1. 1.QUE ES L'INFORMTICA? La Informtica s la cincia o tcnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automtic de la informaci utilitzant dispositius electrnics i sistemes computacionals. http://ca.wikipedia.org/La informtica segons el diccionari de la Enciclopdia Catalana s un Conjunt de cincies, tcniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades. http://www.enciclopedia.cat/El mot Informtica prov del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusi de information i automatique.

2. 2.REES DE CONEIXEMENT DE LA INFORMTICA. La informtica s'utilitza en mltiples tasques, per exemple en l'elaboraci de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilncia, en el desenvolupament de jocs, etc. Les rees ms importants que distingim en informtica sn: L'arquitectura d'ordinadors s el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. s a dir, s un model i una descripci funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial inters a la forma en la qual la unitat central de procs (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memria.L'algortmia s la cincia que ens permet avaluar l'efecte que tenen diferents factors externs sobre els algoritmes disponibles, de manera que sigui possible seleccionar el que ms s'ajusti a les nostres circumstncies particulars.Llenguatges de programaci :Un llenguatge de programaci s un llenguatge informtic usat per controlar el comportament d'una mquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge t una srie de regles sintctiques i semntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informtic i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb qu treballar el programa com les accions que realitzar . Sistemes operatius : s el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal . El sistema operatiu actua com a amfitri dels diversos programes d'aplicaci que normalment corren sobre una mquina. Una de les principals funcions s gestionar els detalls de l'operaci del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent ms fcil aix el procs de programaci d'aquestes aplicacions.xarxa informtica: s un grup interconnectat de computadors . Les xarxes es classifiquen segons el nivell en qu es du a terme la comunicaci. 3.HISTRIA DE L'INFORMTICA. 3. 1975 Al gener la revista fa el llanament de l'Altair 8800, el primer computador personal reconegut com a tal. Tenia una CPU Intel de 8 bits i 256 bytes de memria RAM. L'usuari interactuava per mitj d'interruptors muntats al front de l'equip, i uns dodes lluminosos servien per llegir la sortida de dades en forma binria. Costava 400 dlars, i el monitor i el teclat calia comprar-los separadament. Es funda Microsoft en fer un interpretador BASIC per a aquesta mquina.1979 Donen Bricklin crea el primer full de clcul, ms tard anomenat VisiCalc, el qual va donar origen a Lotus 1-2-3 (el 1982), Quattro Pro, i Excel.1980 A l'octubre, la IBM va comenar a buscar un sistema operatiu per a la seva nova computadora personal que anava a llanar al mercat, cosa de la qual es van assabentar Bill Gates i el seu amic Paul Allen, autors del llenguatge de programaci Microsoft BASIC, basat en el ja existent llenguatge BASIC. Ells van comprar els drets de QDOS (Quick and Dirty Operating System), un sistema operatiu desenvolupat per Tim Paterson i basat en CP/M, un sistema escrit per Gary Kildall, i el van negociar amb IBM com Microsoft DOS.1981 El 12 d'agost, IBM presenta el seu primer ordinador personal, l'IBM PC, reconegut popularment com a tal, amb el sistema operatiu PC-DOS i processador Intel 8088. IBM i Microsoft sn coautors del sistema operatiu PC-DOS/MS-DOS, ja que IBM va ajudar Microsoft a polir els molts errors que el MS DOS tenia originalment.1983 IBM present l'IBM XT amb un processador 8088 de 4,77 Mhz de velocitat i un disc dur de 10 MB. Microsoft ofereix la versi 1.0 del processador de text Microsoft Word per a DOS i ARPANET i se separ de la xarxa militar que la va originar, de manera que ja sense fins militars es pot considerar aquesta data com el naixement d'Internet. s el moment en qu el primer node militar es deslliga, deixant obert el pas per a totes les empreses, universitats i altres institucions que ja per aquella poca poblaven la xarxa.1984 IBM va presentar l'IBM AT, un sistema amb processador Intel 286, bus d'expansi de 16 bits i 6 Mhz de velocitat. Tenia 512 KB de memria RAM, un disc dur de 20 Mb i un monitor monocromtic. En aquell moment el seu preu era de 5.795 dlars. Apple Computers present el seu Macintosh 128 K amb el sistema operatiu Mac OS, el qual va introduir un Interfcie grfica d'usuari ideada per Xerox. 4. 1985 Microsoft presenta el sistema operatiu Windows, demostrant que els ordinadors compatibles amb IBM podien utilitzar tamb un entorn grfic, igual que el que ja utilitzaven els ordinadors Mac d'Apple Computer. 1986 Compaq treu al mercat el primer ordinador basat en el processador Intel 80386, avanant-se a IBM.1992 s introduda l'arquitectura Alpha dissenyada per DEC i sota el nom AXP, com a substituci a la srie VAX que comunament utilitzava el sistema operatiu VMS i que desprs originaria l'openVMS. Compte amb una srie d'instruccions RISC de 64 bits especialment orientades al clcul de punt flotant. No es va fer fet gaire popular per si fou reconeguda la seva tecnologia en l'entorn corporatiu.1993 Un grup d'investigadors van descobrir que un tret de la mecnica quntica, anomenat entrellaament, podia utilitzar-se per superar les limitacions de la teoria del com ('quntum') aplicada a la construcci de computadores quntiques i a la teleportaci (teleportation).1995 Llanament de Windows 95. Des de llavors Microsoft ha tret al mercat diverses versions tals com Windows 98, 2000 (Server i Professional), NT Workstation, NT SMB (Small Business Server), ME, XP (Professional i Home Edition), Vista, Windows 72000 s presentat el prototip de computador quntic construt per l'equip d'investigadors d'IBM que constava de 5 toms, es programava mitjanant polsos de radiofreqncia i el seu estat podia ser llegit mitjanant instruments de ressonncia magntica, similars als empleats en hospitals i laboratoris de qumica. En aquest computador, cada un dels toms de fluor que el componen actua com un qubit; un qubit s similar a un bit en un computador electrnic tradicional, per amb les diferncies que comporta la seva naturalesa explcitament quntica (superposici d'estats, entrellaament dels estats de dos qubits). 5. 4.AVENOS TECNOLGICS. 4.Hardware i software a)Esbrineu que s el CPU. Una Unitat Central de Procs (UCP/CPU) anomenada colloquialment com a processador s un component electrnic digital capa d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informaci requerida.Unitat aritmetico-lgica (UAL o Arithmetic Logical Unit) Realitza una operaci segons l'opcode (operation code) indicat per la Unitat de Control. Aquesta operaci pot ser aritmtica (Suma, Resta, Divisi, Multiplicaci), Lgica (AND, OR, XOR..), o un desplaament dels bits de la variable (shift). Unitat de control Unitat incluida a la CPU encarregada de llegir les instruccions mquina guardades en la memoria principal i de generar les senyals de control necessaries per controlar i coordinar la resta de les unitat funcionals d'un ordinador amb el proposit de executar les instruccions llegides. 6. Registres Sn petites unitats que emmagatzemen dades del processador, la capacitat dels registres ser una o una altra.Memria cau Com que l'accs a memria principal s molt lent en comparaci amb les velocitats del processador, en processadors amb certes prestacions s'acostuma a usar una memria a mig cam que mant una cpia de les dades de memria, anomenada memria cau, per suavitzar aquesta diferncia de velocitats. b) s un processador miniaturitzat fins al punt de fer possible de tenir un nic circuit integrat amb totes o la major part de les seves funcionalitats. Els primers microprocessadors van aparixer al principi de la dcada del 1970 a les calculadores electrniques, utilitzaven una aritmtica BCD amb paraules de 4 bits.Microprocessadors de 8 bitsA l'Intel 4004 va seguir el 1972 l'Intel 8008, un microprocessador de 8 bits que va ser concebut per encrrec i destinat a ser utilitzat a controladors grfics en mode text, per a parer del client que l'havia demanat no va resultar prou rpid i va esdevenir un microprocessador de propsit general.Microprocessadors de 16 bitsEl primer microprocessador de 16 bits fou el IMP-16 de National Semiconductor, del 1973, composat per diversos circuits integrats que utilitzaven la tecnologia MOSFET. El primer microprocessador de 16 bits en un nic circuit integrat, el TMS 9900, va ser presentat per Texas Instruments el 1976. Una evoluci d'aquest xip va ser el TMS 9980, dissenyat per competir amb el 8080 d'Intel, posteriorment van arribar els TMS 9995, 99105 i 99110. Microprocessadors de 32 bitsCapes d'interconnexi d'un Intel 80486 DX2 . Els microprocessadors de 16 bits van romandre al mercat poc temps a partir del moment que van comenar a aparixer els dissenys de 32 bits. 7. Microprocessadors de 64 bitsLa utilitzaci de microprocessadors de 64 bits va comenar a principis de la dcada del 1990 en els equips de gamma alta (servidors i estacions de treball), per no va ser fins als primers anys de la dcada del 2000 que es van introduir al mercat dels ordinadors personals.Microprocessadors de diversos nuclisUna via alternativa per tal de millorar la capacitat de procs d'un ordinador s afegir processadors addicionals, com el el cas dels dissenys de multiprocessament simtric que van ser populars en els servidors i les estacions de treball des dels primers anys de la dcada del 1990.Microprocessadors RISC Entre la segona meitat de la dcada del 1980 i els primers anys de la dcada del 1990 va aparixer una nova srie de microprocessadors RISC (Reduced Instruction Set Computer) d'altes prestacions, al principi van ser utilitzats principalment en mquines de propsit especial com els sistemes encastats i en estacions de treball equipades amb variants del sistema operatiu Unix. c)Els perifrics sn tots aquells dispositius que, tot i formar part de l'ordinador, es troben fora del contenidor principal (anomenat "caixa" o "torre"). Actualment tamb es fa referncia com a perifrics els dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa sn elements complementaris al funcionament bsic de l'ordinador. s el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors porttils, com el monitor, el teclat, el ratol, cmeres web, etc.Perifrics d'emmagatzemament Perifrics d'emmagatzemament o perifrics d'entrada/sortida que permeten a un sistema informtic emmagatzemar informaci per a ser recuperada posteriorment. Removibles (Llegeixen/escriuen medis portables) CD (Lector de disc ptic) CD-ROM CD-RW 8. CD-R DVD (Lector de disc ptic) DVD-ROM DVD-RW DVD-R Memria USB Unitat de cinta Disquet Tarja perforada No-removibles Disc durPerifrics d'entrada Els perifrics d'entrada sn aquells dispositius que han estat construts per enviar informaci cap a l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, moviments, etc... Manual Teclat Dispositiu assenyalador Ratol Ratol de bola (Trackball) Palanca de control (Joystick) Pantalla tctil Comandament (Gamepad) Micrfon Escner Terminal d'ordinador Reconeixement de la parla Cmera web Tauleta digitalitzadora Lector de codi de barresPerifrics de sortida Els perifrics de sortida sn aquells dispositius que han estat construts per enviar informaci cap 9. a fora de l'ordinador (obviant les senyals de control), com ara imatges, senyals, etc... Impressi Traador (plotter) Impressora Terminal braille So Sintetitzador de veu Targeta de so Altaveus Visual Cmera digital Targeta grfica monitor Visualitzador braille d)s un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informtics, procediments i documentaci que fan alguna tasca en un ordinador. Comprn el conjunt sistemtic dels programes dexplotaci i dels programes informtics que serveixen per a aplicacions determinades. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfcie entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distributs. Si b aquesta distinci s, en certa manera, arbitrria, i de vegades confusa, prioritzant la finalitat prctica de l'objecte, el programari es pot classificar en tres grans grups: 1. Programari de sistema 2. Programari de programaci 3. Programari d'aplicaci Programari de sistema. El seu objectiu s desvincular adequadament l'usuari i el programador dels detalls de l'ordinador que s'usi en particular, allant-lo especialment del processament referit a les caracterstiques internes com poden ser la memria, els discs, els ports i els dispositius de comunicacions, la impressora, la pantalla, o el teclat. El programari de sistema us procura l'usuari i programador adequades interfcies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment. Inclou entre altres: Sistemes operatius. s el programari que s'inicia en engegar un ordinador, i quecontrola l'execuci de tots els altres programes. Controladors de dispositiu Eines de diagnstic Eines de correcci i optimitzaci Servidors 10. Utilitats Programari de programaci. s el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programaci, d'una manera prctica. Inclou entre altres: Editors de text Compiladors Intrprets Enllaadors Depuradors Entorns de Desenvolupament Integrats (IDE). Agrupen les anteriors eines, normalment en un entorn visual, de manera que el programador no necessiti introduir mltiples ordres per, entre altres coses, compilar, interpretar, i depurar. Habitualment compten amb una avanada interfcie grfica d'usuari (GUI). Programari d'aplicaci. s aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques especfiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial mfasi en els negocis. Inclou entre altres: Aplicacions de sistema de control i automatitzaci industrial Aplicacions ofimtiques Programari educatiu Programari empresarial Bases de dades Telecomunicacions (com per exemple internet i tota la seva estructura lgica) Videojocs Programari mdic Programari de clcul numric Programari de disseny assistit (CAD) Programari de Fabricaci assistida per ordinador(CAM)Con a complement al que s'ha dit, hi ha altres possibles tipus de programari que es poden considerar: El microprogramari (firmware, en angls) s el programari especfic que controla un dispositiu (un mdem, una unitat de DVD, un microprocessador...) El programari porttil s aquell que es pot ubicar normalment en un medi que es pot extreure i que pot executar-se en qualsevol maquinari. Les biblioteques contenen funcions comunes del sistema operatiu, que sn utilitzades des d'altres programes. Les aplicacions sn programes que executa un usuari amb una funci concreta; calculadora, 11. processador de textos, gestors de fulls de clcul, videojocs, missatgeria...