Baetulo

La ciutat romana de Badalona

Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo iuxta Iovis montem, Rubricatum in Barcinonis litore…

Aquesta és la menció més antiga que es coneix de la ciutat romana de Baetulo. Es troba a la Chorographia de Pomponi Mela (any 43 o 44 d C)

Clica damunt la imatge per sentir el text

Una mica d’història

La història de Roma a "Érase una vez el hombre" http://vodpod.com/watch/2155613-la-histria-de-roma-a-rase-una-vez-el-hombre Érase una vez el hombre (La Pax Romana. Parte II) http://vodpod.com/watch/3389691-rase-una-vez-el-hombre-la-pax-romana-parte-ii Érase una vez el hombre (La Pax Romana: Parte III) http://vodpod.com/watch/2142452-audentes-fortuna-iuvat-rase-una-vez-el-hombre-la-

pax-romana

Latinum

Acqua Caesar Corpore Atrium Tabula Lar Panis Puella Vita Papirum Unguentum Plebeius Patricius Populus

Pa Atri Papir Llar Poble Vida Patrici Ungüent Pubilla Cos Plebeu Aigua César Taula

El llatí es parlava en un origen només al Laci, la regió del centre d’Itàlia on es troba Roma, tal com es reflecteix el nom de la llengua, Latinum, derivat del nom de la regió, Latium. Però amb la seva expansió territorial l'Imperi romà va estendre, des del segle II a.C. al II d.C., també la llengua.

Et proposo un repte:

¿Series capaç de relacionar les paraules llatines de l’esquerra amb les catalanes de la dreta?

Si vols sentir com sona el llatí ves a: http://www.culturaclasica.net/miles/

NuMeraCió RoMana

El sistema de numeració romana s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana.

El sistema de símbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres: I per l'1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000.

• Per a saber-ne més

http://www.xtec.cat/~smargeli/nombres/sistemes/romana/romana0.htm

• Per a practicar

Busca a l’escriptori del teu ordinador una icona com aquesta

Entra-hi i obre la carpeta de Pimària. A dins hi ha vàries subcarpetes, obre la que diu Matemàtiques, en ella hi trobaràs una aplicació titulada Els números romans.

Et ve de gust fer una partideta? Ànim, a veure qui treu millor puntuació

Les ciutats romanes a Catalunya

Si no ho saps pot consultar la pàgina 33 d’un llibre de la biblioteca amb el teixell 9(37) HER

O bé la web http://www.enciclopedia.cat/

La ciutat romana

Segueix les instruccions Orienta el teu full anotant sobre cada un dels costats les inicials N, S, E i O (cal tenir en compte

que el Cardo prenia la direcció Nord-Sud i el Decumanus la direcció Est- Oest) Designa amb un punt C, el centre del teu full; aquest serà el centre de la vila nova A partir d’aquest punt, traça una línia en la direcció del lloc on neix el sol. Perllonga aquesta línia cap a l’Oest. Aquest carrer es denomina Decumanus Maximus. A partir del punt C, marca cap al Nord una línia perpendicular al Decumanus; perllonga-la a

continuació vers el Sud. Aquest carrer es diu el Cardo Maximus. En el punt on es creuen el Cardo i el Decumanus situa el Foro A partir del centre, trasllada sobre els dos eixos unes distàncies iguals dos a dos, en aquests

punts s’obriran les quatre portes de la ciutat. Traça ara les muralles rectangulars; els seus murs han d’ésser paral·lels al Cardo i al

Decumanus. A partir d’una quadrícula, fes aparèixer ara els altres carrers (cardus minors i decumanus minors)

i els diferents barris (insula). Inventa’t ara un nom per a la vila que has fundat. Sobretot que soni ben romà

Un nou territori s’acaba de conquerir. Caesar t’ha encarregat el disseny d’una nova vila.

Busca a la biblioteca de l’escola un llibre amb el teixell: 9(37) HER. Quin número de registre té?

A les pàgines 7 i 41 hi trobaràs un esquema que t’ajudarà

La ciutat romana

Les construccions romanes

Terma

Temple

Amfiteatre

Calçada romana

Aqüeducte

Coliseum

L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l'imperi romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes.

Relaciona cada imatge amb el seu nom.

Domus romana

http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/mundo_romano/web/interactivo/CDVILLASROMANAS/index.htm

La casa romana (en llatí domus) fou l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut mercès a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels patricis, la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la plebs) vivien en cases de pisos anomenades insulae.

Per saber-ne més:

http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/domus.htmhttp://blocs.xtec.cat/ceiptillers/?p=33http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_romana

Domus romana

Taberna Vestibulum Fauces Atrium Compluvium Impluvium Ala Andron Tablinum Triclunium Hibernum Peristilum Culina et Latrina Exedra Triclinium aestivum

Aquestes paraules corresponen a les parts de la casa romana. Relaciona-les amb l’esquema de la domus

Les termes romanes

http://vodpod.com/watch/3055338-vdeo-sobre-la-reconstruccin-de-las-termas-de-bilbilis?pod=chironis

Les termes romanes de Baetulo http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1830

El plaer de rentar-seAl segle I, la majoria dels romans no tenien bany a casa; només en tenien els més rics.Per millorar la higiene, a Roma, els emperadors van decidir construir banys públics: les termes, que ja coneixien els grecs.Aquests locals van tenir molt d’èxit i els romans hi anaven sovintEl circuit dels banysEls romans anaven d’un bany a l’altre. Com que havien suat molt, començaven sempre amb un bany calent al caldarium, així els cos no es refredava massa despresa. Després passaven al tepidarium, la piscina d’aigua tèbia. I acabaven amb un seguit de banys al frigidarium.Aquest bany refrescant els tonificava el cos.Un lloc de trobadaA les termes podia entrar-hi tothom, rics i pobres. Els banys no eren mixtos: les dones hi anaven a primera hora del dia i els homes a la tarda.

La societat romana

Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.

Persona sotmesa a la propietat absoluta d'altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i

comprada individualment, cedida o arrendada a tercers. membre de la família dels patres, pertanyent a la classe

dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.

Títol distintiu dels emperadors romans a partir d'August.

Militar romà que comandava una centúria. A la Roma antiga, individu d'origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a

la gent rica i als patricis.

Patrici

Centurió

Gladiador

Esclau

Plebeu

Cèsar

La població de Roma s’estructurava segons la riquesa i els drets legals. Havia homes lliures (ciutadans, lliberts i clients) i homes no lliures. Havia diferents grups de ciutadans amb diferents drets.

Per a saber-ne mésA la biblioteca de l’escola disposem d’alguns llibres sobre Badalona i sobre els romans, pots cercar-los i llegir sobre allò què vols saber