Treballs escolars i programari lliure

FÀCIL(Front Actiu Català per a la Informàtica Lliure)

11 de juliol de 2008

Document més recent http://www.abcfoto.com/tdr.pdfCodi font(LATEX) http://www.abcfoto.com/tdr.lytex

Glossari http://www.abcfoto.com/gloss.texGlossari complet http://www.abcfoto.com/glossari.pdf

Zip del projecte http://www.abcfoto.com/tdr.zip

Aportacions i correccions:tdr@abcfoto.com

Pere MercaderCarlos OnsRamon VilarCopyright c© 2008 Pere Mercader 11 de juliol de 2008 ver 0.97

'

&

$

%

El nostre agraïment a:

Elisa Riera, per les seves interessants suggerències tant des del punt de vistapedagògic com d’estil.

Servei local de català de Montcada i Reixac, per la seva desinteresadacol·laboració en la correcció ortogràfica d’aquest document.

Aquest document es distribueix amb el desig que sigui útil, però sensecap garantia, ni tan sols amb la garantia mercantil implícita ni tampocgarantint que serveix per a un propòsit concret.Els autors encoratgen l’àmplia distribució d’aquest document tant

per a ús personal com comercial, sempre que el text del copyright quefigura a la capçalera d’aquesta pàgina es mantingui intacte i el mètodees correspongui amb les normes de l’“Open Software License”. Resum-int, podeu copiar i distribuir aquest document de forma gratuïta, oobtenint-ne un benefici comercial. No cal el permís explícit dels au-tors per a la reproducció d’aquest document per qualsevol mitjà, físico electrònic.Els treballs derivats i les traduccions d’aquest document han de ser

també publicats sota l’“Open Software License” i la notificació de copy-right ha de romandre intacta. Si heu contribuït amb nou material aaquest document, heu de posar el material i el codi font a disposiciópública, per a la seva revisió.Si us plau, faciliteu les revisions i modificacions directament als man-

tenidors d’aquest document, http://facil.cat, usant la nostra llistade correus o bé enviant les vostres aportacions a tdr@abcfoto.com; aixòpermetrà afegir-les i farà disponibles les millores per a la comunitatd’usuaris de programari lliure.

Resum

Aquest document pretén ser una petita guia que faciliti als alumnes d’ESO, de Batxillerati de Cicles Formatius l’adquisició d’hàbits útils i l’aprenentatge de mètodes necessaris perafrontar amb èxit la realització de treballs escolars i específicament de TdRs.La idea neix d’una iniciativa personal, estimulada per la constatació continuada de

la baixa qualitat tipogràfica i de la inexistent estructuració metodològica dels treballsde recerca dels alumnes de batxillerat, vista des d’un establiment dedicat a la impressiódigital situat a Montcada i Reixac.Aquest document es desenvolupa i creix dins del grup local de promoció del programari

lliure de la població, FÀCIL (Front actiu català per a la informàtica lliure) i despertal’interès d’una colla d’ensenyants de la població que coneixen de primera mà aquestaproblemàtica, això fa que s’enfoqui adoptant solucions de programari lliure i que s’obria tothom que desitgi col·laborar-hi.

4

Introducció

L’ordinador és per a molts un estri que bàsicament serveix per jugar, xatejar, baixar-sepel·lícules i poca cosa més. La majoria de joves tenen a les seves màquines sistemesoperatius propietaris que es completen amb algun programa “súper-pesat” d’aquests quepretenen servir per a tot. Aquest tipus de programa anomenat generalment “suite ofimàti-ca” serveix tant per fer dibuixos, com per generar fulls de càlcul, editar i processar textoso fer diapositives. Fins i tot pot tenir la possibilitat de crear bases de dades o de ferprogrames en llenguatges derivats del BASIC.Aquest entorn de treball, una sola aplicació però de grans pretensions, inclina a l’usuari

a creure que tot el procés s’ha de fer des de dins del mateix programa i el fet que siguitan complex no facilita les coses, ja que provoca una sensació d’indefensió i desconcertdavant d’uns menús d’una alta complexitat que no sempre són prou intuïtius.Tot plegat convida a un desenvolupament del treball caòtic i poc estructurat, que ens

complica excessivament la feina.Per acabar d’agreujar la situació, la majoria d’aquests programes tenen un cost molt

elevat, cosa que a la pràctica obliga a la majoria de nois i noies a delinquir, utilitzantcòpies pirates que, a banda de ser il·legals, poden no tenir totes les funcionalitats quees pressuposa que tenen i en molts dels casos fins i tot portar inclòs codi perillós per ala integritat del sistema i la seguretat de les nostres dades. Enfront d’aquest paradigma“laberíntic” proposem un enfoc més a l’estil UNIX R©, on farem servir aplicacions especí-fiques per dur a terme tasques concretes, de manera que en cada fase del treball tinguemclar l’objectiu que hem d’aconseguir i l’eina i els formats de fitxer que usarem. Aquestenfoc farà que ens puguem dedicar al que realment ens interessa des del punt de vistaeducatiu, és a dir a treballar els continguts del nostre treball.Com si no n’hi hagués prou amb tot plegat, els sistemes que usen la majoria dels

alumnes tenen la “característica” que quan un programa “es penja” generalment ho blo-queja tot i cal reiniciar l’ordinador. Tot això, unit als problemes de seguretat: virus,troians etc. que acostumen a patir aquests sistemes i a les freqüents pèrdues de dadesque provoquen, fa que realitzar un treball de certa complexitat s’acabi convertint en unautèntic malson.A les escoles, en general, no es fa la formació necessària per afrontar el repte de fer

en poc temps un treball que, a primer cop d’ull, sembla força complicat. Els motius sónben diversos i van des de la manca de formació de la majoria dels mestres pel que fa ala utilització dels ordinadors fins a uns plans d’estudis que pressuposen “ciència infusa”tant als alumnes com als professors, sense oblidar els interessos comercials d’una colla

5

d’empreses que no han dubtat mai a incentivar la utilització de programes, mètodes imàquines absolutament sobredimensionats en preus i prestacions i que d’altra banda enmolts casos ni respecten estàndards ni compleixen amb els requisits mínims d’usabilitatni de seguretat, per tal de seguir incrementant els seus beneficis.Qualsevol que hagi viscut en aquests darrers anys, en el seu entorn més proper, el

neguit, l’estrès, les nits en blanc, els plors i les desesperacions que comporten aqueststreballs sap de què estem parlant. . .Amb aquest petit document no podem substituir anys de formació, ni compensar

milions de dòlars invertits per tal de vendre sistemes poc pràctics, però sí que creiemque, si més no, podem traçar unes línies que marquin un camí per anar millorant lasituació.Si bé aquest document va dirigit principalment als joves de Secundària, de Batxillerat

i de Cicles Formatius, creiem que pot tenir també una utilitat com a guia, tant per alsmestres que ho desitgin com pee als pares que vulguin ajudar als seus fills.

6

Índex

1 Abans de començar 91.1 Mecanografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91.2 Edició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.3 Navegació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101.4 Ús del sistema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111.5 Una mica de tipografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.6 Altres elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1.6.1 Les imatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171.6.2 Les taules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.6.3 Les fórmules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.6.4 Els gràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201.6.5 La música . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

2 Som-hi! 232.1 Assignació de tasques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232.2 Recopilació i organització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

2.2.1 Eines que ens calen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242.2.2 Mètode de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

2.3 Tractament de la informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272.3.1 Eines que ens calen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 282.3.2 Mètode de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

2.4 Processament del document . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302.4.1 Eines que ens calen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302.4.2 Mètode de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312.4.3 Toc final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

3 Si ens queda temps 413.1 Sota el LYX hi ha LATEX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 413.2 Mètode ràpid d’importar taules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 423.3 Flotants de gràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Bibliografia 49

Glossari 51

7

Índex

8

1 Abans de començar

Hi ha una colla d’habilitats i de coneixements que facilitaran notablement la realitzaciód’un treball escolar d’una certa envergadura, fóra bo adquirir-les, com a mínim, mig anyabans d’afrontar el repte, per tal d’anar practicant amb treballs menors.No ens consta que cap de les matèries que aquí relacionem siguin tractades adequada-

ment a cap escola del nostre país. Si estem equivocats i en alguna escola es fa, ensagradaria molt saber-ho. Estem, com a associació, oberts a col·laborar amb qualsevolcentre docent del nostre entorn per tal de divulgar aquestes tècniques, sempre que s’u-tilitzi exclusivament programari lliure.

1.1 Mecanografia

Fóra ideal arribar a teclejar sense necessitat de mirar el teclat i utilitzant tots els dits. Eltemps de confecció de qualsevol treball és molt inferior si hem adquirit abans una certavelocitat.Per tal de poder practicar recomanem el programa Ktouch (Figura 1.1), que si bé no

és molt sofisticat, permet adquirir l’habilitat d’escriure amb el teclat en relativament poctemps.

Figura 1.1: Ktouch

9

1 Abans de començar

1.2 Edició

És important conèixer la diferència entre un editor i un processador de text. La utilitzaciód’un editor, coneixent les dreceres de teclat, accelera considerablement la confecció dequalsevol text.Els millors editors són segurament el Vi i l’Emacs, però si no teniu gaire temps per

iniciar-vos en la seva utilització serà més senzill utilitzar editors com el Nano o el Joe ofins i tot editors per a entorn gràfic com el Kwrite. Els editors es fan servir principalmentper editar fitxers de configuració del sistema i fitxers de codi font de gairebé qualsevolllenguatge de programació incloent els fitxers font de les pàgines web i documents enLATEX.Els sistemes operatius acostumen a portar-ne al menys un d’aquests editors, desgraci-

adament el que més us sonarà és el Notepad, no massa aconsellable. Si no disposeu d’unsistema operatiu basat en GNU/Linux o UNIX R© podeu fer servir el Metapad que fun-ciona en sistemes WinX i dóna compatibilitat amb tot tipus de fitxers (UNIX R©, Mac R©

i Windows R©). Com a alternativa als editors de text clàssics, podem fer servir els editorsque inclouen els entorns de desenvolupament de programari.Els editors de text es limiten únicament a obrir un fitxer de text i permetre’n la seva

edició. Els processadors de textos en canvi, interpreten el codi del fitxer, ens mostren elresultat en pantalla i podem anar editant-lo. Un dels més coneguts és el Writer que vaintegrat al paquet de l’OpenOffice i també l’Abiword. El Writer porta incorporat un botóper exportar fitxers directament a pdf que sense cap mena de dubte millora la comparticióde la informació, també utilitza un format estàndard de document, l’OpenDocument . Elsprocessadors de textos ens permeten canviar la grandària, el tipus i els colors de les fontsfent clic sobre un botó o seleccionant un valor des d’una llista desplegable.

1.3 Navegació

Malgrat que tothom coneix Google o Yahoo i malgrat que gairebé tothom ha fet serviralgun cop un navegador, la veritat és que no és tan senzill aprendre a navegar per Internettrobant les fons d’informació que realment ens interessen. Destriar el gra de la palla entremilions de pàgines web, moltes de les quals no segueixen els estàndards, requereix unacerta pràctica.Com a exercicis interessants recomanem:

Navegadors – Cada navegador té la seva personalitat, alguns tenen la possibili-tat d’utilitzar pestanyes, ens permeten, o no, acceptar javascript ,etc. Navegar amb navegadors no gràfics també és una opció in-teressant. Hi ha navegadors que accepten marcs, d’altres que non’accepten, etc. Utilitzar diferents navegadors ens obre possibil-itats de millorar la nostra tècnica. Recomanem, com a mínim,

10

1.4 Ús del sistema

provar Firefox , Konqueror , Links i també, per què no? IE R© iOpera R©.

Cerca avançada – Entrant a http://Google.cat i accedint a l’opció cerca avança-da veurem que la delimitació de les condicions ens limita la quan-titat de resultats i ens facilita trobar el que cerquem. És evidentque obtenir 650 resultats en una cerca no facilita precisamentl’obtenció d’informació (Com va dir Shanon, l’excés d’informa-ció és soroll. . . ).

Motors de cerca – Utilitzar diferents motors ens obre un món més enllà de Google R©,un cop d’ull a alguns d’aquests cercadors ens pot ser útil al-gun cop, entre ells podem destacar: Amazon’s search engine,Ask.com, BBC News Search, Business.com, del.icio.us, ESPN,Expedia, Flickr, Hollywood, LinkedIn, Live.com, LonelyPlanet,Merriam-Webster, Technorati, USAToday, Wikipedia, Yahoo! An-swers, etc.

Traducció d’un text – A la web podem trobar traductors que ens facilitaran molt lafeina quan haguem trobat una font d’informació no disponibleen català. Un dels llocs de referència per a la traducció és http://traductor.gencat.net , que de ben segur que ens farà moltmés fàcil utilitzar textos, per exemple, en anglès i incorporar-losal nostre treball. Google R© també té eines de traducció.

1.4 Ús del sistema

Per fer servir l’ordinador d’una forma eficient hem de conèixer el funcionament del sis-tema, com a mínim per fer les tasques més comunes, per això creiem que cal:

Entendre la filosofia UNIX R©: La idea bàsica dels sistemes de tipus UNIX R© és que cadaprograma ha de fer perfecte una sola tasca, o molt poques, i que l’usuari ha de poderfer qualsevol cosa que es proposi, enllaçant aquestes petites utilitats de forma quetreballin coordinadament, usant les eines de redireccionament, canonades etc., quepermeten que la sortida d’un programa sigui l’entrada d’un altre programa o ques’afegeixi a un fitxer o el creï. Per això es diu que en els sistemes derivats d’UNIX R©

hi ha tantes maneres de fer una determinada cosa com usuaris hi pugui haver.

Conèixer la consola: La consola, “shell” en anglès, (figura 1.2 a la pàgina següent)és un programa que actua com a interfície d’usuari comunicant-lo amb el sistemaoperatiu mitjançant una finestra que espera instruccions escrites amb el teclat perl’usuari (per exemple, cat arxiu.txt), les interpreta i les entrega al sistema operatiu

11

1 Abans de començar

per ser executades. La resposta del sistema operatiu es mostra a l’usuari a lamateixa finestra. A continuació, la consola es queda esperant més instruccions.

Figura 1.2: Eterm, una de les millors consoles en entorn gràfic.

En la seva forma més simple, una consola és una finestra que ens mostra un indi-cador d’ordres, assenyalant la seva disposició a rebre comandes. L’usuari entra unordre al teclat i l’activa amb la tecla return o retorn de carro.

En activar una comanda, un programa la interpreta analitzant la seqüència decaràcters i la seva sintaxi i l’executa fent servir les funcions pròpies del sistemaoperatiu.

Però la veritable potència de la consola és la possibilitat de poder usar scripts, ésa dir, arxius que contenen instruccions desades com si s’estiguessin escrivint totesen aquell moment. Així doncs, la línia de comandes pot usar-se sense haver d’estarpresent davant del monitor, automatitzant tasques concretes.

Per a tots aquells que hagin fet servir alguna vegada l’antic MS-DOS , ve a ser elmateix però amb moltes més possibilitats i els script a què fèiem referència en elparàgraf anterior vénen a ser com els antics fitxers bat però en versió per a adults.

Saber com obtenir les ajudes del sistema: Les ordres fonamentals en un sistema detipus UNIX R© per obtenir ajuda són man i info, així, si volem saber com funcionals haurem de teclejar:�

�prahna@hal9000 ~ $ man ls

o, simplement per fullejar les ajudes:�

�prahna@hal9000 ~ $ info

12

1.5 Una mica de tipografia

Practicar una mica amb les eines del sistema: Conèixer ordres de consola i eines delsistema com cat , grep, head , tail, cut , paste, ls, diff , convert , sed etc. sembla ja“per a nota” però la veritat és que amb poques instruccions podem tractar una granquantitat de fitxers en pocs segons. D’entrada sobta una mica, és normal, a totsens ha passat, però la consola és com la tònica o el cafè, d’entrada és dur . . .

Conèixer les “expressions regulars”: Moltes de les eines del sistema, com grep, ac-cepten les expressions regulars. Una expressió regular és un patró que descriu unasèrie de cadenes. Les expressions regulars es construeixen de manera anàloga a lesexpressions aritmètiques usant diversos operadors per tal de combinar expressionsmés petites i el seu coneixement ens facilitarà la navegació per llocs web especial-itzats, com el CTAN.

1.5 Una mica de tipografia

Des de la Bíblia de Gutenberg ha corregut molta tinta i un grapat de gent ha cercatles millors formes de presentar un text de forma clara i llegible. Desgraciadament enl’actualitat moltes de les eines que es fan servir per escriure no respecten les normesque han anat creant centenars d’anys d’experiència i a les quals han anat contribuint elsmillors professionals del món de la impremta, la tipografia i el disseny gràfic.Les principals escoles han estat històricament, pel que fa a occident, les escoles ale-

manya, francesa, anglesa i americana, cadascuna amb els seus “estils” i fins i tot “manies”.Probablement la millor escola és l’alemanya i també estan escrits en aquesta llengua elsllibres sobre estils i tipografia més antics.Entendre la forma correcta de fer un llibre, com en tantes altres coses, vol dir conèixer

com es feia abans que existissin els ordinadors i llavors, aprofitant aquesta experiència desegles, utilitzar una metodologia anàloga però amb les eines que la tecnologia ens ofereix.El procés sempre ha estat el mateix:

1. L’autor escriu el text, amb ploma o màquina d’escriure, segons les èpoques.

2. El tipògraf defineix amb “anotacions” on cal fer servir un tipus de lletra o un altre,si és un títol, quins marges i mesures calen, quins tipus de lletra hi posem, etc.

3. El caixista agafa aquest text, amb les instruccions que el tipògraf ha anotat, irealitza la feina artesanal d’anar posant les lletres de plom (tipus) en el lloc adequat.La dificultat principal és aconseguir que les línies “quadrin” i siguin fàcils de llegir ique les separacions entre les lletres i entre els mots siguin agradables i no “cantin” asimple vista. Cal recordar que si bé les màquines d’escriure utilitzaven unes lletresque totes tenien el mateix ample, els tipus “proporcionals” no són així, per exempleen una lletra Helvetica no té la mateixa amplada una “i” que una “w”.

13

1 Abans de començar

Avui disposem d’eines que, respectant els mateixos principis tradicionals usen la tecnolo-gia d’avui per tal d’accelerar i millorar els processos. Així, actualment:

• El nostre caixista pot ser, per exemple, TEX. TEX és un caixista d’alta qualitat,que fins i tot quan no aconsegueix fer la seva tasca d’una forma òptima ens avisa.

• El nostre tipògraf pot ser, per exemple, LATEX (o pdfLATEX si volem generar pdf enlloc de ps), o altres macropaquets com ConTEXt, que tenen unes característiquesque els fan adients per a un cert tipus de publicacions.

• L’autor som nosaltres i no cal que perdem el temps jugant a fer de tipògraf o decaixista, podem tenir a la nostra disposició els millors professionals dins de la nostramàquina i nosaltres només ens hem de preocupar del contingut.

Tal com ens comenten en Markus Kohm i en Jens-Uwe-Morawski a la seva guia de Koma-script [8, Koma-script] (resumint):

“. . . Si mireu qualsevol pàgina d’un llibre veureu que hi ha un cap, un peu unmarge esquerre i un marge dret, una àrea de capçalera, el cos del text i unaàrea al peu de pàgina. Apropant-nos, hi ha un espai entre l’àrea del cap i elcos i entre el cos i l’àrea del peu. Les relacions entre aquestes àrees és el queanomenem maqueta de la pàgina1. La literatura ofereix i discuteix diferentsalgorismes i diferents aproximacions heurístiques per tal d’arribar a construiruna bona maqueta.

Sovint hi ha mencions que inclouen les dimensions de les diagonals i les sevesinterseccions. El resultat és una pàgina on les proporcions del cos del textestan relacionades amb la proporció de la pàgina . . . ”

Aquest text ens fa entreveure les dificultats que té dissenyar la maqueta d’una pàgina.És una qüestió que requereix un alt grau de professionalitat i no és pas un ofici senzill.El que ens ha de quedar clar de tot plegat és que és un disbarat anar escrivint a tort

i a dret, posant qualsevol mida de marges utilitzant fonts de baixa qualitat tipogràfica,inserint imatges de qualsevol manera, etc. És molt millor utilitzar models preexistents,creats per autèntics professionals, que donaran al nostre document un aspecte realmentbo i que sense cap mena de dubte el faran més llegible.Si us interesa el tema, així com en el disseny de fonts, hi ha una àmplia bibliografia,

de la qual us en podeu fer una idea consultant, per exemple, alguna pàgina de CTANcom la que podeu veure a: http://ctan.math.utah.edu/ctan.Però si el que desitgeu és obtenir un bon aspecte final del document, utilitzeu un

sistema de creació de documents professional, per exemple LATEX, amb un bon disseny1Així hem traduït “page layout”.

14

1.5 Una mica de tipografia

de pàgina, per exemple els de la sèrie Koma-script , i – si no teniu temps d’aprendre ausar-ho “a pèl” – una interfície gràfica com el LYX us pot facilitar la feina.No tots els processadors de textos són igual de bons, a part de les “maquetes” de què

disposen (alguns en diuen “plantilles” d’una cosa que se li assembla lleugerament), tambéhi ha els “motors de caixa” que utilitzen. Si quan mireu un text no veieu línies amb elscaràcters molt separats o molt junts i d’altres amb distàncies entre paraules massa granso massa petites i l’aspecte general és homogeni quant el text està justificats, esteu fentservir una bona eina, si observeu que passa tot això i força sovint, l’opció més intel·ligentserà alliberar espai del vostre disc dur per tal de fer lloc a una millor eina.Si, finalment, i per una qüestió de temps, no teniu més remei que fer servir una eina

de poca qualitat tipogràfica, com a mínim cal:

1. Recordar que en els documents que es fan per ser llegits, com ara llibres tècnics,documentació científica, noveles etc, és més important la llegibilitat que el dissenymal entès o decoració supèrflua; per tant, quan creem un document d’aquest tipusno ho hem de fer com si fos un anunci o un cartell, sinó pensant en el lector, fentservir tot allò que li faciliti la comprensió del text, tant pel que fa a l’estructuradel document com pel que fa als elements formals.

2. No oblidar que quan fem referència a un document volem dir precisament que n’ésun de sol i, per tant, no l’hem de partir en una tona de fitxers, un per l’índex, unpel contingut, la portada i qualsevol altra cosa, sinó que el document final ha deser un sol arxiu, cosa que en facilitarà la distribució íntegra, tant si l’hem d’enviarper correu-e com si l’hem de dur a imprimir, penjar-lo a la web, pujar-lo a un ftp,o distribuir-lo en un suport informàtic.

3. Començar per usar una “plantilla” mitjanament decent, com a mínim fixeu-vos quel’alçada del cos del text sigui igual a l’amplada de la pàgina.

4. Estructurar el document de manera que cada paràgraf correspongui a un tipus deparàgraf concret (títol 1, enumeració, llista . . . ). Un document ben estructurat ésmolt més fàcil de modificar i les modificacions de l’aspecte d’un tipus de paràgrafs’apliquen automàticament a tots els paràgrafs de la mateixa mena.

5. No introduir mai dos espais ni dos returns seguits, encara que la vostra eina hopermeti.

6. Inserir sempre un espai darrere dels signes de puntuació, mai davant.

7. Recordar que una línia de més de 65 caràcters comença a ser difícil de llegir i queuna de més de 80 és un monstre. Tampoc no useu mai fonts de menys d’onze punts,en el cos del text.

15

1 Abans de començar

8. Recordar que fins i tot els processadors de textos de més baixa qualitat tenen unaeina per generar automàticament els índex, no feu bajanades com ara intentar anarescrivint puntets i el número de pàgina, recordeu que les fonts que no són fixes nousen el mateix espai per escriure una i que per escriure una M.

9. No oblidar que si és imprescindible en un determinat punt del text saltar de pàginatrobareu una opció d’un menú, o una drecera de teclat, que us permeti inserir unsalt de pàgina, no pretengueu que el que veieu a casa vostra amb una determinadaversió d’un programa que utilitza un format tancat sigui idèntic en un altre entorn.

10. Tenir clar que un guionet (-) no és el mateix caràcter que un signe menys (−) i queuns punts suspensius o el·lipsis (. . . ) no són el mateix que tres punts (...), tampocés el mateix un punt volat (·) que un punt (.), per tant escriurem col·legi i no pascol.legi, cal també saber que moltes llengües fan servir lligadures, per exemple entredues ff, sobretot si hem de citar noms en llengües com l’alemany o el llatí. Tenirben present aquests detalls augmentarà considerablement la qualitat tipogràficafinal del nostre treball.

11. No intentar mai situar una imatge en una posició excessivament exacta, en llocd’això cal identificar la imatge correctament amb una etiqueta i referir-nos a ellaamb una referència creuada en la part escrita. Recordeu que si bé el text pot“partir-se” en qualsevol punt, una imatge o un gràfic tenen una mida concreta i nosempre caben allà on voldríem, si pretenem que l’aspecte general sigui correcte.

12. Usar sempre fonts professionals, si us plau oblideu-vos del Comic-Sans i fontsd’aquesta mena, si no voleu que, inconscientment, qui us ha de corregir el tre-ball no pugui ni acabar de llegir-lo i es malmeti un bon contingut amb una formainfantil i poc acurada.

13. Homogeneïtzar sempre els elements accessoris, tant pel que fa a tipus de fitxer comals seus noms; per exemple, fent servir per a totes les imatges fitxers .png de lamateixa mida, amb noms curts i ben identificatius, sense espais i en minúscules.Aquestes petites normes ens aportaran claredat durant el procés de creació deldocument i en facilitaran la modificació.

14. No perdre de vista que el format de document que hem de produir com a “final” hade ser un format que mantingui l’aspecte independentment de les eines i plataformeson el visualitzem i de l’eina que hem fet servir per a la seva creació, per tant hemd’escollir un format “publicat” i “multiplataforma” com per exemple el pdf , el ps o eldvi . Si volem preservar la integritat del document, no permetent-ne la modificació,el format pdf pot ser òptim, perquè ens permet crear-lo de manera que tan sols espugui llegir o fins i tot protegir-lo amb una contrasenya per tal de preservar-ne laseva confidencialitat. Aquests formats tenen també l’avantatge de garantir que el

16

1.6 Altres elements

nostre document seguirà sent “llegible” amb el pas del temps. Molts autors creuenque un format com el Word R© és un “estàndard”; no ens enganyem, és un formatbinari i propietat d’una determinada multinacional, per la qual cosa tan sols quil’ha creat el coneix a fons i, si passat un temps, aquest format desaparegués, jano podria ser llegit amb els futurs programes. Si creieu que això no és possible,imagineu com llegiríeu ara un llibre que, en el seu moment, hagués quedat oblidaten un disquet en format Wordstar, que era, llavors, el format “estàndard” delsescriptors.

1.6 Altres elements

No podem oblidar que, a part del text, el document final haurà de tenir una colla d’imat-ges, gràfics, fórmules i taules; per tant, hem de tenir clars quatre conceptes i conèixer leseines que ens poden facilitar la feina. Acostuma a ser molt més operatiu elaborar aquestselements separadament per incloure’ls en l’estadi final del treball que no pas anar-ho fent“sobre la marxa”, sobretot si estem parlant d’un treball fet en equip, on algú pot sermillor retocant fotos i algú altre fent gràfics. Les sessions de posada en comú són tanmés eficients com millors siguin els components elaborats de forma individual i quan méscurtes siguin. No té cap sentit posar en comú una pila de res en una sessió histèrica desis hores ; ).

1.6.1 Les imatges

Cal tenir uns quants conceptes clars, no són molts, però és important tenir-los clars jaque ens poden incrementar notablement l’eficiència.

Diferència entre imatge vectorial i bit-map: Un “bit-map” és un fitxer que defineix elcontingut de cada punt, atribuint-li un color concret o un nivell de gris, per tant téun número concret de punts i cal tenir cura que la seva quantitat sigui la que calguiper ser impresa a una mida determinada. Fer servir una imatge de molts puntsper després reproduir-la a una mida petita és una despesa de recursos inútil i sila imatge no té els punts necessaris donarà una qualitat molt baixa que malmetràl’aspecte general del document. Una imatge vectorial ve a ser una col·lecció de fór-mules matemàtiques que defineixen formes, per tant pot ser reproduïda a qualsevolmida. Rectangles, cercles, línies, etc. poden ampliar-se a voluntat sense pèrdua dequalitat.

Formats bit map més comuns: La llista d’una bona part dels existents podria ser:BMP, EPS , FAX, FIG , GIF, ICO, JPEG , MIFF , PAM, PBM, PCD, PCL, PCX,PDF , PGM, PICT, PIX, PNG , PNM, PPM, PS, PSD, SFW, SGI, SVG , TGA,TIFF , TTF , WMF, XBM, XCF , XPM , XWD i uns quants més, però a efectes

17

1 Abans de començar

pràctics els que trobarem més sovint com a “bit-map” són: jpeg (jpg), png , tiff ,BMP i gif. Entre tots aquests potser el més popular és el jpeg , el més versàtil eltiff , el més dolent el bmp, el més restringit i menys lliure el gif i el que podem usaramb una millor qualitat de compressió el png . Per tant, el més pràctic és fer servirel png si hem de manipular la imatge i si no ho hem de fer el jpeg ja ens pot servirpel nostre treball.

Formats vectorials més comuns: De fet n’hi ha tants com programes de dibuix i DTPs’han creat des de l’inici de la informàtica més uns quants més, però l’inconvenientde la majoria és que són propietaris i generalment són binaris (quan els intentemllegir amb un editor corrent veiem “marcians”); per tant, a efectes pràctics, ensquedarem amb els que tenen una representació textual mínimament comprensiblei tenen les seves propietats publicades, és a dir ps (PostScript), eps (PostScriptencapsulat), pdf (una mena d’evolució de ps), svg (un format escrit en xml, tambéd’Adobe R© com els anteriors) i si només usem formats lliures, podem usar tambéel format fig .Els formats usats en aplicacions de CAD-CAM podrien omplir un altre documentcom aquest, però no creiem que calgui tractar-los en una introducció d’aquest tipus.

Resolució relativa i resolució absoluta: És força senzill, quan parlem de resolució ab-soluta d’un fitxer “bit-map” volem dir quants “puntets” té, per exemple 1000x1500,és a dir 1.500.000 punts, que -imprecisament- alguns anomenarien 1,5 Megapixel iquan parlem de resolució relativa volem dir quants “puntets” hi haurà per unitatde mesura de distància un cop l’haguem reproduït en algun medi físic, per exemplepunts

polzada o puntscm . A efectes pràctics hem d’aconseguir una resolució relativa per a

la mida que tindrà en el document entre 300 dpi ( puntspolzada ) i 600 dpi, ja que una

resolució inferior a aquest rang no la veurem bé a simple vista i una de superiorno serveix per a res més que per vendre impressores que donen 1.200 dpi i que tansols podem distingir amb una lupa o un conta-fils.

CMYK i RGB: Aquestes sigles, en anglès, volen dir Cian, Magenta, Groc i Negre d’unabanda i Vermell, Verd i Blau de l’altra. CMYK es fa servir per imprimir amb tintao “toner” i són els colors que es fan servir per a la síntesi substractiva, més negre.RGB es fa servir amb “llum” i genera una “síntesi aditiva”, per exemple en pantallesd’ordinador o projectors.

Programari que podem fer servir amb les imatges: Per tractar imatges “bit-map” ten-im bàsicament dos tipus de programes: els d’entorn gràfic, com el Gimp (figu-ra 1.3(c) a la pàgina següent) i els de consola com ImageMagick o Jpegtran. Pera les imatges vectorials destaquen l’Inkscape (figura 1.3(b) a la pàgina següent) il’Scribus (figura 1.3(a) a la pàgina següent). L’Inkscape és més indicat per crearuna imatge mentre que l’Scribus està més orientat a crear documents de més d’una

18

1.6 Altres elements

pàgina, els programes com l’Scribus es coneixen com a DTP (Desktop Publishing)i són una mena de barreja dels antics programes de maquetació com el venerablePage Maker R© i els de dibuix vectorial com el Corel-Draw R©, per posar dos exemplesforça coneguts.

(a) Scribus (b) Inkscape (c) El Gimp

Figura 1.3: Programes de retoc, DTP i dibuix vectorial.

1.6.2 Les taules

La majoria de processadors de textos tenen opcions d’incorporació de taules, bé siguidirectament, com el LYX o indirectament com la majoria de “Suites Ofimàtiques” , quepoden “importar” o “vincular” fulls de càlcul.La majoria de macropaquets basats en TEX, com LATEX disposen de multitud de com-

plements que incrementen notablement la versatilitat de l’ús de taules, per tal d’afegircolors, o fer taules multipàgina, per exemple.

1.6.3 Les fórmules

Hi ha pocs sistemes que permetin l’escriptura de fórmules complexes d’una manera cor-recta com aquesta:

∞∑n=1

xn

n= ln

(1

1− x

)

La majoria de derivats de TEX, com LATEX, són els escollits per la majoria d’associacionsde matemàtics com l’AMS, cal remarcar que la capacitat de generar fórmules de qualitatés un dels punts febles de les “Suites” per a la seva utilització professional. Com a exerciciper provar el vostre equilibri psicològic proposem que intenteu escriure aquesta fórmula

19

1 Abans de començar

amb el vostre processador de textos usual, o encara millor, podeu provar d’escriure això:

RNO2

+e−−⇀↽−− RNO−·2

RNO−·2

+e−−⇀↽−− RNO 2−2

i si ho aconseguiu podeu seguir practicant amb el vostre habitual “súper-mega-propietari”processador de textos fins aconseguir una cosa com aquesta que de ben segur impression-arà el vostre mestre:

Zn 2+ +2OH−−−−−−⇀↽−−−−−+2H+

Zn(OH)2 ↓amphoteres Hydroxid

+2OH−−−−−−⇀↽−−−−−+2H+

[Zn(OH)4]2−

Hydroxozikat

1.6.4 Els gràfics

Una forma molt habitual de generar els gràfics és fer servir els fulls de càlcul de les“Suites ofimàtiques”, el problema d’aquesta aproximació és la dificultat que implica quanes treballa en equip, ja que no és fàcil en molts casos aconseguir un aspecte òptim si esgenera amb una versió determinada d’un programa i després es vol incorporar en un altrelloc on no disposem d’una eina idèntica.D’altra banda, també ens complica força les coses el fet que la sobredimensionada

quantitat d’opcions que acompanyen aquests tipus d’eines, en lloc de facilitar-nos la feinaens la fan més difícil innecessàriament, ja que en la majoria dels casos, quan comencema intentar retocar el disseny bàsic tot ens queda deformat i podem passar-nos una bonaestona simplement per acabar obtenint un gràfic mínimament acceptable.Una forma fàcil és exportar el gràfic des de l’aplicació amb la qual es crea a un format

estàndard ja sigui “bit-map” o vectorial.Les eines més versàtils per generar els gràfics que poden ser inclosos al nostre treball

són probablement:

Dia: Permet fer tota mena de diagrames de flux, incloent tot tipus d’elements d’hidràuli-ca, informàtica, electrònica, etc. Pot exportar a molts tipus de fitxers d’entre elsquals podem destacar eps, png , jpeg i svg (figura 1.4(a) a la pàgina següent).

Kchart: Permet fer tota mena de gràfics dels que es fan servir en estadístiques, com araformatges, barres, línies, etc. les dades poden importar-se d’un simple fitxer detext separat per tabuladors que pot generar-se des de qualsevol full de càlcul o ambqualsevol editor i el resultat pot exportar-se, entre d’altres formats, a png , jpeg ieps com podem veure a la figura 2.4 a la pàgina 30.

Ploticus: Programa escrit en PERL ideal per generar gràfics en consola o en llocs weben cgi. És força potent però no és probablement la millor opció quan ens cal obtenirresultats en poc temps (figura 1.4(b) a la pàgina següent).

20

1.6 Altres elements

(a) Proves amb Dia (b) Gràfic creat amb plòticus, per a una pàgina web.

Figura 1.4: Aplicacions per generar gràfics

1.6.5 La música

De vegades és necessari inserir una petita partitura al nostre treball, això, si tenim lasort de fer servir un sistema operatiu lliure, com el GNU/Linux , no és ni de bon trosimpossible, ni tan sols és gaire difícil, n’hi ha prou a tenir instal·lat el programa Lilypond[7, Lilypond], llavors podem introduir el codi que podem veure a la pàgina següent. Unalectura atenta a aquest codi ens farà veure que és força intuïtiu, ja que les notes vénendefinides amb la lletra de la notació americana que tothom que hagi rascat quatre acordsamb la guitarra o hagi tocat una harmònica coneix, més el número que en defineix ladurada. Les definicicions de les claus són òbvies i les dels temps també.

� ������� � � �� ��� �� ��� �� ���

�� �85 � �� � ���� �

�

� ������ ��� � � �� �� ��� ��� ���� �� �� �6

� � �� �� ��� �� � �����

�� �11

� � ��� �� �� ��� �� � ��� � � �� � ��

��

El procés passa per la utilització del programa lilypond-book que ja s’instal·la ambel Lilypond i que serveix, per exemple, per crear tractats musicológics amb LATEX querequereixen fragments de partitures. La manera més senzilla de fer-ho és reanomenant elnostre fitxer amb una extensió diferent, per exemple lytex, llavors a la consola escrivim:

21

1 Abans de començar

�

�prahna@hal9000 ~ $lilypond-book –pdf tdr.lytex

i després:�

�prahna@hal9000 ~ $pdflatex tdr.tex

Ara ja tindrem creat un pdf que inclourà el tros de partitura. Cal recordar que el coditambé pot ser generat a partir de programes gràfics o fins i tot obtingut a partir defitxers midi o directament amb un instrument real, com un teclat midi; per tant, no ésimprescindible conèixer el “llenguatge” de Lilypond .El codi que hem inserit per tal de tenir aquesta partitura és el seguent:'

&

$

%

\begin{centering}\noindent\begin{minipage}[c]{0.9\textwidth}\begin[ragged-right, staffsize=12,line-width=110\mm]{lilypond}{\relative c’’{\clef treble\key a \phrygian\time 5/8a8 d b d4ees8 g ees d4.............a8 a bes b4bes a8 a4a a8 bes4bes8 d d e4\fermata\bar "|."}}\end{lilypond}\end{minipage}\par\\end{centering}

Lilypond no és l’únic recurs que tenim per inserir partitures, existeix també, entre d’al-tres, MusicTeX/MusiXTEX però, per desgràcia, la mort del seu principal desenvolupador,Daniel Taupin, ha paralitzat força el seu desenvolupament.

22

2 Som-hi!

Si hem fet els deures ara ja estem en disposició de començar el nostre treball, proposemun mètode eficient, que segurament es pot millorar, però que d’entrada evita la majoriade problemes que un mètode no estructurat comporta, sobretot quan el treball es fa enequip.

2.1 Assignació de tasques

Hi ha una sèrie de feines que és millor assignar-les a una persona en concret, d’altres ésmillor fer-les col·lectivament; en general, i des del punt de vista pedagògic, és importantque tothom participi en l’obtenció de dades i en la redacció del treball, però les tasquesmés tècniques serà millor assignar-les en una reunió inicial a membres concrets de l’equip,entre d’altres tasques podríem destacar:

Obtenció i retoc d’imatges: Qui conegui aquest tipus de programari pot posar a dis-posició del grup les imatges preses, un cop tractades (resolució i formats adients,correcció de nivells, contrast, etc.).

Conversió de les taules en gràfics: Un cop tractades les dades i confeccionades lestaules, graficar-les requereix una certa pràctica prèvia, però és força ràpid si esconeix l’eina.

Maquetació i formatació final: La part de formatació del treball acostuma a ser millorque la faci un de sol. Pot semblar molta feina, però si es segueix el mètode comexpliquem en aquest document serà una feina que rarament ens durà més d’unahora.

2.2 Recopilació i organització

Un cop acabades les tasques de treball de camp (presa de dades, mostres, etc.), la re-copilació d’informació és la primera fase de qualsevol treball, en que cal organitzar lesdades recollides i introduir-les dins de la nostra màquina d’una manera coherent i senseparanys de format.

23

2 Som-hi!

2.2.1 Eines que ens calen

Entre les principals eines que haurem de fer servir en aquesta fase podem destacar:

Visualitzador de pdf:

Acrobat Reader R©, xpdf , kpdf o evince per exemple, ens serviran per visualitzar documentsen format pdf , també podem usar-los com a connector (“plug-in”) del navegador, per quantrobem un document d’aquest tipus a la web, del qual volem extreure un tros de text enlloc de baixar-nos el document.

Editor de text:

Serà l’eina on “enganxarem” la informació i l’eina fonamental de creació i tractament decontingut, convé fer una bona elecció, però quan us habitueu a un, és millor seguir ambla mateixa eina, per tal de poder-ne treure el suc. Com es diu habitualment, al cap d’untemps el millor editor sempre és el que uses.

Navegador:

Ens servirà bàsicament per cercar fonts complementàries i referències. Possiblement elFirefox i el Konqueror són actualment els més recomanables; no obstant això, tenint encompte que fonamentalment ens interessen els textos, el Links també és una bona opció.

Visualitzador d’imatges:

Per anar revisant la col·lecció de fotografies i anar-les seleccionant, desant i rotant si cal,pot ser-nos útil, per exemple, Kuickshow , que permet ser utilitzat amb el teclat, cosaque el fa força pràctic i ràpid.

2.2.2 Mètode de treball

Creació de l’arbre inicial

Creem un arbre de directoris on clarament disposarem els elements necessaris pel nostretreball. Proposem una carpeta per al projecte amb les següents subcarpetes:

• textos_externs

• textos_propis

• imatges

• gràfics

24

2.2 Recopilació i organització

• text_final

• processador

• complements

És important replicar de forma exacta aquest arbre en tots els ordinadors dels membresdel grup. En aquest punt fóra força interessant aconseguir un servidor ftp on tambéreplicaríem l’estructura de directoris. Si no en podem aconseguir cap de gratuït parlantamb les associacions de la nostra localitat relacionades amb el programari lliure, semprepodem obrir un compte al Gspace o a un lloc similar.

Confecció del guió inicial de treball.

Cal no confondre aquesta fase amb la taula de continguts final del treball, aquí tan solsfarem l’esquelet de l’estructura del treball en un fitxer de text plà. Pot ser útil fer servir eltabulador per organitzar les entrades, per tal de poder assignar les categories de paràgrafde forma coherent que, en el cas de la classe que estem fent servir en aquest document,Report (Koma-script), podríem parlar, per exemple, de part, capítol, secció, subsecció,sub-subsecció, paràgraf i subparàgraf, a part dels enumerats, descripcions, etc. de formatal que ens quedi clar com organitzem el treball, en aquest estadi del treball no cal queens preocupem gaire de les categories inferiors i fins i tot no cal que ens capfiquem enquines categories farem servir, tant sols cal que tinguem clar com endrecem els temes,que podria ser aproximadament així:

Geografia

PaisatgeRiusRelleu

VolcansCarenes

Geografia humanaZona ruralZona urbana

Història

OrígensHistòria contemporània

Bibliografia

Picat de textos amb l’editor

Aquí ens serà molt útil haver practicat amb algun bon editor per tal de poder introduirel text sense haver de pensar en qüestions tècniques i poder-nos dedicar al que realmentcal, que és el contingut i les idees que volem expressar. Amb una eina eficient, com per

25

2 Som-hi!

exemple els editors que podem veure a la Figura 2.1, no haurem de passar més tempsmirant on hi ha aquella opció de menú que no sé ben bé de què anava que discutint latemàtica que estem estudiant. Recordem posar l’extensió txt quan desem el fitxer, aixòens en facilitarà la obertura en sistemes que no reconeguin els tipus MIME 1 extrets delsnúmeros màgics2 i es basin en l’extensió per escollir una aplicació d’obertura preferida.

(a) Nano, l’editor habitual a Gentoo (b) Mcedit, ideal per als antics usuaris de MS-DOSR©.

(c) L’editor Vi , un clàssic ben viu (d) Kate, Editor gràfic, útil per a projectes.

Figura 2.1: Alguns dels editors més usats

1“MIME”, com diu la Viquipèdia, és l’acrònim anglès de Multi-Purpose Internet Mail Extensions, és adir: Extensions de correu Internet multipropòsit .

2Els fitxers binaris comencen amb tres “caràcters” que indiquen el tipus de fitxer de què es tracta,que anomenem números màgics. Si l’obrim amb un editor hexadecimal, com per exemple hexedit,identificarem els codis ASCII.

26

2.3 Tractament de la informació

Entrada de les dades a les taules

Les dades que hem pogut obtenir en el treball de camp normalment estaran als formularisimpresos en paper, si no hem obtingut les dades amb algun palm-top, haurem d’ordenarla paperassa i procedir-ne a la introducció. Pot anar bé que un dicti i l’altre escrigui.Això també ens anirà bé fer-ho amb un editor. Les columnes les separarem amb untabulador i els fitxers els desarem amb l’extensió csv (o qualsevol altre que ens indiquique és una taula) per si en algun moment les hem d’importar des d’algun full de càlcul.Cal recordar que no és necessari veure les dades ben encolumnades, el que cal és una

sola tabulació entre columna i columna, si volem evitar errors. Si visualment veiemnecessari que es pugui veure ben encolumnat, pràctivament tots els editors poden serconfigurats de manera que l’ample de tabulació sigui el que ens calgui.

Obtenció d’informació complementària de la web.

Per tal de completar la informació haurem de visitar nombroses pàgines web, cal tenirclar que del navegador només n’hem d’obtenir el text, sense cap mena de format.

.

Figura 2.2: Obtenció de text d’una pàgina web

De fet és molt senzill, per exemple, si tenim aquesta pàgina web, marquem amb elratolí el text que necessitem i després de situar el cursor a dins de l’editor, premem latecla del mig del ratolí. Si el navegador i l’editor són de la mateixa “família”, per exempleKonqueror i Kate, podem copiar i enganxar (Ctrl-C . Ctrl-V) de la manera usual.

2.3 Tractament de la informació

En aquest moment ja tenim totes les dades a l’ordinador: les imatges, preferiblementen png o jpeg , els textos en txt i les taules en csv . Aquesta homogeneïtat fa fàcil pera tot l’equip anar polint els continguts, corregint errors, faltes d’ortografia o de sintaxi,redimensionar i corregir fotos, etc.

27

2 Som-hi!

L’objectiu d’aquesta fase és tenir ja tot el material preparat, és a dir, el text acabat,els gràfics i diagrames fets i les fotos preparades.

2.3.1 Eines que ens calen

Editor de text:

Podem usar el mateix editor que en la fase anterior.

Editor d’imatges:

Recomanem el Gimp per retocar les imatges i el conjunt de programes ImageMagickper redimensionar-les. No disposem de gaire alternatives de tipus general. Per algunestasques en concret pot ser-nos d’utilitat el Jpegtran, l’Inkscape si s’ha de muntar algunamena de “collage”, les eines de Netpbm per a algunes tasques específiques i jhead perobtenir i manipular la informació exif de les fotos, que ens permet saber quan han estatfetes les fotos, amb quina càmera, amb quin diafragma, si hem fet servir flaix o no, etc.

Generador de gràfics

Possiblement podem començar amb Kchart , és simple i eficient i si esteu acostumats aentorns gràfics no us costarà gens fer-lo servir.

Generador de diagrames

Aquí no hi ha dubte raonable, Dia, que podem veure a la figura 1.4(a) a la pàgina 21, ésl’opció.

2.3.2 Mètode de treball

Tractament de les imatges:

Sempre és bona idea crear un subdirectori al directori de les imatges, que podem anom-enar “editades” o una cosa per l’estil, on copiarem les del directori on tenim les originals,per si de cas fem alguna operació incorrecta, que puguem sempre recuperar l’original.Recomanem passar les imatges a una mida que ens doni una resolució relativa d’aprox-

imadament 300 dpi. suposem, per exemple, que la mida necessària, un cop calculada,ens dona una geometria de 400× 300, i que tenim fitxers de diferents tipus, llavors n’hihaurà prou amb la instrucció:�

�prahna@hal9000 ~ $ mogrify -geometry 400x300 -format png *

per tenir totes les imatges disponibles a la resolució i format adequats.

28

2.3 Tractament de la informació

Ordenació i correcció del text:

Al directori dels textos tindrem tots el textos que han anat elaborant tots els membresde l’equip, més l’esquelet que abans hem fet. Pot ser un bon mètode obrir un editorque suporti la visualització de dos fitxers simultàniament, a l’esquerre posem l’esqueletdel treball i a la dreta un fitxer buit, el qual podem anomenar complet o una cosa perl’estil, seguint l’ordre que anem veient a l’esquerre anirem inserint fitxers, un rere l’altre,separats entre ells per un retorn i, si s’escau, el títol de l’apartat que copiarem de lafinestra de l’esquerre, però sense els tabuladors, més o menys com es veu a la figura 2.3.

Quan el text estigui acabat d’entrar és el moment de desar-lo i imprimir aquest

primer redactat, perquè tothom el tingui en paper per anar-lo corregint a casa. En

aquest punt cal comentar que l’objectiu d’aquesta fase és obtenir un sol fitxer .txt

correcte, per tant sense cap tipus de format.

Generació de gràfics:

Amb Kchart importarem els fitxers csv , és força intuïtiu, la qual cosa ens permetrà

concentrar-nos a escollir el gràfic més adient sense perdre’ns en detalls. Un cop

tenim el gràfic com volem, podem desar-lo al mateix directori, de cara a què quan

haguem de portar les taules i els gràfics al processador sigui fàcil.

Figura 2.3: Entrada a l’editor

Quan el text estigui acabat d’entrar és el moment de desar-lo i imprimir aquest primerredactat, perquè tothom el tingui en paper per anar-lo corregint a casa. En aquest puntcal comentar que l’objectiu final d’aquesta fase és obtenir un sol fitxer .txt correcte, pertant sense cap tipus de format.Quan tinguem el fitxer complet podem iniciar la correcció ortogràfica, una forma fàcil

seria, un cop tancat l’editor, córrer la comanda:�

�prahna@hal9000 ~ $aspell -c tdr.txt

a la consola.

Generació de gràfics:

Amb Kchart (figura 2.4 a la pàgina següent), importarem els fitxers csv , és força intuïtiu,la qual cosa ens permetrà concentrar-nos a escollir el gràfic més adient sense perdre’ns endetalls. Un cop tenim el gràfic com volem, podem desar-lo al mateix directori, de cara aquè quan haguem de portar les taules i els gràfics al processador sigui fàcil.

29

2 Som-hi!

Figura 2.4: Kchart

Possiblement el que ens resultarà més pràctic és desar el gràfic en png, ja que aquestformat permet compressió d’alta qualitat, sense el fenomen “d’illes de color” del jpeg iprobablement és més fàcil de tractar que l’eps.

2.4 Processament del document

Aquí ja som gairebé al final del procés de l’elaboració del document, si hem fet tots elspassos com hem comentat, en relativament poc temps tindrem el document acabat.

2.4.1 Eines que ens calen

Processador de text:

És força indiscutible que el sistema que actualment ens donarà una millor qualitat finalserà un derivat de TEX, no és tan clar quin, ja que dependrà força del tipus de documentque vulguem fer; no obstant això, el paquet més popular és LATEX, i segurament és elmés adequat per a documents científics.Com que en l’actualitat els formats en hipertext són tan o més importants que el

document imprès pròpiament dit, segurament ens serà més pràctic fer servir pdfLATEXque LATEX, ja que el document final que obtindrem serà un pdf en lloc d’un PostScript .La forma tradicional de generar un document és creant un fitxer amb qualsevol editor

amb el contingut i les instruccions de LATEX escrites directament i un cop acabat i desatel document, des de la consola executem la instrucció:��

��prahna@hal9000 ~ $ pdflatex nomdefitxer.tex

30

2.4 Processament del document

i obtindrem un fitxer pdf. Actualment hi ha una bona colla d’interfícies gràfiques per atreballar amb LATEX, però sense cap mena de dubte, si no es té cap experiència en aquestllenguatge, el més fàcil de fer servir és el LYX.El LYX té una filosofia d’ús una mica diferent que la resta de processadors, ja que el que

veiem a la pantalla no és com quedarà imprès sinó més aviat com ho estem estructurant,això frapa una mica al principi de fer-lo sevir, però quan t’hi acostumes és infinitamentmés ràpid, ja que ja saps que el resultat serà bo sense anar-te preocupant a cada líniaque escrius.El LYX té un aspecte com el que podem veure a la figura 2.5.

Figura 2.5: LYX

2.4.2 Mètode de treball

Segurament no teniu el LYX instal·lat al vostre ordinador, si no és que ja estigueu fentservir alguna distribució de GNU/Linux o algun BSD . Si no el teniu i per alguna estranyaraó, com per exemple l’últim joc que us heu baixat per la cara, encara seguiu fent servirel Windows R©, a la pàgina LYX per a windows http://wiki.lyx.org/Windows/Windowspodeu trobar la documentació que us indicarà com instal·lar-lo.

31

2 Som-hi!

Importació del text

Obriu el LYX, aneu a l’opció del menú arxiu . importar . text com a paràgraf i cerqueuel fitxer txt on ho teniu tot, immediatament ja disposareu de tot el treball en el vostreeditor, correctament justificats, però sense format, tal com veieu a la figura 2.7 a lapàgina 34 (b).

Configuració del document

Aneu a l’opció configuració (Settings) del menú Document i tindreu una finestra com lade la figura 2.6 a la pàgina següent. Disposem de moltes opcions, algunes calen i d’altressón opcions que podem escollir o deixar com estan.Són imprescindibles:

Classe de document: Letter, Article, Report i Book són las classes “clàssiques” deLATEX, la sèrie Koma-script és una millora substancial d’aque-stes classes desenvolupada, principalment, per tal d’aconseguirun millor aspecte en mides europees com el DIN-A4.Per a un tipus de treball com un TdR recomanem utilitzar Re-port Koma-script que és la classe que hem fet servir en aquestdocument.

Disseny de pàgina : Aquí posant DIN-A4 ja en tenim prou.

Llengua : Aquí cal posar la llengua amb la que farem el treball, ja que témoltes implicacions internes.

D’altra banda podem afinar una mica les coses usant algunes opcions una mica mésaccessòries, com per exemple:

En el preàmbul : Podem posar-hi, com en aquest document:��

��

\usepackage[version=3]{mhchem}\usepackage{hyperref}

La primera opció ens facilita la creació de fórmules químiquesi la segona [4, hiperref] fa que el .pdf que després generaremtingui enllaços i puguem navegar pel document.

Aspecte del text : Aquí podem modificar la mida i la font del document i l’espaiat.

Disseny de pàgina : Podem modificar l’estil de la pàgina i també si imprimirem adues cares, optimitzar l’aspecte per a dues cares, cal estalviarpaper si volem seguir tenint boscos!

32

2.4 Processament del document

Altres detalls : Si anem mirant les opcions veurem que també podem modificarmarges i altres detalls, cosa que en principi no caldrà. És impor-tant que ens mirem la configuració amb cura ja que modificar-ladesprés ens complicaria una mica les coses.

Figura 2.6: LYX, opcions de configuració.

Formatació del text

Arribats a aquest punt ens serà pràctic tenir una còpia impresa de l’esquelet per tal deseccionar i organitzar el document. Hem de decidir per exemple si usem com a basecapítol, secció, i subsecció.Anirem posicionant el cursor a la línia en qüestió i escollint el tipus de paràgraf, a la

pàgina següent veiem com importem el text a la subfigura (a) i a la (b) com queda. A lasubfigura (c) veiem que ja hem formatat el Títol i acabem de formatar el paràgraf Autor.Un cop assignats tots els tipus de paràgrafs de l’esquelet, passarem a formatar els tipusde paràgraf descripció,enumerats,‘items, etc.Un cop acabat aquest procés desarem el fitxer i passarem a inserir els complements.

33

2 Som-hi!

(a) Importació del fitxer .txt (b) Text acabat d’importar (c) Formatat del text

Figura 2.7: LYX important i formatant

Les imatges

Una de les dèries que tenen la majoria dels principiants quan confeccionen un documentés la pretensió que una determinada imatge estigui situada exactament en un lloc concret,això és tipogràficament un disbarat perquè és obvi que l’alçada d’una imatge no té res aveure amb l’alçada d’una línia de text i, per tant, no és possible.Afortunadament existeix un altre enfoc que donarà al nostre document un aspecte

molt més professional: Cal, tan sols, identificar correctament la imatge i referenciar-laon calgui del text, llavors LATEX ja la situarà on calgui i de ben segur que ho farà moltmillor que nosaltres.No hem de perdre el temps barallant-nos amb les nostres eines, cal recordar per enèsima

vegada que nosaltres ens hem de preocupar bàsicament del contingut del nostre treball irelegar a la màquina totes les feines que puguem.Hem d’aconseguir “dialogar” amb el programa, una cosa així com dir-li: “posa aque-

sta imatge tan aprop com puguis d’aquest text i preferiblement a la part superior dela pàgina” i el nostre processador de text ha de poder-ho entendre (Figura 2.10 a lapàgina 38).Per inserir una imatge seguirem el mètode següent:

Inserim un flotant de figura: Anant a l’opció de menú inserir . float . figure, obtin-drem un quadret com el de la figura 2.8 a la pàgina següent (a).

Anomenem la figura: Portem el cursor davant o darrere del títol que li posem i prememretorn.

Inserim la imatge: Situem el cursor dins del quadret i llavors inserir . gràfic, i obtin-drem un menú com el de la figura 2.8 a la pàgina següent (b).

Inserim una etiqueta: Portem el cursor dins del quadret del flotant i inserim una eti-queta inserir . etiqueta (“Label”).

34

2.4 Processament del document

En el text: On ens referim a la figura inserim la referència creuada inserir . referència.Llavors escollim l’etiqueta del menú, i ja tenim la imatge referenciada, figura 2.8(c). Podem refinar una mica la referència creuada fent, per exemple, que a bandade portar-nos a la imatge en qüestió, també ens digui la pàgina, per cert, el sistemaés tan hàbil que pot dir “pàgina següent” quan la imatge hagi estat col·locada a lapàgina següent pel processador.

(a) Inserir Figura (b) Inserir imatge (c) Inserir referència

Figura 2.8: Fases per inserir una imatge.

Aquesta forma de procedir amb les imatges ens evita la pallissa d’anar canviant elsíndex de les imatges, els números de les figures i tot plegat cada cop que modifiquemel treball lleugerament. Si abans heu fet qualsevol document amb el “mètode cutre”,entendreu que cinc minuts de feina destinats a entendre com es fan les coses, ens evitenmoltes hores de treball inútil.

Els índex

Si ara, per exemple, volem incloure aquí un índex de les figures d’aquest document, uncop les hem incloses, tan sols hauríem d’anar a l’opció del menúinserir . llistes . llistade figures i tindríem un índex com l’índex de la pàgina 47. Aquest índex s’actualitzariaa cada canvi.Podem aplicar aquesta tècnica a qualsevol tipus d’índex del nostre document, que en

el cas del tipus de document que estem creant podria ser:

• taula de continguts.

• Llista d’algorismes.

35

2 Som-hi!

• Llista de figures.

• Llista de taules.

Ara que ja sabem com fer un índex podem anar al principi del document i després de laintroducció (abstract), si n’hi ha, podem inserir una taula de continguts i desar el nostrefitxer.Hem arribat a un moment interessant de l’elaboració del nostre document, és el moment

de veure com està quedant tot, anem a l’opció del menúveure . pdf (pdfLATEX) i s’obriràel nostre visor de .pdf per defecte amb el nostre document ja mig embastat, no està pasmalament, oi?, si hem seguit correctament les passes indicades segurament no hem estatni una hora des que hem obert per primer cop el LYX i hem inserit el .txt.

Les taules

Per inserir una taula amb el LYX, podeu prémer la icona o bé anar a l’opció del menúinserir . taula tindrem llavors una quadrícula buida que podem anar emplenant i mod-ificant fins que obtindrem una cosa com aquesta.

codi descripció quantitat preu10 patates 1 2320 pèsols 3 4530 cigrons 2 5440 mandonguilles 5 78

Que podem modificar amb l’opció del menú edit . files i columnes, o bé amb el botó

de la dreta o amb les combinacions de teclat adients.Aquesta no és, però, la forma òptima d’inserir una taula, és molt millor fer com hem fet

amb les imatges i inserir un flotant, de manera que la nostra llista de la compra quedariacom la taula 2.1 i per tant podria ser inclosa en un índex de taules i disposaríem de lacorrecta referència.

codi descripció quantitat preu10 patates 1 2320 pèsols 3 4530 cigrons 2 5440 mandonguilles 5 78

Taula 2.1: Llista de la compra

Si us hi veieu en cor i teniu moltes taules i amb un important contingut, hi ha unaforma d’inserir els csv que ja heu creat força eficient i que es descriu a l’apartat Mètode

36

2.4 Processament del document

ràpid d’importar taules 3.2 a la pàgina 42, però que requereix estudiar-ho abans de posar-ho en pràctica, per tant si el primer cop que esteu llegint això és quan ja esteu creant eldocument, deixeu-ho córrer.

Els gràfics

La forma més fàcil de procedir amb els gràfics és l’anàloga a la que hem fet servir per ales imatges, recordem que també els hem desat en png, l’únic problema serà que tant alsíndex com a les referències no estaran separats de les imatges.Si ens interessa que els gràfics siguin independents de les imatges, n’hi haurà prou a

fer un cop d’ull a l’apartat Flotants de Gràfics 3.3 a la pàgina 45.

Les fórmules

Les eines de què disposem des de LYX són, probablement les millors per escriure fórmulesi la seva creació és força intuïtiva. Cliquem la icona de la fórmula, o bé anem amb elmenú a l’opció inserir, llavors s’obre un quadrat vermell i si cliquem el botó de la dreta,s’obrirà una finestra com la de la figura 2.9.

Figura 2.9: Finestra per a fórmules

La bibliografia

Les tècniques emprades utilitzant paquets com BibTeX van molt més enllà del que podemcomentar en un document bàsic com aquest, per això ho farem de manera senzilla, seguint

37

2 Som-hi!

els punts següents:

• A les opcions de Koma-script del menú (Document . Settings) i en el diàlegDocument-class Options afegirem “bibtotoc” ( figura 2.6), per tal que la bibliografiaaparegui a la taula de continguts.

• Obrirem el tipus de paràgraf Bibliography .

• Premem retorn i ens apareix una clau, escrivim a continuació el contingut (Autor,títol, any, etc), tantes vegades com calgui. Si necessitem més d’una línia per unadeterminada entrada, premem CTRL-Return i així no obrirem una entrada nova.

• En els punts del text que vulguem referir-nos a una entrada de la bibliografia,simplement anem a l’opció del menú Inserir . Cita i ja està.

2.4.3 Toc final

Si arribats aquí, i després de desar el fitxer, visualitzem el pdf amb view . PDF(pdfLATEX). Posiblement alguns detalls no seran del tot correctes i si no llegiu aixòsegurament perdreu uns quants minuts intentant fer més d’un espai i més d’un retorn,NOOO!!!, les coses no són així!, si observeu que alguna figura “es col·loca” en un llocexcessivament estrany, podeu suggerir-li que ho faci d’una altra manera, simplement cli-cant amb el botó dret podeu seleccionar una posició més adient, de les que veiem en elquadre 2.10, però sobretot no useu les dues del final, encara que en tingueu ganes, elvostre document us ho agrairà!.

Figura 2.10: Posicionament dels flotants.

38

2.4 Processament del document

Un cop fet això en unes quantes imatges i visualitzant de tant en tant el pdf resultant,veureu com de mica en mica es va arreglant. Si en algun punt concret una imatge veieuque podria quedar millor situada fent-la una mica més petita o una mica més gran, ambel menú contextual de la imatge (botó dret), tal com podem observar a la pàgina 35, jaquedarà bé. Fixeu-vos que l’opció de l’esquerre tan sols afecta a la visualització en elLYX. Com segurament ja haureu observat, clicant les caixes dels flotants es minimitzen,és una bona opció per tal de tenir una visió més àmplia del text pròpiament dit, sobretotsi no esteu treballant en una pantalla gaire gran.Pel que fa als annexos, podeu, simplement, utilitzar un paràgraf addpart, que us per-

metrà una pàgina sencera amb el títol, i sense numeració, però que sortirà a l’índex.Potser us heu fixat que hi ha una icona amb una “E” a la fila de dalt, serveix per

emfatitzar i en funció de la classe de document que fem servir i del tipus de paràgrafon som LATEX farà el que sigui més adient amb el nostre text per destacar-lo: negreta,cursiva o el que calgui, recordem la filosofia de LATEX, nosaltres no hem de recordar sical posar-ho amb una font o una altra, tan sols fem el que ha de fer un autor, és a dir,dir-li a algú o altre (en aquest cas a LATEX), que volem destacar aquell text.Si us ha sorprès que les taules es presentin només amb línies horitzontals en lloc de les

caselles de les taules mal dissenyades, podeu fullejar [6, booktabs] i entendreu que unabona manera de fer una taula seria, per exemple, la taula 2.2.

Item

Animal Description Price ($)

Gnat per gram 13.65each 0.01

Gnu stuffed 92.50Emu stuffed 33.33Armadillo frozen 8.99

Taula 2.2: Taula ben feta

Arribats aquí ja podem exportar a pdf . Per acabar encara ens manca dissenyar unacoberta exterior, ja que no hem d’oblidar que la portada generada per LATEX amb l’ajudadel LYX és la portada interior, la que veiem quan obrim un llibre.Si volem dissenyar una portada atractiva podem fer servir, per exemple, l’Inkscape o

l’Scribus, però l’ús d’un programa de disseny no té res a veure amb aquest document, side cas més endavant ja farem algun petit tutorial de DTP.Un “detall” important és la correcció ortogràfica, que ja l’hauríem d’haver fet en el

txt inicial, però que cal repetir, per si de cas hem corregit coses durant el procés deprocessament de text.

39

2 Som-hi!

Prement F7 ens apareixerà una finestra com la de la figura 2.11, llavors podem anarcorregint de la forma habitual. Si per algun motiu no teniu ben configurada la llengua,cal anar a l’opció del menú document . configuració . llengua i escollir la que calguiper al nostre treball.

Figura 2.11: Corrector del LYX

40

3 Si ens queda temps

3.1 Sota el LYX hi ha LATEX

Ara, exportant a pdf ja hem acabat el treball, que podrà ser imprès en qualsevol impres-sora i visualitzat a qualsevol ordinador. Si volem donar a conèixer el nostre documentfins i tot el podem penjar a una pàgina web, ja que la majoria de navegadors estanconfigurats per tal de poder veure pdf.Si volem que el nostre pdf tingui tots els enllaços interns que ens permetin navegar pel

document, n’hi ha prou afegint al nostre preàmbul la instrucció:�� ��\usepackage{hyperref}

Si voleu saber quin preàmbul tenia aquest document quan escrivíem això, era elsegüent:

'

&

$

%

\documentclass[11pt,a4paper,twoside,catalan,abstracton,headsepline,bibtotoc,openright]{scrreprt}\usepackage{avant}\usepackage[T1]{fontenc}\usepackage[latin1]{inputenc}\pagestyle{headings}\setcounter{tocdepth}{5}\usepackage{subfigure}\usepackage{varioref}\usepackage{float}\usepackage{fancybox}\usepackage{calc}\usepackage{amsmath}\usepackage{graphicx}\IfFileExists{url.sty}{\usepackage{url}} {\newcommand{\url}{\texttt}}\makeatletter\usepackage[version=3]{mhchem}\usepackage{float}\usepackage{booktabs}\usepackage{hyperref}\floatstyle{plain}\newfloat{grafic}{thp}{ldg}[chapter]\floatname{grafic}{Gràfic}\renewcommand*{\chapterpagestyle}{empty}\usepackage{babel}

\makeatother

Una molt bona introducció a LATEX és [3, Not so short]. Cal saber que a vegades hi hacertes referències i enllaços que requereixen que LATEX corri dues vegades; per tant, si

41

3 Si ens queda temps

volem afinar el nostre document, simplement des del LYX exportem a LATEX(pdfLATEX)i llavors en una consola en el mateix directori, teclegem:�� ��prahna@hal9000 ~$ pdflatex tdr.tex

Evidentment substituïm tdr.tex pel nom del nostre fitxer i repetim la comanda unparell de cops (amb la fletxa cap amunt apareix a la consola la darrera instrucció).Si ara visualitzem el pdf veurem que ja és perfecte.Arribats a aquest punt ja podem començar a passar del LYX, si més no per l’acabat

final del nostre document, com?, és ben senzill, obrim amb el nostre editor el fitxer .texque hem creat i en modifiquem aquells punts que no ens acabin d’agradar, no patiu, sifeu alguna modificació que faci que pdfLATEX generi algun error en cridar-lo, és tan fàcilcom tornar a exportar des del LYX, així anirem comprenent com funciona LATEX i lesseves grans possibilitats, cada cosa que vulguem fer i no sapiguem com fer-la és moltprobable que hagi estat resolta per algú o altre, generalment aportant un paquet que facoses concretes, així, si volem incloure al nostre document una fórmula química o unapartitura musical o canviar l’aspecte dels peus dels nostres flotants o fer que la lletra queinicia un paràgraf sigui “especial”, com en els llibres antics, o fins i tot usar fonts TTF ofer que el nostre text flueixi al voltant de les figures, un simple:�� ��\usepackage{nomdelpaquet}

ens resoldrà, generalment, allò que ens semblava tan difícil.Una ullada a CTAN amb el nostre navegador habitual ens donarà una idea de tot el

material de que podem disposar lliurement, sense pagar ni un ral i amb una documentacióimpecable. Per si això no fos prou, disposem a Internet d’una quantitat absolutament im-presionant de llistes de correus i de How-To que ens respondran tots els dubtes, realment,si entreu en aquest món puc assegurar-vos que no tornareu a fer servir mai més einesde baixa qualitat i alt preu, per més que us intentin menjar el gibrell quatre executiusagressius. . .Esperem que aquest petit document us ajudi a entrar al món lliure!.I no oblideu mai que hi ha 10 tipus de persones: els que saben què vol dir “binari” i

els que no ; ).

3.2 Mètode ràpid d’importar taules

Si exportem una taula a pdfLATEX i obrim el fitxer amb l’editor de text veurem que elcodi de la taula serà aproximadament així:

42

3.2 Mètode ràpid d’importar taules

\begin{table}\begin{centering}\label{llista de la compra}\begin{tabular}{|c|c|c|c|}\hlinecodi& descripció& quantitat& preu\tabularnewline \hline \hline10& patates& 1& 23\tabularnewline \hline20& pèsols& 3& 45\tabularnewline \hline30& cigrons& 2& 54\tabularnewline \hline40& mandonguilles& 5& 78\tabularnewline \hline\end{tabular}\end{centering}

\end{table}

D’altra banda, el nostre csv farà aproximadament aquesta fila:

codi descripció quantitat preu10 patates 1 2320 pèsols 3 4530 cigrons 2 5440 mandonguilles 5 78

amb una simple ordre com:�� ��sed -e "s/\t/\&/g" llista.csv | sed -e "s/$/\\\\\\\\\n\\\hline/g">llista.csv.txt

haurem creat un segon fitxer aproximadament així:

codi&descripció&quantitat&preu\\\hline10&patates&1&23\\\hline20&pèsols&3&45\\\hline30&cigrons&2&54\\\hline40&mandonguilles&5&78\\\hline

Evidentment, si arribats a aquest punt ja tenim una lleugera idea de bash podem crearfitxers anàlegs de tots els csv del treball amb una sola línia del tipus. . .��

��for i in *.csv;do sed -e "s/\t/\&/g" $i | sed -e "s/$/\\\\\\\\\n\\\hline/g">$i’.txt’ ;done

43

3 Si ens queda temps

. . . però si no, no us hi capfiqueu . . .Després creem un fitxer anomenat, per exemple, cap.txt que en la seva versió més

simple seria:

\begin{tabular}{cccc}\hline

i un altre anomenat cua.txt de la forma:

\end{tabular}

llavors amb un simple:�� ��cat cap.txt llista2.txt cua.txt >llista3.txt

obtindríem un fitxer més o menys així

\begin{tabular}{cccc}\hlinecodi&descripció&quantitat&preu\\\hline10&patates&1&23\\\hline20&pèsols&3&45\\\hline30&cigrons&2&54\\\hline40&mandonguilles&5&78\\\hline\end{tabular}

Llavors, podem anar a l’opció del menú Inserir . codi LATEX i ens apareixerà unquadradet similar al que ens apareix quan inserim una figura, ens situem a dins i in-serim el nou fitxer (llista3.txt en l’exemple), i ja tenim la nostra taula 3.1 creada.

codi descripció quantitat preu10 patates 1 2320 pèsols 3 4530 cigrons 2 5440 mandonguilles 5 78

Taula 3.1: Taula obtinguda

Evidentment, igual que dèiem abans, amb un altre. . .

44

3.3 Flotants de gràfics

�

�for i in *.csv.txt;do cat cap.txt $i cua.txt >$i’.txt’;done

. . . podríem fer que cat ens creï tots els fitxers amb el codi de totes les taules ambuna sola línia.Si hem estat capaços de fer tot això ja podem crear unes taules més sofisticades que

aquestes, simplement modificant lleugerament el codi.

3.3 Flotants de gràfics

Si volem que els flotants de gràfics siguin independents dels de les imatges n’hi ha prouamb incloure al preàmbul:

\usepackage{float}\floatstyle{plain}\newfloat{grafic}{thp}{lop}\floatname{grafic}{Gràfic}

i llavors quan vulguem inserir un gràfic, en una finestra de codi TEX incloem:

\begin{grafic}\includegraphics[width=\textwidth]{kchart}\caption{Gràfic d’exemple}\end{grafic}

Com en l’exemple (1) i quan vulguem l’índex de gràfics, una altra caixa TEX amb:

\listof{grafic}{Índex de gràfics} a la pàgina 47

Índex de gràfics 1: Gràfic d’exemple

Si esteu interessats en la manipulació de gràfics podeu consultar [1, Packages GB]

45

3 Si ens queda temps

46

Índex de figures

1.1 Ktouch . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91.2 Eterm, una de les millors consoles en entorn gràfic. . . . . . . . . . . . . . 121.3 Programes de retoc, DTP i dibuix vectorial. . . . . . . . . . . . . . . . . . 191.4 Aplicacions per generar gràfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

2.1 Alguns dels editors més usats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 262.2 Obtenció de text d’una pàgina web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272.3 Entrada a l’editor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292.4 Kchart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302.5 LYX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312.6 LYX, opcions de configuració. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 332.7 LYX important i formatant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 342.8 Fases per inserir una imatge. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 352.9 Finestra per a fórmules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372.10 Posicionament dels flotants. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382.11 Corrector del LYX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Índex de gràfics

1 Gràfic d’exemple . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45

Índex de taules

2.1 Llista de la compra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 362.2 Taula ben feta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

3.1 Taula obtinguda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

47

Bibliografia

[1] David P. CarlislePackages in the “graphics” bundleFebruary 1999.http://tug.ctan.org/tex-archive/macros/latex/required/graphics/grfguide.pdf 3.3

[2] TEX frequently asked questions on the web.http://www.tex.ac.uk/faq/

[3] Tobias Oetker, Hubert Partl, Irene Hyna, and Elisabeth SchleglThe Not So Short Introduction to LATEX2εApril 1999.http://ftp.udc.es/CTAN/info/lshort/english/lshort.pdf 3.1

[4] Sebastian Rahtz: Hypertext marks in LATEXthe hyperref packageFebruary 2001.http://ftp.udc.es/CTAN/macros/latex/contrib/hyperref/hyperref.pdf 2.4.2

[5] Piet van OostrumPage layout in LATEXOctober 2000.http://ftp.gui.uva.es/sites/ctan.org/macros/latex/contrib/fancyhdr/fancyhdr.pdf

[6] Simon FearPublication quality tables in LATEXApril 14, 2005http://www.ctan.org/tex-archive/macros/latex/contrib/booktabs/booktabs.pdf 2.4.3

[7] Lilypondhttp://lilypond.org/web/ 1.6.5

[8] The KOMA-Script bundlehttp://www.tug.org/teTeX/tetex-texmfdist/doc/latex/koma-script/scrguien.pdf 1.5

49

Glossari

Abstract Resum inicial habitual en els textos científics que generalment s’escriu en an-glès independentment de la llengua del document. 36

Acrònim Conjunt de sigles que defineixen de forma estandaritzada un concepte. 26

AMS American Mathematical Society. 19

Bash És un shell de Unix (intèrpret de comandes) escrit pel projecte GNU. El seu nomes un acrònim de “bourne-again shell” (un altre shell bourne). 43

BASIC És un llenguatge de programació que originalment va ser desenvolupat com unaeina d’aprenentatge, es va popularitzar amb els microordinadors domèstics a partirde la dècada dels 80. BASIC és l’acrònim de “Beginners All-purpose SymbolicInstruction Code” com a deferència al seu desenvolupador Thomas Kurtz. 5

Bat En els sistemes MS-DOS i derivats, un fitxer .bat és un fitxer de text que conté unasèrie d’ordres per a ser executades per l’intèrpret de comandes. 12

Binari El codi binari és un sistema de numeració en el qual totes les quantitats esrepresenten utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1). En altres paraules,és un sistema de numeració de base 2, mentre que el sistema que utilitzem méshabitualment és de base 10, o decimal. Els ordinadors treballen internament ambdos nivells de voltatge, per la qual cosa el seu sistema de numeració natural és elsistema binari (encès/apagat). 17, 18, 26, 42

BSD És l’acrònim de “Berkeley Software Distribution”. Es refereix al codi desenvolupatoriginalment a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i també al tipus de llicènciaque s’utilitza per distribuir aquest codi. 31

Còpia pirata S’aplica a la còpia de programari feta en contra de la llicència amb laque es distribueix. Aquest concepte és aliè al programari lliure, que sempre es potcopiar i distribuir lliurement. 5

CAD-CAM Sigles que es refereixen a la integració del disseny assistit per ordinador(Computer-aided design ) i els sistemes de fabricació assistits (Computer-aidedmanufacturing). Els programes d’aquest tipus permeten projectar tot tipus de

51

creacions industrials o d’arquitectura amb altíssima precisió, n’hi ha de 2D i de3D, pel que fa a programes lliures el més popular és el Qcad.. 18

Cadena Anomenem cadena un nombre finit de caràcters ordenats que poden formarparaules i frases. 13

Cat Programa que encadena fitxers i els imprimeix a la sortida estàndard, n’és un derivattac, que ho fa en ordre invers. 11, 13, 44, 45

Codi font Fitxer de text que es converteix en un programa d’ordinador quan un com-pilador o un intèrpret, segons els casos, el tradueixen a codi executable per lamàquina. 1, 2, 10

ConTEXt Sistema tipogràfic basat en TEX i Metapost, creat per Pragma ADE i que potcrear fitxers pdf d’alta qualitat a partir de codi TEX o XML. 14

Convert Principal programa de la suite ImageMagick que converteix tota mena de fitxersd’imatge, les reamida, talla, ajunta, gira re-mostreja etc. 13

CSV Els fitxers CSV (de l’anglès “comma-separated values”) són un tipus de documentsenzill per representar dades en forma de taula, on les columnes es separen percomes o similar i les files per salts de línia. 27, 29, 36, 43

CTAN Acrònim de “The Comprehensive TeX Archive Network”, és la més àmplia col·leccióde material relacionat amb el sistema tipogràfic TEX que existeix a la web. 13, 14,42

Cut Programa que extreu d’un fitxer de text uns camps concrets de cada línia o undeterminat intèrval de posicions. 13

Diafragma Orifici de diàmetre variable format generalment per làmines metàl·liquesi situat normalment entre les lents de l’objectiu d’una càmera i que serveix permodular l’entrada de llum. 28

Diagrama de flux Conjunt de dibuixos i símbols relacionats entre ells per fletxes quedefineixen la direcció i el sentit d’un procés. És la representació gràfica més comunaper visualitzar algorismes i processos de forma didàctica. 20

Diff Programa que compara dos fitxers i pot imprimir les seves diferències. 13

DIN Acrònim de “Deutsches Institut für Normung” (Institut Alemany de Normalització).32

Directori Conjunt de fitxers agrupats sota un mateix nom per tal de facilitar-ne lautilització i l’administració. S’acostuma a anomenar carpeta en sistemes d’entorngràfic. 24, 25, 28, 29, 42

DTP Acrònim de “Desktop Publishing”, és com s’anomenen els programes de dissenyorientats a la creació de publicacions gràfiques com ara revistes o diaris, l’Scribus ésactualment l’exemple més rellevant d’aquests tipus de programa dins del programarilliure. 18, 19, 39, 57

DVI Acrònim de “Device independent file format” és la sortida de TEX. Els fitxers dvi nosón llegibles per un humà i consisteixen en dades binàries que descriuen l’aparençad’un document d’una manera no relacionada amb cap format d’imatge concret, nicap monitor o impressora. Típicament són l’entrada d’un segon programa, anome-nat “Driver de DVI”, que el tradueix a formats d’usuari com el pdf o el ps. 16, 53,57

Emacs GNU Emacs és un editor de text extensible i adaptable i molt més . . . Al seunucli hi ha un intèrpret del llenguatge Emacs Lisp, un dialecte del llenguatge deprogramació Lisp amb extensions d’edició de text. 10

Enllaç Traducció de l’anglès “link” que s’utilitza per referir-se a un text destacat que uncop el “cliquem” ens du a un altre lloc del document o a un altre document. Ésuna idea de British Telecom que la va patentar fa força temps i que actualment ésla base de la web i de formats com el pdf , aquesta idea ha dut a la creació del queanomenem “hipertext” i que permet el que coneixem com a “navegació”. 32, 41

EPS PostScript encapsulat, o EPS, és un format d’arxiu gràfic PostScript que té algunesrestriccions adicionals. Aquestes restriccions intenten fer més fàcil als programesl’inclusió en un altre document. Com a mínim té un comentari “BoundingBox” quedelimita una caixa i descriu el rectàngle que conté la imatge. 17, 18, 20

Etiqueta Ens identifica un “punt-diana” dins d’un text, al qual som dirigits quan cliquemun punt definit per una referència. 16, 34, 35

Evince Visualitzador de pdf de l’escriptori GNOME. 24

FÀCIL Sigles que poden significar “Front Actiu Català per a la Informàtica Lliure”, gruplocal de promoció del programari lliure de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).1, 3

Fig Format vectorial usat pel programa XFIG, durant uns anys va ser una mena d’es-tandar en sistemes derivats de UNIX. 17, 18

Firefox Navegador web derivat del codi que en el seu moment va ser lliberat per Netscapei que és desenvolupat continuament per mozilla.org, utilitza un motor Gekko, comla majoria dels navegadors moderns, i és actualment el més popular. 11, 24

Flotant Anomenem flotant a un element d’un document que no té una posició específicai que és situat pel sistema tipogràfic d’una manera automàtica en funció dels espaisdisponibles i l’estructura del document. Pot contenir imatges, taules, algorismes ialtres elements generalment no textuals del document. 34, 36–39, 42, 45, 47

Font Conjunt de dibuixos o símbols que representen les lletres, la seva creació és unatasca força complicada, les més populars són les PostScript , les Type1 i les ttf . N’hiha de bit-map i de vectorials, les primeres han de ser creades independentment pera cada mida, i no són exactament a escala. 10, 11, 14–16, 32, 39, 42

FTP Acrònim de “File Transfer Protocol” és un protocol de transferència d’arxius entresistemes conectats a una xarxa TCP basat en l’arquitectura client-servidor, demanera que des d’un equip client ens podem conectar a un servidor per a descarregararxius des del servidor o per a enviar-li els nostres, independentment del sistemaoperatiu dels equips. 15, 25

Full de càlcul Un full de càlcul és un programa que permet manipular dades numèriquesi alfanum‘eriques disposades en forma de taules. Normalment és possible realitzarcàlculs amb fórmules i funcions a partir de les dades del full i dibuixar tot tipus degràfics. 5, 19, 20, 27

Gimp Programa de retoc fotogràfic de lliure distribució (acrònim de GNU Image Ma-nipulation Program). 18, 28, 59

GNU/Linux Denominació defensada per Richard Stallman i la majoria de defensors delprogramari lliure per a referir-se al sistema operatiu que utilitza el kernel Linux i lesaplicacions de sistema creades fonamentalment pel projecte GNU. Molts anomenena aquest sistema Linux, però aquest nom només representa al nucli del sistema. 10,21, 31

Grep Aplicació que cerca determinats patrons dins d’un conjunt de fitxers. 13

Gspace Extensió del Firefox fàcil d’instal·lar i de fer servir que aprofita l’espai a gmailcom si fós un disc extern. Per configurar-la només cal descarregar el “plugin” i ellmateix fa la resta. 25

Head Aplicació que ens mostra a la consola les primeres línies d’un fitxer. 13

ImageMagick Suite de programari lliure per a la creació, modificació i visualitzaciód’imatges “bitmap”. 18, 28, 52, 56

Inkscape Editor gràfic de fitxers de tipus svg (“Scalable Vector Graphics”). 18, 28

Interfície gràfica Conjunt de programes, fitxers de configuració imatges i sons que con-figuren una capa d’abstracció del sistema operatiu que la majoria d’usuaris consid-eren imprescindible comunicar-se amb un ordinador sense haver de conèixer el seufuncionament intern. 15

Javascript Llenguatge d’script de Sun Microsistems, usat bàsicament per a la seva in-terrpretació en clients web com ara navegadors. 10

JPEG Acrònim de “Joint Photographic Experts Group” és un algorisme dissenyat per acomprimir imatges estacionaries amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.Durant l’any 1982 es va iniciar el grup JPEG al que es va unir el SGVII durant el1986. La primera versió del estandard va ser aprovada el 1991. 17, 18, 20, 27, 30,55

Jpegtran Conjunt d’aplicacions que permeten transformacions sense pèrdua, de fitxersjpeg . 18, 28

Justificat Algorisme que permet redimensionar línies de text per igualar-ne la seva am-plada incrementant les separacions entre lletres i l’espaiat entre paraules, en elcas d’eines professionals també s’encarrega del guionatge automàtic, totes aquestesoperacions aconsegueixen produir un text que “quadra” per la dreta. 15, 32

Kate Editor avançat de projectes de l’entorn KDE el nom del qual correspòn al de ladona del seu principal desenvolupador. 27

Kchart Generador de diagrames de KOffice. 20, 28, 29

Koma-script Versàtil conjunt de classes de document de LATEX2ε i paquets relacionats.Pretèn ser un reemplaçament de les classes estàndard de LATEX2ε. És un completentorn de treball per a la confecció de documents basats en les mides i les normesde tipografia europees. 14, 15, 25, 32, 38

Konqueror Fullejador web, gestor de fitxers i altres coses de l’escriptori KDE . 11, 24,27

Kpdf Visor de pdf de KDE basat en el xpdf. 24

Kuickshow visualitzador d’imatges ràpid i versàtil de l’escriptori KDE . 24

LATEX Conjunt de macros estructurades per a la formatació de text i la creació tipogràficade documents, basat en TEX. 1, 10, 14, 19, 21, 30–32, 34, 39, 41, 42, 44, 56, 58

Lilypond Sistema professional lliure d’edició de partitures amb eines d’importació i ex-portació de fitxers midi. 21, 22

Ls Programa que llista el contingut de directoris. 12, 13

LYX Sistema de preparació de documents basat en LATEX sota el paradigma WYSIWYMque és un acrònim que significa allò que veus és el que vols dir, de l’anglès “WhatYou See Is What You Mean”. 15, 19, 31, 32, 36, 37, 39, 42

Megapixel Expressió usada per definir 1024 × 1024 pixels, però generalment les cas-es comercials, demagògicament, utilitzen aquesta expressió per definir 1 milió depixels. 18

Midi Acrònim de “Musical Instrument Digital Interface”. és un protocol industrial estàn-dar que permet als ordinadors, sintetitzadors, seqüenciadors, controladors i altresdispositius musicals electrònics comunicar-se i compartir informació de cara a pro-duir so. 22, 55

Miff Acrònim de “Magick Image File Format” és el format independent de plataforma dela suite ImageMagick per a desar imatges bitmap. Té l’advantage, en comparacióamb altres formats, que pot desar totes les metadata que pot arrivar a conèixer Im-ageMagick , com ara perfils de color, comentaris, autor, copyright, etc. mentres qued’altres formats poden suportar només una petita part de les metadates existents,o fins i tot cap. 17

MS-DOS Acrònim de “MicroSoft Disk Operating System” és un sistema operatiu com-ercialitzat per Microsoft per a ordinadors IBM-PC i compatibles, utilitzat sobretotdurant la dècada dels 80 i primera meitat dels 90, de fet és el sistema que segueixcorrent sota la majoria de sistemes Windows. 12

MusiXTEX Col·lecció de macros TEX que permeten escriure música orquestral i polifòni-ca. 22

Nano Acrònim de “Nano is ANOther editor”, és un clònic lliure millorat de Pico. 10, 26

Navegador Un navegador web és una aplicació que permet a l’usuari recuperar i repro-duir documents d’hipertext, generalment escrits en HTML o XML, des de servidorsweb situats a qualsevol lloc del món. Aquesta xarxa de documents és coneguda comTeranyina mundial o “World Wide Web”. 10, 24, 27, 41, 42

OpenDocument format de fitxer estàndard, creat per OASIS que també és conegut coma Format de Document Obert per Aplicacions Ofimàtiques. El 30 de novembre de2006 va ser aprovat com estàndard ISO 26300. 10

Palm-top ordinador petit, que cap en una mà i que generalment funciona amb unapantalla tàctil. És útil com agenda, calendari, rellotge, calculadora, escritor denotes, etc. 27

Paste Programa que barreja les corresponents files de fitxers diferents, té una granutilitat, amb el cut, per crear taules a partir de fitxers de text. 13

PDF Acrònim de “Portable Document Format” és un format estàndard de documentde text i hipertext desenvolupat per l’empresa Adobe, derivat del PostScript . 10,16–18, 24, 30, 39, 52, 53, 55, 57, 59

pdfLATEX Variant de LATEX que enlloc de dvi genera pdf . 14, 30, 36, 38, 42

PERL Llenguatge interpretat amb una gran capacitat de manipular cadenes. 20

Plug-in Paraula que en català s’ha traduït per “connector” i que més literalment vindriaa dir “endollable” és un programa que permet a un navegador obrir contingutspròpis d’una altra aplicació com ara vídeo, música o documents pdf , la qual cosaextén la seva funcionalitat. 24

PNG Acrònim de “Portable Network Graphics” és un format lliure de fitxer gràfic d’altaqualitat amb compressió, molt utilitzat a les pàgines web. 17, 18, 20, 27

PostScript Llenguatge de descripció de pàgina, utilitzat en moltes impressores i entallers d’impressió professional. Està basat en el treball realitzat per John Gaffneyl’any 1976. Posteriorment va continuar el seu desenvolupament Martin Newell alXerox PARC i, finalment, va ser implementat en la seva forma actual per JohnWarnock entre d’altres que, posteriorment, amb Chuck Geschke va fundar AdobeSystems Incorporated l’any 1982. 18, 30, 53, 54, 57, 58

PS extenssió pròpia dels fitxers PostScript . 53

Referència creuada Punt d’un text on ens referim a una etiqueta. Si utilitzem elprogramari adient la referència serà formatejada correctament anomenant la pàgina,figura etc. del destí i si fem servir programari amb capacitat hipertextual, com enaquest document, un clic a la referència ens dirigirà a l’etiqueta. 16, 35

Scribus Programa de DTP, de tipus WYSIWYG, de codi obert, basat en X-11 i lallibreria QT . 18, 19, 39

Script Codi font escrit en un llenguatge interpretat, generalment usat per a tasquesno gràfiques i sense intervenció d’usuari, per exemple en l’engegada del sistemaoperatiu o en tasques temporitzades. S’anomena així per a distingir-lo de la paraula“programa” que s’acostuma a aplicar al codi compilat. La frontera terminològicaja no és tan clara des de que existeixen el Java i el Python. 12

Sistema operatiu Programa informàtic que controla tasques bàsiques d’un ordinador,com ara l’execució de programes i d’aplicacions, l’assignació de memòria interna ila connexió i desconnexió de perifèrics. 5, 10–12, 21, 54, 57, 58

SVG Acrònim de “Scalable Vector Graphics” és un llenguatge per descriure gràfics vec-torials bidimensionals, ja siguin estàtics o animats, en XML. L’SVG es va convertiren una recomanació del W3C el setembre del 2001.. 17, 18, 20, 54

Taula de continguts Una taula de contingut és un llistat dels títols d’un document ambla indicació dels números de pàgina. És el que es coneix habitualment amb el nomd’índex del document. 25, 35, 36, 38

TdR Acrònim de “Treball de recerca”. 3, 32

TEX Sistema tipogràfic escrit per Donald E.Knuth, molt popular entre les comunitats dematemàtics, físics i informàtics. TEX és generalment considerat com la millor formade composar fórmules matemàtiques complexes, però, especialment en la forma deLATEX i d’altres paquets de macros que s’usen en moltes altres feines de composició.14, 19, 30, 45, 49, 52, 53, 55

Text plà Quan parlem de text plà ens referim a un fitxer sequencial ordinari, senseformat, llegible directament com a text. La codificació habitual d’aquests fitxersha estat ASCII. Aquest text no conté cap tipus de marca que ens indiqui capçaleresni tampoc cap marcador tipogràfic com ara “negreta”, “cursiva” ni cap altra marcasimilar. Actualment Unicode va reemplaçant gradualment la codificació ASCII. 25

TIFF Acrònim de “Tag Image File Format” és un format comú per a l’intercanvi d’imagesentre programes, incloent els usats per escanejar-les. Els fitxers TIFF poden seridentificats amb les extenssions “.tiff” o “.tif”. Aquest format va ser desenvolupatl’any 1986 per un comité industrial dirigit per la Aldus Corporation (ara partd’Adobe). 17, 18

Troià Un troià informàtic o cavall de Troia és un programa nociu amb aparença desoftware legítim que permet l’accés a usuaris externs, a través d’una xarxa d’àrealocal o d’Internet, amb la finalitat d’obtenir informació o controlar remotament ala màquina amfitriona, però sense afectar al seu funcionament. 5

Ttf Acrònim de “True Type Font”, aquesta tecnologia va ser desenvolupada per Apple iMicrosoft amb l’objectiu de frenar el predomini de que gaudia en aquest àmbit latecnologia PostScript d’Adobe. Microsoft Windows 3.1, la versió que va aparèixer afinals del 1991, incloia un programa d’escalat de tipus de lletra que podia gestionaraquest tipus de font. Les fonts True Type són fonts vectorials, però no PostScript .17, 42, 54

UNIX sistema operatiu creat el 1969 a l’empresa AT&T Bell, amb la participació de KenThomson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy, entre d’altres. Unix es va desenvolupar

com a successor del sistema Multics. Existeix un estàndard ISO per sistemes Unixi similars, anomenat POSIX . 5, 10–12, 59

Vi Editor de text, present a tots els sistemes UNIX . Braam Moolenaar va presentarla primera versió el 1991 i des d’aleshores ha experimentat moltes millores. Laprincipal característica de Vi consisteix en que té diferents modes entre els qualss’alterna per realitzar certes operacions. 10, 26

Vincular Operació que consisteix en afegir un document, o una part de document, a unaltre document de destí sense que realment en formi part, ve a ser com una menad’enllaç però al visualitzar el document de destí no veiem el nom de l’enllaç sinó elcontingut del document vinculat. 19

Viquipèdia (Wikipedia en anglès), prové del hawaià “wikiwiki”, que vol dir ràpid, ienciclopèdia. És una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament des d’Internetper voluntaris, usant un programa lliure anomenat MediaWiki. La major part delscontinguts poden ser millorats per qualsevol persona que disposi d’un navegadorweb. 26

Virus Un virus informàtic és un programa que s’autocopia per alterar el funcionamentnormal de l’ordinador, sense el permís o el coneixement de l’usuari. En sentitestricte els virus són programes que es repliquen i s’executen per sí mateixos. Elsvirus, habitualment, reemplacen uns arxius executables per uns altres, infectatsamb el codi del virus. 5

Web El WWW, Acrònim de “World Wide Web”, Teranyina d’abast mundial o web, ésuna xarxa de pàgines escrites en hipertext en el llenguatge de marcatge HTML iconnectades entre sí amb vincles, de manera que formin un sol cos de coneixementpel qual s’hi pot navegar fàcilment. Per accedir-hi ens cal un navegador web. Vaser creada per Tim Berners-Lee quan treballava al CERN de Ginebra. 10, 11, 13,15, 20, 21, 24, 27, 41, 47, 49

Xatejar Un xat, de l’anglès “chat”, xerrar o tertúlia, és un recurs de comunicació entemps real. Xatejar és realitzar una tertúlia mitjançant Internet entre dues o méspersones. 5

XCF Acrònim de “eXperimental Computing Facility”, és el format d’imatge natiu delGimp. Pot desar capes, selecció actual, canals, transparències, camins i guies. 17

Xpdf Visualitzador de pdf per a les X. 24

XPM Acrònim de “X PixMap” és un format d’imatge escrit en text ASCII usat pelsistema X Window . 17