Trabajo Estrati (3)Final
-
Upload
bryan-ortiz-macias -
Category
Documents
-
view
216 -
download
0
description
Transcript of Trabajo Estrati (3)Final
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 1/44
Introducció
En l’actualitat i arran de les crisis que afecten als països, els Estats del
benestar s’han convertit en quelcom qüestionable. El paradigma de
benestar que enteníem en el primer Walfare State, que establia els eixos del’habitatge familiar, la salut pblica i l’ocupaci! com els factors al benestar
de la ciutadania, queden criticats. "a falta d’e#ci$ncia d’aquesta arran de
les retallades per part dels governs, les noves polítiques socials orientades a
la economia de mercat, així com les privatit%acions o la baixa de qualitat en
els serveix basics d’educaci!, sanitat així com no poder reduir l’atur
estructural esgrimeix una situaci! del que es comen&a a nombrar com
'Estats del desbenestar( En aquest treball, 'l’aparici! i la consolidaci! de
l’Estat del benestar i la seva relaci! amb el con)icte de classes( volemestablir els següents ob*ectius+
n primer ob*ectiu ser- la comprensi! del per que l’aparici! de l’Estat del
benestar. uins varen ser els factors que van incidir en que aparegu/s un
nou sistema de Estat mai abans vist. 0 aquesta idea anir- lligada el paper
que tenien les classes socials abans de l’aparici! d’aquests estats. 1oldrem
saber quins successos hist2rics van impactar en el paradigma social del
moment i donar peu a aquest nou aven&. n segon ob*ectiu ser- exposarquines varen ser les primeres idees sobre el concepte Estat del benestar.
3ractarem autors com 4e5nes, 6everidge o 6ismar7 que son innegables en
quant a al contribuci! a la construcci! i enteniment del Walfare State. n
tercer ob*ectiu ser- analit%ar el proc/s de consolidaci! d’aquests Estats així
com al posterior crisi. n altre cop mirarem quins son els moviments o fets
hist2rics que fan possible al consolidaci! així com la crisi i quin va ser
l’impacte que va tenir aquesta consolidaci! en l’estrati#caci! social del
moment. 8omentarem el pas de l’anomenat Estat 9rotector a l’estatinversor. En quart lloc i a mode de conclusi! voldrem fer una dicotomia dels
models de benestar actuals tot fent una avaluaci! d’aquests mateixos. 8al
comentar tamb/ la realit%aci! d’entrevistes a diferents per#ls dels quals un
/s una entrevista a 8elestino S:nche%, ex diputat d’iniciativa per 8atalun5a i
un dels líders de l’actual moviment ;aio)autes. 0quets apartat el podreu
trobar als annexes. 0questes entrevistes les podreu trobar als annexes del
treball.
<
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 2/44
El nostre marc te2ric es basa en els enfocaments te2rics per al concepte
'Estat de benestar( dels següents autors+ 4erbo, =. >, ?oreno, ". , 8omin, @.
, 1idal, Aos/ , B!me% 6ahillo, 8. , 0delantado, A. ; 9ardilla. @. S. El treball
seguir- una metodologia basada en el tractament bibliogr-#c dels autors a
cada apartat del treball. 0 la bibliogra#a podeu trobar els llibres de cada
autor. 0 m/s s’ha utilit%at material visual com fotogra#es i gr-#cs per un
millor aclariment així com donar un apropament empíric al redactat.
Aparició dels Estats del benestar
9ot semblar que l’Estat del benestar va sorgir en conseqü$ncia de la Segona
Buerra ?undial i les crisis que aquesta va provocar tant a nivell social,
econ2mic com moral. Europa necessitava d’una recuperaci!, sobretot
econ2mica, per al desenvolupament de les futures polítiques. S’evoluciona
cap a un context en relaci! amb l’anomenada Buerra @reda i es #xen dos
punt, l’establiment dels Estats nits com a potencia mundial i l’establiment
d’un nou capitalisme que Europa havia d’integrar per a la seva
reconstrucci!.
El que s’anomenaria com Welfare State necessitava d’un model de
redistribuci! del capital de forma social tot intervenint en les car$ncies que
presentava el mercat laboral, en la sanitat etc. Es necessiten de polítiques
socials que tornin a establir una estructura de benestar i seguretat a la
societat post Segona Buerra ?undial. 8al dir que aquest mateix
plante*ament es el que ha perdurat en les societats occidentals des de la
d$cada dels CD i que avui en dia encara recau en la responsabilitat Estatal
garantir els drets socials als ciutadans i per tant un benestar social.
8om coment-vem al principi, si ve es innegable que la Segona Buerra
?undial va ser un dels eixos causals per a la creaci! d’aquests Estats, hemde veure com en societats m/s antigues *a trob-vem uns principis de
benestar. 0 l’edat mit*ana existien organit%acions religioses i laiques, per
exemple el gremi de treballadors, artesans o incls els a*untaments sense
tant poder institucional com el tindrien avui en diaF. 0quest tipus
d’organit%acions *a mantenien, tot i que esc-s, un sistema de seguretat
social als ciutadans. 8al afegir el paper que tenien les causes bene#ques
promogudes per l’Esgl/sia de diferents vessants, com la cat2lica, o les
protestants, que varen sorgir tres la >eforma. Si ve aquestes obres
G
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 3/44
bene#ques servien d’a*ut per aquelles persones sense mit*ans per a la
subsist$ncia, aquestes tenien un car-cter d’assist$ncia basat en la caritat i
no en el que avui anomenaríem *ustícia social o el que es igual a la igualtat
en recursos. 8al puntualit%ar que en aquest període la percepci! de Estat
no existia. Ens situem en un període on la societat s’estructura en una
pir-mide de classes dins
un sistema feudal i de no
regulaci! social de
l’economia. El monarca
controla el poder *udicial,
legislatiu i executiu. El
treball es quelcom basat
en l’artesania i sobretot
en treballs del sector
primari en agricultura,
ramaderia, i com hem comentat abans dins del sistema feudal que esgrimia
unes situacions de pobresa i desigualtats molt grans dins l’estructura social.
9odem dir que el que anomenem Estat o Estat Haci! no apareix a Europa
#ns entrada l’Edat ?oderna.
Aa dins del període de l’aparici! del liberalisme econ2mic d’0dam Smith, així
com la 9rimera >evoluci! ;ndustrial trobem com a*uts que tenien artesans o
el gremi de treballadors queden reduïdes. n dels ob*ectius d’aquestes
reduccions va ser fomentar la crida de treballadors del primer sector així
com artesans o petits propietaris a venir a la ciutat i treballar a la fabrica, el
que es coneixeria com l’$xode rural. =i ha una nova organit%aci! del treball
en base a l’industria i els llocs de feina febril s’imposen per sobre dels
treballs de camp. 0mb aquesta 'modernitat( de la ocupaci! s’inicia una
g$nesi cap a una nova estructuraci! de la societat, unes noves classes
socials així com el #nal del que entendríem com la societat estamental.
Is important tenir en compte les noves corrents de pensament que
sorgeixen en la modernitat, el anteriorment comentat 0dam Smith amb el
liberalisme econ2mic /s un bon exemple. 0questes noves formes de
pensament tindrien arbitrarietat amb el sistema econ2mic així com el
període ilJlustrat. 8onseqüentment hi ha una disminuci! del control social,
un empit*orament dels a*uts socials i un increment de la desigualtat en base
K
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 4/44
a la industria. "a religi! agafa m/s poder i autoritat i disminueix la seva
vessant bene#ca que tenia
a l’Edat ?it*ana. Lins
d’aquest nou paradigma
social que es va construint
veiem com sorgeix la
classe obrera i com aquesta
pateix els efectes del
capitalisme, que provoca
una situaci! de de
superviv$ncia per als
obrers. =i ha un
desenvolupament molt
accelerat en l’;ndustria
destacant @ran&a,
0leman5a o Bran 6retan5a.
El capitalisme #nancer i
l’economia de mercat prenen rumb cap a la Segona >evoluci! ;ndustrial que
deixaria l’ltim ter& del segle M;M unes car$ncies molt importants en el
benestar social i tamb/ des del punt de vista humanitari a causa de les
enormes desigualtats que es varen formar i les condicions d’insostenibilitat
vital, explotaci! i mis$ria dels obrersF. 8al afegir que en base a aquesta
situacions es van fer estudis estadístics així com corrents intelJlectuals que
varen debatre sobre el que es va anomenar la 'üesti! Social(. Lins
d’aquest paradigma destaquem que la mis$ria en progressi! provocaria que
la classe obrera comenc/s a prendre consciencia del poder que podien tenir.
Escrits de car-cter marxista com el ?anifest 8omunistaF suposen un a*ut
moral a la empresa dels treballadors. L’aquesta forma es genera un
ambient de con)icte entre la classe obrera i la classe dominant que veu la
possibilitat de reduir el ser poder polític i econ2mic.
En segon lloc la import-ncia que adopta el paper de l’Esgl/sia. Es converteix
en un una instituci! que exerceix el control social en base a ser un pilar de
referencia per a la poblaci!. 3ot i tenir m/s poder institucional aquesta veu
reduït el seu poder de 'coacci!( religiosa en el sentit que els obrers de
f-brica així com un gran volum de camperols passen cap a una vessant m/s
N
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 5/44
laica. "’Esgl/sia considera la classe obrera i el seu creixent efecte crític i de
lluita com un dels factors per a la desacreditaci! del poder de convicci! de
l’Esgl/sia. 8ontra aquesta creixent onada de ideologia marxista l’Esgl/sia
intentar- tornar a actuar en base a la capacitat de bene#c$ncia que
parl-vem anteriorment.
9er ltim ens trobem que l’Edat ?oderna plante*a uns atacs contra el propi
individu. =i ha un increment a passos agegantats de la desigualtat dins
d’una estructura social molt polarit%ada. Lemogr-#cament parlem d’un
període amb una gran mortaldat gr-cies a unes condicions higi$niques molt
pobres, els obrers viuen en
habitatges d’un sol espai on han
de viure molts membres de lafamília. Els nens tenen inclusi!
en el mercat laboral i aix2
provoca un analfabetisme en
creixement a m/s de la no
presencia d’un sistema de
sanitat universal. 9renent aquestes qüestions pensadors soci2legs, #l2sofs
etc.F varen realit%ar estudis per entendre i intentar donar solucions a als
efectes del capitalisme salvatge en la societat.
C
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 6/44
Ho /s #ns el segle MM on es
comen&a a veure un canvi
en 'la qüesti! social(. 8om
l’Esgl/sia i els individus
amb poder econ2mic i
polític temien, la forta
pressi! social
acompan5ada de la lluita obrera provoquen que es prengui en consideraci!
les demanes de millors condicions de treball, reducci! de al *ornada laboral
etc. 0questes peticions s’introdueixen en l’0genda publica dels parlaments.
8al afegir que en aquets mateix segle MM hi ha un proc/s de
democratit%aci! d’estructures participatives de car-cter social. Lestaquem
tamb/ la consecuci! de l’ob*ectiu del sufragi universal masculí, el femení
no ser- #ns posteriorF abandonant d’aquesta manera el sufragi censatari
que afavoria a les elits econ2miques i polítiques. "es demandes del
colJlectiu obrer despr/s de KD an5s de lluita veuen els següents resultats+
n primer resultat /s la reducci! de la *ornada laboral, es passa a tenir una
setmana de ND hores treballades. 0 m/s es fa una regulaci! del treball
infantil a les fabriques que afavorir- als futurs processos educatiu. 3amb/
s’aconsegueix tenir un sistema de seguretat contra els accidents a les
fabriques etc. així com obtenir a*uts per a la vellesa. 1eiem per tant que
aquestes mesures *a comen&arien a semblarOse al 'c-non ideal( que varen
establir els primers benestars.
3ot i així aquestes mesures varen ser disfressades per part de les
democr-cies liberals que imperaven a l’Europa del moment. Si ve van ser
aconseguides com a conseqü$ncia de la lluita, la implementaci! de les
mesures a nivell de legislaci! laboral i social van tenir un car-cter de resultade les democr-cies liberals d’aquesta manera es reduïa el paper pblic que
tenia la pressi! dels treballadorsF. El debat que gener- la implementaci!
d’aquestes mesures es si les democr-cies liberals ho van fer per comprar la
'9au social( i no veure’s m/s atacats i pressionats. 0questa '9au social(
serviria per no augmentar l’ambient de crisi i d’aquest amanera garantir
una pau, una seguretat destinats al progr/s econ2mic de la societat
capitalista.
P
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 7/44
9osteriorment sorgirien els r$gims totalitaris de 6enito ?ussolini i 0dolf
=itler a ;t-lia i 0leman5a respectivament, amb unes ideologies totalit-ries
com el feixisme itali- o el nacionalsocialisme aleman5. 8al esmentar que els
feixismes son ideologies que neixen en base a les demandes dels
treballadors, les in*ustícies, les desigualtats etc. Lins d’un context de
feblesa de la massa els r$gims feixistes apro#ten el sentiment de angoixa i
r-bia per aconseguir vots. 1eure el cas 0leman5 com despr/s de la <a
Buerra ?undial i fruit de la que van considerar com humiliaci! arran dels
tractes de 1ersalles, =itler apro#ta aquest rancor. 0quest tipus de r$gims
prometien qüestions molt similars a les dels r$gims de benestar. 0rticulaven
tres eixos vertebradors com eren un aven& en la seguretat social, un
increment en les a*udes, pensions, així com polítiques contra l’atur. @ent
incís en aquesta idea argumentem que d’alguna manera el Kr >aich de
=itler va ser una esp$cie d’Estat del benestar nom/s per a la ra&a -riaF
per2 basat en la ocupaci!, expropiaci! de bens de països com 9ol2nia o
1ars2via així com la m- d’obra gratuïta que van suposar els *ueus en els
camps de concentraci!. Es ben clar que les promeses d’aquests partits, un
cop en el poder, varen ser instruments de control social als ciutadans.
1900 1920 1940 1960 1980 1990
Alemania K,Q G<,P <R, GN,N NG,G ND,Q
Italia D,P N, ,R <K,C K<,K K<,N
Reino Unido O <K,N <,C <,K KD, KG,<
Francia D,R K,P <<,Q <K,C ND,Q KQ,<
España ,R K,Q N,C C,G <R,D KK,<
Lespr/s de la Segona Buerra ?undial Europa quedava dividia en dos
ideologies. 9er un banda trob-vem l’anomenat bloc de l’Est dels països de la
ni! Sovi$tica, per un altre banda trobem el bloc occidental que eres elsvencedors de la Buerra, destacant com coment-vem anteriorment la
potencia mundial que suposava els Estats nits. Els plans ?arshall, plans de
recuperaci! econ2mics per Europa serien donats nicament als països en
contra del comunisme. Lins d’aquest paradigma Europa ha de comen&ar de
cero i es generen uns canvis en l’estructura social. Es persegueix la creaci!
de polítiques actives per palJliar l’atur, oferir unes condicions optimes de
treball així com voler donar serveis socials als ciutadans educaci!, sanitat
etc.F 0ix2 per2 es converteix en un debat ideol2gic entre el model socialistai el capitalisme.
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 8/44
Is l’an5 <QNC on apareix el primer Welfare State en base als punts de
4e5nes que comentarem posteriormentF on hi ha un sistema d’Estat nou
que busca el benestar en base a aquestes noves polítiques de creaci! de
benestar, creant per exemple un servei sanitari universal, una
implementaci! de l’educaci! per a tots els individus, un sistema de pensions
i de redistribuci! de la riquesa etc. (Comín, F. (1996) increment en Gast
social de les economies occidentals)
Els pilars de l’Estat del benestar van ser els següents+ Lret a una educaci!
pblica i gratuïta, Lret a la *ubilaci!, Lret a la seguretat en el lloc de treball,
Lret a tenir assist$ncia medica gratuïta i universal i per ltim el Lret a la
protecci! contra l’atur.
9er complirOho s’articulen un seguit d’2rgans que serveixen de serveis
socials. 0quest primer Estat del benestar volia garantir la redistribuci! dels
recursos en base al benestar social. Els resultats varen ser una millora en
les condicions de vida de la poblaci! Europea que van veure un creixement
en els seus drets, un increment en l’accessibilitat a serveis pblics, la
sanitat va fer reduir els nivells de mortalitat, es van crear polítiques actives
contra l’atur, es van regular així com institucionalit%ar serveis exemple
mineria a Bran 6retan5aF. 8om veurem posteriorment amb la crisi delsEstats del benestar, les crisis econ2miques del <QK pel petroli així com
l’acc/s al poder de nous partits conservadors i d’ideologies econ2miques
liberals com >eegan i 3hatcher farien entrar als Estats del benestar en una
$poca de crisi.
8om veurem a continuaci!, en el segon punt, cal destacar el paper del
8anceller Ttto 1on 6ismar7 amb les seves lleis en l’0leman5a de <RRD així
com els informes de William 1everidge al <QND a 0nglaterra. 0fegirem
tamb/ la visi! de 4e5nes clau per a la creaci! i formaci! teoria d’aquest
tipus d’Estats.
rincipals bene!actors per a l"aparició dels #enestars $188%&1960'
El concepte dUEstat del 6enestar no ha tingut en la seva hist2ria una
de#nici! precisa, *a que lUEstat del 6enestar dels seus orígens no t/ res a
veure amb el que va sorgir a partir de la Segona Buerra ?undial, al >egne
R
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 9/44
nit. El terme, que va ser utilit%at de manera popular per William 3emple
llavors 0rquebisbe de 8anterbur5, va establirOse en els an5s posterior *a a
l’edat daurada del capitalisme. "es funcions de lUEstat de 6enestar, no van
sorgir de manera espont-nia ni molt men5s, sin! que va tenir un proc/s des
de <RRK #ns a la Segona Buerra ?undial, moment en el qual es generalit%ar
i consolidar 8omín, GDD, p.PRF
=i ha diversos conceptes utilit%ats hist2ricament per de#nir les #nalitats
socials dels governs comV lUEstat dUassist$ncies, Estat provid$ncia o
benefactorF i Estat de 6enestar. 8omín, GDD, p.PQF 9er tant, i igual que
lUautor @rancisco 8omín, utilit%ar/ Estat de 6enestar nicament per referirO
me a aquests dos ltims tipus dUEstat identi#cant el <RRK com lUEstat
provid$ncia i com lUinici del terme i #nalment lUEstat de 6enestar,desenvolupat i consolidat.
"’ Estat del 6enestar, segons lUautor @rancisco 8omín GDDF no /s
nicament, un Estat que destina despesa pressupost-ria, sin! que crea
diferents activitats que desborden lU-mbit de la despesa pblica, que
inclouen una s$rie de polítiques econ2miques i socials, destinades a la
recerca de la plena ocupaci! i a la contenci! de la in)aci! que s!n
clarament favorable als treballadors i les classes m/s pobres i tamb/ unaaltra s$rie de regulacions, que casi ni in)ueixen en el pressupost pblic, com
la #xaci! de la *ornada laboral, el descans, el salari mínim, les vacances
pagades o la seguretat i higiene en els llocs de treball.
0quests tipus dUEstat, tenen en com una cosa important per al
desenvolupament del benestar, i /s que estaven disposats a prevenir, evitar
o alleu*ar, els sinistres socials dels treballadors, mit*an&ant lUassegurament
social dels mateixos i la legislaci! laboral, així com una s$rie de despeses
pressupost-ries en sanitat, educaci! i habitatge, destinats a millorar la
situaci! dels treballadors i les classes mit*anes i dels pobres. LUaquesta
manera, els Estats han utilit%at hist2ricament uns instruments per
subministrar assegurances i serveis socials de manera molt variada,
dUaquesta manera segons hagin estat els instruments utilit%ats per lUEstat
per aconseguir una distribuci! de la renda, ens trobarem amb diferents
manifestacions de lUEstat del 6enestar.
Q
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 10/44
El <RRK, a 0leman5a, es presentaven unes condicions diferents a la de la
resta de països de lUEuropa dUaquesta $poca, *a que lUescola hist2rica
aleman5a, propugnava un ma*or intervencionisme i proteccionisme de
lUEstat, per impulsar el creixement econ2mic, a m/s des de #nals del segle
M;M van apar$ixer els anomenats hisendistes que buscaven una acci! per
part de lUEstat per alleu*ar les pretensions o ambicions socials. 0mb aix2 es
va introduir en les lleis aleman5es conceptes i aspiracions de les classes
mit*anes que pretenien reconciliar el treballador industrial amb lUEstat
mon-rquic, difonent la conformitat. 0mb aix2 sUexpandeix aquest anomenat
Estat benefactor i amplis grups socials com t$cnics i metges es van
convertir en poderosos grups de pressi!.
Estem en l’$poca de 6ismar7, on hi ha una 0leman5a que sUindustrialit%ar-pidament, legisla econ2micament i socialment per equilibrar les forces
socials i sostenir una monarquia debilitada i un govern. LUaquesta manera la
política econ2mica tractava dUacontentar els grups que donaven suport a
lUEstat mentre que la social per paci#car la classe treballadora. "a intenci!
de 6ismarc7 va provocar que lUEstat aleman5 fes política i deix/s
lUecon2mica a la iniciativa privadaO recordem que la classe mit*ana sUaixeca
com un grup de pressi! poder!s. 6ismar7 implantar- un sistema
d’assegurances socials. "Uestabliment dUaquestes assegurances socials,
principalment contra la malaltia, els accidents laborals i la vellesa va ser el
punt
dUarrencada de lUEstat 6enefactor a 0leman5a. Is tractava d’una política
redistributiva i protectora cap a aquells amb men5s recursos i que es
#nan&ava amb impostos.
<D
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 11/44
0ra b/, dUaltra banda, sUacontentaven als grups que donaven suport a
lUEstat, mit*an&ant una política que afavoria als empresaris centrada en alts
aran%els introduïts en <RQ, així com un augment dels impostos a la
cervesa, alcohols i sucre. 0mb aix2 es pretenia protegir i acontentar O com
he esmentat anteriormentO als grups que donaven suport a lUEstat. 0ixí
doncs b/, es afavorien als grups amb menors rendes i a canvi sUatorgaven
compensacions per aix2 als grups empresarials. 8omín, GDD, pg. NF
8om a contrapartida, lUEstat provid$ncia al >egne nit es va formar m/s
tard, el <QDQ, gr-cies Winston 8hurchill i sobretot a 6everidge, qui m/s tardelabora un informe que serveix com a model per reconstruir el país despr/s
de la Segona Buerra. ?it*an&ant un seguit de legislacions i despesa
pressupost-ria, es comen&a amb lUaprovaci! de les assegurances dUatur i
pensions per a la vellesa, es va establir un salari mínim en indstries amb
sindicats febles. "a *ubilaci! es va consolidar als D an5s. Ho obstant aix2
lUasseguran&a de salut s’instaura el <Q<<, mit*an&ant una retenci! de diners
del treballador, que es doblaria amb les aportacions de lUempresari, per2
que no cobria a la família de lUassegurat, ni tractaments hospitalaris. 8al dir
que el sistema de sanitat no va ser ben gestionat i es va paralit%ar el seu
funcionament.
@inalment tampoc es va intentar coordinar aquest sistema amb la sanitat
local, ni amb la subministrada pels hospitals de les lleis de pobres i amb
aix2 sorgien moltes de#ci$ncies per2 que van establir un precedent i unes
bases de futur *a que a m/s es van consolidar les intervencions pbliques de
lUestat , i es van establir noves relacions EstatOempresarisOtreballadors.8omín, GDD, pg. QPOQF
0leman5a es va convertir en el primer país del m!n en adoptar un programa
dUasseguran&a social per a la vellesa, dissen5at per Ttto von 6ismarc7. "es
motivacions del canceller aleman5 per introduir lUasseguran&a social a
0leman5a van ser promoure el benestar dels treballadors Oa # que
lUeconomia aleman5a seguís funcionant amb la m-xima e#ci$ncia. T;3,
GDDQF. @otogra#a d’Ttto 1on 6ismar7F
<<
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 12/44
Segons lUT;3 a "a seguretat Social de <QD, el
sistema dUasseguran&a social aleman5 va tenir tres
etapes en el seu desenvolupament+ lUasseguran&a
de malaltia en el <RRK, el dUaccidents en el treball
en <RRN i lUasseguran&a dUinvalidesa i vellesa en
<RRQ , quedant coberts els treballadors assalariats i
dUindstria. 0mb aix2 donen com a inici a la
reproducci! i producci! del model de 6ismarc7
dUintervenci! i protecci! de lUEstat portant als altres
països Europeus a prosseguir amb les polítiques 6ismarc7ianas. 6ismarc7
dUaquesta manera, mit*an&ant la política dUassegurances socials, pací#ca als
obrers. 1idal 9ortillo, GD<N pg. <GF
"Uacci! dels Estats Europeus es va expandir durant la 9rimera Buerra
?undial de dues maneres+ dUuna banda per assolir els seus ob*ectius
militars, nacionalit%ant recursos, regulant la producci! industrial, prohibint
exportacions i #xant els preus, /s a dir una alta intervenci! de lUEstat en
període de Buerra, i dUaltra banda moguts pel patriotisme consentir
transformacions profundes com el sufragi universal i una ma*or despesa
pblica, generalit%ant les assegurances socials obligat2ries, la *ubilaci!,
accident i malaltia i #ns i tot es va introduir una asseguran&a obligat2ria
dUatur i lUassist$ncia pblica a els excombatents i les seves famílies. n cop
acabada la guerra, es va suavit%ar la intervenci! estatal per2 no es va reduir
els aven&os b-sics en les assegurances socials i la despesa pblica. Is per
aix2 que a causa de la 9rimera Buerra mundial es va aconseguir seguir amb
lUEstat de provid$ncia, i amb aix2 sUaconsegueix una evoluci! econ2mica i
política en els an5s vint *a que la participaci! de la despesa pblica en la
renda nacional va cr/ixer sobretot #ns <QGQ.
0 partir del crac7 del GQ i la crisi dels an5s KD els Estats entren en una crisi
mundial a causa de la globalit%aci! i lUespeculaci! #nancera i amb aix2
esclata la borsa de Hova Xor7. "a despesa pblica disminueix i els sistemes
socials no segueixen el seu curs. 9er aix2 4e5nes explica que per a un ma*or
6enestar, i per evitar les situacions de crisi del capitalisme, cal augmentar la
despesa pblica, de manera que augmentant la despesa pblica es
consumeixi, amb aix2 es produeix m/s, els empresaris necessiten m/s
personal i es crea nova ocupaci! i amb aix2 sUaconsegueix un punt
<G
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 13/44
dUequilibri que es perden en les crisis
del sistema. 4e5nes proposa un
sistema dUintervencionisme de lUEstat,
regulant lUeconomia i augmentant la
despesa pblica per generar activitat
econ2mica. 0mb aix2 lUEstat de
provid$ncia va estar lligat a la difusi!
del 7e5nesianisme i el manteniment
de lUocupaci! va comen&ar a ser
considerat com la funci! b-sica que
lUEstat havia de fer per acabar amb la
pobresa i aconseguir el manteniment
de rendes. 8omín, GDD, pg. <DPO
<<DF
Is indubtable lUaportaci! de 6everidge i les tesis econ2miques de 4e5nes
per a la construcci! de lUEstat de 6enestar del NC, sobre uns principis
dUunitat i universalitat per combatre la pobresa, assegurant a tots els
individus un mínim amb el qual fer front a la seva subsist$ncia i que
segueixen amb la implementaci! de lUasseguran&a social amb intervenci! de
lUestat, igual que 6ismarc7. Ho obstant aix2 0leman5a perd la innovaci! de
6ismarc7 en el període dUentre guerres i amb aix2 el >egne nit, aporta com
anteriorment havíem dit, el terme Estat del 6enestar o Yelfare state en
contrapartida del Warfare State que signi#ca Estat de Buerra que
sUapliquen a lU0leman5a na%i. En aquest proc/s, Aohn ?a5nard 4e5nes en la
seva fonamentaci! econ2mica i Williams 6everidge en la seva
implementaci! institucional. 1idal 9ortillo, GD<N pg. <<O<GF
El model 7e5nesi- sobre el qual es fonamenta lUestat de benestar, i que esdesenvolupa a partir de la ;; Buerra ?undial, atorga a lUestat una funci!
interventora, que es podria concretar en dos -mbits B!me% 6ahillo, 8.
GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado de bienestarF
En primer lloc una política econ2mica, per mit*- de la qual lUestat es
converteix en un element dinamit%ador del sistema econ2mic, lUob*ectiu
prioritari /s el manteniment de lUactivitat, impulsant la producci!, orientant
la política de despesa i dUinversi!, i corregint els desa*ustos que es vanproduint. "Uestat adquireix la funci! de reactivar lUeconomia, especialment
<K
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 14/44
en els moments en qu$ el creixement
constant no est- garantit, a causa de les
)uctuacions a qu$ es troba sotm$s el mercat.
En segon lloc una política social, a #
dUaconseguir+ una distribuci! de la renda,
mit*an&ant el #nan&ament dUun ampli sistema
de serveis socials de car-cter assistencial, i de
nou sistema de seguretat social, articulat al
voltant dUun principi de repartiment, que ha
anat substituint al de les assegurances
privades, promoure la plena ocupaci!,
establint una política de concertaci! social que garanteixi elevats salaris i
altres avantatges laborals i possibilitar els recursos su#cients per fomentar
el consum intern i contribuir al manteniment de la productivitat. >etrat de
4e5nes per a la portada de la revista 3;?EF
0mbdues polítiques, lUecon2mica i la social, requereixen una política #scal,
basada en un sistema progressiu i personalit%at, que permeti generar
recursos su#cients per #nan&ar la política econ2mica i social. "a intervenci!
de lUestat, com a regulador de la vida econ2mica, es *usti#ca per tres raons+
primera, per fer compatible la manera de producci! capitalista Oen el qual
preval la l2gica del bene#ciO i el sistema democr-tic Oen el qual preval la
l2gica de la participaci! i de la redistribuci!OV segona, per fomentar
lUactivitat econ2mica i aconseguir la consecuci! de la plena ocupaci!V i, en
tercer lloc, per evitar el con)icte social tan intens en el període anterior a la
Segona Buerra ?undialO, allun5ant els perills revolucionaris, i proporcionant
unes quotes de benestar i seguretat per a tots els sectors socials.
0 la # de <QKD, als països industrialit%ats europeus, lUatur arriba alsGG.DDD.DDD, sobretot un GCZ representant a la poblaci! activa i a 0nglaterra
el G<Z. 4e5nes arriba a posar en dubte el fet que el mercat per si mateix
aconsegueixi un equilibri dUoferta i demanda, i demostra que no /s cert que
els interessos socials i individuals coincideixin, ni molt men5s que un sigui
m/s imprescindible que lUaltre. 4e5nes, fa aportacions fonamentals per a la
construcci! de lUEstat de 6enestar, posant en evid$ncia la incapacitat
dUoferir ocupaci! a totes les persones que ho necessiten i dUuna distribuci!
desigual de la riquesa. 1idal 9ortillo, GD<N pg. <NF
<N
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 15/44
(reballadors ambocupació sota
contracte de treballAltres treballadors no
remunerats ambcontracte
)ones casades enedat de treballar
ersones per sota del*edat de treballar
ersones +ue ,ansuperat l*edat de
treballar
LUaltra banda, 6everidge en el seu informe sobre Seguretat Social i serveis
a#ns i en lU;nforme sobre 9lena Tcupaci! en una Societat "liure, publicats el
<QNG, fa una revisi! crítica de la seguretat social i presenta un con*unt de
recomanacions per a millorarOla, exposant les mancances i els d$#cits del
funcionament de seguretat social brit-nic, #xant lUob*ectiu de la seguretat
social per eradicar i eliminar la pobresa, garantint per a tots una vida digna.
"es recomanacions es desprenen en quatre principis en qu$ sustenta
lUinforme+
En primer lloc Les reformes del futur han de tenir en compte l'experincia
del passat, sense !ue aix" si#ni$!ui restriccions en %ase a interessos
sectorials. &'altra %anda, la #uerra ha mostrat !ue s el moment per a
canis, no per pe#ats. er tant hauran reformes efecties en mesura !ue es
realit*in a conscincia i a fons. En segon lloc Les ++, ha de #arantir
in#ressos su$cients al llar# de la ida de manera !ue es pu#ui eliminar la
misria, la malaltia, la i#nor-ncia, el desemparament i la desocupaci. En
tercer lloc ++ ha de ser el resultat de la cooperaci entre l'/stat i els
indiidus 0a !ue no s un acte caritatiu, es contri%ueix al sistema am%
aportacions per sostenir el sistema. ; per ltim "UEstat no ha de debilitar la
iniciativa ni la responsabilitat individual.
0 m/s 6everidge realit%a el 'pla de Seguretat Social(, recollit en lUinforme,
plasma un seguit de propostes que eren les següents+
"es polítiques han de tenir un car-cter universal, arribant a tots els
ciutadans sense un límit dUingressos per dalt, arribant per tant a les
persones i a les necessitats, dividint la poblaci! en quatre classes principals
de persones en edat de treballar i en dues m/s per sota i per sobre de lUedat
de treballar i de la següent manera+
<C
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 16/44
L’aquesta forma 3ota persona de la classe < G o K, pagu/s una cotit%aci!
nica per lUasseguran&a. En el cas dels empleats amb contracte, lUempresari
tamb/ contribuir-, deduint la quota de lUempleat del salari. "a cotit%aci!diferir- dUuna classe a una altra sent m/s alta per a homes que dones
assegurant prestacions per a la classe K mestresses de casaF. "a classe C
reben pensions mentre que la N est- coberta per assignacions infantils,
pagantOse per tots els #lls quan el pare rebi la prestaci! o pensi!. 8ada
persona de la classe < treballadors per compte dUaltriF estava sub*ecta a les
condicions de cotit%aci!, rebr- prestacions per atur, invalidesa, pensi! de
*ubilaci!, tractament m$dic i despeses dUenterrament. "es persones de la
classe G patrons, comerciants i aut2nomsF rebran totes les prestacions,excepte la dUatur i invalidesa, durant les primeres tret%e setmanes. "es
persones de la classe N aturats que, en edat de la dUatur i invalidesa. El
subsidi de maternitat, la provisi! de viduïtat i la quali#caci! per a la pensi!
de *ubilaci!, ser- assegurant a totes les persones de la classe K treballar, no
tenen feinaF reben totes les prestacions men5s mestresses de casaF, en
virtut de la cotit%aci! feta pels seus marits. 0 m/s en addici! al subsidi de
maternitat, les mestresses de casa amb treball remunerat rebran la
prestaci! de maternitat durant tret%e setmanes, a # de permetreOdeixar el
lloc de treball abans i despr/s del part.
Si ve no comentem tot l’informe si ens sembla important comentar els
següents punts+
• 6everidge ens diu que tots els tipus de prestaci! seran els mateixos
per a homes que per a dones, si b/ hi ha un con*unt dUexcepcions
de#nides, com+ un tipus con*unt per a home i dona que no estiguiocupada sota remuneraci! i si no hi ha dona o treballa el tipus /s
singular i m/s baixV hi ha assignacions per persones dependents que
estan a c-rrec de lUasseguratV la prestaci! de maternitat per a
mestresses de casa que treballen per un salari ser- dUun tipus
superior a lUindividual en la desocupaci!, mentre que la seva prestaci!
per desocupaci! ser- inferior.• "a prestaci! per desocupaci! est- sub*ecta a lUassist$ncia a un treball
o a un centre de formaci! despr/s dUun període determinat.
<P
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 17/44
• "es pensions es paguen nicament a la *ubilaci! del treballador que
poden ser demanades despr/s de lUedat mínima, seixantaOcinc per als
homes i seixanta per a les dones, es pot incrementar el tipus de
pensi! per sobre del tipus b-sic si es posposa la *ubilaci!.• "es vídues en edat de treballar, que no tinguin persones a c-rrec,
tenen un subsidi temporal, i si tenen nens al seu c-rrec, un subsidi de
tutela.• SUestablir- un ?inisteri de la Seguretat Social, responsable de
lUasseguran&a social, lUassist$ncia nacional i del suport i la supervisi!
de lUasseguran&a volunt-ria, centralit%ant el treball dUaltres
departaments del Bovern i de les autoritats locals en aquest camp.
1idal 9ortillo, GD<N pg. <POGDF
O El tractament m$dic que cobreixi tots els requeriments esdonar- a tots els ciutadans per un Servei Hacional de Salut
• Els casos de necessitat no coberts per lUasseguran&a social, podran
accedir a lUassist$ncia social, sub*ectes a un test de manca de
recursos.
"a lluita contra les desigualtats dUorigen protegint per igual a tots els
ciutadans davant situaci! de necessitat, va ser una gran aportaci! de
6everidge pel que fa al model de lUEstat del 6enestar, en els an5s depostguerra de la Segona Bran Buerra. Ho obstant aix2 el model va ser fallit
políticament *a que el govern no podia ferOho en els an5s que estava
proposat. n cop #nalit%ada la Buerra, el partit "aborista guan5a les
eleccions, seguint els passos de lUinforme de 6everidge i nomenant 6ar! de
3ugall, comen&ant així els an5s daurats de lUEstat de benestar que intenta
un Estat democr-tic i social aspirant a garantir a tots els ciutadans la
seguretat del bressol a la tomba mit*an&ant política econ2mica i un
sistema que cobreix, compensa i prev/ riscos socials com la desocupaci!, la
incapacitat, la vellesa, la viduïtat, la malaltia o la pobresa. 1idal 9ortillo,
GD<N pg. <COGNF.
0 manera conclusi!, en aquest apartat, veiem com 6ismarc7 inicia una s$rie
de reformes que es van reproduint mit*an&ant els an5s #ns al període de
postguerra de la Segona Bran Buerra. Si b/ 6ismarc7 /s capa& dUinnovar en
<RRK, mit*an&ant els an5s, es crea un model m/s fort i desenvolupat no
nom/s gr-cies a 6ismarc7, sin! tamb/ a 4e5nes despr/s de la Bran 8risiecon2mica dels an5s KD, reproduint un seguit de propostes econ2miques i
<
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 18/44
polítiques per sortir de la crisi i que
serveix com a in)u$ncia sobretot en
6everidge, el qual elabora lUinforme
de Seguretat Social, en el qual es
fonamenta lUEstat de 6enestar.
Sense aquest proc/s O de 6ismarc7 i
les seves polítiques conciliadores de
la classe obrera #ns 6everidge i el
seu ;nforme, passant per 4e5nes O
lUEstat del 6enestar no hauria
acollida tal rellev-ncia en una
societat, marcada per les Buerres, la
revoluci! política i econ2mica del seu segle , i que per tant troba als seus K
precursors socials.
-onsolidació i crisi de l"Estat del benestar
8om hem comentat anteriorment el proc/s de consolidaci! dels Estats del
benestar arriba despr/s de la Segona Buerra ?undial on en països europeus
es produeixen diversos eixos de canvi Es parteix de la idea que la Segona
Buerra ?undial ha deixat Europa en una situaci! de desbenestar social. En
base als punts de 4e5nes molts països aplicaran mesures de nacionalit%aci!
d’empreses i serveis per al benestar pblic. "a sanitat per exemple es
converteix en un gran pilar del benestar basat en 4e5nes. 0 m/s l’Estat
interv/ en el sector de la activitat econ2mica, paralit%a privatit%acions així
com fomentar les *a comentades nacionalit%acions. 0 0nglaterra per
exemple trobem, per part del partit laborista, la nacionalit%aci! de les mines
o els serveis pblics com el transport, la sanitat o l’educaci!. n exemple es
com la gent podia accedir a posarOse ulleres o anar al dentista sense haver
de pagar cap tipus de compensaci! econ2mica. 0questa situaci! genera una
situaci! de conviv$ncia entre les entitats privades que fomenten el
capitalismeF i les polítiques del sector pblic m/s basades en la ideologia
social democr-tica Esping 0ndersenF 0questes economies s’anomenaran
'mixtes(. 0quest proc/s de expansi! o evoluci! dels serveix pblics en les
economies anir- acompan5ada tamb/ d’un proc/s de millora d’aspectessocials relacionades amb els valors que es van incloure en les constitucions
<R
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 19/44
de 9ostguerra. =i ha una ampliaci! de programes socials així com un
increment en drets econ2mics i socials. 0quests aspectes s’aconsegueixen
gracies a pactes polítics que implicaven l’Estat, la patronal i els sindicats.
0quests pactes varen permetre millores en les condicions de treball així com
un repartiment equitatiu dels bene#cis que afavorís a les tres parts. Cartell
del artit La%orista lan2 1934). Es va generar una mínima conciliaci! entre
els conservadors, liberals i els socialistes que en primer lloc ban establir
l’atur com a prioritat. "’estat ha de garantir la plena ocupaci! a trav/s de
polítiques actives d’ocupaci!. En segon lloc s’han de garantir drets basics
com l’habitatge, las sanitat així com l’educaci!. 0 m/s s’ha d’establir un
sistema de pensions així com d’a*uts a les persones en edat de vellesa així
com garantir uns serveis socials basics.
9er a la consolidaci! d’aquests ob*ectius
l’Estat necessitava ser un 2rgan
administratiu important, que despr/s
seria criticat per l’augment de la
burocr-cia i la poca personalit%aci! de
l’individu envers l’Estat. En segon lloc
als ciutadans els serien entregats una
s$rie de drets i deures en base a
l’atorgament de benestar. Es reconeixen
drets econ2mics, socials i polítics, un
exemple es l’establiment del sufragi
universal. "’estat a m/s ha de ser el
garant de la distribuci! de la riquesa de
forma equitativa de tal manera que hi
hagi una reducci! considerable en la
estructura de classes. 0questes mesures reduïen l’estrati#caci! social de
forma que tractava als individus per iguals en llibertats, igualtat i la
seguretat.
9er al manteniment del benestar l’Estat exerceix un augment en la despesa
destinada en educaci! sanitat, habitatge i serveis socials. 8om digu/s
4e5nes, 'lUestat es converteix en gestor i redistribuïdor dels recursos( i
aquest model de funcionament comen&a a entrar en crisi en els primers
an5s D.
<Q
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 20/44
9er a l’explicaci! de la crisi del benestar utilit%arem el text de B!me%
6ahillo, 8. GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado de bienestar [en línea\
"a crisi en els Estats del benestar es comen&a a produir en base a la
globalit%aci! i les polítiques econ2miques, monet-ries, laborals i socials que
anaven lligades a les noves exig$ncies dels blocs polítics econ2mics. 0quest
fet va provocar la p$rdua d’aut2noma i el poder que tenia l’Estat per al
dissen5 de la seva pr2pia política economia i de protecci! social. "a política
d’ocupaci! de la qual par-vem i que va ser eix central en els estats del
benestar #ns els D es veu al servei del lliure mercat, i en base
desenvolupament de la tecnologia hi ha un increment dUintercanvis de
capital, mercaderies i persones. "es plani#cacions econ2miques i les
polítiques socials no assoleixen els ob*ectius previstos a causa dels
desa*ustos que es produeixen en les economies dels països desenvolupats,
el que di#culta les previsions a curt i llarg termini.
8om parl-vem anteriorment, el benestar suposava un augment molt elevat
en despesa social de serveis, pensions etc. 0 mit*ans dels D i *a amb al crisi
del petroli del K, hi ha un gast en despesa publica molt elevat per palJliar
els efectes de la crisis. Is per aquest motiu que els Estats han anat
adquirint cada cop m/s uns índex d’endeutament mes elevats que els han
obligat a implementar polítiques restrictives que com a conseqü$ncies
generen un descens en el benestar així com xocar directament amb els
actors socials que veuen alterat el seu benestar, disminuintOlo així com
perdent qualitat. 0 m/s les privatit%acions de serveis com l’educaci! o la
sanitat van fer que, dins un moment en que l’estructura social es tornava a
polarit%ar, augmentessin les diferencies de classes i per tant un augment en
l’estrati#caci! social. 0 m/s dels impactes en l’estructura de classes la
situaci! d’endeutament i la creixent disminuci! del benestar ha provocat el
debat al voltant de la viabilitat de lUestat de benestar, a curt i llarg termini,
en trobar els governs amb di#cultat per disposar dels recursos #nancers
necessaris per al seu desenvolupament.
8om a conseqü$ncia de la di#cultat en els recursos #nancer es posa en
marxa una política econ2mica basada en inversions publiques i les
boni#cacions #scals. En base aquestes s’intenta reactivar l’ocupaci! i l’atur
estructural que s’estava sedimentant, augmentar les subvencions així com
regular el mercat de treball de forma que no es destrueixin llocs de treball
GD
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 21/44
en base als canvis tecnol2gics i la reestructuraci! del mercat laboral que
hem tractat pr$viament. 0questes noves tamb/ tenen un eix principal a
assolir com es la recuperaci! econ2mica i per tant el creixement en el
benestar. S’intenta fer un apolítica de dinamit%aci! del nivell d’ingressos de
forma que el consum creixi, aquest creixement comportaria una
dinamit%aci! en el mercat de productes i per tant en l’economia en direcci!
a un cicle recessiu.
0l costat de les polítiques econ2miques, es necessiten unes noves polítiques
socials per palJliar els efectes de la crisis dels Estats del benestar amb al
creixent desigualtat en l’estructura social, un augment en la polarit%aci!
entre la classe alta i baixa així com l’acc/s als serveis que havia ofert el
model 4e5nesi-. 9er fer front aquest fenomen així com el creixent poderdels mercats es desenvolupen millores en l’atorgament de drets i deure.
0quests estarien recollits en les diverses 8onstitucions dels estats
Lemocr-tics, a Europa per exemple el >egne nit 0leman5a o Espan5a amb
la 8onstituci! de 8adis. "es noves polítiques aniran destinades a les -rees
socials i servirien de motor per la tornada d’un sistema de sanitat així com
educatiu, les millores en el sistema de pensions, habitatge etc. ; tamb/ una
política assistencial dirigida cap a aquells grups que es veuen m/s afectats.
9er tant el model d’Estat del benestar en base als punts de 4e5nes entra en
crisi en base als processos d’acumulaci! de capital, la globalit%aci! i la
incapacitat per incrementar la producci!. Socialment hi ha una caiguda en la
natalitat i un increment de l’esperan&a de vida que va fer que hi hagu/s un
creixement vegetatiu de la poblaci! i un envelliment d’aquesta mateixa,
aix2 exigia un increment important en gast de protecci! publica i gast en les
persones de tercera edat. "es noves tecnologies posarien # a l’anomenatmodel 3a5lorista, i es generaria una nova estructura en el model productiu i
en el mercat de treball el que provocaria un augment de l’atur. En els
moments del cicle recessiu l’Estat no pot palJliar els efectes de la crisi
economia i es forma una deslegitimaci! envers al poble per no cobrir les
seves necessitats.
8om hem comentat anteriorment la crisi de l’Estat del benestar provocaria
8anvi en els Estats de 6enestarV de l’ Estat de 6enestar 9rotector a lUEstatde 6enestar ;nversor.
G<
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 22/44
"Uanomenada edat dUor de lUEstat de 6enestar, en on els Estats eren capa&os
de gestionar de manera correcta els problemes socials, va tenir el seu ma*or
sistema de protecci! social, en lUEuropa occidental. 0ix2 es deu, a que la
reconstrucci! dels països despr/s de la guerra preocupava molt als Estats
europeus líders, i el seu principal ob*ectiu, que van aconseguir, va ser una
expansi! en les taxes dUactivitat laboral masculina i en la complement-ria
acci! de la família, sobretot amb el treball de la llar no remunerat,
ma*orit-riament realit%ada per dones. E" acc/s per altra banda, igualitari en
el consum de masses, en el capitalisme, va contribuir a enfortir la demanda
agregada i, en suma, al creixement econ2mic. "uis ?oreno, GDDK p-g. NNF
"a combinaci! de polítiques socials, 7e5nesianisme, ta5lorisme i segregaci!
de g$nere, va facilitar un creixement econ2mic, que al meu entendre eradUesperar a causa dels nivells de decreixement econ2mic dUabans de la
Segona Buerra mundial. Els governs van gestionar de manera e#cient
lUeconomia nacional amb un grau dUautonomia i sent capa&os dUatendre
necessitats i riscos que el mercat i la família no eren capa&os de cobrir.
LUaltra banda, aquestes mesures es van gestionar gr-cies al suport polític
de s2lides i -mplies coalicions interclassistes que van legitimar aquestes
polítiques. En aquest Estat del 6enestar, tamb/ anomenat Estat del
6enestar 9rotector, els poders pblics intervenien intencionadament, a
trav/s de polítiques i administraci!, per tal de modi#car el *oc de les forces
del mercat i obtenint K conseqü$ncies dUaix2+ "UE6 garanteix als seus
ciutadans unes rendes mínimes sense distinci! del valor del mercat del seu
treball o propietatV "UE6 minimit%a la inseguretat mit*an&ant el suport a
individus i famílies abocats a riscos vitals, associats a la malaltia, atur o
vellesaV "UE6 fa provisi! dUun con*unt de serveis socials dels quals tots els
ciutadans tenen acc/s sense distinci! del seu estatus o classe. El consens
entre actors socials i interessos bene#ci al creixement econ2mic sostingut
de les democr-cies occidentals durant aquest llarg període. 0quest augment
va ser degut pr-cticament amb una ma*or ampliaci! de la despesa social.
"uis ?oreno, GDDK p-g. NRF
En aquesta edat dUor de lUEstat del benestar, els estats es preocupaven per
la protecci! del colJlectiu, lluitant contra els efectes negatius del mercat
mit*an&ant polítiques socials crucials, com la desmercantilit%aci! de serveis
GG
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 23/44
com la llum, lUaigua, el transport etc. lUEstat era el garant de promoure a la
ciutadania serveis vitals a al ciutadania.
Ho obstant aix2, aquesta edat dUor, arribo a la seva
#, a causa de les crisis del petroli dels an5s <QKO<QN i <QRO<QD van posar en evid$ncia les
conseqü$ncies de lUobertura de les economies
europees i amb aix2, van alterar la prosperitat i el
plena ocupaci! masculina. "Uedat dUor, evoluciono
cap a una edat de plata recordem que una
evoluci! pot anar a positiu per2 tamb/ a negatiuF en la qual lUE6 va mostrar
certes limitacions. Lurant els an5s posteriors, lUauge dels governs
neoliberals, com ?argaret 3hatcher al >egne un, va qüestionar elsfonaments i la legitimitat de lUanterior model dUE6 europeu que tant dU$xit
havia tingut #ns a aquests an5s. 0 partir dUaquestes d$cades i #ns al GDD
sUha anat agudit%ant el setge per acabar o debilitar lUEstat de 6enestar. "uis
?oreno, GD<K p-g. NRONQF
=i ha autors que, esmenten a la crisi
del model dUacumulaci! fordista que
comen&a a millorar la tecnologia i ambaix2 es redueix la quantitat de treball, a
la tercera revoluci! industrial al voltant
de les 3;8 i la globalit%aci!O
europeït%aci! en la qual el capital es
pot deslocalit%ar i dedicarOse a
lUespeculaci! #nancera, van trastocar el
sistema de polítiques de protecci! i es
comen&ava a discutir sobre undesmantellament de lUEstat de
6enestar. 0mb aix2, els canvis
neoliberals es manifestarien en quatre
pr-ctiques principals+ privatit%aci!,
#nan&iaci!, gesti! i manipulaci! de les crisis, i redistribuci! estatal de la
renda. Is a dir, es mercantilit%en sectors que abans eren compet$ncies de
lUEstat, mit*an&ant privatit%aci! dUempreses i serveis pblics. Aos/
0delantado, GD<G p-g. NF
GK
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 24/44
LUaltra banda, ?argaret 3hatcher va fer efectiu el trencament de lUantic
model dUE6 al >egne nit i segons les seves pr2pies paraules ]existeixen
individus, homes i dones i hi ha famílies. ; cap govern pot fer res si no /s a
trav/s de les persones, i les persones han dUocupar abans de res dUelles
mateixes. El nostre deure consisteix en ocuparOnos de nosaltres mateixos i
despr/s ocuparOdel nostre proïsme^. 0mb aix2 es mentalit%a a la ciutadania
de una certa entesa associa de lUexist$ncia humana, que sobresalta
lUindividualisme com a mesura dUescapament+ lUindividu /s lUnic propietari
del seu benestar en base a la seva compet$ncia i estatus socioecon2mic.
0questes compet$ncies s!n mercaderies que es poden comprar i vendre en
un mercat lliure de la interfer$ncia de lUEstat. 0mb aix2, cada individu /s
responsable de la seva situaci!, i ha de cercar millorar les seves capacitats
per poder trobar una ocupaci!, i lUEstat no ha dUintervenir, sin! que ha
dUinvertirOhi en la seva formaci! i el desenvolupament de tals capacitats .
LUuna banda lUEstat aconsegueix creixement econ2mic mit*an&ant la plena
ocupaci! i dUaltra banda lUindividu satisf- les seves necessitats recorrent al
mercat lliure i no regulat. 0mb aix2 aquests individus adquireixen certes
característiques asocials, en la qual la societat del mercat es basa en el
compliment dels contractes, la maximit%aci! de la racionalitat individual, la
propietat individual i lUorganit%aci! colJlectiva fonamentada en lespossessions, capacitats i energies dels individus . "uis ?oreno, GDDK p-g.
KPF
0mb aix2, el E69 mai va perseguir all2 que de cadasc segons les seves
possibilitats ia cadasc segons les seves necessitats, al E6; sUenalteix la
meritocr-cia, a cadasc segons la seva capacitat i esfor&. LUaquesta manera
sUassisteix a la transformaci! de les desigualtats socials en difer$ncies
individuals, el que permet culpabilit%ar la víctima i *usti#car tractaments
individualit%ats. Aos/ 0delantado, GD<K p-g. COPF
-onclusió. Estats del #enestar actuals i a/aluació dels models
Europeus.
En aquest treball hem volgut relatar el proc/s de formaci!, consolidaci! i
crisi dels Estats del benestar. 0questa proc/s i depenent dels països
europeus ha derivat en la formaci! de N Estats del benestar diferents que a
m/s es basen en ideologies diferents conservadora, socialdemocr-cia,liberalF Esping 0ndersen GDDGF i per tant tenen un impacte en l’estructura
GN
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 25/44
social diferent. El primer model es l’anomenat 0nglosax!. Lesenvolupat a
Estats nits i >egne nit, en el qual lUa*uda se centra en aquells que es
comprova que no tenen mit*ans, i les transfer$ncies s!n universals per2
molt modestes. 0quest tindria una ideologia m/s liberal. En segon lloc es
troba el model continental. 0quest s’organit%a d’acord amb les categories
ocupacionals del mercat laboral en un sistema d’assegurament contributiu
comprensiu. El seu dissen5 garantit%a el manteniment de rendes de les
diferents ocupacions laborals i els estatus socioecon2mics dels individus que
cotit%en, i no a una reducci! de la desigualtat entre grups i classes socials.
Es caracterit%a per l’acci! concertada entre organit%acions patronals i
sindicats, que assumeixen tasques de gesti! i organit%aci!. En les seves
societats existeix una diferenciaci! estricta entre treballadors formals amb
drets contributius insidersF i la resta outsidersF. "a cobertura social dep$n
de la condici! laboral dels ciutadans. @amiliars i dependents accedeixen a
prestacions i serveis contributius com titulars de drets derivats. 8-rrega per
a la dona en l’atenci! als nens i les persones de la tercera edat. 0ustria,
@ran&a, 0leman5a i ;t-lia. En tercer lloc el model n2rdic es caracterit%a per
un alt nivell de protecci! social i per un mercat laboral amb una alta c-rrega
#scal, basat en polítiques actives i alta concentraci! salarial. Linamarca,
@inl-ndia, Su$cia i 9aïsos 6aixos. Seguiria una ideologia m/ssocialdem2crata. El quart i ltim model correspon al mediterrani, es
caracterit%a per una despesa social baixa, centrat en pensions i per un
mercat laboral molt rígid. Br$cia, ;t-lia, 9ortugal, Espan5a.
8om hem vist, els quatre models presenten característiques molt diferents.
9er a la seva adaptarem l’article de Wi7ipedia '/aluacin de los modelos
sociales europeos5 Se’ns proposa que per l’avaluaci! d’aquestes tipologies
de benestar hem de utilit%ar els criteris de 6oeri GDDGF i Sapir GDDCF que
corresponen a la reducci! de la pobresa, la protecci! envers el mercat de
treball i per ltim les recompenses per al treball. 9er al primer punt, la
reducci! de la pobresa, mirem gr-#c de 'E#ci$ncia gastos sociales(. Is
interessant veure com els models amb m/s e#ci$ncia en gast social i per
tant en reducci! de la pobresa s!n el n2rdic Su$cia, Linamarca etc.F i el
model anglosax!. 8om coment-vem anteriorment el model n2rdic es
caracterit%at per un alt nivell de protecci! social així com una millor gesti!
del mercat de treball. 0quests dos factors afavoreixen a que el con)icte declasses quedi palJliat, es presenta una societat m/s igualit-ria sense el
GC
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 26/44
nivell d’estrati#caci! elevat que presentarien altres models. En
contraposici! trobem que el model continental /s el men5s e#cient, i el
mediterrani es situaria en
una posici! mit*an abaixa
de benestar. 1eiem el cas
d’Espan5a, Br$cia i ;tali-
que quasi toquen amb el
;rlanda ?odel
continentalF. L’aquest
gr-#c deduïm que el
benestar continental /s el
que men5s redueix la
pobresa i per tant
necessita d’una millora en
la redistribuci! de la riquesa per establir una societat m/s igualit-ria.
El segon punt, la protecci! dels riscos del mercat de treball trobem que
aquesta protecci! s’esdev/ mit*an&ant la regulaci! del mercat de treball i els
segurs d’atur, que protegeixen als treballadors. 8om es relacionen aquests
dos factors amb el tipus de model. En el model mediterrani s’ha demostrat
que hi ha una protecci! en el treball Seguretat socialF per2 per contra unnumero reduït de treballadors rep subsidis d’atur, o aquests son escassos o
se’ls acaba abans de que torbin una altra feina. 0ctualment en un atur
estructural com t/ Espan5a l’atur es mat$ria suspesa pels governs. En
contraposici! el model n2rdic si que presenten a*udes per situacions d’atur
per2 en canvi reben men5s protecci!. El cas continental /s curi!s, si ve
veiem abans que en gast social son els que men5s redueixen al pobresa, en
el mercat de treball son els que protegeixen i entreguen m/s subsidis que la
resta de tres models. El cas anglosax! presenta uns subsidis d’atur per2 no
protecci! en el treball o molt reduïda. 9er tant veiem com cada model t/ la
seva percepci! de benestar envers la protecci! en el treball.
"’ltim punt son les xifres de ocupaci! i desocupaci!, les recompenses de
treball que anomen-vem anteriorment. "’an5 GDD< "a Estrat$gia de "isboa
va establir que la tassa d’ocupaci! per als països integrats en la uni!
europea havia de ser del DZ per l’an5 GD<D
Tbservem els dos gr-#cs a continuaci!+
GP
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 27/44
Si comparem les tasses d’atur entre el gr-#c de Eurostat GDD<F i les tasses
d’atur a l’an5 GD<D tamb/ L’Eurostat veiem que tots els països han
incrementat la seva taxa d’atur respecte el GDD<. 1eiem que al GDD< el
model n2rdic i anglosax! eren els que tenien una tassa d’atur m/s baixa
destacant com era *a el model mediterrani qui presentava una xifra mes alta
d’atur. Si observem les xifres del GD<D la tassa d’atur del model mediterrani
hauria incrementat #ns arribar quasi a un GGZ en el cas espan5ol, tot i que
veiem com els altres països del model, com Br$cia, 9ortugal tamb/ essituarien en tasses elevades. "’atur espan5ol esdevindria per l’esclat de la
crisi de la bombolla ;nmobiliaria. Tbservem que el que men5s taxa d’atur
tindria seria el model continental. Seguit del model n2rdic i anglosax!.
9er ltim mirem la següent taula+
Segon la taula, el millor model de benestar actual seria el n2rdic *a que
presentaria una e#ci$ncia elevada i una equitat elevada. En contraposici!
trobaríem que el model mediterrani /s el que m/s car$ncies presenta amb
una baixa equitat i una baixa e#ci$ncia. >especte quin model /s millor sil’anglosax! o el continental el resultat es considerat pels propis ciutadans *a
G
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 28/44
que els economistes no han pogut distingir quin seria millor. En base a les
prefer$ncies i demandes dels països un es situaria millor que l’altre (Fitoussi
et al., 2000; Blanchard, 2004).
En aquest treball hem vist com els Estats del benestar son el resultat de la
lluita de les classes per l’obtenci! d’unes millors condicions de vida, hem
vist com el moviment obrer va ser clau per l’obtenci! d’una *ornada laboral
reduïda, millors salaris etc. S’ha pogut comprovar que l’increment del
benestar ha derivat tamb/ en una millora de la consciencia moral de la
societat, el cas del guan5 del partit laborista, i com aquest va millor tota una
estructura social que s’anava polarit%ant cada cop m/s. 3ot i així el regust
que ens queda /s amarg. Is cert el concepte de benestar, tenim una
educaci!, sanitat, serveix pblics que son de gran utilitat per2 per contra icom veurem per els per#ls de les entrevistesF el seu benestar s’ha reduït.
Si ve la crisi dels benestar va comportar una tornada a la una estructura de
classe dividida, on es potenciava la individualitat, les actuals retallades han
provocat que l’Estat del benestar encara a sumat a que l’Estat tingui un
efecte deslegitimit%ador envers al ciutadania, afavorint a les classes
elevades i per*udicant a la classe baixa mentre la classe mit*a esdev/ a la
corda )uixa. L’alguna manera /s com si el concepte de Estat del benestar
s’hagu/s diluït, tot el que la construcci! que hem vist en aquest treball, la
base ideol2gica ha desaparegut del compromís que t/ l’Estat amb al
ciutadania. L’aquesta forma l’Estat segueix les economies de mercat
induïdes per la globalit%aci! *a massi#cada. S’ha perdut el vertader signi#cat
de que signi#ca l’Estat del benestar. "es privatit%acions encara han afavorit
a que la part de la poblaci! amb m/s capital pugui accedir a millors serveix i
deixar en una situaci! de desbenestar als serveis pblics. 8om es veu a les
entrevistes tant al professor com a la cartera les retallades han afectat al
seu benestar en l’educaci!, *a sigui directament com el cas del professor o
indirectament a la cartera per la seva #lla en la secundaria. "es
privatit%acions no s!n un altre mode de generar un impacte encara m/s
negatiu en l’estructura social. "a qualitat i la quantitat de serveis pblic
minva i augmenten les desigualtats de classe. L’aquesta forma un
immigrant del barri de Hou barris per exemple si podr- accedir a una
educaci! per2 aquest potser no t/ els mateixos recursos que aquell altre
que va a una escola de la %ona alta. "a baixa qualitat creixent en els serveix
GR
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 29/44
pblics no provoca altre cosa que una estructuraci! en el futur segons la
qual es pertan5i.
8om vam veure tamb/, els models europeus no son del tot ine#cients,
creant una incoher$ncia de models dins un propi model com seria la ni!
Europa. 0questa incoher$ncia ha provocat que dins de la mateixa uni!
s’estableixi una macro desigualtat entre països. 8onsiderem que s’hauria
d’establir un model unitari en base a la ideologia socialdem2crata *a que /s
la que millors resultats dona com es pot veure al model n2rdic de països
com Su$cia etc. "a socialdemocr-cia ha anat en detriment del capitalisme
cada cop m/s ferotge i el liberalisme s’ha imposat. 0 m/s amb el problema
actual del terrorisme i el creixement segons les enquestesF de l’ultradreta
pot suposar encara m/s una polarit%aci! de la classe partint delsantecedents de >eegan o 3atcher. 0 Espan5a l’estat del benestar ha suposat
noticia fruit de les eleccions, *a que qüestions com l’atur, les pensions etc.
s!n els que interessen als ciutadans. 8om s’ha pogut comprovar en la
passada legislatura, Espan5a encara es queda en els països amb una taxa
d’atur m/s elevada preguntantOnos si no /s el model mediterrani un model
desgastat el qual ha de reinventarOse.
9odem concloure per tant que l’Estat del benestar actualment /s un
concepte que genera confusions envers la seva efectivitat i que encara,
gracies a les diferents ideologies i polítiques emeses, genera una estructura
social desigual amb con)icte de classes.
Ens agradaria el treball amb una cita de 4arl ?arx sobre els Estats moderns,
que /s perfectament aplicable a la situaci! dels benestars actuals+
/l e0ecutio del /stado moderno no es otra cosa !ue un comit de
administracin de los ne#ocios de la %ur#uesía.
Finalment, podem dir !ue laparici i la consolidaci de l/stat de enestar
t una import-ncia en la lluita de classe, principalment duna classe o%rera
descontenta i !ue am% la consolidaci de l/stat de enestar a eure
satisfeta les sees demandes. 7!uesta situaci es a a donar principalment
a lpoca daurada, en la !ue les societats europees, íctimes de las #uerres,
an assolir nous drets !ue an satisfer les sees expectaties. er" durant
les po!ues de crisis del petroli, a!uest /stats del enestar es de%iliten i
GQ
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 30/44
entren en decadncia, la !ual actualment se#uim patint, i es el moment de
eure si la classe o%rera tornar- a lluitar per millorar els seus drets !ue una
e#ada an aconse#uir o si pel contrari, 0a han si#ut apaia#ats i l8nica
cosa !ue faran es eure com es dona un pas enrere dall" !ue tantes
dcades els a costar.
AE
KD
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 31/44
Entre/istes
n aspecte que ens va semblar interessant era poder con$ixer les
desigualtats entre classes de primera m- i la seva opini! envers l’Estat del
benestar segons ser d’una classe alta, mit*a o baixa així com saber com elshan afectat les retallades a la seva vida quotidiana etc.
En aquest apartat hem decidit fer N entrevistes. "es entrevistes per raons de
distancia i temps es van realit%ar per correu electr2nic tot i que s’ha de
comentar que abans de ferOla es va contactar per S75pe per explicar el
nostre treball. Es realit%a per tant un tipus d’entrevista dirigida amb format
rígid fruit de no poder intervenir en el di-leg informatiu. 8om a critica a les
entrevistes podem dir que el no tenir cara a cara els sub*ectes, vam perdre
una quantitat de detalls envers la forma i la manera d’expressarOse.
Els per#ls escollits van ser tres persones de classe alta, mit*a i baixa. Es
mant/ l’anonimat de les persones per2 com veureu a l’entrevista s’ad*unta
uns trets basics així com el LH; per demostrar que s!n verídiques. Els per#ls
corresponen a un professor d’un institut, un funcionari de l’administraci! i
per ltim un empresari.
8al comentar que vam fer una entrevista a una de les cares visibles delmoviment ;aio)autes, 8elestino Sanche%, ex diputat del partit comunista
988F i al <QRR diputat per iniciativa per 8atalun5a. El seu per#l el tractem
com especialit%a, i al seu gui! de entrevista afegim una pregunta m/s sobre
la tasca que realit%a amb el grup de ;aio)autes.
Entre/ista al r3 -elestino nc,e5
K<
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 32/44
Establert a Sabadell vers el <QPD, va estudiar o#cialia industrial i mestria en
la branca dUelectricitat a lUEscola
;ndustrial de Sabadell i a lUEscola
;ndustrial de 6arcelona. ?ilitant
del 9S8 i de les Aoventuts
8omunistes de 8atalun5a des de
<QP. @ou detingut i *ut*at tres
cops per associaci! ilJlícita,
propaganda ilJlegal i manifestaci!
no pací#ca, i condemnat a vintOiOun mesos de pres!, dels quals nom/s
complí quatre. 1a ser escollit diputat per la província de 6arcelona a les
eleccions al 9arlament de 8atalun5a de <QRD i fou Secretari de la 8omissi!
de 9olítica 3erritorial del 9arlament de 8atalun5a. El <QRG va ser un dels
quatre diputats que abandon- el 9S8 per a ingressar al 9artit dels
8omunistes de 8atalun5a 988F. 0 les eleccions al 9arlament de 8atalun5a
de <QRR fou escollit novament diputat per ;niciativa per 8atalun5a. @ou
secretari quart del 9arlament de 8atalun5a, de la 8omissi! de >eglament i
portaveu del Brup ?ixt. 0 les eleccions municipals espan5oles de <QQQ fou
escollit regidor de lUa*untament de 6arber- del 1all$s per Esquerra nida i
0lternativa, i de GDDK a GDDQ ha estat tinent dUalcalde de participaci!ciutadana. 0ctualment /s president de la @undaci! 9ere 0rdiaca. 3amb/ es
troba integrat en el moviment dels iaio)autes vinculat al ?oviment <CO?.
Entre/istador ablo art7n
Entre/istat 8elestino S:nche%Responsabilitat Ex diputat, actualment *ubilat i participant del
moviment ;aiofalutes)urada de l"entre/ista >espostes via correu electr2nic,
aproximadament uns KDOND minutsloc de l"entre/ista 8ontacte per S75pe, preguntes respostes per
correu electr2nic
13 En +u: año nació; e podr7a e<plicar de +u: traba=aron sus
padres; > usted de +ue traba=a o ,a traba=ado; En el <QCD, mi
padre fue estraperlista, en la renfe, detenido 5 despedido, <Da_os en
prisi!n por ser del pce, despu/s traba*o en diferentes empresas del
KG
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 33/44
metal asta que fue readmitido en renfe, mi madre traba*o en el textil
asta que tuvo una larga enfermedad. Xo traba*/ de electricista 5
fontanero, despu/s de comercial, en formaci!n de seguridad, con
intervalos de cargo pblico electo
23 En 201% ariano Ra=o? di=o @El Estado de bienestar es un
loro irrenunciable en España ? en la UEB +u: piensa de esta
aCrmación; 8reo que nunca tuvimos las características de un estado
de bienestar producto de un pacto social entre los traba*adores 5 las
organi%aciones patronales con el acuerdo del estado, tuvimos me*oras
producto de la lucha anti franquistas que se recortaron producto del
acuerdo para la constituci!n del R, fueron miga*as de me*oras de
condiciones de vida 5 traba*o pera que no se reali%ar: la revoluci!n
democr:tica.
%3 Du: opina sobre el modelo de bienestar actual en España;
Du: me=oras implementar7a; 0hora 5a no existe el concepto de
estado de bienestar producto del pacto social de despu/s de a_o NC,las característica de la crisis del capitalismo *unto a la de la Europa de
la 3roi7a la hacen imnecesaria para el capitalismo realmente
existente 5 la debilidad del ?T. Ho ha5 posibilidad del estado de
bienestar. 8rear ho5 las condiciones 5 la fuer%a necesaria para crear
una correlaci!n de fuer%a para la `1idaLigna de las personas.
43 os recortes en sanidad educación etc3 le ,an a!ectado a
usted o a su entorno; Si, como al con*unto de la poblaci!n, las
condiciones del con*unto de la poblaci!n se ha resentido en todos los
terrenos.
3 a desiualdad se ,a disparado durante la crisis se polari5a
cada /e5 ms la estructura de clases con los ricos siendo ms
ricos ? empobreci:ndose la clase ba=a3 -ree +ue saliendo de
KK
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 34/44
la crisis estos perCles /an a cambiar; "a salida de la crisis para
las personas que viven de su traba*o no se resolver:n si no se tiene la
fuer%a para imponer al capitalismo realmente existente un nuevo
reparto de la rique%a, ellos el capitalismo cada ve% son menos 5 m:s
ricos, las desigualdades es la condici!n para la acumulaci!n
capitalista.
63 Du: opina sobre el !enómeno conocido como
aburuesamiento de la clase traba=adora; -ree +ue el
sistema del bienestar tu/o +ue /er con el dic,o de @/i/ir por
encima de nuestras posibilidadesB; "as personas no viven por
encima de sus posibilidades, el capitalismo recorta 5 quita recurso
que las personas tenían 5 lo trans#eren a bancos 5 empresas
multinacionales, despidos, reba*as de salarios, recortes en sanidad,
ense_an%a....., pero es cierto que han creado una falsa visi!n de que
5a /ramos clase media, que habíamos de*ado de ser personas que
vivíamos de nuestro traba*o, lo que es ser traba*adors.
G3 Una de las caracter7sticas del modelo de bienestar nórdico es
el pao ms ele/ado de impuestos3 Hpina +ue actualmente
en España la subida de impuestos tendr7a un resultado
positi/o; "o que est: pasando en los países n!rdicos es que se les
est:n recortando tambi/n las condiciones de vida como aquí, la
existencia de impuestas m:s altos vienen del pasado 5 quieren
hacerlos desaparecer tambi/n, si no tienen m:s fuer%a las que
vivimos de nuestro traba*o pagar:n menos impuestos. "os impuestosm:s elevados de bancos 5 multinacionales es un mecanismo de
redistribuci!n de la rique%a que generan las personas que viven de su
traba*o, no los capitalistas o propietarios de las multinacionales, pero
estos impuestos m:s elevados se dar:n si se tiene la fuer%a para que
sea posible, aunque se niegue la lucha de clases existe 5 la est:n
ganando ellos el <Z, los capitalistas.
KN
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 35/44
83 En muc,o tiempo Europa ? España ,an sido caliCcadas de
tener un buen modelo de democracia ? bienestar ciudadano3
Actualmente el bienestar español se situar7a en la
colo+uialmente llamada @era de ,o=alataB o de @Estados del
desbienestarB -ree +ue a ra75 de la crisis el concepto de
Estado del bienestar /ol/er a ser el mismo; El estado se
reinventa en una situaci!n de debilidad de las personas que vivimos
de nuestro traba*o 5 de un capitalismo salva*e que necesita
empobrecer 5 apropiarse de propiedades comunales o pblicas que
existen 5 son producto de las luchas de ls traba*adors, ha5 una
realidad de que le llaman democracia 5 no lo es.
93 En el año 201% Europa destino 63000 millones de euros contra
el paro =u/enil en dos años de los cuales unos 13800
corresponder7an a España -ree +ue eso !ue suCciente
es!uer5o por parte de Europa; Se necesita un repensar una
economía al servicio de las personas, que tenga presente los recursos
limitados de la tierra, reescribir una historia en que toda persona
tiene derecho a una vida digna, rique%as 5 recurso existen, aunquecada ve% est: en menos personas, por eso no se trata de explicar lo
que pasa sino crear las fuer%a necesaria para cambiar esta realidad,
crear unas nuevas reglas de *uego 5 unas instituciones al servicio de
las personas no a los bancos, creo que entre estas cosas esta salir del
Euro.
103 En los inicios del el!are tate se estableció el derec,o
a la educación el derec,o a la =ubilación el derec,o a la
euridad ocial el derec,o al acceso de un sistema
sanitario ? por ultimo protecciones contra el paro3 i bien
estos derec,os se encuentran en nuestra constitución estos
se ,an ido deradando3 -ules cree +ue ,an sido los e=es
+ue ,an pro/ocado esa deradación; ue cuando se crea el
estado de bienestar solo en una parte de la tierraF nos tenían miedo
a las personas que vivíamos de nuestro traba*o 5 ahora 5a no nos lo
KC
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 36/44
tienen, ha5 una frase en el marco del <C? que dice que el miedo ha
de cambiar de bando, ahora el miedo lo tenemos nosotras 5 debe de
tenerlo ellos.
113 -ree +ue el Estado del bienestar tiene e!ecti/idad en
los inmirantes; 3oda persona es ciudadana 5 como tal debe tener
una vida digna. 0unque no han sido demasiado tiles.
123 Jacia dónde cree +ue se dirien los Estados del
bienestar; =a un repensarlo, ellos el capitalismo ha su servicio
haci/ndolo desaparecer, nosotras a tener la fuer%a, las
organi%aciones, la movili%aci!n, nuevas instituciones, un estado
repensardo para estar al servicio de las personas 5 no de los
negocios, bancos o los mercado.
1%3 >a para Cnali5ar3 Usted !ue uno de los iniciadores del
mo/imiento IaioKautas os puede ,ablar sobre cómo nacióeste rupo +ue acti/idades reali5a el rupo etc3 =acemos
desobediencia civil combinada con la acci!n directa pací#ca ligada a
los problemas cotidianos de las personas sanidad, ense_an%a, paro,
transporte pblico, "a 9a%, el empleoF, la comunidad o el imaginario
colectivo como nos gusta de#nir aparece para poder ser til 5
participar en las movili%aciones del <C?, crear conciencia 5 necesidad
de organi%aci!n al servicio de las personas, no somos cooperativas 5
nos de#na una frase Huestras hi*as 5 nietas no vivir:n peor que
nosotras
<N.Duiere añadir aluna cosa ms; "o que hemos conocido como
estado del bienestar fue producto de luchas, de derrotas, de victorias
de las traba*adoras 5 si queremos recuperar una situaci!n de vida
digna no nos ser: dada, la tendremos que volver a conquistarla, lo
hicimos 5 habr: que volver ha hacerlo.
KP
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 37/44
Entre/istador ablo art7n
Entre/istat an2nimResponsabilitat 9rofessor de =istoria i @iloso#a a l’institut
)urada de l"entre/ista >espostes via correu electr2nic,aproximadament uns KD minuts
loc de l"entre/ista 8ontacte per S75pe, preguntes respostes per
correu electr2nic
1 En +u: año nació; e podr7a e<plicar de +u: traba=aron sus
padres; > usted de+u: traba=a o ,a traba=ado; Hací en <QN. ?i padre traba*aba en
el a5untamiento de 6arcelona 5 mi madre fue costurera2 En 201% ariano Ra=o? di=o @El Estado de bienestar es un
loro irrenunciable en España ? en la UEB +u: piensa de esta
aCrmación; Es bueno que lo diga un presidente del gobierno pero en
este caso solo es un eslogan propagandístico
% Du: opina sobre el modelo de bienestar actual en España;
Du: me=oras implementar7a; =abría que eliminar la cultura del
subsidio, optimi%ar la administraci!n 5 fomentar una cultura de la
responsabilidad sobre el bien comn.
4 os recortes en sanidad educación etc3 le ,an a!ectado a
usted o a su entorno; Sí. 0dem:s como profesor i funcionario de
'la pblica( no solo me afectan en mi vida privada sino tambi/n en
mi lugar de traba*o, recortes de personal, material 5 horarios mensos
)exibles. =e tenido que ponerme a hacer matem:ticas a tercero de la
EST
a desiualdad se ,a disparado durante la crisis se polari5a
cada /e5 ms la estructura de clases con los ricos siendo ms
ricos ? empobreci:ndose la clase ba=a3 -ree +ue saliendo de
la crisis estos perCles /an a cambiar; Ho, la polari%aci!n de la
rique%a est: afectando a todos los países incluso a los países que no
han sufrido la crisis.
6 Du: opina sobre el !enómeno conocido como
aburuesamiento de la clase traba=adora; -ree +ue el
sistema del bienestar tu/o +ue /er con el dic,o de @/i/ir por
K
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 38/44
encima de nuestras posibilidadesB; Ho tuvo que ver con la
sociedad de consumo, son dos cosas diferentes.
G Una de las caracter7sticas del modelo de bienestar nórdico es
el pao ms ele/ado de impuestos3 Hpina +ue actualmente
en España la subida de impuestos tendr7a un resultado
positi/o; Subir impuestos no tiene resultados positivos, pero
endeudarnos tampoco los tiene
8 En muc,o tiempo Europa ? España ,an sido caliCcadas de
tener un buen modelo de democracia ? bienestar ciudadano3
Actualmente el bienestar español se situar7a en la
colo+uialmente llamada @era de ,o=alataB o de @Estados del
desbienestarB -ree +ue a ra75 de la crisis el concepto de
Estado del bienestar /ol/er a ser el mismo; Ser: diferente
tendr: que evolucionar para adaptarse a la nueva realidad
econ!mica.
9 En el año 201% Europa destino 63000 millones de euros contra
el paro =u/enil en dos años de los cuales unos 13800
corresponder7an a España -ree +ue eso !ue suCciente
es!uer5o por parte de Europa; Evidentemente no.10 En los inicios del el!are tate se estableció el derec,o a la
educación el derec,o a la =ubilación el derec,o a la
euridad ocial el derec,o al acceso de un sistema
sanitario ? por ultimo protecciones contra el paro3 i bien
estos derec,os se encuentran en nuestra constitución estos
se ,an ido deradando3 -ules cree +ue ,an sido los e=es
+ue ,an pro/ocado esa deradación; El coste econ!mico de
mantener el sistema 5 la falta de capacidad política o t/cnica para
encontrar soluciones
11 -ree +ue el Estado del bienestar tiene e!ecti/idad en los
inmirantes; Ho esto5 seguro se lo debería preguntar a ellos, pero
supongo que est:n me*or que en sus países de origen 5a que si no se
habría ido a otro sitio.
12 Jacia dónde cree +ue se dirien los Estados del bienestar;
=acia un futuro diferente con menos prestaciones sociales
KR
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 39/44
1% Duiere añadir aluna cosa ms; ue el cambio a me*or depende
5 no depende de nosotros.
Entre/istador ablo art7n
Entre/istat an2nimResponsabilitat @uncionaria de 8orreus)urada de l"entre/ista >espostes via correu electr2nic,
aproximadament uns KDOND minutsloc de l"entre/ista 8ontacte per S75pe, preguntes respostes per
correu electr2nic
13 En +u: año nació; e podr7a e<plicar de +u: traba=aron sus
padres; > usted de +ue traba=a o ,a traba=ado; Hací el <QPK.
3engo CG a_os. ?is padres vinieron de 8:di% a 6arcelona en los a_os
CD. ?i padre tuvo un accidente haciendo el servicio militar en Birona,
estuvo meses ingresado en el hospital militar. 9erdi! la visi!n de un
o*o 5 paso a ser considerado un mutilado militar pasando a
pertenecer a las clases pasivas del estado 5 le dieron un traba*o como
vigilante de aparcamiento en el a5untamiento de 6arcelona. ?i
madre traba*! haciendo la limpie%a de casas 5 tambi/n se dedicaba acoser en casa aparte del traba*o en casa. Xo traba*o como funcionaria
en correos 5 tel/grafos.
23 En 201% ariano Ra=o? di=o @El Estado de bienestar es un
loro irrenunciable en España ? en la UEB +u: piensa de esta
aCrmación; ue es una falacia. 9orque con la crisis el estado del
bienestar se ha visto mermado por los recortes efectuados por elmismo se_or >a*o5.
%3 Du: opina sobre el modelo de bienestar actual en España;
Du: me=oras implantar7a; Es un modelo loable aunque mu5
me*orable. 8onsidero que las desigualdades sociales cada ve% son
m:s patentes 5 hace falta me*orar las condiciones econ!micas de una
parte importante de la sociedad para equilibrar esta situaci!n. 8reo
que sería necesario incrementar el sueldo de los traba*adores 5 subirlos impuestos a los que tengan rentas m:s altas.
KQ
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 40/44
43 os recortes en sanidad educación etc3 le ,an a!ectado a
usted o a su entorno; Sí. 0fortunadamente en sanidad no lo he
notado porque no me ha hecho falta acudir al m/dico, qui%:s en
algunos medicamentos he notado que tengo que pagar m:s queantes. En educaci!n sí que lo he notado porque tengo una hi*a
estudiando en un instituto pblico 5 se ha notado mucho las
carencias de profesores, subir la ratio del aula, menos materiales 5
en general el desencanto de muchos profesores que indirectamente
afecta a todo el sistema educativo.
3 a desiualdad se ,a disparado durante la crisis se polari5a
cada /e5 ms la estructura de clases con los ricos siendo ms
ricos ? empobreci:ndose la clase ba=a3 -ree +ue saliendo de
la crisis estos perCles /an a cambiar; Ho necesariamente
siempre ha habido clases 5 aunque ahora parece que no existan
siguen estando presentes. "a crisis ha hecho que a)oren unas
diferencias abismales 5 seguro que cuando superemos esta etapa
me*orar: en general al situaci!n de muchos pero las desigualdades
desgraciadamente seguir:n existiendo.
P. Du: opina sobre el !enómeno conocido como
aburuesamiento de la clase traba=adora; -ree +ue el
sistema del bienestar tu/o +ue /er con el dic,o de @/i/ir por
encima de nuestras posibilidadesB; El estado del bienestar ha
hecho que muchos perdamos el norte 5 queramos imitar a aquellos
que han sido la clase econ!micamente m:s favorecida. Ho creo que
la ma5oría de la gente ha5a vivido por encima de sus posibilidades,
solo aquellos irresponsables que impulsados por las facilidades que
daban los bancos en conceder pr/stamos se han visto enga_ados.
G3 Una de las caracter7sticas del modelo de bienestar nórdico es
el pao ms ele/ado de impuestos3 Hpina +ue actualmente
en España la subida de impuestos tendr7a un resultado
positi/o; Si es a la clase con m:s poder adquisitivo sí, los impuestos
han de ser equitativos no podemos pagar todos lo mismo han de
verse incrementados segn las rentas econ!micas.
ND
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 41/44
83 En muc,o tiempo Europa ? España ,an sido caliCcadas de
tener un buen modelo de democracia ? bienestar ciudadano3
Actualmente el bienestar español se situar7a en la
colo+uialmente llamada @era de ,o=alataB o de @Estados del
desbienestarB -ree +ue a ra75 de la crisis el concepto de
Estado del bienestar /ol/er a ser el mismo; Es lamentable
aceptar que segn las previsiones hechas por los expertos
economistas 5 soci!logos, se tardaran d/cadas en poder estar como
est:bamos antes de la crisis econ!mica, sin duda es una etapa que
necesita de unos estudios serios que nos permitan no cometer los
mismos errores.
93 En el año 201% Europa destino 63000 millones de euros contrael paro =u/enil en dos años de los cuales unos 13800
corresponder7an a España -ree +ue eso !ue suCciente
es!uer5o por parte de Europa; Sin duda las a5udas han sido 5 son
escasas 5a que la ma5oría de nuestros *!venes se ven en la
obligaci!n de salir fuera para poder traba*ar. Espero que esto se
revierta en un futuro.
103 En los inicios del el!are tate se estableció el derec,o
a la educación el derec,o a la =ubilación el derec,o a la
euridad ocial el derec,o al acceso de un sistema
sanitario ? por ultimo protecciones contra el paro3 i bien
estos derec,os se encuentran en nuestra constitución estos
se ,an ido deradando3 -ules cree +ue ,an sido los e=es
+ue ,an pro/ocado esa deradación; "a deuda adquirida por el
estado para paliar el endeudamiento de los bancos 5 salvar a estos
de la quiebra a hecho que se produ%can recortes mu5 importantes 5aque el estado ha protegido a los poderes econ!micos en lugar de
proteger econ!micamente a la poblaci!n.
113 -ree +ue el Estado del bienestar tiene e!ecti/idad en
los inmirantes; Sí, los inmigrantes forman parte del resto de la
poblaci!n 5 por lo tanto han de tener los mismos derechos 5 deberes
que los habitantes del país de acogida
123 Jacia dónde cree +ue se dirien los Estados del
bienestar; Si no se hace nada por evitarlo cada ve% se ir:n
N<
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 42/44
privati%ando m:s servicios como la sanidad o la educaci!n en
detrimento de ese estado del bienestar en el que deberíamos vivir.
1%3 Duiere añadir aluna cosa ms; 8reo que no podemos
perder la esperan%a, debemos contribuir a cambiar esta situaci!n 5
conseguir una sociedad m:s igualitaria 5 me*or para nuestros hi*os.
#I#IHLRAFIA I E#LRAFIA
Aparició dels Estat del benestar
• 4erbo, =. >. 'Estrati#caci!n social 5 desigualdad+ El con)icto declases en perspectiva hist!rica 5 comparada( GDDKF ?adrid, ?cBraYO=ill.
• 9ardilla. @. S 'Le los orígenes del Estado del 6ienestar( GD<KFSsociologos
• 3aula de 8omín 8omín, @. <QQPF extreta de
http+YYY.expansion.comdiccionarioOeconomicoestadoOdeObienestar.html
rincipals bene!actors per a l"aparició dels #enestars $188%&1960'
• 8omin, @. El surgimiento 5 desarrollo del Estado del 6ienestar <RRKO<QRDF, niversidad de 0lcal:+ Servicio de 9ublicaciones, GDD.
• 1idal, Aos/ GD<NF. ;mportancia de los ;nformes 6everidge en eldesarrollo del Estado Social, KN p.
• B!me% 6ahillo, 8. GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado debienestar, [en línea\ Ccampus.com, Sociologíahttp+YYY.Ccampus.comleccionglobalcrisis
Respecte l"apartat de crisi dels Estats del benestar
NG
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 43/44
• B!me% 6ahillo, 8. GDD<F+ Blobali%aci!n 5 crisis del estado debienestar, [en línea\ Ccampus.com, Sociologíahttp+YYY.Ccampus.comleccionglobalcrisis
• 0delantado, A. 8ambios cuantitativos 5 cualitativos en los Estados del
6ienestar. >ecortes 5 cambio de paradigma El caso de Espa_a<QQCOGD<GF, Lepartamento de Sociología 06F, Brupo de;nvestigaci!n BE9S, GD<K.
• ?oreno, ". "a Europa 0social. 8risis 5 Estado del 6ienestar, 6arcelona+9enínsula, GD<G. GPp.
Respecte l"apartat de conclusions.
• Sobre les ideologies de l’Estat del benestar+ Esping 0ndersen, B.
<QQDF+ 3he three Yorlds of Yelfare capitalism, 8ambrigde 9olit5
9ress.
• 0partat de Wi7ipedia adaptat de 6oeri, 3. GDDGF+ "et Social 9olic5
?odels 8ompete and Europe Will Win, presentaci!n para la
conferencia de la Aohn @. 4enned5 School of Bovernment, niversidad
de =arvard, <<O<G de abril de GDDG.
aterial /isual $!otoraCes rMCcs +uadres'
• 9ir-mide social a l’Edat mit*ana+ http+piedrabuena.blogspot.com.es
• Br-#c '"os Brandes 9aises ;ndustriali%ados <RD i <Q<K(http+mundocontemporaneohistoria5problemas.blogspot.com.esGD<KDKdifusionOlaOindustriali%acionO5Onuevas.html
• @otogra#a nens treballadors segle M;Mhttp+laciudadelosmineros.blogspot.com.esGD<KDRD<archive.html
• @otogra#a obrers manifestats+http+solidaridad.netsolidaridadnetnoticiaCNlaOluchaOobreraOenOchicagoOdelO<OdeOma5oOdeO<RRP
• Br-#c ' los progresos en la productividad de 0lemania(http+mundocontemporaneohistoria5problemas.blogspot.com.esGD<KDKdifusionOlaOindustriali%acionO5Onuevas.html
• @otogra#a 6otto 1on 6ismar7+ http+blog.derrama.org.peottoOvonO
bismarc7O5OlaOseguridadOsocial
NK
7/21/2019 Trabajo Estrati (3)Final
http://slidepdf.com/reader/full/trabajo-estrati-3final 44/44
• >evista 3ime amb 4e5nes a la portada+http+content.time.comtimecoversD,<PPN<,<QPC<GK<,DD.html
• 3itular de premsa 'Wall street 8rashes(https+mi7emcclaughr5.Yordpress.com
• 9ortada '@ull emplo5ement for a free societ5( de 6everidge+http+conservativepart5archive.blogspot.com.esGD<D<GPRO5earsOagoOtoda5ObeveridgeOreport.html`.1n4hG>MhL;
• 92ster propagandístic del sistema sanitari del partit laborista+http+YYY.sochealth.co.u7socialismlabourOhealthOpolic5
• @otogra#a p2ster 'Sorr5 no petrol(+http+YYY.panorama.itneYsmarcoOventuraOprofetaOdiOventuraNDOanniOfaOcrisiOpetroliferaO<QK
• 8artell electoral ?argaret 3atcher+https+YYY.pinterest.comamingorancecartelesOelectorales
• Br-#c 'e#ci$ncia gasto social( 6oeri GDDGF extret dehttps+es.Yi7ipedia.orgYi7iEstadodelbienestar
• Br-#c tasa d’atur i ocupaci! de l’Eurostat a GDD< extret dehttps+es.Yi7ipedia.orgYi7iEstadodelbienestar
•
Br-#c tassa d’atur l’an5 GD<D als països europeus extret dehttp+de#nan%as.comevolucionOdeOlaOtasaOdeOdesempleoOenOespanatasaOdeOdesempleoOnoviembreOGD<DOG
• uadre avaluaci! dels models de benestar europeus+https+es.Yi7ipedia.orgYi7iEstadodelbienestar
• @otogra#a 8elestino S:nche% http+YYY.abc.esfotosOcatalunaGD<G<DGcelestinoOsanche%O5a5o)autasO<CDKCPPPQ<KDC.html