150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2

57
Introducció al programari de fonts obertes Dr. Xavier de Pedro Puente Professor de Sostenibilitat. IES Abroad Barcelona Bioinformàtic i Administrador de sistemes. UEB-VHIR xavi@confluencia.net

Transcript of 150511 programari lliure_i_taller_de_linux_v2

Introduccióal programari de

fonts obertes

Dr. Xavier de Pedro PuenteProfessor de Sostenibilitat. IES Abroad Barcelona

Bioinformàtic i Administrador de sistemes. [email protected]

2

Objectius dels seminari (2d)

● Difondre el programari lliure i GNU/Linux

– Què és?

– Quins avantatges/oportunitats ofereix?

– Quin és el seu entorn legal?● Ajudar a instal·lar GNU/Linux al teu ordinador

– Com puc començar a usar-ho?

3

1r dia: Què veurem?

● Conceptes bàsics

● Avantatges

● Entorn legal (llicències de copyright)

● Primers passos a nivell d'usuari

– Fonaments d'ús

– Alguns programes útils

– Sistema GNU/Linux

– Exemple de distribució

4

2n dia: Què veurem?

● Particions del disc dur

● Instal·lació dual en alguns ordinadors

– GNU/Linux + Windows (ó Mac OSX)● On trobar manuals

● On demanar ajuda

5

Conceptes bàsics

1r dia: ...

6

Què és el programari?

● Programa informàtic

– Seqüència d'instruccions que un computador pot interpretar i executar

● Programari

– Conjunt de programes, documentació i dades associades que formen part d'un sistema de computació

(Font: Wikipedia / Estandar IEEE 729)

7

Què és el codi font?

● Estats d'un programa

– Codi font

– Binari o executable

Codi font python,editat amb Open Komodo

Binarien execució

8

Què és el codi font?

● Informàtica vs. gastronomia

– Codi font = recepta

– Codi executable = pastís

9

Què és el programari de fonts obertes?

● En poques paraules

– És aquell programari que ofereix el codi font a més de la versió executable dels programes

● Què implica l'accés al codi font?

– (Permetre) Entendre el seu funcionament

– Llibertat per modificar-ho *● Introduir millores● Adaptar-ho a les nostres necessitats

específiques– Llibertat d'ús i còpia *

* Condicionades per l'entorn legal

10

Terminologia bàsica

● Termes equivalents:

– Programari obert, programes de fonts obertes, programes de codi obert

– “Programari lliure” (“Software libre” - “Free Software”)● Consideracions filosòfiques aparti, aquest terme

representa el mateix concepte● Termes antagònics:

– Programari propietari o tancat

– Programari privatiu● En contraposició al terme programari lliure

11

Open Source Initiative

● Organització dedicada a la promoció del programari de fonts obertes

– Fundada en 1998

– Va crear el terme “Open Source” en un intent d'aproximar el programari lliure a les empreses

● Reduir la càrrega ideològica i evitar la confusió del terme anglosaxó “Free” (lliure/gratis)

– Va suposar un cisma amb la “Free Software Foundation (FSF)”

● Precursora d'aquest moviment des de mitjans dels 80

12

Decàleg OSI

1) Lliure redistribució: el programari ha de poder ser copiat i venut o distribuït gratuïtament pels usuaris

2) Codi font: el codi font ha d'estar inclòs o ha de ser proporcionat a través d'un mitjà de caràcter públic

3) Treballs derivats: la redistribució de modificacions ha d'estar permesa

4) Integritat del codi font de l'autor: les llicències poden requerir que les modificacions siguin redistribuïdes només com a pegats

5) Sense discriminació de persones o grups: no es pot deixar a ningú fora del moviment de fonts obertes

c

13

Decàleg OSI

6) Sense discriminació d'àrees d'iniciativa: no es pot restringir l'ús del programa (comercial, científic, militar...)

7) Distribució de la llicència: han d'aplicar-se els mateixos drets a tot el que rebi el programa

8) La llicència no ha de ser específica d'un producte: el programa no pot llicenciar-se només com a part d'una distribució major

9) La llicència no ha de restringir un altre programari: la llicència no pot obligar al fet que algun altre programari hagi de també ser de codi obert

10) La llicència ha de ser tecnològicament neutral: no ha de requerir-se l'acceptació de la llicència per mitjà d'un accés per clic de ratolí

c

14

Concepte de comunitat

● A què ens referim?

– Conjunt de persones o entitats que col·laboren perquè el programari obert evolucioni i millori

● Dos grans grups

– Persones Usuàries

– Persones Desenvolupadores● Tots podem formar part

– No són necessaris coneixements de programació

15

Avantatges

16

Avantatges del model de desenvolupament

● Major capacitat d'evolució

– Segueix el principi global de “la unió fa la força”● Wikinomics: How Mass Collaboration Changes

Everything (Tapscott & Williams, 2007): “Crowdsourcing”.

● Decisions descentralitzades

– El programari evoluciona segons els interessos d'una comunitat d'usuaris i no d'una determinada empresa/organització

● Els avantatges d'aquest model es concreten en 10 realitats tangibles

17

Avantatges: 10 realitats

● 1: estabilitat del sistema operatiu (SO)

– Els SO tancats són “caixes secretes”● Errors revisats per poques persones● Actualitzats amb poca freqüència

– Els SO oberts són “caixes públiques”● Revisats constantment per moltes persones● Qualsevol pot informar d'un error i fins i tot corregir-

ho● Actualitzats amb una elevada freqüència● Major qualitat del programari

18

Avantatges: 10 realitats

● 2: la seva seguretat

– En un SO tancat els virus i altres programes maliciosos són més perniciosos:

● No s'és conscient de la seva presència● L'usuari no pot fer gens per evitar-ho● El temps de reacció dels desenvolupadors és major

– Els sistemes de fonts obertes són per la seva naturalesa més segurs que els sistemes tancats

19

Avantatges: 10 realitats

● 3: el seu cost (“cost total de propietat”)

– El programari de fonts obertes té un menor cost

– Per al productor:● Menor esforç de desenvolupament (reutilització codi)● Menor cost de manteniment (comunitat desenv.)● Menor cost de distribució (descàrrega per internet)

– Per a l'usuari:● Llicències més barates o fins i tot gratuïtes a causa

de l'estalvi en la producció● Major competència entre proveïdors de programari i

serveis

20

Avantatges: 10 realitats

● 4: la seva llibertat per modificar-ho

– És difícil que un programari satisfaci totes les necessitats d'una organització

– Adaptar el programari propietari és difícil i car

– Adaptar el programari obert és senzill● No presenta traves legals● Es disposa de tota la informació● Es poden reutilitzar adaptacions d'altres

organitzacions

21

Avantatges: 10 realitats

● 5: la seva senzillesa d'instal·lació

– Actualment el programari obert és tan senzill d'instal·lar com el tancat

– A més, davant qualsevol dubte es pot consultar a la comunitat d'usuaris

● Menor temps de resposta que els serveis de suport del programari propietari

22

Avantatges: 10 realitats

● 6: els estàndards oberts

– Per assegurar interoperabilitat entre programes, les dades han de gestionar-se seguint un conjunt de regles predefinit: estàndard o format

– Els estàndards oberts (públics) garanteixen l'accés a la informació i faciliten la interoperabilitat

– El programari de fonts obertes promou aquest tipus d'estàndards

● Exemples d'estandars oberts:– format Ogg d'arxius multimèdia– format ODF de documents ofimàtics

23

Avantatges: 10 realitats

● 7: els avantatges a nivell jurídic

– El marc legal del programari tancat s'ha concebut pensant en el productor

– El marc legal del programari obert té en compte al consumidor, encara que sense danyar els drets del propietari

● Es pot usar en diversos equips, copiar, distribuir sense necessitat de consultar als advocats

24

Avantatges: 10 realitats

● 8: capacitat per generar innovació

– L'anàlisi, les revisions i les millores del programari de fonts obertes són dutes a terme per multitud de persones de forma distribuïda

– El mètode emprat és similar al que empra el món acadèmic i científic

25

Avantatges: 10 realitats

● 9: beneficis per a la indústria local

– El programari de fonts obertes ● Redueix la despesa en llicències ● Atorga independència del proveïdor● Facilita l'adaptació del programari

– Genera un mercat local de serveis● Instal·lació● Suport● Adaptació● Formació

26

Avantatges: 10 realitats

● 10: possibilitat de diferents llengües

– La decisió de traduir un programari no depèn dels interessos del productor sinó dels usuaris

● Tantes traduccions com a usuaris vulguin

27

Qui ho fa servir?

● Usen i col·laboren en el seu desenvolupament

– Institucions públiques

– Universitats

– Empreses● Com …

● … i moltes més

28

Entorn legal

29

Llicencies programari

● Què és un llicència programari?

– Autorització formal amb caràcter contractual que l'autor un programari atorga a un usuari perquè pugui exercir “actes d'explotació” legal

● Restricció o garantia de llibertats?

– Depèn dels termes de la llicència

30

Codi Obert

Tipus de programari

● Taxonomia en funció del tipus de llicència

Domini públic

BSD-MPL

Copyleft

GPL

Propietari

Freeware

Shareware

GratisGratis

Provar abans de comprar

Provar abans de comprar

L'autor ha renunciatals drets

L'autor ha renunciatals drets

Sensecodi

Sensecodi

31

Copyleft● Què és?

– Regla/clàusula d'una llicència (també de programari) que garanteix que els seus termes es preserven

● Què implica?

– El programari es pot modificar/distribuir sempre que estigui subjecte a llicència equivalent

● Efecte Víric o de “Rei Mides” (converteix en “or” el que toca)

● Copyleft estricte vs. relaxat

– La versió relaxada permet “enllaçar” codi i distribuir el programa amb una llicència diferent

● Copyleft fàcil per Documentació: CC

– Creative Commons (CC): http://creativecommons.org

32

GPL

● General Public License

– Dissenyada per la Free Software Foundation

– Conserva els drets d'autor i atorga 4 llibertats a l'usuari del programari

● Llibertat 0: Utilitzar-ho amb qualsevol propòsit● Llibertat 1: Accedir al seu codi font i estudiar-ho● Llibertat 2: Distribuir-ho lliurement● Llibertat 3: Millorar-ho i adaptar-ho

– Aquestes llibertats es protegeixen mitjançant una llicència de copyright (de les de tipus copyleft)

33

BSD

● Berkeley Software Distribution

– Atorga les mateixes llibertats que GPL

– No està protegida per copyleft estricte (víric)

– Per còpia i modificació pot convertir-se a programari propietari (exemple: “Mac OS X”)

34

Primers passos

35

Fonaments d'ús

Aplicacions

SistemaOperatiu

Maquinari

36

Alguns programes útils

Firefox(Navegador)

Thunderbird(Correu)

Pidgin(Missatgeria instantània)

OpenOffice.org(Paquet ofimàtica)

Azureus(Client P2P)

VLC(Reproductor

video)

GIMP(Editor gràfic)

Songbird(Reproductor

música)

Bibus(Gestor

Bibliogràfic)

R(Estadística i

gráfics científics)

37

Criteri = multiplataforma

Adium(Alternativa a pidgin en OS X)

38

Com puc usar-los?

● No és necessari canviar de SO

– Pas intermedi de migració cap a programari obert

– Solució de compromís si el PC és compartit amb altres familiars

● Com instal·lar-los?

– Accedir a la web de cada programari; veure guia, i● Songbird: http://getsongbird.com ● R: http://www.r-project.org

● Bibus: http://bibus-biblio.sf.net – Descarregar el programa d'instal·lació

– Seguir les instruccions

Windows: Firefox (i altres)

Windows: OpenOffice

Windows: SongBird

Mac OS X: Firefox (i altres)

Mac OS X: OpenOffice

Mac OS X: SongBird

45

Què és GNU/Linux?

● És ...

– Un sistema operatiu de codi obert

– La suma de l'entorn GNU i el nucli Linux

– Compatible amb sistemes UNIX

GNU + LINUX

46

Què és una distribució?

● Una col·lecció de programari lliure

– Nucli + drivers (mòduls)

– programes + extres + utilitats

– Suport? + Documentació?

47

Distribucions de GNU/Linux

UbuntuDebian Slackware Gentoo

RedhatFedora Mandriva Suse

48

Ubuntu GNU/Linux

● Principals característiques

– Distribució basada en Debian

– Desenvolupada per Canonical Ltd. (Sud-àfrica)

– Ubuntu:● Filosofia zulú: “Humanitat cap a uns altres”, “jo sóc

perquè nosaltres som”● Slogan Ubuntu: “Linux for human beings” (o

“beans”?)– Sens dubte, és la més fàcil d'instal·lar/usar

49

Ubuntu GNU/Linux

● Com usar Ubuntu?

– LiveCD: sense instal·lar-ho en el disc dur

– Instal·lat en el disc dur● És l'opció més eficient, però cal anar amb compte si

hi ha altres sistemes operatius instal·lats– Instal·lat en un disc USB o pendrive

– Instal·lat en una màquina virtual

50

Ubuntu GNU/Linux

● Pas previ: configurar la BIOS perquè arrenqui de CD

– Sol haver-hi una tecla per entrar en la configuració● Normalment: DEL, F2, ESC, ....

– Una vegada dintre, busquem la seqüència d'arrencada (Boot, Boot device)

Ubuntu GNU/Linux

● Millor veure'l en funcionament ...

Per al proper dia....

● Instal·lació DUAL:

– Ubuntu (GNU/Linux) + Windows (ó Mac OSX)

– Des de CD/DVD ó USB● Requeriments:

– Desfragmentar el Disc Dur (en Windows) – si cal

– Fer còpia de seguretat de Dades en Disc USB extern

– Identificar Particions del vostre disc dur● Pot tenir 4 particions primàries (màxim)● Ens cal tenir 1 partició lliure (mínim)

– per a fer 3 particions lògiques

Exemple:

● Portàtil HP de 2015 amb M$ Win7 ....ABANS

Exemple:

● Portàtil HP de 2015 amb M$ Win7 ....DESPRÉS !

55

Preguntes?

56

57

Adaptat del Curs “INTRODUCCIÓ Al PROGRAMARI DE FONTS OBERTES”Versió 1.5

11 de maig de 2015

© Xavier de Pedro Puente

Basat parcialment en documents de:© Xavier de Pedro Puente

Grup pel Coneixement Lliure de la UB – http://www.ub.edu/gclub/© Luis Piñuel i Manuel Prieto

Aula SUN/UCM de Programari Lliure (http://www.ucm.es/info/aulasun)

© Grup de Programari Lliure de la UPV (http://itsas.ehu.es)© CENATIC (http://www.cenatic.es)

Els copyrights dels logos pertanyen al seu respectius propietaris.Document .odp disponible a: http://forja.rediris.es/projects/form-floss-univ/

Alguns drets reservats. Aquest article es distribueix sota la llicència Creative Commons 3.0 Reconeixement-Compartir per igual, disponible en

http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca

Agraïments especials a:Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris

Agraïments especials a:Comunitats de GNU/Linux, Ubuntu, OOo, FF, Gimp, TikiWiki, Apertium, IRIS-LIBRE, Rediris