverna sn prou clares: masmorra, pres, empresonament...

5


6/8

4. Compareu la concepci de Plat de la filosofia o el coneixement amb una altra concepci de la filosofiao el coneixement que es pugui trobar en la histria del pensament. [2 punts]


En aquest fragment Plat ens ofereix la definici clssica de la filosofia. El filsof s, aix,lamant de la saviesa. La filosofia actua com un blsam guaridor i beatificador de lnima, jaque grcies a ella lnima sadona de la terrible situaci en qu es troba i pot iniciar aix elcam de la seva salvaci. Lalumne pot comparar, per contrast, aquesta visi dogmtica de lafilosofia amb dos corrents de pensament oposat, com poden ser el dels sofistes o el dAristtil.

Si lalumne opta pels Sofistes, cal que faci esment de les perspectives relatives o escptiquesque defensaven aquests filsofs, i que les spiga contraposar amb el dogmatisme de Plat. Esvalorar especialment que lalumne citi frases conegudes daquests pensadors i en spiga fer-ne la interpretaci adequada, contrastada amb lidealisme platnic (per exemple, lhome s lamesura de totes les coses (Protgores), res no existeix, si quelcom exists no es podria

pensar, i si es pogus pensar, no es podria comunicar (Grgies). Tamb es valorar quelalumne spiga contextualitzar el tema en relaci al mn davui, explicitant el triomf de lademocrcia a Occident com un triomf de la perspectiva sofstica de la filosofia.

Si lalumne opta per Aristtil, lalumne haur de distingir entre la perspectiva dualista de Plati la monista dAristtil, i aplicar aquesta distinci als diferents mbits en qu es desplega lafilosofia daquest dos autors: la visi del mn, de lhome i del coneixement. En la filosofiadAristtil, la filosofia fa feli lhome, perqu li permet de conixer la realitat natural des dunaperspectiva que avui anomenarem cientfica. Per tant, no es tracta duna visi de la filosofiaen tant que alliberadora (de lnima) o espiritual (com la de Plat), sin material, basada en eldesenvolupament de les capacitats o talents naturals de lsser hum.

Es valorar especialment que lalumne contextualitzi aquesta confrontaci amb la visi actualde la cincia, i que spiga explicar quines aportacions daquests dos filsofs segueixen sent

vlides avui.

6


7/8

A B C D

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

1819

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

- Resposta correcta: 0,133

7


8/8

Trimestral2n1rtirm

Documents

Transcript of Trimestral2n1rtirm