INFORMÁTICA

Meritxell Torrente herrero 23/12/2014

ÍNDEX

1.-INTRODUCCIÓ.................................................................................................................1/4

2.-Avantatges i desavantatges de l’impacte de la tecnología en la música?.........................5/8

3.-Programes i plataformes de música digital més destacats utilitzats..............................9/11

4.-El funcionament la comissió de propietat intel·lectual per combatre la pirateria a

internet..........................................................................................................................12/13

1. INTRODUCCIÓ

A mesura que la humanitat s'anava organitzant socialment, la música formava part substancial

de totes les seves manifestacions col·lectives: religioses, festives i també com a expressió

individual. La transmissió musical va ser en un principi exclusivament oral, per després

convertir-se en transmissió escrita mitjançant partitures i textos i d'aquesta manera va arribar

fins a nosaltres la pràctica totalitat de les millors obres musicals creades per l'ésser humà.

Només faltava la part final: l'emmagatzematge real de la música amb documents sonors. Va

ser el 30 d'abril de 1877, quan el francès Charles Cros va patentar un aparell d'enregistrament

sonor el paleòfon amb el qual desenvolupava un «Procediment de registre i reproducció dels

fenòmens percebuts per l'oïda». Gairebé simultàniament, el 19 de desembre d'aquell mateix

any, a 7 000 quilòmetres de distància de París, el nord-americà Thomas Alva Edison, amb

problemes auditius des de la seva joventut, va construir i patentar un mitjà per poder gravar el

so i reproduir posteriorment a voluntat: el fonògraf perfecte consistent en un cilindre

impregnat amb una capa de cera parafinada sobre la qual es recolzava un estilet que avançava

traçant una espiral d'acord girava el cilindre. Poc després, en 1888 va aparèixer el gramòfon,

que utilitzava una idea similar a la del fonògraf però substituint el cilindre per un disc

d'ebonita, pissarra o baquelita amb un solc en espiral sobre el qual es recolza una agulla que

llegeix la informació sonora avançant lentament de fora a dins acord gira el disc.

fonógrafo gramófono tocadiscos

A poc a poc, el gramòfon es va imposar al fonògraf, fins que l'aparició en 1948 dels discos de

vinil amb un solc en cada cara eliminar comercialment el fonògraf i va suposar un èxit mundial.

Els aparells reproductors van passar a cridar-se plats o tocadiscs. Paral·lelament es van

desenvolupar també des dels primers anys del segle XX els magnetòfons, que gravaven sobre

una llarga cinta impregnada amb una substància ferromagnètica. Al principi la cinta

s'enrotllava obertament sobre una bobina però posteriorment es van comercialitzar amb

immens èxit cintes tancades en una caixa amb el nom de casset. Tot això va facilitar l'accés

massiu de tota la població a la música i la creació d'una

nova indústria, la musical.

Detalle de una aguja sobre un vinilo magnetófono casete

En tots aquests antics suports, l'enregistrament era de tipus analògic, el pas a l'enregistrament

digital va començar aproximadament cap a 1985 quan el disc de vinil va ser progressivament

desplaçat pel CD, de menor grandària i major durabilitat. La tecnologia òptica

d'emmagatzematge que s'aplica en el CD consisteix en un feix làser que va llegint o escrivint

microscòpics forats en espiral (de dins a fora) sobre la superfície d'un disc de material plàstic

recobert per una capa transparent per a la seva protecció de la pols . Aquest mètode és molt

similar a l'usat en els antics discs de vinil, excepte en que la informació que guarda no és

autèntic so sinó que consisteix en una seqüela de zeros i uns que necessita ser transformada

en sons. Més tard van aparèixer molts suports digitals per a àudio i vídeo amb més capacitat

d'emmagatzematge: DVD, HD DVD, BluRay, SACD etc, Però sense variacions importants en el

seu funcionament, únicament usen un raig làser més fi, que permet reduir la mida dels forats i

prémer els solcs perquè entre més informació en el mateix espai i crear diverses capes unes

sobre d'altres.

Comparación de agujeros de los CDs y DVDs

Comparación del tamaño del rayo láser rojo y azul

És curiós saber que, tot i que els suports digitals s'han imposat sobre el disc de vinil, a dia

d'avui es pot dir que el vinil s'està tornant, la gent aquesta tornant a treure de les seves

trasters dels tocadiscs i assaborir el plaer de les grans caràtules. També han aparegut

innovacions tècniques, com el lector làser de vinils que ofereix prestacions semblants als dels

reproductors de suports digitals amb la garantia de no malmetre el disc per una agulla en mal

estat.

L'últim pas en aquesta història ha estat l'aparició en 1995 del format comprimit MP3, que ha

suposat l'abandonament progressiu de la tecnologia òptica d'emmagatzematge: CD, DVD etc,

substituint aquests discos per arxius sonors digitals emmagatzemats en discos durs, USB 'so

simplement escoltats per Internet (streaming).

2. Avantatges i desavantatges de l’impacte de la tecnologia en la música?

Hi ha una baralla entre si la tecnologia benefici o perjudico a la música amb la seva adhesió a

ella, a continuació esmentarem els principals avantatges i desavantatges:

Avantatges

És innegable que la tecnologia ajudo a la producció musical, ja que milloro la seva qualitat pel

que fa a masterització es refereix, és a dir, l'equalització de veus, instruments, l'emulació

d'instruments digitals, fins i tot la fabricació d'estudis de gravació virtuals complets que no

tenen res a envejar a estudis reals.

La massificació de producció de material musical seriosa altre avantatge ja que la tecnologia

permet una més ràpid producció.

Aquestes serien els avantatges més destacats.

Desavantatges

A causa de la tecnologia i la suposada ajuda que ofereix a la producció musical en alguns

aspecte com ara la equalització de la veu, no cal que l'artista en aquest cas el vocalista tingui

una bona veu ja que hi ha eines que s'utilitzen per corregir aquestes mancances; el mateix

passa amb els instruments; tots dirien que més aviat això és molt beneficiós per a la música,

però des d'un punt de vista ideològic aquest procés converteix la música o millor dit als músics

mediocres i trunca les possibilitats d'evolució o avanç de la música com era abans, un art , això

al meu parer és el major perjudici que la tecnologia va provocar amb la seva adhesió a la

música.

D'altra banda si escoltem la música que s'està produint recentment com ara la música

electrònica notem que és un tipus de música en general sense sentit, és a dir, ja no commou

els sentiments de les persones com solia fer-ho abans, llavors la música poc a poc està perdent

aquesta capacitat.

Un desavantatge molt interessant és la pirateria que va envair tota àrea que li va donar

l'oportunitat de ficar, aquest és un aspecte molt influent en la música ja que com la majoria de

les persones prefereixen descarregar música gratis o comprar material no original en comptes

de comprar material original és un perjudici molt gran per als artistes i no només per a ells sinó

també per a les empreses que estan relacionats amb ells, la qual cosa produeix un decrement

de músics que de veritat tenen talent pel fet que per la pirateria no permet viure de la música

com a professió.

3. Programes i plataformes de música digital més destacats utilitzats.

5- eMule , el clàssic que mai mor

El lloc número cinc és per eMule , el P2P que en els seus temps va suposar tota una revolució,

estenent l'ús d'aquesta tecnologia entre milions d'usuaris gràcies a la seva facilitat d'ús i el salt

qualitatiu que suposava respecte a eDonkey.

En l'actualitat ha vist reduir molt els seus servidors , no és el més ràpid i ha quedat una mica

desfasat. Així i tot, segueix comptant amb un gran nombre d'usuaris que segueixen compartint

els seus arxius de manera activa.

4- Tribler , el futur signat BitTorrent

En el quart esglaó hem situat a Tribler , un projecte universitari holandès que torna a les arrels

del P2P més pur. Suposa una evolució del protocol BitTorrent amb l'objectiu de reduir la

dependència als trackers, els servidors que serveixen de node de comunicació entre els

diferents usuaris.

Senzill, i ràpid, encara que amb alguns punts per polir. Prometedor.

3- Ares , el colós de les descàrregues

Ja al podi, al número 3, tenim el gegantí Ares , el P2P més descarregat a Softonic i el preferit

per milions de persones.

El seu immens catàleg i facilitat d'ús, així com algunes de les seves característiques avançades,

com la possibilitat de previsualitzar els arxius abans de descarregar per complet, fan que el seu

gran comunitat d'usuaris es mantingui fidel, el que a la vegada repercuteix en una millor

experiència d'usuari. Si no ho has provat ja, hauries de fer.

2- Vuze , el P2P més elegant

El nostre subcampió es diu Vuze , i encara que no és el més conegut, la seva lleugeresa,

potència i millor disseny el converteixen en un programa P2P més que notable. No només és

fulminant en la recerca, sinó que és un dels programes més veloços en trobar arxius ..

Si a això li sumem la seva extensa col·lecció de plugins i serveis extra, com l'assistent de

gravació de DVD, el reproductor HD o el seu lector RSS, no hi ha dubte que mereix aquest

segon lloc.

1- uTorrent , el campió absolut i per KO

A la cúspide, el número u no és altre que uTorrent , el client de Bit Torrent preferit per la gran

majoria dels usuaris. Una meravella extremadament lleugera, potent i ràpida, i tot això

empaquetat en un exquisit disseny.

La informació, ja sigui de l'arxiu descarregat o del progrés de descàrrega, és detallada i ofereix

aquesta agradable sensació de tenir-ho tot sota control.

També et segueix fora de casa: uTorrent compta amb una versió portable i l'opció de controlar

les descàrregues de forma remota . Les teves opcions extres i extensions són nombroses i el

converteixen en el programa P2P més complet. Tot això en poc més de 700K de pes.

4. El funcionament la comissió de propietat intel·lectual per combatre la pirateria a

internet

Aquest 1 de març ha estat la data d’entrada en vigor del “Real decreto 1889/2011, de 30 de

desembre, por el que se regula el funcionament de la Comissió de Propietat Intel·lectual”. La

Comissió és un òrgan administratiu col·legiat d’àmbit nacional que es va crear per l’article 158

del Text refós de la Llei de la Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996, de 12 d’abril) i en la

modificació de la Disposició Final Quadragèsima Tercera, apartat quart, de la Llei 2/2011

d’economia sostenible. Aquesta Llei és més coneguda amb el sobrenom de Llei Sinde, pel

cognom de la llavors ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, i que més recentment ha

estat rebatejada com a Llei Sinde-Wert, pel nou ministre de Cultura, José Ignacio Wert.

Des d’ara qualsevol titular de drets de propietat intel·lectual que consideri que alguna pàgina

d’Internet fa un ús no autoritzat de les seves obres pot dirigir-se a la Comissió de la Propietat

Intel·lectual, la qual està facultada per a, en un termini entre vint dies i tres mesos, sol·licitar la

retirada del material, el tancament del web o demanar a les operadores de telecomunicacions

interrompre el servei, segons els diferents supòsits.

Els autors també poden denunciar, si creuen que es vulneren els seus drets, els webs o les

pàgines que continguin enllaços, els propietaris de les quals ja no poden al·legar

desconeixement dels fets que puguin ser il·lícits que siguin comesos per les pàgines amb les

quals s’enllacen i es connecten.

Al llarg de tots aquests processos l’àmbit judicial intervindrà quan el denunciant no pugui

identificar una presumpta infracció o quan es sol·liciti la retirada dels continguts no legals o la

interrupció de la prestació dels serveis.

La tramitació de l’anomenada Llei Sinde ha estat des del seu inici, l’any 2009, envoltada de

controvèrsies i polèmiques que encara avui es troben lluny d’apaivagar-se. En aquest sentit cal

recordar que el Tribunal Suprem encara s’ha de pronunciar sobre el recurs interposat per

l’Associació de Internautes que reclama la suspensió de la Llei. També és objecte de debat

consideracions com ara que les operadores estiguin obligades a facilitar la informació sobre el

presumpte infractor en un termini de 48 hores, o si la nova Comissió pot prendre o instar

resolucions de tancament de serveis o llocs webs sense una resolució judicial definitiva.