Transparència i inversió de la Generalitat Entrevista al ... › wp-content › uploads ›...

comunicació21Especial 20 anys · Tardor 2019 · Fundada l’any 1999 · comunicacio21.cat 2,95€

“El món periodístic s’ha fet un autogol quan ofereix els continguts com l’aire que respirem

i això ha estat un error estratègic monumental”

Articles de:

Joan M. CorbellaRoger Loppacher

Rosa RomàDaniel Condeminas

Montse BonetEstanis Alcover

Antoni Maria PiquéArnau Nadeu

Sales de cinema:generadores d’experiències

compartides

Francesc-Marc

Álvaro

Publiquem totes les dades de la publicitat institucionalTransparència i inversió de la Generalitat

Entrevista al director de L’EsportiuToni Romero

L’AMIC celebra el Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat

La majoria de digitals en català augmenta lectors el primer semestre de 2019

Grup Comunicació 21celebra 20 anys

Fa vint anys va començar l’aventura de Comunicació 21, i tot i que ja s’entreveia que el desenvolupament d’Internetafectaria de ple el sector dels mitjans i serveis de comunica-ció, la magnitud dels efectes ha superat infinitament totesles previsions, fins i tot les dels experts amb més imagina-ció. En aquells temps, Amazon era una llibreria electrònicaprometedora, Google tot just engegava, Facebook no era niun projecte i Apple encara no havia estrenat el revoluciona-ri projecte iTunes. Mentrestant, es van produir algunsexperiments empresarials espectaculars però que fracassa-ren ràpidament en la unió entre Internet i corporacionsmediàtiques: la fusió d’America On Line (el navegadorNetscape) amb el grup Time Warner, la de Vivendi-Universal-Seagram-Canal+ o la irrupció de Telefónica aInternet amb Terra (compra de Lycos) i a l’audiovisual(compra d’Endemol, després d’engegar Via Digital el 1997).

Aquestes pinzellades il·lustren el perfil del paisatge i elstrets que fonamenten el que ha estat l’evolució del mapacomunicatiu al món en el que portem de segle XXI, i al quals’han hagut d’adaptar –agradi o no– els mitjans. La caracte-rística central és que se succeeixen les operacions empresa-rials de gran dimensió, que intenten articular la seva apro-piació de la innovació tecnològica (més i millors serveis)amb l’apropiació que en fan els usuaris (canvis en els seushàbits i pràctiques comunicatives), tot salvant els entre-bancs de la regulació per part de les autoritats públiques.Tot això, a més, ha obligat a una recerca i experimentacióde models d’explotació que mantinguin viable la indústriacomunicativa, quan els canvis se succeeixen a un ritme tre-pidant. Així, en pocs anys hem passat de fórmules que justi-ficaven amb entusiasme l’encert o la importància del finan-çament publicitari dels mitjans i serveis a la sublimacióactual de la necessitat que els usuaris i usuàries es corres-ponsabilitzin del cost dels seus consums comunicatius,quan la publicitat s’escapa del clos dels mitjans tradicionals.

És innegable que vivim temps convulsos, complexos icrítics per al sistema comunicatiu, amb dificultats perentendre cap on s’ha d’anar, què cal fer i com, per a lasupervivència d’unes estructures vetustes (els mitjans) a lesquals convé alguna cosa més que recobrir amb maquillatgeantiedat. Però en aquest marc, en què hi haurà encerts ierrors com sempre, em ve al cap reiteradament un dubte:estem identificant adequadament el que està passant? Opotser ens abracem amb ànsia als indicadors més favora-bles per justificar que no tot va tan malament, no tot estàperdut i hi ha esperança per poder mantenir la situació?

Joan M.CorbellaRigor en l’anàlisi de la situació per afrontar el futur

El dubte es genera quan es detecta un doble discurs. Perun costat, s’accepta que els mitjans i serveis tradicionals –engeneral– mantenen el quadre d’indicadors d’activitat en unaevolució irremissiblement a la baixa (ingressos, audiència).Per l’altre, s’argumenta que –malgrat tot– encara hi hamolta vida per endavant per a qui sàpiga fer les coses bé,qui sàpiga mantenir-se com a referent comunicatiu útil pera la societat o per a una part de la ciutadania.

Tot i que és possible que les dues apreciacions siguincorrectes alhora, vull assenyalar amb alguns exemples (n’hihauria molts més) l’amenaça que ens equivoquem a l’horade seleccionar els indicadors que fem servir per avaluar lasituació. Perquè si errem, corregir més endavant potserserà ja impossible.

Primer. Els milers o milions d’usuaris únics mensuals dela premsa digital. Adoptar aquest indicador per avaluar lasalut d’un títol de premsa digital quan qualsevol accedeixdiàriament a desenes de webs i aplicacions és una malapraxi, i enganya si no es complementa amb altres mesurescom la durada de l’exposició al mitjà, la reiteració i el nom-bre de visites d’un mateix usuari i altres elements que iden-tifiquen apropiadament l’atenció real al títol. Això sí, ali-menta el màrqueting i la vanitat dels editors, a la vegadaque el culte a aquest indicador esdevé estímul del groguis-me a la premsa/periodisme digital.

A més, la generalització de resultats positius en l’evolu-ció del nombre d’usuaris únics mensuals, juntament ambles escasses barreres d’entrada a la premsa digital, pothaver contribuït a l’actual inflació de l’oferta informativa.Però ni la publicitat ni els ajuts públics poden sostenir-la iels usuaris tampoc estan disposats a pagar-la per molt queels editors insisteixin, segons estudis com el Digital NewsReport 2019 (del Reuters Institute for the Study ofJournalism). En conseqüència, se’ns presenta un panoramafutur basat en propostes editorials molt menys riquescomunicativament que les velles publicacions en paper.

Segon. La difusió de la premsa en paper, sense distingirels exemplars que arriben al públic de forma gratuïta i elsque paga l’usuari. Malgrat que l’OJD especifica als certifi-cats d’auditoria les xifres d’uns i altres, els resultats s’em-mascaren sovint, com si la distribució gratuïta no aportésun grapat de lectors i lectores que són recollits i apreciats ales onades de l’Estudio General de Medios sobre l’audièn-cia de cada títol.

Amb la premsa digital es fila molt prim amb l’explotacióde les dades que proporcionen els algoritmes i verificadors

4_C21 · www.comunicacio21.cat

““Adoptar l’indicador dels milers

o milions d’usuaris únics mensuals

per avaluar la salut d’un títol

de premsa digital, quan qualsevol

accedeix diàriament a desenes

de webs i aplicacions,

és una mala praxi, i enganya

diversos, mentre que amb el paper –que encara aporta lamajor part dels ingressos als editors tradicionals– s’abocatot a una xifra única. Alhora, cada cop en més països esbusca una xifra agregada (però separable) entre la difusióen paper i l’accés a aplicacions i formats PDF, per demos-trar que la lectura dels títols dels editors tradicionals (i lapublicitat que inclou) ha tingut una cobertura notòria i quela premsa no està en reculada. Més que mai, és fonamen-tal no enganyar-se amb les xifres digitals.

Tercer. El lideratge televisiu d’acord amb la quota depantalla mensual. A Catalunya, la CCMA encapçala el ràn-quing televisiu amb una quota del 10-11% per a TV3. Éscertament positiu, però és una xifra que emmascara queprop del 85% del temps de consum correspon a programa-ció de fora de Catalunya. Una diagnosi acurada de la situa-ció televisiva ha de tenir en compte també l’audiència acu-mulada diària i setmanal dels diversos canals, sobretot per-què una part molt significativa de la població, i que s’ampliadia a dia, opta cada cop més per a alternatives audiovisualsa la carta, procedeixin o no de corporacions televisives. I elmateix val per a operadors públics i comercials d’arreu.

Aquesta situació obliga a revisar la política audiovisualde tots els països, basada encara en el pluralisme públic-privat a la televisió nacional i en el paper de les corpora-cions públiques en el foment de l’activitat del sectoraudiovisual privat. Quan els nous gegants de l’audiovisualestan forçant la màquina per arribar a un únic mercat glo-bal, esclafant el model històric de presència internacionalen base a múltiples mercats nacionals, cal plantejar ambmolt realisme les perspectives per als PaisatgesAudiovisuals Nacionals. Això passa per acceptar la impor-tància de les economies d’escala, de la capacitat ingent depromoció dels grans gegants, de l’entusiasme que generaen molta gent l’opulència d’oferta i també que el sectorpúblic ja no té capacitat per mantenir-se com l’actor cen-tral de l’audiovisual nacional, per molt que s’entesti acrear serveis de vídeo a la carta com a França (Salto) o al

Regne Unit (Britbox) conjuntament amb els operadorsnacionals comercials. Només sobre una anàlisi molt realis-ta de la dominació dels paisatges nacionals pel paisatgeglobal que es va obrint pas hi ha alguna possibilitat que esmantingui el servei públic de televisió amb les seves fun-cions essencials d’oferir pluralisme a la informació i a l’o-ferta audiovisual.

Quart. El joc de l’audiència acumulada de la ràdio. Laràdio ha pogut resistir l’embat de la digitalització del “menúcomunicatiu” millor que la premsa i la televisió perquè hajugat amb costos controlats i uns ingressos més estables(però baixos) que els altres grans mitjans, però també per-què ha usat sempre com a indicador de referència l’audièn-cia acumulada al llarg d’un període (programa, dia). D’aquíels programes inacabables del matí a totes les cadenes,que generen el gros de l’audiència i dels ingressos publicita-ris. Ben al revés de la televisió, aquí quasi ningú té encompte la quota de mercat d’audiència (part del total delconsum) que pertoca a cadascú. Però en la mesura que esvagi popularitzant el consum de ràdio a la carta (en webs,aplicacions mòbils, podcast de les emissores o indepen-dents) es podrà exigir una mesura més refinada de l’au-diència, i amb molta més segmentació, posant el mitjà enla mateixa tessitura que la televisió des que es mesuraminut a minut, o de la premsa des que podem saber l’au-diència de cada article.

No cal allargar més aquest article amb exemples, peròes podria abordar l’univers de serveis digitals en què elspropis proveïdors “certifiquen” les audiències i després hande reconèixer els errors, quan als mitjans tradicionals s’exi-geix que la mesura la facin organismes independents. Peròaquests mateixos mitjans hi col·laboren, ja que necessitenalimentar i engrandir les seves xifres, i tots els usuaris sónbenvinguts, ben o mal mesurats.

Finalment, sorprèn també que es reclami la importàn-cia de l’estudi “científic” o “acadèmic” de la comunicació,però a l’hora del treball real ens acontentem tots –investi-gadors, experts, empreses i administracions públiques–amb un nivell de dades molt elemental, que no pot tenir unaltre resultat que unes conclusions superficials i amb unaprobabilitat de biaix gran. Es reconeix sempre que els fenò-mens comunicatius estan sotmesos a moltes variables,però a l’hora de la veritat se segueix basant el discurs en unconjunt d’indicadors molt escàs.

Per poder entendre el que ha de venir cal adoptar uneseines d’anàlisi més riques i complexes, i això no vol dir for-çosament mètodes quantitatius i algoritmes. Cal fer les pre-guntes adequades al context de canvi que percebem i bus-car respostes amb els mètodes més adequats en cada cas.El sistema comunicatiu ha sobreviscut, igual que la revistaComunicació 21, al canvi radical que han comportat vintanys d’avenços amb Internet i les telecomunicacions, quehan modificat l’ús dels mitjans i serveis i les actituds delsuns vers les altres entre els usuaris i les empreses mediàti-ques. Ara pertoca avaluar què cal i es vol mantenir de lesestructures tradicionals dels mitjans i que cal renovar,acceptant que l’edat d’or dels mitjans o de la comunicacióde masses s’allunya.

Joan Maria Corbella és professor de la Universitat Pompeu Fabra

www.comunicacio21.cat · C21_5

Sales de cinema: generadoresd’experiències compartides

Totes les dades de la publicitatinstitucional: transparència i inversió de la Generalitat

04141726

29

36

Joan M. Corbella

Roger Loppacher

Rosa Romà

Daniel Condeminas

Revista Comunicació 21, Tardor 2019Edita: Grup Comunicació 21

Edició: Arnau NadeuDisseny i maquetació: Marga MorenoPublicitat: Marcelo Villanueva

[email protected]@comunicacio21.com

www.comunicacio21.cat

OPINIÓ

TEMES

Entrevista aFrancesc-Marc Álvaro

18

08

Entrevista al director de L’EsportiuToni Romero

35465358

Montse Bonet

Estanis Alcover

Antoni M. Piqué

Arnau Nadeu

L’AMIC celebra el Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat

42

50OJD: la majoria de digitals en català

augmenta lectors el primer semestre

Grup Comunicació 21celebra 20 anys

56

co

mu

nic

ac

ió 2

1Fa vint anys, l'empresa més gran del món era unapetroliera, acabàvem d’enterrar la pesseta i BillClinton se sotmetia a un impeachment per unestaquetes orgàniques a la falda d’una becària.Cohabitàvem encara amb els diskettes i les casset-tes, el rotllo fotogràfic (Kodak era una marcaimportant), els beepers (“busques”), els transistorsde ràdio de piles (encara queda algun noctàmbulque els utilitza), el Discman i les càmeres fotogràfi-ques, que disposaven d'un servei trencador: per-metien fer fotos de nit gràcies a l'anomenat flaix...Fa mal els ulls seguir amb la llista perquè un excésde nostàlgia mai no és bo, però fa 20 anys la majo-ria dels periodistes de l’actual redacció del GrupComunicació 21 estaven fent Primària i tot justcomençava una sèrie que va marcar un abans i undesprés en gairebé tot: els Soprano.

Pocs mesos abans que acabés el segle i comen-cessin els bojos anys 2000, naixia modestamentaquesta revista que teniu a les mans i el digital quela va acompanyar posteriorment, un dels primersmitjans que van néixer a la xarxa catalana, junta-ment amb Vilaweb i Nació Digital. Per què? Senzill:en aquell moment no hi havia cap publicació especí-fica del sector de la indústria dels mitjans aCatalunya (20 anys després continuem igual). Enaquests dos decennis, entre el paper i el digital hempublicat més de 30.000 notícies, entrevistes i repor-tatges sobre la comunicació a Catalunya i als PaïsosCatalans. I més de 300 professionals hi han opinatamb els seus articles de forma estable o puntual.

No cal recordar que quan va néixerComunicació 21 i es va fundar el grup no existiaTwitter ni Instagram, Facebook, el 5G, els iPhone niNetflix. Tot això eren conceptes inexistents o com amolt només somnis i idees aïllades que estavenmés a prop de la Dimensió Desconeguda que vaemetre TV3 que de la realitat d'uns usuaris feliçosamb els nostres moderns artefactes del segle XX.Com serà tot d'aquí a 20 anys?

En aquestes dues dècades, Comunicació 21 i elgrup han viscut terratrèmols, huracans, guerres civilis-tes, crisis i angoixes on el romanticisme amb el qualvan néixer (necessari per néixer) va donar pas al prag-matisme més auster (necessari per subsistir), i d'a-quest al realisme cínic (necessari per persistir i existiravui en dia). Fent una analogia: passar de tenir a laparet el pòster de Madonna al de Winston Churchill ino generar una neurosi no és fàcil. Resistència és unaparaula poc abstracta per a mi. I seguim.

Podria dir que estic orgullós del que tenim (hoestic) i de la fita que estem celebrant, però enaquest sector rebre felicitacions i premis acostuma aser el preludi de més sacsejades. I el clima social ipolític no ajuda a celebrar res. Escric aquestes líniespocs dies abans de caure les sentències dels presospolítics i, malauradament, haig d'esperar una novatanda de garrotades al carrer. Sí, fa vint anys no hau-ria sospitat que tindríem mig Govern a la presó o al'exili. Potser haurem de deixar el pòster del meuamic Winston una temporada més a la paret.

David Centol, editor del Grup Comunicació [email protected]

20 anys després

grup comunicació21

Dipòsit Legal DL B 16110-1999


Sales de cinema:generadores d’experiències compartides per Daniel Condeminas, consultor en Comunicació

La comoditat d’algunes sales de cinema arriba a nivells excepcionals, com aquesta dels Cinépolis Luxury CinemasPacific Palisades de Los Angeles, equipada amb butaques fabricades a Lliçà d’Amunt per Figueras Group.

Més tecnologia, més vinculació amb la societat i més selecció de continguts són els tres eixos en els quals treballa el sector de l’exhibició cinematogràfica per atraure i fidelitzar públics

“No hi ha res comparable a l’experiènciade veure una pel·lícula als cinemes.Continuarem portant els nostres films alscinemes”. Són paraules de Juan AntonioBayona i, més enllà del seu compromíspersonal, expressen el doble valor artís-tic –per als creadors, actrius i actors impli-cats en l’obra cinematogràfica– i experien-cial –per als seus espectadors–. I és sobreells que el sector de l’exhibició està vivintuna accelerada evolució tant en el terrenytecnològic com en la seva relació amb elsseus públics, que va molt més enllà de ven-dre’ls l’entrada i un bol de crispetes. Lairrupció de les plataformes d’accés a con-tinguts audiovisuals (OTT, IPTV...) amb unscatàlegs de sèries i films enormes i la crei-xent oferta d’opcions d’oci de tota menapodria fer pensar que les sales de cinemaanirien esllanguint-se. Però la situació araés una altra.

De fet, el que hi ha és un creixementglobal dels ingressos mundials de la taqui-lla de cinema, amb països com la Xina quehan duplicat el nombre de sales en els dar-rers 5 anys. Si l’any passat els ingressos vansuperar els 41.000 milions de dòlars, espreveu que enguany s’aproximin als45.000 i superin els 55.000 el 2023, segonsun recent informe de PWC. Un creixementque va acompanyat de l’espectacular aug-ment dels ingressos de les plataformes destreaming, que enguany ja superarien elsingressos de les sales de cinema i que el2023 saltarien el llistó dels 70.000 milionsde dòlars, lluny encara de les ofertes detelevisió “tradicional” com les diversesmodalitats de la TDT, la televisió persatèl·lit o per cable. Si a aquestes xifres elsen sumem d’altres com la música i elsvideojocs, el negoci de l’oci amb suportdigital creixerà més d’un 30% en els prò-xims cinc anys.

Però no tot és la Xina. A nivell euro-

peu, l’any passat es va registrar una lleureducció dels ingressos a les taquilles delscinemes, un 2,9%, però la mitjana des del2013 assenyala un resultat lleugeramentpositiu. Hi ha, doncs, una situació d’estabi-litat al nostre continent; allò que s’anome-na un mercat madur. Tot i això, hi haimportants diferències entre països. Així,mentre la mitjana per càpita d’assistènciaal cinema a l’any és de 3,1 a França o de3,3 a Irlanda, a l’Estat espanyol baixa finsal 2,1. En el cas de Catalunya, se situariaen una franja més alta, equiparable a la dela Gran Bretanya, amb un 2,7. Un mercateuropeu que té a Barcelona la seu de laseva gran trobada internacional, elCineEurope, que celebrarà la seva 29a edi-ció el mes de juny de l’any vinent.

Un negoci que a Europa i a tot el món ésmajoritàriament dominat per les produc-cions nord-americanes. Concretament, elstres films més exitosos l’any passat, tots ellsamb recaptacions superiors als 600 milionsde dòlars (Black Panther, Vengadores:Infinity War i Els Increïbles 2 –aquesta sídoblada al català–) tenen Disney de produc-tora. De fet, fins i tot en països que potencienla seva cinematografia com França, la quotade mercat de les seves produccions quedajust per sota del 40%, clarament per sobre,però, de la mitjana europea i estatal.

Certament, el nombre de sales decinema s’ha anat reduint. Si el 2008 n’hihavia 789, l’any passat van ser 668. En elsdarrers anys, mirant estrictamentBarcelona, han tancat cinemes emblemà-tics com l’Alexandra, l’Astoria, els LaurenUniversitat o l’Aribau Club (l’antic ClubDoré), que va abaixar les persianes fa pocmés d’un any. El que és indubtable és ques’ha produït un fenomen de concentracióde les sales a les grans ciutats, aquí i arreu.Fa quatre dècades, 426 municipis del paístenien, si més no, una sala de cinema, xifra


que va quedar reduïda a un centenar i miga principis de la dècada dels 90. Actualment,cinc comarques no tenen cap sala de cine-ma (l’Alta Ribagorça, el Berguedà, el Plad’Urgell, el Pla de l’Estany i la Segarra) i cincmés només en tenen una (l’Aran, lesGarrigues, El Pallars Jussà i el Pallars Sobirà iel Solsonès).

Però tan cert és això com que han nas-cut nous cinemes, alguns vinculats als nousgrans centres comercials com La Maquinistao Les Glòries, o en altres ubicacions com elsCinesa Diagonal o el Gran Sarrià multicines.O que han reobert, com els Boliche, elsTexas, els Girona o el Phenomena (l’anticNàpols), o s’han posat en marxa noves pro-postes com el Zumzeig cinemes al barri deSants. I sortint de Barcelona, l’any vinentVilanova i la Geltrú veurà renéixer les 12sales de Vila Lauren, rebatejades com a cine-mes Odeón i remodelades tècnicament dedalt a baix.

QUASI 125 ANYS DE PROJECCIONS CINEMATOGRÀFIQUES EN CONSTANT EVOLUCIÓTot i que sovint se situa com la primeraprojecció cinematogràfica a Catalunya laque es va realitzar dins del saló dels fotò-grafs Napoleón (l’actual Frontó Colom, al’inici de les Rambles) el 10 de desembrede 1896, el cert és que n’hi va haver una sismesos abans i a pocs metres del salóNapoleón: al Teatre Principal amb un apa-rell KInetographe, similar al dels germansLumière. En molt pocs mesos el cinemaarribava a diverses ciutats del país: Lleida,Manresa, Reus, Tarragona, Sabadell,Girona... Durant les primeres dècades, l’ex-hibició cinematogràfica es va fer en moltscasos en espais on també es feia teatre,com l’Arnau, el Poliorama o el mateixColiseum, però la tendència que es va con-solidar va ser la d’espais –alguns ben luxo-sos i amb tota mena de serveis, com cafèso restaurants– específicament destinats alsetè art. De totes aquelles sales ens que-den actualment en funcionament els cine-mes Verdi, inaugurats l’any 1933, a Bar-celona –amb moltes renovacions i cincdiferents etapes viscudes pel mig–. Sianem a buscar el més antic en funciona-ment, hauríem de pujar fins a la comarcadel Ripollès, a Ribes de Freser, i entrar alcinema Catalunya, inaugurat com a TeatreTaga el 1900.

L’EXHIBICIÓ, L’ÚLTIM SECTOR AUDIOVISUAL QUE VA ESDEVENIR DIGITALAra fa uns 10 anys es va iniciar un ràpid idefinitiu procés de substitució de les bobi-nes de pel·lícula de 35mm i dels seus pro-jectors fotomecànics, i amb ell el sector del’exhibició deixava de ser l’únic de la granindústria audiovisual que no s’havia incor-porat al món digital, a partir de l’adopciód’un estàndard d’arxiu numèric –el DCP–que va ser projectat per primer cop el1999. Un procés de canvis tecnològics,molt costosos econòmicament, que vanser finançats en bona part pels distribu-ïdors, mitjançant la fórmula del VPF(Virtual Print Fee), que es corresponia enuna aportació als nous equips vinculada al’estalvi que els representava a nivell delcost de la còpia (els més de 2.000 metresde pel·lícula fotoquímica davant d’unacòpia digital), de logística i de temps dereacció. Gràcies a aquesta fórmula, moltsexhibidors van poder fer les inversionsnecessàries en plena crisi econòmica i fer elsalt al cinema digital. Altres no van poderfer el pas i van haver de tancar o, com en elcas del cinema Alhambra de la Garriga, esvan salvar i van poder aconseguir els dinersnecessaris gràcies a una exitosa campanyade microfinançament.

Ara, passat aquest temps, es planteja lanecessitat d’anar renovant uns equips quevan esdevenint obsolets. Des de la “visió del’exhibidor de cuidar el producte –en pa-raules del director d’operacions d’YmagisSpain, Alexander van Hemmen–, aixòpassa per fer projeccions en HDR (augmen-tar molt significativament el nivell de colorsi contrast) com les que ofereix el formatEclair Color, que requereixen projectorsadequats”. Un format que es pot gaudir auna de les sales dels Verdi. Projectors comles noves sèries equipades amb làser enlloc dels de làmpades, gràcies als quals totala pantalla de la sala queda il·luminada deforma homogènia i les imatges són projec-tades en resolució 4K. Una evolució tecno-lògica que implica no només els propisexhibidors sinó també els distribuïdors, quehan de facilitar còpies digitals en aquest for-mat. Imatge sí, i també millores en l’àudio,amb l’adopció de sistemes de so immersiu,com el Dolby Atmos, que juntament amb lamillora de les pantalles i la resta de la sala,com butaques molt més còmodes i espa-ioses, permeten una gran millora qualitati-

“

“

Les millorestecnològiquesofereixen unes

experiènciesaudiovisuals

inimaginablesfa uns anys

i no són, en capcas, reproduïbles

a la llar



va. Una renovació completa de tota la parttecnològica i de mobiliari que implica enmolts casos la intervenció d’empreses inte-gradores que donen resposta conjunta atotes aquestes necessitats, com seria el casde la veterana Kelonik, que ha estat la granprotagonista de les instal·lacions de lessales de cinema del nostre país i d’Espanya deles darreres cinc dècades i que compta ambuna marca pròpia de sistemes d’àudio, K.C.S.,amb una gran projecció també al Brasil.

Unes millores tecnològiques que ofe-reixen unes experiències audiovisualsinimaginables fa uns anys i que no són, encap cas, reproduïbles a la llar, per molt bonsi costosos equips que es tinguin a nivell depantalla i equip de so. Aquesta experiènciacinematogràfica viscuda dins la sala és undels actius que motiven i motivaran milionsde ciutadans a anar al cinema i no de mane-ra excepcional.

1

2

EL FUTUR DE L’EXHIBICIÓ CINEMATOGRÀFICA S’ESCRIU EN PLURALLa diversificació de models de cinema ésuna realitat que s’ha anat consolidant enels darrers anys. No tot són cinemes multi-sala de grans estrenes ni totes les multisa-les tenen el mateix tipus d’oferta, ni lesmateixes característiques tècniques. Unfutur amb múltiples opcions aquí i a totaEuropa, resultat que “els exhibidors conti-nuen innovant i responent als interessosdel seu públic, gràcies a l’ús de les eines d’a-nàlisi de dades i de les interaccions d’abansi després d’haver anat al cinema. Una cons-tant reinvenció que continua desmentintels detractors de les sales de cinema”, enparaules de Laura Houlgatte, directorageneral de la UNIC, l’entitat internacionalorganitzadora dels CineEurope.

Hi hauria quatre grans factors quemotiven, que són elements clau del seuatractiu: el contingut, però aquest ja no ésexclusiu de les sales a partir de l’entrada enescena de les plataformes de contingutsaudiovisuals; l’excel·lència de l’experiènciaque ofereix la tecnologia, que és molt cara;la socialització de l’experiència, de compar-tir-la; i tot allò que envolta la mateixa salade cinema com a punt de trobada, l’espai iels seus serveis, com pot ser l’oferta de bari restauració.

Camilo Tarrazón, president del Gremid’Empresaris de Cinema de Catalunya, queagrupa la majoria de sales del nostre país,assenyala el nou paper de l’exhibidor coma prescriptor: “Fora dels blokbusters –elsgrans èxits de taquilla–, la resta de l’anytens la necessitat de fidelitzar els teusclients, amb l’ús del màrqueting per fer arri-bar missatges expressament vinculats alscontinguts elegits; de dotar de personalitatel cinema i de vincular-lo als seus públics,per exemple amb ofertes creuades entrecinema infantil amb pel·lícules pensadesper a un públic més gran o amb programa-ció de continguts no cinematogràfics comconcerts, ballets... Uns continguts que fanque les sales de cinema siguin percebudescom a rellevants per l’espectador. El cine-ma és una opció d’oci prèmium que rivalit-za amb les altres opcions d’oci que té tot-hom al seu voltant”.

Pel que fa a tendències, Tarrazón apun-ta a les sales PLF (Premium Large Format),que prioritzen els factors experiencial i d’es-pai a partir de grans inversions en les

1. Els cinemes Girona són un cas d’èxiten l’organització d’esdeveniments, mostres i festivals vinculats amb el món del cinema.

2. Els cinemes Texas han consolidat unmodel de fidelització del públic gràcies a una programació alternativa a la majoriade pantalles de Barcelona.


3

4

ràdio, les coses canvien però continuen iamb força”, diu, posant com a exempleque “Netflix està buscant ara sales de cine-ma per estrenar les seves pel·lícules”.“Tothom que conec que ha vist Roma enuna sala de cinema li ha agradat. Tothomque la va veure a casa, no. És una pel·lículaper veure en pantalla gran”, exemplifica.

A prop dels Cinemes Girona, fa cincanys reobrien els Texas al barri de Gràcia dela mà del cineasta Ventura Pons, amb unèxit consolidat de públic com ho demostrenels 4 milions d’espectadors assolits el 2018.L’aposta dels Texas com a cinema de rees-trena –“bo, bonic i barat”, en paraules deVentura Pons– passa també per una ofertadiferenciada “que el públic sap apreciar”,davant una oferta de les majors“que només

instal·lacions i els equipaments d’imatge iso. En tindríem exemples ben propers ambla Sala Dolby de la Maquinista, o les sales4DX (dotades d’efectes de moviment i d’al-tres a les butaques) i Screen X (amb panta-lles de projecció laterals a la principal ofe-rint un angle de visió de 270 graus) delsCinemes Filmax Gran Via. Juntament ambels equipaments i espais, algunes iniciativesencara per arribar al nostre país, com elSecret Cinema, proposen l’organització degrans muntatges exteriors, vinculats a latemàtica del film, als quals els espectadorsesdevenen part integrant de l’esdeveni-ment. En tots aquests casos, el repte ésassolir un retorn econòmic que passa pergrans volums d’entrades, impensables forade les grans ciutats.

Com apuntàvem abans, no tot són mul-ticines en grans centres comercials, sinó quehi ha altres models que funcionen i tenen unllarg recorregut per endavant. Un d’ells és eldels Cinemes Girona, que el març de l’anyvinent celebraran el 10è aniversari. Unaarrencada en plena crisi econòmica que nova espantar els seus impulsors. ToniEspinosa, productor i responsable d’aquestscinemes, explica que la clau del seu èxitrecau “a defensar la diversitat” de la sevaoferta. “No aportaríem res a la ciutat si fés-sim el que fan els altres. Per això hem apos-tat pel cinema europeu, l’asiàtic i el llatinoa-mericà, així com per les produccions locals”,remarca. I al costat de l’oferta cinematogrà-fica, els Girona “estan oberts a la ciutat”:organitzen 22 esdeveniments a l’any –festi-vals, mostres–vinculats al món audiovisual i,a més, cada dia fan una acció: des d’organit-zar una exposició pictòrica fins a fer una pro-jecció d’un film per recollir fons per a malal-ties minoritàries.

Espinosa també defensa la necessitatque “cada cinema ha de buscar la seva per-sonalitat”, així com apunta una reflexió acompartir per tot el gremi d’exhibidors: “Elscinemes hem de defensar que som el dar-rer reducte que fa possible gaudir d’unespectacle audiovisual sense que ningú etmolesti. Quina diferència entre veure unfilm a casa o a una sala de cinema! Oferimhora i mitja per desconnectar-te del telèfoni ser lliure i feliç”.

El responsable dels cinemes Gironaapunta que “abans era tot més fàcil per al’exhibició cinematogràfica, però ara hi hanoves oportunitats al negoci. Com a la

3. El Cine Ideal, de 1911, exemplifica l’aposta per fer de les sales de cinema

uns espais d’oci cultural singulars: façanes espectaculars i interiors

espaiosos i amb còmodes butaques, a l’estil dels grans teatres de l’època.

4. Cinema Catalunya, de Ribes de Freser. Inaugurats el 1900,

continuen en funcionament gràciesa l’esforç dels Amics del Cinema

de la Vall de Ribes.


“

“

Abans era totmés fàcil per a

l’exhibiciócinematogràfica,

però ara hi hanoves oportunitats

al negoci.Com a la ràdio,

les coses canvienperò continuen

i amb força

sap atraure per alguns títols o directors enconcret”. A diferència de l’oferta general, elsTexas programen “pel·lícules més properes,resultat del desig del seu director d’explicaruna història, ja sigui francès, alemany o llati-noamericà”.

Els Texas fan una defensa de la VO delsfilms, que fa que s’hagin dotat d’un equipque elabora els subtítols en català de totesaquelles pel·lícules que els arriben sense. Enaquest sentit, Pons alerta que “falta norma-litzar la llengua catalana als cinemes”.

LES SALES DE CINEMA: IMPRESCINDIBLES DEMÀ PER AL NEGOCI CINEMATOGRÀFIC?Camilo Tarrazón apunta que, per primercop a la història d’aquesta indústria cultu-ral, hi ha dos models “antagònics de distri-bució de pel·lícules”. En primer lloc, “el queexistia des de l’inici, que és un model con-trastat, que agrega valor econòmic, organit-zat per diferents finestres seqüencials –desde l’estrena en sala fins a l’arribada alscanals de televisió– i que ha anat funcio-

nant, amb un creixement de públic a nivellmundial de més d’un 40% en els darrerscinc anys, el qual suposa aproximadamentla meitat del negoci de les pel·lícules trans-accionals que es venen”. I, en segon lloc,“un model que aporta un valor artístic queno ofereix l’altre”. L’altre al qual es refereixTarrazón és el dels models d’accés IP alcinema per subscripció (OTT, IPTV...), que“no és pas un model que generi valor alfilm. De fet, la producció de pel·lícules esde-vé un cost del seu servei. I donat l’enormecatàleg de continguts disponibles, que faque només uns quants siguin exitosos, ésun model igual d’ineficient que l’altre”, pelque fa a poder oferir notorietat a una quan-titat elevada de films en un mateix períodede temps.

Sí, el cinema a les sales d’exhibició ésuna potent i sòlida realitat avui i tambédemà. Però, malauradament, no podemdir el mateix del cinema en català. I lesperspectives immediates no apunten acap canvi en positiu al respecte. Però aixòmereix un altre article per analitzar-ho.

5

5. La Sala Screen X dels cinemes Filmax Gran Via ofereix una visióopcional de 270 graus gràcies a la seva triple pantalla, amb dues delaterals més la principal.


RogerLoppacherVerificació de l’edat per protegir elsmenors dels continguts pornogràficsEs tracta d’una tempesta perfecta: nens inenes reben el seu primer mòbil als 12anys –fins i tot abans–, miren contingutsaudiovisuals sense supervisió adulta i tenena la seva disposició, sense filtres, una allaude continguts pornogràfics, alguns especial-ment violents i marcadament sexistes.

Les dades sobre hàbits de consum sónpreocupants. Segons l’estudi Nueva porno-grafía y cambios en las relaciones interper-sonales, presentat el mes de juny passat perla xarxa Jóvenes e Inclusión i la Universitatde les Illes Balears, un de cada quatre joveses va iniciar en el consum de contingutspornogràfics a Internet abans dels 13 anys iel primer accés s’ha avançat als 8 anys.

Això és així perquè actualment tenimun doble sistema audiovisual, en el qual hiha, per una banda, uns mitjans audiovisualstradicionals fortament regulats i, per l’altra,un univers audiovisual dependentd’Internet amb una regulació més feble. Elque és essencial és garantir la protecciódels infants i dels adolescents, amb inde-pendència del canal pel qual els arriben elscontinguts.

El Regne Unit ha estat el primer país aassumir aquest repte i ha dissenyat un sis-tema de verificació d’edat per tal que elscontinguts pornogràfics a Internet noméssiguin accessibles a les persones adultes. Elprojecte està regulat per la Digital EconomyAct 2017. Estava previst que entrés en vigorel 15 de juliol passat, però finalment s’haendarrerit sis mesos perquè la legislaciórequereix una comunicació amb la UnióEuropea, que no s’havia produït.

Considero que el model britànic és unabona iniciativa, atesa la resistència de lesgrans empreses de difusió de contingutspornogràfics a establir murs robustos deverificació d’edat en els seus continguts. El


““El que és essencial és

garantir la protecció

dels infants i dels adolescents,

amb independència

del canal pel qual els

arriben els continguts

model britànic assumeix que és unabatalla perduda intentar limitar els con-tinguts en origen i que la solució passaper geolocalitzar les cerques fetes desdel seu territori i aplicar-los un sistemade verificació d’edat.

Lògicament, cal preservar la privaci-tat de les persones majors d’edat quevolen consumir pornografia, que és unaactivitat legal. Així, al Regne Unit el siste-ma de control serà implementat per dosorganismes: la British Board of FilmClassification (BBFC) verificarà l’edat deles persones consumidores i laInformation Commissioner’s Office (ICO)en garantirà la privacitat. La idea és veri-ficar edats, no identitats.

El sistema de verificació de l’edat,anomenat Age-verification Regulator, haestat creat per la indústria i compta ambel vistiplau del govern britànic. Un copaquest sistema entri en funcionament ies consolidi, serà molt interessantimportar-lo a Catalunya, on es podriaaplicar, en una primera fase, per la viade l’autoregulació i, posteriorment,

incloent-lo en la pròxima revisió de laLlei 22/2005, de 29 de desembre, de lacomunicació audiovisual de Catalunya.

El Consell de l’Audiovisual deCatalunya (CAC) va encarregar al Centred’Estudis d’Opinió una enquesta d’hàbitsde consum audiovisual. Les dades, quevam presentar el mes de juny passat,mostraven clarament que els dos temesque més preocupen les famílies pel quefa a l’ús d’Internet per part dels seus fillseren, per aquest ordre, el contacte ambestranys i el consum de contingutinapropiat.

Crec que davant el fenomen de l’e-closió de continguts pornogràfics sensefiltres per edat a Internet cal exigir a lesplataformes que implementin un siste-ma basat en la verificació de l’edat, quepermeti garantir la protecció delsmenors davant d’aquest tipus de contin-gut, alhora que es preserva la privacitatde les persones.

Roger Loppacher és el president delConsell de l’Audiovisual de Catalunya


RosaRomàCreativitat, canvi i sostenibilitatLa gestió de marques i la comunicació són sinònims detransformació permanent. Avui més que mai. Proliferenels punts de contacte i irrompen a l’alça valors que enshan de portar cap a un model més eficient i sostenible entots els sentits.

Si serem competitius o no ho determinarà la nostracapacitat per ser híbrids i interdisciplinaris. Tenir la capa-citat de ser permeables al que ens envolta i veure lainnovació com una inversió en coneixement profund ien capacitat disruptiva orientada a resoldre necessitatsno resoltes fins ara. No com un maldecap. Només aixícrearem valor i podrem avançar i ser pioners en el nos-tre sector. Alguns professionals i algunes companyies,tot i vendre creativitat i innovació, es resisteixen al propicanvi i poden haver sobreviscut per inèrcia i manca d’ex-pertesa per part d’algunes empreses i institucions. Peròla inèrcia s’acaba més aviat que tard en un món on ésl’individu ciutadà qui acaba determinant els resultatsd’una empresa i on els professionals del màrqueting i lacomunicació tenen les portes obertes al coneixement.La transformació constant perseguint millorar resultats,doncs, és l’evolució natural. En aquest context, l’accés alconeixement, el pensament positiu, el sentit crític, elsvalors sòlids i la creativitat són elements crucials a l’horad’impulsar idees que comportin impacte transformador.

Però, a més, necessitem reflexionar i entendre quinés i quin ha de ser el rol de les marques a la societat i ala vida de les persones més enllà del valor del producte.El perquè forma part del propòsit del seu creador i ésen els valors més intrínsecs del mateix: el seu model denegoci, els seus empleats, els seus productes i el seucompromís amb la societat per millorar algun aspectede la vida de les persones i del món. Però, a més, elperquè de la marca ha d’analitzar-se amb visió científicacom a agent dotat de vida i part indestriable del nostreecosistema. Si les marques tenen personalitat pròpia ivida més enllà del propòsit d’identificació d’un produc-te o servei, també han de tenir drets i deures com aéssers vius. Parlem de l’impacte que genera en la nos-tra societat i les nostres vides l’existència d’intel·ligènciaartificial. Aprofundim, doncs, el debat, més enllà de latecnologia, en com les marques estan dotades avuid’intel·ligència, identitat, capacitat comunicativa i rela-cional, cicle de vida i impacte social, mediambiental icultural. Les marques impacten en les persones i elmedi de forma transversal al llarg de tot el cicle de vidade la pròpia marca i generen canvis que transcendei-

xen. Innovar vol dir també redefinir processos perimpactar en les persones de forma més transversal al’especificitat del seu propòsit natural. Vol dir no perdrede vista la voluntat de creació de valor i anar més enllàde la creació de riquesa. Qui més doni de manerahonesta i sincera, més retorn tindrà de la mateixasocietat.

I és d'esperar que aquesta presa de consciènciahagi arribat per quedar-se. No és un insight passatger.No és una tendència tàctica. Sense una societat i unmón més habitable on conviure, no hi ha negoci per-durable que valgui. L’egoisme és curtterminista i la sos-tenibilitat de la civilització ens diu que hem de sergenerosos perquè ja ens ha mostrat que tenim moltslímits al límit.

El model està en mutació constant, sí. Però lainversió en les marques i comunicació, sigui quinasigui la forma que pren, es manté. Un fet que confir-ma la importància del sector malgrat les previsiblesturbulències.

Rosa Romà és degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya


Francesc-MarcÁlvaro

per Quim MiróFotografia d’Enric Albarracín

“El món de les xarxes ha distorsionat el principi d’opinari l’ha convertit en un escenarimés propi d’una barra de bar”

Al cor de Vilanova i la Geltrú, Francesc-Marc

Álvaro ha trobat el seu espai ideal per escriure

els seus articles als mitjans de comunicació. Viu

a tocar de l’església, que també té campanar i

es fa sentir a cada hora. Després de superar les

escales de l’edifici, Álvaro ens espera al replà

amb la porta oberta. La conversa és al seu

despatx, un lloc senzill però amb molta

personalitat. Estanteries plenes de llibres i una

taula blanca amb un ordinador amb una

pantalla de mida generosa. Durant més de dues

hores, Álvaro parla d’allò que més l’apassiona:

la comunicació i el periodisme.


Francesc-Marc Álvaro és unade les veus que reflexiona

l’actualitat política a Catalunya,des de La Vanguardia fins a lesrevistes El Temps, Serra d’Or o

l’Esguard. Llicenciat enCiències de la Informació per la

Universitat Autònoma deBarcelona, tot i que abans ja

s'havia iniciat en la tasca com aperiodista publicant articles alDiari de Vilanova, entre altres

publicacions. Ha treballat aldiari Avui i a El Mundo de

Catalunya i actualmentcol·labora amb diversos mitjans

del país. És professor a laFacultat de Ciències de la

Comunicació Blanquerna de laUniversitat Ramon Llull. En la

seva trajectòria professional haestat distingit amb el Premi

Nacional de Periodisme (1994),el Premi Recull, el Premi Serra iMoret i el Premi Ibáñez Escofet.

Francesc-Marc Álvaro és unade les veus que reflexiona

l’actualitat política a Catalunya,des de La Vanguardia fins a lesrevistes El Temps, Serra d’Or o

l’Esguard. Llicenciat enCiències de la Informació per la

Universitat Autònoma deBarcelona, tot i que abans ja

s'havia iniciat en la tasca com aperiodista publicant articles alDiari de Vilanova, entre altres

publicacions. Ha treballat aldiari Avui i a El Mundo de

Catalunya i actualmentcol·labora amb diversos mitjans

del país. És professor a laFacultat de Ciències de la

Comunicació Blanquerna de laUniversitat Ramon Llull. En la

seva trajectòria professional haestat distingit amb el Premi

Nacional de Periodisme (1994),el Premi Recull, el Premi Serra iMoret i el Premi Ibáñez Escofet.


Vostè va començar l’ofici de periodista deben jove publicant articles al Diari deVilanova. Des de la seva experiència per-sonal, creu que la premsa de proximitatés la millor escola per a la formació defuturs periodistes?La premsa de proximitat que vaig conèixerquan jo era jove no és la mateixa d’avuiperquè aleshores només existia el paper,la ràdio i, de forma embrionària, la televi-sió. Ara, la majoria de la premsa local ésdigital i es treballa molt diferent. Com aconcepte, la premsa de proximitat tégrans virtuts que fan que sigui una escolade formació per descobrir aspectes bàsicscom observar, moure’s i preguntar. Però,al mateix temps, també té dificultats, quemolt sovint no subratllem. El fet que elperiodista estigui tan lligat a un entornque, majoritàriament, és petit, on hi hapressions dels petits poders, no deixa deser un obstacle o un condicionant mésacusat respecte del gran periodisme on totes dilueix perquè té una altra dimensió.No té el mateix impacte que un redactorde premsa local tingui un regidor en con-tra que un redactor de premsa d’abastnacional pel que fa a un conseller. El segonté més instruments per eludir-ho.

Com han de resistir els mitjans d’àmbitlocal davant d’aquest escenari de precarie-tat laboral i econòmica que viu el sector?Si ho sabés, em dedicaria a la consultoria iestaria forrat! La revolució digital ha pro-vocat un canvi espectacular en el món delperiodisme i la comunicació. Tot i que esconserva l’essència, hi ha hagut una deva-luació dels salaris i, per tant, de la captacióde talent, que són les persones. Per tant,ara aquells que obren una nova capçaleraho fan pagant poc pel talent que es neces-sita i això provoca un bucle que és difícil deresoldre i que fa que molts dels projectesacabin més aviat del previst. L’arrencadainicial se sustenta des de la il·lusió i elvoluntarisme però només serveix per ferun sobreesforç a l’hora de posar-ho enmarxa. L’obertura de digitals ha fet que elscostos per a les empreses siguin molt mésbarats. L’estalvi del paper en un digitalhauria de ser una partida destinada apagar bé els periodistes, però això nopassa. A la gent l’has de pagar dignament iaquest és l’angle mort que viu el sectoractualment. He conegut alguns casos deprojectes interessants que no acaben dequallar perquè surten molt forts però aca-ben sent projectes amb una sabata i una

“La revolució digital ha provocat un canvi espectacular en el món del periodisme i la comunicació. Tot i que se’n conserva l’essència, hi ha hagut una devaluació dels salaris i de captació de talent. Els que aposten per un projecte de tres cèntims acabaran fent, alhora, un projecte periodístic de tres cèntims


espardenya. Els que aposten per un pro-jecte de tres cèntims acabaran fent, alho-ra, un projecte periodístic de tres cèntims.

Té més mèrit la capacitat de resistènciaque tenen els mitjans d’àmbit local que laresta?Tot té a veure amb l’escala a la qual perta-nys i és un negoci que ha d’ajustar-se. En lamesura que un projecte de comunicaciólocal connecta, capta els anunciants i trobales sinergies al territori acaba fent un pro-jecte sostenible. Hi ha societats més dinà-miques i altres més passives a l’hora d’a-companyar aquell projecte determinat. ACatalunya hi ha un ventall de projectesmolt divers.

Darrerament hi ha un seguit de mitjansde comunicació que estan fent mans imànigues per combatre la situació precà-ria que viu el sector a Catalunya. Des delseu punt de vista, quin diagnòstic enfaria?Soc professor de periodisme, però no pasun expert en el negoci de la comunicació.Diré una cosa que tothom sap: el modelde negoci ha canviat molt i no sabem capon anem. Hi ha moltes fórmules per ferrendible un mitjà i tothom va fent prova-tures sobre la marxa. El problema és que,arran de la revolució digital, el periodismeha acostumat a oferir uns continguts defranc i ha canviat la mentalitat del recep-tor. Com justifiques, aleshores, que darre-re d’aquella informació hi ha esforç, dedi-cació i talent? El món periodístic s’ha fetun autogol quan ofereix els contingutscom l’aire que respirem i això ha estat unerror estratègic monumental.

Els gurús de la comunicació pronostiquenque el paper s’extingirà l’any 2030. Vostès’apunta a aquest relat?No soc un gurú, soc periodista i consumi-dor de mitjans. Des de la meva pròpiaexperiència com a lector, compro moltmenys paper que fa uns anys i llegeixobàsicament des dels formats electrònics.Ara bé, la meva experiència en paper o ensuport electrònic no té res a veure. I conti-nuo pensant que l’aproximació de la reali-tat que em dona el paper és molt diferentde la que m’ofereix el digital. No pas desd’un sentit apocalíptic o des de la nostàl-gia. I en aquesta diferència hi ha elementsrellevants de qualitat. Quan llegeixo enpaper tinc la sensació d’entendre millor eldiscurs global del diari. La concepció del


En els mateixos pronòstics que li citavaabans, s’apunta que d’aquí a un tempsno gaire llunyà els diaris passaran de sor-tir cada dia a fer-ho tres o quatre cops ala setmana. Ho veurem?És molt probable. Actualment no hi ha resmés obsolet que un mitjà en formatpaper. Quan surt al matí, el que llegeixesja fa moltes hores que ha passat. Per aixòcada cop els diaris ofereixen contingutsmés de revista.

Quin paper hi juga la revolució digital entot plegat?Estem en un moment en què la digitalitza-ció ens canvia no només la manera d’actu-ar sinó de pensar. Internet ho ha modificat

absolutament tot. Això ho llegiria dins delparadigma de l’acceleració, ja que hi hahagut una acceleració progressiva de lahistòria. Des de la descoberta de l’escriptu-ra no hem parat d’accelerar la comunica-ció. L’aparició de la impremta, la ràdio i latelevisió van ser factors que van provocaraquesta acceleració. Ara bé, l’entorn digi-tal no només ho accelera sinó que ho mul-tiplica i ho expandeix fins a l’infinit. Aquestfactor canvia la manera de pensar perquèla revolució és mental.

Aquesta acceleració pot acabar afectantla naturalesa humana a llarg termini?La meva generació –la de la Transició– hanascut abans de la revolució digital. En

món la interpreto millor des del paper.Quan llegeixo aquest mateix diari des de latauleta digital o el mòbil es veu interrom-put per l’entrada d’un correu electrònic,un missatge de Whatsapp d’un amic o untuit. Jo que he crescut des del paper hovisc d’aquesta manera, però potser elsmeus fills aquesta experiència la tindrandiferent. No descobreixo res. Quan consu-meixes un mitjà electrònic llegeixes flaixosi l’aproximació al món és una altra. Elpaper et dona una altra respiració i unaltre pensament. Jo penso d’una maneradiferent quan llegeixo en paper de quanho faig a través del mòbil o de la tauletadigital. Les dues són vàlides, però decadascuna en trec algunes coses.

“A Catalunya hi ha un cert minifundisme en el món digital. Hi ha un seguit de mitjanspetits, que fan el mateix i que s’adrecen a un mateix públic, que haurien d’entrar en una lògica de fusió. Fins a quin punt aquest escenari és sostenible?


canvi, la dels nostres fills és la generacióque s’ho ha trobat. Caldrà veure com pen-saran i com actuaran. És un canvi relle-vant, perquè no és tant un canvi en elshàbits sinó en la manera de pensar i deveure el món, de relació entre el jo i elmón. L’omnipresència de les pantalles can-via la relació amb el món, la relació ambels altres i amb tu mateix. El mòbil ens haalterat el concepte d’identitat, no en elsentit de gènere, religiós i nacional sinó enel sentit fonamental de qui soc jo per alsaltres. Perquè ara soc un jo virtualitzat isense silenci. Abans tancaves la porta decasa teva i aquest jo entrava en repòs,però ara el teu jo continua actiu perma-nentment. I això té a veure amb la privaci-tat. Aquest valor s’ha perdut totalmentdes de l’esclat de les noves tecnologies.Whatsapp, Instagram i Twitter provoquenque la confusió entre allò públic i allò pri-vat sigui molt alta. Això provoca un aug-ment del soroll i una confusió que devalu-en la comunicació més rellevant.

Que el digital guanyi el paper és per unaqüestió purament econòmica per als mit-jans tradicionals i de comoditat per alslectors?Les dues coses. Hi ha un factor més obso-let que el paper, que és la distribució.Veure furgonetes carregant piles de paperde diari amunt i avall és el que ha quedatmés tocat. Ara s’imposa una nova realitat:fent un clic a la tauleta digital o al mòbildes del sofà de casa tens aquell productesense la necessitat de moure’t. I aquest ésel factor de la comoditat. Qui no ha viatjatpel món buscant un diari concret en unquiosc o en una llibreria? Jo, de jove,somiava a tenir tots els diaris del món acasa. Ara ho tinc a través de la tauleta. Ésun fenomen fascinant.

Amb l’esclat d’Internet i les xarxessocials, els darrers anys han aparegutmolts mitjans digitals a Catalunya. Creuque estem en una etapa d’hiperinflaciómediàtica?Ara hi ha un cert minifundisme en el móndigital. Grups editorials que fan un produc-te semblant i que són negocis molt petits.Ara bé, fins a quin punt aquest escenari éssostenible? Ho haurien de respondre elsque s’hi dediquen. Però a Catalunya hi haun seguit de mitjans petits, que fan elmateix i que s’adrecen a un mateix públic,que haurien d’entrar en una lògica defusió. Crec que hi ha un abús de web de

temàtica generalista i, en canvi, hi ha unamancança de portals web especialitzats.

Com conviu una capçalera o una empre-sa editora que fa pagar per un diari depaper i, en canvi, el lector llegeix els con-tinguts de forma gratuïta a Internet? Finsa quin punt la informació perd valor quanes lliura gratuïtament? És un debat obert a totes les empreses.Ningú ha trobat la fórmula màgica. És l’a-nar fent. Hi ha una distorsió del valor i totplegat és un contrasentit. Hi ha una desna-turalització d’allò que fem i aleshoresnecessitem estratègies de revaloritzacióper posar en relleu que allò que fem ésmolt bo. Però és un debat molt complex.

En l’àmbit radiofònic, el lideratge deRAC1, l’embranzida de Catalunya Ràdio il’activisme de Josep Cuní a la SER garan-teixen més estabilitat que no pas enaltres àmbits com en l’escrit?La ràdio és molt més accessible perquè elreceptor no necessita un hàbit de lecturao d’alfabetització d’una llengua. Catalunyaha sabut fer unes apostes complementà-ries i plurals que han generat un noupúblic que han captat RAC1, CatalunyaRàdio o la SER. De tots els mitjans genera-listes, la ràdio és el mitjà que et dona unaproximitat més alta entre el públic i l’en-torn. I això fa que hi hagi un valor afegit decompetitivitat entre les tres emissoresmés escoltades en català.

Un dels valors en la comunicació i, sobre-tot, en el periodisme és el factor de laimmediatesa. Creu que amb l’ús de lesxarxes socials, però, s’ha accelerat encaramés allò d’anticipar-se a la competència ique, conseqüentment, hi ha menys capa-citat de contrastar la informació?Ara mateix passa massa sovint. Hem obli-dat que el periodisme no només es basaen la immediatesa, sinó que s’ha de publi-car bé i contrastar. Això fa que es rebaixi laqualitat i, en molts casos, no es contextua-litza o, fins i tot, el periodista no entén ni elque està explicant. L’estratègia d’algunsmitjans de fer el minut a minut és bonaperò té un problema: en funció de la com-plexitat dels fets, el narrador no sap el queestà explicant. El periodista, abans d’es-criure o fer un stand up, ha de tenir lacapacitat d’entendre prèviament el quepretén explicar. Si no és així, estarà incom-plint un axioma bàsic del periodisme: com-prendre abans d’explicar. I això passa, i es


nota. I el que arriba a l’altra costat és ungarbuix absolut.

Quina convivència té com a usuari a lesxarxes socials?Soc força actiu a Twitter, tot i que moltmenys de quan vaig posar en marxar elmeu perfil. He descobert que és un canalcomplex de comunicació i intento evitar lesdiscussions a les xarxes. Defujo de la batallaconstant perquè no tinc temps i provocaun desgast. Hi ha molt discurs de mercena-ri i de trols. Tots hem pensat algunmoment a sortir-ne. Però, alhora, hi ha lec-tors interessants que llegeixen els teus arti-cles i és d’agrair.

Vostè és professor a la Facultat deCiències de la Comunicació Blanquerna dela Universitat Ramon Llull. Com hi aterrenels futurs periodistes i quins canvis ha per-cebut en els estudiants respecte de pro-mocions anteriors?Seria molt estrany que no fos així. El darrerquart de segle ha estat marcat per unseguit de canvis que també s’han vist tra-duïts a les aules. Quan vaig començar a ferdocència a la universitat, Internet s’anome-nava autopistes de la informació! Enaquests anys ha canviat la societat, les uni-versitats, els professors i els estudiants. Heguanyat en experiència i coneixement i heperdut en capacitat d’estar més connectaten el moment actual. Hi ha estudiants quetecnològicament tenen molts més coneixe-ments que el mateix professorat. Ara bé,els alumnes d’avui tenen habilitats dife-rents que els de promocions anteriors. Elcanvi més rellevant és l’atenció, i té a veureamb el que explicava sobre l’acceleraciódel món. Abans, en una classe d’una hora imitja de durada els alumnes aguantavenmés la lliçó. Actualment, és un formatduríssim per a tothom. L’atenció és la frac-tura més tangible que tinc avui amb elsmeus estudiants, la qual té a veure amb lavivència de la relació amb el temps i l’espai.

Quina incidència pot tenir com a docentdes de les aules en la formació dels futursperiodistes?El concepte del professor i de la universitats’ha diluït molt. Ara la gent fa l’aprenentat-ge a través de tutorials a Internet. Des d’a-prendre a cuinar una truita, a escriure unatesi o fer un programa de ràdio. Això haprovocat que tothom es pensi que ho potfer tot i fàcilment, cosa que té a veuredirectament amb la manca d’esforç en l’a-

prenentatge. Avui, en matèries humanísti-ques hi ha una tendència a infravalorar elscontinguts. Hi ha una idea equivocada queuna persona amb un mòbil és periodista.És un malentès molt gran. Aquell queenregistra unes imatges i les fa circular perles xarxes no fa de periodista sinó queactua de font. Tothom pot actuar de fontperò no tothom pot fer de periodista. Sentuna mica crític, potser els periodistes hemcontribuït a aquesta confusió.

A banda de cronista i d’opinador, ha escrituna munió de llibres amb Catalunya coma fil conductor. Ha escrit de PasqualMaragall i de Jordi Pujol. En quin lloc de lahistòria del país se situaran els dos expre-sidents de la Generalitat amb el pas delsanys?Són dues figures molt rellevants després dela mort de Franco. Dos polítics d’un grancarisma que van estar enfrontats però queencarnaven la pluralitat de Catalunya. Pujolés el constructor de l’autonomia i Maragallde la Barcelona dels Jocs Olímpics. La con-fessió de Pujol en relació amb l’herència nodeclarada i a l’estranger fa que presenti elseu discurs moral com a enganyós. QuanPujol menteix, la figura de líder espirituals’enfonsa. Què quedarà de Pujol? L’obra degovern. És l’impulsor del model de l’escolacatalana, de la sanitat pública, de TV3 odels Mossos d’Esquadra, i això és palpable.El llegat moral queda esquerdat i el llegatpolític l’analitzaran els historiadors. IMaragall té la gran intuïció de situarBarcelona al centre del món i, sobretot, sapconvertir Barcelona en una idea atractiva. Id’aquesta idea encara se’n viu. Quan éspresident de la Generalitat intenta resoldreel conflicte històric català impulsant el nouEstatut. No se’n va sortir perquè el TribunalConstitucional ho va tombar.

Pujol i Maragall van ser dos polítics dereferència a Catalunya i de llarga durada.En pocs anys, la Generalitat ha tingut trespresidents: Mas, Puigdemont i Torra. Noté la sensació que, des de fa uns anys, totpassa molt ràpid, tot és efímer i tenimmassa pressa?Vivim en una acceleració política arreu delmón. En el cas del Procés he estat molt crí-tic amb el fet que el lema hagi estat el“tenim pressa”, perquè considero que lapolítica es fa amb la gestió intel·ligent deltemps. De vegades hi ha la necessitat decórrer, però no sempre has d’anar de pres-sa. I aquest ha estat l’error més rellevant.


La situació política dels últims anys aCatalunya també ha tingut incidència enel relat dels mitjans de comunicació. Comgestionen o han de gestionar els consellsde redacció la independència editorial enun context tan polititzat com el queestem vivint?Tots els mitjans tenen una tendència, peròhan d’evitar el sectarisme. Aquesta ten-dència es pot exercir d’una manera obertao sectària. Qualsevol mitja té una tendèn-cia determinada. Si això el porta a desfigu-rar els fets, serà sectari. En canvi, si elporta a no fer-ho, explicar-ho des del seupunt de vista sense trencar el pacte amb laveritat, serà un mitjà que farà bé la sevafeina. Aquesta és la frontera. El món digitalha afavorit la polarització. I això condueixal sectarisme.

Vol dir que els mitjans digitals tendeixenal sectarisme?No és això. Em refereixo al fet que, en lamesura que es busquen públics de temàti-ca més viva i calenta, s’afavoreix una nar-rativa que porta cap al sectarisme. És a dir,a la notícia no comprovada i a l’opinió queinsulta més que argumenta. Amb això

tampoc vull dir que en els mitjans tradi-cionals de paper no n’hi hagi, però el digi-tal afavoreix la trinxera. Ara bé, la fakenews més gran de la història a l’Estatespanyol no la va donar un mitjà digitalsinó El Mundo, un mitjà de paper que vasostenir que l’autoria de l’atemptat del’11-M del 2004 a Madrid era ETA i no pasel jihadisme.

Vostè acaba de presentar el seu darrerllibre: Assaig d’una revolta. Les claus delprocés català (Pòrtic, 2019). I en la pre-sentació va dir que “no volia un llibre pera creients ni per a ressentits”. En el con-text en el qual vivim, en què tothomsembla obligat a posicionar-se, com sesitua en la centralitat?Em defineixo en cada paraula que escric.Llegint els meus articles sabreu qui soc. Elllibre és un intent d’explicar i d’entendreun procés encara opac. D’entrada soc ciu-tadà català, favorable al fet que hi hagi unreferèndum d’autodeterminació aCatalunya i que, en cas de celebrar-se, jovotaré que sí. Ara bé, jo soc periodista i noactivista. Quina és la diferència? Un acti-vista defensa una causa i el centre de la

seva acció és que la causa prosperi. Encanvi, el periodista ha d’explicar la realitat,lliguin o no els fets amb la seva ideologia.He intentat explicar el procés no pas comm’agradaria que hagués anat sinó com haanat. Soc crític amb l’independentismeperò també amb l’Estat espanyol, sobre-tot per l’ús de la violència d’una manerainacceptable.

El més difícil en l’exercici d’opinar sobrel’actualitat és tenir la capacitat d’extreu-re’s del soroll i escriure amb el cap fred?Pots opinar si has fet l’esforç previ decomprendre, i pots comprendre si has fetl’esforç previ de tenir els fets contrastats.Majoritàriament, tothom pensa que l’opi-nió periodística permet dir tot allò que vul-guis i això no és cert. De vegades semblaque en l’opinió es pugui prescindir delsfets, però jo crec que s’ha de fonamentarl’opinió a través del coneixement de larealitat. Perquè això acaba sent el perio-disme. La meva opinió és una mirada per-sonal fonamentada en els fets. El món deles xarxes ha distorsionat el principi d’opi-nar i l’ha convertit en un escenari méspropi d’una barra de bar.


DanielCondeminasTot a Madrid?

El que cal són diners

–molts més diners

dels que es destinen

ara a la indústria

audiovisual–

i polítiques clares

que alineïn el conjunt

del sector per fer

de Barcelona,

de Catalunya, una de les

capitals de la producció

audiovisual del sud

de la Mediterrània

“

“Fa uns mesos, enmig d’una taula de debat titulada“Cinema, televisió i plataformes” que es va organit-zar durant la 3a edició del Sant Jordi BCN FilmFestival, Vicent Sanchis llançà un missatge d’alarma:“A Barcelona es produeix menys”. El director de TV3argumentà aquesta situació pel procés d’instal·lacióa Madrid de les factories de producció de les plata-formes audiovisuals –llavors ja hi eren les deMovistar+ i Netflix– en detriment de Barcelona. Unprocés de concentració de la producció audiovisualque Sanchis va comparar amb el procés patit perBarcelona amb la posada en marxa de les televisionsprivades a finals dels 80 i el seu creixement posteriora inicis de segle. Des d’aquell dia fins ara la cosa s’haagreujat més: inauguració de la seu de MediaproStudio a Madrid, que aglutina les productores delgrup, acord estratègic entre Movistar+ i AtresmediaStudios per a la creació i distribució conjunta de con-tinguts orientats al mercat internacional, anunci delgrup VIACOM –al qual pertany MTV i ParamountPictures– per tenir a la Ciudad de la Imagen tambéun centre de producció...

Lluny queda el projecte Barcelona ZonaInnovació (BZ), aquell que fa ara 10 anys plantejavadestinar bona part de les antigues naus de SEAT a laZona Franca a un gran complex al servei de la pro-ducció audiovisual. Un ambiciós projecte darrere delqual hi havia un bon grapat d’empreses referents enaquells anys com Lavínia, Benecé, Gestmusic-Endemol o RBA-Audiovisual. La crisi va paralitzar-hotot i posteriors intents de reprendre’l han quedat enno-res.

Esmentar SEAT em permet anar encara unesdècades més enrere. Ens trobem als anys quaranta,tot just finalitzada la II Guerra Mundial. La dictadurafranquista té la necessitat d’impulsar la fabricació devehicles, imprescindibles per reactivar una economiaque encara s’arrossegava. I el llavors totpoderós INI,on va decidir situar una gran fàbrica de camions?Doncs a Barcelona. No va ser cap gest de simpatia a


Catalunya, sinó un exercici de pur pragmatisme: s’a-profità el talent i l’experiència d’un nombrós col·lec-tiu de professionals vinculats al món del motor queno existia a cap altre territori de l’Estat. I també unesinstal·lacions i maquinàries que havien quedat endesús a les naus de la mítica Hispano Suiza. Tres anysmés tard, l’acord amb FIAT per fabricar els seusmodels aterrava també a Barcelona i per la mateixaraó: aquí hi havia coneixement en automoció –lla-vors ja reforçat amb la fabricació dels primersPegaso– i els italians no contemplaven una altra ubi-cació. Fer paral·lelismes entre sectors industrials tandiferents pot semblar una temeritat, però sí que enspermet subratllar que si no tens ben engranats elsdos grans factors, talent humà i infraestructura pro-ductiva, no pots consolidar i engrandir un teixitindustrial. I la cosa ens falla pel segon.

I si el futur govern espanyol acaba adoptantmesures com les que està estudiant el gabinetMacron, com la d’obligar a invertir un 16% dels gua-nys de les plataformes a l’hexàgon en inversionsaudiovisuals franceses, la tendència a instal·lar cen-tres de producció a Madrid serà creixent. I serà defi-nitiva si no actuem, ara, amb una estratègia ambicio-sa per retenir el nostre talent que ens està marxantde fa dies i per captar alguna de les grans platafor-mes internacionals de continguts audiovisuals en

streaming que encara no ha pres la decisió decrear un centre de producció a la Península:Rakuten –aprofitant que a Barcelona hi ha les ofici-nes de Rakuten TV–, Apple? D’espais en tenim: desdels antics pavellons de la Fira a Montjuïc fins al’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya aTerrassa. El que cal són diners, molts més dinersdels que es destinen ara a la indústria audiovisual, ipolítiques clares que alineïn el conjunt del sec-tor –des de TV3 fins a les productores indepen-dents, passant per universitats, el Clúster del’Audiovisual de Catalunya i centres tecnològicsd’R+D+I– per fer de Barcelona, de Catalunya, unade les capitals de la producció audiovisual del sudde la Mediterrània i que l’oferta de ficció en catalàa les plataformes digitals no acabi esdevenint unacuriosa anècdota. I no cal parlar de futur per pre-ocupar-nos i molt del present: aquesta tardor TV3no tindrà cap sèrie de ficció a la graella.

La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català,Isona Passola, va definir aquest estiu la situació derisc en la qual som ara amb ben poques paraules:“Sense audiovisual avui, no hi ha país”. Doncs ja tri-guem a fer-hi quelcom.

Daniel Condeminas i Tejel és consultor en Comunicació


El repartiment de la publicitat institucionalals mitjans de comunicació sol generar suspi-càcies, tant sectorialment com política, tantsi hi ha transparència de l’administraciópública implicada com si no n’hi ha gens. Enel cas de la Generalitat de Catalunya, elsestàndards de transparència són notoris. Aixího acredita la publicació de la Memòria dela Comissió Assessora sobre la PublicitatInstitucional corresponent al 2018, quan laGeneralitat hi va invertir 32.470.259 euros.L’any anterior s’hi van destinar 30.752.038 iel 2016 es van gastar 30.768.451 euros.

La Direcció General de Difusió és l’encar-regada de definir els criteris de les campanyesinstitucionals i el target al qual s’adrecen.Posteriorment, s’elabora la seva planificacióconjuntament amb les diferents agències demitjans homologades, escollides per concurspúblic (en el darrer exercici eren tres per allot de multimèdia, les mateixes tres per al demitjans impresos i quatre per al d’Internet).

En els últims anys la inversió publicitàriade la Generalitat ha virat cap als suports digi-

Transparència i inversió de la Generalitat

tals en detriment dels mitjans impresos, ensintonia amb els hàbits de consum de la ciu-tadania. Així, el 2018 un 39,82% de la pre-sència publicitària institucional es va produiren mitjans impresos, mentre que l’any ante-rior va ser d’un 46,95%, i el 2016 el 49,37%.Per la seva part, la presència en suports digi-tals va ser del 24,64% l’any passat, del17,67% l’anterior i del 16,80% el 2016.

L’any passat, els mitjans en paper mésbeneficiats per les campanyes de laGeneralitat van ser La Vanguardia, El PuntAvui i El Periódico. En clau digital van serElNacional.cat, La Vanguardia, Ara, Público iNacióDigital. En ràdio RAC1, Flaixbac i FlaixFM i en televisió TV3 i 8tv.

A continuació mostrem el detall de lainversió publicitària de la Generalitat enmitjans en els últims tres exercicis. Mésenllà de qui ha estat el més beneficiat, a lestaules es pot observar la variabilitat en lesquantitats destinades a un mateix mitjàd’un any a l’altre, a banda dels casos d’in-versions puntuals. IN

VERS

IÓ P

UBLIC

ITÀRI

A

Publiquem totes les dades de la publicitat institucional


Capçalera20 Minutos440 ClàssicaABCAraAra BalearsButxacaCatalan International ViewCatalunya CristianaCatalunya EmpresarialCavall FortCinco DíasComerç en LíniaCuinaDescobrirDialogalDiari de GironaDiari de ManlleuDiari de SabadellDiari de TarragonaDiari de TerrassaDiari de VilanovaDiari del VallèsEl 3 de vuitEl 9 NouEl LlobregatEl MundoEl PaísEl PeriódicoEl Punt AvuiEl RipollèsEl TatanoEl TempsEl TriangleEl VallencEl VigíaElleEmprendedoresEnderrockExpansiónExperiènciesFosburyGente de BarcelonaGQGrandes EspaciosHora NovaIn StyleiQuiosc.catL’AvençLa Ciutat de Lleida

346.58617.69512.863

600.980123.900

--

16.7125.907

32.5242.758

-84.91162.867

1.36485.14210.17313.767

132.79330.943

59524.86413.744

105.6732.160

10.61081.224

1.001.1851.356.814

15.74413.791

166.73014.96728.879

3.600-

11.44029.55317.25845.755

1.5307.821

-13.70913.48725.528

-17.31310.746

309.46013.271

2.3381.080.926

80.26511.25517.727

4.1788.211

11.5512.770

-25.47639.90117.43892.520

6.67544.202

171.49732.97412.60622.59414.547

111.50417.904

7.159128.671

1.681.8912.525.013

11.8047.864

127.4468.552

16.75321.70012.360

-26.542

4.8117.896

79028.67012.076

1.00010.871

--

14.4947.463

Any 2018 Any 2016Any 2017

291.33224.330

4.8201.057.863

82.17111.37019.799

6.58310.38314.41813.20352.78062.42646.61411.87071.660

9.10444.184

113.55636.03413.47423.68811.84998.44125.780

7.200109.908

3.216.6741.945.266

14.4359.816

156.638-

15.10217.500

-5.000

22.11822.69446.32212.00022.880

-3.078

11.791-

10.00014.487

6.399

Mitjans impresos


CapçaleraLa FuraLa GradaLa MañanaLa MarinaLa RazónLa RepúblicaLa Revista dels SúpersLa VanguardiaLa Veu de la SegarraLa Veu de l’AnoiaL’EbreL’Enllaç dels AnoiencsL’EsportiuLecturasL’Independent de GràciaLínia (19 edicions)Lo MejorMarcaMarítimasMés EbreMés TarragonaMundo DeportivoNational GeographicNational Geographic ViajesNotícies TGNNova ConcaOci.catOn BarcelonaPetit SàpiensProntoPúblicoQuè Fem?Reclam Osona/RipollèsRegió 7SàpiensSegreSemanaSetmanari de l’Alt EmpordàSmodaSom Granollers (Ara Granollers)Som Mollet (Contrapunt)SportTapasTime OutTot CerdanyolaTot Mataró i MaresmeTot Sant CugatTravelerVogue

13.6925.946

127.16713.70211.71341.392

-2.657.244

17.63413.24825.28012.58870.44972.61710.681

264.06827.30017.010

1.86219.784

184.551182.398122.719

-22.39919.954

-18.12029.635

-10.00058.41213.900

136.51777.124

267.12519.86019.546

-13.05913.970

119.61726.000

204.97922.40810.249

9.561193.035

12.036

7.55947.12093.255

6.3619.392

-20.976

1.910.83811.22812.55517.813

7.171106.077

73.2667.341

247.815--

3.80720.955

178.646296.330

68.82039.00024.036

8.81416.08870.020

3.13013.387

-46.922

6.634117.839

63.439181.785

8.74511.69816.016

9.4298.704

261.19422.000

104.12111.587

7.01112.529

-23.380

Any 2018 Any 2016Any 2017

7.21744.50795.841

2.3697.311

-17.455

1.850.47212.59511.63513.909

5.543130.375

-6.008

164.802--

10.29314.061

145.775244.843

-4.882

22.74410.464

-2.175

---

26.092-

104.00949.730

226.609-

18.411-

24.66624.666

341.025-

88.98611.686

4.3159.801

76.078- IN

VERS

IÓ P

UBLIC

ITÀRI

A

Any 2018 Any 2016Any 2017Digital20 MinutosACPCAdolescents.catAMICAntena 3APPECAraCadena SERCatalunya M'agradaCatalunya RàdioCatorze.catComunicatur.infoCríticEconomía DigitalEDREl ConfidencialEl CulturistaEl Gerió Digital (AraGirona)eldiario.eselMónElNacional.catEl PaísEl PeriódicoEl Punt AvuiEltiempo.esEn Blaue-notícies.cat

28.27439.34955.505

122.69420.15914.000

343.35210.31219.77912.39724.87912.42018.40212.32011.17312.40215.514

6.64424.66077.740

408.66825.753

110.135166.171

28.20761.46256.169

31.43272.427

1.260143.625

39.02246.397

503.421--

1.16523.983

8.8205.9772.5034.558

-6.9495.782

-100.381427.473

38.486161.351253.947

19.600-

56.368

22.49118.152

5.44558.850

8.00019.937

324.713--

30021.536

9.9175.093

49012.163

3734.130

10.365-

83.724389.712

28.628201.837233.796

19.998-

78.477

Mitjans digitals

32_C21

Any 2018 Any 2016Any 2017

EquinoxmagazineEsguardEurosportFosburyenBarcelona / Guía del OcioHostelturLa LlançaLaRepública.cat (Directe.cat)La VanguardiaMediasetNacióDigitalNevasport.comNúvolOsona.comPlaygroundPúblicoRacó CatalàRBASàpiensTelecincoThe Tactical Room Time OutTTAPTelevisió de CatalunyaVia EmpresaVilaWeb

10.00723.94731.60016.47414.28011.20037.12723.618

379.66613.530

317.46114.00010.21010.69118.519

325.44662.066

108.00041.750

6.40017.35546.74016.530

191.82217.74765.420

10.04029.079

-15.690

-9.000

-59.854

167.741-

279.320-

8.931-

5.61125.67548.10795.08521.47035.993

-51.540

-151.582

19.976127.932

2.47933.282

---

9.000-

57.349178.474

-314.152

-2.816

---

45.996-

20.75224.702

-23.750

-87.04716.488

143.525

Digital

INVE

RSIÓ

PUB

LICITÀ

RIA


Any 2018 Any 2016Any 2017

Any 2018 Any 2016Any 2017


RàdioCadena 100Cadena DialCadena SERCatalunya InformacióCatalunya RàdioCopeDigital Hits FMEuropa FMFlaix FMFlaixbacLos 40Onda CeroRAC1RAC105Ràdio EstelRàdio TeleTaxiRàdio U-A-1 Lleida

33.03038.068

287.85127.484

261.67827.78313.726

131.821409.111449.425211.093151.462

1.429.2549.704

33.453163.226

24.807

49.65436.761

241.0275.226

226.45419.938

7.70891.766

279.898310.313137.619172.740

1.051.288255.025

28.05378.61114.488

25.64539.995

247.6314.389

239.09434.013

2.08085.151

255.853335.822

97.395101.523

1.121.671294.608

32.67597.47114.338

Mitjans radiofònics

Televisió8tvbetevéCanal CocinaCoordinadora de TV Públiques LocalsEl Punt Avui TVEurosportLa XarxaOlot TVPulsaTelevisió de CatalunyaTelevisions Digitals IndependentsTvlocal.catVallès Oriental TV

599.63548.84317.071

9.798201.714

-58.69514.562

-2.340.640

149.14240.06311.043

757.15348.494

-15.282

402.637-

168.53015.57620.661

2.423.274120.085

34.164-

1.275.33541.395

-16.467

233.580165.000156.630

11.616-

1.636.903112.095

35.467-

Mitjans televisius

INVE

RSIÓ

PUB

LICITÀ

RIA

En aquests quadres s’han inclòs els mitjans i les organitzacions que han rebut un mínim de 10.000 euros almenys en un dels tres darrers exercicis.

Ara sí, ara parlar de podcast forma part de certanormalitat i no cal donar tantes explicacions com faun temps. Encara falta una mica més de pedagogia,però aquesta forma d’àudio “encapsulat” ja no éscosa de quatre que, mira, els ha donat per aquí. Diula història més o menys oficial que el podcast va néi-xer per resoldre un problema de distribució de l’àu-dio a través d’Internet i un periodista de TheGuardian va donar-li el tret de sortida el 2004. Sivoleu saber-ne més, no dubteu a llegir dos profes-sors i investigadors que van ser pioners i, de formamolt valenta, van decidir convertir el podcast en elseu objecte d’estudi i fer-ne una tesi. Cosa gensfàcil, en puc donar fe. Des de la Universitat de Vic,Toni Sellas, i des de la Universitat Carlos III deMadrid, Ignacio Gallego.

En aquests 15 anys, el podcast ha passat de fercua a la llista de termes anglosaxons que esperenser assimilats a disposar d’una producció científicaprou rica, tenir jornades pròpies des de l’àmbit delspodcàsters independents, ser inclòs en prestigiososcongressos i formar part de l’oferta programàtica deràdios ja consagrades.

Declinar l’àudio en forma de podcast no és gairedifícil i sí molt enriquidor. El terme es fa servir actu-alment per referir-se tant a programes de ràdio que,un cop emesos, s’encapsulen i es pengen al web del’emissora per tal de ser escoltats quan es vulgui,com també fa referència a una peça d’àudio grava-da per qualsevol persona (podcàster), ja siguiimpregnat de l’esperit més amateur com del mésprofessional, amb continguts tan diversos que es faimpossible llistar-los. Hi ha diaris que també els haninclòs com a contingut complementari de la sevaoferta informativa, i no són poques ja les marques iorganitzacions que els han incorporat com a eina decomunicació i de màrqueting. Fer podcàsting ésrelativament fàcil i barat, sobretot perquè la univer-salització tecnològica i les pròpies característiquesde l’àudio, respecte al vídeo, permeten una circula-ció més ràpida del so.

Però el podcast té una altra utilitat que la gentque ens dediquem a la docència volem aprofitar almàxim: la possibilitat de (re)educar el jovent en la

MontseBonetDeclinant l’àudio: podcast, podcàsting, podcàster

cura i respecte per a l’àudio, i això implica saber par-lar, saber escoltar (fonamental!) i prendre conscièn-cia de les immenses possibilitats del so, ja sigui enforma de veu, música, efectes... o el propi silenci. Enuna època en què tothom parla de storytelling (lanarrativa de tota la vida), quanta gent coneixeu quesàpiga explicar històries, que sàpiga narrar amb laveu fins a captivar-vos? Quanta gent coneixeu queno faci cantarella, que vocalitzi, que sàpiga treballaramb les pauses, els silencis i l’entonació? Quantagent (professional?) coneixeu que sàpiga mesclarveu i música de manera que se senti qui parla i no lamúsica per sobre? Quanta gent, en definitiva, quevol controlar el relat però no sap narrar?

El podcast serveix per distreure, informar, diver-tir, vendre i també educar. Són diverses les universi-tats que usen el podcast amb finalitats docents ipedagògiques. També en teniu un exemple queconjuga el millor del periodisme, la joventut i l’àudioamb la iniciativa Podium.me.

Si algú està pensant que amb el podcast ningúno ha descobert la sopa d’all, tindria tota la raó.Malgrat que alguns podcàsters afirmen que aportencoses noves i diferents, podríem bescanviar laparaula podcast per ràdio a les línies anteriors i nodesentonaria. El que passa, però, és que el quepodria semblar tot just una discussió terminològicaamaga un problema real de fons: en quin momentel jovent va decidir deixar d’escoltar (no només laràdio) i, sobretot, per què? Si els volem recuperar, sivolem que ens tornin a escoltar, no podem menys-tenir el podcast i hem d’aprofitar-lo, si cal, per con-duir-los cap a la ràdio. El podcast com a eina de dis-tribució és útil; els podcàsters com a referentsrepresenten sovint sang nova que connecta milloramb la gent jove; i fer podcàsting els obre una fines-tra d’oportunitat per llençar-se a provar-ho i no elscal ni una llicència ni permís de cap empresa.

Sembla que mai no havia resultat tan fàcil decli-nar l’àudio.

Montse Bonet Bagant és professora de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona



Entrevista a

ToniRomeroper Quim Miró

Fotografia de Manel Lladó

“Diuen que el futur empresarialpassa pel model de teletreball,

com ho fem a L’Esportiu”

Toni Romero i Estanyol (Palamós, 1966)és el director de L’Esportiu, l’únic diariesportiu escrit i pensat en català. Desprésd’estudiar Periodisme a la UniversitatAutònoma de Barcelona, compta ambuna trajectòria de més de 30 anys en lapremsa esportiva. És el quart director deldiari –comptant les capçaleres d’El 9Esportiu i L’Esportiu– després de JordiGrau, Pep Riera i Emili Gispert. Amb tot,és un dels que ha contribuït a consolidaruna publicació diària esportiva en catalàdurant 16 anys.

A diferència de la majoria de periodistes,que els mou la pilota, vostè aterra a lapremsa esportiva per la passió pel motor.Sí, així és! Com que la meva família nopodia assumir el cost de ser pilot i tampocvaig accedir als estudis d’enginyeria mecà-nica, el periodisme va ser la millor sortida.De ben jove, a Palamós, anava al tallerd’Agustí Boix, que va ser el descobridor delpilot Salvador Servià. Amb 19 anys vaig serel seu copilot i vaig arribar a competir encampionats de Catalunya i d’Espanya. Lesmeves primeres cròniques de motor vanser al Diari de Girona. El periodisme va serla manera que vaig buscar d’estar a propdel motor. I durant més de 35 anys hehagut d’esquivar tots els revolts possiblesen aquesta professió.

Recentment va explicar una anècdota aL’Esportiu d’un dels seus professors a launiversitat, Carlos Pérez de Rozas, coinci-dint amb la seva mort.Explicava que el primer any de la universi-

tat, el Diari de Girona em va fer una ofertalaboral per treballar els estius. Jo vaig pre-ferir treballar en una gasolinera, amb olorde motor. Encara recordo quan vaig expli-car-ho al professor Carlos Pérez de Rozas...Em va dir de tot quan vaig dir-li que haviadeclinat el contracte de treball. I em varemarcar que és a la feina on s’aprèn elperiodisme i no pas a la universitat. Un anymés tard, el Diari de Girona va tornar a ofe-rir-me una feina i aquest cop vaig acceptar-la. Al cap dels anys, el Diari de Girona vaviure una crisi espectacular i El Punt, queestava en un moment d’expansió, va obrirl’edició d’El 9 Esportiu des de Girona.

L’Esportiu està pensat i escrit en català.Continua sent una aposta arriscada?[Riu] Oi tant! La llengua és una barrera, sí.Però també és una aposta. Ara és compli-cat separar el moment de crisi sectorial iempresarial de les qüestions professionals.Si ho fas, és un plaer escriure i llegir encatalà. Per a mi, el castellà és una llenguaafegida, perquè la vam aprendre fora decasa i a posteriori. Encara que haguéssimvolgut fer una altra cosa, no hi havia alter-nativa. L’Esportiu és un producte lligat a unfet lingüístic i, en definitiva, amb el país.Escriure en català continua sent un autèn-tic privilegi.

Als mitjans tradicionals de premsa escritaencara predomina el castellà.Hi predomina, però no com abans. No ésun problema exclusivament de la llengua.És a dir, no tinc clar que totes les capçaleresque han apostat per tenir versions tradu-

“

“

Si no hi ha un canvi de rumb

inesperat, la desaparició del paper està

fixada per a l’any 2030,segons els

gurús del sector


ïdes del castellà al català ho hagin fet peruna qüestió econòmica o perquè els sortiaa compte. Quan parles de xifres de difusióen premsa escrita has de saber que els con-sumidors cauen entre el 7 i el 10%, i ho fansobre caigudes anteriors. Això passa en l’úl-tima dècada, i té un final.

L’Esportiu té, actualment, segons les últi-mes dades oficials, una difusió mitjana de23.000 exemplars entre dimarts i diumen-ge i d’uns 35.000 els dilluns. Com es pottreure el cap amb capçaleres esportivesde més llarg recorregut com MundoDeportivo i Sport?Hi ha un detall rellevant que t’explica la dis-tància que tenim respecte de la compe-tència. Només cal veure el nombre deseguidors que tenen els perfils de Twitter

de Mundo Deportivo i Sport en compara-ció amb el de L’Esportiu. La llengua és unabarrera enorme. Segons quina tria de llen-gua facis tindràs una línia d’expansió dife-rencial. Mundo Deportivo i Sport s’hanmultiplicat des de l’aparició de les xarxes.Ells ofereixen un producte que té moltaaudiència a Sud-amèrica, amb la presèn-cia dels jugadors del Barça. Des de LeoMessi a Luis Suárez passant per qualsevoljugador brasiler. De manera estratègica,Mundo Deportivo i Sport ofereixen con-tinguts a la matinada a Catalunya, que ésquan a Sud-amèrica és de dia.

M’està dient que Mundo Deportivo iSport juguen en una altra lliga respecte deL’Esportiu?Sí, és clar! Des de L’Esportiu no hi podem


competir. El nostre univers és diferent i elnostre client potencial està acotat aCatalunya. I ho exemplificaré amb casospràctics: la mirada que fem de la seleccióespanyola de bàsquet és que ens interes-sa només pel nombre de catalans que hijuguen. Si no és així, m’interessa de lamateixa manera que el dia que guanyiFrança, perquè és un esdevenimentesportiu d’abast mundial. Quan RafaNadal guanya 9 títols li fem portada, peròtambé li fem quan ho fa Roger Federer.Fem portada de La Roja quan guanyamundials o europeus. Ho tractem en fun-ció de la seva rellevància esportiva. Almarge dels continguts, des de L’Esportiuno podem competir amb altres mitjansperquè la nostra infraestructura i la plan-tilla és molt més petita.

Aquesta lectura és fruit, també, del fetque L’Esportiu actualment té una solaredacció a Girona i la majoria dels treballa-dors en règim de teletreball?Quan va aparèixer El 9 Esportiu comptà-vem amb tres redaccions a Barcelona,Girona i Tarragona. Quan El Punt Avui tancales seves redaccions, només manté la deGirona i envia els seus treballadors al règimde teletreball. Diuen que el futur empresa-rial és aquest, prescindir de redaccions físi-ques per estalviar costos. Des que noméstreballem amb una redacció a Girona, elconsell de redacció passa pels grups deWhatsApp, que serveix per pal·liar les dificul-tats que això comporta. Ara bé, no és elmateix fer-ho així, a distància, que reunir-teamb els treballadors físicament. Només pro-voca un empobriment del producte.

Hi ha alguna possibilitat de capgiraraquesta situació a L’Esportiu a curt ter-mini?No està prevista. Des de la meva posiciólluito per garantir que la plantilla de mésd’una vintena de professionals pugui con-servar els seus llocs de treball i percebi laremuneració que està pactada i, a més,que el compte d’explotació de l’empresasigui estable. Però això no només depèn detu sinó de l’entorn econòmic, empresarial,sectorial i institucional. Aquesta és la maredels ous.

Com es treballa amb els professionals desde la distància?Els continguts estan força predeterminats.A Catalunya hi ha dues àrees: futbol i tota laresta. Ferran Correas i Lluís Simón són elsque coordinen l’edició. Cadascun d’ellsdesigna qui fa què. A mitja tarda ja pensesen els titulars, les imatges i la distribució dela portada que ha d’aparèixer l’endemà.Durant el dia la prioritat passa per propor-cionar continguts al web, un procés que notothom té ben assumit.

L’Esportiu té dues edicions cada dia:Girona i la resta.Sí, cada edició té la seva singularitat. La deGirona té sentit perquè la ciutat compta ambun equip de futbol d’elit, tot i que aquestatemporada és a Segona Divisió, i un equipfemení de bàsquet que és campió de Lliga,juga a Europa i congrega 2.000 persones aFontajau a cada partit. Ara bé, les dues edi-cions estan equilibrades. Tenim una redaccióa Girona on treballem vuit persones, i aquí escuina tot. Els que podem acabar determi-nant què es publica i per què es fa una por-tada som gairebé sempre a Girona.

Les portades de L’Esportiu tenen un en-giny molt determinat que les fan moltexclusives. És fruit del director?[Riu] No pas. En el rànquing de l’enginy aL’Esportiu hi ha una persona que es mantémolt lluny de la resta. Es tracta de LluísSimón, el professional més creatiu quetenim a la casa. Ara bé, amb això no vull dirque sigui ell qui sempre se n’encarregui. Hiha portades que tenen el segell del direc-tor, de Ferran Correas o de Jordi Camps,per exemple. Cadascú té unes qualitatsdeterminades, i quan tens un equip petitperò potent com el nostre has de mirard’esprémer-les de la millor manera.

Els continguts de la portada no venenimposats per algun altre departament oper més amunt?La nostra principal difusió és a través d’ElPunt Avui i la batalla del quiosc no ensl’hem plantejat mai, perquè no n’hem tin-gut necessitat. Ningú em diu a mi a quantesportades ha de sortir Neymar, per exem-ple. Hi ha departaments de màrquetingque apreten per tenir un determinat modelde portada, basat en allò que generen elsesportistes a través d’Instagram. Però jointento evitar-les. En això a L’Esportiu somlliures. I no ens enganyem, quan surt perprimer cop la capçalera ja estem en un pro-cés en què el sector està de reculada. Visten perspectiva, crec que vam sortir unadècada tard.

Per què ho creu?L’any 2002, les perspectives del sector erende retrocés. El que el va aguantar fins al 2007va ser la bombolla del totxo. L’empresa d’ElPunt Avui va arribar a facturar 33 milionsd’euros el 2007, dels quals 22 eren de publi-citat. D’aquests 22, 16 eren d’empreses delsector immobiliari. Actualment, El Punt Avuité un pressupost d’uns 12 milions d’euros. Iuna dada més: El Punt Avui havia arribat atenir 535 treballadors. Ara la plantilla estàper sota dels 200! Més reconversió queaquesta...

Des de fa temps, el paper resisteix l’enves-tida de la seva desaparició. Creu que elcamí és de no-retorn?Així és, i el sector ja coneix la data. Excepteque hi hagi un canvi de rumb inesperat, ladesaparició del paper està fixada per a l’any2030. Així ho han pronosticat els gransgurús del sector. Ara bé, des d’ara fins al2030 no sé què passarà. El que tinc clar ésque a mesura que els ingressos vagin caiental ritme d’un 7-10%, les empreses amortit-zaran els llocs de feina, incentivaran alguna


jubilació i prendran decisions sobre el pro-ducte. En aquest sentit, les pujades de preuseran molt marginals, però el que sí queveurem serà com les capçaleres deixarande sortir al carrer cada dia per fer-ho quatreo cinc dies a la setmana. Això sí, no sé quis’atrevirà a fer-ho primer.

Quines causes han dut a la crisi que viu elsuport de paper?La crisi econòmica no ho és. El consum s’hareactivat i s’ha estabilitzat. Ara bé, el sectorcomet un error irreversible: quan ens agra-da Internet, l’error que cometem és que elmateix contingut que oferim en un suportde pagament el regalem en un suport digi-tal. Quin és el missatge? Aquest contingutno val res, només té valor el suport. Quanaixò es generalitza, és difícil revertir-ho.Podem fer diferents fórmules, però nohem aconseguit que com a sector el clientcomercial accepti pagar per això, de mane-ra que la diferència entre l’àrea digital i l’à-rea de suport físic sigui només el cost defabricació i distribució. El contingut digitalno factura per mantenir la professió. Elclient, quan el vas a buscar, et demana quètens de paper.

Això explica la filosofia de l’Esportiu denomés permetre llegir cinc articles al webde forma gratuïta?D’una manera o altra, el contingut s’ha depagar. No estic segur que hàgim encertat lafórmula, però tampoc estic segur que lesaltres siguin les correctes. Ho deixem aixíperquè gairebé ningú aquí ha trobat la fór-mula. Als Estats Units, en canvi, sí que l’hantrobat.

La majoria de continguts de la premsaesportiva a Catalunya tenen a veure ambel Barça. Com s’explica aquesta monopo-lització?La resposta no la tenim nosaltres. Quantens les coses a l’abast, no les valores prou.Tenim el Barça tant a la vena que de vega-des no ens adonem de com de global ésaquest club. Acaba de facturar més de1.000 milions d’euros! El Barça està agafantun caire d’empresa multinacional. Ara bé,és cert que se sacrifiquen altres contingutsen favor del Barça. Aquest univers Barça noestà sobredimensionat, té un impacte queno sabem veure, perquè el tenim davantdels nassos i a Manchester, per exemple,en tenen enveja. La marca Barça no té resa veure amb la marca City o la marca PSG.El lideratge en aquest entorn d’esport pro-

fessional/negoci el dona una marca, enaquest cas, la marca Barça. Aquest any, lesseccions estan inscrites com a Barça i elclub sap estratègicament com seguir-seposicionant en el mercat.

Com es combat el periodisme de bufanda,sobretot el que s’ha instal·lat a la nit?Aquest gènere triomfa perquè primer hoha fet fora dels esports. I ho fa perquè és unproducte barat, entreté l’espectador iomple molts minuts de televisió. En èpo-ques de crisi, tot encaixa. No sé com com-batre-ho, però si mai revertim aquesta crisisectorial enorme que estem patint i donemcert valor a la creació de contingut, del tipusque sigui, potser tornarem a generar unadinàmica econòmica que no sigui autodes-tructiva com ara, i des d’aquí podrem crearbons continguts. Si l’audiència passa perincorporar quatre tertulians, majoritària-ment exfutbolistes, amb la consigna de“com més merder, millor”, a mi que nom’hi busquin. Aquest model m’allunya delque entenc com a periodisme esportiu.

Què ha canviat en el periodisme la presèn-cia d’un element nou en la darrera dècadacom són les xarxes socials?Ha canviat moltes coses! Pel que fa als con-tinguts, hi ha un exemple molt gràfic:Gerard Piqué s’ha convertit en un creadorde continguts. Ell mateix decideix la mane-ra en què ho fa, i fuig de la carxofa al finaldels partits. Un 10% dels seguidors dePiqué en fan tendència, i a sobre, els mit-jans hem d’estar tibant dels continguts queells mateixos ens proporcionen, perquè nohi tenim accés complet. Trobo que és salu-dable que gent d’aquest nivell verbalitzi elque pensa i sigui prou lliure per fer-ho. Siestem reclamant el concepte de “societatcivil” que es mulli sobre grans temes, l’es-portista ha de viure en una bombolla?Marc Gasol és un exemple perfecte d’algúque es mulla. Sempre contesta el que li pre-guntes i mai no s’amaga.

L’efecte de les xarxes socials està contami-nant decisivament l’actitud dels nous pro-fessionals del periodisme?Si no els estimules a fer el contrari, i és unerror que cometem des del sector, implíci-tament els estàs dient “frena, no et busquiscomplicacions”, pel que fa a tenir accés ales fonts, per exemple. Aleshores no tin-dran rapidesa per contactar amb ningú i totels serà molt més complicat. En resum, crecque no els estem ensenyant bé.

“

“

És cert que se sacrifiquen

altres continguts en favor

del Barça. Però aquest

univers Barça no està

sobredimensionati no ens adonem

de com de global és

amic - associació de mitjans d’informació i comunicació


Model de negoci, tecnologia i comunitats, els grans pilars del

1r Congrés Interpirinenc de Mitjans de ProximitatSota el lema “Dinamitzant el territori”, la trobada tindrà lloc a La Seu d’Urgell els pròxims 24 i 25 d’octubre

El Congrés Interpirinenc de Mitjans deProximitat (CIMP) se celebrarà per pri-mer cop a La Seu d’Urgell dijous 24 d’oc-tubre a la tarda i divendres 25 al matí.Amb la finalitat de compartir experièn-cies i reflexionar sobre el seu present ifutur, l’esdeveniment serà un punt detrobadad’editors i professionals de mit-jans de proximitat, periodistes i corres-ponsals d’ambdues serralades del Pirineu:Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra,Occitània...

Les ponències i activitats del congrésseran una oportunitat per conèixer quèestà passant al món dels mitjans de pro-ximitat i mostrar les oportunitats queoferiran les noves tecnologies per de-senvolupar nous models de negoci i dina-

mitzar les comunitats properes. Almateix temps, el congrés serà una einade debat per construir un espai propi decomunicació.

El CIMP tindrà una mirada cap alfutur sota la convicció que els mitjansseran un canal bàsic per connectar, deba-tre i trobar-se amb els joves, els diferentstalents i les iniciatives diverses que s’im-pulsen arreu del territori. Amb l’afegitque aquests mitjans han d’esdeveniruna plataforma que contribueixi a gene-rar sinergies i compartir experiènciesque millorin el potencial, econòmic, pro-fessional i social de tots ells.

Així doncs, el congrés es desenvolu-parà sota 5 eixos temàtics diferents. Enprimer lloc, la funció social dels mitjans

de proximitat, els quals han d’esdevenirespecialistes de la seva comunitat i dina-mitzadors socials, garantint el pluralismei la diversitat. També es tractarà elmodel de negoci, fent incís en les neces-sitats específiques de formació i orienta-ció que hi ha darrere dels petits mitjans.D’altra banda, comptar amb eines i indi-cadors per analitzar l’impacte de lespublicacions és imprescindible. Peraquest motiu, s’abordaran les mètriquesaplicades als mitjans de proximitat. Enquart lloc, s’analitzarà el paper del finan-çament públic i, més en concret, les polí-tiques públiques i accions de suportgovernamental. Per últim, la promocióde la llengua es posiciona com l’últim eixtemàtic que es tractarà, amb la normalit-zació i reconeixement d’aquesta per partdels mitjans de proximitat.

Entre les ponències més destacadeshi haurà la de Ramon Salaverría, vicede-gà de Recerca de la Facultat deComunicació de Navarra i expert en mit-jans digitals, que obrirà dijous el congrésamb la xerrada “La importància delsPirineus: una radiografia dels seus mit-jans de proximitat”. En la conferènciaparlarà de quins són els perfils informa-tius, lingüístics i empresarials dels mit-jans digitals de proximitat del País Basc,Navarra, Aragó i Catalunya i quins són elsseus principals reptes i oportunitats.

Des d’Anglaterra assistirà al CIMPcom a ponent Mattew-Barraclough,periodista i actualment directiu de laBBC. Amb la ponència “Com col·labora laBBC amb els mitjans de proximitat perdonar suport a les notícies locals alRegne Unit?” explicarà la seva experièn-cia treballant amb editors locals percrear i distribuir notícies d’interès pública tot el Regne Unit, en un context en el



qual la publicitat migra de la versióimpresa i analògica cap al món digital iels mitjans necessiten altres vies d’in-gressos.

En resum, les ponències, tallers idebats del congrés versaran sobre tec-nologia, intel·ligència artificial i eines apli-cades als mitjans de proximitat, com arala creació de bots, traduccions, podcasts,màrqueting conversacional o estudis degènere. Eines que faciliten que algunsmitjans esdevinguin uns “petits” labo-ratoris d’innovació o la creació de l’aulad’innovació, on experts assessoren deforma continuada a mitjans de proximi-tat i al final del procés comparteixen l’ex-periència.

Es presentaran casos sobre comcompartir les dades entre un grup demitjans per aprendre entre tots el com-portament de l’audiència. Tot seguit, esmostrarà la recerca d’un model demètriques per als mitjans de comuni-cació basat en la comunitat de lectorsque ha de permetre millorar el modelde negoci i la vinculació amb ella.Tanmateix, empreses tecnològiquesdonaran a conèixer innovacions de granutilitat per als mitjans de proximitat iagències de notícies explicaran commilloraran la feina dels editors.

A més, es mostraran exemples vin-

culats amb els nous models d’ingressos:com es potencien les subscripcions ialtres aportacions, aplicacions del perio-disme de solucions, exemples de sortir ala societat, models de publicitat de pro-ximitat que evolucionen cap a contin-guts més personalitzats i integrats... Endefinitiva, es comprovarà, amb l’explica-ció de casos de promoció del comerç,l’emprenedoria local i la creació decomunitats, que els mitjans de proximi-tat són uns autèntics agents dinamitza-dors del territori.

D’altra banda, els acadèmics faranuna reflexió sobre el futur dels mitjansde proximitat al sud dels Pirineus, queserà complementada amb una anàlisiterritorial i lingüística més concreta. Almateix temps, editors de mitjans d’amb-dues bandes dels Pirineus debatran iexploraran què poden fer junts i compoden col·laborar per millorar la comu-nicació entre ambdues comunitats.

En poques paraules, el CIMP seràun esdeveniment per a professionalsde la informació i comunicació quecreuen que fer “periodisme és inno-var”, que volen gaudir d’uns mitjansd’informació propis amb més capacitatinformativa i amb les capacitats neces-sàries per construir un discurs de proxi-mitat i clarament pirinenc.



Jornada de Mitjansd’Informació de ProximitatUna oportunitat per parlar d’innovació i nous models de negoci a ValènciaEl pròxim 18 de novembre l’AMIC celebrarà a l’HotelSenator de València la primera Jornada de Mitjansd’Informació de Proximitat amb dues grans ponències iun posterior dinar relacional. L’esdeveniment també servi-rà per presentar l’AMIC-VAL i els seus projectes de futur.

Així doncs, la jornada tindrà dues ponències de primernivell. En primer lloc, el Dr. Andreu Casero de la UniversitatJaume I (UJI) de Castelló presentarà el seu treball de recer-ca titulat “Nous formats per al periodisme de proximitat ales xarxes socials”, premi de recerca en nous models denegoci BancSabadell. A continuació intervindrà Rosalía

Lloret, directora de Relacions Institucionals i Públiques del’Associació d’Editors Europeus (OPA) amb 20 anys d’expe-riència en la creació i desenvolupament de mitjans i estratè-gies digitals. La ponent farà la conferència "Hi ha vida mésenllà dels gegants digitals? Noves oportunitats de negoci perals mitjans", en la qual posarà l’enfocament en les possibili-tats per als mitjans digitals de proximitat en un entorn con-trolat per les grans plataformes digitals.

Durant tota la jornada es presentarà l’Associació deMitjans d’Informació i Comunicació Valencians (AMIC-VAL) i tot seguit es conclourà amb un dinar relacional.


Sigui quin sigui el mitjà local, la proximitat i el vincle socialsón el seu atractiu principal. L’àrea de difusió, a priori d’eco-nomia específica ben definida, i el contingut, dedicat gene-ralment al territori, representen les seves característiques,a diferents nivells i segons cada mitjà. Aquestes nocions,naturalment, evolucionen. A través dels seus estudis sobrepremsa, ràdio i televisió, organismes com els observatorisde Comunicació INCOM (Catalunya) o Behategia (Euskadi-Navarra) pinten un retrat d’aquests mitjans tan arrelats alterritori.

Quan parlem de mitjans de comunicació a nivell “local”no sempre és fàcil extreure de tots un significat senzill i com-partit. Des d’un punt de vista internacional, el local s’aplica al’escala d’un país! Aquí, per a alguns, s’aconsegueix una opo-sició de vegades caricatural entre Barcelona i les demarca-cions. La distinció sembla de vegades més significativa entreàrees urbanes i grans ciutats, d’una banda, i zones rurals, del’altra. Tanmateix, no reflecteix la complexitat i la diversitatde les dimensions de l’hàbitat respecte d’un espectador,d’un oient o d’un lector.

Els mitjans locals inclouen premsa escrita de pagament igratuïta, estacions de ràdio comunitàries i editors de progra-mes locals, independents o nacionals. Es tracta, naturalment,d’actors de servei públic, però també experiments fruitd’emprenedors forjats a les facultats catalanes.

Les noves tecnologies i les necessitats econòmiques can-vien la relació local i nacional. A Espanya, per exemple i engeneral, avui la frontera entre el local i el nacional tendeix adesaparèixer: d’una banda les xarxes nacionals desenvolu-pen les seves variacions locals i, d’altra banda, els actorslocals intenten organitzar-se en xarxes. En canvi, en territorison el sentiment de país és molt fort –com és el cas deCatalunya, Navarra i Euskadi– la informació de proximitat norecula ni fa cap temptativa de diluir-se, ben al contrari, lesseves arrels aixequen mitjans locals i comarcals forts i com-petitius. Els nacionals i els locals no s’oposen, conviuen i fins itot comparteixen audiència. Els seus mons estan units pelperiodisme i convergeixen com a divulgadors de la informa-ció, però les seves branques donen fruits diferents.

Cert que les tecnologies obren cada cop més accés a totsels mitjans i editors, independentment de la ubicació, ambuna lògica de plataformes, i que els mercats publicitaristambé són complementaris amb l’orientació geogràfica adiverses ciutats i comarques. Però és cert també que el

EstanisAlcoverEls mitjans locals, la força de proximitat,es troben a La Seu d’Urgell

“

“

En territoris on

el sentiment de país

és molt fort,

la informació de

proximitat no recula

ni fa cap temptativa

de diluir-se; ben al

contrari, les seves

arrels aixequen mitjans

locals i comarcals forts

i competitius


model de negoci del mitjà local difereix del nacional, detallque reiteradament obvien els grans empresaris de la infor-mació.

Així es desenvolupen alguns models provats. Per exem-ple, les marques o entitats amb dimensió i història localestan associades a entitats professionals o semiprofessio-nals, promovent sinergies sobre contingut i possiblementen publicitat. Aquest és el cas dels mitjans aixoplugats perl’AMIC, l’ACPC, La Xarxa, l’AMP, l’ACR... a Catalunya, oHekimen i Tokikom a Euskadi i Navarra, respectivament.

PREPARAR EL FUTUREl gran repte dels mitjans de proximitat és assegurar el seulloc en l’immediat futur. D’aquí la idea de MediàticMarketing Communications, a través del seu Àmbitd’Estratègia, proposant a l’Associació de Mitjansd’Informació i Comunicació (AMIC) la realització d’unCongrés Inter-pirinenc amb la voluntat d’establir una plata-forma d’interrelació i comunicació periodística entre mit-jans de proximitat i els seus professionals d’ambdues partsde la serralada, obeint al fet que els Pirineus configurenuna unitat geogràfica coherent, a cavall entre Andorra,Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra, Occitània-PirineusMediterranis i Aquitània-Euskadi-Navarra. Una unitat geo-gràfica que comporta cohesió cultural dins de la diversitatespecífica de cada zona que es manifesta en història, inter-canvis poblacionals, ecologia, sistema geogràfic comú,

xarxa de transport interconnectada, xarxa d’assistència sani-tària solidària, relacions comercials i turístiques... i un notablevolum de mitjans de comunicació, molts dels quals específicsd’aquesta serralada.

És en funció d’aquesta diversitat dins de la unitat quel’AMIC s’uneix a Mediàtic per tal d’establir un congrés d’in-tercomunicació periodística que permeti trobades professio-nals entre mitjans de comunicació, periodistes i educadorsdel sector comunicacional per investigar sobre els mitjans deproximitat, estudiar i proposar experiències, intercanviar-les,generar projectes i intervenir com a interlocutor davant deles autoritats europees en matèria de regions (ComitèEuropeu de les Regions –CDR–, Euroregió PirineusMediterrània, Eurorégion Nouvelle Aquitaine-Euskadi-Navarre, etc.).

A l’organització del Congrés s’hi han sumat les associa-cions basco-navarreses Hekimen i Tokikom, tot sota la coor-dinació de Josep Ritort (AMIC), Estanis Alcover i Martí i JordiAlcover Quílez (Mediàtic), Igor Astibia (Hekimen) i els doctorsen Comunicació Carmina Crusafont, Antoni Maria Piqué iCarles Pont. Hi participen Behategia, Tokikom i Incom, ambla col·laboració de l’Obra Social LaCaixa, Naturgy i Fundació.Cat, més el suport de la Generalitat de Catalunya i el delsgoverns d’Euskadi i Navarra i les diputacions de Guipúscoa iLleida, entre d’altres.

Per posar en pràctica aquesta proposta es posa damuntla taula la creació d’una plataforma que, més endavant, si l’è-


xit acompanya i es creu oportú, podria esdevenir una entitatjurídica. Per al primer esdeveniment s’escull La Seu d’Urgellcom a ciutat per acollir els pròxims 24 i 25 d’octubre de 2019el I Congrés Interpirinenc de Mitjans de Proximitat. Potserfora possible que en el futur aquesta iniciativa fos itinerant,de manera bianual, sempre que les associacions foranes araimplicades decidissin que el CIMP fos acollit per alguna de lesnacions, regions o comunitats esmentades.

Es parteix de la necessitat de generar una forta dinàmicaencaminada a posar en marxa la iniciativa. El Congrés (CIMP)serà un punt de trobada d’editors i professionals de mitjansde proximitat, periodistes i corresponsals d’ambdues serrala-des del Pirineu, amb la finalitat de compartir experiències ireflexionar sobre el seu present i futur i posar en relleu laimportància de tenir mitjans de proximitat per consolidarl’espai comunicatiu interregional dels Pirineus.

DETALLS DEL CIMPSobre la base d’un pilar anomenat Periodisme de Proximitat,en surten cinc braços:

1. La funció social dels mitjans de proximitat:Esdevenir especialista en la meva comunitat i ser un dinamit-zador social (periodisme de servei a la comunitat). Creació decomunitats i garantia del pluralisme i la diversitat (garants dela qualitat democràtica).

2. Les mètriques aplicades als mitjans de proximitat:Principals eines i indicadors més adequats.

3. El model de negoci: Són realitats petites, empresarials o d’entitats. Els petits sónuna barreja de projecte empresarial i associatiu. Necessitatsespecífiques de formació.

4. Promoció de la llengua: Normalització i reconeixement dels mitjans de proximitat.

5. El paper del finançament públic: Polítiques públiques i accions de suport governamental. Lesponències i activitats del congrés seran una oportunitat perconèixer què està passant al món dels mitjans de proximi-tat i mostrar les oportunitats que oferiran les noves tecno-logies per desenvolupar nous models de negoci i dinamit-zar les comunitats properes. I al mateix temps seran unaeina de debat per contribuir a construir un espai propi decomunicació.

El congrés tindrà una mirada cap al futur perquè tant l’AMICcom Mediàtic estan convençuts que els mitjans seran uncanal bàsic per connectar, debatre i trobar-se amb els joves,els diferents talents, les iniciatives diverses... que s’impulsenarreu del territori. Amb l’afegit que aquests mitjans han d’es-devenir una plataforma que contribueixi a generar sinergies i

compartir experiències que millorin el potencial econòmic,professional i social de tots ells. En definitiva, serà un esdeve-niment per a professionals de la informació i comunicacióque creuen que fer “periodisme és innovar”, que volen gau-dir d’uns mitjans d’informació propis amb més capacitatinformativa i amb les capacitats necessàries per construir undiscurs de proximitat i clarament pirinenc.

Entre les diferents ponències anunciades, destaquen“La importància dels Pirineus: una radiografia dels seusmitjans de proximitat”, a càrrec de Ramon Salaverría,“Com es dinamitzen els espais mediàtics amb llenguespròpies?”, presentada per l’Observatori de la ComunicacióBehategia, i “Casos practics sobre model de negoci, tecno-logia i comunitats”, amb la participació de l’Indépendant iDiario del Alto Aragón.

Cal destacar també “La col·laboració entre mitjans:BBC+premsa local”, per Matthew Barraclough; “Els ajutspúblics als mitjans en llengua propia: una peca important del’ecosistema”, una taula rodona on es presentarà el noumodel del País Basc i exemples d’altres territoris; o “Conèixerl’audiència: les claus per crear comunitats”, una taula rodonaamb la participació de mitjans locals de Catalunya, Euskadi,Occitània i Andorra. I no hi faltaran les “Tendencies interna-cionals en el disseny de la premsa de proximitat: les claus enl’escenari digital”.

Tot el contingut prové dels suggeriments d’empresarisde la informació, investigadors i cronistes dels models demitjans de proximitat que responien a les preguntes delsorganitzadors:

Com renovar els modes de tractament de la informació,els formats periodístics i els angles d’enfocament? Com des-tacar davant d’un canvi de lectura i una major competència?Conèixer les novetats sota la influència del digital durant elsúltims deu anys i oferir una posició d’elecció per observaraquestes tendències des d’un panorama imprescindible percomprendre el present i el futur de la informació, especial-ment local.

En resum, estem davant d’una molt bona notícia. Uncongrés interpirinenc que ha d’oferir també, com a plat fort,la identificació dels punts clau de les transformacions que lesxarxes socials han generat en l’àmbit de la informació, singu-larment la política. La seva consolidació està portant un nouentorn comunicatiu més híbrid i una lògica basada en nousprincipis i criteris de funcionament que afecten la totalitatdel procés informatiu. Els organitzadors confien que l’esde-veniment ofereixi una aproximació solvent dels reptes pen-dents de futur.

Naturalment, el Congrés tindrà també debats, tallers isessions de networking d’empreses de comunicació, profes-sionals i proveïdors.

Estanis Alcover i Martíés periodista i consultor


Els primers sis mesos de l’any, el conjunt delsdiaris digitals en català va millorar les sevesaudiències respecte del mateix període de2018. En base a la mitjana mensual de les cap-çaleres amb més de 100.000 usuaris únics, l’in-crement global va ser del 5,12%, i gairebé dosterços dels mitjans van sumar lectors respectedel primer semestre de l’any passat.

Una dada a destacar és que, en línies gene-rals, els digitals de proximitat obtenen mésbons resultats que els generalistes. En conjunt,els primers incrementen el nombre d’usuarisúnics un 28,80%, i els segons ho fan l’1,19%.

Del primer semestre de 2018 al de 2019, elrànquing presenta alguns canvis, però no alcapdavant, on es manté Nació Digital. Per dar-

La majoria de digitals en català augmenta lectorsel primer semestre de 2019

rere se situa Catalunya Diari, que puja tresllocs i avança l’Ara, ElNacional.cat i VilaWeb,que decau a la cinquena posició.

Per la seva part, el Diari de Girona avançados llocs, els mateixos que perd el seu rival ciutadà El Punt Avui. A continuació,Tarragona Digital guanya una posició i betevécinc, quedant per davant d’elPeriódico.cat,que en baixa dues.

En el terç final de la classificació, Segre iEl 9 Nou pugen tres llocs cadascun; DiariMés i Tot Sant Cugat quatre i Empordà.infon’escala dos.

Les caigudes més pronunciades es tro-ben a la cua, amb Lleida Diari, que reculadeu posicions, i Món Terrassa, cinc.

Variació respecte del 1r semestre

2018

*Rànquing elaborat amb dades d’OJD Interactiva dels diaris digitals en català amb més de 100.000 usuaris únics de mitjana mensual.**A la classificació no s’inclouen les capçaleres sense dades del primer trimestre de 2018 (com Tot Barcelona o XCatalunya.cat),i que superen els 100.000 usuaris únics mensuals.

Mitjana d’usuaris únicsmensuals 1r semestre

20192.816.984 2.406.6812.328.1361.801.2581.595.2531.233.2211.013.908

746.056705.870684.335585.915485.194462.533392.860386.699233.989221.219172.667150.255148.393133.850118.624114.556109.099104.444103.112102.032

+ 7,96%+ 49,80%

- 2,89%- 5,67%

- 20,65%- 3,73%- 8,97%

+ 29,17%- 0,74%

- 11,06%+ 30,91%

+ 176,15%+0,20%- 4,23%

+ 20,87%+ 5,62%

+ 61,06%+ 3,82%

+ 21,26%+ 33,92%

+ 7,74%+ 10,62%

+ 1,07%- 26,12%+ 49,82%- 48,11%+ 11,67%

Diari


NacióDigital CatalunyaDiariAraElNacional.catVilaWebelMónRAC1.catDiari de GironaLa República (Directe!cat)El Punt AvuiTarragonaDigital (delCamp.cat)betevéelPeriódico.catRacó Català (grup)Regió 7ValènciaDiariSegree-notíciesEl 9 NouDiari MésDiari La VeuTot Sant CugatEl Gerió DigitalMón TerrassaEmpordà.infoLleidaDiariEix Diari

Antoni Maria PiquéEl Nacional és ara mateix el segon digital de Catalunya ennombre de visites totals (17,3 milions mensuals segons lesúltimes dades de Comscore, de l’agost passat), només perdarrere de La Vanguardia. És el primer digital nadiu entre elscinc primers webs de notícies classificats amb aquesta mètri-ca. Els altres quatre corresponen a versions digitals de diarisimpresos. Si s’agafa com a mètrica els usuaris únics mensuals,El Nacional és el cinquè (2,59 milions d’usuaris), però molt aprop de la segona posició d’El País (2,9 milions) i més lluny deLa Vanguardia, líder amb 3,7 milions.

Aquestes no són pas unes dades fredes. Signifiquenque el diari fundat i dirigit per l’exdirector de LaVanguardia, José Antich, ja no competeix tant amb altresdigitals nadius del país sinó amb les versions digitals de lesmarques impreses més tradicionals i consolidades –i ambmolts més recursos–. En visites, El Nacional gairebé duplicael següent digital nadiu català i més que triplica el tercer i elquart, segons xifres de Comscore.

En el context del mercat espanyol, El Nacional és el quinzèen visites (20,13 milions mensuals), a prop de diaris com LaRazón, del Grupo Planeta, i no gaire lluny d’altres com La Vozde Galicia o eldiario.es, tots ells molt més consolidats i ambplantilles més àmplies. En usuaris únics, els nostres 4,7 milionsens situen els dinovens, amb un abast de mercat del 13,8%,molt per davant dels nostres competidors catalans.

UN RELAT MEDIÀTIC CUINAT A CATALUNYATot això s’ha fet en tres anys i mig. La proposta editorial lasintetitza Antich: “Aspirem que, d'una vegada per sempre, elrelat mediàtic sobre Catalunya no es cuini a Madrid, ni tam-poc en contra dels interessos dels catalans”. El Nacional vaaparèixer com un web el 6 de març del 2016, després demig any de proves i desenvolupament de la marca i delsseus periodistes en un blog. El gener del 2017, menys d'unany després del llançament, ja era el líder entre els nadiusdigitals catalans.

Aquell blog és ara un diari on treballen 40 persones icol·laboren moltes altres. Aquest creixement de la redacció vesempre precedit de l’ampliació del perímetre dels contingutsdel diari.

Des dels seus inicis en format blog, El Nacional ofereix unaedició en castellà que replica l’original en llengua catalana. Des

El Nacional, més líder a Catalunya, ja competeix amb els grans digitals de l’EstatAntich vol arribar al 2021 en condicions de disputar el lideratge a La Vanguardia i El Periódico

de fa més d’un any, ofereix també una versió reduïda enanglès. Els seus punts forts des de l’inici han estat donar priori-tat a la informació sobre l’opinió, l’anar al gra, la velocitatinformativa, una gràfica senzilla i trencadora, la cobertura 360graus de la vida política catalana i una presència densa a lesxarxes socials. A tot això s’ha afegit una extensió de contingutsque inclou tres verticals: La Llança (Cultura i Espectacles); EnBlau (entreteniment) i El Caso (successos i crònica negra).

“PARTIDARIS” DEL DIARIUn pas més en l’estratègia de creixement és el Club ElNacional (club.elnacional.cat), en marxa des d’aquest 1d’octubre. El Club ofereix als lectors que ho vulguin la possi-bilitat de contribuir a sostenir el diari i els ofereix la possibi-litat de comprometre-s’hi ajudant a mantenir gratuït el diariper a altres persones. Aquesta iniciativa fuig del model depagament per continguts o dels que cobren als lectors acanvi de donar-los accés a continguts exclusius. “No volemlectors de primera, que poden pagar per tot el diari, i lec-tors de segona, que només poden llegir-ne una part”, expli-ca Antich en la presentació del Club.

La idea és “reforçar el nivell de pertinença dels lectors icrear una comunitat de partidaris del diari i de la seva líniaeditorial que, amb el seu suport, ens permetin mantenir-locom fins ara: amb accés totalment de franc”, afegeix. Acanvi del seu compromís, els socis podran, entre altrescoses, accedir a reunions periòdiques amb periodistes icol·laboradors del diari, assistir a conferències o xerradesexclusives amb personalitats del món polític, econòmic icultural i, si ho volen, disposaran de descomptes amb latargeta del Club.

El digital negre i groc ha protagonitzat un cas d’èxit, tanten termes d'audiència com econòmics. El diari s’ha consolidat“com a capçalera de referència dels catalans que donensuport a un referèndum d’autodeterminació”, com ha expli-cat el seu director, i és rendible des del 2017, el seu segon anyde vida. D’ambició no n’hi manca, a José Antich: “El nostreobjectiu és arribar al 2021 en condicions de disputar el liderat-ge a La Vanguardia i El Periódico”.

Antoni Maria Piqué és director de Projectes d’El Nacional



L’Enquesta de Ser-veis Municipals 2019 del’Ajuntament de Barce-lona deixa xifres desta-cables de consum dediaris en paper gratuïtsarreu de la ciutat. Dela població que llegeixmitjans diàriament(el 57,4%), un 7,7%assegura que llegeixpremsa impresa gra-tuïta, segment queocupen majoritària-ment 20 Minutos(editat en castellà) ila xarxa de periò-dics de proximitat

Línia, amb una edició per a cada districtede la ciutat (en català).

De fet, la força de Línia en districtes on 20 Minutos téuna presència força menor, com per exemple Nou Barris,podria explicar que en aquest cas el percentatge de con-sum de diaris en paper gratuïts s’enfili fins al 16,6%.Aquest percentatge situa aquest segment de la premsa aNou Barris només per darrere de La Vanguardia (30,2%) iEl Periódico (22,9%), i per sobre dels diaris esportius(12,1%) i de capçaleres generalistes com El País (7,2%),l’Ara (5,4%), el trio El Mundo/ABC/La Razón (3,6%) o ElPunt Avui (2,3%).

També als districtes d’Horta-Guinardó (10%), de SantAndreu (9%) i de Sant Martí (8,6%) la premsa impresa gra-tuïta hi té un arrelament destacable. Paradoxalment, aSarrià-Sant Gervasi, on operen diverses capçaleres impre-ses de distribució gratuïta, la xifra de consum d’aquest seg-ment de premsa és baixa (un 1,8%), sent el districte quetanca el rànquing.

4

La força en paperde Línia a Barcelona

Font: OJD-PGD

20 anys


Les 19 edicions territorials de la xarxa Línia i el primer set-manari metropolità, Lo Mejor, sumats a la divisió de temàticsdigitals consoliden el Grup Comunicació 21 com el primergrup de comunicació local de Catalunya. Les auditoriesd'OJD-PGD confirmen que el grup imprimeix més de quatremilions d'exemplars a l'any, distribuïts bàsicament pels barrisi districtes de la ciutat de Barcelona, el Barcelonès Nord, elVallès Oriental, part de l'Occidental, el Baix Maresme, el BaixLlobregat sud i el Montserratí. El grup és líder en tots els seg-ments en un moment de gran recessió per als mitjans gene-ralistes, de contracció del mercat publicitari i amb una tran-sició al digital sense un model de negoci que garanteixi prouretorn.

Davant els reptes del sector i del clima polític i social, elGrup Comunicació 21 fa una aposta clara i contundent pelsuport paper. “En proximitat tenim recorregut si som capaçosde seguir oferint als lectors capçaleres amb el màxim de con-tinguts propis, amb una mirada pròpia i amb un disseny atrac-tiu”, afirma l'editor-gerent i fundador del grup, David Centol.La xarxa de periòdics Línia està implementant un pla de nego-ci que li permetrà incrementar paginacions, difusió i visibilitat.“Sempre hi haurà un lector que reclami informació local, i elpaper, sense descuidar les versions digitals, ofereix una expe-riència i una visió global que les xarxes no poden donar”, afe-geix l’editor. “Fugim de la velocitat i de la immediatesa per-què en el nostre nínxol de mercat el lector no reclama estarpermanentment informat, sinó que exigeix perspectiva, rigorinformatiu i la connexió que permet el paper”.

L’editor ho exemplifica gràficament: “Sempre faig ús d'unaanalogia referent a la indústria musical que reflecteix el nostreesperit. Nosaltres som productors de vinils en un moment enquè aquests han superat les vendes dels CDs”, explica Centol.El Grup Comunicació 21 ha arribat a la conclusió que, perabordar els mercats hiperlocals, el paper continua sent lamillor opció possible, tant pel que fa als lectors com per donarservei als anunciants, que es nodreixen del petit comerç. I aixího està fent.

L’empresa editora remarca que Línia s'ha especialitzat aarribar a indrets de l'àrea metropolitana desatesos pels mit-jans generalistes. “El nostre director editorial, Arnau Nadeu,ens recorda en un article que publiquem en aquesta mateixarevista la importància que té la premsa local a l’hora d’oferirinformació en territoris en un procés que ell anomena d’e-mergència mediàtica. Territoris on els periòdics de la xarxaLínia són pràcticament l'única capçalera que hi arriba, queparla del que preocupa aquests lectors i que combat la desin-formació”, cita Centol. En paraules de Nadeu, es tracta de“reforestar, a modesta escala, un petit desert mediàtic”.

Amb tot, el grup ja ha anunciat que la seva prioritat per al2020 passa per construir un gran setmanari a l'Eixample bar-celoní (a partir de l'edició mensual de Línia Eixample fundadal'any 2010), ampliar a setmanal la periodicitat del quinzenalLínia Nord que opera al Montserratí des de fa 6 anys i poten-ciar les edicions del Baix Llobregat sud. També té prevista l'e-dició específica d'un periòdic per a la comunitat llatina no bra-silera de Barcelona que es dirà Latitud Sud.

Reforestar el mapa comunicatiu4

El grup celebra 20 anys de la seva fundació i consolida el lideratge en el món local

Grup Comunicació 21 aposta per la proximitat en paper

20 anys


Arnau

El Remei és un petit barri de Badalona. Poc més de 2,6 quilò-metres quadrats i un miler de veïns. En un dels carrers princi-pals, d’una vintena de balcons pengen llençols blancs amb elmateix missatge: Los vecinos del Remei, en lucha por un barriodigno. Segur que els sona la història. Sobretot després que l’al-calde de la ciutat fes un polèmic tuit celebrant haver evitat lainstal·lació d’un centre per a menors migrants no acompanyatsen aquest barri. El cas va córrer com la pólvora per les xarxessocials i va tenir ressò mediàtic a nivell estatal.

Dies després, el setmanari local Línia Nord va enviar unperiodista sobre el terreny. Ningú ho havia fet. I la sorpresa vaser majúscula quan aquest periodista va poder comprovar quemolts veïns no tenien ni idea de què es volia instal·lar a la zona.En altres paraules, molts no sabien contra què “lluitaven”.Alguns parlaven d’ocupes, altres de drogaddictes, també dejoves delinqüents... La desinformació, que sempre empitjoraels conflictes, regnava al barri.

El Remei és només un dels molts deserts mediàtics quetenim al nostre país i, especialment, a l’àrea metropolitana deBarcelona. Barris sencers que, si no fos per la premsa de proxi-mitat, estarien encara més oblidats que ara. On la premsaescrita de pagament ha pràcticament desaparegut, on no esconsumeix cap diari digital català mainstream i on els canals detelevisió que menys destaquen per la seva qualitat i rigorositatinformativa registren grans audiències. I, sobretot, on les xar-xes socials, exactament igual que els miratges al desert, creenla falsa il·lusió d’informació entre un veïnat que, sovint sensesaber-ho, s’empassa fake news sense filtre ni aturador.

El Grup Comunicació 21, que avui està d’aniversari, fa 20anys que es dedica, a través de la seva xarxa de periòdics deproximitat Línia, a reforestar –valgui la metàfora– desertsmediàtics. En alguns casos té la sort de no ser l’únic, però enmolts altres s’hi ha enfrontat sol. I no ho ha tingut ni ho té pre-cisament fàcil. La crisi dels mitjans de comunicació ha fet créi-xer els deserts informatius de la mateixa manera que la crisiclimàtica està desertitzant a pas accelerat algunes parts delnostre planeta. Si parlem d’emergència climàtica, doncs, perquè no fer-ho d’emergència mediàtica?

Potser ens falta trobar la nostra Greta Thunberg perquè enssacsegi de dalt a baix i ens faci lluitar per un futur que moltsdonen per mort. Perquè ens alliberi de la resignació i ens facicreure que hi ha vida més enllà de demà. Perquè per molt mala-ment que estigui l’ofici, avui encara podem enviar un periodistaal barri del Remei de Badalona a combatre la desinformació ireforestar, a modesta escala, un petit desert mediàtic.

I si la nostra Greta Thunberg es diu Periodisme?

Arnau Nadeu és director editorial de la xarxa de periòdics de proximitat Línia

“Nadeu

Emergència mediàtica

Avui encara podem

enviar un periodista

al barri del Remei

de Badalona

a combatre la

desinformació

i reforestar,

a modesta escala,

un petit

desert mediàtic

“

Transparència i inversió de la Generalitat Entrevista al ... › wp-content › uploads ›...

Documents

Transcript of Transparència i inversió de la Generalitat Entrevista al ... › wp-content › uploads ›...