Retorn a l’escola en temps de crisi

TRIBUNAmaresme

NOVEMBRE2014

www.tribunamaresme.comk tribunamaresme f tribunamaresme 292

El clam del 9NLa resposta de la ciutadania del Maresme al 9N, en línia amb el que ha passat a la resta de Catalunya, ha estat multitudinària. La jornada participativa, com es preveia, amb un gran suport al vot del SÍ SÍ, ha marcat un nou pas en l’escenari polític

Premià de Mar votarà si vol o no l’expropiació de Can SanpereP.03

En marxa una nova edició de les Jornades Gastronòmiques del Bolet al MaresmeP.26

Festes majorsa Arenys de Munti a Sant Andreude Llavaneres

Documental, llibre i exposició sobre la Plantada del pessebre a Sant Mateu P.08

P.22

FOTO: JOSEP MARIA PONCECada mes, suplement ‘Valors’

PROPERA SORTIDA DE TRIBUNA MARESME 3 DESEMBRE

Persones votant a l’Institut Jaume Almera de Vilassar de Dalt

CRÒNIQUES2

La ciutadania del Maresme valida el 9NUnes hores després de la polèmica jornada participativa -al tancament d’aquesta edició de TRIBUNA Ma-resme-, a través de la qual s’ha consultat als ciutadans del país sobre la voluntat del seu futur polític, els resultats pendents de l’escrutini final donen com a balanç una participació molt elevada que permet, especial-ment, valorar quanta gent ha donat el seu suport al SÍ SÍ.

Els ciutadans de Catalunya van trencar amb la seva participació el passat 9N la barrera dels dos milions de vots. Contra tots els embats i dificultats possibles, ni el discurs de la por ni el del menyspreu va fer que la gent s’espantés. Finalment, la nit del diumenge va donar la xifra de 2.236.806 vots dipositats i un 80% de persones que van donar el seu suport al SÍ SÍ, és a dir que volen per al futur po-lític la independència de Catalunya.

D’altra banda, les llargues cues que es van poder veure el passat diumenge als locals de participació catalans van donar pas, el dilluns 10N, a les perso-nes que poden continuar dipositant el seu vot fins el dia 25 de novembre a les set delegacions territorials de la Gene-ralitat.

El 9N ha estat una mobilització úni-ca que marca un nou temps en l’esce-nari polític que s’està vivint. Destacant un cop més que aquest és un procés participatiu amb singularitats pròpies, pendent de concloure, les estimacions de resultats apunten un 80,78% dels vots favorables al SÍ SÍ (1.806.336),

un 10,07% de SÍ NO (225.659) i un 4,5% de NO (101.601). Els vots comp-tats com a ‘altres’ han estat un 3,08% (68.885); el SÍ BLANC, un 0,97% (21.787) i els vots en BLANC, el 0,56% (12.538), segons dades publicades per Vilaweb.

A l’espera, doncs, dels resultats defi-nitius del procés participatiu del 9N i de les interpretacions i repercussions polítiques que es facin, s’ha de valorar molt positivament l’aportació que van fer els ciutadans del Maresme.

En concret, al sud de la comarca, lo-calitats com Mataró, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt o Cabrera de Mar, entre d’al-tres, van mostrar des de primeres hores del matí llargues cues perquè la ciuta-dania diposités el seu vot.

Sense incidents destacables durant la jornada, els nombrosos voluntaris van fer possible facilitar que els ma-resmencs majors de 16 anys, la majoria d’ells amb convicció i il·lusió, pel que es desprenia de les seves manifestacions i paraules, participessin acudint als es-pais habilitats en els seus municipis.

D’altra banda, a més de poder diposi-tar el seu vot, van ser moltes les perso-nes que van signar, fora però del procés de participació, una denúncia ciutada-na -s’enviarà a les més altes institucions internacionals- contra l’Estat espanyol perquè “vulnera el dret del poble català a decidir el seu futur polític i li impe-deix l’exercici de la democràcia mit-jançant qualsevol sistema de consulta reconegut internacionalment”.

Redacció

1. L’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch, votant. 2. El polític mataroní

Joaquim Fernàndez, que serà l’alcaldable de CIU a les municipals de 2015, durant la jornada

participativa. 3. La ciutadania va fer cues a Mataró per poder votar. 4. Una mostra de l’alta

participació a Premià de Mar.FOTOS: JOSEP MARIA PONCE

1

2

3

4

CRÒNIQUES 3 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

El ple municipal de Premià de Mar va aprovar, finalment, amb els vots de CiU, PSC, CP-PA i ICV-EUA-E i l’abstenció del PP, convocar la con-sulta popular per conèixer l’opinió dels premianencs sobre l’expropiació de l’espai que ocupa l’antiga fàbrica de Can Sanpere, al cor de la ciutat.

Els fets que han portat a la convo-catòria d’aquesta consulta vénen de lluny, però el desencadenant va ser la imminència de la sentència que ha de resoldre la impugnació, per part del propietari dels terrenys, del Pla d’Or-denació Urbanística Municipal apro-vat el 2010.

El POUM preveu que l’espai ocu-pat per l’antiga fàbrica Can Sanpere es destini a zona verda i equipaments. El propietari del solar va presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya impugnant aquesta qualificació. En cas que la sen-tència fos desfavorable a l’Ajuntament (i per tant favorable al propietari dels terrenys) hi hauria l’opció de mante-nir l’espai lliure a través de l’expropi-ació dels terrenys per causa d’interès social.

Donada la importància de l’impacte econòmic sobre el pressupost muni-cipal que suposaria l’expropiació, així com de l’impacte social que suposa pel

fet d’estar en joc un dels pocs espais lliures que hi ha al centre del poble, l’Ajuntament de Premià de Mar ha de-cidit impulsar la consulta popular per conèixer l’opinió dels premianencs.

La consulta popular començarà el divendres 12 de desembre a les 9h i finalitzarà el dissabte 20 del mateix mes a les 12h. La votació es podrà fer per via electrònica a través d’internet o de manera presencial a qualsevol de les urnes que s’habilitaran a diversos equipaments municipals. La resposta podrà ser SÍ, NO, o en blanc.

Podran exercir el vot totes les per-sones que des del dia 8 d’octubre de 2014 tinguin més de 16 anys, estiguin

inscrites en el Padró Municipal de Premià de Mar i a més compleixin un dels requisits següents: Tenir naciona-litat espanyola. Ésser ciutadans mem-bres de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa. Tenir la residència legal a Espanya.

La consulta anirà acompanyada d’una campanya informativa i de de-bat públic que es donarà a conèixer a través dels canals habituals: web mu-nicipal, Ràdio Premià de Mar, butlletí municipal Vila Primilia, xarxes socials i pantalles informatives. També s’edi-taran materials específics informatius, com ara un llibret que es farà arribar a tots els domicilis.

Alhora, s’organitzaran sessions in-formatives i s’habilitaran diversos equipaments perquè tots els partits polítics, entitats, associacions, plata-formes, o d’altres grups i/o moviments socials interessats en la consulta sobre Can Sanpere puguin organitzar de-bats. Dissabte dia 20 de desembre, a partir de les 12h, es farà l’escrutini i re-compte de paperetes en un acte públic a l’Espai l’Amistat.

Tot el procés comptarà amb una Co-missió de Seguiment i Control i un Co-mitè de Consultes ciutadanes.

Font: Ajuntament de Premià de Mar

El TecnoCampus escalfa motors per una versió renovada del Fòrum del Ta-lent a la qual ja han confirmat la parti-cipació vint-i-cinc empreses i institu-cions públiques i privades, a les quals s’hi afegiran noves companyies els propers dies. L’objectiu de la trobada, que tindrà lloc el dia 13 de novembre, és que les empreses coneguin el talent

dels estudiants del TecnoCampus, on actualment cursen els seus estudis de grau prop de 2.500 joves.

A més de connectar aquest capital humà dels estudiants amb les empre-ses que s’hi interessin, el Fòrum del Talent proporcionarà eines als estu-diants per ajudar-los en el seu procés d’inserció laboral. De la mà de la tele-

visió del Maresme, M1TV, els estudi-ants que ho vulguin podran gravar el seu videocurrículum, i també es faran tallers sobre treball en xarxa o sobre com afrontar amb l’actitud adequada una entrevista de feina.

El dia 13 també es faran els diàlegs amb directius de grans empreses: Jaume Gurt, director general d’Info-

jobs; Francesc Baqué, cap del depar-tament de persones de Bon Preu; i de Almudena Gallo, Human Resources & IT Directora Criteria CaixaHolding. I s’introduirà els estudiants en el Talent Speed Networking, una nova tècnica de preselecció de possibles candidats mitjançant entrevistes ràpides, de 10 minuts, amb l’empresa.

Trobada amb universitaris i graduats Fòrum del Talent al TecnoCampus

Consulta sobre l’expropiació de Can Sanpere a Premià de Mar

EL TEXT I LA PREGUNTA “El planejament urbanístic vigent a Premià de Mar qualifica l’espai ocupat per l’antiga fàbrica de Can Sanpere, com a zona verda i equipaments. El propietari impugnà aquesta qualifi-cació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si la sentència li fos favorable, una forma de garan-tir l’ús públic de l’espai és expropiar-li per un preu que, de no haver acord, serà determinat pels Tribunals.

Està vostè d’acord en què l’ajunta-ment expropiï els terrenys de l’antiga fàbrica Can Sanpere per destinar-los a zona verda i equipaments públics?“.

CRÒNIQUES4 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

El projecte es desenvoluparà a la zona coneguda com a Can Nolla, a Vilassar de Dalt. Comprèn dues instal·lacions separades i autònomes: Sorli Emocions, un complex hoteler, gastronòmic i de restauració amb zona de botigues i d’oci; i Sorli Sport, un centre esportiu amb zona de relax.

Els promotors d’aquesta iniciativa volen que sigui un concepte innova-dor que conjugui diferents móns amb una clara voluntat d’oferir al visitant el millor de cadascun d’ells.

Sorli Emocions és l’edificació més emblemática del projecte, un com-plex amb hotel, zona comercial, es-pai gastronòmic i de restauració. Té l’objectiu de convertir-se en una zona referent de trobada per a tota la fa-milia, visitants ocasionals i habitants dels municipis veïns. “Serà un lloc on relaxar-se sortint del centre espor-tiu, on trobar la més alta tecnologia, comprar regals, dinar o assistir a una presentació del darrer model d’una empresa de telecomunicacions, entre moltes d’altres propostes”, asseguren els promotors d’aquesta iniciativa.

Pel que fa als equipaments, l’hotel que hi haurà, de 4 estrelles, comptarà amb 33 habitacions, 16 d’elles amb terrasses, d’uns 20-25 m2 de superfí-cie cadascuna.

L’espai comercial tindrà àmbits personals i per a la llar, amb rellotge-ria i complements, perfumeria, cos-mètica i maquillatge d’alta gamma, fragàncies per a la llar, parafarmàcia i benestar, telefonia, estris i gadgets per cuinar i llibreria, així com espai gourmet amb botiga de cafè, te i i in-fusions i també bodega.

Per la seva banda, l’espai de res-tauració comptarà amb vermuteria, restaurant, xarcuteria gourmet, pas-

tisseria i fleca.Al costat de Sorli Emocions hi hau-

rà l’altre gran puntal del complex, Sorli Sport, que oferirà un concepte de qualitat de servei fins ara inèdit al Maresme. En concret, a la planta carrer es trobaran sis pistes de pàdel a l’aire lliure i al seu costat, l’edifici principal, dividit en tres plantes i so-làrium. A més, a la planta soterrani hi haurà tota la zona d’aigües amb els seus propis vestidors i wellness, ori-entada a oferir als socis i visitants el màxim confort.

Diferents piscines, saunes, spas i cabines de massatge i tractaments de bellesa oferts per Natura Bissé faran de la visita a Sorli Sport uns experi-ència força reparadora i relaxant. Fit-ness, cycling i solàrium complemen-taran aquesta interessant oferta.

SORLI EMOCIONS ES PRESENTA. En la recta final cap a la inauguració del complex Sorli Emocions, el matí del

passat 9 d’octubre, a l’Hotel Gallery de Barcelona, va presentar-se en roda de premsa el projecte.

Durant la presentació, el Director General de Superfície d’Alimenta-ció, Julio Santos-Olmo, va destacar la singularitat de Sorli Emocions i el fet de voler “democratitzar el luxe”, en una obra de 15 milions d’euros de pressupost que obrirà les seves portes el proper 22 de novembre.

Per la seva part, l’Administradora i Directora de Màrqueting i Comuni-cació, Anna Sorli, va comentar que l’objectiu del centre és “emocionar a tots els visitants”, en un “espai que in-vita a conviure diferents experiències i que com denominador comú té les persones i el seu benestar”. També va comentar que es tracta d’una “suma d’espais que estan relacionats entre sí i on podràs gaudir dels grans i petits plaers de la vida, ningú no en sortirà indiferent”.

Redacció

El complex Sorli Emocions s’inaugura el 22 de novembre

MB MOTORS participa a la Final Mundial Mercedes Trophy 2014

A finals del passat mes de setembre, la ciutat de Stuttgart va acullir a 32 dele-gacions de més de 40 països del món per jugar la Final de Golf Amateur de golf més important del moment, el Mercedes Trophy. Els partits es van jugar al Camp de Golf Club Schloss Nippenburg i l’últim dia al Stuttgarter Golf-Club. De la mà d’A. López, MB Motors va formar part de l’equip de la delegació espanyola, junt amb els par-ticipants de Lleida i Madrid.

17a Mitja Marató Ciutat de Mataró

La dissetena edició de la Mitja Marató Ciutat de Mataró es disputarà el pro-per diumenge 7 de desembre de 2014. Des de la pàgina web es gestionaran les inscripcions i es farà arribar el màxim d’informació sobre la prova: www.mit-jamataro.cat. La data d’obertura d’ins-cripcions va ser el passat dimecres 15 d’octubre. Amb un preu de 20 euros pels titulars del “Xip Groc”. L’atleta que no el tingui, el podrà adquirir a un preu d’oferta de només 14 euros, o llo-gar-lo per 3 euros.

La Mitja Marató Ciutat de Mataró és una cursa inclosa en la Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputa-ció de la Diputació de Barcelona.

La prova estarà organitzada per l’Ajuntament de Mataró i l’empresa Gesport, i Manel Vicente en serà el Director Tècnic de la cursa.

La fotografia del Consell Comarcal del Maresme de la pàgina 3 de la pasada edició, corresponent a la notícia ‘Suport del Consell Comarcal del Maresme a la convocatòria de la

consulta del 9N’, és autoria de Fede Cedó - La Vanguardia Ma-resme (edició digital), autoria aquesta que es va ometre.

FE D’ERRADES

CRÒNIQUES 5 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

CRÒNIQUES6 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

De perquè el Barcelona-Mataró no es va fer amb ample de via europeu...El 30 de juny de 1843, el grup de promotors del tren Barcelona-Mataró va dema-nar al govern espanyol una concessió per fer el mencionat ferrocarril. El govern provisio-nal format arran de l’exili del general Espartero, va resoldre la petició aquell mateix estiu, el 23 d’agost. No es deia res de l’ample de via amb què s’havia de treballar. Però un any més tard, el desembre de 1844 l’executiu espanyol acceptaria un informe de l’en-ginyer Juan Subercase per establir les condicions per a obtenir una con-cessió ferroviària, que incloïa la menció a l’ample de via ibèric, el de 1,67 versus l’europeu, d’1,44 metres.

No obstant, a l’hora d’abordar la construcció del ferrocarril català, es va decidir treballar amb l’ample de via europeu. I així es va fer. El director de la companyia, Ramón Maresch, s’adreçava el 29 de gener de 1847 en aquests termes al govern espanyol: “Como el camino de hierro de que se trata debe prolongarse con el tiempo, hasta la frontera de Francia, para empalmar con los de aquel Reino, es necesario que la anchura de sus carriles sea en un todo, igual a los que se usan en el dicho Reino de Francia, conformes a los de Inglaterra, Bélgica y otros países en que se ha establecido este nuevo medio de comunicación”.

De fet, el gener de 1848 –nou mesos abans de la posada en marxa del tren- ja s’havia col·locat amb ample europeu tot el tram que anava de la plaça de braus de Barcelona fi ns al riu Besòs, segons ha documentat el Cercle Històric Miquel Biada. Però a Madrid, el grup dirigent portava a Corts aquell mateix mes el projecte de llei del ferrocarril on constava l’obligació d’usar l’ample ibèric –cal tenir en compte que encara no existia cap altra línia ferroviària, per tant s’estava intentant modifi car la realitat del Barcelona-Mataró per via legislativa-.

Dos anys abans, el 1846, davant la insistència del grup català a usar l’ample internacional per poder-se connectar amb la xarxa ferroviària europea, el govern va decidir fer una excepció i permetre-ho. Però l’acord no es va complir i amb la proposta de llei del 1848, Madrid inva-lidava el compromís. Davant el perill de quedar aïllada de la resta de la futura xarxa ferroviària espanyola, fi nalment la Companyia de Mataró va haver de desistir. I la Companyia va refer les obres per adaptar els carrils a la separació de 1’67 metres. Tot plegat, un embolic que va condemnar Espanya a l’aïllament ferroviari respecte Europa durant 150 anys, fi ns la recent posada en marxa de l’AVE a París.

* Qualsevol translació del que han llegit amb la situació actual és pura fabulació del lector.

Carles Pujadas és tot un nom propi en el món de la perruqueria, activitat professi-onal que ve desenvolupant en el seu es-tabliment de Premià de Mar. Ara afegeix un nou guardó a la seva trajectòria com a perruquer i estilista.

Per la seva tasca, entre d’altres guardons que ha obtingut, Pujadas ja va ser premiat amb la Q The Qhair, un reconeixement a la qualitat. Però ara acaba de rebre l’estre-lla Global Saloon, un premi de referència en el món de la perruqueria. Precisament, aquest destacat guardó, de manera simi-lar a les estrelles Michelin que s’atorguen als restaurants, però en l’àmbit de les per-ruqueries, es pot rebre un cop i perdre’l a la següent edició.

L’entrega de l’estrella al perruquer te-ianenc afi ncat a Premià de Mar va tenir lloc el passat 19 d’octubre, al Saló Look de Madrid.

“Ara hem de continuar treballant per mantenir aquesta estrella i millorar, ja que sempre ens hem plantejat el repte de ser millors en la nostra professió”, asse-gura Pujadas.

Pel que fa al Maresme, van ser quatre

els perruquers de la comarca que varen obtenir um reconeixement en aquest certamen. Precisament, per rebre’l els va acompanyar la presidenta del Gremi de Perruqueria i Estètica de Mataró i El Ma-resme, Carme Xena.

D’altra banda, sobre el perruquer teia-nenc afi ncat a Premià de Mar va publi-car-se fa uns pocs mesos el llibre Carles Pujadas. 40&50. Fent camí des de 1973, del periodista Rafael Vallbona. En aquest treball es dóna àmplia notícia de la trajec-tòria professional i personal del Pujadas i també es recullen opinions dels seus cli-ents, molts dels quals continuen fi dels al llarg dels anys.

El perruquer i estilista Carles Pujadas, premiat amb l’estrella Global Saloon

JOAN SALICRÚ. Periodista

Passi és un nom lligat a la cultura dels gar-den a Catalunya des de fa més de 38 anys, i és ara quan adopta la forma desitjada per la seva fundadora, Teresa Passi.

Passi Garden Home ha obert les seves portes el dia 7 de novembre per oferir el millor de la jardineria i la decoració als seus clients, partint de la trajectòria de Jardiland. Ofereix les seccions tradicio-nals d’un garden, com hivernacle, plan-tes d’exterior i interior o complements de jardí, i seccions com mascotes o fl oral design. I és que, tal com asseguren, “ens preocupa fi ns al més mínim detall a cada

planta, en cada fl or, en cada element de decoració...”

A Passi, els seus clients poden trobar la millor qualitat possible, assessorats per un equip de professionals altament qua-lifi cats. Es tracta d’un garden que convida a passejar, a gaudir. S’hi pot anar amb la mascota i passejar al costat d’ella en un recorregut ple de varietat. Precisament, en els 5.000 metres quadrats de l’equipa-ment hi caben més de 50.000 referències seleccionades entre els millors proveï-dors de tot el món.

Redacció

Passi Garden Home obre a Mataró

CRÒNIQUES 7 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

El secretari d’Infraestructures i Mo-bilitat i president del Consorci Port de Mataró, Ricard Font, acompanyat de l’alcalde, Joan Mora, i del gerent del consorci, Joan Bellavista, va anunciar el passat mes de juliol que es licita-ven les noves concessions del Port de Mataró, que entraran en vigor a partir de la finalització de les actuals, l’1 de maig de 2018. Aquestes noves conces-sions d’amarratges, locals comercials, pallols i aparcaments tindran un ter-mini de 10, 15 o 30 anys, amb possibili-tat de pròrroga per 5 anys més. A més, Font va explicar que el Consorci Port de Mataró (format per Generalitat i Ajuntament) havia aprovat una inver-sió de més de 12 milions d’euros per renovar, adequar i millorar les actuals instal·lacions i donar-li un nou impuls a l’equipament.

El Departament de Territori i Sos-tenibilitat, l’Ajuntament de Mataró i el Consorci Port de Mataró van possibili-tar la renovació de les concessions amb condicions avantatjoses amb l’objectiu de facilitar la continuïtat dels usuaris nàutics i activitats comercials actuals i també per atraure nous clients. Així, va obrir-se un primer termini de sis mesos

(des d’aquest passat juliol i fins al 15 d’abril de 2015) de promoció especial amb una oferta avantatjosa per als usu-aris i titulars actuals dels amarraments, locals, pallols i aparcaments, tant pels preus com pels terminis previstos. A partir de llavors, les condicions per a les noves concessions seran les del mercat i els preus generals del mo-ment. Els interessats poden accedir a la documentació i formulari de sol·licitud online, a partir de la data de publicació al DOGC, al perfil del contractant del web www.portmataro.com.

A més, el Port ha concertat amb di-ferents entitats bancàries unes línies de finançament especial per als inte-ressats en aquestes noves concessions. Podrà fer-se a 3, 5 i 8 anys.

El port esportiu de Mataró disposa de 1.080 amarraments amb eslores compreses entre els 7 i els 30 metres i de 72 locals comercials amb un total de 6.700 m2 de sostre, més de 200 pallols i 200 aparcaments coberts. Les instal-lacions inclouen un escar varador amb una grua pòrtic de 100 tones, una esta-ció de servei, 800 places d’aparcament

de rotació, i un hotel de quatre estre-lles dins del mateix recinte portuari. En la zona del contradic, annex al port esportiu, existeix una dàrsena pesque-ra amb llotja de peix i una dàrsena per a iots de gran eslora.

INVERSIÓ I PROJECTES D’ADEQUACIÓ I MILLORA. D’altra banda, el Consorci Port de Mataró ha aprovat un projecte inversor de més de 12 milions d’euros per adequar la dàrsena de la nàutica esportiva i d’esbarjo, així com els vials i espais comuns i la zona comercial i de serveis. Aquesta inversió permetrà augmentar la qualitat, la seguretat i la sostenibilitat de les instal·lacions de tota l’àrea portuària, la dàrsena nàu-tica, la zona comercial, els pallols i els aparcaments i garantir la prestació de serveis portuaris de qualitat a llarg ter-mini.

Els projectes d’adequació s’execu-taran per fases per tal de fer compa-tible l’activitat ordinària dels serveis portuaris i de la zona comercial amb l’execució de les obres, que s’iniciaran el 2015, s’intensificaran al llarg dels propers 5 anys i l’última actuació està prevista per el 2024.

El Port de Mataró licita les noves concessions d’amarratges i locals

CULTURA

El diumenge 23 de novembre, a les 12 h, es farà la presentació en el Museu de l’Estampació de Premià de Mar del llibre i documental Els camins del pes-sebre: Can Gallemí 1971 - Sant Mateu 2014. També s’inaugurarà una exposi-ció amb el mateix títol.

És la culminació de la feina feta du-rant més de dos anys de treball i recer-ca on hi han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el com-pliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula i dirigits per Jordi Montlló.

L’autor del llibre és Jordi Montlló. El treball s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, prece-dits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer ca-pítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat or-denat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.

D’altra banda, els tres annexos són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicati-va. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una

fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la Planta-da, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any. El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’es-morzar.

Finalment, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Ma-

teu. Es tracta d’una col·laboració molt especial de Joaquim Graupera, doctor en història de l’art.

EL DOCUMENTAL. El director del docu-mental és Martí Sala. En el procés de la recerca s’han recuperat imatges his-tòriques de la Plantada del pessebre; unes imatges dels primers anys de gran valor documental. Altres famílies han cedit filmacions casolanes dels anys 80 i 90. Calia aprofitar aquest material per explicar visualment, en format do-

cumental, la història d’aquests camins del pessebre de Sant Mateu. Es va encomanar la tasca al director Martí Sala, que va enregistrar la pujada de l’any 2012.

Amb tot el material filmat i les dife-rents entrevistes a persones relacio-nades amb els fets, ha creat un mag-nífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes so-cials i polítiques dels darrers 50 anys i qüestiona les motivacions i ens fa re-flexionar sobre el futur.

L’EXPOSICIÓ. El comissari de l’exposi-ció és Jordi Montlló. Tot i tractar-se d’un esdeveniment que s’hauria d’em-marcar dins el ric patrimoni immate-rial català, gairebé mig segle d’història deixen testimoni. Aquestes petites pinzellades (memòria oral, imatges, pessebres) és el que s’ha intentat re-copilar, ordenar, analitzar i donar a conèixer. El llibre i el documental res-taran a disposició de generacions futu-res; la tradició es mantindrà viva fins que la gent en mantingui la voluntat. Però per copsar millor la realitat que s’explica en el llibre, en directe i viven-cialment, era indispensable mostra-ho en una exposició, on es reuneixen tots els pessebres que han sobreviscut al pas del temps.

El guió de l’exposició complementa a la perfecció la resta de formats divul-gatius i mostra els orígens de la planta-da de Sant Mateu.

Text: Col·lectiu El Bou i la Mula.

Una exposició, un documental i un llibre acosten el públic a la Plantada del pessebre de Sant Mateu

CULTURA 9 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

La poesia deSalvador RieraLa plataforma editorial Quorum Llibres, de 9 Grup Editorial, im-pulsa al seu web www.quorumlli-bres.cat, a través del micromece-natge, el primer recull de poemes de l’autor mataroní Salvador Rie-ra, ‘L’essència del nus’. Es pot do-nar suport a l’edició d’aquest llibre reservant-ne exemplars.

‘L’essència del nus’ és un poema-ri de lluita. “La lluita contra els nu-sos gordians que ens lliguen a les nostres mancances. Les paraules i les fotografi es s’entortolliguen en cada poema per intentar desfer-ne el nus. Els poemes proposen ca-mins de sortida perquè cada lector pugui nuar i desnuar el seu propi vers. Seguint les dicotomies clàssi-ques del bé-mal i de l’amor-dolor, l’autor basteix un poemari intimis-ta que insinua diversos eixos temà-tics. És un recull que va i ve entre la duresa i la suavitat, però que sem-pre té el referent en la tendresa”, segons s’explica del llibre.

Salvador Riera (Terrassa, 1959). Viu a Mataró. És enginyer, reti-rat des de 2010 per la malaltia de Parkinson. Aquesta circumstància, però, va ser el desencadenant que va fer brollar les seves inquietuds artístiques, fi ns aleshores arrau-lides, que s’han expressat mitjan-çant la poesia i la fotografi a. Ha complementat la seva formació artística fent tres cursos de poesia de l’Escola d’Escriptura de l’Ate-neu Barcelonès, o seguint diferents cursos d’especialització fotogràfi -ca de la mà de fotògrafs com Joan Safont, Anna Aluart o Sergio Ruiz i de creació literària al centre Tres Roques. Té obra publicada en dife-rents recopilatoris i ha rebut diver-sos premis, tant de poesia com de fotografi a.

Sovint ens oblidem dels nostres he-rois. Els herois importants, vull dir. I en la música del país, la guitarra té en Toti Soler la història viva de la música moderna catalana.

Soler és memòria viva. Un extra-ordinari artista que porta mig segle damunt els escenaris. Guitarrista de reconegut prestigi i una autèntica ce-lebritat que abasta des de la nova can-çó fi ns a la fusió més actual.

En el recital “Guitarra Catalana” que ens oferirà a El Públic, el músic nascut a Vilassar de Dalt ens mos-trarà una selecció dels millors temes instrumentals que ha escrit durant els gairebé quaranta-cinc anys de dedica-ció a la guitarra i a la composició, amb les diferents infl uències que l’han acompanyat durant tots aquests anys –clàssic, folk, jazz o fl amenc-, però sobretot amb la seva forma personal de compondre i interpretar, sensible i profunda. Qualsevol amant de la gui-tarra trobarà en aquest recital una lli-çó completa i absoluta. És el que deia abans, l’heroi oblidat. Com tant sovint ens passa. La guitarra de Toti Soler és

tant reconeguda, com paradoxalment sovint poc valorada.

Ara, aprofi tant el Circuit Folc, es vol tornar a posar a primera línia el millor ambaixador de la nostra gui-tarra. En els concerts del Circuit Folc

es farà especial èmfasi en el disc Lyd-da, publicat el 1995 i que acabat de ser reeditat. Una oportunitat única per gaudir en un ambient íntim i per setanta persones d’un geni de la mú-sica catalana.

Toti Soler: l’heroi de la guitarra

Diumenge 14 de desembre a les 20.30 h. El Públic (Carrer d’en Xammar, 6. Mataró). Entrada: 12 €

ELOI AYMERICH

L’objectiu és recollir 4.950€ amb una campanya de micromecenatge a Ver-kami per poder encartar al diari Ara un llibret gratuït amb l’obra guanya-dora del 7è Premi Helena Jubany. Fi-nalitzarà el 17 de novembre de 2014.

L’Associació Helena Jubany es planteja l’objectiu de publicar i re-partir gratuïtament dins el diari Ara 20.000 exemplars d’un llibret amb l’obra guanyadora del VII Premi He-lena Jubany. “És una oportunitat que ens ofereix el diari Ara per donar di-fusió del premi, d’allò que representa i de l’obra guanyadora”, segons assegu-

ren el promotors de la iniciativa.El Premi Helena Jubany de narra-

ció curta o recull de contes per a ser explicats és únic per les seves carac-terístiques, ja que, a més de la qualitat literària de les obres presentades, el Jurat valora també el fet que tinguin característiques tals que les facin ade-quades per ser transmeses oralment.

Es lliura des de l’any 2008 i té la fi nalitat de mantenir viu el record de la mataronina Helena Jubany, ena-morada del món dels llibres des de tots els angles, i d’encomanar el seu gust per la lectura i la fi cció literària

tant en el vessant escrit com en el de la transmissió oral.

L’Helena Jubany i Lorente (Mataró, 1974 - Sabadell, 2001) va ser escrip-tora, lectora, periodista de cròniques culturals, llibretera de la Llibreria Robafaves de Mataró, bibliotecària de la Biblioteca de Sentmenat, autora de ressenyes, correctora i narradora de contes. Però va morir assassinada a l’edat de 27 anys. La família i els amics vam decidir impulsar aquest premi li-terari per mantenir viu el record de l’Helena.

Redacció

L’associació Helena Jubany vol editar 20.000 exemplars d’un llibret

T

FERN

AND

O G

IMEN

O

CLASSES PARTICULARSJORDI BARROSREPÀS TOT L’ANYOfereix classes particulars de repàs i de prepara-ció per a exàmens oficials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la pro-va d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

INFORMACIÓ AMBCITA PRÈVIA

REPÀS TOT L’ANYVILASSAR DE MARC/ Sant Jaume, 48 àtic 1aTel. 93 750 13 25

REPÀS TOT L’ANYMATARÓBaixada de les Espenyes, 6 1rTel. 662 55 69 28

GENT DEL MARESME ISABEL RODRÍGUEZ VILA, FOTÒGRAFA, INFERMERA I AUTORA DE

CUANDO NOS VAMOS, ¿A DÓNDE VAMOS?

“Vivim d’esquena al procés de morir i la mort”Els seus dos primers llibres, Goundi unas vacaciones diferentes i Descubrien-do el corazón de la tierra, parlaven de la seva experiència solidària. Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?, en canvi, explica la seva relació amb la mort al llarg dels anys. Per què ha triat aquest tema?

Perquè amb els anys he viscut dife-rents situacions de com portar el pro-cés “del morir” que m’han ensenyat a no ignorar la mort i a assumir la meva mortalitat amb plena consciència i, sobretot, a no enganyar-me donant-li l’esquena. El fet d’assumir la meva pròpia impermanència em fa viure amb més intensitat cada dia de la meva vida. Tot això m’ha fet descobrir que sóc alguna cosa més que carn i ossos i que tinc un potencial espiritual per desenvolupar i l’he volgut compartir amb els lectors.

Per escriure aquesta obra s’ha hagut de documentar molt. Hi ha trobat discre-pàncies entre el que ha llegit i les seves pròpies experiències?

Documentar sempre és necessari i enriquidor, mai s’acaba d’aprendre. Hi ha moltíssima bibliografia sobre el tema, la qual cosa demostra el gran in-terès de l’home en conèixer més sobre el que, amb tota certesa, és el més se-gur que tenim a la vida després de néi-xer. Tots els escrits sobre la mort i el després, tenen un denominador comú que és el nom que se li dóna a: l’esperit, l’ànima, l’energia, l’alenada, l’ésser, la consciència... Sigui quin sigui el nom que li donem, és i serà el mateix, ja que

entre tots formem un “Tot”... univer-sal, diví, etern, i ho serà per sempre. Les discrepàncies són només en la ma-nera de denominar aquest “Tot”, però tan sols és en la denominació ja que, en essència, és el mateix en totes les reli-gions, filosofies i pensaments.

La manera en què la nostra societat occidental tracta la mort és diferent de com ho fan al Txad?

Sí, res a veure. Allà conviuen amb la mort, la tenen sempre present i inte-grada completament durant tot el seu cicle vital. Senten molt respecte cap als seus antecessors. A la regió de Goundi és corrent tenir els difunts de la família enterrats dins del recinte de les seves cases. Aquí, a la nostra societat impera l’eterna joventut i la qualitat de vida... no es vol saber res de tot el que impli-ca dolor, patiment, manca de confort o pèrdua d’estatus. Normalment es viu d’esquena al procés de morir i la mort. No se’ns ha educat en això i tenim por.

Creu que la mort és una assignatura pendent per a la majoria de persones? Que haurien de conèixer-la millor?

Ens fa por el desconegut i el sofri-ment que comporta. Per a mi l’assigna-tura pendent és que no estigui inclosa com a ensenyament a les escoles bres-sol, escoles i universitats. Principal-ment a la primària, és fàcil parlar als nens sobre la mort, amb l’exemple del cuc, la crisàlide i la papallona.

És pot assumir la mort sense tenir fe o creences?

Isabel Rodríguez Vila (Barcelona, 1949) és fotògrafa i infermera. Viu a Cabrils des de fa 34 anys i fa més de dues dècades que és cooperant al Txad, a l’Àfrica subsahariana. El 2003 va fundar, juntament amb el seu marit, metge cirurgià, l’associació Misión y Desarrollo para Goundi (www.misionydesarrolloparagoundi.com) amb l’objectiu de millorar les condici-ons de vida d’aquesta població del Txad. Per tal de recaptar fons per l’en-titat, Isabel Rodríguez organitza concerts i escriu llibres els beneficis dels quals es destinen a la remodelació o construcció d’infraestructures sanità-ries. La seva publicació més recent, Cuando nos vamos ¿A dónde vamos? (Círculo Rojo Editorial) va aparèixer el passat mes de gener i ja porta tres edicions. En aquest assaig, Isabel Rodríguez escriu sobre la mort des d’una perspectiva personal i professional a partir de la seves pròpies vivències. En parlem el mes de novembre, en el qual recordem especialment per Tot Sants als nostres éssers estimats que ens van deixar.

WW

W.E

DIT

ORI

ALCÍ

RCU

LORO

JO.C

OM

És clar que sí, tot depèn de l’edu-cació i evolució personal de cada un. Entenc que l’ànima o esperit no entén de religions i és atemporal... En el llibre he escrit una frase que respon bastant a aquesta pregunta: “Les ànimes dialoguen en l’Esperit, on no existeix el temps ni el dolor”.

Què destacaria de tot el que ha viscut com a acompanyant de persones en el tram final de la seva vida?

La gran diferència entre els que assumeixen que moriran i ho accep-ten, acompanyats, envoltats d’amor, sense tenir cap assumpte per con-cloure i es lliuren a ella amb sere-nitat. És una bona mort! El contrari del qual no l’assumeix ni l’accepta, ja sigui per manca d’informació, per la pròpia negació, per les seves pors, per preferir ignorar... És un procés

que genera dolor, incertesa, molta tristesa i impotència al protagonista i a la seva família.

On es pot adquirir el llibre i com aju-daran els beneficis obtinguts en la seva venda?

Aquí al Maresme a l’Hospital de Mataró, a les botigues de Vilassar de Mar Detalls i Llibreria Index i a l’Estanc de Cabrils. A Badalona a la llibrería Saltamartí. A Barcelona a les llibreries Claret, Paulinas i +Bernat, i a l’Hospital de Barcelona. En e-Book a internet teclejant el seu títol Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?, a Editorial Círculo Rojo, i a Paypal. També mitjançant la nos-tra web: www.misionydesarrollo-paragoundi.com, o el nostre correu electrònic: info@misionydesarrolloparagoundi.com. Els beneficis ob-tinguts ja estan ajudant en la gairebé conclosa construcció de nou Cen-tre de Salut en N,Dilate (Cantó de Dobo / districte sanitari de l’Hospi-tal de Goundi al Txad). L’estructura ja està acabada, ara falta la pintura, generador de corrent, utillatge sani-tari, instrumental, nevera de medi-caments, lliteres, bàscules, armaris, prestatgeries, bancs... etc

Entrevista: S. Tarragó.

Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?

CULTURA 11 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

La mort és, potser, la qüestió que més dubtes, pors i debats ha suscitat des de l’albada dels temps. Hi és present a totes les cultures que l’han tractat de maneres ben diverses i, hores d’ara, encara continua sent un misteri que cadascú interpreta a la seva manera.

En aquesta direcció, Isabel Rodríguez Vila, aporta una nova visió d’aquest fet trans-cendental al seu llibre Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?. Però aquesta no és la pri-mera incursió en l’escriptura d’Isabel, narradora incansable de tot allò que viu i lluitadora tenaç en la batalla per millorar el món. El 2009 ja es va aventurar a escriure l’obra Goundi. Unas vacaciones diferentes, on plasmava la seva experiència solidària en l’África subsahariana. Tres anys més tard va publicar Descubriendo el corazón de la ti-erra, un relat sobre set viatges a diferents llocs del món que incidia encara més en l’enfocament personal i transcendit de les seves vivències.

Els llibres apareguts fins ara són fruit de la seva vinculació amb el Txad, país de

l’Àfrica Central on desenvolupa la seva tasca solidària des de fa 22 anys. Una feina que va cristal·litzar el 2003 amb la

fundació de l’associació Misión y Desarrollo para Goundi de la que és vicepresidenta. És per això que els beneficis obtin-guts de la venda dels llibres que escriu van destinats a la creació o millora d’infraes-tructures sanitàries a la zona.

Però a Cuando nos vamos ¿A dónde vamos?, l’autora aparca per un moment la seva missió a Goundi i furga

en els seus records, per tal d’oferir una visió de la mort que aplega el seu propi cicle vital. Així, al llarg de les pàgines se’ns mostra la vivència del traspàs des dels ulls de la nena, de l’adolescent, de la mare, de la filla, de la neboda... una perspectiva que no és només la dels anys, sinó la dels vincles afectius i, fins i tot, la de la creença.

El resultat és una obra de fàcil lectura que ens remet a situacions que ens po-den recordar experiències similars i que esperona no només el pensament sinó, també, l’espiritualitat.

La nostra societat no vol saber res de tot el que implica dolor, patiment, manca de confort o pèr-dua d’estatus. No se’ns ha educat en això i tenim por

VALORS12 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

El Cercle Històric Miquel Biada impulsa un manifest i reclama per a Mataró el “quilòmetre zero de la xarxa ferroviària a la península”

El Cercle Històric Miquel Biada, ins-titució privada que impulsa la fi gura del personatge, ha llançat un mani-fest posant de relleu la fi gura de l’im-pulsor del primer tren de la penínsu-la, ara fa 166 anys. El manifest fa una crida a “posar les coses al seu lloc” per tal de rehabilitar i restaurar de forma defi nitiva la imatge de Miquel Biada en relació amb la ciutat.

“Biada és un símbol i ha d’esdeve-nir un referent per a la ciutat”, es pot llegir en aquest manifest, que recla-ma per a Mataró la condició de “qui-lòmetre zero del transport ferroviari espanyol”, en la línia del que fa uns mesos es va fer a la ciutat amb l’obra d’Antoni Gaudí.

El text, que s’oferirà a entitats i ciu-tadans en particular per tal de què el signin, ressalta l’enginy i la tenacitat de Miquel Biada, tot i que deixa clar que l’arribada de tren a Mataró va ser una obra col·lectiva del qual el mata-roní va ser simplement el seu motor més engreixat.

Programa d’activitats extraordinari dins ‘Mataró, ciutat de valors’ i X Fira Ferroviària

El Cercle Històric Miquel Biada tradicionalment programa un seguit d’activitats al voltant de la data de l’aniversari del ferrocarril, el 28 d’oc-tubre. Aquest any, a més, s’ha unit al projecte ‘Mataró, ciutat de valors’ que la revista Valors i l’Ajuntament de Mataró duen a terme amb el su-port de la Diputació de Barcelona i organitzarà, durant tot el mes de no-vembre, un seguit d’activitats extra-ordinàries per convertir la celebració d’enguany en una edició especial. No en va, el personatge històric del

mes de novembre de la campanya ‘Mataró, ciutat de valors’ és el propi Miquel Biada, del qual se’n produirà un vídeo històric.

Enguany la Fira Ferroviària, ce-lebrada a la plaça Santa Anna de Mataró el 25 i 26 d’octubre, també va tenir un caràcter especial perquè ar-riba a la seva desena edició: s’hi va ex-posar dos trossos dels rails col·locats pels constructors anglesos el 1848 per on va circular La Mataró. També s’hi va poder trobar tota mena d’ob-jectes relacionats amb el tren com col·leccionisme de segells, monedes, joguines antigues, llibres o ferro-mo-delisme.

VALORS

Reivindicació ‘defi nitiva’ de l’impulsor del tren, el mataroní Miquel Biada

El Tecnocampus convoca eI I Concurs d’Audiovisuals “Mataró, ciutat de valors”

La Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme ha posat en marxa el pri-mer concurs de treballs audiovisuals “Mataró, ciutat de valors”. Aquest cer-tament premiarà els millors vídeos, fo-tografi es, espais de ràdio i de televisió i composicions musicals o videoclips que facin referència a un o diversos dels dotze valors que la capital del Maresme treballa aquest 2014. Per tant els treballs presentats han de fer referència a temes com el compromís, l’alteritat, l’esforç, la justícia, la sos-tenibilitat, la cooperació, el civisme, l’acollida, la identitat, l’experiència, la iniciativa o la il·lusió.

Amb aquest concurs la voluntat del Tecnocampus, que així també se suma a aquest projecte de ciutat, és fomentar la producció audiovisual. El certamen està adreçat a ciutadans majors de 16 anys, a títol individual o col·lectiu, però en queden exclosos professionals de la fotografi a, del vídeo, de la música, de la televisió o de la ràdio, així com empre-ses del sector audiovisual.

El valor de la solidaritat també for-ma part d’aquesta proposta, ja que els autors dels treballs premiats, segons l’elecció d’un jurat professional, opta-ran a un premi dotat amb 1.000 euros, el 50% del qual es destinarà a l’ONG que el guanyador triï. Es poden presen-tar originals fi ns el 19 de novembre.

‘MATARÓ, CIUTAT DE VALORS’

VALORS 13 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

Una de les idees claus d’alguns dels nous partits polítics és que cal una nova política i deixar enrere el que ells ano-menen “la vella política”. Aquesta idea associa la vella política a un sistema de partits poc permeable i unes instituci-ons poc representatives. De fet, va més enllà i vincula la vella política a un sis-tema basat en el clientelisme, mentre que la nova política hauria de ser capaç d’apropar les institucions a la ciutada-nia. És cert que hi ha hagut un dèficit de representativitat important i unes xar-xes de nepotisme i corrupció. Ara bé, aquest dèficit de representativitat no vol dir que la recepta màgica consisteixi necessàriament en escollir nous repre-sentants. Benito Arruñada ho explicava molt bé en un article brillant aquest es-tiu: la solució no pot passar únicament i exclusiva per cultivar el ressentiment cap a la classe política. És més, pot re-sultar extremadament perillós culpar els antics governants sense tenir en compte que perquè l’engranatge de la democràcia funcioni és indispensable una ciutadania informada i exigent. De fet, aquesta dicotomia entre ciutada-nia i elits extractives que s’ha posat de

moda té els seus fonaments en el llibre Why the Nations Fail, dels economistes Doran Acemoglu i James Robinson. Aquest llibre, però, té com a objectiu explorar les causes del creixement dels països en vies de desenvolupament i posa l’èmfasi en el paper de la qualitat de les institucions. Malgrat això, fer-ne refregits com el que n’ha fet César Mo-linas, que en fa una aplicació al cas es-panyol és com tocar el baix continu; és grollera la simplificació que distingeix exclusivament entre unes elits dirigents extractives, totpoderoses i conspira-dores i, per altra part, una ciutadania

desemparada. Però en qualsevol cas, el perill real és que aquesta dicotomia empeny a pensar que el pas necessari, el pas que canviarà el sentit de les coses, serà el de substituir aquestes elits cor-ruptes per uns nous representants, que seran els encarregats de posar en mar-xa “una nova política”, com si aquests nouvinguts no haguessin participat mai del sistema anterior i, com l’arcàngel Gabriel, fossin missatgers de la bondat encarregats d’una missió especial. La crua realitat és que la política no l’ha de fer ni la bona gent ni els arcàngels. Per-què la política no és un contracte moral

entre governants i ciutadans –això seria més propi d’un règim aristocràtic; un contracte moral delegaria les respon-sabilitats als governants–. La política a les democràcies liberals, en canvi, tant si és nova com si és vella, el que ha de fer és articular els conflictes d’interessos d’una ciutadania informada. Mentre que els ciutadans, votants informats, han de premiar i castigar la gestió dels polítics amb el seu vot. Dit d’una altra manera, els governants no han de ser herois, ni tan sols líders morals. Han de saber, això sí, articular propostes realistes pel que fa a les polítiques pú-bliques i la política econòmica. La po-lítica ha de ser un punt pragmàtica, un punt escèptica, un punt freda fins i tot. No ens podem permetre els somnis de grandesa dels Peter Pans que somnien heroïcitats. Al cap i a la fi, el que hi ha és bona i mala política. El filòsof Tzve-tan Todorov a Els enemics íntims de la democràcia assenyala el messianisme i el populisme com a forces corrosives de les democràcies liberals. No caiguem, per tant, en les simplificacions ni en creure que un nou arcàngel ens salvarà.

FRANCESC AMAT

Vella i nova política

VALORS14 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

Marià Ribas rep el títol de ‘Mataroní Il·lustre’

La sala de plens de l’Ajuntament de Mataró va quedar petita el passat dijous 24 d’octubre en l’acte institucional de no-menament de Marià Ribas (1902-1996) com a nou membre de la Galeria de Ma-taronins i Mataronines il·lustres. L’arque-òleg, historiador i dibuixant va retre un sentit homenatge de la seva ciutat natal aprofitant que aquest mes coincideix que es el mataroní històric que simbolitza el valor de l’experiència dins el projecte “Mataró, ciutat de valors”.

Durant l’acte es va descobrir el retrat de Ribas, obra de l’artista Manuel Cusachs, que a partir d’ara lluirà a la galeria superi-or de l’Ajuntament de la ciutat. El quadre mostra l’arqueòleg assegut al marge de les ruïnes romanes de Torre Llauder, des-cobriment d’ell mateix, amb uns dibuixos a la mà dreta i la seva característica pipa a la mà esquerra.

La proposta del nomenament de Ribas com a Mataroní Il·lustre va ser impulsa-da pel Grup d’Història del Casal fa tres anys amb motiu del 15 aniversari de la seva mort, i s’hi van afegir 169 entitats i persones de la comarca. El ple va aprovar el maig de 2012 un acord per unanimitat i finalment, just l’any que se celebra el 52è aniversari de la descoberta de la vil·la ro-mana de Torre Llauder, s’ha fet realitat.

L’acte també va comptar amb els par-lament de l’historiador Jaume Vellvehí, president del Grup d’Història del Casal, qui va destacar que “Marià Ribas mai va defallir en la salvaguarda del patrimoni”, gràcies a ell, per exemple, durant la Guer-ra Civil es van poder salvar moltes obres d’art. Per la seva part, Manuel Cusachs va fer èmfasi en el “caràcter planer, segur i fort que configuraven una personalitat singular d’un home obsessionat per la seva feina”.

Finalment, també va intervenir la filla de l’arqueòleg, Maria Ribas, encarregada, juntament amb l’alcalde de Mataró, Joan Mora, de descobrir l’obra de Cusachs. I el catedràtic d’Arqueologia de la Facultat de Ciències de l’Antiguitat de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre nu-merari de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Guitart, va acabar desglossant la figura del nou mataroní il·lustre.

‘MATARÓ, CIUTAT DE VALORS’

Sovint sento certa perplexitat da-vant d’algunes defenses de l’huma-nisme. A vegades fins i tot no tinc clar què entenem, exactament, per humanisme. Veig molts cops en què l’humanisme s’empra com una mena d’etiqueta que serviria per legitimar la ignorància en matemàtiques, en ciències, en economia i en tecnolo-gia; hi ha un humanisme mandrós en el qual no es reconeixeria cap gran humanista clàssic. Per merèi-xer el nom d’humanista cal alguna cosa més que participar en un club de lectura. Crec percebre com una remor de fons en el conjunt de les proclames humanistes recents que em fa sospitar que allò que ens im-pulsa a defensar l’humanisme no és exactament l’amor a les humanitats (el llatí el gec els tenim abandonats), sinó la por a l’anti-humanisme i, més en concret, la inseguretat davant la puixant cultura de l’eficiència. Hem descobert que avui som molt menys eficients que les nostres màquines. Si per als antics l’home era la mesura de totes les coses, l’home actual és cada vegada més una entitat mesura-da per les màquines. Alguns fins i tot parlem de l’obsolescència de l’home.

Reconeguem-ho: Si el que defen-sem amb el nom d’humanisme no és més que una cultura tova que es conforma amb gaudir belleses fàcils, no som humanistes. I si no som hu-manistes per convicció, sinó per de-fecte, llavors (per por a l’anti-huma-nisme), el nostre humanisme no és més que un anti-anti-humanisme. Què és, llavors, l’humanisme? El ca-racteritzaré pels següents trets:

L’humanisme és l’estima del saber

rigorós i, especialment, de la paraula precisa.

L’humanisme és un combat per-manent contra la vulgaritat que por-tem adherida a l’ànima. Una voluntat ferma de no romandre en un estat de letargia intel·lectual per desconeixe-ment del que podem arribar a ser.

L’humanisme és un exercici per-manent de les seves virtuts intel-lectuals, especialment de la lectura lenta; una virtut en desús.

L’humanisme és un sentiment de profund agraïment cap als gegants intel·lectuals i artístics que ens han precedir en la història i a les espat-lles dels quals ens podem pujar per veure més lluny del que ens perme-ten els nostres ulls. Newton ho deia d’aquesta manera a Robert Hooke: “Si he pogut veure més lluny que els altres, només és perquè em trobo so-bre les espatlles de gegants”.

L’humanisme defensa l’existència de permanències en l’humà. Nega que l’home es pugui comprendre in-tegralment com una mera construc-ció històrica.

L’humanista no es deixa dominar per la mitologia de la innovació. Sap

que al llarg de la seva vida ha canviat diverses vegades de telèfon mòbil, però segueix amb la mateixa Ilíada a la prestatgeria. L’humanista observa amb perplexitat com les antigues ca-tegories de bo i dolent, s’estan subs-tituint en la consciència espontània del ciutadà per les d’innovador i an-tic. Contempla com el dogmatisme innovador s’ha convertit en la nostra fe i com la innovació és omnipotent, omnipresent i omniscient. L’huma-nista somriu perquè sap que s’ha apropiat dels atributs de Déu.

L’humanista es nega fer de la his-tòria el criteri de la moral. No re-nuncia a trobar un criteri moral que serveixi per jutjar la història.

L’humanista sap, i només ho sap ell, que la resposta a la pregunta “què és l’home” no es troba en els ossos d’Atapuerca, sinó en la projec-ció de l’home cap els fins que li per-meten alliberar-se de la vulgaritat. Per això sap també que és essencial oferir als nostres joves motius d’es-tudi que transcendeixin els ossos d’Atapuerca.

GREGORIO LURI

Humanisme i anti-humanisme

Els afeccionats que empren la vio-lència amb el futbol com a pretext són perseguits arreu d’Europa. Al-guns països com el Regne Unit són fins i tot una referència en aquesta matèria. Tot i així encara queda una excepció evident, i aquesta se situa als Balcans. El cas més notable és el de Croàcia. No debades l’actual pre-sident de la UEFA, Michel Platini, es va atrevir a dir fa dos anys que no es-tava “gens content” amb la selecció croata perquè “malgrat ser un bon equip, sempre porta amb ell cent o dos-cents imbècils a la grada”.

Què explica però aquesta impu-nitat en un país on l’extrema-dreta és minoritària? Cal remuntar-se al

13 de maig de 1990. Aquell dia el Dinamo de Zagreb rebia l’Estrella Roja de Belgrad, tot i que l’enfronta-ment real es va produir a les grades. El partit es va suspendre degut a una espectacular batussa entre els Bad Blue Boys (partidaris del Dinamo de Zagreb) i el grup Delije (partidari de l’Estrella Roja de Belgrad encapçalat pel criminal serbi de guerra Željko Ražnatović Arkan). L’episodi va dei-xar una seixantena de ferits, alguns per arma blanca i de foc, i encara avui és vist a Croàcia com el preludi de la guerra que un any després duria Iugoslàvia a l’inici del seu final. Per aquesta raó l’ultranacionalisme cro-at ha trobat en el futbol un espai de

legitimitat. Malgrat els ulls atònits de la resta de clubs europeus, a l’altra banda de l’Adriàtic aquestes pràcti-ques no només no es persegueixen, també s’alimenten. Tant és així que quan l’equip arlequinat juga en sòl croat la megafonia de l’estadi el rep ambLijepa li si, cançó d’un conegut músic filo-nazi. La federació que promou aquesta pràctica és presidi-da per l’exjugador del Real Madrid, Davor Suker, qui presumeix d’haver visitat la tomba d’Ante Pavelic, el lí-der croat que va col·laborar amb els nazis durant la II Guerra Mundial. Res fa pensar, doncs, que l’excepció croata pugui canviar.

MANEL BOSCH

La guerra comença a l’estadi

VALORS 15 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

La Mostra Col·lectiva Sant Lluc per l’Art 2014 s’ha centrat enguany en la identitat. Fins a noranta-set artis-tes han presentat obres centrades en aquest valor. Aquesta ha estat la for-ma que ha escollit aquesta històrica associació artística mataronina per sumar-se al projecte “Mataró, ciutat de valors”.

Paisatges, al·legories del moment de la relació entre Catalunya i Espa-nya, autoretrats, quadres relacionats amb l’Alzheimer... s’han pogut veure aquest setembre i octubre a l’Ateneu de la Fundació Iluro. La veritat és que la varietat de quadres ha sorprès fins i tot als mateixos organitzadors. “El tema escollit va provocar inicialment cert desconcert entre els artistes, però el resultat final ha estat d’una riquesa sorprenent”, ha destacat Isabel Lla-quet, secretària de l’entitat.

“Com que cada quadre té la seva his-tòria, perquè la identitat és la nostra història personal”, segons explica Lla-quet, l’associació va decidir el passat diumenge 19 d’octubre organitzar una visita guiada de la mà dels propis ar-tistes. “Vam creure que la ruta aquest

any estava plenament justificada per-què la voluntat era que cada artística expliqués el moment íntim que un viu en el moment d’iniciar una obra, una

satisfacció difícil d’explicar”, assegura Daniel Llin, membre de l’associació.

Enguany el padrí de l’exposició ha estat l’escultor Manuel Cusachs qui ha desglossat en un text la relació en-tre l’art i la identitat. L’escultor ha dei-xat clar que “totes les arts plàstiques són identitats, perquè identifiquen, testimonien la història, la propis vida, el lloc i l’espai” i ha posat com a exem-ple la pintura de Miró o de Dalí, amb-dues molt universals, però una “esclat de la realitat del Mediterrani” o l’altre “amb la llum de l’Empordà sempre present”.

“Tota la gran cultura, la pintura i l’escultura més universals són el re-flex del seu lloc d’origen, de la seva ètnia, d’una identitat nascuda en un espai personalitzat”, ha insistit; per-què “l’art com el bon vi, brolla de la terra, de la seva situació, del pai-satge, el caràcter, la llum, el clima, la cultura, la llengua, la religió de cadascuna, d’aquí ve la seva qualitat i la varietat, d’aquí vénen les identi-tats de l’art”.

‘MATARÓ, CIUTAT DE VALORS’

Noranta-set artistes plasmen el valor de la identitat

PROPOSTES16 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Tortuga, l’illa d’en Tresot. Diumenge 16 a les 18 h. De La Pera Llimonera. Espectacle de teatre que explica la llegenda de Tortuga, una illa on hi ha un gran tresor que mai ningú ha pogut trobar. 7 €.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRACircuit científic. Divendres 21 a les 18 h. Circuit científic, a càrrec de LAC, Labora-tori d’Aprenentatge Científic.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALLa volta al món de les Bruixes de Burriac. Dissabte 29 a les 18 h. Les Bruixes de Burriac, faran un viatge ple de cançons que ens desvetllaran les forces invisibles que viuen al món.

MATARÓ. CASAL NOVA ALIANÇAMerci Bien. Diumenge 30 a les 12 h. De la companyia Mumusic Circus. Espec-tacle de circ fresc i divertit que fusiona l’acrobàcia, el màstil xinès, les verticals més atrevides i la música. 7 €.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J. PERICHHora del conte. Dimecres 12 a les 18 h. La maleta de la ciència, a càrrec de Gisela Llimona.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEMilikiki-Kikiriki. Dijous 16 a les 17 h. Espectacle infantil.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMETruita d’estels amb actors, música i titelles. Diumenge 30 a les 18 h. Teatre infantil a càrrec de la Cia. Patawa.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATConcert didàctic. Dissabte 15 a les 18 h. Concert a càrrec de la Banda de Música de Premià de Mar (3 a 6 anys).

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte. Dimecres 19 a les 18 h. Contes embruixats, a càrrec de Gemma Ventura.

PREMIÀ DE MAR. PATRONATSol amb lluna. Diumenge 30 a les 18 h. A càrrec de la companyia Sgratta.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL L’hora del conte. Dissabte 15 a les 12 h. Contes monstruosos, amb la ronda-llaire Gina Clotet.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte. Dimarts 11 a les 18 h: El pollet plomat, a càrrec de Dídac Rocher. Dissabte 15 a les 12 h: Storyti-me: Gina’s Birthday, conte en anglès a càrrec de Get It Mataró. L’escamot d’en Miquelet, a càrrec de Mònica Torra. Dimarts 25 a les 18 h: Contes per la igualtat, a càrrec de Gina Clotet.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASL’hora del conte. Dimecres 12 a les 18 h. Els gegants de Barcelona van de festa a Mataró, a càrrec de Cecília Vallès. Dimecres 19 a les 18 h: Jo també tinc dret! A càrrec de Josep Roca. Dimecres 26 a les 18 h: Contes per la igualtat, a càrrec de Gina Clotet.

MATARÓ. BUC DE LLIBRESBuc de Contes. Dijous 13 a les 17:30 h: Llana a dojo. Dijous 20 a les 17:30 h: Oh no, Charlie!. Dijous 27 a les 17:30 h: La petita Amèlia es fa gran.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILUROLlegim el conte. Dijous 13 a les 17.30 h: La cosina Clara. Dijous 20 a les 17.30 h: El lleó i el mosquit Gertrudis l’estruç.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASTallers a la biblio. Divendres 14 a les 18 h. Circuit científic. (7 a 10 anys).

MATARÓ. NAU GAUDÍ Monstruosament bell!!!. Diumenge 16 a les 12 h. Pares i fills ens pasejarem per quaranta anys d’història a través de les noranta obres dels cinquanta artistes de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí.

Els pobles del Maresme programen diàriament nombroses activitats de tots els àmbits socials i culturals possibles: des de per al públic infantil fins als actes adreçats a persones de totes les edats i preferències, com ara cursos, tallers, xerrades, cine-fòrums, concerts i recitals, teatre i sortides, etc.

Es tracta d’un ampli ventall de propostes promogut per entitats, consistoris i institucions, moltes de les quals són de lliure accés i que permeten aprendre la més diversificada gamma de coses, assistir a esdeveniments escènics tant d’amateurs com de professionals, gaudir de les màximes exposicions possibles, escoltar concerts i xerrades o descobrir rutes del territori, entre moltes d’altres coses.

En aquest context, les PROPOSTES mensuals de TRIBUNA Maresme apleguen una selecció d’aquests actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes en curs. Alhora, volen contribuir a què els lectors de la publicació puguin escollir entre les activitats del ric teixit associatiu maresmenc i amb la necessària previsió, fer-se un itinerari personal per escollir les que més els agradin o desitgin.

Tanmateix, en la mateixa línia d’apertura que ha marcat des de sempre aquesta publicació, tothom que cregui interessant fer-ho pot enviar-nos les seves propostes abans del dia 20 de cada mes al següent correu: info@tribunamaresme.com

PROPOSTES

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVICL’hora del conte. Dimecres 5, 12, 19 i 26 a les 17.30 h.

S. VICENÇ MONTALT. PK. GINESTAMontaltkids: Petit zoo d’en Pere. Diumenge 23 a les 8.30 h. Aquesta fa-milia, ha aconseguit en el temps un zoo de veritat (St Bartomeu del Grau). Anna 630316792. www.montaltrek.org.

TEIÀ. LA FLOR DE LA PALMAMag Màgia. Divendres 14 a les 18h. Màgia a càrrec d’Enric Magoo.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORHora del conte. Dimarts 18 a les 18h: L’invisible Tonet, a càrrec d’Ivana Ares. Dimarts 25 a les 18h: Per què? i altres contes, a càrrec d’Assumpta Mercader.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHL’hora del conte. Dijous 13 a les 17.30 h. Sopa de contes, a càrrec de Sol Teixidó. Dijous 27 a les 17.30 h: Persé-fone i la magrana, a càrrec de Ne me titere pas.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHTaller: Tots som científics. Divendres 14 a les 18 h. El misteri dels gegants que no podem veure, a càrrec de Carmen Díaz, farmacèutica i química.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSEscenes d’infants. Diumenge 16 a les 17.30 h. Recorregut per diverses obres del compositor Frederic Mompou, a càrrec de la Cia. El Ballet Imperial de la reina Rosamunda.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHBiblioexperiment. Dissabte 29 a les 11 h Expedient panxa plena: el cas del llop ferotge a càrrec de Begoña Chezz, Mireia Martínez i Laia Ventura.

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAHora del conte. Dimarts 18 a les 17.30h. Els contes que fan bullir el calder. A càrrec d’Eva González.

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECAHora del Conte. Dijous a les 18h.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECAL’hora del conte. Dimecres, 12 de a les 18h. Pigs and more, narració a càrrec de Patrícia McGill.

CABRILS. BIBLIOTECAHomenatge a Xesco Boix. Divendres 14 a les 18h. A càrrec del Grup de Tertú-lia infantil del Gomet Vermell.

CABRILS. BIBLIOTECAHora del conte. Divendres 21 a les 18h. Contes del món a càrrec de Gina Clotet.

EL MASNOU. SALA LA BARQUETAContes sobre la pell. Diumenge 23 a les 12.30 h. (3 a 6 anys).

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESHora del conte. Dissabte 29 a les 11.30 h. El cuc i la cuca, a càrrec de Mon Mas.

EL MASNOU. CA N’HUMET Històries de jazz per a infants. Diu-menge 30 a les 18 h. Amb la Harpo’s Band Música (EMMUM). Preu: 3€.

XXXII SETMANA DE MÚSICA ANTIGAMATARÓ. Dins el marc de la celebració del Tricenterani, aquesta edició de la Setmana de Música Antiga de Mataró se centrarà en el so del 1714. Del 8 al 16 de novembre la Basílica de Santa Maria i el Convent de les Carmelites acolliran xerrades i concerts que ens ajudaran a reviure el marc musical d’aquells temps tan convulsos i tan determinants en la nostra història. El cicle està organitzat per la Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i l’entitat Unda Maris.

TROBADA DE CLUBS DE LECTURAMATARÓ. TEATRE MONU-MENTAL. Dijous 20 a les 19 h. Amb la presència de l’autor Albert Sánchez Piñol. Acte dins del 17è aniversari de la Biblioteca Pompeu Fabra.

1A FIRA DE CERVESA ARTESANA I RESTAURACIÓLLAVANERES. PASSEIG MAREU DÉU MONTSERRAT. Dissabte 22 de novembre.Hi participaran 6 cervesers d’arreu de Catalunya.

JORNADES GASTRONÒMIQUES DE LA CUINA DEL BOLETMARESME. Del 26 d’octu-bre al 30 de novembre. A restaurants de 18 municipis del Maresme. www.costade-barcelonamaresme.cat/

INFANTIL

PROPOSTES 17 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

ALELLA. CAN LLEONART400 anys en una hora. Divendres 21 a les 21h. A càrrec de l’Orquestra Camerata XXI. Podrem escoltar obres de J.S Bach, Antoni Vivaldi, Franz Shubert, Amadeus Mozart o Johan-nes Brahms. Preu: 5 €.

ALELLA. CAN LLEONARTQuartet Cosmos. Divendres 28 a les 21h. El Quartet Cosmos ens oferiran un concert de música de cambra. 5 €.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPALMostra de Cant Coral. Diumenge 16 a les 18h. A càrrec de la Societat Coral l’Esperança.

ARENYS DE MAR. ESGLÉSIA STA MARIAConcert de música antiga. Divendres 21 a les 21.30h. A càrrec del grup Barroques.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPALAlabatre Blues. Dimarts 25 a les 20 h. Idea, recopilació i músiques, per Big Mama Montse.

EL MASNOU. CA N’HUMETJazz del Masnou. Dissabte 29 a les 20 h. Amb Jaume Maristany i Josep Traver. Recorregut pels diferents estils i èpoques del jazz. Preu: 10 €.

LLAVANERES. ESGLÉSIA PARROQUIALMúsica del Tricentenari. Diumenge 23 a les 18h. Bach i Sammartini, amb Camerart – Orquestra del Maresme.

MATARÓ. SALA GRAN CLAPKiko Veneno & Refree. Dissabte 8 a les 23 h.Dos monstres de la música que s’ajunten per una producció especial en la que un versionarà a l’altre i viceversa i finalment, ens oferiran nous temes composats conjuntament per l’ocasió.

MATARÓ. SALA PETITA CLAPJazz Jam. Dijous 13 a les 21:30 h. De l’Associació Jazz Maresme.

MÚSICA

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPALÒpera: L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti. Dimecres 26 a les 20.15h. Retransmissió en directe des de l’Ope-ra House de Londres. 15 € / 17 €.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPALBufonant amb Toni Albà. Diumenge 30 a les 19h. A càrrec Cia. Toni Albà.

ARENYS DE MUNT. CENTRE MORALHonor 1714. Diumenge 16 a les 19h. Teatre a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral, amb l’obra escrita i dirigida per Esteve Torrent.

EL MASNOU. CA N’HUMETGuillotina, una metàfora de Iago Pericot. Dissabte 15 a les 20 h. Per gaudir al màxim de la representació, es recomana als espectadors que tinguin un smartphone i que es des-carreguin l’app de l’espectacle.

EL MASNOU. CA N’HUMETL’estranya parella. Divendres 21 a les 22 h, dissabte 22,a les 22 h i diumen-ge 23 a les 19 h. A càrrec d’AJTEM.

EL MASNOU. BIBLIOTECA Humor humà. Dimecres 26 a les 19 h. Contes per adults amb Carme Pla.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍHelmut. Dissabte 15 a les 18 h. De Joan B. Ripoll. A càrrec del grup de teatre Encara Hi Som.

MATARÓ. CAFETERIA ALARONAMicròfon obert Alarona. Divendres 21 a les 22 h. Espectacle obert.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALPrendre partit. Diumenge 23 a les 18 h. Josep Maria Pou dirigeix aquesta obra de Ronald Harwood basada en un cas real. Al Berlín ocupat per l’exèrcit americà l’any 1946, Wilhelm Furtwängler, director de la Filharmò-nica de Berlín, és investigat durant el govern de Hitler.

MATARÓ. PLAÇA DE CAN GASSOLPelat. Dissabte 29 a les 18 h. De Joan Català. Original espectacle que combi-na dansa, teatre i circ. Dins d’un espai circular, els espectadors comparteixen la relació entre un home i un tronc. Dis el cicle “De boca a orella”. A con-tinuació entrarem a Can Gassol per presentar tot el cicle De boca a orella i els actes del 30è aniversari de l’Aula de Teatre, amb tastets de circ, dansa, titelles i discjòquei.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMELa Iaia. Dissabte 29 a les 21.30 h. Obra de Roger Peña, amb Montserrat Carulla, Vicky Luengo i Aleix Peña.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATPulmons. Divendres 28 a les 21.30 h. Carlota Olcina i Pau Roca es plante-gen tenir un fill en aquesta peça del britànic Duncan Macmillan. Premi a la peça més destacada de la CBS i gua-nyadora de l’Off West End. Fer o no fer una persona, aquest és el dilema.

TEIÀ. LA FLOR DE LA PALMABrots de la cia. Toni Albà. Dimecres 12 a les 20.30h. Interpretat per Toni Albà, Fermí Fernandes, Gerard Domènech i Xavier Macaya. Humor absurd i humor negre barrejats per retrobar la sensació del riure prohibit.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORThe Big Van Theory- Científics sobre rodes. Dilluns 17 a les 20h. Espectacle de monòlegs. A través del gènere teatral del monòleg pugen a l’escena-ri per divulgar de forma entretinguda i divertida diversos temes i fenòmens de la ciència.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAMare Coratge i els seus fills. Dissabte 15 i 29 a les 21 h, diumenge 16 i 30 a les 18h. L’obra mestra de Bertolt Brecht, dirigida per Denis Fornés i la seva companyia Cop de Teatre. Preus 18€ / 15€.

TEATRE

MATARÓ. FOMENT MATARONÍConcert solidari: Músics de Casa. Divendres 14 a les 21 h. A càrrec de Genís Mayola i Àngel Ribas, Baldo’s Band, Beatway , Jorge Sarraute i Primavera per la Pau.

MATARÓ. SALA GRAN CLAPLa iaia XXL. Divendres 14 a les 23 h. La iaia presenta la versió XXL del seu nou disc On és la màgia?, una proposta totalment nova que neix gràcies a la col·laboració establerta amb la cobla Bisbal Jove.

MATARÓ. CASAL NOVA ALIANÇAAgrupació Musical del Maresme i Associació Musical del Prat. Dissabte 15 a les 19 h. La banda tanca un any de celebracions amb la col·laboració de l’ Associació Musical del Prat.

MATARÓ. AUDITORI LA SALETAAudició de Santa Cecília. Divendres 21 a les 19.30 h. Audició d’alumnes.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALLove of lesbian: M&M “Miralls i Miratges”. Divendres 21 a les 22 h.Gaudirem del seu repertori més pausat des d’un altre enfoc, molt més intimista i amb una escenografia especial per a l’ocasió.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Berna Jones i Leandro Avalle. Dissabte 22 a les 20.30 h. Concert de piano i violí amb Berna Jones i Leandro Avalle. 12 €.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Orquestra Terrassa 48. Divendres 28 a les 21 h. Concert de l’ Orquestra Terrassa 48 que ofereix el programa “Músiques per explicar”. 17 €.

MATARÓ. CASA DE LA MÚSICALindy Hop Party amb Shakin’ All. Dissabte 29 a les 23 h. Concert, ball i exhibicions amb Shakin’ All.

MATARÓ. PARC DE CERDANYOLASardanes. Diumenge 30 a les 12 h. A càrrec de la Cobla Iluro.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍLa viejecita. Diumenge 30 a les 18 h. A càrrec de l’Orquestra Aula Lírica de Granollers i Cors.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENTBallada de sardanes. Diumenge 16 a les 12 h. Amb la Cobla Premià.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATConcert recorregut per la música dels de 1714. Divendres 28 a les 20 h.

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Concert de Santa Cecília. Dijous 20 a les 18 h. A càrrec del quartet vocal “The Blackbirds”.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAVI concert Sons de Vilassar. Dissabte 22 a les 21 h. La Massa Centre de Cultura Vilassarenc organitza un concert amb una bona representació de músics de Vilassar de Dalt.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSLes Violines en concert. Dissabte 29 a les 19 h. Les Violines tornen amb un nou repertori per gaudir de noves composicions i matisos musicals que converteixen el ball en un concert de corda fregada divertit i sorprenent.

PROPOSTES18 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

EXPO-SICIONS

ALELLA. CAN MANYÉEscoles d’altres mons. Inauguració i visita guiada, divendres 14 a les 20.30h. Del fotoperiodista Kim Manresa.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROMataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Fins a l’1 de març del 2015. Analitza el paper de la ciutat de Mataró en el conflicte de la Guerra de Succes-sió i les conseqüències posteriors.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILURO100 anys d’escola d’estiu a Catalunya. Del 6 al 30 de novembre. Enguany es compleixen 100 anys d’escoles d’estiu a Catalunya.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROSagrat Cor de Jesús, ahir i avui. Del 21 de novembre del 2014 a l’11 de gener del 2015. Dins la celebració del 125è aniversari del Col·legi Sagrat Cor de Jesús.

MATARÓ. CA L’ARENASArt a Mataró 1959 - 1983. Anys de resistència i ruptura. Del 28 de no-vembre al 27 de setembre de 2015. Dins el cicle Revisions, 75 anys d’art a Mataró, per recuperar la història expo-sitiva de la ciutat a partir de l’activitat desenvolupada pel Museu de Mataró, es mostra a Ca l’Arenas, la segona temporada: Art a Mataró 1959 - 1983. Anys de resistència i ruptura.

MATARÓ. CAN SERRAMataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Del 6 de setembre a l’1 de març de 2015. Exposició comissariada per l’historiador Joan Giménez Blasco, que analitza el paper de la ciutat de Mataró en el conflicte de la Guerra de Successió i les conseqüències posteri-ors, tant per a la ciutat com pel país.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICSNostàlgies. Del 7 al 30 de novembre. Obra inèdita de Rafael Romero. Acrílics i tècnica mixta sobre tela.

MATARÓ. EL PÚBLIC20 anys d’Ai Ai Ai, pioners de la rumba catalana en català. Del 25 d’octubre al 15 de novembre. Mostra fotogràfica que repassa la trajectòria de la primera formació de rumba catalana que va fer una aposta íntegra i decidida per la llengua catalana.

MATARÓ. NAU GAUDÍCol·lecció Bassat. Quatre dècades, cinquanta artistes. 1940 - 1979. Fins al 22 de març del 2015. Cinquena exposició de la Col·lecció Bassat, on es repassen els quaranta anys més desta-cats en varietat, moviments i troballes de tot l’art català.

MATARÓ. CAN PALAUETEduard Novellas. Suited. Del 5 de novembre al 5 de desembre de 2014. Suited parteix d’una reflexió personal de l’artista mataroní Eduard Novellas sobre els homes que realment tenen el poder i mouen els fils. El resultat es presenta com a una nova tècnica d’expressió gràfica i de fotogravat.

MATARÓ. SALA-TALLER LA PRESÓPetits plaers. Del 14 de novembre al 7 de desembre. De Jordi Santamaria. Aquestes obres, principalment olis sobre fusta i cartró, són el recorregut vital i emocional de fets quotidians viscuts en els darrers dos anys.

MATARÓ. CAN PALAUETHic et Nunc. Sobre paradoxes demo-cràtiques. Del 19 de setembre al 5 de desembre de 2014. Hic et Nunc (aquí i ara) és una mostra de 12 vídeos de 12 artistes internacionals que reflexionen entorn de l’art com a acció simbòlica de resistència i de crítica sobre les irregularitats de la societat actual.

MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT 30a Exposició de bolets del Mares-me. Del 15 al 21 de novembre de 2014.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J. PERICHArdalén. Del 3 al 26 de novembre. Exposició de l’obra del prestigiós dibui-xant de còmic Miguelanxo Prado.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU PREMIÀ DALTÍngrid Comas - Andreu Romera. Fins al dia 23 de novembre.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICSalvador Puig Antich. Del 3 al 28 de novembre. Exposició fotogràfica a càrrec de l’artista Rubén Fogués.

PREMIÀ DE MAR. MEPEls camins del pessebre. Diumenge 23 les 12.30 h, inauguració de l’exposi-ció. Fins al 2 de febrer.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHReflexes. Fins 22 novembre. Del grup de fotografia Una mirada particular de Viladona. Inauguració el dia 24 a les 19 h.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAUna mirada al Maresme d’altres temps. Del 2 novembre al 14 desembre. Exposició d’una selecció de l’obra paisat-gista del Dr. Ramon Muns Vilaró (1910-1992), artista polifacètic i col·laborador en la vida cultural vilassarenca.

MATARÓ. MUSEU ARXIU SANTA MARIAImatgeria popular del ferrocarril de Mataró. Del 13 de novembre al 13 de desembre. Exposició d’auques, goigs, naips, estampes, fulls de ventall, pa-pers de rengle, retallables, calendaris, postals, etc. exponents de la imatgeria popular entorn de l’arribada del ferro-carril a Mataró l’any 1848 i també de la celebració del seu centenari.

ALELLA. OFICINA DE TURISME Enotast. Vi, caça i bolets. Dissabte 15 a les 13 h.

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADAS3a Cursa contra la Violència de Gè-nere. Diumenge 16 a les 9.30h. www.donessolidariesalella.cat

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTFesta de la cooperació! Dissabte 15 a les 11h.

ARENYS DE MAR. PATI DEL C.C.CALISAYII Fira del Vi i la Gastronomia. Diven-dres 14 a les 18h. Es podran degustar vins i tapes de restaurants de la vila.

ARENYS DE MAR. PELS CARRERS 1a Cursa Nocturna Solidària d’Arenys de Mar. Dissabte 22 a les 20h.

ARENYS DE MAR. LA RIERA1a Gos Fest d’Arenys de Mar. Diumen-ge 23 a les 9 h.

ARENYS DE MUNT. PARC DE CAN JALPÍ35è Cros dels Arenys. Dissabte 15 a les 10h.

EL MASNOU. CA N’HUMET Nit de l’esport 2014. Divendres 28 a les 20.30 h. Entrega de premis a esportistes i equips masnovins.

LLAVANERES. P. MARE DÉU MONTSERRAT16a Fira de Tardor. Dissabte 22, 11 h.

MATARÓ. FUNDACIÓ ILUROPremi Iluro de monografia històrica. Dimarts 11 a les 19.30 h. Proclamació del veredicte de la 56a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica.

MATARÓ. CERDANYOLASetmana Cultural de Cerdanyola. Del 14 al 23 de novembre.

MATARÓ. BARRI DEL PALAU Biblioteca a cel obert. Diumenge 16 a les 11 h. Llibres per a totes les edats, contacontes, taller de punts de llibre...

MATARÓ. DIVERSOS INDRETSFesta de la Coronació d’Espines. Dis-sabte 22. Cap de setmana d’activitats: gegants, balls i concerts, entre d’altres.

MATARÓ.Mitja marató ciutat de Mataró. Diu-menge 7 de desembre. Inscripcions des del 15 octubre. www.mitjamataro.cat.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ38è Premis Literaris Marià Manent i Valerià Pujol. Dissabte 22 a les 20 h.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA NOVAViu la història! Recreacions històri-ques de la Guerra de Successió (1702-1715). Dissabte 15 durant tot el dia. A càrrec de Miquelets de Catalunya.

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVICLliurament de premis de la XXXI Mostra Literària del Maresme. Dis-sabte 29 a les 18h. L’acte estarà con-duit per Ricard Ferran, l’Ull Distret.

TEIÀ. PARC ARQUEOL. CELLA VINARIAMaridatges. Divendres 28 a les 21.30h: vins i ostres. Dissabte 29: vins i formatges. info@cella-vinaria.cat

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHHomenatge a Ernest Lluch. Divendres 21 a les 19 h. PSC Vilassar de Mar.

DIVERSOS

PROPOSTES 19 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADASDe Tavertet a Rupit. Dimecres 12 a les 7.30h. Aquesta és una de les excursi-ons més clàssiques de la contrada, i a la vegada una de les més espectacu-lars. Dificultat baixa – Distància 9,2 km - Desnivell de pujada 415 m. 4 h. Preu: 16 €. www.canlleonart.com

ALELLA. OFICINA DE TURISMEVisita guiada a la ruta “Alella, 1.000 anys d’història”. Dissabte 29 a les 10.30h. Una passejada pel centre urbà, plena d’encant i història. Oficina de Turisme 93 555 46 50, oficinadeturisme@alella.cat.

ARENYS DE MAR. C.C. CALISAYPantà de Sau. Dimecres 19 a les 8 h.Organitzat per Vocalia de Jubilats

CABRERA DE MAR. AJUNTAMENTLa Serralada a l’edat mitjana: Bur-riac. Diumenge 23 a les 9.30 h. Re-corregut: Cabrera – Burriac - Cabrera. Estratègica situació de la vall de Cabre-ra ha fet que ibers, romans i medievals deixessin la seva petja al territori. p.slitoral@dibat.cat o 937 540 024.

DOSRIUS. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT Marxa de Santa Victòria. Diumenge 16. Sortides: 7.30 i 8.30h. El Centre Excursionista Dosrius proposauna matinal de caminada per a tots els públics pels camins pels entorns incom-parables de Dosrius. Amb un circuit de 19km o en la seva versió curta de 14km. www.cedosrius.cat/marxa-de-santa-victoria.

EL MASNOU. ASSOCIACIÓ CUL D’OCATA3a matinal “Can Colomer”. Diumenge 23 a les 9 h. Excursió caminant de Teià a l’Ermita de Sant Mateu. A les 14 h, final de festa amb un dinar a la plaça del Països Catalans.

MATARÓ. CAN SERRAMuseu de Mataró. Cada dimecres a les 18 h. Visita guiada de la mostra permanent del Museu de Mataró, que comprèn les exposicions Iluro, ciutat romana i Mataró, ciutat mediterrània.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIAConjunt barroc de la Capella dels Dolors.Cada dissabte d’11 a 13 h i de 18 a 20 h. Visita audioguiada que permet descobrir el nucli principal del barroc mataroní. La capella va ser ornamen-tada per Antoni Viladomat, el pintor català més important del segle XVIII.

MATARÓ. AJUNTAMENT DE MATARÓIluro, ciutat romana. Dissabte 15 a les 18 h. Visita guiada.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSCasa Coll i Regàs. Diumenge 23 de 10.30 a 12.30 h. Visita audioguiada.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA MARIARuta Mataró 1714. Diumenge 16 a les 11 h. Visita guiada pels espais històrics de Mataró durant la Guerra de Succes-sió. Recorrerem els llocs més significa-tius de la ciutat per tal de conèixer els fets ocorreguts durant aquest període, des del segle XVII fins a mitjan segle XVIII.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETS El modernisme a Mataró. Diumenge 23 a les 11 h. Visita guiada pel Mataró modernista.

MATARÓ. AJUNTAMENT DE MATARÓMiquel Biada, el primer ferrocarril. Dissabte 29 a les 12 h. Un recorregut guiat que ens permetrà descobrir l’home, l’indià i el promotor del primer ferrocarril de la península (1848): s’inicia a l’Ajuntament de Mataró amb la visita a la galeria dels il·lustres, passa per la seva casa natal, la pl de Santa Maria, la Riera fins arribar a la pl de Miquel Biada.

MATARÓ. CA L’ARENASUn tast d’art a Ca l’Arenas. Diumenge 30 a les 12 h. Us proposem un recor-regut per conèixer l’arquitectura de la Casa Arenas, la figura de l’artista, i la rellevància de la col·lecció d’art que s’hi conserva i exhibeix.

PREMIÀ DE MAR. MEPEl Museu cerca... Les cases senyorials de Premià. Diumenge 30 de 12 a 14 h. Recorrerem Premià tot cercant les antigues cases senyorials que tenim al poble!

S. VICENÇ MONTALT. AV. VERGE DE MONTSERRATVisita cultural a Vic. Dimecres 26 a les 7.30h. Inscripcions: a partir del 10 de novembre al Casal de la Gent Gran.

S. VICENÇ MONTALT. PK. GINESTACastell de Popa (Centelles). Diumen-ge 9 a les 8 h. Visitarem un Castell autèntic. Ens enfilarem amb cotxe fins el congost de Centelles i des de alla ens dirigirem al Castell de Popa, situat al dalt d’un turó i ens podrem fer ideia dels llocs idíl·lics a on vivien els senyors feudals de l’Edat Mitjana. Josep Grau: 666 77 12 81. www.montaltrek.org.

TEIÀ. PARC ARQUEOL.CELLA VINARIAVisita guiada treatralitzada al ce-ller romà de Vallmora. Diumenge 16 de 12 a 13.30h. acompanyada d’un tast de vins. 6 €. 93 555 99 77 i coordinacio@cella-vinaria.cat

VILANOVA DEL VALLÈSBosc de céllecs. Boscos arrapats, cataus ancentrals. Diumenge 9 a les 9.30h. Recorregut: Can Nadal- Coves d’en Nadal- Bosc del Céllecs- Puigde-llunes- Can Nadal.. Durada: 4 hores. Distància: 6,5 km. Més informació: Oficina de Turisme d’Alella (Tel. 93 555 46 50) o p.slitoral.lleonart@diba.cat.

VILASSAR DE DALTRuta Prehistòrica. Dissabte 29 a les 10.30 h. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes pas-sejant amb un arqueòleg per la ruta prehistòrica. www.tanitdifusio.cat.

SORTIDESI VISITES

PROPOSTES20 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAPoesia de amor i desamor. Dimecres 26 a les 20h. A càrrec de Rafael Túria.

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECAPresentació del llibre. Divendres 14 a les 19.30h. 1001 curiositats del Mares-me, d’Alexis Serrano a càrrec de Joan Miquel Llodrà.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECAPresentació llibre. Dimecres, 26 a les 19.30h. Sa i català d’Albert Calls. Amb Stéphane Poussardin i Josep Lluís Martí, gerent del Consorci de Turisme.

CABRILS. BIBLIOTECAPresentació llibre. Divendres 14, 20.30 h. Quan en dèiem xampany, de Rafael Nadal, amb l’assistència de l’autor.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària. Divendres 21 a les 18h. Camí de Sirga, de Jesús Moncada. Moderada per Francesc Ponsa.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESTertúlia literària. Dimecres 19 a les 19 h. La dona que es va perdre, de Marina Espasa.

EL MASNOU. GENT DEL MASNOUDiumenge amb lletres. Diumenge 30 a les 19 h. Vetllada artística, amb mo-nòlegs còmics, música, cant, fragments teatrals, dansa, contes, poesia...

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASPresentació llibre. Dijous 13 a les 19.30 h. Els silencis dels pactes, de Marc Moreno. Amb la presència de l’autor.

MATARÓ. BUC DE LLIBRESPresentació llibre. Dijous 13 a les 19:30 h. Crema catalana, de Rafa Burgos.

MATARÓ. LES ESMANDIESPresentació llibre. Divendres 14 a les 19 h. Joc de llunes, a càrrec de l’autora, Emília Illamola Ganduixé.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESPresentació llibre. Dissabte 15 a les 22 h. Mestre de disfresses, de Charles Si-mic (1938). Lectura de poemes a càrrec de la traductora, Marta Pera, i el poeta Joan Carles González Pujalte.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Club del llibre: Albert Sánchez Piñol. Dijous 20 a les 19 h. Trobada de Clubs de lectura del Maresme. Amb la pre-sència de l’autor Albert Sánchez Piñol.

MATARÓ. BUC DE LLIBRESPresentació llibre. Dijous 20 a les 19:30 h. Herr Guardiola, a càrrec de Miguel Ángel Violán.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASOn bouquine!. Divendres 21 a les 19 h. Cosmétique de l’ennemi, d’ Amélie Not-homb. A càrrec de Marta Farrés.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASFraccions. Dimarts 25 a les 19.30 h. Recital poètic. D’Emília Illamola. A càrrec del grup de teatre Smandies. Amb la presència de l’autora.

MATARÓ. BUC DE LLIBRESPresentació llibre. Dijous 27 a les 19:30 h. El plagi, de Sílvia Romero.

Marc Moreno i Sebastià Bennassar, llegiran fragments de les obres.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESFarenheit 451. Divendres 28 a les 22 h. Aproximació a l’obra de l’escriptor Ray Bradbury. Hi haurà la presentació de F451 Documento de una lectura, un projecte personal de la il·lustradora Carla Aledo. També participaran l’ex-pert en cinema Jacint Fornols i l’artista Jordi Cuyàs.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓPresentació llibre. Divendres 21 a les 20 h. Sobirania.cat, a càrrec de l’autor, Saül Gordillo, amb la presentació de l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, i de Josep M Ganyet.

PREMIÀ DE MAR. MEPPresentació llibre. Diumenge 23 a les 12 h. Els camins del pessebre: can Gallemí 1971-Sant Mateu 2014, de Jordi Montlló.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHTrobada amb autor: Jaume Cabré. Dijous 27 a les 19.30 h. Comentarà Jo, confesso amb el club de lectura. Mode-ra Raquel Picolo.

ALELLA. CAN LLEONART Internet la revolució constant. Dijous 6 a les 20h. A càrrec de Trina Milan, Antropòloga.

ALELLA. CAN LLEONARTNo hi ha dret! Els Drets Humans a dia d’avui.Dimecres 12 a les 20h. Amb Aida Guillén, gerent de l’Insti-tut de Drets Humans de Catalunya i Pep Parés, d’Amnistia Internacional Catalunya.

ALELLA. CAN MANYÉLlums i ombres: 25 anys en clau de drets d’infància. Dijous 13 a les 20h. Amb Maria Mur d’UNICEF i i Beatriu Guarro, presidenta de SOS Racisme.

ALELLA. CAN LLEONARTAnàlisi de la situació política i social. Dilluns 17 a les 20h. A càrrec d’Antonio Franco, periodista i col·laborador en diversos mitjans de comunicació.

ALELLA. CAN LLEONARTLudwing Van Beethoven (1770-1827). 1a part. Dijous 20 a les 20h. A càrrec de Joan Vives, músic, divulgador musi-cal i locutor de Catalunya Música.

ALELLA. CAN LLEONARTOpcions per a l’inversor en el 2015. Dilluns 24 a les 20h. A càrrec de Jaume Puig i Ribera, economista i Director General de GVC Gaesco Gestión.

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA1714 - 2014: cultura i política cata-lanista. Dimecres 12 a les 19h. Amb Francesc Marc-Álvaro, escriptor i periodista.

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECAUn rinoceront llanut a Arenys de Mar. Divendres 21 a les 19h. 100 anys d’una troballa històrica a càrrec d’Isaac Casanovas, investigador de l‘Institut Català de Paleontologia.

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAYFrederic Mistral i la Renaixença. Dimarts 25 a les 18h. A càrrec de Montserrat Comas.

ARENYS DE MUNT. SALA MUNICIPAL14è Simposi sobre la Descoberta Catalana d’Amèrica. Divendres 21 a les 19.30 h i dissabte 22 a les 10h.

CABRILS. CASAL DE JUBILATSUna vida entre cinema. Dimarts 25 a les 17.30 h. A càrrec d’Isona Passola, productora de cinema.

CABRILS. BIBLIOTECAAràcnids: vuit potes per conèixer. Divendres 28 a les 20.30h. A càrrec de Toni Marí.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J.COROMINESL’època daurada de Hollywood. Dimarts 11 a les 18.30 h. A càrrec de Albert Beorlegui.

EL MASNOU. GENT DEL MASNOUConferència i mostra gastronòmica: “Parlem de bolets”. Dissabte 15 a les 19 h. A càrrec de M. Hernández, J.M. Barrachina, J. Rigau. Moderardor: X. Noguer.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESLa intel·ligència emocional. Dilluns 17 a les 16 h. Activitat per a socis durant els dies 17, 19, 24 i 26 de novembre.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J.COROMINESLa dona gitana: formació i treball. Dilluns 17 a les 19 h. A càrrec de Pepita Domingo, vicepresidenta de la Federa-ció d’Ass. Gitanes de Catalunya.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESCamí cap a la interioritat humana. Dimarts 18 a les 18.30 h. A càrrec de Goretti Salbanyà.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALTinc ansietat. Què puc fer per sentir-me millor?. Dijous 13 a les 19h.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS‘Les quatre estacions’ (1725) d’An-tonio Vivaldi. Dimarts 18 a les 18 h. A càrrec de Joan Vives, músic i locutor-re-dactor de Catalunya Música. 5 €.

MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTCom viuen i com creixen els bolets. Dimarts 18 a les 19 h. A càrrec del Dr. Jaume Llistosella (Universitat de Barcelona).

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALTinc depressió. Com puc superar-la?. Dimarts 18 a les 19h.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALCom donar seguretat i confiança als fills. Dimecres 19 a les 18.30h.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍLa Gran Guerra al cinema. Dimecres 19 a les 19.30 h. A càrrec d’Antoni Segarra i Torres. 5 €.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROImportància de les arts en l’educació. Dijous 20 a les 19 h. A càrrec de Mar Morón Velasco, llicenciada en belles arts i mestra d’educació especial.

MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTDiversitat micològica de la Serralada Litoral Central: més de 20 anys de se-guiment. Dijous 20 a les 19 h. A càrrec de Jordi Corbera.

MATARÓ. CA L’ARENASAstronomia, del binocle a l’observa-tori professional. Dijous 20 a les 19.30 h. A càrrec de Jordi Lopesino, escriptor i astrònom.

MATARÓ. FUNDACIÓ ILUROEls orígens del ferrocarril a Catalunya, el context econòmic i els protagonistes. Dijous 20 a les 20 h. A càrrec de Pere Pascual Domènec, catedràtic d’història econòmica.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS‘La bella molinera’ (1823) de Franz Schubert. Dimarts 25 a les 18 h. A càrrec de Joan Vives, músic i locutor-re-dactor de Catalunya Música. 5 €.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALEl meu fill té problemes psicològics o d’aprenentatge?. Dimarts 25 a les 19h. Pautes d’actuació pels pares.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍQuè, per què i com de la Gran Guer-ra. Dimecres 26 a les 19.30 h. A càrrec d’ Andreu Mayayo Artal, catedràtic d’història. 5 €.

MATARÓ. ESCOLA MERITXELLCom ajudar els fills a estudiar (i fer els deures del col·le). Dimecres 26 a les 20h. A càrrec de Juanjo Fernández.

MATARÓ. MUSEU ARXIU DE SANTA MARIAXXXI Sessió d’Estudis Mataronins. Dissabte 29 a les 17 h. Historiadors i investigadors presentaran comunica-cions de format breu sobre aspectes inèdits d’història, arqueologia, geo-grafia, etnografia... en l’àmbit de tot el Maresme.

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC EL GORGCom fer els teus fills lectors. Dijous 20 a les 19h. A càrrec de Laia Ventura.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOREls aràcnids al nostre parc. Divendres 14 a les 19h. A càrrec de Toni Marí, membre del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADOREnergies renovables. Dijous 20 a les 19 h. A càrrec dels Amics de la ciència.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA ERNEST LLUCHLes necessitats bàsiques d’infants i joves: sentiments i límits. Dilluns 10 a les 18.30 h. A càrrec d’Alba Soler.

XERRADES

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESConferència i música: El Flamenco. Divendres 28 a les 19 h. A càrrec de José Candado.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICSLa ‘Passió segons Sant Mateu’ (1727), de Johann Sebastian Bach. Dimarts 11 a les 18 h. A càrrec de Joan Vives, músic i locutor-redactor de Catalunya Música. 5 €.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESCata literària. Dijous 27 a les 19.30 h. Dòria Llibres ofereix una cata literària amb les darreres tres novel·les publi-cades per l’editorial Llibres del delicte. Els seus autors, Anna Maria Villalonga,

ACTIVITATS LITERÀRIES

PROPOSTES 21 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

CURSOS I TALLERS

EL MASNOU. EDIFICI CENTREDisseny i tècniques de muntatge de bijuteria. Dissabte 15 de 10 a 14 h. info@sarplataygemas.com.

EL MASNOU. CA N’HUMET Ca n’Humet Vibra: Sushi creatiu. Dissabte 15 a les 19.30 h. Taller per elaborar shushi original.

EL MASNOU. CASA DEL MARQUÈS Màrqueting de guerrilla. Dijous 20 a les 16 h.

EL MASNOU. CA N’HUMETClasse mestra, amb Jaume Maris-tany i Josep Traver. Diumenge 30 de 9 a 13 h. cultura@elmasnou.cat.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL Lideratge transformacional a l’em-presa. Dimarts 11 a les 10 h. A càrrec de Femarec.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL Vendre més aprofitant internet. Dimarts 18 a les 10 h. A càrrec de Bitlonia.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPAL Elements clau d’una web. Dijous 20 a les 10 h. A càrrec de Gram Barcelona.

MATARÓ. ÒMNIUM CULTURAL L’art medieval al Maresme: l’art romànic. Dimarts 11 de 19 a 20.30 h. Curs d’iniciació en què es realitzarà un repàs de les diferents obres d’art medieval de la comarca del Maresme, organitzades per estils artístics.

MATARÓ. CAN PALAUETCabeza borradora. Ciutadania i identitat. Diumenge 16 a les 11 h. Sobre paradoxes democràtiques. A càrrec de Pelayo Varela. Taller gratuït.

MATARÓ. ÒMNIUM CULTURAL L’art medieval al Maresme: l’art gòtic, l’arquitectura civil i religiosa. Dimarts 18 de 19 a 20.30 h. Curs.

MATARÓ. CAN PALAUETTaller d’autoedició: Sublime. De dilluns 24 a dimecres 26 de novem-bre de 17 a 20 h. Taller d’autoedició a càrrec d’ Avelino Sala i José Luis Corazón.

MATARÓ. ÒMNIUM CULTURALL’art medieval al Maresme: l’art gòtic, l’escultura, la pintura i l’orfe-breria. Dimarts 25 de 19 a 20.30 h

PREMIÀ DE DALT. ESCOLA KRISOLTaller de nines Waldorf. Dissabte 15 i diumenge 16. A càrrec d’Anne Nott. Tel. 634 539 199.

CINEMA

S. VICENÇ MONTALT. AV. VERGE DE MONTSERRAT, 1Cicle Forma’t 2014: Gestió fiscal per autònoms i micropime. Dimecres 26 i divendres 28 a les 9.30 h. A càrrec de Corp. Albalate.

VILASSAR DE DALT. CASAL POPULARRemeis casolans. Tots els dimarts a les 19h. Coneix, prepara i utilitza les plantes i altres ingredients naturals per curar-te! Preu: 25€ / 28€.

ALELLA. CAN LLEONARTDead Poets Society”. Dijous 27 a les 19h. Cinema en versió original. De Peter Weir, USA 1989.

MATARÓ. EL RACÓFrederic Mistral. Dissabte 15 a les 19 h. D’Alain Glasberg (2004). Versió original en occità subtitulada en francès.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍEl congrés. Dijous 20 a les 20.30 h. D’ Ali Folman (Israel, 2013, VOSE).

MATARÓ. EL RACÓEn viatge. Dissabte 22 a les 19 h. D’ Elisa Nicoli (2009). Versió original en occità subtitulada en català.

MATARÓ. LES ESMANDIES3r Mercat del Film. Divendres 28 a les 18 h. Projeccions de creació audio-visual de Mataró.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEThe Lunchbox. Divendres 14 a les 22 h. Dins el cicle Al marge.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEMatterhorn. Divendres 21 a les 22 h. Dins el cicle Al marge.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMENebraska. Divendres 28 a les 22 h. Dins el cicle Al marge.

S. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Frozen, el reino del hielo. Diumenge 9 a les 18 h.

TEIÀ. LA UNIÓFlor del Desert. Dimecres 26 a les 20h. De Sherry Hormann.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAAvions: Equip de rescat (en català). Diumenge 9 a les 12h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECALa vida y nada más. Dimecres 12 a les 18 h. De Bertrand Tavernier.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA E. LLUCHEl cuarteto. Dimecres 19 a les 18 h. Amb tertúlia en acabar.

VILASSAR DE MAR. PATRONAT Quédate conmigo. Dijous 20 a les 20 h. De Michael McGowan, dins la XI Mostra de cinema espiritual. Presen-tat per Mn. Peio Sánchez.

VILASSAR DE MAR. PATRONAT Espacio interior. Divendres 21 a les 20 h. De Kai Parlange, dins la XI Mostra de cinema espiritual. Presentat per Mn. Peio Sánchez.

22 NOVEMBRE 2014 TRIBUNAMARESME

Arenys de Munt proposa una nova Festa Major dedicada al seu patró Sant Martí

FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ D’ARENYS DE MUNT

DISSABTE 8 NOVEMBRE

Durant tot el dia, a la plaça de l’Església

Fira de gastronomia urbana i artesaniaA càrrec d’Aixopluc.

A les 10 h. Des de la plaça de l’Església

Arribada a cavall de Sant MartíExplicació de la història de Sant Martí i realit-zació de tallers de fabricació d’espases per als més petits.

A les 11 h. A la plaça Catalunya

Inflables per a la mainada I passejades en cavall i carruatge, a càrrec de l’Associació Tres Tombs d’Arenys de Munt.

A les 16.30h. A la plaça de l’Església

Cercavila de gegantsAmb la participació de la Colla de Geganters d’Arenys de Munt, els gegants del barri de l’Havana de Mataró, l’escola Turó del Drac de Canet de Mar i la Colla de Sant Iscle. Finalitza-ció davant de l’envelat de Can Globus.

A les 18 h. Davant de l’envelat de Can Globus

Xocolatada amb melindros

A les 18.30h. A l’envelat de Can Globus

Concert amb el grup Macedònia

A les 21.30 h. A la plaça de l’Església

Inici del II correbars popular

A les 22h. Al Centre Moral

Teatre: Honor 1714A càrrec del grup de teatre del Centre Moral.Obra escrita i dirigida per Esteve Torrent.

A 21.30 h. A la Sala Municipal

Sopar popular de Festa MajorA càrrec del Bar de l’Esplai de Jubilats Verge del Remei. A les 00h. xocolata amb melindros.

A continuació del sopar,

Ball de Festa MajorAmb el Duet Dominó.

A les 00 h. Al pavelló municipal Can Zariquei

Nit JoveAmb Flaixback i Urtica Sound.

DIUMENGE 9 NOVEMBRE

Durant tot el dia, a la plaça de l’Església

Fira de gastronomia urbana i artesaniaA càrrec d’Aixopluc.

A les 12 h. A la plaça de l’Església

XVIII Mostra de “relleno” d’Arenys de Munt

A les 21 h. A l’envelat de Can Globus

Pep Plaza presenta “I ara què?”Per visualitzar el vídeo de presentació de l’obra podeu accedir a www.pepplaza.com.

DILLUNS 10 NOVEMBRE

A les 10 h. Davant de l’envelat de Can Globus

Campanya “Un somriure no té preu”A càrrec de Voluntaris per Arenys de Munt.

A les 11 h. A l’envelat de Can Globus

Espectacle infantil “Sóc un pallasso” a càrrec de Claret Clown.

A 21.30 h. A l’envelat de Can Globus

7a Nit de l’EsportSopar de germanor obert a tots els vilatans i vilatanes. Reconeixements als esportistes més destacats de l’any. Entrega del premi al millor esportista masculí i femení de l’any. Entrega del premi Antoni Rovira.

DIMARTS 11 NOVEMBRE

A les 10 h. A la plaça Catalunya

Campanya “Un somriure no té preu”A càrrec de Voluntaris per Arenys de Munt.

A les 11 h. A l’Església Parroquial

Ofici de Sant MartíCantarà la Coral del Remei, amb l’acompanya-ment de la cobla Maravella.

PROGRAMA D’ACTES. DEL 6 A L’11 DE NOVEMBRE

A 12.30 h. A la plaça de l’Església

Audició i ballada de dues sardanes Amb la cobla Maravella. Ballada infantil de la Dansa d’Arenys de Munt, a càrrec de nens i ne-nes de l’escola Sant Martí i de l’Esbart Dansaire del Centre Moral. Ballada de la Dansa d’Arenys de Munt, amb les espolsades.

A les 14 h. A la plaça de l’Església

Vermut popular

A les 19 h. A l’envelat de Can Globus

Concert de Festa MajorAmb l’orquestra Maravella.

A continuació del concert,

I Castell de focs vila d’Arenys de MuntA càrrec de Focs d’Artifici Europlà.

A continuació del piromusical,

Ball de Festa MajorAmb l’orquestra Maravella.

EXPOSICIONS I CONCURSOS

Del 8 al 23 novembre. A la sala d’Exposicions

Exposició de les fotografies del 39è Concurs fotogràfic de Sant MartíEntrega de premis el diumenge 23 de novem-bre, a les 12 h.

Del 17 al 23 de novembre

4t Concurs d’AparadorismeEntrega de premis el 22 novembre a les 13.30 h.

Del 18 al 26 novembre. A la sala d’Exposicions

Exposició “Amor?”Contra la violència de gènere, cedida per la Di-putació de Barcelona.

23TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

Avda. Verge Montserrat, 2Sant Andreu de Llavaneres

Tel. 93 792 63 07www.munneblanco.com

Us desitgem unafeliç Festa Major

serveis immobiliaris

munneblanco

Llavaneres convoca una Festa Major amb propostes per a tots els públics

FESTA MAJOR DE SANT ANDREU DE SANT ANDREU DE LLAVANERES

DISSABTE 22 NOVEMBRE

18.00 h. sala polivalent d’El Casal

Actuació del grup Esperit de Joventut

DIUMENGE 23 NOVEMBRE

08.00 h. Des del pati d’El Casal de Llavaneres

29a Marxa Popular de Llavaneres Sortida: a les 8h marxadors i a les 9h corre-dors. Preu: 10 € (el mateix dia).

18.00 h. A l’església parroquial

Concert de Sant AndreuMúsica del Tricentenari: Bach i Sammartini, amb Camerart-Orquestra del Maresme.

DILLUNS 24 NOVEMBRE

19.30 h i 20.00 h. A l’auditori de Can Caralt

Audició d’alumnes

DIMARTS 25 NOVEMBRE

12.00 h. A la plaça de la Vila

Lectura del manifest de Dia Internacional de la No-Violència contra les Dones

19.30 h i 20.00 h. A l’auditori de Can Caralt

Audició d’alumnes

DIMECRES 26 NOVEMBRE

19.30 h i 20.00 h. A l’auditori de Can Caralt

Audició d’alumnes

DIVENDRES 28 NOVEMBRE

19.00 h. A la sala d’exposicions de Can Caralt

Veredicte del 2n Concurs de Pintura i Escultura de Sant AndreuTot seguit, inauguració de l’exposició de les obres seleccionades. Fins al 4 de gener.

20.00 h i 20.00 h. A l’auditori de Can Caralt

Audició d’alumnes

DISSABTE 29 NOVEMBRE

10.00 h. Al Casal de la Gent Gran

Torneig de ràpides d’escacs

10.00 h a 14.00 h. Al parc de Ca l’Alfaro

Ludoteca infantil

12.00 h. Al parc del p. Mare Déu Montserrat

Classe oberta de ZumbaAmb Anna Casals.

18.00 h. A la plaça de la Vila

Presentació del grup de batukada Els BatubanyutsEn acabat, cercavila.

18.30 h. A la sala polivalent d’El Casal

Espectacle infantil

21.00 h. A la plaça de la Vila

Castell de focs

22.00 h. A la sala polivalent d’El Casal

Teatre: Un déu salvatgeDe Yasmina Reza, a càrrec de la Companyia In-estable. Entrada gratuïta.

DIUMENGE 30 NOVEMBRE

08.00 h. Al Club de Golf Llavaneres

21è Torneig de Golf Sant AndreuModalitat stableford.

09.00 h. Sota el pont de l’autopista

23a Tres hores de resistència de ciclomotors

10.00 h. Casal de la Gent Gran

Simultània d’escacs per a tothom

11.00 h. Al pavelló municipal

Arts marcialsExhibició de taekwondo i hapkido. Amb la participació de la Selecció Catalana de Hapkido, campiona d’Espanya.

11.30 h. A l’església parroquial

Concelebració de l’EucaristiaPresidida pel Vicari episcopal, Mn. Segismon García Ramiro, amb l’acompanyament musical de l’organista Marcel Ferrer i la Coral Minerva.

12.00 h. Pels carrers del poble

CercavilaCercavila amb els grallers d’Espolla i el ge-gants d’Alella, Hostalric, Maçanet de la Sel-va, Manresa, Port de la Selva, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Joan de Vilatorrada, Escola Cor de Maria de Sant Celoni, Escola Labandària i Sant Andreu de Llavaneres.

12.45 h. A la sala de plens de l’Ajuntament

Felicitació dels Andreus i les Andrees

19.00 h. A la sala polivalent d’El Casal

Teatre: Un déu salvatge

PROGRAMA D’ACTES. DEL 22 AL 30 DE NOVEMBRE

En el marc de la Festa Major, la 16a Fira de la Tardor de Llavaneres presenta dues novetats: la 1a Fira de la Cervesa Artesana i la Restauració i el Concurs Pomes Farcides i de Bolets. La Fira de la cervesa es podrà visitar dissabte 22 de novembre, d’ 11 a 22 hores, al passeig de la Mare de Déu de Montserrat. Pel que fa al concurs, les creacions s’hauran de portar al recinte firal a les 18 hores. Durant tot el cap de setmana del 22 i 23 de novembre, a més, hi haurà mostra de comerç local, activitats infantils i exposició de bolets, i, diumenge a les 12 hores, degusta-ció gastronòmica popular.

D’altra banda, del 14 al 30 de no-vembre es podrà assistir a la Mos-tra gastronòmica de productes típics, en la qual els restaurants participants ofereixen diferents menús que inclouen pomes farci-des a l’estil de Llavaneres, formes diferents de cuinar bolets i coca de Llavaneres.

APUNTSCanvis a les freqüències de televisió

El ‘Dividendo digital’ és una reubica-ció de les freqüències de televisió en la banda 800 Mhz, amb l’objectiu de deixar-la lliure per la nova xarxa de te-lefonia mòbil 4G.

A efectes dels televidents consisteix en el traspàs d’unes freqüències a unes altres. Així, aquelles persones que te-nen una antena individual, només han de fer una resintonització dels canals per adequar-se al nou context. D’al-tra banda, són les comunitats amb antenes col·lectives les que han de fer l’adaptació.

Per poder facilitar l’adaptació, fi ns el dia 1 de gener de 2015, alguns dels canals entren per les dues freqüències, l’antiga i la nova. D’altra banda, el Go-vern de l’Estat dóna unes ajudes a les comunitats per fer aquesta adaptació, però cal que qui la faci sigui un instal-lador ofi cial.

Es pot trobar més informació al web www.televisiondigital.es i, en el cas de les comunitats de veïns que necessiten fer l’adaptació, és recomanable dema-nar l’opinió a un professional qualifi -cat, que els informarà de les seves ne-cessitats per ajustar-se al nou marc de freqüències televisives.

Pel que fa a la página web www.te-levisiondigital.es s’hi pot trobar una guia sobre la liberalització del ‘Divi-dendo digital’, informació dels canals que canvien amb els codis postals de les províncies corresponents, una guia per sintonitzar i endreçar els canals de la TDT, un llistat d’instal·ladors regis-trats, un vídeo amb explicacions i les preguntes més freqüents.

La nostra identitat personal té l’ori-gen en les relacions entre pares/ma-res i fi lls i fi lles -l’entorn familiar- i sobretot en la interiorització dels valors que sense adonar-nos-en anem integrant en la nostra manera de fer, en la nostra personalitat. Però afanyem-nos a dir que aquestes re-lacions més íntimes, es donen en un context social que també infl ueix en la nostra identitat quan ens “apunta” a un grup: familiar, sexual, social, èt-nic o històric i polític.

El teixit de les relacions entre pa-res i fi lls, està format de sentiments i actuacions que corresponen a les nostres creences i idees sobre la vida que a la vegada corresponen a les que tenien els nostres pares; però, no totes: com a persones, ens sentim diferents del pare i de la mare, tenim altres idees, i les vivim separant-nos-en sobretot mentalment, encara que ens quedi el desig del que hem après d’ells, fonamentalment el desig de po-der ser lliures per fer la nostra vida.

De fet, els pares tenim la funció de portar els fi lls al món, justament per-què “deixin de ser fi lls” i puguin ser pares, persones independents i au-tònomes no necessàriament d’acord amb tot el que els hem intentat mos-trar de la vida, i poder tolerar en molts moments, el patiment i l’angoixa que ens provoquen el que nosaltres cre-iem que són els seus errors.

Un període on es van concretant aquestes identitats és a l’adolescèn-cia. A partir de les seves vivències, els adolescents (i els joves) aniran cre-ant una identitat pròpia, la qual els

permetrà viure la seva vida amb ple-nitud, amb alegries i difi cultats, però diferent de la nostra, tot i que el nos-tre futur en dependrà en gran part.

En aquest període, també les infl u-ències de l’entorn social i els senti-ments de pertinença a un grup social es farà més o menys present en les expectatives de futur i en els com-portaments d’aquests nois i noies, amb els seus avantatges i limitacions. Aquestes facilitats o difi cultats per accedir a la plena participació a la so-cietat, també infl uiran en la identitat personal i generacional.

Avui sabem que els grups socials poderosos pel diner o per la història han utilitzat els grups més petits per culpar-los dels seus errors i/o utilit-zar-los per carregar-los-hi tots els errors i desgràcies que ells han estat provocant, sense poder oferir solu-cions relacionals que enriqueixin la vida de tots.

I aquesta pressió, crea un entorn de desconfi ança individual i grupal

que no permet el progrés i el benestar generant grans patiments individuals que poden provocar greus difi cultats en el procés de creació de la identitat personal.

Vegeu sinó com en la situació so-cial actual, hi ha uns grups podero-sos que acusen els que no ho són de “gastar massa”, per exemple, mentre ells s’emporten els benefi cis legal i il-legalment, o que no poden entendre la necessitat de decidir per sí ma-teixos el seu destí, negant de forma agressiva i violenta la pertinença a grups socials diferents.

En l’acceptació de les diferències, en el diàleg i el respecte personal i so-cial, radica doncs l’eina que forjarà la identitat lliure i autònoma dels nos-tres fi lls/es, tant com la seva identitat sòcio-cultural i històrica.

PSICOLOGIA

La identitat: com som qui som

TECNOLOGIA

RAMON DOMINGOPsicòleg

APUNTS 25 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

Aquest mes ens desplacem cap a l’Alt Maresme, on encara no hem fet cap sortida i ens fixem en conèixer l’en-torn de Pineda de Mar.

El primer que trobem és la Font del Ferro, hi baixa un bon doll d’aigua fres-ca i al costat hi ha un pont que forma part d’un aqüeducte de l’època roma-na; i en la part superior hi podem veure una canaleta que es cobria amb rajoles, per on discorria l’aigua.

Sant Pere de Riu és l’ermita de color blanc que moltes vegades hem vist des de l’autopista anant cap a Tordera i que ens queda a sobre d’un turó cobert pel bosc. El que mes ens sorprèn és que està molt ben conservada, doncs hi viu una persona a la rectoria, està habili-tada com a casa de colònies i aquesta persona és qui té cura del manteni-ment i millora de l’espai.

L’església del Segle XI té una torre quadrada construïda posteriorment en el S. XVII, però el més curiós és que dis-posa d’un comunidor de l’època visigòti-

CAMINANT PEL MARESME

SANT PERE DE RIU

JOSEP GRAU. MONTALTREKAssociació Excursionista Sant Vicenç de Montalt

Itinerari: Circular | Durada: 2h. 15 min. | Desnivell: 160 m. | Distància: 8 Km.

ca; és una construcció quadrada i petita com si fos una pèrgola. Els comunidors molt escassos a Catalunya servien als nostres avantpassats per a foragitar els mals que planaven sobre el poble com les tempestes, pestes, plagues, etc. En aquell temps no existia el satèl·lit Me-teosat ni es llençaven coets de iodur de plata per a esvair tempestes; el que es feia eren ritus entre pagans, oracions i comunirs (conjurs, d’aquí ve el nom de l’estança), i com que eren fets per brui-xots i pagans, havien de ser en edificaci-ons separades dels recintes sagrats.

Des d’aquesta església es divisa una fantàstica vista de la costa i en el pe-tit cementiri de la part posterior hi descansen les despulles del modista Manuel Pertegaz.

De tornada visitem el Molí de Can Marquès, molt ben conservat; era un molí fariner que la funció principal era aprofitar l’aigua que baixava per la rie-ra per a moldre el gra que es cultivava a la vall.

Molt a prop del Molí hi trobem un forn de calç restaurat; els forns de calç tenen una forma troncocònica, amb una base de uns 3 metres i 5 me-tres d’alçada. El calç s’utilitzava com a morter, per emblanquinar parets i per combatre plagues en l’agricultura. Aquests forns s’utilitzaven per anar coent i desfent la pedra calcària.

TON

I BUCH

GASTRONOMIES

En marxa les Jornades del Fricandó

El passat 1 de novembre es va donar el tret de sortida a les II Jornades del Fricandó a Mataró i el Maresme, or-ganitzades pel Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, que es perllogaran fins el proper dia 30 de novembre.

Aquestes jornades es realitzen amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i la col·laboració del Consorci de Pro-moció Turística Costa de Barcelona Maresme.

L’origen de la recepta del fricandó és medieval i tal com la coneixem avui dia apareix escrita per primera vegada a principis del segle XVIII. Precisament aquest és un plat de cuina catalana, i sempre s’ha mantingut a la carta de molts restaurants de la comarca. I des del Gremi volem potenciar aquest plat de tardor i de gran tradició dins la nos-tra comarca, i alhora atraure visitants d’altres comarques.

Els restaurants participants a les Jornades oferiran el plat de Fricandó dins el menú o bé a la carta.

Font: Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme.

Serà fins al proper dia 30 de novem-bre quan 18 municipis de la comarca ens proposaran poder acostar-se als valors culinaris del bolet.

Va ser en el marc de la Fira del bolet i la natura de Vilassar de Dalt que es va donar, el passat diumenge 26 d’oc-tubre, el tret de sortida a les Jornades gastronòmiques de la cuina del bolet al Maresme, que aquest any aplega una seixantena de restaurants d’un total de 18 municipis de la comarca.

Precisament, en el decurs de la ce-lebració d’aquesta fira, el president del Consorci de Turisme, Jaume Borrell, va presentar l’opuscle que s’ha editat per tal de donar a conèi-xer els establiments participants i les seves propostes gastronòmiques, els

actes complementaris que hi ha or-ganitzats als diferents municipis i les habituals receptes que ens ofereixen els restauradors per fer a casa, amb el seu corresponent maridatge amb vins de la DO Alella.

I és que per fer una bona difusió de les propostes de les Jornades, el Consorci de Turisme i el Consell Comarcal, a través del projecte Pro-ductes de la Terra Maresme, han editat un opuscle promocional en el qual es poden veure les propostes gastronòmiques dels establiments participants.També s’hi poden tro-bar 5 receptes facilitades pels res-taurants L’Orquestra (Argentona), El Celler (Argentona), Can Bala-dia (Argentona), Fonda Marina (Montgat) i la de Josep Guàrdia i

Joan Mestres (Amics dels Bolets de Vilassar de Dalt).

I si enguany el bolet més gastro-nòmic del Maresme estarà present a una seixantena de destacats restau-rants i establiments alimentaris de la comarca, en una cita anual que és tot un clàssic, pel que fa als municipis participants, són: Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Novembre és sens dubte el mes del bolet gastronòmic al Maresme!

Redacció

Les Jornades del Bolet tornen a acostar-nos el plaer gastronòmic d’aquest plat

APUNTS 27 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

SOPA DE CARBASSA

PREPARACIÓ: Pelem la carbassa a trossos, li traiem les llavors, i la tallarem a trossos petits. La posem dins d’una olla, i la cobrirem d’aigua. Fer-li arrancar el bull, remenant-la amb una escumadora llarga.

Pelem les patates i els porros i les tallem a talls pe-tits. Ho fregim tot plegat en una paella, deixant-ho mig ros, i després ho tirem a l’olla.

Quan porti una estona bullint, ho triturarem tot ben fi . Afegim el formatge ratllat i la pastilla de brou.

S’ha de deixar bullint força estona, doncs quan més bulli més bona és, procurant que no quedi ni molt espessa ni molt clara, afegint-hi més o menys aigua.

Servir-la ben calenta.Fregirem pa tallat a trossos petits a la paella. Servir-los a part, doncs és millor que cadascú es posi el que vulgui, ja que s’espesseix ràpid.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

ROURA NEGRE3 CEPS

INGREDIENTS1 Carbassa grossa. Patates (segons la quantitat de sopa). Porros. Formatge ratllat. 1 pastilla de brou. Aigua. Sal. Pa fregit, a trossos petits.

Vi negre de criança. Varietats Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah.

ELABORACIÓ: Raïms escuats, fermen-tats a 28ºC. Criança de 12 mesos en dipòsit i 15 mesos en bóta de roure francès Allier i roure americà Ohio.

NOTES DE TAST: Brillant en super-fície. Capa mitjana-alta i tonalitat vermell robí. Elegant aroma de cri-ança, de bona intensitat, especiat. Llaminer a boca, amb bon equilibri acidesa-tanins. Vellutat, de retro-gust ampli i bona persistència.

Acompanya bé la xarcuteria a base de curats i embotits, carns, cacera i formatges cremosos. Se serveix entre 16-18ºC i conté un grau alcohòlic de 13% Vol.

tats a 28dipfranc

NOTES DE TAST:

L’esforç, el treball en equip, la per-severança, la passió per la cuina i els productes de la terra que l’en-volten, l’experimentació i la combi-nació de tradició i avantguardisme han recompensat l’Albert Ortiz, del restaurant AXOL (Cabrils), amb el reconeixement de Millor Cuiner de l’Any en el marc del Fòrum Gastro-nòmic Barcelona 2014. “Estic real-ment emocionat i agraït. El treball dur té la seva recompensa”, afi rma Ortiz.

El plat presentat per l’Albert Or-tiz al certamen ha estat el Dolç de llet de cabra amb baies i aromes de Cabrils, unes postres que, entre d’altres ingredients, tenen com a base una crema de llet de cabra amb xocolata blanca, mel d’elaboració pròpia amb baies de garrofa, sorbet de mora, pètals de fl ors,un núvol de sucre, gel sec i una infusió d’herbes del poble de Cabrils: romaní, gar-rofa i farigola.“Mentre mengem les postres, estem olorant les munta-nyes de Cabrils”, assegura Ortiz.

Aquest també va ser el plat que l’Albert Ortiz va cuinar en directe

en el tret de sortida de la 2a Edi-ció de la Ruta Gastronòmica per Cabrils, en marxa des del passat mes de juliol i vigent fi ns el mes de maig de 2015.

El restaurant AXOL té arrels fa-miliars. Està regentat per l’Albert Ortiz i la seva germana Xènia, els qual van heretar la passió per la cui-na del seu pare, també propietari d’un restaurant a Cabrils, El Xaret.

L’AXOL es caracteritza pel seu tarannà de proximitat amb una base de cuina tradicional, però amb la pretensió d’emocionar, ser diverti-

da i avantguardista al mateix temps. Als seus plats es constata la dilatada experiència de l’Albert Ortiz a res-taurants de la talla d’El Celler, el Bulli i l’Arzak.

Amb aquest nou reconeixement, la gastronomia de Cabrils està d’en-horabona, ja que la localitat conti-nua guanyant prestigi i qualitat a ni-vell estatal. El passat mes de març, Ortiz va guanyar el segon premi del també distingit Concurso Cocinero del Año.

Font: Ass. d’Hostalers de Cabrils

El xef Albert Ortiz enamora amb els aromes de Cabrils en el Fòrum Gastronòmic Barcelona 2014

Albert Ortiz, guardonat amb el premi Cuiner de l’Any en el Fòrum Gastronòmic 2014.

Coincidint amb la Fira de Tardor anual dels dies 22 i 23 de novem-bre, l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres organitzarà la 1a Fira de Cervesa Artesana i Restauració que es durà a terme el dissabte 22 de novembre.

En aquesta primera edició hi participaran 6 cervesers d’arreu de Catalunya com Birra08, La Brava, Seelen, Cesc, La Mataró i Biir, que

oferiran les seves varietats de cerve-sa el·laborada amb ingredients tant especials com algues, jengibres ...

Per a maridar aquesta beguda els diferents restauradors de Sant Andreu aportaran les seves tapes a preus molt assequibles; participa-ran entre d’altres, els restaurants Picarol, Can Perich, El Racó del Navegant o El Casal. El restaurant Can Jaume ens portarà una varietat

de torrons artesans.El funcionament d’aquesta Fira

es farà per tiquets. Cada degustació o tast tindrà un cost de 1 tiquet o 2 en funció del producte.

La Fira s’ubicarà al Passeig Mare de Déu de Montserrat i l’horari serà d’11 a 22 hores. Així mateix hi hau-ran actes parel.lels com exposicions, atraccions i tallers per amenitzar la Fira.

1a Fira de Cervesa Artesana i Restauració a Sant Andreu de Llavaneres

LES NOSTRES MASCOTESLa nutrició de les aus psitàcidsA dia d’avui la nutrició d’aquestes aus va molt més enllà de cobrir necessi-tats purament fisiològiques. Dins del procés d’alimentació trobem altres aspectes importants com són els com-portaments que expressen aquestes aus en el moment que duen a terme la seva activitat de cerca d’aliments a la naturalesa. Aquests animals, en l’hà-bitat salvatge exploren el seu entorn per tal de trobar l’aliment apropiat, és per això que quan tenim un d’aquests animals a casa cal intentar que busqui, seleccioni, manipuli, descarti... el seu menjar, per tal de potenciar la con-ducta alimentària que duen a terme a la naturalesa. Per tal de garantir una correcta nutrició, hem de tenir present uns principis bàsics que cal complir.

AIGUA. És la clau principal de la nutri-ció, ja que la qualitat de l’aigua submi-nistrada i sobretot la seva higiene és primordial perquè el metabolisme de les aus assimili perfectament tots els

nutrients que ha de rebre. És impor-tant proporcionar una aigua sense clor i canviar-la de manera constant, ja que en moltes ocasions utilitzen els abeu-radors com a zona de jocs per banyar-se i jugar; per aquest motiu podem in-cloure una banyera especial perquè es puguin refrescar i mantenir d’aquest manera l’aigua de consum ben neta.

GARANTIR UNA ÒPTIMA APORTACIÓ NUTRICIONAL. Per tal d’equiparar els nutrients que menjaria en el seu hà-bitat natural, donat que és impossible reproduir i aplicar l’alimentació en es-tat salvatge en les nostres llars, la mi-llor solució que podem trobar als cen-tres especialitzats és a través del pinso. Aquests pinsos específics per psitàcids ofereixen tot el necessari i en les pro-porcions correctes, ja que hem de tenir present que un exemplar a casa nostra no necessita les mateixes calories que pot necessitar un exemplar en el seu hàbitat natural. Al teu centre especi-

alitzat t’assessoraran de quin tipus de pinso és el més adequats pel teu psità-cid. Amb una correcta elecció de l’ali-mentació, li podem proporcionar una bona salut, i per tant augmentar el seu benestar present i futur.

POTENCIAR LA SEVA CONDUCTA ALI-MENTÀRIA. D’aquesta tasca podríem dir que s’encarrega principalment la figura de la fruita i la verdura. Els psi-tàcids els hi agrada molt menjar frui-tes i verdures de diversos gustos, mi-des i ens diferents formats. Gràcies a aquests elements podem d e s e nvo l u p a r l’estimulació sensorial i intentar re-produir al màxim la c o n d u c t a que tenen a q u e s t e s aus a la natu-

ra, amagant, modificants o posant les peces de certa forma que hagi de dur a terme accions per poder accedir-hi. És en aquest punt on les joguines es-pecials per psitàcids ajuden a enriquir i fomentar l’aprenentatge, alleugerir l’estrès i ocupar bona part del temps d’inactivitat d’aquests animals.

L’alimentació tradicional de llavors ha estat una base alimentària per a moltes de les aus que coneixem, però la veritat és que són un complement ide-al per a la nutrició a través del pinso. Si entenem l’alimentació amb llavors com l’única forma de nutrició, estem

deixant una mica coixa la nutrició del nostre animal.

Direm que la nutrició és quelcom canviant i que cal

combinar la nutrició fisi-ològica amb les pautes

de comportament dels nostres psitàcids a la natura.

Text: Naturcenter

CLASSIFICATS ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

DIVERSOS

NO LLENCI RES. FORA TRAS-TOS. Servei gratuït de recollida de trastos. Desembarassem pi-sos, trasters, garatges. I el que no serveixi ho portem deixalleria. Tel.619.04.24.95.

HERBALIFE DISTRIBUIDOR INDE-PENDIENTE. Oportunidad de acti-vidad independiente. 93.100.02.03. www.negociofreelance.com.

CARICATURISTA JOAN PAS. Les caricatures de sempre, ra-pides i simpàtiques, pel seu ca-sament, comunió o aniversari. Tel.639.37.98.01. joanpascarica-turas.blogspot.com.

TERAPIAS. Regresiones a vidas pasadas, descubre el porque de tus miedos Tel.625.40.57.25.

TERÀPIES TIBETANES. Medici-na tibetana, carta astral, tarot del budes, Reiki. Tel.93.175.73.54.

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar

Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.comwww.tribunamaresme.com

Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

TRIBUNAmaresmemesames

30.123 EXEMPLARSDistribuïts des d’Alella a Arenys de Munt

SOLUCIONS PASSATEMPSSOLUCIÓ SUDOKU 1SOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ SUDOKU 3SOLUCIÓ SUDOKU 2

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

PROMOCIONS EN NOUS SERVEIS D’ESTÈTICA

DIMARTSTractaments

específics10%

dte.

DIMECRESEn color i

metxes

10%dte.

SALUT IBELLESA

ESPAI DE MATERNITAT I CRIAN-ÇA MIMA’M. Tallers Massatge In-fantil i Reflexologia, assessorament portanadons. Tel.650.95.92.88

PSICOLOGIA SOLIDÀRIA. Sessi-ons de psicologia a preus assequi-bles, a tothom disposat resoldre els conflictes a través de l’autodesco-briment. mahavayra@yahoo.es

QUIROMASSATGE. Reflexologia Podal, Massatge amb Ventoses, etc. Ideal per dolors musculars, contractures, etc. Tel.661.462.532

DIPLOMADA EN DIETÉTICA I NUTRICIÓ. Et faig una dieta per 8€ i un seguiment cada 10 dies per 4€. Truca’m Tel.617.18.35.68.

IMMOBI-LIÀRIA

ARENYS DE MUNT. Lloguer pla-ça d’aparcament per 49 €/mes. Tel.677.20.90.28.

TRASTEROS Y PARKINGS. Ven-do local de 900 m. En Tarragona centro con planos para 91 tras-teros y 7 plazas de parking. Precio a convenir. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

ES BUSCA FINCA RURAL. Associació sense ànim de lu-cre busca finca rural per a pro-jecte social i mediambiental Verdakoro2013@gmai l .com. Tel.977.638.665.

LLOGUER DE CASA RURAL x FAMILIES I GRUPS. Vine amb els teus i celebra festes d’aniversari, commiats, barba-coa, botifarrades... Demana’ns preu per cap de setmanes. lloguerdetemporada@gmail.com

EL MASNOU. Ocata. Lloguer pis.Ascensor, 70m2, 2 hab.dobles, finestres alum, armaris enc., par-quet, gas natural, certificat ener-gètic, terrassa, orientat a mar. 600€. Particular. Tel.637.20.11.47

RESIDENCIA PARA ADOLES-CENTES TUTELADOS. Alquilo o vendo residencia 3a edad, des-capacitados fisicos o psíquicos. Sr. Alfonso 607.20.27.64.

SANT ANTONI DE CALONGE. Vendo garaje por sólo 9.900 € con trastero. Tel.607.20.27.54.

SANT ADRIÀ DEL BESÒS. Local comercial de 200 m2, 3 oficinas 1 trastero, 2 wc, 7 m de puerta, 7m de vado. A 100 m ayuntamiento. Tel.607.20.27.54.

CALDES D’ESTRAC. Loft per llo-gar al costat de la platja, moblat, bany i cuina independents, men-jador amb sortida a balcó. Preu 325€. T.667.68.34.61

29

COMPRAVENDA

COMPRO Tebeos antics, còmics, Manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, soldadets de plom i joguines en general. Tel.630.93.06.16.

VENC ACCIÓ CENTRE NATA-CIÓ. 120 €. Tel.625.49.42.42.

VENDO PECERA DE CRISTAL. 80 x 30 x 45. Sólo 95 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

ENSENYAMENT

PROFESSORA DE VIOLONCEL. Dòna classes per totes les edats i nivells. T.648.76.77.86

CLASSES PARTICULARS JOR-DI BARROS. Repàs Tot l’any. Des de 1981 al servei del Maresme i del Barcelonès. Repàs Primària, ESO, Batxillerat, Cicles. Vilassar de Mar: 93.750.13.25. Mataró: 662.55.69.28

SERVEIS PROFESSIONALS

CARPINTERO. Trabajos de carpintería en general. Zona Mataró y Maresme. Tel. 616.85.56.60.

AILLAMENT TÈRMICS-ACÚS-TICS. Arriba l’hivern. Vols millorar la teva casa? Vols estalviar en les teves factures. Aïlla tèrmicament la teva llar. Demana’ns pressupost. Tel.93.750.72.06

REFORMES INTEGRALS DE LA SEVA LLAR. Bosch Associats, reformes de cuines i banys. Refor-mes LOW-COST. Tel.636.12.74.82. www.boschassociats.com.

DISSENY GRÀFIC I ALTRES SER-VEIS. Ofereixo serveis de disseny gràfic, maquetacions i composici-ons, retall i retoc d’imatges profes-sional, creació de targetes, fulle-tons.... naya_24_64@hotmail.com

REFORM-AR. Instal·lació, repa-ració i manteniment. Lampiste-ria, fontaneria, paleteria i pintura. Tel.615.010.019. Preus econòmics

PREUS DE MERCAT. Si tens de reformar la teva llar, finca, xalet o comunitat i vols la millor qualitat preu, contacta’ns! Rehabilitació, obres i mantenimts al Maresme. info@grupgabernet.cat

CLASSES DE MÚSICA. Guitarra, baix, cant... Aprendre o millorar amb l’instrument, estils, solfeig, harmonia. Tots els nivells. Maresme i Vallès, flexibilitat. 669.27.59.64 mataromusica@gmail.com.

PROFESSORA LICEU dóna clas-ses piano-violí-llenguatge musi-cal. Nens i adults. Eficàcia i tracte personalitzat. T. 650.41.80.18.

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

LLICENCIADA EN DRET. M’ofereixo per treure gossos a passejar, cangur per hores, classes de repàs. Molt econòmic. Preus de crisis. A temps parcial. Ara opositant. Tel.655.60.00.94.

S’OFEREIX SENYORA. Responsable per cuidar nens, personas grans i discapacitades amb títol de geriatria. Interessats truqueu a Aurora 722.200.863.

NOI BUSCA FEINA DE: Ajudant de Tallador (Desplegador), Mosso de Magatzem amb Carnet de les Carretilles Elevadores i de Peó. Móvil: 651.576.102.

BUSQUEM JARDINER AU-TÒNOM. Estem buscant un jardiner amb maquinària pròpia per treballs de manteniment a jardins del Maresme. Tel.627.58.91.33

MUDANCES ECONÒMIQUES. Mudances i transports des del Maresme a tot arreu. Profes-sionalitat i rapidesa. Pòlissa d’assegurança. www.ggg-ser-veis.com. David 639.31.28.48

MANTENIMENTS I OBRES. Obra, albañiñeria, rehabilitació, reformes pladur, instal·lacions, claraboies, patis de llum, pintura, manteniment a preus de mercat! 667.91.48.70 Òscar.

MANITAS. Lampisteria, fonta-neria, albañilería, carpintería, pintura! Económico i profesional. jglafore@hotmail.com

MUDANZAS ECONONICAS DESDE 20€. Llámenos y pida presupuesto sin compromiso. Tel.698.59.63.94.

REFORMAS. Todo tipo de instala-ción, reparación y mantenimiento. Lampisteria, fontaneria, albañileria y pintura. Tanto para grandes como pequeñas cosas! ECONÓMICO. reform-a-renys@hotmail.com

ATENCIÓ PERSONAL. Si tens de fer obres a casa-xalet o a la teva comunitat ens necessites. Dema-na el teu presupost en 24 hores-48 hores. www.grupgabernet.cat

PASSATEMPS30

Pau VidalMOTS ENCREUATS

HORITZONTALS: 1. Quan estan saturats val més deixar-los córrer. Surt darrere el map / 2. Propor-cionà beneficis a canvi de certa rendició. Déu grec amb tirada a voltar per l’espai / 3. Abric de pobre. Per venir d’un cavall és un lleuger fregadís. Col isolada / 4. Nou adepte que en qualsevol moment podria esdevenir un pistoler. Sodi desoxigenat / 5. Enemics de l’Esperança Remota. Vestició d’allò més dissimulada per satisfer el comunista / 6. Obre joc. Composicions que no, més que obrir joc, en fan. La meitat de molt / 7. Estat de mort aparent. Lloança a la mare de déu i al llauraor / 8. Perill implícit en la brisca. Dissenyin la pilota de rugbi / 9. Em treballo la fortuna a manera de pizza. Rovell impossible de barrejar amb la clara / 10. Permeti recuperar el recte camí. Estima d’una manera que només es pot trobar a Londres / 11. Ruc escuat. El malson del co-merciant. Cap de negociat / 12. Dels que corren pels bufets sovint són els més bufats. Indicació d’execu-ció / 13. Centre d’assistència primària?: ni un. Cobra per donar la seva opinió (en privat).

VERTICALS: 1. Magrejar a la manera d’en Sergi el de Cavall fort. L’únic animal que màgicament es fot

de cap / 2. La banda on en Mathew Tree fa vida. Que sigui de Biar no en fa per força una sorruda / 3. Encenen encens. Corrent pictòric que només treballa amb or, i del fi. Versió en Polonès / 4. Aquells dies de març i del bífidus. És l’ocasió de trobar, per la roba usada, una col·locació / 5. Cada dia se’n veuen més a les barres dels bars. Va causar nombroses lesi-ons a les articulacions dels amants furtius / 6. Pilota a l’olla. Per uns n’és un àpat, per altres sant Antoni. Avança endavant i ho nega / 7. Matèria primera del gargall. Carregats amb el pes de la representació democràtica / 8. Garrofa no comestible. Sega de mala manera per sembrar el caos a la SGAE / 9. Amics d’Oblidar les Dones. Ni és el lloc ni l’home, només rebenta. Dòlar excarcerat / 10. Orgànul cel-lular d’aspecte molt plàstic. O conviuen en parella o en solitari, però rarament més / 11. Cul de mandril. Sempre es presenten quan hi ha mala maror. Un tastet de xoriço / 12. Del vegetal que s’escampa amb mètodes diferents inclòs el de l’urbà cantaire. D’ençà que es va fer electrònic que fuig més de pressa.

LA VINYETA Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

SUDOKUS

Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tribuna ama-gada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme.com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publicació del periòdic.

Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició d’octubre van ser: Melania Gonzalez Andreo, Joan Secall Brugada, Anna Peidro Peinado, M.Carmen Pueyo Ullán.

CONCURS TROBA LA ‘T’

31 TRIBUNAMARESME NOVEMBRE 2014