Tots confinats! - Cassà Digital · Entreteniments 95 Sumari Amb el suport de: Bars tancats pel...

LlumiguiaRevista de Cassà de la Selva

EDIT

ORA

CA

SSA

NEN

CA

cass

adig

ital.c

at

fundada el 1944

Tots confinats!

Núm

ero

80

5 -

Mar

ç 2

02

0 -

Any

LX

XV

II 4

€

I també en aquest número: > Esquerra reclama més informació a l’equip de govern> Celebració reivindicativa del Dia Internacional de les Dones> Cassadigital.cat guardonat amb un dels premis Rahola de periodisme> Entrevista amb Albert Viñas, contrabaixista en una orquestra a Alemanya> Comiat a Ernest Sànchez Portillo, l’ànima de La Brasa Grillada> ... I tota l’actualitat de les entitats cassanenques

Editora Cassanenca és una entitat sen-se ànim de lucre, inscrita en el Registre d’Associacions de la Generalitat amb el núm. 1690 de la Secció 1a del Registre de Girona, amb data 7 de novembre de 1989.

LLUMIGUIA és una revista cassanenca d’aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958 ISSN: 2014-2900 Digital: 2014-2919)PREU DE L’EXEMPLAR: 4 €. Subscripció anual (12 números), 45 €EDITA: Editora CassanencaCtra. Provincial, 93 17244 Cassà de la Selva Administració: 972 46 36 47 Redacció: 626 26 41 80CI G-17/[email protected] DIRECTOR: Joan Carles Codolà i VilahurREDACTORS I COL.LABORA-DORS LITERARIS I GRÀFICS: Xavier Albertí, M. Carmen Ariza, Joan Barceló, Joan Bosch, Carles Brucet, Joaquim Cadanet, Josep Maria Calatayud, Isabel Carbó, Xa-vier Carrera, Joaquim Carreras, Graciel·la Coris i Saura, Josep M. Dausà, Agustí Domingo, Eduard Duran, Foto Oliveras, Pol Esteba, Josep Ferrer, Cati Fontané, Josep M. Fusté, Narcís Fusté, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Her-nàndez, Núria Hernàndez, Eduard Llinàs, Eloi Madrià, Carles Mala-grida, Joan Maymí, Joaquim Mas-sa, Mercè Mir, Olga Morote, Joan Mundet, Eduard Nadal, Ester Ortiz, Meritxell Parramon, Òscar Pérez, Enric Plantés, Albert Puigmolé, Do-lors Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó, Arcadi Sitjà, Sílvia Soli-guer, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Josep Vilallonga, Xavier Viñas.

DISSENY GRÀFIC: Xavier Amores GabrielIMPRESSIÓ: Ducform, SA Cassà de la Selva Tel. 972 46 30 50Llumiguia és una revista plural, de-mocràtica, catalana i d’àmbit local oberta a les opinions i comentaris de tots els cassanencs. Els con-ceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a Llu-miguia no representen necessària-ment l’opinió de la revista. Apareix a final de cada mes.

MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE LA PREMSA COMARCAL

I l’actualitat dia a dia, a: www.cassadigital.cat

OPINIÓEditorial 3Diuen els lectors 4 - 9El meu racó 6Economia d’estar per casa 11Mes a mes 13La Veu dels Partits: ERC i JxC 14 - 115Raciocini 16Apunts del meu quadern 17

CASSÀ AL DIAEl ple municipal: Esquerra reclama major informació a lequips de govern

18 - 21

Cassadigital.cat, guardonat amb un dels premis Carles Rahola de periodisme

22 - 23

La pandèmia del coronavirus paralitza la vida de Cassà de la Selva

24 - 28

Celebracions del Dia Internacional de les Dones 29

Primera fase dels pressupostos participatius 33

Les Nits de la Coma 33

Ajuntament: des de la Casa de la Vila 34 - 37

Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cassà 38 - 40

Presentació d’El Termenal de Cassà 40

Meteorològiques 41

Policia Local 41

Estadístiques / Necrològiques 43

ENTREVISTA

Gent de Cassà amb empenta: Albert Viñas, contrabaixista en una orquestra a Alemanya

30 - 32

ENTITATSParròquia de Cassà 44

Mou-te en Bici 45 - 47

Residència Geriàtrica 48 - 49

Escola Aldric 50 - 56

Amics de la Sardana 57

Institut de Cassà 58 - 62

ANC / Cassà 63

Col·legi La Salle 64 - 68

Escola Puig d’Arques 69 - 73

ESPORTSFutbol / UD Cassà 74 - 76

Patinatge / FDC 78 - 79

Bàsquet / FDC 80 - 82

55 anys del Foment Deportiu Cassanenc 83

Hoquei Patins / FDC 84 - 85

Ciclisme /Cassà Bike 86

Tennis / CT Cassà 87

I A MÉS A MÉSConsells de salut 88

El vi de la Pilar 89

Higiene dental 90

Entre el somni i la vigília 91

Apunts d’història de Cassà: L’oblidat veïnat del Castellar

92 - 94

Entreteniments 95

Sumari

Amb el suport de:

Bars tancats pel confinament contra el Covid19

2 Llumiguia · núm. 805 · març 2020

En el títol, cap signe final. Tot anirà bé. Podríem haver-hi posat uns punts suspensius com a mostra d’un cert escepticisme sobre el futur que ens espera. O un interrogant per posar cla-rament en dubte que els que han de controlar la pandèmia del coronavirus sàpiguen com fer-ho. O amb un signe d’admiració per evidenciar que estem segurs que el Covid-19 serà només una anècdota i que d’aquí un parell de mesos romandrà el record d’un malson del que ens podrem recuperar.

I no hem posar cap signe perquè en aquests moments, quan falten deu dies per acabar el mes de març, l’estat mental de tots plegats segurament és el de voler creure que tot anirà bé; però tenim al mateix temps el dubte, la por i la incertesa sobre quin serà exactament el resultat final, que en quedarà d’aquesta pesta del segle XXI que està afectant tot el planeta.

Van començar dient que serien quinze dies i a hores d’ara a ens asseguren un mes i tenim les escoles, bars, restaurants, hotels, residències geriàtriques... tancats; els serveis bàsics funcionen correctament però ja tenim clar que ni Setmana Santa ni Sant Jordi i ves a saber com arribarà la Fira del Tap o la Festa Major... i la ciutadania ja ens hem començat a acostumar a sortir amb mascareta i guants i només per fer allò imprescindible: comprar aliments i medicaments i poca cosa més. La gent es continua encomanant de la malaltia, la xifra de morts va creixent de manera alarmant i les crítiques al retard en la presa de decisions han evidenciat que les co-ses no s’han fet del tot bé. La indecisió a l’hora d’aïllar el gran focus del coronavirus a l’estat espanyol, Madrid -mentre que a Catalunya es va fer amb gran rapidesa a Igualada- demostra que en aquests casos cal ser molt valent i prendre decisions impopulars davant l‘evidència científica que el que cal fer és aïllar els nuclis inicials de la malaltia i evitar el contagi.

A hores d’ara es fa difícil saber com evolucionarà el procés i les úniques bones notícies arriben de la Xina on sembla que la famosa corba d’infectats va de baixa i poden començar a respirar; a nosaltres sembla que encara ens falta un mes i no sabem el preu que haurem de pagar per sortir d’aquesta gran crisi.

Serà sens dubte una crisis sanitària, però que ha posat en evidència que encara som molt febles davant situacions noves (encara no ens havíem refet del tot del Glòria) i que és molt complicat tenir a punt els serveis necessaris per situacions tan imprevisibles.

Segur que tot anirà bé i que ens en sortirem i que l’arc de Sant Martí lluirà després d’aquesta gran tempesta; llavors serà quan caldrà que de nou estiguem tots units i que afron-tem la nova crisi que ens espera que serà la conseqüència econòmica de la paràlisi viscuda durant aquests mesos i el desconcert mundial que continuarà durant un període indeter-minat. Llavors també serà el moment de tornar a empènyer, de passar comptes i de retre l‘homenatge que es mereixen les persones que fan possible la lluita diària contra el corona-virus. De moment els hem de continuar donant suport cada dia a les 8 del vespre, des dels balcons i finestres amb un fort aplaudiment. Són els que ens asseguren que: “tot anirà bé”.

Editorial Opinió

Tot anirà bé

març 2020 · núm. 805 · Llumiguia 3

Racó de poemes

LA FONT DEL GANSOAl mig de brucs, suredes i arboçarsdintre un fondal apartat dels vells

caminsa sota l’ombra gegantesca dels tres

pinsen el sí de les Gavarres d’un verd

molt clar,

una font picant va trobar quasi d’atzar

un vell llenyataire, d’esquerps i vils instints,

sense gaires amics i fugint dels seus veïns,

que no molt lluny d’allà, solia carbo-nar.

Com si la influència dels pins el fes creure

que eren les creus del calvari omni-present,

aquell bosquerol que tenien per poc manso

molts anys, d’aquella font tan sols va beure,

i àdhuc en vengué a algú secreta-ment,

per això se’n digué sempre, la font del ganso.

Enric Albertí Mias

El canvi de l’estelada al balcó de Can Trinxeria: una altra concessió al

PSCRecentment hem assistit a una deci-sió sorprenent de l’equip de govern. Ho explica amb detall un article recent al Cassadigital acompanyat d’una foto històrica que ho ratifica. Al setembre del 2015, ara fa més de quatre anys, amb un acord dels dos grups polítics i juntament amb l’ANC (veure foto al Cassadigital) es va col·locar al balcó de Can Trinxeria l’estelada, que ha es-tat onejant al balcó fins fa pocs mesos en què l’alcalde Mundet ordena reti-rar per ordre de la Junta electoral. En tornar-la a posar decideix, sense consultar al grup d’ERC i l’ANC, pel que es veu, renunciar a l’estelada i canviar-la per una senyera. ERC li de-mana explicacions durant dos plens sense obtenir resposta concreta i al tercer ple, davant la insistència d’ERC afirma categòricament que es deixarà definitivament la senyera. A damunt te el valor de dir al ple de la corpora-ció que no vol entrar en una guerra de banderes.

Sr. Alcalde: En un tema important

Opinió Diuen els lectors

com aquest (o potser li sembla que no té gaire importància?) on està el diàleg i el pacte que tan defensàveu a la campanya electoral?, Quan no hi ha hagut mai, en democràcia, en aquest poble cap problema amb les bande-res perquè voleu ser, curiosament, els primers a parlar ara de guerra de banderes? No dèieu al pacte que vàreu subscriure amb el PSC que en els temes nacionals teniu llibertat de decisió? Costa entendre que el vostre grup i tots els vostres regidors i regi-dores (algunes de les quals han estat cada dilluns, fins fa poc, a la plaça de la Coma), defensin aquest canvi de banderes. O potser el PSC us ha for-çat a que feu aquest canvi? Aquesta és una més de les concessions que heu hagut de fer al PSC per governar aquest poble? N’haurem de veure gai-res més?.

Als ciutadans que vèiem aquest pac-te amb preocupació ens confirmeu, cada dia que passa, la raó que teníem per estar preocupats. I si, ademés, som dels que el dia 1 d’Octubre del 2017 vàrem anar a votar que volíem que Catalunya fos un estat indepen-dent en forma de República, canviar l’estelada del balcó de Can Trinxeria ens sembla una “alcaldada” inaccep-table.

R.S.

En record a Margarita Garriga Vidal

Els humans tenim la necessitat d’expli-car històries, records, contes, anèc-dotes, memòries... i és per això que vam crear la literatura. La tia Marga-rita en va ser una experta.

A la seva tauleta hi tenia sempre a punt una llibreta amb un bolígraf i hi anotava de tot: un paràgraf d’un llibre que llegia, una curiositat que havia vist a la televisió, una idea que se li acu-dia de sobte, un record que li venia a

la ment o un conte que ella mateixa inventava.

Des de sempre la tia havia tingut l’afició d’escriure i, de ben jove, havia intentat publicar algunes de les seves novel·les. Ens explicava que les edi-torials li deien que “estaven molt bé” però que no eren el perfil que ells pu-blicaven. Tot i això, ella no va deixar d’escriure mai. Quan en va tenir una llibreta ben plena va pensar que esta-ria bé compartir aquestes memòries amb la gent del seu poble, Cassà de la Selva i, que Llumiguia, potser ho re-bria amb els braços oberts, i així va ser. Aquesta revista va suposar les primeres passes en el camí de l’auto-publicació, més endavant, de les se-ves obres. Ella estava entusiasmada amb això, com una nena petita amb sabates noves. Bé, i de fet, tot el que se li presentava al davant era motiu d’entusiasme: tot li semblava bé, tot li semblava bonic, interessant i una oportunitat de fer camí. Llumiguia va ser una de les seves grans il·lusions i és per això, que la família li volem rendir homenatge a través d’aquesta entitat.

La Margarita Garriga va néixer a Cassà de la Selva el 7 de novembre de 1926 al Carrer del Molí. Filla de Ricardo Garriga Domènech i Lliberata Vidal Puig, va ser la segona de tres germans. Primer va néixer l’Enric i set anys més tard, la Carmen.

Ens explicava que el Carrer del Molí que coneixem ara no té res a veure amb com solia ser quan ella era una nena. Als anys 20, el carrer on va néi-xer anava des de la plaça Coma fins a la Carretera. El recordava com un carrer molt llarg i bonic de to verdós on hi solia jugar amb el seu germà Enric.

Del seu germà Enric en tenia molt pocs records, ja que va morir amb no-més 6 anys de diftèria. A Cassà aquell any van morir molts nens d’aquesta malaltia. Deia que se’n recordava molt

Aa Margarita Garriga, després del banquet del casament. En veure aquesta imatge la tia deia: “era tot el meu món, estava molt enamorada d’ell, només érem ell i jo i ningú més”. Fent referència a que són els únics que no miren a la càmera, sinó que es miren entre ells.


bé del dia que es va morir. Va ser a la Carretera Provincial, on vivien els seus avis. El seu avi li va dir que pu-gés a veure el seu “germanet”, doncs no el tornaria a veure mai més. Ella va pujar les escales i va veure el seu germà estirat al llit molt malalt, blanc, suat i amb els ulls tancats. Es va mo-rir aquella mateixa nit, el 27 d’octubre del 1930.

Malgrat aquest record tan agre, recordava l’Enric com un nen rialler. Ens explicava que quan eren petits, per Carnaval, es disfressaven i la seva mare els portava al Cafè de la Coma, ja que hi havia un concurs i es reparti-en premis. L’Enric anava amb una dis-fressa de Napoleó, amb una espasa i un barret. La tia, recordava especi-alment els premis; “em va fer molta gràcia el premi, era un posa-raspall amb un mirall”. Li agradava molt que la seva mare la pentinés.

Del seu pare Ricardo en tenia molt bon record. Parlava d’ell com un intel-lectual de l’època. Enriquit pels llibres, taper per professió, se’n va anar a França perquè es va escapar de la Guerra del Marroc i allà va aprendre el francès. Quan la tia va fer els 7 anys, se’n van anar a viure a França, al Boulou on Ricardo feia d’encarregat a una fàbrica de taps.

La casa on vivien “era la més bonica del poble”. Un segon pis molt gran. Des d’aquell segon veien tot el poble i recorda amb emoció el pont penjant del Boulou. Tenien un jardí molt bonic.

Va anar a l’escola durant 2 anys. Hi havia el grup dels grans i el grup dels petits, ella anava al grup dels pe-tits. Sempre volia ser la primera de la classe però mai podia atrapar a l’Al-fonsina, una companya seva de clas-se, i sempre era la segona. Durant la seva estada a l’escola va aprendre a parlar fluidament el francès. Diu que al començament només sabia el poc francès que el seu pare li havia ense-nyat. No estava permès parlar català ni rossellonès, només podia parlar

francès. Li demanava en català po-der anar al lavabo i la senyoreta no la contestava. L’Alfonsina li va ensenyar a demanar en francès anar al lavabo, ho va memoritzar i llavors, la senyore-ta l’hi deixava anar.

Recorda un llibre que es deia Pi-errot Jacqueline, el qual tenia molts dibuixos però cap estava pintat. Ens explicava rient que ella pensava que era un llibre avorrit, sense salsa i que va decidir pintar-lo amb pintures que tenia a casa. No sabia que no es po-dia pintar fins que la senyoreta li va dir “què es pensa vostè? Aquest llibre li hem deixat i vostè ens l’ha de tornar. No el pot pintar”. Els seus pares van haver de comprar un llibre nou i tor-nar-lo a l’escola.

Narrava amb molt d’orgull que quan va acabar el curs va rebre un premi per la seva llibreta tan ben feta i que la van fer anar classe per classe a ensenyar-la. La directora de l’escola, la qual descrivia com una dona alta, seca, molt seria i amb uns monocles penjant del coll, la va felicitar i la va premiar amb un paper secant el qual

contenia el conte de la Blancaneu i els 7 nans. Va conservar aquest conte com un tresor durant molts anys.

L’any 1932, la Lliberata es va que-dar embarassada. El gener de 1933 va tornar a Catalunya per tenir a la Carmen, ja que no volia tenir cap fill francès. Un cop va haver donat a llum, van tornar tots quatre cap a França fins que al cap d’un any, Ricar-do va caure malalt i se’n van tornar a terres catalanes definitivament.

Van anar a viure al carrer de la Llet a Cassà de la Selva, una casa que una tia-àvia seva els hi havia deixat com a herència després de morir. En aquella casa vivien amb els seus pares i els pares de la seva mare, l’àvia Carme-ta i l’avi Vidal. Anaven a l’escola dels Nacionals.

A la seva infantesa hi van escasse-jar les joguines: “De joguines a aquell temps poques, ja que valien molts di-ners. A mi m’agradaven molt les nines però no n’he tingut mai. Per reis sem-pre em portaven el mateix: un dietari, llapis de colors, llapis per escriure, una paperina de figues i dues barres de torrons. Sempre li deia a la meva mare que n’estava tipa d’això, que les altres nenes tenien nines i moltes al-tres joguines i jo no”. Per passar l’es-tona, jugaven amb la seva germana a botigues. Sempre s’enfadaven, deia entre rialles. La tia retallava papers de diari com si fossin bitllets i sempre feia pagar molts de diners a la seva germana a canvi de molt poca cosa.

No van anar mai de vacances. Re-corda algun estiu que amb el seu pare i la seva germana havien anat a Bar-celona dos dies per veure els Viene-sos, una companyia de Viena de cant i ball.

Quan li preguntàvem per la Guerra Civil, ens explicava que del 1936 al 1939 estaven bastant tranquils. Sen-tien a parlar de la guerra però encara no els hi havia tocat de prop. A finals del 38 va començar a escassejar molt el menjar i el pa.

Diuen els lectors Opinió

Marc Pagès Ruscalleda

Osteòpata per la Universitat E.O.B. (Barcelona) i per la Universitat de

Maidstone (Angla-terra)

Hores convingudes. Telf. 609 77 25 93



Suau i serena música,que omple el meu Jo,

que em trasllada en el temps,que em fa vibrar d’emoció.

Melodies d’un passat,promeses d’ un futur millor,

notes fresques a l’aire dansen,impregnades de melosa olor.

Despertant els meus somnis,somnis de colors.

I volo més enllà del núvolsmés enllà del sol...

So que altera el meu ésser,fent me sentir capaç...

Capaç de tot !!

Que oprimeixen el meu cor,aconseguint prendre’m un plor,i un somriure, i el teu record...

Convertint - me en forta i feble,doncs, sento nostàlgia i dolor,

rialles i esperança...També joiós i amor.

M. Carme Ariza

El meu racó

El so d’un piano

El 1939, van reclutar al seu pare i a la seva quinta. Ricardo i 4 amics més es van escapar i caminant de nit van arribar fins a les muntanyes de les Gavarres. Ella tenia 13 anys i re-corda com les dones dels amics del seu pare varen anar a casa seva i la Lliberata la va fer anar a dormir. No sentia gaire bé del que parlaven però va entendre que el seu pare havia es-tat recollit a un mas de les Gavarres i que les dones dels seus amics volien portar-los menjar i roba.

Recorda també que van bombar-dejar Cassà. Ella tornava de veure la seva àvia i descriu la carretera com un lloc fantasmal i silenciós. Es deia a ella mateixa com de solitari es veia, sense ni una sola ànima quan va passar un avió molt baix i metrallava la carrete-ra, fent-la saltar a trossos petits com peixos. Ella estava molt espantada, amagada en un racó, i quan va passar l’espant se’n va anar corrent a casa on el seu avi els va fer posar a tots sota la taula del menjador, ben ama-gats. Ben aviat van sortir i van saber que havien matat a una dona i la seva filla a unes escales i que molts punts de Cassà havien estat bombardejats. Al cap de molt poc temps, els seus avis els van portar a Sant Mateu de Montnegre, un poblet de les Gavar-res, i pel camí es van trobar cavalls i gent morta. En arribar a la casa on havien de passar el refugi, estava tota cap-girada, robada i tot era un desas-tre. No podien evitar plorar davant d’aquell desolador paisatge.

Durant la guerra, però, ella continu-ava fent la seva vida. Anava a col·legi i es va fer amiga d’unes nenes refu-giades amb qui s’intercanviaven men-jar. Els hi portava una cantina que era omplerta de cigrons i hi menjaven tots els de casa.

El primer any del Nacional va fer la comunió. Després de la guerra, s’ha-

via acumulat molta mainada, i hi havia més de 100 infants. Deia satisfeta que ella va aguantar el ciri. La seva mare la va posar molt maca. Tothom anava de blanc i ella anava amb un vestit rosa pal, una túnica de Jesús amb un cordó lligat el coll de màni-gues amples. Anava tan bonica que la seva mare la va portar a Can Lux a re-tratar-la. A la tarda de la comunió, va estrenar un altre vestit, de color groc molt pàl·lid amb floretes marrons, i van anar a fer una berenada amb la senyoreta de la doctrina i uns quants nens més.

Li agradava molt anar a l’escola. Gaudia amb totes les assignatures, malgrat que el càlcul no era el seu punt més fort. El que més li agradava era la lectura i les lliçons de naturale-sa, ja que la senyoreta els hi portava menjar per explicar-les sempre aca-bava arreplegant algun tall de poma o sucre cremat. Ho trobava molt es-pecial.

No entenia gaire bé l’aritmètica. To-tes les nenes de la seva classe tenien una caixeta de fusta amb joncs lligats que les ajudaven a comptar les dese-nes i les centenes fins al miler. Ella no entenia les lliçons i sempre arribava a casa plorant perquè no ho entenia. El seu avi li va construir una caixa de

cartró amb joncs esperant que així entengués l’aritmètica però ella conti-nuava plorant perquè continuava sen-se entendre la lliçó de matemàtiques. El seu avi, ben enfadat, la va agafar a ella, un paper i un llapis, la va seure i li va explicar la classe. Ja per fi ho va entendre. “Bé, ben bé, no ho vaig acabar d’entendre”, confessava des-preocupada.

Durant les visites a casa de fami-liars i amics de la família mai jugava amb altres nens. A ella li agradava estar envoltada dels més grans i es-coltar com parlaven i sentir les seves històries, ho gaudia molt.

La Margarita, de nena, va estar molt de temps malalta. Va caure ma-lalta de tuberculosi. Al principi podia fer vida normal fins que ja no s’aixeca-va del llit. Els seus pares la van portar a Barcelona a veure el doctor. “Quina mala espina em feia Barcelona, anà-vem al Carrer Mallorca, fer la visita i marxar ràpidament”. Va necessitar fer molt de repòs i rebre moltes injec-cions. Les injeccions però, no estaven disponibles ni a Cassà de la Selva ni a Girona. El pare desesperat va anar a parlar amb l’alcalde de Cassà di-ent-li que no les trobava enlloc i que les necessitava com fos. L’alcalde es va comprometre a aconseguir-les i anava a França a buscar-les. Quan es va recuperar després de dos anys de convalescència va continuar amb els seus estudis.

Durant la seva adolescència es va dedicar a estudiar molt. La seva mare volia que ella i la seva germana estudi-essin i fessin carrera, per tant, dedi-cava totes les hores a estudiar.

Eren una família amb pocs diners i tot el que guanyaven els pares els invertien amb els estudis de les se-ves filles, les quals es van graduar en magisteri.

Els diumenges solia anar al cinema. Cada entrada valia una pesseta, que en aquell temps, diu que eren molts diners. Malauradament, no hi podia

Compartint un moment dolç amb en Mitjons.


anar tant com volia, a causa de la fal-ta dels diners.

Va estudiar els 4 cursos de batxiller a Cassà amb el senyor Rotllan i amb un altre mestre de llatí. El 5è curs el va estudiar a l’institut de Girona i per tant, havia d’agafar el tren cada dia. El 6è va fer-lo al Cor de Maria davant la Catedral de Girona. El 7è curs el va estudiar per lliure a casa a Cassà de la Selva. Anava amb el senyor Andreu que en sabia molt de matemàtiques. I es va preparar per a l’examen d’Estat.

Quan va acabar 7è curs, va co-mençar a anar a la Universitat per examinar-se dels exàmens d’Estat a Barcelona. Per escrit, matemàtiques orals i altres assignatures. Va treure un notable.

Quan va tornar a Cassà amb el seu títol va haver-se d’esperar per fer un curset de Magisteri, es va examinar a Girona i finalment va aconseguir el seu títol de mestra.

La seva joventut es pot resumir breument. Va dedicar molt de temps a cultivar-se. Era una jove curiosa i amb moltes inquietuds per saber més. Era una noia diferent i especial. Una imaginació desbordada, molt es-timada dins del nucli familiar.

Era una joveneta solitària. Dedicava les hores a estudiar per assegurar-se un futur; tot passant moltes estones entre llibres. Anava al cinema cada diumenge, sempre impacient per la pròxima pel·lícula.

Sempre li havia encantat llegir. El seu pare era un intel·lectual que es-tava apuntat a la biblioteca dels Fede-rals i portava molts de llibres a casa seu que li deixava llegir. Era la seva part preferida del dia, llegir i formar part de cada història.

Recorda que va llegir en el Quo Va-dis: “com Sant Pere va abandonar Roma perquè tenia por i pel camí va trobar a Jesús que li va preguntar “Quo Vadis”: a on va senyor?”

Va llegir molts llibres: Els episodios Nacionales, Quo vadis (Sienkievics), llibres que passaven a l’Alaska de bus-cadors d’or. James Oliver Currvootd. Tom Sawyer de Mark Twain i altres autors com Jack London.

També escrivia novel·les. El seu pare li deia que no s’hi dediqués per-què no se’n sortiria, no hi havia prou futur. Tenia un professor però que li deia que continués escrivint si era el que li agradava, que continués escri-vint. Deia que les seves tres primeres novel·les eren una “patata” i que les va llençar. Ella ja veia que no eren bones. Tot i així, va continuar escrivint novel-les i també col·laborant en la revista Llumiguia, fins que als 89 anys es va poder autopublicar publicar un recull de novel·les.

Mentre mirava al carrer, ens con-fessava com d’agraïda n’estava als


Fotos d’algun dels seus viatges per Europa.

seus pares per tot l’esforç que van fer perquè ella i la seva germana s’asse-guressin un bon futur com a mestres.

Un cop casada va estudiar les opo-sicions de magisteri, engrescada pel seu marit, el qual, la motivava perquè seguís amb els seus estudis, ja que la seva germana recentment se les ha-via tret. Recordava que van ser molt dures, però tot i així se les va treure amb nota mitjana.

De seguida va aconseguir exercir la seva professió. La primera plaça era provisional i li va tocar prop de la Bisbal, a Palau Sator, on anava amb moto. La segona plaça provisional li va tocar a Tremp. Recorda unes mun-tanyes que eren a tocar a l’Aragó. No suportava el lloc, en aquells temps ac-cedir-hi era difícil, era un poblet mot fred, fantasmagòric i molt allunyat del seu marit. És per això que va dema-nar a una noia de l’hostal on s’allotjava que la substituís, per tal de no perdre el concurs de trasllats i no perdre la seva plaça com a mestra. Malgrat això, la noia al cap d’un temps va dir que no podia continuar amb les clas-ses, ja que tampoc se sentia a gust amb el lloc i la tia, li va oferir més di-ners a canvi de fer-ho. Aquella noia ho

va acceptar, així que la tia va mantenir el seu lloc en el concurs.

A continuació, va treballar com a mestra a Ultramort. Ens explicava que a la mestra que hi havia abans la volien cremar. “Estic arreglada, vaig pensar”. Malgrat que al principi pen-sava que no ho aguantaria, va estar-hi quatre anys ensenyant. Deia que s’ha-via de prendre unes pastilles pels nervis per aguantar aquells alumnes salvatges i els seus pares.

Un inspector que va passar li va dir “Ahora que hace un tiempo que us-ted está aquí y se ha acostumbrado podría pasar unos cursos más aquí”. Ella va callar i va pensar “ja t’hi que-daràs tu aquí amb aquests nens i els seus pares”. Al cap d’un parell d’anys va marxar d’aquella escola i va anar a Sant Climent de Peralta durant 24 anys fins que es va jubilar. Ella vivia a la Bisbal i utilitzava l’autobús per anar a treballar fins que es va treure el car-net de conduir.

No va tenir cap relació durant la seva adolescència ni joventut, en ex-cepció de qui seria el seu marit, Joan Sabrià. Joan i Margarita es van co-nèixer al casament d’un cosí d’ell. La seva germana Carme, havia estat


mestra del poble on se celebrava el casament i hi va convidar a la Marga-rita, ja que en aquella època no estava permès que l’acompanyés la seva pa-rella. Allà es van conèixer. Al cap de 6 mesos, després d’enviar-se moltes cartes i veure’s molt poc, es van ca-sar. Aprofitant que la seva germana es casava, van decidir celebrar un ca-sament doble.

El casament es va celebrar el 17 de juny de 1957. La seva germana es casava amb Josep Madrià i ella, amb Joan Sabrià.

El seu pare Ricardo i la seva mare Lliberata van sortir de Cassà amb un taxi adornat de flors i les van acom-panyar a l’església dels Salesians de Girona on esperaven els dos nuvis, els quals arribaven en un altre taxi. Se sentia tan radiant com el dia que feia. Estava molt feliç per l’esdeveni-ment que se celebraria a continuació. Un cop acabada l’emotiva cerimònia, varen continuar la festa a l’Hotel Cen-tre del carrer dels Ciutadans on van fer el banquet amb els convidats. Va ser molt íntim, només amb la família i els seus amics més propers.

Amb el seu marit s’avenien molt. Cada diumenge anaven a missa el matí i a la tarda al cinema. N’estava molt enamorada d’ell. Era un home molt alt, guapo i bona persona deia.

La tia mai havia volgut tenir fills, ja que li havien dit que si en tenia, era molt probable que naixés malalta, per-què a la família dels Sabrià totes les dones emmalaltien d’esquizofrènia.

Al cap d’un any i mig d’estar casa-da, el 10 de desembre de 1958 va néixer a la Maria Glòria. Era una nena que, malgrat no havia estat buscada, va ser molt estimada. Vivien tots tres en una casa molt gran a la Bisbal, amb els pares i la germana d’en Joan. La Maria Glòria va anar a l’escola i a l’institut del poble. Era una noia molt guapa i intel·ligent, anava a estudiar una carrera quan als 19 anys va tenir el primer brot d’esquizofrènia i aquí es va acabar tot.

Durant la seva joventut ajudava a la botiga de comestibles a la Bisbal que portava amb la seva cunyada Catalina i els seus sogres. Tenien a molta gent, sobretot els dissabtes a la tarda. Obri-en també els diumenges al matí. Però quan varen arribar els supermercats van haver de tancar, ja que no feien prou diners.

No tenia gaires aficions més que llegir quan podia. La malaltia de la

seva filla s’havia convertit en la seva primera prioritat i hi dedicava molt de temps.

Per desgràcia, la Margarita va es-tar casada només 10 anys amb el seu marit fins que es va morir d’un ictus. “Em va caure com un gratacel de pedra al damunt, em vaig quedar sense respiració”.

Al cap d’un mes d’haver-lo enterrat, va continuar amb la seva vida i va con-tinuar amb la seva professió de mes-tra. Va continuar vivint a la Bisbal amb la seva cunyada fins que es va jubilar.

Era mestra d’escola rural i ensenya-va a nens de 5 anys fins a 15. No va tenir mai companys de feina, sempre estava sola. Ensenyava totes les as-signatures de tots els cursos. No ho trobava gens difícil, ja que tenia llibre-tes i quaderns per a cada alumne, ex-plicava la lliçó corresponent als grups d’edat, i els deixava fent la feina i si necessitaven que tornés a explicar la lliçó, podien preguntar perfectament. En tenia un molt bon record dels seus alumnes. “Eren molt espavilats. Lluïen la feina que feia”.

Després de 24 anys fent de mes-tra a Sant Climent de Peralta, van haver de tancar l’escola perquè tots els nens anaven a la Bisbal a estudi-ar, per la qual cosa, va fer l’últim any de mestra a Corçà, on es va jubilar el setembre de 1991. Explica que no te-

nia gens de ganes de jubilar-se. Tenia moltes ganes de continuar ensenyant, era la seva passió, la seva professió, la seva vocació i li sabia greu haver-ho de deixar.

La seva festa de jubilació no va ser gaire cosa deia. Van aprofitar el so-par de final de curs per fer-li un bonic discurs i dir adéu als seus alumnes. Li van reglar un ram de flors tan i tan gran que no cabia ni per la porta del cotxe.

A principis de setembre es jubilava, i a finals, tornava a Cassà de la Selva per quedar-s’hi. Ella, la seva filla i la seva cunyada, tornaven a la casa on havia passat la seva infància. Malgrat la casa era la mateixa, el carrer havia canviat de nom: era el carrer de la Indústria.

Resumia la seva maduresa molt monòtona i molta rutina. “De casa a la feina i de la feina a casa. Els diu-menges al cinema i dilluns, Sant To-rem-hi”.

Aquesta rutina va començar a can-viar al moment de jubilar-se, quan va començar a viatjar per Europa, Àfrica i Àsia, acompanyada de la seva ger-mana.

Un cop explicat tot això, només po-dem descriure a la tia com una perso-na inquieta, curiosa, apassionada per aprendre, culta. Ens parlava de París com la ciutat més única, impressio-


Llibres de Margarita Garriga; a sota, Joan Carles Codolà, Margarita Garriga, Nuri Salvà i Marta Carbó el 4 de gener de 2017 a l’acte de

presentació dels llibres, a la Sala Galà.


Diuen els lectors Opiniónant i encantadora que coneixia, la qual tenia un encant que incompara-ble amb Londres o Nova York. Parla-va de la seva arquitectura, de la ca-tegoria com a reina en la moda, de la pintura, dels seus autors que van construir la cultura d’aquesta ciutat bohèmia. També parlava de Rússia; dels viatges amb tren cap a Sant Pe-tersburg i Moscou. Viatges on no po-dia permetre’s el luxe de descansar els ulls per quedar totalment seduïda i hipnotitzada pels paisatges que veia a través dels vidres. Parlava dels bos-cos de Noruega, que l’havien inspirat. Ens parlava de Roma, dels colors i la bellesa natural del Marroc. També dels viatges a Grècia, Portugal, Hon-gria, Budapest. Ens deia que Europa era com el bressol d’una civilització, bressol de les obres d’art, tant en ar-quitectura, escultures, pintura, litera-tura i art. De mica en mica van anar deixant de viatjar perquè s’anaven fent grans i ja no aguantaven tan bé els viatges llargs, així que van començar a viatjar molt per Espanya. “Espanya és preciosa”, deia. “Té una geografia molt variada: té encant a cada provín-cia, cada mar i cada muntanya. És un mosaic de regions i de ciutats molt diferenciades entre sí i molt interes-sants”, afirmava.

Des del 1991 fins al 2010 va viure al Carrer de la Indústria, a la mateixa casa que havia viscut quan era peti-ta al Carrer de la Llet. Després de la jubilació es va dedicar a fer tasques domèstiques i va agafar afició per la ceràmica; la construïa, la pintava i n’intentava fer venda.

La malaltia de la seva filla ja estava estabilitzada quan la seva cunyada Ca-talina es va posar molt malalta. L’oste-oporosi que patia no la deixava viure, queia i patia fractures constantment. “El metge em va dir que no era vida ni per ella ni per mi”, així que van deci-dir entre les dues que ingressaria a la Residència Geriàtrica Sant Josep de Cassà de la Selva, fins que va morir l’any 2012.

Un cop va haver lluitat pels seus i havent estat medicada durant tota la seva vida amb corticoides per les broncoactàsies per la tuberculosi que va patir de petita, va començar un període d’inactivitat, intranquil·litat, in-somni, desídia i de no tenir ganes de fer absolutament res.

Durant més de 6 mesos les visites al metge del poble van sovintejar i va ser quan la seva neboda, la Carme, la va portar a urgències per tal que l’ajudessin a regular aquesta situació. Enmig de tot aquest panorama, va tornar a tenir crisis de bronquitis que la van obligar a romandre ingressada. Després de tot aquest rosari d’ana-des i vingudes a urgències, als met-ges de capçalera, de desesperació, la

seva neboda li va proposar d’anar una temporada a casa seva, llavors, la tia, tenia 83 anys. El fet de venir a viure a casa, li va tornar a la vida. Dos me-sos després d’haver-se instal·lat aquí, va anar a celebrar la festa major del poble i dos mesos més tard va anar a París en un viatge organitzat.

Durant els 10 anys que ha viscut amb nosaltres, a casa, la tia ha fet de tot: ha viatjat, ha escrit 4 llibres, ha anat a ballar tots els diumenges, també anava a comprar setmanal-ment (sobretot dolços, que li encan-taven). Com hem explicat, les seves ganes d’escriure no van desaparèixer mai. I va ser gràcies a Llumiguia que li va donar un espai per compartir les seves anècdotes i els seus relats que la van tornar a posar a peu de canyó. La il·lusionava molt, cada mes tenia preparat una nova història a explicar i compartir.

Així que va ser l’any 2015, després de molts mesos i relats publicats al Llumiguia que la tia va sentir el desig de publicar de nou.

Li va demanar al seu nebot Ricard C. un cop de mà, ja que els seus es-crits estaven fets a mà i s’havien de digitalitzar. Això significava que totes aquelles històries, records i contes requerien una persona hàbil a l’ordi-nador i disposada a escoltar les seves històries i teclejar-les. La seva nebo-da, Marta C., la qual comparteix la seva afició per la literatura i l’escrip-tura, en assabentar-se del desig de la tia es va oferir a ser la seva escriva-na. I així és com va començar tot. La Marta va prendre el timó i durant més de sis mesos, passaven cada tarda assegudes juntes a la sala d’estar de casa treballant en el que seria el seu primer projecte juntes.

La Marta va demanar ajuda a Xa-vier Carbó, el qual havia publicat la història familiar de la família Carbó-Cañigueral, i aquest, altruistament, es va convertir en el seu assessor i les va guiar fins a l’editorial que publi-caria, més endavant, els seus llibres.

El primer llibre que va sortir d’aquesta aventura, va ser “De la mà dels meus records”, el desembre de 2015. És un recull de contes i narra-cions on s’evoca el passat i el present de la tia, on el poble de Cassà de la Selva és protagonista d’històries cap-tivadores que van marcar a la Mar-garita.

L’any següent s’embarcaven en la publicació dels següents llibres, aquesta vegada, amb molta més ex-periència i menys amateur, ja que un cop transcrites totes les novel·les, van contractar els serveis d’un cor-rector que les va assessorar i van professionalitzar les seves obres. El resultat va ser 3 llibres més; “Contes a la vora del foc”, que segueix la ma-

De dilluns a dissabte, obert matí i tarda.

C/ Molí, 44 46 Tel. 972 46 18 83 17244 CASSÀ DE LA SELVA

Floristeria



teixa temàtica del primer llibre, són un conjunt de relats que parlen dels seus records i altres històries i con-tes. “Fuerte Jackson”, escrit durant la seva joventut i l’únic llibre que mai va gosar tirar i que per fi va poder publi-car després de tants “no”, amb una temàtica de cowboys i indis que narra la història de dues germanes òrfenes que acaben en aquell fort i totes les seves aventures, amb un rastrejador anomenat Nokoo. Per acabar, l’últim llibre d’aquesta tirada és un conjunt de 5 petites novel·les encapçalades per “Cims i barrancs”, “Ana Verner”, “Les senyoretes del segon pis”, “Me-mòries d’una dona equivocada” i “Di-vagaciones”.

Va ser a principis del 2017 que es va celebrar la presentació dels seus llibres, després de molta insistència. Va ser una publicació en petit comitè, que comptava amb les persones pro-peres de la Margarita, l’exregidor de cultura de Cassà de la Selva, Josep Ferrar i el seu exalcalde Martí Vallés, així com d’en Joan Carles Codolà, el director de la revista Llumiguia que va prendre el rol de presentador-entre-vistador, la Nuri Salvà, ex alumna de la tia, amb la qual mantenien una estre-ta relació i la Marta Carbó, que es va encarregar de la gestió, preparació, publicitat, coordinació i obertura i tan-cament de l’acte.

La tia tenia una vida plena, s’hi afer-rava i la vivia dia a dia, sense deixar de fer de germana gran, de mare, de tia...

La tia era una persona molt autò-noma. La seva mobilitat estava molt ben conservada i anava a tot arreu a peu, sempre acompanyada d’unes grans ulleres de sol. Tot i que també li encantava que la portessin a fer un passeig amb el cotxe.

Recordem, entre riures, que una

vegada un amic seu va estar ingres-sat a l’Hospital Santa Caterina degut a una complicació d’una operació. Empentada pel desig de visitar-lo i no voler molestar a ningú de casa, pel seu propi peu, va agafar un autobús que anava de Cassà a Girona. Un cop a l’estació d’autobusos de Girona, se’n va anar caminant fins la Plaça Mar-quès de Camps on va agafar la línia L4 per anar fins l’Hospital. Va passar tot el dia fent companyia el seu amic malalt. Un cop finalitzada la visita, va agafar un petit autobús que la va dur a Marqués de Camps, i caminant va arribar a l’Estació de Girona des d’on va agafar un autobús que la va tornar a Cassà. Quan va arribar a casa i ens ho va explicar vam quedar molt para-des i al·lucinades. Vam exclamar “90 anys que té aquesta dona. El pròxim dia, li direm que ens ho digui que la portarem nosaltres”.

La seva joventut, maduresa i velle-sa van ser molt difícils. Malalta per la tuberculosi des de ben petita, una filla molt malalta per l’esquizofrènia, la mort del seu marit (i altres parelles que ha tingut – no n’ha volgut parlar), la solitud fins que es va jubilar i la pos-terior mort de la seva cunyada, van fer de la seva vida un seguit de prio-ritats que no comptaven mai amb les seves pròpies.

No va ser fins el dia que va venir a viure a casa, que la tia va poder re-fer-se i viure una segona joventut fent el que volia, cantant pels passadissos de casa i gaudint del menjar de cada dia, així com de la companyia que els seus nebots i néts-nebots els quals estimava tant, i nosaltres a ella: per ser una dona excepcional i especial que ens ha regalat moments divertits, únics i algun cop, surrealistes.

La tia tenia un vincle molt especi-

al amb un dels gossos de casa, en Mitjons, amb el qual també van esta-blir una estreta relació caracteritzada per bonics intercanvis de paraules i lladrucs, compartien el seu menjar d’amagades, miraven junts per la fi-nestra i passaven estones junts. En Mitjons la cuidava i li era fidel, fent-li de guardià quan tothom treballava du-rant els matins.

Tenia molt d’amor per donar a tot-hom... La família no pot evitar emo-cionar-se amb la seva història, trans-crivint tots aquests records, ja que malgrat totes les adversitats, sempre, sempre, sempre, continuava cantant. Trobarem molt a faltar aquestes can-tarelles...

La tia Margarita era la tia de tothom. Era una peça única a dins la família i gaudíem molt de la seva companyia. Era una dona molt generosa i tenia molts detalls dins del nucli familiar.

Vivia la seva vida segons les seves creences i valors i era feliç per fer-ho així. Li agradava fer feliç a l’altra gent i valorava les petites coses que li oferia el dia a dia. “Hakuna Matata, vive y deja vivir” seria el seu lema.

La Margarita ha estat una persona molt pintoresca, entranyable i que mai ha deixat indiferent a ningú. Molt ad-mirada, volguda i estimada en el nucli familiar i d’amistats, així com d’antics alumnes. Ens hem sentit molt afortu-nats tots aquests anys de tenir-la a prop i sens dubte, ha esdevingut un referent, perquè essent conscients de totes les dificultats que ha passat, amb paciència i perseverànça, es po-den superar. La trobarem molt a fal-tar, tia. Gràcies per absolutament tot. Fins sempre!

La família

No hi ha res a fer?

Sembla que davant l’incivis-me incontrolat no hi ha cap solució, ja que sinó no s’en-tèn com encara hi ha gent que gosa abocar sense cap mena de mirament els mo-bles vells a la vorera o a la carretera esperant que algú els reculli. No hi fa res que hi hagi un rètol explicant com s’ha de fer i el fàcil que és fer una trucada i ho recullen el dijous següent, sense cap problema. Després es quei-xen si els multen... Massa poc!

Un cassanenc


Certament que l’enrenou que ha provocat la cancel·lació del MWC a Barcelona ha superat l’impacte de la tempesta Glò-ria, que sí que va afectar, i de valent, a tot el país.

Ara resulta que el Sr Hoffman, conseller delegat de GSMA, empresa organitzadora, ha declarat pel seu compte que el tema del virus xinès és causa de força major, mentre que el Govern i la Generalitat s’afanyaven a dir que no hi havia cap problema sanitari, i per tant cap causa per a la suspensió del congres.

Anem un xic al fons de la qüestió, primer el comportament de l’empresa: entenent que hi tenen uns interessos molt im-portants i que els preocupa les indemnitzacions que se’ls hi pugui reclamar per part dels expositors que no havien retirat la seva presència. Això puja un grapat de milions que, òbvia-ment, no estan disposats a assumir.

Després hi ha la posició dels polítics locals que s’han afa-nyat a defensar el sí o sí del congrés per l’any vinent, po-sant-hi tot el que faci falta. (Mare de Déu!)

I com no pot ser d’una altra manera, Madrid ja ha presen-tat les seves cartes, encara que sigui per fer la punyeta.

Ara jo, que soc molt malt fiat, penso en la negociació que haurà de fer Fira de Barcelona, en comptes de reclamar danys i perjudicis per la cancel·lació, puig que significa un 30 % dels seus ingressos, es veuran abocats a abaixar-se els pantalons i assumir una bona part, si no totes, les in-demnitzacions amb l’únic objectiu de que GSMA no s’enfadi i s’endugui el congrés a un altre lloc. Cal suposar que el Sr Hoffman ja vindrà amb la cartera plena de condicions i de ben segur propostes molt atractives d’altres llocs per tal de que el xantatge sigui d’allò mes efectiu.

Penseu-ho bé, perquè es va triar Barcelona? No som cap centre tecnològic punter, l’industria de la telefonia mòbil no esta radicada a Catalunya ni a Espanya, i tècnicament anem força mes endarrerits que molts països de l’Africa negra. Aleshores per què ? Doncs perquè som dèbils a l’hora de negociar i posem la catifa vermella al primer Mr Marshall que apareix amb un jet privat amb promeses de donar diners

i llocs de treball (?), encara que sigui per tres dies.Això es típic d’un país petit que vol lluir per alguna cosa que

no té, ni pot tenir, perquè mai s’ha apostat per la investigació i la tecnologia; això sí, som uns excel·lents subalterns que fem barretades al primer que ens promet un collaret de vidre o un mirall. Repasseu sinó les múltiples “ofertes” de parcs temà-tics o “eurovegas”, els promotors dels quals van ser rebuts amb tots els honors al Palau de la plaça Sant Jaume, tenint en compte que en alguns casos, la seva reputació no era ni molt menys exemplar.( veieu Sheldon Adelson o Las Vegas Sand Co.)

Que quedi clar que Madrid també va caure en el mateix pa-rany, la qual cosa no diu gaire a favor dels qui ens governen.

A l’Aragó també volien construir una ciutat del joc al bell mig dels Monegros, altre cop la mateixa historia,(veieu ILD Intenational Leisure Developement o Gran Scala) .

Voleu dir que no hi ha molt espavilat pel móon o molts “gili-polles” als governs?.

En un altre camp, també ens emportem el rave, els amics bascos ja han aconseguit un dels últims esgraons per a la seva total independència, ara tindran la gestió de les pensi-ons i la seguretat social. El PSOE s’ha afanyat a dir que això no trenca la famosa “caixa única” que han defensat tant ells com el PP a capa i espasa, però el fet és que es traspassa: la recaptació, la gestió de les pensions, i tot allò que vincula al ciutadà a una cosa tan sensible com es la pensió de jubilació.

El País Basc té la mitjana de pensió més alta de tot l’estat, amb notable diferencia, mes de 500.000 pensionistes i una despesa anual que depassa els 9.000 milions. El cas és que el País Basc és deficitari en aquest camp, es a dir no recapta prou amb els seus afiliats, no hi ha problema, l’estat assu-meix el dèficit i hi posa la resta.Senyors del PNB, “chapeau” per la seva habilitat negociado-ra. Aquí ens conformem amb un cordill, (per lligar-hi la merda que ens donen).Si això no és fer el préssec....

J. H.

Economia d’estar per casa (111)

Mobile o com fer el préssec 5.0


Ctra. Provincial, 89 17244 CASSÀ DE LA SELVATel. 972 46 00 92 / Fax: 972 46 33 13 (Girona)



SOLUCIONS ALS ENTRETENIMENTS (PÀG. 95)

Mots encreuats 406Sopa de lletres 406 Sudoku 168

P A R T I T O B A CA V I A C I O A L IR A T X A R E C A UA L M A N C O T U RT A I I L P E I OG C O L O M A RE R A L L A U T I V AS I F A Q S I VA C U G U L A T I

A D A M E I D E R SL A S E S M A L T

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Una festa reeixidaEl proppassat dia 7, com ja venia anunciat, tingué lloc la primera Troba-da de les Dolors, Loles i Lolites.

Fou una diada entranyable: Comen-çà a les 12 amb un homenatge a la nostra Patrona. Ens reunírem a la Parròquia i la més jove del grup, la Dolors Duch, feu una entrega floral als peus de la Verge dels Dolors i en Sergi Morales ens llegí una breu res-senya de l’antiga capella dels Dolors i de l’actual imatge i junts cantàrem “Els goigs a la Verge dels Dolors”.

Als jardins de l’Ajuntament i ben acompanyades pel nostre sr. Alcalde, ens férem la foto de rigor i després hi hagué la recepció oficial a la Sala de Plens on el Sr. Mundet ens llegí el “Manifest de la dona” i la lletra d’una bonica cançó que Joan Manel Serrat havia dedicat a la seva mare Lola·”. Totes vàrem rebre, com a obsequi i record, un article vinculat a la Indús-tria surera de Cassà”

L’àpat el férem al Restaurant Vi No-vell i, abans de començar, la Gemma González i la Cristina Puig ens varen obsequiar amb unes precioses can-çons catalanes i dues havaneres que foren fortament aplaudides. El dinar immillorable i també hi hagueren aplaudiments per la cuinera –també una Dolors-.

Les postres musicals s’allargaren fins a mitja tarda doncs ningú en tenia prou ja que, per gentilesa dels propie-taris del restaurant, ens vingueren a alegrar el fi de festa els Panxuts els quals, fins i tot, posaren una lletra es-pecial a una de les seves cançons.:

JOTA DE LES DOLORSI tots aquí al Vi Novell

ens hem trobat per dinari passar una bona estonaamb les noies de Cassà

que porten el mateix nom i que ho volen celebrar.

Avui si cridem “Dolors”!Més d’una se’ns girarà

i es trobarà amb els Panxutsque us han vingut a cantar

i amb aquestes quatre estro-fes

us volen felicitar.

Ens ho passàrem tan bé que vàrem decidir institucionalitzar aquesta trobada i fer-la cada any als volts del Dia de la Dona

Esperem que no faltin voluntà-ries per organitzar-la.

Les Dolors organitzadoresFotos: Eduard Duran


Acabo de veure Días sin huella, de Billy Wilder, a Filmin. Ahir vaig tornar a veure Primera Plana, també de Billy Wil-der, també a Filmin. Abans d’ahir, El apartamento, de Billy Wilder a Filmin, és clar! Fa quatre dies, La noche del cazador, la pel.lícula que juntament amb El maquinista de la General de Buster Keaton formava part de la primera sessió del Cineclub Vuitimig, el llunyà 1988 en l’encara més llunyà Casal Familiar, aquest edifici que va ser el cine de Cassà fins al 1997.

Aquesta no és de Billy Wilder, sinó de Charles Laughton, l’únic títol que el gran actor anglès va dirigir. Va ser un fracàs econòmic i un èxit artístic També la vaig a veure a Filmin, el passat cap de setmana. Filmin. Un gran portal de cinema i de sèries. Tots deveu conèixer Netflix, HBO, Movistar. Res-pecte total, però jo us recomano Filmin. Per entendre’ns, és com el Truffaut de Girona o com els Texas de Barcelona, però a casa teva. Bon cine d’autor, magnífiques pel·lícules clàssiques, excel·lents documentals, tot al sofà de casa. Més de 10.000 títols, entre llargmetratges, curts i sèries. Aca-ben de penjar una petita part del catàleg de la productora

americana Universal: Hitchcock, Wilder -Billy Wilder, un gran director, potser el millor co-guionista de la història del cine-ma-, Scorsese. Filmin, un portal català. Fins i tot en el món virtual hauríem també d’aplicar la política del km.0, sobretot quan val la pena.

Si de petit m’ho haguessin explicat, que de més gran existi-ria Filmin! És clar que si haguessin afegit que la gran majoria de pobles i del centre de les ciutats es quedarien sense ci-nemes, potser hauria preferit no créixer, com en Peter Pan. Per què no poden ser compatibles mirar pel·lícules a casa i anar al cine? Qui ho ha dit? Aquest mes d’abril tornaré a mirar Do the Right Thing de l’iconoclasta Spike Lee a Filmin i veuré Madre, sessió organitzada pel Cineclub Vuitimig i el Cicle Gaudí a Sala Centre Recreatiu. Per una vegada a la vida, ho podem tenir tot, cinema allà on sigui, i no en som conscients. Entreu a Filmin i aneu al cine de Cassà, encara tot és possible. Aprofiteu-ho.

Josep Ferrer i Serra

Mes a mes

Veure cine; anar al cine.


Casal de jubilats i pensionistes de Cassà de la Selva i comarca AGENDA, ABRIL 2020Dijous, 2, tarda a les 5, ball berenar amb botifarra, pernil salat, embotit o formatge. Música en viu a càrrec de l’Andreu (reserva de tiquets al casal) Preu berenar: socis 7 €; no socis 8 €.

Diumenge, 5, tarda a les 6, ball amb Quim Coll. Preu rifa: socis 3 €; no socis 4 €.

Dijous, 9, tarda a les 5, ball berenar amb truita, pernil salat, embotit o for-matge. Música en viu a càrrec de Da-vid Magem (reserva de tiquets al casal) Preu berenar: socis 7 €; no socis 8 €.

Diumenge, 12, tarda a les 6, ball amb Josep Maria. Preu rifa: socis 3 €; no socis 4 €.

Dilluns, 13, tarda a les 6, ball amb Da-vid Casas.Preu rifa: socis 3 €; no socis 4 €.

Dijous, 16, tarda a les 5, ball berenar amb botifarra, pernil salat, embotit o formatge. Música en viu a càrrec d’Àlex Peris (reserva de tiquets al casal) Preu berenar: socis 7 €; no socis 8 €.

Diumenge, 19, tarda a les 6, ball amb Francisco. Preu rifa: socis 3 €; no socis 4 €.

Dijous, 23, tarda a les 5, ball berenar amb truita, pernil salat, embotit o for-matge. Música en viu a càrrec de Jordi Bofill (reserva de tiquets al casal) Preu berenar: socis 7 €; no socis 8 €.Diumenge, 26, tarda a les 6, ball amb

Xus, de Llagostera. Preu rifa: socis 3 €; no socis 4 €.

Dilluns, 27, excursió de 4 dies a Navar-ra, País Basc, Sant Sebastià Logornyo i Pamplona (Programes a part al casal)

Dijous, 30, tarda a les 5, ball berenar amb botifarra, pernil salat, embotit o formatge. Música en viu a càrrec de Toni Puigverd (reserva de tiquets al ca-sal) Preu berenar: socis 7 €; no socis 8 €.

Horari d’estiu: els diumenges i festius el ball comença a les 6 de la tarda, de 6 a 9. El berenar es pot encarregar fins al dimecres a les 19’30 h.E-mail. [email protected]èfon: 972 46 05 06

AiguA, LLum, instAL·LAcions soLArs, gAs, cALefAcció, Aire condicionAt, domòticA...

C/Ardenya, 9 / 17244 Cassà de la Selva972 46 44 50 / 620 01 09 92

email: [email protected]


Opinió La veu dels Partits / ERC

Cassà de la Selva necessita un govern amb projecte de poble, rigor, i assumpció de responsabilitats

A pocs mesos de complir-se el primer any del govern de JxCat i el PSC a Cassà de la Selva després de diver-ses disparitats i diferències de criteri entre els actuals socis de govern, la manca de diàleg en aspectes tant im-portants com els pressupostos, i la difusió de notícies o informacions amb dades errònies, veiem preocupats els efectes que això té per Cassà i el seu ajuntament.

Des d’Esquerra Cassà hem plantejat en diverses ocasions la possibilitat de debatre més a fons les qüestions que l’equip de govern de JxCat i el PSC ha volgut dur al ple o aprovar sense tenir en compte les aportacions o opinió d’Esquerra Cassà que va ser el par-tit més votat a les darreres eleccions municipals.

El debat sempre és bo i necessari, però hi ha d’haver el temps i la vo-luntat per poder-se produir i arribar a consensos.

Malgrat les repetides promeses de diàleg i consens fins al moment l’equip de govern no ha volgut destinar a de-batre ni escoltar els nostres punts de vista en molts dels temes cabdals pel futur del nostre municipi: no van introduir, de fet ni tan sols ens van contestar a cap de les propostes que vam plantejar pel pressupost 2020, malgrat que ara veiem que les nostres advertències eren certes i el pressu-post presentat no és real; no vam tenir la tota informació al respecte de l’incre-ment de les tarifes de l’aigua fins al ma-teix dia que ho duien a l’aprovació i de-bat del ple, moment en el qual el nostre grup els proposava posposar qualsevol canvi al disposar d’un estudi acurat i fiable dels costos del servei municipal d’aigua; presenten per la via d’urgència la reserva de 400.000 euros per un espai d’aparcament públic del qual, des-prés de quatre mesos i per més que in-sistim a preguntar, encara no coneixem ni els aparcaments que hi caben ni les despeses que comporta; recentment, fins i tot, posen dificultats a treballadors i regidors d’Esquerra Cassà per tro-bar-se i reunir-se als espais municipals, i un llarg etcètera, el millor exemple del qual són les nombroses instàncies i pe-ticions d’informació que ha fet Esquerra Cassà de les quals tampoc hem obtin-gut cap resposta per escrit.

Som representants de la ciutadania i de tots els cassanencs i cassanenques, i per tant és molt greu que des del go-vern del JxCat i el PSC es pretengui li-mitar la possibilitat de reunir-nos amb qualsevol treballador municipal i dema-nar la informació referent al dia a dia de

l’ajuntament per tal de poder aportar les nostres propostes de millora, i fer la feina de control i fiscalització que ens pertoca com a grup a l’oposició.

L’AJUNTAMENT DE CASSÀ DE LA SELVA NO POT FER FRONT A L’INCREMENT DEL 2% DE LES RETRIBUCIONS DE LA RESIDÈN-CIA GERIÀTRICA SANT JOSEP DE CASSÀ DE LA SELVA.El mateix equip de govern de JxCat i el PSC de Cassà va retirar l’increment dels salaris del personal del geriàtric de l’ordre del dia del ple de febrer degut a no disposar dels recursos necessaris per fer-hi front. A la resta dels treba-lladors se’ls aplicarà l’increment sense cap problema.

En l’anterior mandat el govern d’Es-querra Cassà va treballar per una equi-paració de les condicions laborals dels treballadors de l’Ajuntament, la Resi-dència Geriàtrica i la Piscina.

La retirada de la proposta d’incre-ment salarial pels treballadors de la Residència Geriàtrica suposa trencar aquesta dinàmica i a la pràctica una discriminació pels treballadors de la residència que de moment no veuran aprovat aquest increment per manca de recursos de l’actual pressupost.

Tal com va denunciar Esquerra Cassà en el debat dels pressupostos per l’any 2020 de Cassà presentats pel govern de JxCat i el PSC, els pressupostos de la residència elaborats per JxCat i el PSC no reflectien la realitat, i concre-tament, no hi havia prou recursos per fer front al pagament de les nòmines i els corresponents increments salarials.

Aquest va ser un dels motius pels quals Esquerra Cassà hi va votar en contra, i menys de 2 mesos després de començar l’any 2020 ha quedat de-mostrat el que va denunciar Esquerra Cassà en el seu moment.

ENDARRERIMENT EN EL PAGAMENT DE LES FACTURES DE L’AJUNTAMENT DE CASSÀ: MÉS DE 170 FACTURES PENDENTS DE PAGAR O PAGADES FORA DE TERMINIMalgrat que el regidor d’hisenda del govern de JxCat i el PSC ha reconegut no hi ha cap mena de problema de tre-soreria per pagar les factures, reco-neixent que en el traspàs de l’anterior govern l’Ajuntament estava sanejat eco-nòmicament, en el darrer trimestre de l’any 2019 un total de 174 factures de l’Ajuntament de Cassà s’han pagat fora del termini de pagament.

A la pràctica, per tant, més d’un 20% del total de factures que han entrat a l’Ajuntament el quart trimestre del 2019 s’han pagat fora del termini legal de 30 dies.

Des d’Esquerra Cassà s’ha posat de manifest que aquest fet afecta també a autònoms i petites i mitjanes empreses cassanenques i que cal prendre les me-sures necessàries per pagar a temps aquestes factures.

RESOLTA LA MISTERIOSA RETIRADA DE L’ESTELADA DE CAN TRINXERIA: VA SER DECISIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN DE JXCAT I EL PSC La bandera estelada es va penjar del balcó de Can Trinxeria després de l’ac-te institucional de l’11 de setembre de l’any 2015, pels portaveus dels dos grups presents als ple de l’ajuntament el Sr. Vallès i el Sr. Mundet, actual alcal-de, conjuntament amb el representant de l’ANC.

Entre els mesos d’octubre i novem-bre del 2019, ja iniciada la nova legis-latura, el govern de JxCat i el PSC a Cassà va retirar la bandera estelada de Can Trinxeria durant les eleccions ge-nerals d’Octubre. Passades aquestes la van substituir per una senyera.

El ple del mes de novembre des del grup d’Esquerra vam preguntar al Sr. Mundet perquè s’havia produït aquest canvi i quins n’eren els motius: va res-pondre que no en tenia constància i que investigaria qui havia fet o ordenat el canvi.

El ple de gener, seguint sense obtenir resposta, vam tornar a posar de mani-fest aquest fet, i l’alcalde ens va respon-dre que quan la tingués ens facilitaria la informació al respecte.

El mes de febrer (per tercer mes), seguint sense tenir la informació vam tornar a demanar, durant el ple, si ja es disposava de la informació, i aquest cop la resposta va ser que la bandera ofici-al del nostre país és la senyera, sense cap altra mena d’explicació. L’alcalde afegia que no vol entrar en un guerra de banderes però, curiosament, és JxCat el primer en posar aquest tema a damunt de la taula quan mai s’havia plantejat, en fer un canvi sense donar cap explicació a la ciutadania i sense fer cap consulta a la resta de membres del consistori.

En tot cas haurien d’aclarir a la ciuta-dania perquè han canviat d’opinió res-pecte l’any 2015 quan, conjuntament amb ERC i l’ANC, van col·locar l’estela-da al balcó de Can Trinxeria per reivin-dicar la llibertat del nostre país. O, com


La veu dels Partits / ERC Opinió

sembla, és una altra de les concessions de JxCat cap al PSC del pacte que encara a dia d’avui no han fet públic. A la foto superior, cedida des de l’arxiu de Llumiguia, es pot veure la imatge del 2015.

JXCAT I EL PSC REBUTGEN LA PROPOSTA D’ESQUERRA D’IMPLEMENTAR EL VOT TELEMÀTIC A L’AJUNTAMENT PER FACILITAR LA CONCILIACIÓ FAMILIAR I LABORALEsquerra Cassà va plantejar a l’Ajuntament de Cassà la pos-sibilitat d’implementar a l’Ajuntament de Cassà de la Selva el vot telemàtic per tal de millorar la conciliació dels regidors i regidores amb la seva vida familiar i laboral.

L’equip de govern de JxCat i el PSC va rebutjar aquesta moció, adduint segons paraules del regidor del PSC per trac-tar-se de propostes des d’una perspectiva d’un “fals feminis-me”.

Des del grup d’Esquerra es valora molt negativament el po-sicionament de l’equip de govern, que més enllà de sumar-se a manifestos no ha pres, ara per ara, cap mesura pràctica i efectiva ni cap compromís concret de cares a garantir els drets de les dones, ni la conciliació familiar i laboral efectiva amb el dia a dia de l’ajuntament de Cassà.

LA CULPA NO SEMPRE ÉS DELS TÈCNICSUna de les frases de resposta més habituals davant totes

les demandes que des de la ciutadania i el grup d’Esquerra fem a l’equip de govern i l’alcalde és que ho consultaran als tècnics, que tècnicament hi ha hagut algun problema, o que es tracta d’un problema tècnic.

Des del grup d’Esquerra ens agradaria tenir un govern que governi, que prengui decisions i responsabilitats, i que tant si les coses van bé com malament doni explicacions i es res-ponsabilitzi del que passa a l’ajuntament i a Cassà de la Selva.

No es poden excusar eternament en defectes de la feina dels treballadors, que per cert des del grup d’Esquerra Cassà sempre hem defensat per la seva professionalitat, o donant sempre les culpes a equips de govern anteriors, actitud que mai hem utilitzat des del nostre grup.

NOVA IL·LUMINACIÓ A LA CARRETERA PROVINCIAL

S’ha pogut executar definitivament una actuació que vam planificar i trobar el finançament la darrera legislatura com és la renovació de l’enllumenat de la carretera provincial.

Amb aquesta actuació, no només s’han substituït les anti-gues lluminàries per lluminàries amb tecnologia LED més efi-cients i que per tant generaran un estalvi energètic sinó que també, tal com vam preveure en el projecte, s’han il·luminat millor els passos de vianants.

Un pas endavant tant per la seguretat d’aquesta via, com per la millora de la il·luminació.

CELEBREM EL CANVI D’OPINIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN RESPECTE A L’ADEQUACIÓ DEL SEGON PIS DE CAN TRINXERIA

En la passada legislatura l’equip de govern d’Esquerra Cassà va proposar reformar el segon pis de Can Trin-xeria per encabir-hi els serveis socials, el jutjat de pau (actualment a l’espai de l’ajuntament vell) i l’àrea de ciu-tadania (actualment a l’espai de l’escorxador). En aquest sentit va reunir als tècnics d’aquestes àrees i a l’equip d’urbanisme i es va començar a treballar un projecte per convertir aquest equipament municipal de Can Trinxeria, on s’ubiquen aquests darrers tres anys els següents serveis: l’àrea de promoció econòmica, el coworking, la borsa de treball, l’aula de formació on s’imparteixen diversos cursos de formació, els cursos d’alfabetització en català i digital i l’espai d’exposicions temporals, en un espai d’atenció a les persones. Reunir en un mateix espai tots aquests projectes va ser una de les propostes elec-torals d’Esquerra Cassà per desenvolupar aquest mateix

any 2019.L’actual alcalde, el Sr. Mundet, manifestava a l’abril del

2019 a la revista Llumiguia, parlant de Can Trinxeria: “no crec que sigui el millor lloc per encabir-hi els serveis que ara estan a l’ajuntament vell com vol fer l’actual equip de govern. No ho veig gaire bé de posar-hi despatxos en un edifici no-ble com aquest. Hi ha altres espais més adequats com per exemple els baixos de la residència geriàtrica que serien ade-quats per segons quins serveis d’atenció social, i a més que-darien més a prop de l’ajuntament”. Quatre dies abans de les eleccions mantenia en ple debat electoral el mateix criteri: “El criteri no es el mateix que el meu, no portaria serveis socials i els posaria a la rambla, als baixos de la residencia geriàtrica”.

Passats uns mesos de les eleccions celebrem el canvi de criteri de l’actual equip de govern de JxCat i el PSC consi-derant, ara sí, que aquest equipament pot donar resposta a una necessitat urgent com és la de passar els equips del serveis socials i el jutjat de pau a un lloc més accessible i l’àrea de ciutadania a un espai més central del nostre poble, al costat de serveis complementaris, tal com proposàvem nosaltres i haguéssim posat en marxa el ja passat 2019.

Esquerra Cassà de la Selva



Les claus i disseminació d’un guió audiovisual

Raciocini

Aquesta vegada reconec que m’és difícil d’explicar-ho con-densat... Però aquí va. Tercera i última (a priori) part de la subsecció. He mencionat en més d’una ocasió (sí, puc arri-bar a fer-me repetitiu) que el més important en l’escriptura és l’execució; és on es troba la resposta de si una obra és de més o menys qualitat, o si tan sols val la pena i té raó de ser. Doncs bé, l’article d’aquest mes està destinat a parlar de les claus per fer una bona execució des del punt de vista del guió per una obra audiovisual com són sèries de televisió i pel·lícules. És a dir, quins són els aspectes a tenir en compte, en termes d’escriptura, per fer quelcom amb cara i ulls, que sigui capaç de mantenir l’atenció del receptor i ser capaç de narrar la història desitjada de manera satisfactòria.

El primer que s’ha de tenir en compte és la distribució del temps. Una història narrada audiovisualment no és el mateix que una novel·la on l’autor, si li ve de gust i ho creu necessari, pot escriure un totxo de mil cinc-centes pàgines amb capítols llarguíssims replets de descripció i contextualització. I sí, la novel·la també ha de ser entretinguda si pretén tenir un mí-nim d’èxit, però hi ha menys restriccions. Tant una pel·lícula com els episodis d’una sèrie de televisió tenen un temps de-terminat per explicar una història, que evidentment pot variar segons el gènere, pressupost o la mera voluntat dels seus creadors; però tots dos tipus de producte compleixen una estructura que es divideix en actes, de la mateixa manera que es fa en qualsevol obra de teatre.

En parlar de pel·lícules autoconclusives la fórmula és habi-tualment la convencional: inici o planteig de la trama, nus, i finalment desenllaç. Tres actes. O més. La pel·lícula es pot dividir en tants actes (blocs destinats a desenvolupar una fase concreta de la història) com sigui precís, amb un temps establert per cada un. La qüestió és que s’ha d’arribar a un fi-nal, una evolució o, per què no, degradació dels personatges; s’ha d’obsequiar una recompensa, sigui satisfactòria o amar-ga, i donar una resposta a la pregunta o problema proposat.

Contràriament, en escriure una sèrie de televisió o una saga de pel·lícules hi ha diversos aspectes que divergeixen de les obres independents i concloents. Per començar, exempli-ficant-ho amb les sèries de televisió, s’ha de plantejar quants episodis (i/o temporades) conformaran el total de l’obra i, evidentment, de què tractarà cadascun d’ells. És vital dotar de bon ritme a cada episodi, ja que per molt que en global tinguis una gran història per explicar, si no saps captar l’aten-ció des del principi, perdràs a molta gent pel camí abans d’arribar al punt interessant. I clar, s’han d’idear els arcs de cada personatge; que no es perdin pel camí per culpa de la improvisació. I ah, una altra consideració essencial! Com han de ser les trames? Se solen estructurar en tres classificaci-ons diferents:

-Trames A: Són les principals; aquells arguments, conflic-tes i qüestions que duren part de la temporada, tota ella o fins i tot la totalitat la sèrie. Són trames àmplies que van avançant lentament en cada episodi, que a més, poden in-cloure trames petites autoconclusives. En resum, són el nucli principal de la història i fil conductor, els objectius a assolir pels personatges implicats.

-Trames B: Es refereix a totes aquelles relacions interper-sonals (de pes, això sí) entre els diversos personatges de l’obra; és a dir, l’evolució de la seva interacció.

-Trames C: Són les trames autoconclusives de cada episo-di. Perquè sí, la teoria afirma que cada episodi ha de tenir almenys alguna qüestió que es planteja i es resol en el mateix espai de l’episodi. Són, moltes vegades, el que fa entretingu-da una sèrie, el motiu pel qual cada episodi guanya valor per si mateix.

I la teoria està molt bé. És necessària i sens dubte útil, sobretot pels principiants. Però no ha de sorprendre a ningú dir que aquesta formulació no és immutable. Hi ha molts exemples contemporanis i històrics que demostren que aquesta estructura no té per què ser l’única opció (sobretot

en l’aspecte de què cada episodi ha de tenir obligatòriament un component autoconclusiu). I evi-dentment una pel·lícula autocon-clusiva també pot fer ús de les trames A, B i C en la seva obra, tot i que, això sí, potser amb menys mesura que una sèrie de televisió.

En definitiva, un bon guió per una obra audiovisual ha de com-prendre el temps del qual dispo-sa, marcar clarament el format a utilitzar, sabent distribuir els diferents aspectes que vol utilit-zar per desenvolupar la història i, també, quelcom que a vegades no s’ha sabut fer gens bé, con-siderar quan s’ha de deixar fina-litzar i morir un relat que ja no dóna més de si. Més enllà d’això, és força lliure i subjectiu.

Pol Esteba Masjuan


Apunts del meu quadern Opinió

Amb l’ànim ben implicat tal com ho veig. I amb el sentiment i l’íntima avi-nença en la pròpia identitat ben re-pensada cóm a cassanenc que sóc, i també gironí, gavarrenc, costabra-venc, català, espanyol, europeu i terrí-cola, repasso una trajectòria entre els humans d’aquí baix poc singular, quasi imperceptible. La racionalitat ens fa veure a tots plegats immiscits en la immensitat de l’espai i del temps de l’univers que ens envolta, on un servi-dor estic acabant la temporada.

Serà l’hora de les creences i dels misteris. És quan ens pertoca el des-cans i ens abasta la rotunda veritat amb aclariments o desenganys. D’al-tra banda, també sembla ara perti-nent fer un repàs de l’existència i en especial d’aquelles consideracions so-bre l’actualitat sempre proveïdora del futur, encara que aquest ja no em per-toqui, tot i que em miri aquella des del extraradi i per més que em toqui acceptar humilment i serenament una penosa falta de comprensió.

Referent a allò de tants afanys i panys que anomenem política, satura-da de falsies, em noto sense vocació, i encara menys com un home de par-tit. Atret pel liberalisme, passa que de veritat m’ha convençut, això sí, la prestància de la socialdemocràcia. La llàstima sol residir, massa sovint, en alguns (molts) addictes i propagan-distes de la doctrina socialista, fins i tot dirigents, càrrecs i ministres (ells i elles) distants d´equivaldre en les maneres a la convinguda i aspirada perfecció.

Per edat, afecció i convenciment he sigut un home de la Transició, de la Constitució i de la Unió Europea, i no en recordo ni als manuals una altra època més floreixen. La meva Espa-nya i la pròpia estimada Catalunya es-panyola reverenciades s’agenciaren a partir de la gent trempada de finals del segle XX. Però ja aleshores i a l’ac-tual XXI, aquí, a aquesta terra, era i és sensible certa addicció a un rebrot de l’antiga ceba catalana, una referèn-cia que aprecio sobrera de l’essència i de la noble cultura del poble català, i és ara lamentablement patent en per-sonatges, directoris, directrius, l’en-senyança, TV3, etc... sempre amb el cant ofensiu i el rebuig de la miserable Espanya.

Com a seguiment, uns mandataris florents i saberuts determinaren ja fa temps el llastimós “procés” amb cert èxit d’entabanament popular. Un llibre gironí, d’autor inquiet, atrevit i for-tament acusador és titula “Estàvem cansats d’estar bé.” El vaig llegir amb consonància. Catalunya n’està pagant

les conseqüències. Ara el separatisme provingut és

com un microbi estès que ronda la terra catalana amb diferent intensi-tat. És anterior i molt menys greu que el virus xinès que s’escampa i mata arreu del món. El nostra és queda aquí i sembla incruent, però fa de les seves en tot. És farmacològic veure per televisió els impregnats de cata-lanisme més repenjats i esperonats. D’altra part, hi afegeixo l’anecdòtic i espectacular aconseguiment en les valoracions mentals dels infectes : ja no sols és Espanya la inepta, el món enter tampoc no compta gaire al cos-tat de Catalunya, jo ja m’hi apunto a gloriejar-la, però...

Fa dies, llegia a la Vanguardia els projectes de verificació contra les tre-mendes butllofes hispanes segons els resplendents peritatges de l’Institut de Nova Història (INH) : Cervantes, que era valencià, va escriure el Quixot en català. En Colom era un català nat. També ho eren el Cid, santa Tresa, Hernani Cortés i Joan Sebastià Elca-no. I reposem una mica... que també cal proclamar-ho d’en Marc Polo, en Maquiavel, l’Erasme de Rotterdam, i més prominències amb suposada bar-retina que em dec deixar...

No es d’estranyar el fervorós aplau-diment de l’ANC, però sí que ho és que TV3 presti atenció a un organis-me de tan dubtosa saviesa, i jo ja no sé si ho és encara més, que rebi el premi Companys, com deia el diari, apadrinat per ERC, sempre sotmesa a l’estreta pretensió de l’estelada que enarbora.

Ara, una pandèmia al segle XXI, el canvi climàtic, la desertització simp-tomàtica, els desglaçaments polars, l’augment del nivell dels mars, més fenòmens estranys que sé o que no sé, tal vegada conseqüències i deriva-cions imprevistes i cruentes, qui sap si més rareses malsanes o si esde-vindrà algun fatal cataclisme o colos-salisme astronòmic. Tot ens recorda que la vida al planeta es una a prote-gir, que la globalització es un determi-ni plaent d’autodefensa i avançament, que els coneixements salvadors i les bones intencions han de ser el pro-grama i han de marcar la pauta de la convivència universal. Aleshores, els separatismes esdevenen una mala paraula, i precisament les capcioses politiqueries per internacionalitzar el menut, cregut i excloent nacionalisme català semblen el galimaties més con-traindicat.

J. Barceló B.

Convenciment


Cassà al dia El Ple Municipal

Tot i que gairebé tots els punts de l’or-dre del dia es van aprovar per unanimi-tat dels setze regidors presents al ple (no hi havia Carla Matilla, de JxC), les discrepàncies entre govern i oposició van tornar a marcar part del ple ordina-ri del mes de febrer de l’ajuntament de Cassà de la Selva.

En aquesta sessió i de manera insòli-ta el ple va aprovar tres mocions relaci-onades amb el feminisme i amb el Dia Internacional de les Dones que se cele-brava deu dies després, el 8 de març; fins i tot hi havia una quarta proposta, presentada per ERC, relativa a la pos-sibilitat que els regidors i les regidores poguessin fer ús del vot telemàtic, pen-sant sobretot en etapes de baixa per

maternitat o paternitat que no va supe-rar la votació. Va tenir vuit vots a favor i vuit en contra; però el de qualitat de l‘alcalde va servir per rebutjar-la.

Una altra de les mocions presenta-da amb caràcter d’urgència per ERC va ser aprovada tot i les reticències de l’equip de govern; JxC es va abstenir per entendre que la moció d’ERC pre-sentava un alt contingut polític que no s’esqueia. Marià Montsunyer, del PSC va dir que hi votava en contra tot i que es va manifestar a favor del fons de la moció, però que creia que aprovar mol-tes propostes d’aquest tipus no era el millor per lluitar contra la injustícia, sinó que calia el canvi de les estructures mentals per anar avançant en la plena

igualtat.Lògicament es van aprovar les dues

propostes presentades conjuntament pels tres grups: una relativa també al Dia Internacional de les Dones, pro-posada per les entitats municipalistes i una altra per donar suport a esport femení i a la campanya “T’ho estàs per-dent”.

S’AJORNA LA PUJA DELS SOUS DELS TREBALLADORS DEL GERIÀTRICTot i que en principi així estava previst i anunciat en la convocatòria inicial del ple, finalment l’equip de govern va ha-ver de retirar la proposta d’increment

Esquerra insisteix a demanar informació a l’equip de govern


El Ple Municipal Cassà al dia

Temes del ple de febrer

Els nostres serveis:Serveis a particularsServeis a empresesTramitació de paquetsRecollides urgentsServei sanitari (trasllats a geriàtrics, CAP, hospital, diàlisi, mútues...) i recollida a laboratoris amb servei urgentServei turístic

Serveis de gestions (gestories, bancs...) i diversos pel poble

de salaris (2%) dels treballadors de la Residència Geriàtrica que en l’acord aprovat van quedar fora de la puja pac-tada per a la resta de treballadors mu-nicipals.

Esquerra Cassà va recordar que ja en la proposta de pressupostos 2020 que va elaborar i aprovar el govern de JxCat i el PSC ells van al·legar el pres-supost de la Residència no era real i que no hi havia els recursos necessaris per poder pagar la totalitat dels sous i salaris i els corresponents increments salarials previstos; en el ple de febrer ERC va denunciar que la retirada de la proposta d’increment salarial per als treballadors de la Residència Geri-àtrica suposava trencar aquesta dinà-mica i a la pràctica una discriminació pels treballadors de la Residència que de moment no veuran aprovat aquest increment per manca de recursos de l’actual pressupost.

El regidor d’hisenda, Joan-Ignasi Gis-pert va aclarir que la retirada de l’in-crement de l’ordre del dia era un tema puntual i que al mes següent podrien aprovar l’increment salarial també dels treballadors del Geriàtric.

Pel que fa a la moció sobre el vot te-lemàtic dels regidors presentada per Esquerra amb l’objectiu de conciliar la vida familiar i la política, des del govern no es va veure amb mals ulls tal i com va dir el regidor Joan Casabó, si bé con-sideraven que calia que estigués més ben analitzada i que fos una norma que s’establís a tots els ajuntaments per la qual cosa apostaven perquè regulés aquest vot telemàtic alguna administra-ció superior i per això no va tirar enda-vant la proposta.

En un altre punt del ple des d’Esquer-ra parlant del Dia Internacional de les Dones es va lamentar que s’hagués fet una convocatòria només per a dones, ja que Sílvia Simon va dir que conside-rava que era un problema que afectava homes i dones i tots s’havien de mobilit-zar; la regidora de l’àrea va dir que n’ha-vien parlat en una reunió de la comissió i s’havia acordat que el dinar fos només de dones.

CONFIRMADA LA SUBVENCIÓ PER A LA CALDERA DE BIOMASSAJa en el torn d’informe d’alcaldia i regi-dors, l’alcalde va informar que s’havia confirmat la subvenció de 186.000 eu-ros per a la caldera de biomassa per a la Residència Geriàtrica i l’escola Puig d’Arques i que també tindria un ajut de 85.000 de la Diputació per la qual cosa l’aportació municipal seria del 50% del cost total, és a dir de 245.000euros.

També en el ple es va tenir un record per a Victor Matas, primer president de l’entitat Amics de la Sardana de Cassà, i es va informar dels projectes

Els temes del ple celebrat el 27 de febrer de 2020 (amb l’assistència de 16 dels 17 regidors) va ser els següents:

1. Aprovació acta Ple municipal de 30/01/2020. Aprovada per unanimitat2. Aprovació acta Ple municipal, sessió extraordinària i urgent de

10/02/2020. Aprovada per unanimitat3. Donar compte decrets d’alcaldia núm. 2020/0097 al 2020/0289.Es

dona compte.4. Aprovació dels increments de retribucions dels /de les empleats/des

de l’Ajuntament de Cassà de la Selva i de l’entitat mercantil Gestió de Serveis Municipals Cassà S.L. Aprovada per unanimitat

5. Modificació de l’import de la regularització dels preus del contracte de recollida i transport de residus i neteja viària de SELSA per 2019. Aprovada per unanimitat.

6. Aprovació del reglament d’ús i funcionament de la biblioteca municipal. Aprovada per unanimitat.

7. Aprovació annex del conveni de col·laboració amb el Consell Comarcal del Gironès del desenvolupament econòmic local, d’ocupació i de planificació estratègica per implantar el programa treball i formació al municipi de Cassà de la Selva. Aprovada per unanimitat.

8. Donar compte de l’Informe de Morositat 4t trimestre 2019. Es dona compte.

9. Donar compte de l’Informe de Període Mig de Pagament 4t trimestre 2019. Es dona compte.

10. Aprovació definitiva d’adhesió al Consorci Costa Brava. Aprovada per unanimitat.

11. Moció conjunta dels grups municipals de Junts per Cassà i PSC de compromís de les corporacions locals per impulsar l’esport femení. Aprovada per unanimitat.

12. Proposta d’acord del grup municipal d’ERC de moció per aplicar el vot telemàtic a l’Ajuntament de Cassà de la Selva. Rebutjada amb vuits vots a favor (ERC) i vuit en contra (JxC i PSC). Va prevaldre el vot de qualitat de l’alcalde.

13. Proposta d’entrada urgent d’una moció d’Esquerra sobre el Dia Interna-cional de les Dones. Aprovada per unanimitat.

14. Proposta moció d’Esquerra sobre el Dia Internacional de les Dones. Aprovada amb vuits favor (ERC), set abstencions (JxC) i un vot en contra (PSC)

15. Proposta d’entrada urgent d’una moció conjunta sobre el Dia Internaci-onal de les Dones. Aprovada per unanimitat.

16. Proposta moció conjunta sobre el Dia Internacional de les Dones. Apro-vada per unanimitat.

17. Informes d’alcaldia i regidors18. Precs i preguntes


endegats des de les diferents àrees de govern. En aquest sentit Núria Salvans va explicar-ne un de destinat a la gent gran (70 i més) per fer un estudi sobre aquest sector de la població a Cassà i actuar en conseqüència per atendre les necessitats i mancances del col·lectiu de més de 70 anys.

“QUÈ ÉS AIXÒ, UN INTERROGA-TORI?”A l’hora del torn obert de paraules va ser on les discrepàncies entre govern i oposició van quedar més evidents ja que des d’Esquerra es van plantejar qüestions que ja s’havien preguntat en anteriors sessions sense resposta i des del govern es va lamentar que es repe-tissin aquestes preguntes. D’entrada, des d’ERC, Martí Vallès va alegrar-se que des del govern s’hagués canviat d’opinió en relació al destí de Can Trin-xeria per destinar-ho com a centre d’atenció a les persones, però va pre-guntar a l‘equip de govern si havien con-tactat amb els tècnics que haurien de treballar a l’edifici sobre el que necessi-tàvem. Mundet va dir que de moment

Cassà al dia El Ple Municipal

era una primera fase i que faltava enca-ra trobar el finançament. L’alcalde va dir que quan es resolgués aquest tema es faria el projecte definitiu i seria quan es parlaria amb els tècnics per tenir pre-sents les seves aportacions.

L’enfrontament va pujar de nivell en el cas de Can Parera ja que Martí Vallès va insistir en preguntar quants apar-caments calculaven que pudiren sortir d’aquesta finca si és que es volia des-tinar a aparcament; l’equip de govern no va avançar cap xifra ni va voler con-firmar el tancament de l’operació cosa

que va fer que s’insistís en la qüestió fins que Christian Cortés va recordar que encara no s’ha comprat la casa i no s’ha decidit què s’hi farà. Des d’Es-querra es va preguntar també què es faria en el cas de la plaça per al servei d’alfabetització que havia quedat de-serta i l’alcalde va dir que es repetien preguntes d’anteriors plens que ja s’ha-vien respost i que la sessió semblava un interrogatori: “On voleu arribar?” va etzibar.

Des d’Esquerra es va recordar que si repetien preguntes és perquè no teni-en respostes i encara que semblés el “dia de la marmota”, Sílvia Soliguer va tornar a preguntar pel tema de l’estela-da que s’havia tret de can Trinxeria per les eleccions i no s’havia tornat a posar. Mundet va respondre que la senyera que hi ha actualment és la que repre-senta tots els catalans, que no volia en-trar en guerra de banderes i que sobre la posada de l’estelada que ”li pregun-tessin a l’exalcalde que la va posar ell”. En aquest sentit, cal recordar que el 2015 Mundet, Vallès i el representant de l’ANC van penjar conjuntament l’es-telada a Can Trinxeria com es recorda en un altre punt d’aquesta revista i es va publicar a cassadigital.cat dies des-prés del ple.

Text: Joan Carles CodolàFotos: Eduard Duran

Sílvia Soliguer (ERC), en una intervenció al ple de febrer

Reproduïm un extractes de la mo-ció presentada pel grup d’Esquerra a l’Ajuntament de Cassà i que no va ser aprovada, ja que va comptar amb el vot en contra dels regidors del go-vern:

“Un dels compromisos republicans és el de trencar barreres per garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les persones en l’accés als espais de presa de decisions, especialment fe-minitzar la política, i garantir un accés equitatiu de les dones als espais de presa de decisions i governança. La política municipal, suposa una gran oportunitat per avançar en l’assoli-ment d’aquest objectiu, el de garantir que els representants locals repre-sentin la diversitat sociodemogràfica del nostre municipi.

Tot i haver avançat molt en aquest aspecte, encara hi na situacions que suposen una clara barrera i es con-verteixen en una clara desigualtat, especialment per les dones, en el mo-ment de fer un pas endavant. I quan

el fan, moltes decideixen no repetir mandat per la dificultat de combinar la vida política, laboral i familiar, que en el cas de les dones és encara més accentuat.

Per aquest motiu, la inclusió del vot telemàtic ens permetria donar resposta a la realitat social personal que els nostres càrrecs electes es poden trobar al llarg del mandat La seva responsabilitat de representació na no pot ser limitada pel fet de patir una malaltia de llarga durada o pet fet de gaudir d’un permís de maternitat o paternitat.../...

Ajuntaments com Altafulla, Barce-lona o més recentment la Diputació de Barcelona ja han inclòs als seus reglaments la possibilitat d’exercir el vot de forma telemàtica.../...

Realitzar doncs un canvi al ROM. incorporant el vot telemàtic és una acció que ens ajuda a trencar una de les majors barreres que es troben les dones en I’accés als espais de repre-sentació municipal, especialment les

dones joves. També ens permet millo-rar la incorporació dels homes als es-pais de cura, permetent-los combinar la paternitat i Ies seves funcions com a regidors. I facilitar, en el cas de ma-laltia greu, la continuïtat dels electes, afegir garanties en la preservació dels seus drets polítics, i la no alteració de les majories existents.../...

Per tots aquests motius el grup mu-nicipal d’ERC proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents

ACORDS:PRIMER.- Demanar la creació d’una

comissió per modificar el Reglament Orgànic Municipal per tal d’incloure el vot telemàtic i amb la finalitat de poder-lo habilitar de forma efectiva a I’Ajuntament de Cassà de la Selva.

SEGON.- Acordar treballar totes aquelles accions necessàries per mi-llorar la conciliació familiar i política dels càrrecs electes locals del muni-cipi, racionalitzant els horaris i esta-blint mecanismes telemàtics en tots aquells tràmits que sigui possible.”

Moció presentada per ERC sobre el vot telemàtic (no aprovada)


El Ple Municipal Cassà al dia

Manifest de Dia Internacional de les Dones aprovat per unanimi-tat en la sessió plenària del mes de febrer:

“El pròxim dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones.

Les dones hem dit prou, i aquest prou no s’esgotarà fins que la igualtat real i efectiva en-tre dones i homes sigui una rea-litat, aquí i arreu del món. Diem prou al sexisme, al patriarcat, a la violència contra les dones i al lideratge polític masclista.

Des del món local volem reivindicar els drets de les dones i el dret a tenir polítiques públiques amb perspectiva de gènere. Demanen que es complei-xin les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya en defensa dels drets humans de les dones; en concret, ens hem d’auto obligar el món local a com-plir i fer complir la llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva entre do-nes i homes i demanem, en concret, que l’art núm. 6 de la llei no caigui en l’oblit.

Les dones seguirem lluitant perquè es reconeguin els nostres drets i ho farem amb veu pròpia sense permetre que ningú ho faci per nosaltres.

El Dia Internacional de les Dones és un moviment polític que lluita pels drets humans, la igualtat i la justícia. I se suma a la lluita contra el racisme, el classisme, la xenofòbia i la LGTBIfòbia.

Exigim el ple gaudi dels drets hu-mans, per la qual cosa és fonamental tenir una vida lliure de violències, este-

reotips i rols de gènere i de discrimina-cions de qualsevol mena. Les dones te-nim el dret a viure lliures de violències masclistes. Cal erradicar la xacra de les agressions físiques i psicològiques.

Denunciem qualsevol tipus de vio-lència i discriminació sexista, així com qualsevol agressió per motius d’orien-tació o identitat sexual.

Reivindiquem una educació pública, laica, inclusiva i feminista que faci créi-xer lliures nenes i nens. Cal educar els nostres infants en els valors de la igualtat de gènere i posar en valor la lluita feminista i la perspectiva de gè-nere des dels primers trams educatius fins a la universitat.

Demanem el ple gaudí dels drets econòmics i socials i trencar definitiva-ment la bretxa de gènere que existeix en el nostre país (23%), per tant, ca-len polítiques feministes.

Reclamem a les empreses que inclo-guin la visió de gènere i la lluita con-tra les desigualtats salarials; que la maternitat no sigui motiu d’expulsió ni

discriminació en el món laboral. També s’ha de posar en valor i donar visibilitat al treball domès-tic no remunerat i reivindicar la coresponsabilitat real en les tas-ques de cura i el dret al temps personal.

Celebrem l’acord nacional de l’Agenda 2030 que se signà el passat 21 de febrer, en el Pa-lau Modernista de Sant Pau, però també reivindiquem la mi-rada transversal i feminista als 17 objectius. En concret mirem l’objectiu 10 que emplaça, tant

governs com organitzacions a garan-tir la igualtat d’oportunitats i reduir les desigualtats, promovent legislacions, polítiques i mesures concretes.

Els governs municipals tenim la ca-pacitat de millorar les condicions soci-als i laborals de les dones a través de mesures i accions basades en l’anàlisi de la realitat territorial. Per això ens hem de comprometre i assumir la in-corporació de la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. Hem de ser un país compromès amb la igualtat de gènere.

El maig passat vàrem celebrar les eleccions municipals i els nous consis-toris hauríem de saber incorporar la perspectiva de gènere i les polítiques d’igualtat en els Plans de Mandat mu-nicipal.

Per això ens emplacem a fer-ho re-alitat. Lluitem perquè el nostre esforç ens farà millor com a societat i per-què el nostre camí desbrossarà el dels nostres fills i filles”.

Manifest Dia Internacional de les Dones

Restaurant Club Esportiu Gavarres

C-25 KM 242, 6 17459 CAMPLLONG (GIRONA) TELÈFON: 872 985 864

Carta i menú tots els dies


Cassà al dia Notícies

Cassadigital.cat fou un dels mitjans s guardonats en l’onzena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, que organitzen la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’acte, celebrat a l’Auditori de Girona va comptar, un any més, amb una ex-tensa representació del món periodís-tic, institucional i cultural gironí.

El lliurament dels XI Premis Carles Rahola de Comunicació Local va posar l’accent en la importància del periodis-me de quilòmetre zero a l’hora d’infor-mar la ciutadania

Carles Palacio (foto), David de Mont-serrat (premsa), la redacció de Catalu-nya Ràdio a Girona (ràdio), Ester Ber-tran i Manoli Vargas (televisió), Joan Carles Codolà (digital), l’IAS (instituci-onal) i Eloi Camps (Beca dels Premis Rahola) van ser els guanyadors dels premis d’enguany als que van presn-tar-se un centenar de treballs.

Trenta-sis finalistes amb els nervis a flor de pell i només cinc guardons per repartir (sis, de fet, però un ja es coneixia amb anterioritat): ells, tots ells, guanyadors i finalistes, i també tota la resta de participants, van fer gran aquesta edició (l’onzena, ja) dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. En la gala, que va tenir lloc a l’Auditori de Girona, es va reivindicar el bon periodisme i el periodisme de pro-ximitat, la mirada local que ens permet conèixer allò que passa a prop nostre i

que, massa sovint, es desvirtua en un món cada vegada més globalitzat.

El president de la Demarcació de Girona del Col·legi, Joan Ventura, va recordar Jim Lehrer, que va morir el mes passat, i les seves setze regles periodístiques, “que tenen molt a veu-re amb el compromís ètic del nostre Codi Deontològic”, i va citar-ne alguna: “No falsifiquis ni inventis res, no distor-sionis ni diguis mentides ni inclinis la informació cap a un costat o exageris, separa acuradament l’opinió i l’anàlisi de les notícies...” Va explicar que els principals objectius del Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya són defensar “la llibertat d’expressió i de premsa, lluitar contra la precarietat, defensar els drets de les dones en l’exercici pro-fessional del periodisme, desemmas-carar les fake news, exigir respecte pels treballadors dels mitjans... en de-finitiva, “lluitar per fer més periodisme i de més qualitat”. Ventura va posar sobre la taula que l’any passat van mo-rir 49 periodistes “en l’exercici de la nostra professió”, i no va voler deixar de reivindicar, un any més, la figura de Carles Rahola, afusellat el 1939 pel “suposat delicte d’opinar”.

L’alcaldessa de Girona, Marta Ma-drenas, va agrair als mitjans locals “la tasca de servei públic” que van fer els dies que la llevantada Glòria va capgi-rar la quotidianitat gironina, i va asse-gurar que la seva feina d’informar els ciutadans va ser fonamental.

Per la seva banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, va parlar del repte que ha suposat per al periodisme el canvi tecnològic que s’ha produït en els darrers anys, i va desta-car la importància de “l’honestedat, el rigor i la pluralitat” en l’ofici. També va defensar la feina “del periodista de car-rer i dels mitjans locals”, i va afirmar que “en una societat democràtica són imprescindibles uns mitjans lliures, po-tents i en contacte amb la realitat”.

MILLOR INICIATIVA DE COMUNI-CACIÓ INSTITUCIONALEl guanyador en la categoria de millor iniciativa de comunicació institucional, dotat amb 1.000 euros, es coneixia prèviament, donat que l’Institut d’As-sistència Sanitària va ser l’únic que hi va optar i el jurat va considerar que la seva Memòria Institucional de l’any 2018 es mereixia el guardó. En va valorar que es tracta d’un web “amb contingut científic ben dissenyat i je-ràrquicament ben ordenat, que explica de manera directa i efectiva a la ciu-tadania i als professionals la història, la gestió, la docència i la recerca de l’IAS”. Guillem Terribas, president del jurat, va lliurar el premi.

MILLOR INFORMACIÓ DIGITALEl premi a la millor informació digital, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Joan Carles Codolà per Cassà Digital (cassadigital.cat), perquè és un web

Cassadigital.cat, guardonat amb el premi Carles Rahola

A l’esquerra, foto de tots els guardonats a la Nit dels Rahola; a la dreta, el director de cassadigital, Joan Carles Codolà recull el guardó de mans del vice-president segon de la Diputació de Girona, Albert Piñeira.


Notícies Cassà al diaque valora “l’arrelament i l’esforç de proximitat i que comparteix la revista Llumiguia en digital”.

El vicepresident segon de la Dipu-tació, Albert Piñeira, va entregar el premi al director del digital i de Llumi-guia, que va aprofitar per remarcar els valors de la premsa de proximitat que sempre han estat fonamentals en la comunicació al nostre país tant en els temps del paper com ara en l’èpo-ca digital, per garantir la llibertat d’ex-pressió i el dret a la informació a la ciutadania.

Josep Lluís Vidal va quedar finalista amb el seu Podcast per WhatsApp del digital laselva360.

MILLOR TREBALL EN RÀDIO (PREMI MIQUEL DIUMÉ)El Premi Miquel Diumé al millor treball en ràdio, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Fèlix Martín, Albert Reque-na, Maria Rovira, Sara Riera, Clara Jordan, Josep Plazas i Josep Lluís Blàzquez, de la delegació de Catalunya Ràdio a Girona, per l’Especial eleccions municipals a Girona, pel desplegament que van fer posant en valor “la rellevàn-cia d’aquestes eleccions i fent aflorar els problemes de la ciutadania”.

Els finalistes van ser Neus Asin, Pere Farjas i Manel Saiz, pel progra-ma Cas tancat de Ràdio Olot; i l’equip de Ràdio Capital de l’Empordà pel seu Supermatí. Els guanyadors van rebre el guardó de mans del degà del Col-legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.

MILLOR TREBALL EN TELEVISIÓEl premi al millor treball en televisió, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Ester Bertran i Manoli Vargas pel documental El Monstre de Banyoles, emès al Sense Ficció de TV3, un pro-grama que el jurat va considerar que “recapitula molt bé els fets i les seves conseqüències actu-als, i dóna veu a tots els actors –fins i tot a l’acusat-“. També van destacar-ne “el valor del periodis-me que transforma, que ajuda a canviar conductes i a denunciar situacions d’abús”.

El vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Pre-sas, va lliurar el premi.

Van quedar finalistes Jordi Ro-mero i el seu AtrapaMozzzques (Televisió de Girona) i Sion Biur-run i Sara Segarra pel reportat-ge Matar el monstre, emès al 30 minuts de TV3.

MILLOR TREBALL EN PREM-SAEl premi al millor en premsa, do-tat amb 1.000 euros, va ser per a David de Montserrat i el seu

reportage A Catalunya tenim una de les millors caques del món occidental, publicat a La Mira. El jurat el va escollir per haver trobat “l’equilibri perfecte en-tre un tema escatològic i la divulgació científica divertida, amb ritme i sentit de l’humor”, i en va ressaltar la seva vinculació “al patrimoni escatològic que tenim els catalans”.

L’encarregat de fer els honors va ser el president de la Demarcació de Gi-rona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura. Els finalistes van ser dos pe-riodistes de La República: Irene Case-llas, per La lluna, un negoci astronò-mic; i Miquel Riera, per Tragèdia en la boira.

MILLOR FOTOGRAFIA El premi a la millor fotografia de prem-sa, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Carles Palacio per sèrie de fo-tografies «La resposta», que combina “el poder descriptiu del moment amb una estètfica fotogràfica d’alt nivell” i ofereix una “visió molt polièdrica dels fets”. El fotoperiodista va rebre el pre-mi de mans del president de la Diputa-ció de Girona, Miquel Noguer.

En aquesta categoria van ser finalis-tes: Glòria Sánchez, per la foto Spain, sit and talk; i David Borrat, per la foto Tsunami.

En aquesta edició, la categoria de millor projecte de comunicació perio-dística va quedar deserta perquè no s’hi va presentar cap treball.

BECA DELS PREMIS RAHOLAA l’inici de la gala, l’alcaldessa de Gi-rona, Marta Madrenas, va fer públic també el nom del guanyador de la Beca dels Premis Rahola, dotada amb 3.000 euros i que d’adreça, en anys alterns, a periodistes col·legiats a i es-tudiants universitaris. En aquesta edi-

ció estava destinada a professionals i, després de l’anàlisi dels tres projectes presentats, el jurat va acordar per una-nimitat atorgar el premi a Eloi Camps Durban, pel projecte de recerca “La premsa veïnal de Girona. Un model de comunicació i periodisme popular des dels barris (1977-2019)”.

El jurat va valorar l’encaix amb les bases, la bona estructuració i la meto-dologia proposada en el projecte, que permetrà conèixer amb més profundi-tat els mitjans de comunicació d’impuls ciutadà de la ciutat de Girona i que pot aportar informació nova sobre la co-municació als diferents barris del mu-nicipi.

La Beca dels Premis Rahola està convocada per l’Ajuntament de Girona amb la col·laboració de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i la Diputació de Girona.

La cerimònia de lliurament dels pre-mis va ser conduïda per Fel Faixedas i Carles Xuriguera. L’acte va comptar, un any més, amb una extensa repre-sentació del món periodístic, instituci-onal i cultural gironí.

El jurat dels XI Premis Carles Rahola de Comunicació Local ha estat integrat per Guillem Terribas (president), llibre-ter i comunicador; Neus Bonet, peri-odista; Ramon Girona, vicedegà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona; Xavier Jubierre, fotoperiodista; Òscar Broc, periodista cultural; Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Enrique San Juan, expert en xarxes socials; i Maria Roura, pe-riodista i tècnica de Comunicació de la Diputació de Girona, que va actuar com a secretària.

Text: Col·legi de Periodistes de GironaFotos: Eduard Duran



Potser tot va començar amb la sus-pensió del Mobile World Congress que va començar a fer aixecar les an-tenes que el coronavirus o el Covid-19 o el SARS-CoV-2 podia arribar a ser

una amenaça real per als ciutadans d’arreu del món; però no en vam fer gaire cas i vam preferir pensar que era un cosa dels xinesos; una grip una mica forta... fins que ens vam adonar

que ja la teníem a sobre i no hi havia qui l’aturés. Des del dia 11 de març fins a l’actualitat el nombre d’infectats i de morts no ha parat de créixer a Catalunya i a tot el món.

La pandèmia del coronavirus paralitza la vida de Cassà

Des del 15 de març, la població està confinada als seus domicilis

Imatges insòlites de Cassà sense vida al carrer o als parcs i amb supermerctas esgotant existències.


Notícies Cassà al dia

Les aliances reflecteixen l'amor pur, noble i

inalterable com el metall del qual estan fetes.

A Joieria Comas hi trobareu més de 200 models diferents

C/ Barraquetes, 13 Tel. 972 46 32 29

17244 CASSÀ DE LA SELVA

I a Cassà no estat una excepció. Recordem el que ha passat aquest dies...

EL DIA 8, TOT NORMALEl dia 8 de març –diumenge-era el

dia internacional de les dones i tot i que ja hi havia alarma per l’entrada

del Covid-19 a l’Estat espanyol (el CAP de Cassà havia alertat sobre les me-sures a prendre, per exemple) la vida a la vila va desenvolupar amb norma-litat; xerrades en grup, dinars de co-lles, esports d’equip... ningú no temia que la situació pogués agreujar-se.

Als inicis de la setmana ja es va co-

mençar a detectar una certa inquie-tud; des del CAP comencen a asse-nyalar-se crits d’alarma i se suspenen visites no urgents; i els actes públics o amb concentracions van començar a ajornar-se. Primer van ser els grans tornejos internacionals però de segui-da les federacions catalana i espanyo-



la de futbol també van afegir-se a la suspensió de competicions mentre anava creixent l’alerta sobre la possi-ble incidència del virus tot i que d’en-trada només se suspenien activitats amb més de mil persones i activitats extraescolars. La vida quotidiana no quedava gaire afectada mentre a les farmàcies començaven a esgotar-se les mascaretes; a partir de dimecres, 11 de març l’alerta va començar a agafar dimensions importants. L’Ajun-tament va restringir l’accés a la Resi-dència Geriàtrica, ja que la gent gran era el col·lectiu més feble davant el coronavirus.

L’endemà, el dijous dia 12, l’Ajunta-ment va tancar les oficines al públic (els nens encara van anar a les es-coles) però ja se suspenien tots els actes públics (concerts, teatre, xerra-des) inclosos els balls al Casal de Ju-bilats i les excursions programades. Al CAP comença a haver-hi aglomera-cions i s’avisa que ”tots els pacients amb simptomatologia respiratòria, si-gui o no sospitosa de coronavirus, se’l visitarà amb mascareta quirúrgica. A les consultes realitzades a pacients amb simptomatologia respiratòria els professionals sanitaris utilitzaran mascareta quirúrgica i guants. Si la

sospita és de coronavirus s’utilitzarà el protocol vigent d’aïllament”.

El divendres dia 13, activada la fase 1 del pla d’emergència Procicat es tan-quen les escoles (el govern espanyol anuncia l’activació del pla d’alarma), se suspenen tots els entrenaments dels clubs esportius, també es tanca al públic la Pineda Fosca. Les activi-tats de les dependències municipals queden restringides a actuacions via telemàtica o per telèfon i el CAP anul-la totes les proves complementàries que no siguin urgents. Bars i restau-rants continuen oberts al públic fins a primera hora del dissabte quan la po-

El teletreball, una alternativa per algunes de les empreses afectades per les restriccions laborals.



Mobles a mida, mobles de cuina,obra nova, reformes, restauració.

C/GIRONÈS, 5 17244

CASSÀ DE LA SELVA TELÈFON 972 46 45 47

Mòbil: 635 40 45 09 [email protected]

FUSTERIA I MOBLES FERMI, S. L.

licia local avisa els bars i restaurants que han de tancar les seves portes (els que ho sabien ja ho havien ade-quat i d’altres encara no). El govern també decreta “el tancament de les estacions d’esquí, d’esquí nòrdic i de les estacions de muntanya; el tancament de tota classe d’instal-lacions esportives, gimnasos i clubs esportius, tant de titularitat pública com privada; el tancament de teatres, de cinemes, de sales de festa, discoteques, pubs, sales de ball, sales de concert, sales de karaoke, cafès teatre i cafès con-cert i qualsevol altre establiment recreatiu. El tancament de bars, cafeteries, restaurants i altres establiments de restauració llevat d’aquells que estiguin integrats en un establiment hoteler o en cen-tres sanitaris o socials residenci-als. tancament d’establiments de joc (salons recreatius, casinos, bin-gos i qualssevol altres). El tanca-ment de parcs d’atraccions, parcs temàtics i qualsevol altre centre que realitzi activitats d’oci o de lleure. La suspensió de tota classe d’activitats d’espectacles públics i activitats, en espais tancats altres que els esmentats en les lletres anteriors i en espais oberts. El tancament de centres comercials, incloent grans superfícies i gale-ries, a excepció d’aquells establi-ments dedicats exclusivament a la venda de productes de consum ha-bitual (alimentació, neteja i higiene) i d’aquelles àrees dels centres co-mercials amb la mateixa activitat.

En aquest àmbit, les mesures preventives establertes tenen re-coneguda la causa de força major”.

Llavors la ciutadania se n’adona que la situació és greu i que l’alerta pot ser contundent i llarga. Anuncien per quinze dies, però sotto voce el mateix govern diu que la situació encara no ha arribat al pitjor i es podria allargar moltes més setmanes.

TANCAMENT DE BARS I RES-TAURANTSA Cassà diuen que no hi ha casos de coronavirus però la psicosi per les conseqüències de la situació d’alar-ma és gran i la gent acudeix als su-permercats a adquirir els productes que creu que pot necessitar més; curiosament s’esgota molt el paper higiènic però també la carn envasada I productes de més llarga durada de conservació.

El mateix dissabte l’alcalde de Cas-sà, Robert Mundet emet un decret d’alcaldia que activa el pla d’emergèn-cia municipal “el qual es mantindrà actiu fins que des de les autoritats competents en matèria de Sanitat es recomani la seva desactivació”. L’alcalde recorda que: “es manté el tancament de tots els espais i equipaments municipals, incloent de les escoles i l’Institut de Cassà de la Selva, i exceptuant el Centre d’Atenció Primària, i la cancel·lació de totes les activitats populars, culturals i esportives organitzades per l’Ajuntament fins l’aixecament d’aquestes mesures excepcionals”.

I també recomana “a les associaci-ons i entitats que es planifiquin al-ternatives per a totes aquelles ac-tivitats que tinguin previstes en els propers 3 mesos”. L’església parro-quial tanca les portes i només es fa la missa a traves de la ràdio municipal; encara no hi ha confinament però es recomana que la gent surti el menys possible de casa seva

La ciutadania veu clar que la situ-ació és greu i al vespre el president del govern espanyol anuncia l’estat d’alarma i el confinament dels ciuta-dans a casa seva ja és un fet. Tothom a casa seva i només es pot sortir per

El mercat es fa amb mesures de seguretat, que també es troben a les botigues i supermercats.



comprar menjar, pa, anar a treballar o per gestions determinades. L’ajun-tament de Cassà publica el decret el diumenge a 2/4 de 12 del matí i Cas-sà comença a semblar un poble fan-tasma sobretot diumenge a la tarda quan l’activitat a l’aire lliure es redueix al màxim. Només circulen els despis-tats i la mateixa policia local amb un vehicle amb megàfon va recorrent els carrers anunciant la situació i que tot-hom es quedi a casa seva.

Aquests situació ja es “normalitza” dilluns, 16 de març, quan la gent aga-fa consciència que no es pot sortir de casa; per als nens i nenes que no van a escola es comencen a trobar alternatives amb suport telemàtic des dels mateixos professors o amb ac-tivitats que els mateixos pares han de preparar per aguantar un període que es preveu llarg de confinament a domicili.

El CAP de Cassà ja recomana no anar-hi presencialment si no és un cas molt greu i com a mesura gene-

ral s’anuncia que la zona blava pas-sarà a ser gratuïta mentre duri la situació d’alarma; de fet, l’ocupació dels aparcaments de zona blava son molt fluixos durant tot el dia; les enti-tats bancàries treballen amb molt poc personal i només atenen urgències prèviament concertades i les botigues que tenen obert comencen a activar protocols per a clients i personal per evitar el contagi i la propagació de la malaltia, que és l’objectiu de totes les mesures adoptades. Diumenge al ves-pre es constitueix el comitè de crisi de l’Ajuntament de Cassà que a partir d’aquell moment cada dia emetrà co-municats informant de les variacions en la situació.

Cada dia a les 8 del vespre la gent surt als balcons a aplaudir per donar suport als equips sanitaris que estan fent un gran esforç aquestes dies per atendre les necessitats que hi ha al país. S’anuncia que els dies propers pot ser pitjor... La xifra d’infectats i de morts va creixent i es comencen a

anul·lar previsions de futur. La matri-culació pel curs que ve i la selectivitat no se sap quan ni com es faran, se suspenen els actes de Sant Jordi, la borsa rep una patacada històrica i el govern cerca mesures per ajudar les petites empreses a suportar la man-ca de feina i d’ingressos que provoca l’estat d’alarma.

Es mantenen els serveis mínims a le s farmàcies, supermercats, fleques, algunes empreses-, i els mercats de dimecres i dissabtes també es conti-nuaran fent, això sí amb moltes mesu-res de seguretat tant per a venrdors com per a compradors.

I així estem, confinats, i amb la in-certesa de quant temps pot durar aquesta situació. Als balcons hi ha algun arc de Sant Martí dibuixat per la mainada que ens assegura que ens en sortirem. I tant!

Joan Carles CodolàFotos: Eduard Duran

Cassà de la Selva, 19 de març de 2020


Dimarts, tancat per descans setmanal


Celebracions del Dia Internacional de la DonaAquest any el Dia Internacional de les Dones es va viure d’una manera es-pecial en el nostre poble, ja que es van celebrar una sèrie d’actes con-centrats durant el dia 8 de març. Es va començar amb una xerrada sobre l’apoderament de la dona, a Can Trin-xeria, seguida de la inauguració de l’exposició de fotos “Viatge cap a la impuresa”; al migdia es va fer un dinar de dones a l’Escorxador, tancat amb música en directe, poemes a càrrec dels marxants de paraules i els petits marxants de paraules.

Durant l’acte es va llegir el manifest del Dia Internacional de les Dones que entre altres coses diu:

“La igualtat entre dones i homes és un dret fonamental a garantir en una societat que ho exigeix. És un valor i un element clau per l’erradicació del sistema heteropatriarcal androcèn-tric i sexista imperant que ens opri-meix, ens violenta i ens discrimina.

.../... Aquest 8 de març i cada dia, les dones lluitem contra aquesta situ-ació desigual i injusta. Els moviments feministes, cada dia més forts, són la punta de llança d’unes reivindicacions que posen sobre la taula la necessitat de canvi, i què interpel·len els poders públics i el conjunt de la societat a ga-rantir d’una vegada per totes la igual-tat real de dones i homes.

Volem desmuntar les estructures que sostenen les discriminacions dià-ries vers les dones en totes les esfe-res de les nostres vides. I per això, una vegada més, caldrà aguantar els envits d’una societat patriarcal resis-tent a cedir el poder i privilegis. Però no defallirem, ara que hem avançat més que mai, ara que sabem que la sororitat és la nostra insígnia i cada dia en som més, ara que ja no hi ha marxa enrere.

Ara més que mai volem (almenys!) la meitat de tot. #Som8deMarç”.

Actes a Can Trinxeria i llaç lila al camp de futbol, amb motiu del 8 de març


Cassà al dia Entrevista

Per l’article d’aquest mes de març s’ha contactat amb el jove músic de vint-i-sis anys Albert Viñas Terris, contrabaixista de la Philharmonie Südwestfalen Landesorchester Nor-drhein Westfalen. L’escrit de l’entre-vista consisteix en un extracte de la seva trajectòria musical així com de la seva visió i ocupació com a professio-nal de la música.

En primera instància l’Albert es va començar a formar musicalment de la mà d’en Jordi Cabarrocas a través de l’Escola de Música de Cassà. Més endavant, mentre cursava el batxille-

rat científic, va estudiar al Conserva-tori de Música de Girona amb la pro-fessora Stanislava Ivanova, qui tenia una connexió propera amb la Univer-sitat de Música de Viena, reconegu-da com una de les millors d’Europa. El juny del 2014, l’Albert va presen-tar-se a les proves d’admissió de la universitat austríaca i va aconseguir entrar: “Van ser unes proves bas-tant dures i competitives. Només hi havia dues places d’estudiant i més de setze persones interessa-des”. Abans d’anar a Viena, però, va formar part des del 2011 de la Jove

Orquestra Nacional de Catalunya. Ell valora molt positivament la seva

estada a la universitat, afirmant que “ofereix moltes possibilitats i pre-para bé per la vida laboral”. I en aquest sentit, el 2016, va aconseguir un contracte temporal a la Tonkünst-ler Orchester Niederösterreich: “En aquesta orquestra vaig comen-çar a viure el que és el dia a dia com a músic professional. Un any més tard vaig guanyar una plaça d’academista a l’ORF Radiosinfo-nieorchester Wien, on vaig aug-mentar la meva experiència laboral

A l’esquerra, l’Albert Viñas en l’actualitat; a la dreta, l’Albert als 12 anys, tocant sardanes a Blanes amb la cobla Santa Maria de Blanes, amb l’Arnau Mercader, que ara toca el fiscorn amb la Principal de Cassà. Era al març del 2006.

Gent de Cassà amb empenta: Albert Viñas Terris

“Tocar en una orquestra és participar de quelcom molt gran”


Entrevista Cassà al diatreballant en repertoris molt dife-rents: tocant en òperes, concerts simfònics i fent gires a la Xina, Pa-ïsos Baixos i Alemanya”.

El març del 2018 va aplicar a unes oposicions a Siegen (Alemanya) per obtenir una plaça fixa a la Philhar-monie Südwestfalen Landesorches-ter Nordrhein Westfalen: “Un músic pot treballar, entre altres opcions, com a freelance, ser professor o tenir un contracte fix en una or-questra; i jo tenia clar què és el que volia. Unes oposicions en mú-sica funcionen com una competició per rondes en què solen participar un gran nombre de candidats (nor-malment entre trenta i quaranta), que competeixen per una plaça. A la primera ronda cada candidat ha de tocar un concert solista clàs-sic a través d’una cortina perquè el tribunal no sàpiga qui és la per-sona que està tocant, i així fer-ho més just. En aquesta fase solen eliminar més del 70% dels candi-dats. Se segueix amb rondes eli-minatòries fins que s’arriba a una final de dos i finalment un obté la plaça. Com és comprensible és un procés difícil i no és habitual acon-seguir-ho la primera vegada. S’ha d’aprendre a controlar els nervis, concentrar-se en la tècnica i saber ressaltar respecte a la resta...”.

En preguntar-li en quin moment va decidir que volia fer de la música el

seu camí professional, l’Albert diu que “malgrat que a l’escola primària ja formés part d’un grup musical amb en Félix Horcajo, qui em va iniciar en el món del contrabaix, no va ser fins que amb setze anys, a la Jove Orquestra de Catalunya, vaig conèixer molta gent amb els ma-teixos interessos que jo i que em van il·lustrar sobre les sortides i oportunitats laborals de la música. Aquest va ser el punt d’inflexió”.

L’elecció del contrabaix com el seu instrument no va ser quelcom que tingués clar des del començament: “Quan era petit volia tocar tots els instruments. I de fet, vaig co-

mençar tocant la gralla com el meu pare. Va ser amb en Félix quan em vaig acabar decantant pel contra-baix, tot i que la tria sempre és una mica relativa. Vols tocar-ne molts però al final n’has d’acabar triant un. El contrabaix és un ins-trument que sol ser d’acompanya-ment, i a mi m’agrada el fet d’estar disposat a no haver de ser el prota-gonista tocant la melodia, sinó fent les harmonies. A la universitat de Viena també vaig aprendre a tocar el piano, ja que és obligatori, però professionalment no em plantejo tocar un altre instrument que no sigui el contrabaix”.

L’Albert, segon contrabaxista, a la dreta, amb la Philharmonie Südwestfalen Landesorchester Nordrhein Westfalen.


Per l’Albert, l’encant de tocar en una orquestra és quelcom que li és difícil d’explicar: “Qui no ho ha fet mai no ho entendrà, però et sents part d’una cosa molt més gran que tu mateix. Tens la sensació d’estar construint quelcom molt positiu amb molta gent. En un concert estem tocant fins a cent persones conjuntament, i cada músic té una labor a exercir que farà que el tot funcioni. Cada concert el gaudeixo moltíssim, i no m’imagino fent una altra feina que m’aporti tanta satisfacció com la música”.

En l’orquestra que forma part actu-alment, fa, en termes generals, un pa-rell de concerts per setmana: “Orga-nitzem els concerts en blocs. Cada bloc és un repertori diferent que va-ria setmanalment. És quelcom que valoro, que no és repetitiu. Abans d’un concert, normalment tres dies abans, s’assaja matí i tarda. El ma-teix matí del dia del concert també es fa un assaig general per preparar l’actuació, que sempre és al vespre”. No obstant això, el seu dia a dia no és completament fix, sinó que també ha viatjat fent gires a l’estranger: “Quan estem de gira normalment toquem sempre el mateix programa a tots els concerts. En aquesta orquestra no viatgem tant com en la de Viena i les gires són més curtes, però sí que

solem fer entre tres i quatre gires per any. És quelcom que agraeixo perquè en estar fora només quatre o cinc dies sóc quasi sempre a Ale-manya i puc dedicar temps a la meva vida personal”.

Però quina és la situació del mercat de la seva professió? “A Siegen som l’única orquestra de la regió i sem-pre emplenem a cada concert. Hi ha més demanda que oferta. Tam-bé s’ha d’entendre que a Alemanya hi ha una cultura molt diferent de música clàssica respecte a Espanya, per exemple”. En plantejar-li si es viu o se sent un ambient d’elitisme, l’Albert afirma que “hi ha molta competitivi-tat durant els estudis, però no crec que es tracti d’elitisme. Sí que veig, però, moltes diferències entre l’am-bient de les orquestres vieneses i alemanyes. El públic de Viena té un nivell econòmic molt alt i les entra-des de cada concert són cares, però també és cert que els estudiants po-den comprar entrades per 5 €-10 € perfectament. En canvi a Alemanya les entrades són més econòmiques i el públic és més divers”.

Sobre possibles moments durs en la seva trajectòria, l’Albert reconeix que “sempre hi ha alts i baixos en aquesta professió, però jo he tingut la sort de tenir sempre feina des que vaig arribar a Viena. Sí que és ve-

ritat que em vaig presentar a unes quantes oposicions on no vaig pas-sar de la primera ronda i clar que em va tocar els ànims, però ja ho sa-bia; un músic ha d’estar preparat a què li diguin que no. No obstant això, en tenir ja una estabilitat en els mo-ments en què em presentava a les oposicions, les negatives no van ser cops tan durs”.

Ell està molt content amb les seves condicions laborals de la seva feina ac-tual, tot i que segueix fent oposicions per optar a places millors: “Com a mú-sic professional de música clàssica tothom té el somni de poder tocar a una orquestra de la mida de la fil-harmònica de Viena o Berlín. Aques-ta seria la meva meta idíl·lica, que es podria comparar en l’exemple d’un futbolista professional que vol acabar jugant al Barça. Però s’ha d’anar pujant esgraó rere esgraó. Ara de moment a mi m’agradaria poder entrar a una orquestra una mica més gran, de més de cent mú-sics. No és fàcil, es necessita esforç i molt d’estudi, però fins i tot en el cas que no sortís ara també estic molt content on sóc. El meu futur me l’imagino a Alemanya o Àustria, ja que hi ha moltes més oportunitats que a Espanya”.

Pol Esteba Masjuan

Consultoria Empresarial, Fiscal i Laboral, Comptabilitat, Tràmits Administratius, Servei Jurídic i Immobiliari

Cassà al dia Entrevista



Durant vint-i-un dies del mes de març s’han pogut presentar les propostes per als pressupostos participatius 2020, un procés que es va encetar amb la sessió inicial celebrada el 3 de març passat.

En la reunió inicial es va explicar com aniria el procés d’enguany i es va passar un ràpid balanç a les actu-acions fetes en les anteriors edicions. Des de l’empresa Neopolis que gesti-ona aquest actuació, Daniel Tarragó va destacar l’increment de participa-ció que hi havia hagut cada any en el procés de pressupostos participatius, fins a superar el 10%, una xifra molt positiva en relació a altres municipis de dimensions semblants. A més cal tenir present que es pot votar a partir de 16 anys, cosa que encara fa més complicat aconseguir un elevat índex de participació. Durant la reunió tam-bé es van repassar alguns dels projec-tes que han aconseguit ser escollits als pressupostos participatius 2020 i es va recordar que la xifra d’inversió es manté en 60.000 euros. En la re-unió, que va tenir una minsa resposta de la ciutadania, també es va anunci-ar que en aquests moments s’estan enllestint els tràmits administratius per executar les propostes guanyado-

Es recullen les propostes als pressupostos participatius

res de l’any passat que van ser entre altres les millores dels patis de les escoles públiques i del parc de l’es-tació.

Del 9 al 29 de març hi ha hagut obert el procés de recollida de pro-postes ciutadanes per incloure als pressupostos del 2020, tant per via telemàtica com amb les butlletes que es podien dipositar a les urnes de Can Nadal, la Sala Galà i la piscina coberta. Podria ser que les mesures

de confinament pel coronavirus amb tancament d’algun centre comportés algun canvi en aquestes dates o am-pliació de terminis.

La següent fase dels pressupos-tos participatius, igual que en anys anteriors, serà la selecció tècnica de les propostes vàlides i el taller top 10 abans de fer la votació ciutadana, que està programada per la tardor.

Text i fotos: Joan Carles Codolà

LES CONSOLIDEN ELS ESPECTACLES DE CAFÈ TEATRE A LES NITS DE LA COMA AL CASAL DE JUBILATS

Abans que la crisi del coronavirus tallés la programa-ció prevista, s’estaven duent a terme amb un bon èxit els epsctacles previstos en les sessions dels divendres al Ca-sal, titulades Les Nits a la Coma. Actuacions de petit for-mat dedicades a un públic restringit a la capacitat del

local, que es reunien al bar del Casal de Jubilats der veure les actuacions mentre podein consumir una beguda i algu-na tapa amb bona companyia.

A les imatges, podme veure l’actuació de l’humorista ar-bucienc H6clown, que va presentar el 21 de febrer, un divertit espectacle anomenat Brossa en el que el protago-nista és un sensesostre, però amb amb infinitat de recur-sos en el seu contenidor/domicili habitual.


Cassà al dia Ajuntament/des de la Casa de la Vila

El consell d’alcaldes i alcaldesses del Gironès del mes de fe-brer, va tenir com a eix principal les actuacions dirigides a les implantacions digitals de la comarca. I va comptar amb la presència del conseller Jordi Puigneró, conseller de Políti-ques Digitals i Administració Pública.

El conseller va fer una breu pinzellada del seu departament, nou en aquesta legislatura, per a continuar abordant 3 rep-tes bàsics del departament: connectivitat, ciberseguretat i administració digital.

Sobre la connectivitat, el conseller va explicar l’esforç im-portant d’inversió que està fent el govern de la Generalitat pel que fa a la implantació de la fibra òptica. “Una aposta clara que no vol deixar només en mans del mercat el desple-gament i acceleració d’aquesta connectivitat”. També va ex-plicar com una fase avançada d’aquest programa, centrarà l’atenció en municipis petits on les operadores els costa més accelerar-hi les actuacions.

Sobre les actuacions a la comarca del Gironès, el conseller va destacar els 192 km de fibra òptica desplegada a la co-marca, amb 8 municipis que ja gaudeixen d’aquesta xarxa de la Generalitat. Alhora, va informar que de cara al 2020 es vol fer una actuació en el tram Girona-Banyoles connectant tots els municipis al seu pas (Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis), amb una inversió d’1.309.425,94 €, i arribant al 80% de la població del gironès. Dins aquest mateix paquet d’informació va explicar que les actuacions previstes en el futur, més enllà del tram comentat, estan supeditades a l’aprovació dels pres-supostos de la Generalitat per aquest 2020, i a la implicació de la Diputació de Girona per les actuacions que s’han de portar a terme en espais i carreteres que estan sota la seva responsabilitat.

Respecte a la ciberseguretat, el conseller va explicar que cada dia estem més exposats a la ciberdelinqüència, una pràctica que ja s’ha convertit en un negoci, i “per aquest motiu s’ha posat en marxa l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya”. Vivim “una realitat que cada cop és més creixent, on la part més feble són els municipis petits i n’hem de ser conscients”, amb 200 milions d’atacs anuals a Catalunya.

El tercer bloc que va explicar va fer referència a l’adminis-tració digital i en “com podem ajudar els municipis a millorar la relació amb el ciutadà”. Per acabar, va destacar el creixe-ment exponencial que ha tingut els darrers anys l’AOC.

REUNIO DEL CONSELL D’ALCALDES DEL GIRONÈS PER COORDINAR LA LLUITA CONTRA EL COVIDEl divendres, 13 de març es va fer una reunió extraordinària d’alcaldes del Gironès per coordinar els efectes de la pandè-mia del coronavirus en els municipis.

Donades les circumstàncies excepcionals d’aquests dar-rers dies pel brot de coronavirus, s’ha celebrat un consell d’alcaldes i alcaldesses del Gironès extraordinari i urgent per tal informar de primera mà sobre les actuacions a prendre en relació amb el COVID-19.

El consell extraordinari s’ha celebrat a efectes de tractar i informar sobre les actuacions a prendre en relació a la pan-dèmia. El consell ha tingut una presència nombrosa; i jun-tament amb el president del Consell Comarcal del Gironès, Quim Roca, i del vicepresident Marc Puigtió , ha comptat amb la intervenció del Dr. Miquel Carreras i Massanet, ge-rent de CatSalut de Girona i de la Sra. Lluïsa Amat i Mayor, subdirectora regional de l’Agència de Salut Pública a Girona.

Alcaldia

El president del Consell, Quim roca, El conseller Puigneró i la Sra. Marga Bonmatí, directora del Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya

Consell d’alcaldes del Gironès amb el conseller Jordi Puigneró

El president del Consell, Quim Roca, va adreçar un mis-satge sobre la importància de les mesures per preservar la salut dels col·lectius amb més riscos i del personal sanitari.

El Dr. Miquel Carreras, va explicar que ens trobem en una fase de contenció reforçada, en la qual s’han aplicat mesures progressives en funció de molts factors i de la seva importàn-cia per evitar una extensió del virus. També va destacar que el fet de suspendre esdeveniments i activitats ha de facilitar la detecció dels possibles focus de contagi. I es va posar a disposició dels ajuntaments per tractar qualsevol qüestió o fet que succeeixi a nivell local. També va expressar que a Catalunya “hem sigut cauts fins al moment, però l’evolució del virus és enormement canviant”, cosa que ha precipitat les de-cisions de les últimes hores. Va finalitzar la seva intervenció emfatitzant la importància de protegir molt al personal sani-tari, que és el més exposat, perquè puguin donar resposta a la població de risc.

En el seu torn, la subdirectora de Salut Pública, Lluïsa Amat va recalcar la importància que la ciutadania segueixi els consells que el Departament de Salut va llançant i en faci seguiment. És una malaltia que en sabem poca cosa, amb un quadre majoritari lleu, però sobre el que es fa un esforç perquè no evolucioni més. Alhora va justificar la importància del tancament de centres escolars i universitats disminuint el moviment per ajudar a contenir la malaltia.

En el seu torn el director del Serveis Territorials d’Interior a Girona, Albert Ballesta, va comentar que ”hem de procurar que el sistema sanitari no es col·lapsi, restringint els movi-ments i a base de prudència i autoregulació”. I que en previ-sió, cada municipi ha de tenir clar el seu pla de contingència, vetllant especialment per la gent més vulnerable seguint les indicacions de protecció civil .

La trobada va continuar amb diverses intervencions en les que es van exposar les inquietuds de diferents alcaldes i alcal-desses. A la reunió hi van assistir l’alcalde de Cassà, Robert Mundet i el regidor de Governació, Marià Monsunyer per la importància dels temes que s’hi tractaven.

L’AJUNTAMENT POSA EN MARXA EL SERVEI IN-TEGRAL DE CONTROL HORARIEn la Junta de Govern Local de data 17 de febrer de 2019, es va prendre l’acord d’adjudicació del contracte integral del control horari com a eina de control i gestió del


Ajuntament/des de la Casa de la Vila Cassà al diapersonal de l’Ajuntament de Cassà de la Selva, dels seus organismes autò-noms i de l’entitat mercantil Gestió de Serveis Cassà SL a la mercantil NO-VOSTORM SOFTWARE I TECNOLOGIA, S.L.U.

L’objecte del contracte va ser l’ad-judicació del servei integral (incloent el subministrament dels dispositius necessaris) de control horari per al control i gestió de tot el personal de l’Ajuntament amb la finalitat d’admi-nistrar adequadament les jornades i horaris dels empleats així com els permisos llicencies i vacances dels mateixos.

Ja s’han determinat els espais on s’ubicaran els equipaments i es pas-sarà a informar al personal de com s’haurà d’actuar.

D’aquesta manera es donarà com-pliment a la Resolució de 28 de febrer de 2019, de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, per la qual es dicten instruccions sobre jornada i hora-ris de treball del personal al servei de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics i amb el Reial Decret Llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protec-ció social i de lluita contra la precari-etat laboral en la jornada de treball.

El contracte té una durada inicial de quatre anys i es podrà prorrogar, per un termini d’un any més.

REUNIÓ AMB EL PRESIDENT DEL CONSORCI VIES VERDESEl dimecres 4 de març ens va visitar el president del Consorci de les Vies Verdes, el Sr. Eduard Llorà actual al-calde de les Planes d’Hostoles, junta-ment amb el seu gerent, el Sr. Àngel Planas.

En la reunió s’ha fet un repàs a la gestió feta fins ara en aquesta legisla-tura, els efectes de la tempesta Glòria en el tram que afecta al nostre muni-cipi i els passos a seguir en la trami-tació de l’execució de l’obra d’amplia-

ció de noves vies verdes aprovat en el Ple extraordinari del 10 de febrer d’enguany.

Pel que fa a la nova xarxa de Vies Verdes, se’ns ha assegurat que es resoldrà positivament l’ampliació de l’execució de l’obra i se’ns ha comuni-cat els diferents passos que es faran per lligar la licitació de l’obra.

Pel que fa als dels desperfectes pa-tits per la tempesta Glòria es faran diverses actuacions d’urgència que s’assumiran des del mateix Consorci.

També s’han plantejat i que seran posades a debat i estudi les futures ampliacions, conservació de les vies i les possibles millores, tan en nous trams com en senyalística.

Agraïm la visita i la bona predisposi-ció per millorar la xarxa de vies verdes i la seva conservació.

ANEM ACABANT LA VALORIT-ZACIÓ DE LLOCS DE TREBALL DE L’AJUNTAMENT, LA RESI-DÈNCIA GERIÀTRICA I ELS TRE-BALLADORS DE LA PISCINA CO-BERTALa valorització dels llocs de treballa de tots els treballadors de l’Ajuntament s’ha anat fent des de la legislatura passada i s’ha continuat per tal d’aca-bar tan aviat com es pugui tot aquest procés llarg i feixuc. Amb aquesta va-lorització es vol concretar els llocs de feina, les tasques que s’han de desen-volupar i equilibrar el salari d’acord amb aquestes.

Pel que fa als treballadors de la Resi-dencia ja estava pendent l’acord de la valoració de tots els llocs de treball i ja s’ha fet en les diverses sessions amb el comitè d’empresa. En aquest últim trimestre d’any, s’han revisat i acabat les fitxes de cadascun dels llocs de tre-ball que s’han fet arribar a tots els tre-balladors per què poguessin presentar les al·legacions que consideressin. Es va obrir un període de 15 dies per

presentar aquestes al·legacions i un termini per respondre-les. Una vegada s’han rebut les al·legacions, només 5, s’han fet les reunions amb el comitè per resoldre-les i ja s’han respòs. A partir d’aquest moment faltarà fer el càlcul de les retribucions per concep-tes i dels increments anuals durant els 5 anys d’aplicació de la valoració de llocs de treball, prendre l’acord de-finitiu entre la Residència Geriàtrica i el comitè d’empresa, fer els informes preceptius i passar la valorització a Ple. S’està treballant per què aquest últim procés es faci en el proper ple del mes d’abril.

Pel que fa als treballadors de l’Ajun-tament, abans d’acabar el 2019, ja es va arribar a un acord de la valoració, després de diverses sessions amb el comitè d’empresa, i es van revisar to-tes les fitxes dels llocs de treball. Ca-dascuna de les fitxes es va fer arribar a qui corresponia per tal que pogués presentar al·legacions. Se’n van pre-sentar 65, que després de 3 mesos de reunions amb el comitè s’han anat resolent i ja s’han fet arribar les con-clusions finals als treballadors. De la mateixa manera que als treballadors de la Residència Geriàtrica falta fer el càlcul de les retribucions per concep-tes i dels increments anuals durant els 5 anys d’aplicació de la valoració de llocs de treball, prendre l’acord definitiu entre l’Ajuntament i el comitè d’empresa, fer els informes precep-tius i passar a Ple. S’està treballant per què aquest últim procés es faci també en el ple del mes d’abril.

Pel que fa als treballadors de la pis-cina, tot just s’ha començat a valorar els llocs de treball en les diverses reu-nions que s’han fet amb el delegat del personal. No s’havia fet cap pas fins aquest mes de febrer per regularitzar la valorització dels llocs de treball. La valorització d’aquest grup de treballa-dors s’intentarà resoldre abans de les vacances d’estiu si és possible.

Policia - seguretatVISITA A LA POLICIA DE CASTELL-PLATJA D’AROEl passat 26 de febrer es va fer una visita de treball a les instal·lacions policials de Castell - Platja d’Aro, per part d’una delegació de l’àrea de governació de l’Ajuntament de Cassà.

Aquesta visita va servir per tractar els temes d’interès comú en l’àmbit policial local i repassar qüestions que afec-ten els dos cossos en particular.

A la reunió han assistit l’alcalde i regidor de Governació de Castell - Platja d’Aro, Maurici Jiménez; el regidor de Cas-sà de la Selva, Marià Montsunyer; el sots-inspector de la policia local a Platja d’Aro, David Puertas i el sots-inspector de la policia local Alfons Serrano.

A la reunió també s’ha valorat l’afectació del passat tem-poral, les tasques de prevenció en matèria de protecció civil, les xarxes de comunicació, el sistema de gestió do-cumental policial, atenció ciutadana i el control d’accessos rodat.


Cassà al dia Ajuntament/des de la Casa de la Vila

APROVADA LA SUBVENCIÓ PER UNA NOVA CALDERA DE BIOMASSA I LA LICITACIÓ DE L’OBRAEn data 18 de febrer es va apro-var la resolució favorable de la sub-venció, amb un import màxim de 168.565,72 €, a projectes singulars d’entitats locals que afavoreixen el pas a una economia baixa en carboni, en el marc del Programa FEDER de crei-xement sostenible 2014-2020, i que es concreta en la instal·lació d’una caldera de biomassa i xarxa de calor per a subministrar als edificis de la residencia Geriàtrica i a l’escola Puig d’Arques.

El projecte executiu d’aquesta obra la va fer l’empresa ENGICO2EN SLP i es aprovar per unanimitat en el Ple del mes de febrer de 2019. Projecte aprovat per ple l’abril de 2019

L’ajuda atorgada serà objecte de co-financiació pel Fondo Europeo de De-sarrollo Regional (FEDER) en el marc del Programa Operatiu de Creixement Sostenible 2014- 2020, dins de l’Ob-jectiu Temàtic 4 – Economia Baixa en Carboni.

L’objectiu és augmentar l’ús de las energies renovables per la producció d’electricitat i usos tèrmics en edificis afavorint la generació a petita escala en punts a prop d’on es consumeixen. Amb aquesta obra es pretén una re-ducció de 134,49 Tones de CO2/any.

A més d’aquesta subvenció s’hi ha se sumar la de la Diputació de Girona. El programa BEenerGi, del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Gi-rona, finançat pel programa marc de recerca i innovació de la Unió Europea Horitzó 2020, duu a terme l’assistèn-cia tècnica en treballs qualificats que els ens locals de les comarques gironi-nes encomanen en matèries d’eficièn-cia energètica i energies renovables. L’Ajuntament de Cassà va sol·licitar el Pla de Serveis per al Foment de l’Eficiència Energètica i les Energies Renovables i per a la Promoció de la Biomassa Forestal a les Comarques Gironines i va sol·licitar la subvenció de calderes de biomassa de la Diputa-ció de Girona.

Per aquest motiu, el contracte es planteja com un contracte mixt, en que a banda de realitzar les obres d’instal·lació de la caldera de biomas-sa, es realitzi el subministrament d’energia tèrmica (a partir de bio-massa) i també els serveis de gestió energètica, manteniment preventiu i correctiu de la instal·lació abast del projecte.

Per tal de garantir la gestió energè-tica integral i fomentar l’estalvi és ne-cessari que la mateixa empresa que

Via pública i edificis

ACLARIMENT SOBRE LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL DE LA RESIDÈNCIA GERIÀTRICA SANT JOSEP En el Ple del mes de febrer es van aprovar l’increment del 2% en les retribuci-ons dels treballadors de l’Ajuntament i de l’entitat mercantil Gestió de Serveis Municipals Cassà S.L.

Pel que fa a les retribucions del personal de l’Organisme Autònom Residèn-cia Geriàtrica Sant Josep, el govern del consistori vol puntualitzar que:

L’Ajuntament referma el seu compromís amb el servei municipal d’aquest organisme i garanteix, no només el sou del seu personal, sinó de tots els in-crements corresponents amb regularització a data d’1 de gener.

L’Ajuntament pot fer front a l’increment del 2% de les retribucions pactat amb les respectives meses de negociació en el marc de la Llei de l’Estatut Bà-sic de l’Empleat Públic com és preceptiu i ho farà en el temps i en la forma en què es respecti el procediment legal i els drets de totes les parts.

L’Ajuntament es complau de les altes prestacions del servei que es dóna a la Residència i de l’alta satisfacció dels usuaris, la qual constitueix una de les majors preocupacions del present govern municipal.

instal·li la caldera i, si escau, cons-trueixi la xarxa de calor, sigui l’encar-regada de dur a terme les diferents prestacions del contracte.

Per tant el total de subvencions aprovades seran, una de de l’Institu-to para la Diversificación y Ahorro de la Energía de 168.565,72€ i una de la Diputació de Girona de 85.000€ (Diputació de Girona – Programa BEe-nergi (Medi Ambient, Àrea de Territori i Sostenibilitat)

Aquest passat 12 de març es va adjudicar a l’empresa VISIOSOLAR SL per un import de 373.067,97 euros IVA inclòs. En un termini màxim de 6 mesos s’haurà d’acreditar haver començat la tramitació dels procedi-ments de contractació dels subminis-tres, obres i serveis necessaris.

L’actuació consistirà en la instal-lació de dues calderes de biomassa de 250 kW de potencia nominal, que seran alimentades per estella forestal i tres acumuladors d’inèrcia de 3000 litres cadascun, que subministraran calor en forma de xarxa de calor dis-tribuïda a la Residencia Geriàtrica Sant Josep i a l’Escola de cicle infan-til i primària CEIP Puig d’Arques, que actualment tenen sistemes individuals de calefacció i producció d’aigua ca-lenta, que funcionen amb gas natural.

Les calderes i la sitja de magatze-matge de combustible es situaran a l’edifici de la Residència Geriàtrica. La construcció de la sitja de magatze-matge serà de formigó i amb un aca-bat especial per la seva integració en la construcció, aprofitant els baixos

de la Residencia, un espai que no té ara per ara cap us.

L’empresa adjudicatària es com-promet que l’estella subministrada procedirà de la gestió forestal soste-nible que es podrà acreditar amb un sistema de certificació forestal (PEFC o FSC),

ARRANJAMENT CAMÍ D’ESCLETProperament es farà l’arranjament del camí del Veïnat d’Esclet, des del Mas Ros fins a can Frigola i la seva connexió amb el camí que va cap a la casa nova d’en Sixte.

Aquest tram veïnal es troba en molt mal estat de conservació i ha quedat encara més malmès pel temporal Glò-ria. L’obra consistirà en l’estesa i pos-terior compactació d’àrids reciclats, ja que es va rebre una subvenció per a aquest fi.

CANVI CANONADA I NOU POU DE REGISTRE AL CAMP DE FUTBOLDegut a les inundacions provocades pel “Glòria” es va veure que el camp de futbol, la part que està l costat de l’edifici del Foment, quedava inunda-da i no marxava l’aigua, tot i haver-hi una desaigua. Es van fer les revisions pertinents i es va veure que la cano-nada estava obstruïda per les arrels dels arbres de la piscina, vist això és va procedir a fer l’actuació pertinent, canviant la canonada i fent un nou pou de registre. Aquestes obres van du-rar una setmana.

Hisenda


Foto de grup d’alcaldes, regidors amb el director de Transports i Mobi-litat al passeig de Sant Feliu de Guíxols.

Ajuntament/des de la Casa de la Vila Cassà al diaCASSÀ DE LA SELVA TINDRÀ CONNEXIÓ DIRECTA D’AUTOBÚS FINS A L’HOSPITAL L’HOSPITAL MARTÍ I JULIÀAquest passat 28 de febrer, el director de Transports i Mobi-litat, David Saldoni, ha presentat la millora del servei de trans-port públic entre Sant Feliu de Guíxols i Girona. A l’acte han participat els representants dels consistoris per on transcor-re la línia, entre ells la regidora cassanenca Sílvia Martí.

A partir del dilluns dia 2 de març es posa en funcionament la prolongació d’algunes expedicions de la línia de transport públic de Sant Feliu de Guíxols a Girona fins a Salt i el Parc Hospitalari Martí Juià. La millora permetrà als ciutadans de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles i Quart accedir a l’equipament hos-pitalari de manera directe i sense transbordament. Aquest nou servei permetrà arribar a l’Hospital a les 9.40, 11.25 i 18.25 i sortir de l’Hospital a les 11.00, 14.00 i 20.00 de dilluns a divendres. A més, el perllongament connectarà directament Salt amb Sant Feliu de Guíxols i la resta de po-blacions del recorregut.

Aquesta millora respon a la petició dels ciutadans i dels consistoris afectats, de disposar d’una comunicació directa amb el centre hospitalari de Salt i comporta la prolongació de sis de les expedicions per sentit. Els horaris han estat con-sensuats amb els ajuntaments i s’han distribuït durant el dia de manera que s’ajusti principalment a les necessitats dels ciutadans que han d’assistir al centre sanitari.

La línia entre Sant Feliu de Guíxols i Girona, que ara es perllonga fins a l’Hospital de Salt, és operada per TEISA i compta amb una valoració molt positiva entre els usuaris. De fet, els darrers anys la línia ha tingut un increment continuat de viatgers. En concret, l’any 2018 els viatgers van créixer un 5,2% i, durant l’any 2019, l’increment va ser del 4,6%, arribant als 470.000 viatgers transportats.

Els usuaris de la línia d’autobús que enllaça Sant Feliu de Guíxols amb Girona disposaran de connexió directa amb l’Hospital Santa Caterina, ubicat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, sense necessitat de fer transbord.

D’aquesta manera l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) atén les demandes formulades conjuntament pels ajunta-ments de Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles, Quart, Santa Cristina d’Aro, Castell- Platja d’Aro i Sant Feliu de Guí-

xols.En aquest sentit el director dels Serveis Territorials a Gi-rona, Pere Saló, i president del Comitè Executiu de l’Autoritat Territorial de la Mobilitat ha adreçat una carta als alcaldes amb la proposta de prolongació de 6 trajectes (3 d’anada i 3 de tornada) de la línia de transport regular d’autobús de Sant Feliu de Guíxols a Girona.

En concret la proposta preveu que els busos amb arribada a les 9:25, 11:10 i 18:10 h a l’estació de Girona prolonguin el seu recorregut fins al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt sense necessitat de realitzar transbordament com fins ara. Les sortides direcció Sant Feliu de Guíxols tindrien lloc a les 11, 14 i 20 h. Així mateix s’han previst enllaços a les para-des d’Emili Grahit i Avinguda Santa Eugènia amb la Línia 9 i la Línia 4 de transport urbà, per a la resta de trajectes amb un temps d’enllaç que oscil·larà entre els 5 i els 20 minuts.

La proposta ha estat molt ben rebuda per part de tots els ajuntaments, agraint la predisposició dels Serveis Territorials de Girona. Des de l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) properament s’informarà d’aquesta nova connexió que supo-sarà una millora qualitativa per a molts usuaris del servei.

AJORNADA LA PREINSCRIPCIÓ ESCOLAR DEL SEGON CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIAEl Departament d’Educació ha emès un comunicat on s’informa que ha pres la decisió d’ajornar el pe-ríode de preinscripció escolar del segon cicle d’edu-cació infantil, primària i secundària obligatòria, que estava prevista dur-se a terme del 23 de març a l’1 d’abril degut a l’epidèmia sanitària.

Entenem que la situació excepcional que estem vivint genera molts dubtes a la ciutadania de com es desenvoluparà la preinscripció escolar d’enguany. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament us anirem informant sobre les novetats que tinguem en relació amb aquest tema. Tanmateix us deixem dos enllaços que us poden servir d’interès: la web del Departa-ment d’Educació on hi consta tota la informació de la preinscripció escolar pel curs 2020-2021 http://queestudiar.gencat.cat/ca/ Una guia molt complerta del Departament d’Educació amb informació rellevant sobre el procés de la preinscripció escolar, que segur que us pot ajudar a resoldre dubtes (http://queestu-diar.gencat.cat/web/.content/home/preinscripcio/guia-preinscripcio.pdf)

EnsenyamentGRAN ÈXIT DEL CORRELLETRES 2020Els clàssics Premis Literaris de Cassà, que la Colla Excursi-onista de Cassà va inaugurar l’any 1967i que l’Ajuntament els organitza des del 2017, ja han obert les inscripcions del Correlletres. Hi ha més de 247 inscrits, quasi 70 més que l’any passat..

El concurs té dues categories, Premis Correlletres de Nar-rativa i Premis Correlletres Poesia Xavier Carbó.

Els participants han d’incorporar a l’escrit una paraula esco-llida per l’organització i tenen dos dies per elaborar i presentar les obres de manera virtual.

L’única condició per poder participar en la categoria de nar-rativa és que els concursants han de ser menors de 40 anys; el de poesia, en canvi, és obert a la participació de persones de totes les edats.

El premi de cada categoria del concurs d’escriptura ràpida consisteix en 300 € i la publicació del relat al diari digital de cultura Núvol.

NOU REGLAMENT A LA BIBLIOTECAEl document sobre la normativa de la biblioteca s’ha actualitzat i s’han fet alguns canvis en els apartats d’accés, infraccions i sancions. La biblioteca de Cassà ha creat, a més, el Centre d’interès TRADICIÓ, que engloba publicacions referents a la música i la dansa tradicionals catalanes, incloent la sardana.

Cultura


Cassà al dia Ajuntament / Àrea de Cultura

Què hem fet a la Biblioteca?

Aquests dies a la biblioteca hem rebut la visita dels alumnes de 3r de l’escola Puig d’Arques i de l’escola Aldric. Des-prés de parlar una mica sobre els ser-veis que els ofereix la biblioteca els vam fer unes recomanacions de llibres ben diversos: de ficció, de coneixements, lli-bres joc, etc. i per acabar la visita d’una manera més divertida els vam propo-sar un joc. Els alumnes de l’escola Puig d’Arques van repassar la normativa de la biblioteca amb una adaptació del joc de l’oca. Els alumnes de l’Adric van jugar amb la poesia i van ordenar els versos dels llibres de Raquel Gu: Monstràleg : un catàleg de monstres (que no exis-teixen) i Dracàleg : un catàleg de dracs i dragones, ambdós molt divertits amb rimes fàcils i dinàmiques. Ens agrada molt que ens visiteu, fins la propera!

Gràcies al programa Municipi Lector, el passat 3 i 4 de març vam tenir el plaer de rebre la visita de l’artista Dani Torrent, autor de llibres com Piu-piu, El nen rere la finestra, Àlbum per a dies de pluja, Aquí vivia yo, entre d’altres.

Va passar per les escoles de primària per parlar de la seva obra i reflexionar sobre el món de la il·lustració. Poder veure els seus esbossos i conèixer el procés de creació d’un àlbum il·lustrat va agradar molt a tots els alumnes.

Com a cloenda de la seva visita al po-ble, va realitzar un taller personatges de paper a la biblioteca i va ser tot un èxit. Us convidem a conèixer la seva obra, no us deixarà indiferents!

L’hora del conte del mes de març va anar a càrrec de Mireia Peña, més co-neguda com “La senyoreta”. Més d’una vintena d’infants van riure de valent amb l’esbojarrada senyoreta Perleta i els seus contes de dracs!

A dalt, algunes imatges dels actes es-mentats. Moltes gràcies famílies per la vostra fidelitat.

Biblioteca Municipal de Cassà

I A MÉS A MÉS TENIM UNA SÚPER NOVETAT, HEM RE-NOVAT LA WEB!

Més propera, més funcional, més dinàmi-ca, més intuïtiva i més visual!

A partir d’ara et serà més fàcil trobar tota la informació. Aquest canvi a estat possible gràcies al Servei de Biblioteques de la Diputació de Gi-rona. Per celebrar-ho, quan ens vingueu a vi-sitar us regalarem una bossa com la de la foto.


Joventut

Ajuntament / Àrea de Cultura Cassà al dia

DINÀMICA DEL DIA DE LA DONAEl passat 8 de març va ser el dia Inter-nacional de la Dona. Al poble es van muntar un munt d’activitats, i des de l’Espai Jove l’Escorxador també vam voler posar el nostre granet de sorra fent activitats de sensibilització.

El dimarts d’aquella mateixa setma-na va venir una professional del SIAD a fer-nos una dinàmica on ens va mostrar les realitats que viuen moltes dones (foto de la dreta). A través de vídeos i dinàmiques vam passar una bona estona aprenent quines són les conductes i les bones accions per po-der millor el nostre entorn més pro-per, i mica en mica acabar transfor-mant la societat en la que vivim fins arribar a la igualtat real.

Un dels altres temes que també vam tractar va ser el de les festes lliures de sexisme, pensant i dissenyant possibles eslògans que podrien anar al punt lila de les barraques del nostre municipi.

XERRADA SOBRE LA “PRESA DE DECISIONS” Aquestes setmanes hem visitat els alumnes de 2n de Batxillerat de l’Institut de Cassà. Una de les decisions més im-portants de la vida dels estudiants que estan cursant batxillerat és decidir quin camí segueixen després d’acabar l’eta-pa de l’institut, i prendre aquest tipus de decisions és molt difícil.

És per això que des de l’àrea de jo-ventut, amb la col·laboració d’un psi-còleg de Creativita, els hem ajudat a

través d’exemples pràctics i explicaci-ons teòriques (fotos superiors), però sobretot, fent-los entendre que és es-sencial escoltar-se a ells mateixos i a saber quin és el camí que volen pren-dre. Conèixer les nostres habilitats i fortaleses és un factor molt important al moment de triar el camí a seguir.

Tot i així, tothom té el dret a equivo-car-se decidint, per això, també és im-portant saber en què t’has equivocat i saber gestionar bé les frustracions.

PER A NENS A PARTIR DE 8 ANYS “L’illa de Paidonèsia” d’Oriol Canosa, ediat per la Galera. Oriol Canosa ens sorprèn amb aquesta història expli-cada de forma epistolar i que transcorre en una illa deserta del Carib. El protago-nista és en Nicolau, un nen de nou anys, que cansat que els seus pares sempre es ba-rallin decideix instal·lar-se a una illa i fer una crida als in-fants d’arreu del món perquè s’uneixin a ell. Junts construi-ran un país nou, Paidonèsia, un país molt original, sorpre-nent, sense normes però que acaba essent reconegut fins i tot per les Nacions Unides. I és que tot el que es proposa en Nicolau, ho aconsegueix! L’actitud dels nens, que ens recorda personatges de Roald Dahl com la Matilda o fins i tot ens fa pensar en la Pippi Calcesllargues, podria semblar una mica irreverent i políticament incorrecte, però en mol-tes ocasions no és res més que una imitació, portada a l’extrem, del com-portaments que tenen molts adults.

Una història desenfadada, esbo-

Aquest mes des de la Biblioteca us recomanem...

jarrada, una mica poca-solta, que us farà petar de riure, i farà que desit-geu trobar una illa com aquesta per passar-hi una llarga temporada. Que bé que s’hi ha de viure, a Paidonèsia, amb en Nicolau, l’Ester i la resta de nois i noies vinguts d’arreu!

Gabriel Salvadó il·lustra fantàsti-cament bé aquesta història; les il-lustracions s’adiuen molt al conjunt del text i li acaben de donar un toc gamberro molt divertit.

PER A ADULTS“El camí dels esbarzers” d’Alba Dalmau, editat per Angle.Un conjunt de relats que ens donen una visió del que suc-ceeix en el petit poble inventat de Sandville, un poble conser-vador i decadent. Els temes són ben diversos: el racisme, el masclisme, l’agressió sexu-al, els amors i desamors, les enveges, les tensions famili-ars, la pobresa, el pes de la tradició, l’homofòbia, les frus-tracions, etc. Una obra delica-da, amb un estil molt directe, elegant i àgil, que ens mostra un seguit de personatges, la immensa majoria perdedors,

antiherois, amb unes vides que merei-xen ser observades i que seran difícils d’oblidar. Una novel•la espinosa i tendra a parts iguals. Una obra que no us dei-xarà indiferents.

“La paraula “camí” és refereix a la vida que avança en aquest poble i en els personatges que l’habiten, mentre que els “esbarzers” són la planta que punxa, com tot allò que fereix els per-sonatges però que alhora també fa el fruit dolç.” (A. Dalmau).


Escola Municipal d’Art Josep lloveras

Cassà al dia Ajuntament / Àrea de Cultura

Escola de Música Pere Mercader

Darrerament, passem una mala època a l’escola d’art. Aquest, és el segon mes que dediquem a recordar com-panys que ens han deixat. Al gener ens va deixar en Josep Abellí i al febrer ens ha deixat l’Ernest. Ens ha deixat des-prés d’uns mesos de lluita durant els quals ens consta que mai va deixar de pensar en els companys de l’escola d’art. Tampoc nosaltres vam deixar de pensar en ell.

La seva passió per la pintura havia començat feia molts anys i la pràctica, era per a ell un motiu d’esbarjo però també de recerca personal i comunicació social, ja que es intercanviava amb altres artistes i utilitzava les xarxes per a fer difusió de la seva obra i pensaments. Va començar a assistir a l’escola d’art de Cassà des dels seus inicis, amb en Carles Torrent al capdavant, i actualment era una presència constant als cursos de Ció Abellí.

Els temes que tractava eren sempre universals però apli-cats a exemples propers: les vinyes, el mar, la dona, els oficis del suro i també molts de denúncia social.

Tractava la pintura amb contundència i fermesa, combi-nant la suavitat del pinzell amb les textures de l’espàtula, gairebé sempre a l’oli o acrílic i preferentment a gran for-mat.

Li agradava molt que els infants entressin a visitar l’aula de pintura i fins i tot els convidava a fer alguna pinzellada en la seva obra en curs. Deia que eren les futures genera-cions i se’ls havia de motivar a ser observadors i sensibles.

Bon conversador, parlava i opinava sobre qualsevol tema, amb coneixement. També eren rics els seus comen-taris pictòrics, doncs s’endinsava en les obres i història de pintors de tota època.

Bon company, regalant sempre bon humor, la seva gene-rositat era notable. Li agradava viure bé, agafar la vida pel costat més positiu i ens ho transmetia a tots.

DIA DE L’ART 2020Enguany, se celebrarà el dia de l’art, una efemèride que coordina el Cen-tre d’art Bòlit Girona, els dies 18 i 19 d’abril. Des de Cassà, igual com vàrem fer l’any passat, el celebrarem duent a terme l’acció A-taca, una intervenció artística coordinada amb les escoles d’art i els espais joves de Cassà de la Selva, Llagostera i Celrà. Amb aquesta aposta, busquem explorar les possibili-tats de l’art urbà i apropar la feina dels nostres artistes a la gent del poble, cre-ant intervencions plàstiques a l’abast de tothom.

Aquest any, la proposta es desenvolu-parà a les pilones del c.Germà Agustí, on també hi participarà l’Escola la Salle per la seva proximitat a l’espai on s’in-tervindrà.

A més a més, s’obre la participació a tots aquells ciutadans que vulguin col·laborar-hi pintant una pilona. Per a participar-hi, cal enviar un mail a [email protected] i se us assignarà una pilo-na i un horari per a poder-la pintar. La temàtica és la llibertat d’expressió.Els dies previstos per a l’execució seran el 14 i el 18 d’abril. Us animem a tots a participar-hi!

PREPARANT LA QUINZENA SETMANA DELA MÚSICAAquest març, un cop acabat el carnestoltes a l’escola de música Pere Mercader ens disposem a fer els preparatius per la quinzena edició de la setmana de la música. Aquest any anirà del dissabte 28 de març fins el dissabte 3 d’abril. Es preparen un munt d’activitats, tallers, els concerts, així com les audicions dels alumnes que tant esperen les famílies i amics de l’alumnat.

Convidem a tota la població de Cassà i pobles veïns a partici-par-ne, ja que la setmana de la música, és un dels actes més im-portants del calendari del nostre centre i té com a objectiu apropar la música a tothom.

Conrad Rafart Arzacoordinador EMM Pere Mercader

In Memoriam de l’Ernest Sánchez

L’Ernest ho omplia tot i el seu buit es fa molt present. Et durem en el record, company.

Ció Abellí i Mariona PuigbaldoyraProfessora de dibuix i pintura i coordinadora de l’escola d’art


Meteorològiques / Policia Local Cassà al dia

Policia Local

ACCIDENTS MES DE FEBRER

Accidents amb danys materials:

Dia 04: Ronda Sardana – Vehicle implicat: Nissan Terrano II.

Dia 10: Rambla Onze de Setembre- Vehicles implicats: Mitsubishi Carisma i Dacia Duster.

Dia 11: Plaça Coma. Vehicle implicat: BMW S3.

Dia 24: C/ Portal. Vehicles implicats: Kia Rio i Opel Astra.

Dia 24: C/ Castell. Vehicles implicats: Opel Corsa i Honda Civic.

Accidents amb ferits:Dia 10: Rda Remei. Vehicles implicats: Dues bicicletes.

Meteorològiques

FEBRER 2020Temperatures:Mitjana del mes: 10,67º C La mit-

jana de febrer de Cassà és de 8,1º ( + 2,57º)

Màxima absoluta: 24,2ºC dia 3 a ¾ i 2 minuts de les 2 de la tarda.

Mínima absoluta: - 1,7 ºC el dia 6 a ¼ i 5 minuts de les vuit del matí.

Mitjana de les màximes: 17,23 ºC

Mitjana de les mínimes: 4,1 ºCLa temperatura ha baixat de 0 en

un sol dia, el 6.

Pluges:Dos dies amb una mica de precipi-

tació: Dia 12 1,9 lDia 17 0,5 l Precipitació total: 3,4 litres (la mit-

jana global de tots els mesos de fe-brer de 46,43 litres)

Vent dominant: Garbí (OSO) durant

8 dies. Ràfega més forta de vent : 44,3 Km/h de NNE (Gregal) dia 4 a 2/4 de 6 de la tarda.

(Dates tretes del Meteocat)

MES MOLT SEC I AMB RÈCORD DE TEMPERATURA Si el passat mes de gener vàrem ba-tre el rècord de pluja, aquest febrer, hem batut el de temperatura. El dia 3, a 2/4 i dos minuts de dues del migdia es va arribar a 24,2.º. La més elevada des de que se’n tenen dades.

Fins ara s’havia arribat a 23,8 el dia 15 del 2007 i a 23,7 el 22 d’aquest mes de l’any passat.

La mitjana també va ser elevada, ul-trapassant dos graus i mig del que és normal. També hem de pensar que en el que portem d’hivern – i ja entrem

-5

0

5

10

15

20

25

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

Màximes, mínimes i pluges de FEBRER de 2020 Temp. mitjana : 10,67 ºC Pluja total : 3,4 litres

Pluja Màximes Mínimes

al març – només ha glaçat nou dies, i encara, poc.

Una altra cosa destacada del mes ha estat la sequera amb poc més de 3 litres.

Entre el temporal del mes passat i

el poc fred d’aquest mes s’està fent ben palès el canvi climàtic!

Recordem que es poden seguir les dades meteorològiques en directe a l’observatori de l’Ajuntament. L’enllaç és: cassa.cat/meteo/

Venda d’electrodomèstics i mobles de cuina


Cassà al dia Estadístiques / Necrològiques

Escrit llegit pels seus fills en l’acte de comiat a l’Er-nest Sánchez, al tanatori de Girona

“Bona tarda a tothom i moltes gràcies per la vos-tra companyia.

Dedicaré 5 mi-nuts a parlar-vos d’allò que hem estat capaços de comprimir en molt poques rat-lles, sabent per endavant que és del tot insuficient.

Cadascú és com és i el nostre pare ha estat, so-bretot, un home que ha gaudit de la vida.

Va néixer a Vélez-Málaga, en plena postguerra. Podríem parlar d’anècdotes de privacions i de dificultats de tota mena, però el que realment el defineix és el que n’explica el seu germà Eugeni, quan diu que, de nens, estant al seu costat sempre va estar content. Qualsevol objecte podia ser una joguina meravellosa i no hi havia cap història prou fan-tàstica que el papa no pogués inventar amb la seva imaginació desbordant.

Va arribar a Girona essent encara un nen. Quan va haver acabat els seus estudis a l’escola-taller de Sant Narcís, se’n va anar a treballar a Zürich en un restaurant d’anomenada, el “Kaiser’s Reblaube”. D’aquí surten les històries ambientades a Suïssa que tantes vegades li hem sentit explicar. Totes parteixen d’una admiració incondicional per aquell país i la majoria acaben amb el descobriment del twist. I és que quan va tornar de Suïssa era el primer que sabia ballar-lo i es feia l’amo de la pista davant l’astorament de tot el públic o, si més no, del de la mama, que se’n va enamorar.

Ara fa 52 anys el papa i la mama es van casar i van obrir La Brasa Grillada. Han compartit la passió per la cuina i la dedicació a la família, que creixia i creixia. Els meus germans i jo estàvem convençuts que teníem parents de tot arreu ja que els meus pares tractaven amb molta cordialitat clients habituals del res-taurant, de manera que amb alguns d’ells no distingíem si eren familiars o amics. Quan li demanàvem explicacions, el papa ens deia: “ui, ens estimem molt” de manera que ens vam fer grans sense saber del tot qui era qui.

El que tampoc va faltar mai en les primeres taules de la Brasa, i encara avui en un armariet, van ser els taulers d’escacs. Du-rant anys, els meus germans i jo tornàvem de l’escola i sabíem que ens trobaríem el papa jugant amb algun familiar/amic, i és clar, de tant mirar en vam acabar aprenent tots; encara que per ser justos, els que en saben de veritat són en Joan i en Narcís.

No repetiré l’anècdota, pròpia del realisme màgic, de la visita a casa meva del gran mestre d’escacs Víctor Korchnoi, perquè

DefuncionsFEBRER 2020

Margarita Garriga Vidal

Va morir el 10 de febrer de 2020 a l’edat de 93 anys; era vídua de Joan Sabrià Casagran i deixa una filla, Maria Glòria. La cerimònia exe-quial es va celebrar l’11 de febrer a les 4 de la tarda a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

Ernesto Sánchez Portillo

Va morir el 14 de febrer de 2020 a l’edat de 75 anys; era casat amb Maria Grau Masó i dei-xa cinc fills: Maria Mercè, Joan, Gloria, Narcís i Albert. La cerimònia exequial es va celebrar el 15 de febrer a les 7 de la tarda a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Girona.

Ángeles González HernándezVa morir el 15 de febrer de 2020 a l’edat de 90 anys; era vídua de Ramon Esteban Gallardo i deixa quatre fills: Antònia, Alfredo, Elisabet i M. Àngels. La cerimònia exequial es va celebrar el 18 de febrer a les 10 del matí a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

Isabel Gibert TarrésVa morir el 22 de febrer de 2020 a l’edat de 94 anys; era vídua d’Artur March Gros. La ceri-mònia exequial es va celebrar el 24 de febrer a 2/4 de 10 del matí a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Cassà de la Selva.

En l’adéu a l’Ernest Sànchez


Estadístiques / Necrològiques Cassà al dia

ja ho va fer ahir el seu amic Guillem Burcet en un article entranyable al Cassà digital. Però sí que esmentaré el seu invent del pàrquing automatitzat, digne també d’una novel·la de García Márquez, que finalment li va ser reconegut després d’anys de litigis.

I és que el papa ha estat un home molt segur de sí mateix. No hi havia empresa impossible per a ell. L’autor peruà Bryce Echenique ben bé hauria pogut escriure “La vida exagerada d’Ernest Sánchez Portillo”, perquè mai s’hi posava per poc. Tot ho feia “a tope”: Llegir compulsivament; anar a pescar amb no menys de vuit canyes; ma-ratons de parxís, d’escacs o de pòquer fins la matinada...

I tot això, portant un negoci obert de sol a sol i amb cinc criatures a casa que mai va desatendre. Al contrari: tots a patinar; tots d’ex-cursió a Rocacorba; tots a nedar a S’Agaró; tots a jugar a tennis... I ell sempre al davant. Nosaltres ens pensàvem que ho sabia tot i que ho feia tot bé...”Ernesto, per favor...”, deia la mama.

Quan es va jubilar, ens va dir que no sabia si dedicar-se a la música o a la pintura. Tota la família va celebrar que finalment es decantés per la pintura. S’hi va dedicar de debò i ha estat pintant els quadres un darrere l’altre. Mai va dubtar de la seva pròpia vàlua, ni es va pri-var d’enaltir la seva cuina, ni els seus invents, ni la seva pintura... Al mateix temps, però, apreciava sincerament les aptituds dels demés i admirava profundament els seus mestres.

El papa ha estimat amb devoció la mama. Ho sabem tots a casa. Perquè en el seu cas no són només paraules, s’han estimat de debò i els fills i nets n’hem estat testimonis privilegiats. El nostre pare te-nia una fórmula infal·lible i us la diré: “no preteneu entendre sempre la vostra parella, només estimeu-la”.

El naixement dels nets i les netes li va proporcionar una gran felici-tat. Se’n sentia orgullosíssim. I com no podia ser d’altra manera, va intentar inculcar-los l’amor pels escacs. Tots han vist diverses vega-des la pel·lícula Buscando a Boby Fischer, com no podia ser d’altra manera. A la Brasa volia que ho celebréssim tot: sants, aniversaris, èxits acadèmics i esportius, Rams, Nadal i el que calgui, i amb la colla que som, si feu números, veureu que ens reunim sí o sí gairebé cada setmana. I això a l’avi el feia feliç i a nosaltres també.

La pèrdua de l’Adriana va ser un cop del qual no ens n’hem refet. Ara, la imatge somrient de l’avi Ernest acompanyarà el record sem-pre viu de la nostra Adri.

Hem après moltes coses del papa. Amb el seu exemple ens va en-senyar a viure i, en aquests darrers dies, ens ha ensenyat també a morir. En cap moment ha perdut el bon humor que el caracteritzava i ens ha transmès la seva tranquil·litat de marxar satisfet després d’una vida plena.

No volem acabar sense fer un agraïment sincer als metges i in-fermeres del CAP de Cassà, al personal de la farmàcia Baleri, als professionals de l’Hospital de Santa Caterina i, molt especialment, a l’equip mèdic i d’infermeria de la Unitat Coronària de l’Hospital Josep Trueta de Girona que han atès el nostre pare. Moltes gràcies a tots per la vostra professionalitat i, sobretot, per la humanitat i empatia que ens heu demostrat”.

Amb 75 anys, l’Ernest Sánchez ens ha deixat prematurament.

El recordaré sempre com un home afable, desbordant bonhomia i ple d’inqui-etuds de tota mena: li agradava xerrar amb els amics; pintar l’entusiasmava i xalava de bó de bó quan jugava a escacs. Hostaler de professió i vocació, va saber ràpidament convertir la Brasa Grillada en un restaurant de referència a Cassà. Es-timava molt la família i el seu caràcter obert i senzill li va aplanar el camí -i li’n garantí el dret- a guanyar-se el respecte de tothom que el coneixia. En el ja llunyà 1.978, l’Ernest acceptà de ser el primer president del Club d’Escacs Cassà; en fou soci fundador i jugador empedreït, no sa-bia dir que no si anaves a casa seva i li suggeries de jugar.

Estimà els escacs amb passió desbor-dada i ho comunicava així fins i tot amb el llenguatge corporal.

El dia 11 de Juny del 1.979, en Victor Korxnoi (aleshores sots-campió del Món d’Escacs) va sopar a La Brasa Grillada després d’una exhibició de simultànies a l’antiga discoteca Sir Thoma’s. Aquesta visita d’en Korxnoi a la Brasa Grillada l’Er-nest la va viure amb una satisfacció tan intensa que trenta-cinc anys més tard en-cara era capaç de relatar-ne -molt cofoi- fins els més petits detalls.

Trobarem a faltar l’Ernest. Molt. El buit que ens deixa és ja irremeiable i roman-drà com a testimoni de l’amistat amb quèens va honorar a tots els escaquistes.

Descansa en pau, benvolgut Ernest.

Guillem Burset i CampsPresident C.E. Cassà

Trobarem a faltar l’Ernest

AIGUA, LLUM, INST. SOLAR, GAS, CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT,

DOMÒTICA

C/ De la Via, 78 (Pol. ind. El Carrilet ) 17244 Cassà de la SelvaTel.: 972.46.44.50E-mail: [email protected]

Tel. 972 46 34 79

Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 hDilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30


Entitats Parròquia de Cassà

Estem a tocar de la Setmana Santa. A la litúrgia d’aquests dies escoltarem, sobretot, el relat de la passió i mort de Jesús. Uns personatges apareixen en les diferents esce-nes del relat evangèlic.

CAIFÀSPer què aquest Jesús era tan perillós per a ell? De tant

en tant sorgia algun d’aquests personatges pintorescos que aviat passaven a l’oblit. Però aquest Jesús era dife-rent. Amenaçant, perquè quan parlava la gent se sentia tocada en el més profund. Amenaçant, perquè el Déu que proposava no exigia una llei, no distingia purs i impurs, par-lava de “perdó” i no de “càstig”. Caifàs va tenir por. Por del canvi. Por d’una veritat que faria trontollar massa coses. Por d’haver de mirar la gent d’igual a igual, i no des de dalt… I davant aquesta veritat nua i nova, es va esquinçar les vestidures escandalitzat.

JOANJoan no és perfecte. Com cap de nosaltres. Però esti-

ma. I perquè estima, busca. És amic, i com a tal estima a l’altre, encara que no sempre sàpiga fer el correcte. És amic, encara que no heroi. Capaç d’adormir-se sense percebre el dolor que angoixa Jesús, sí, però també capaç de desafiar la por, als soldats i al que sigui per no deixar-lo morir sol, en una creu, sense veure un rostre conegut. El deixeble Joan aquella setmana es va a veure enfrontat amb el fracàs, el dolor i la pèrdua de l’amic.

JUDESPossiblement esperava un “Messies” diferent: allibera-

dor, guerrer, fort… amb la força de les armes. Però quan van voler fer-lo rei no es va deixar. Quan les masses el se-guien no les va convertir en multituds enfervorides… Judes és, possiblement, una altra víctima d’aquesta història. Víc-tima de les seves pròpies expectatives. Víctima de la seva ceguesa. De la seva incapacitat per descobrir el nou rostre de Déu anunciat en Jesús. No s’adona que la proposta de Jesús, de canviar les coses, té molta més profunditat i és més subversiva que la violència o l’odi.

PERE No és bona voluntat el que li falta a Pere. Sempre impul-

siu, sempre disposat, sempre apunt de donar una resposta immediata; deixar les xarxes, seguir-lo, cridar amb la boca ben gran: “jo no et fallaré”, o “mai deixarem que moris a la creu”. En la nit del judici, després de negar-lo tres vegades, a Pere li toca aprendre de cop dues lliçons tremendes: Pri-mer, ell mateix, Pere, no és el gran heroi que va somiar. No és el “millor” ni el “més gran” dels deixebles. És feble, fràgil,

limitat, espantadís… fins a la traïció de l’amic. És la feblesa la que ens obre a altres. Segon, a partir d’aquest moment, menys grans paraules, i més fets senzills.

PILAT Pilat és una icona que podríem tenir a la tauleta de nit,

per recordar-nos que les bones intencions no són res sen-se posar els mitjans, especialment quan els tenim. Està a la seva mà fer justícia, però sucumbeix a les amenaces. En el fons Pilat cedeix a un xantatge. “Crucifica’l o prepara’t perquè la regió es converteixi en un polvorí”. “Tanca els ulls si vols, renta’t les mans, carrega sobre les nostres cons-ciències la seva vida, però condemna’l”. I Pilat ho fa. Tanca els ulls, es renta les mans, opta pel que li és convenient i oblida l’essencial, i segueix endavant amb la seva vida.

MARIAMaria, la mare de Jesús, és la imatge de la dona del dis-

sabte sant, capaç d’esperar en l’hora del silenci. Capaç de mantenir l’esperança en aquest temps intermedi, entre la nit fosca i l’alba radiant… De Maria no ens consten grans paraules ni discursos, ni elaborades profecies. Només sa-bem que hi va estar, sempre… I així ens parla d’algunes dimensions vitals que avui segueixen sent imprescindibles: l’acceptació, la fermesa, el silenci fèrtil, la valentia, l’accep-tació del que la vida té de creu, i la fe en la promesa del que encara ha d’arribar. La imatge de Maria és la d’una mare trencada, el dolor travessat de veure un fill destros-sat; i, no obstant això, seguir al peu de la creu, esperant…

MARIA MAGDALENAMagdalena… la del cor trencat. La que al final no s’ama-

ga, diguin el que di-guin els jueus o els romans. La que, veient Jesús trencat, es trenca una mica ella. Perquè l’es-tima, perquè amb ell ha viscut el perdó, la dignitat profun-da i s’ha sentit part del cercle dels que han compartit la seva vida, els seus dies de camí i els seus projectes. En ella “s’unifiquen” tantes Maries dels evangelis: que ploren als peus de Jesús, que són perdonades pel seu pecat, que el segueixen sense fissures. Hi ha qui vol veure en ella una dona enamorada, ¿i qui no, d’algú com Jesús? És la que també ha sentit cada cop com a propi, i davant la creu s’ha vist morir una mica. És la que, a l’hora més fosca, del fra-càs i el dolor, segueix disposada a donar la cara i defensar allò en el que ha cregut. I potser per això, és la primera que va descobrir el Jesús viu.

BONA PASQUA!

Enric Plantés i Badosa

Personatges de la Passió


Mou-te en bici Entitats

Ja fa molts anys que vaig començar a anar a treballar amb bicicleta elèctrica. Feia el camí entre Cassà i Vidreres (uns 20 Km de distància) en 1 hora, aproximadament. Passava per pistes forestals i camins de bosc, perquè la carretera asfaltada sempre m’ha fet por: quan, després de pluges for-tes, les rieres Cagarella i Gotarra inundaven les parts baixes d’Esclet i feien impracticables els camins, em veia obligat a anar fins a Caldes per la carretera asfaltada, i em sentia massa petit i indefens circulant a uns 20-25 Km/h (en plans i pujades) mentre era perseguit i superat per cotxes que, fàcilment, anaven sense massa compte i a unes velocitats de vertigen. Per això preferia els camins... i aquells camins van acabar esdevenint la meva aventura diària. Cada dia di-ferents. Cada dia sorprenents: A l’hivern, sortint de casa de fosc i trobant-me pel camí el fred i l’albada. A la primavera, gaudint de la verdor fresca dels camps. A l’estiu, merave-llant-me dels miratges daurats dels migdies i de la calidesa de l’aire, que no era asfixiant sinó entebiada a causa del movi-ment veloç. I a la tardor, creuant amb cura les rieres que, en aquella època sí, portaven una certa quantitat d’aigua. I solia trobar sempre la mateixa gent a les mateixes hores en què jo, també sempre, feia els meus trajectes, més o menys for-çats per l’horari laboral: esportistes amb bicicleta o corrent

Cassà, punt estratègic per als desplaçaments amb bicicleta

Un racó de país que no ens l’acabem!

De dalt a baix i d’esquerra a dreta: la torre de l’homenatge de Cruïlles; la pahissa i la casa de can Llambí (Panedes); vista de can Vilallonga; i l’ermita d’Erols.

al matí i passejaires al migdia o a la tarda.I és que anar amb bicicleta és una aventura. Però una

aventura feta a la nostra escala, quasi dominable, i, potser, l’única aventura que ens queda en un món regit massa sovint pel confort, la seguretat i la previsibilitat incontestables. És


Entitats Mou-te en bici

per això que la bicicleta i, cada vegada més la bicicleta elèctrica, ens permeten retornar a l’espe-rit aventurer, recuperar l’alegria de viure en moviment i, també i al mateix temps, fer camí i esten-dre el nostre radi d’acció.

I Cassà, per raons geogràfi-ques i humanes, té molts punts d’inte-rès a distàncies relativament curtes i en moltes direccions. Vivim al darrer contrafort meridional de les Gavarres i estem immersos en el Pla de la Selva, una plana extensa que presenta moltes ondulacions suaus. Llagostera, Llambi-lles, Quart, Erols, Palol d’Onyar, Girona, Campllong, Riudellots, Vilobí, Salitja, Sant Dalmai, Aiguaviva, Vilablareix, San-ta Coloma, Caldes, Sant Andreu, Sils i Fornells són pobles situats també en aquesta plana i fàcilment assequibles amb bicicleta. A través dels cursos de l’Onyar i el Ter també són assequibles Salt, Sarrià (de Ter i de Dalt), Sant Gre-gori i Sant Julià de Ramis i, per un dia de platja, arribar-nos (i tornar !) a Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Sant Feliu

o Platja d’Aro no ens ha d’amoïnar: no-més hem de saber organitzar-nos l’ho-rari perquè les hores de solellada ens trobin a la platja mentre fem camí aviat al matí o tard cap al vespre; només la pujada de la Costa d’Alou és més difícil de tornada, però a l’anada, el descens domina i el trajecte és absolutament deliciós.

La sortida cap el Nord és més difícil, perquè topem amb el massís de les Ga-varres, i aquí sí que els pendents són força més pronunciats i cal estar en forma per encarar-s’hi...però això tam-bé és un avantatge per als amants de la Bicicleta de Muntanya (o “Mountain Bike” o “MTB” o “BTT” o “Tot Terreny”) perquè els permet esplaiar-se a plaer, tal i com ho vam poder tastar el dia de la col·laboració amb la Marató de TV3

sense anar gaire lluny del poble, o com ho poden copsar cada dilluns, dimarts i dijous, els nens i nenes de l’Escoleta de Formació del Cassà Bike Club Espor-tiu. Els Metges, Sant Cebrià dels Alls, el Puig d’Arques, Els Àngels, Montnegre i Sant Mateu de Montnegre, El Castellar i, fins i tot, Fitor, Vall-llobrega i la plat-ja de Castell de Palamós són a l’abast dels que estan més en forma. Però, tot i això, per la carretera de Santa Pella-ia, podem arribar amb certa facilitat a Sant Sadurní de l’Heura, Cruïlles i, fins i tot, Monells i la Bisbal.

Desplaçar-se amb bici podria ser un fet normal, i aquí poso en valor la fei-na de l’Escoleta de Formació del Cassà Bike Club i la d’altres escoles semblants d’altres llocs de les comarques giro-nines, com ara la de Fornells, perquè poden transmetre a la mainada el gust i l’experiència de circular amb bicicleta, i, a la vegada, introduir-los en les ganes d’utilitzar aquest vehicle de mobilitat sostenible que porta implícita la lliber-tat de moviment, l’alegria de gaudir de l’entorn i la curiositat del descobriment.

Els desplaçaments diaris a tots aquests pobles que he mencionat més amunt són factibles, i si les comunica-cions es pensessin o es redissenyessin per a les bicicletes, es facilitaria (i molt!) la possibilitat de fer desplaçaments di-aris a les distàncies de treball ordinàri-es de la gent. En el grup de Mou-te en

Ermita de la Mare de Déu de les Fonts de Salitja


Mou-te en bici Entitats

bici de Cassà n’hem parlat vegades, d’això, i pensem que els carrils bici s’haurien de fer asfaltats i resse-guint les carreteres, precisament per suavitzar el trajecte i reduir el temps de desplaçament, ja que les carreteres són els traçats més di-rectes entre els pobles. De fet, en-tre arribar a Caldes passant per la carretera asfaltada o arribar-hi pas-sant pels camins d’Esclet, jo trobava di-ferències de temps de quasi ¼ d’hora.

Al moment d’escriure aquest article s’acaba de saber que a Luxemburg tots els transports públics seran gratuïts, i això és una MOLT bona notícia que hauria de servir d’exemple a tots els governants. Si, realment, volem acon-seguir que la concentració de CO2 de l’aire disminueixi, instaurar la gratuïtat en els transports públics i promoure l’ús de vehicles de transport nets són bons incentius per aconseguir-ho. No és que el jovent ho vulgui i ho exigeixi, és que ho necessita! I els bons gover-nants haurien de saber-ho veure i po-sar-se a treballar per aconseguir-ho. Posar-se en contra de Greta Thunberg i del moviment Fridays For Future com va fer el “diplomàtic” Josep Borrell fent gala d’una altra de les “borrellades” a què ens té acostumats, demostra no només un cinisme infinit (que ja li co-neixíem) sinó, també, una buit enorme de sensibilitat i d’humanitat en la seva ànima (que també li sabíem)... a més d’una nul·la visió de futur, impròpia de qualsevol governant.

De totes maneres, i deixant de banda els desplaçaments diaris, cal dir que el paisatge dels entorns és magnífic si el sabem mirar i gaudir a marxa de bici, i els camins forestals i les vies verdes sense asfaltar ens permeten arribar a indrets d’una senzillesa magnífica i d’una sobrietat senzillament esborro-nadora. Aquests camins i vies són per agafar-se unes hores o un dia sencer

de tranquil·litat, de passejada, de calma contemplativa o bé d’aventura amb la família i els nens. Franciac, Sant Am-pèlit de Panedes, can Llambí i la seva pahissa, Sant Vicenç d’Esclet, can Vila-llonga, l’ermita del Castell de Fornells, Santa Margarida de Vilobí, la vista des del cementiri de Sant Andreu i moltís-sims altres indrets tenen un encant senzillament deliciós...i són a tocar de casa amb un cop de bici! És en aquest sentit que cal celebrar que l’Ajuntament actual, encara que molt a última hora, no hagi deixat perdre l’oportunitat tre-ballada per l’equip de govern anterior de fer un carril bici de circumval·lació del poble, perquè es donarà als vilatans i als forasters una oportunitat de co-nèixer i gaudir dels nostres paisatges propers.

Fa molt temps que penso que, en la ment humana, hi ha un punt d’inconfor-misme que ens empeny a descobrir, a buscar, a trobar... a voler conèixer as-pectes vitals i llocs desconeguts, com si aquestes incògnites ens cridessin a l’aventura de fer coses noves i engres-cadores, d’explorar facetes diverses de la nostra personalitat o a resoldre pro-blemes complicats. Segurament que aquí hi ha la raó de l’èxit dels humans a la Terra, i les meravelles aconsegui-des per la tecnologia, l’enginyeria civil i religiosa, la ciència o qualsevulla de les arts en són les proves. Però hi ha una cosa que no hem estat capaços d’acon-seguir: una societat justa, harmònica amb ella mateixa i amb la resta de la Biosfera, feliç i perdurable en el temps.

No ho hem aconseguit fins ara; jo tinc 61 anys, i crec que, si no ho aconse-guim en la propera generació, és molt fàcil que acabem, en no gaire temps més, desapareixent com a espècie. Per això és urgent que ENS REINVENTEM, que busquem una altra manera de fer les coses i altres coses per fer. Que trenquem estereotips i ens replantegem de manera crítica tant la nostra història com el nostre futur a nivell global, pla-netari.

Tenim de tot i per a tothom, però està mal repartit. Només hem de trobar la manera d’organitzar-nos per aconseguir que la riquesa arribi a tots el racons de la Terra...i, potser, mirar amb uns al-tres ulls el nostre entorn més proper i prendre partit per una altra manera de moure’ns-hi ens tornarà al gaudi de les coses senzilles. I aquest pot ser un bon començament per al canvi.

Nota final: acabo de veure per la tele el tracte que els europeus estem donant als immigrants sirians que el feixista Erdogan ha enviat cap a Grècia per fer valer el seu xantatge a l’Europa pretesa-ment “civilitzada”. I estic horroritzat de veure que les idees feixistes estan tro-bant espai al cor i a la societat europe-es; de veure que fem tot el contrari del que hem de fer; de veure que Merkel (no ho oblidem: una senyora de dretes!!) és l’única governant que està a l’alçada de la magnitud del repte que hem d’enca-rar, mantenint amb una fermesa admira-ble la dignitat d’una visió humanitària i democràtica de la societat humana. Que és l’única vi-sió que ens pot salvar.

Xavier Viñas i Teixi-dor (xvinas@

xtec.cat)

Fotos: Nú-ria Terris

Ermita del castell de Fornells

Amb la col·laboració de:


Un any més es va celebrar un gran concurs de disfresses al centre per tal de fer el més divertida possible la celebració del carnaval. El carnes-

toltes és una de les festivitats més emblemàtiques del centre per la gran acceptació i participació de tothom.

El jurat com sempre, format per an-

tigues treballadores, algunes recent-ment jubilades ho va tenir realment difícil aquest any, finalment però hi va haver unanimitat per fer l’entrega dels

Entitats Residència Geriàtrica

Celebrem el carnaval


Residència Geriàtrica Entitats

premis. El premi a la disfressa més divertida va anar a parar a la com-parsa de “Boges pels gats” que esta-va formada per gent gran del centre, treballadores i familiars. El nom de la comparsa feia referència a tots els gats que portaven a sobre, gats tei-xits a mà per una de les integrants i enganxats a les bates i pijames de les integrants de la comparsa. Ja veieu de quina manera la gent s’involucra i treballa per fer que aquesta festa si-gui així de divertida.

L’altre premi a la comparsa més ori-ginal va anar a parar a “Les quatre ge-neracions de flors”, que tal com indica

el seu nom la formaven quatre gene-racions: la mare, la filla i la néta d’ una de les nostres treballadores. Ja veieu, un altre gran exemple de com els treballadors s’impliquen a la festa.

L’altre premi era a la millor disfres-sa de familiars que la varen guanyar la Isabel i la Luisa que anaven de xi-neses.

No hi ha havia més premis perquè sinó tothom hagués hagut d’endur-se’n un, nosaltres volem destacar la com-parsa del centre que aquest any tenia la temàtica de semàfors. Tot i que era una disfressa de fàcil elaboració eren moltes les persones que es van disfres-

sar i per això vam tenir la gran sort de comptar amb els alumnes de 4rt d’ESO de l’escola La Salle que ens varen donar un cop de mà per la seva confecció. Així doncs part de les disfresses es varen fer en els tallers intergeneracionals de dilluns al matí. Aquest és un exemple d’una de les activitats que s’han anat realitzant en els tallers els diferents dies que venen els alumnes de l’esco-la. També s’han fet tallers de cuina, de coneixença, d’intercanvi d’experiències, jocs de taula i moltes més propostes que s’hi ha realitzat. Una experiència única en un programa que es realitza cada any amb La Salle.


Entitats Escola Aldric

Els alumnes del Cicle d’Infantil hem fet tallers tres dies de la setmana de Carnestoltes per tal de preparar el ball i els complements per la festa de Carnaval. Hem aprofitat l’eix transversal d’aquest curs Planeta Verd, els petits canvis són poderosos, i ens hem centrat en les plantes i fruits de l’hort, i hem fet 3 tallers triples: a. Diadema de fruites i/o verdures.b. Collaret de fulles.c. Ball de la cançó Hem fet un hort, de Dàmaris Gelabert.

ELS DE 4T ORGANITZEN LA FESTA Els nens i nenes de 4t van ser els encarregats i les encar-regades d’organitzar la festa de Carnestoltes, i cal dir que ho van fer molt bé!!!

Durant la setmana de Carnestoltes van decidir uns con-signes: un dia havíem de portar sabates diferents, un altre havíem de portar pijama i un altre havíem d’anar amb un pentinat diferent!!!

Arriba Carnestoltes: temps de tallers, festes i excursions


Escola Aldric Entitats

3R VISITA LA BIBLIOTECA DE CASSÀEl passat 2 de març al matí els alumnes de tercer và-rem visitar la biblioteca municipal del nostre poble. Va ser una sortida molt ben organitzada i ens va agradar moltís-sim. Les bibliotecàries ens varen fer recomanacions de diferents llibres adequats a l’edat dels nostres alumnes. També ens van organitzar un taller de poesia molt divertit

en el que els i les alumnes van gaudir-ne moltíssim. Creiem necessari que els nens i nenes coneguin la biblioteca i sà-piguen què hi poden anar a fer. Estem molt agraïdes per la rebuda i la manera com s’estimen el llibres i la transmeten a tots els infants.

Les mestres de tercer

DIJOUS LLARDEREnguany cada cicle va celebrar el Dijous Llarder d’una manera diferent.

Els i les alumnes d’Infantil ens hem repartit per fer un es-morzar divertit a diferents parcs del poble: P3 al Parc del Surolí, P4 al Parc Xesco Boix i P5 al Parc de l’Estació.

Els nens i nenes de Cicle Inicial vam anar al parc dels Frui-ters i també vam gaudir d’un esmorzar divertit tot jugant.

L’alumnat de Cicle Mitjà vàrem anar al parc del carrer Po-nent i per berenar totes i tots portàvem un berenar divertit i ens ho vàrem passar d’allò més bé.

A Cicle Superior vam agafar les bicicletes després de dinar, i vam fer una ruta circular passant pels veïnats de Sangosta i de Mosqueroles. A la zona del “ÁrbolHueco” vam menjar el berenar divertit i alguns fins i tot van collir uns quants espàr-recs. La tarda se’ns va fer curta!

El divendres 21 al matí cada cicle va preparar uns comple-ments per posar-se a la tarda tot ballant el ball que també havien assajat al matí.

A la tarda vam convidar totes les famílies a veure aquests balls per cicles i gràcies a l’AFA, vam passar-nos-ho d’allò més bé tot gaudint de la xocolata calenta que havien preparat. Moltes gràcies!!!

Uns quants alumnes de 2n ens expliquen la seva experièn-cia:

Vam salabra el carnestoltes. Al mati bam fe tallers. Un de decura una curbata i un de fer pulseres. A la tarda vam anar a la pista de l’ascola a fer un ball i manjar xuculata amb malin-drus. Ens u vam pasar molt be!

Mariama, Makan, YaAwa i Parmeet. (S’ha respectat l’ortografia natural dels infants)



SPORTS DAY I MARXA ALDRICEl divendres 6 de març vam celebrar el segon Sports Day i la 3ª edició de la Marxaldric.

Durant tot el matí, els i les alumnes de 6è van dirigir jocs en anglès que ha-vien preparat amb anterioritat en les sessions de Llengua Anglesa i Educa-ció Física. Aquests jocs van tenir lloc

dins i fora l’escola. Es van fer grups mixtes de 1r a 5è i van anar passant pels diferents jocs. Va ser una opor-tunitat magnífica per poder fer una activitat conjunta amb tot l’alumnat de Primària i els nens i nenes de 6è es van posar en el paper de mestres.

A la tarda, gràcies a la col·laboració de famílies de l’escola, es va fer la Mar-

xaldric a Primària. Hi havia un recor-regut llarg i un de curt. Alguns nens i nenes van córrer, d’altres van caminar i alguns altres van fer les dues coses. Una vegada més es va demostrar que a l’escola tenim grans atletes!!! A l’Al-dric ens agrada tot allò que té relació amb moure’s i hàbits saludables. Mol-tes gràcies a tots els pares i mares!

ASSESSORIA FISCALCOMPTABLE I LABORALA.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.

Correduria d'assegurancesPlaça de la Coma, 18 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)

Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: [email protected]



UNITAT DIDÀCTICA: EL PAISATGE DE LES GAVARRESEl divendres 14 de febrer, els i les alumnes de 5è vam fer la primera activitat amb monitoratge dins del Projecte Paisatge de les Gavarres. Els nostres monitors, en Quim i la Mont-se, ens van fer el guiatge de tota l’ac-tivitat i ens van acompanyar tot el dia. Ens vam desplaçar en bicicleta apro-fitant que a Educació Física hem fet el Projecte de la Bicicleta a comença-ment d’aquest segon trimestre.

L’activitat central d’aquesta sortida fou la visita a la masia de Can Dalmau.

En Josep Domingo ens va explicar el patrimoni etnològic d’aquesta masia i vam aprendre un bocí de la història dels nostres avantpassats. Ens va agradar moltíssim conèixer elements com: el perquè les rajoles ratllades del terra a l’entrada de la casa, els diferents tipus de rajoles als sostres, els cairats, l’escon a davant la llar de foc, el festejador, l’olla amagada de les monedes, les dates de diferents cons-truccions amagades... Des d’aques-tes ratlles volem agrair moltíssim les explicacions tant d’en Josep com d’en Quim i la Montse.

La segona sortida va ser el diven-dres 28 de febrer. Vam anar a des-cobrir les espècies dels nostres bos-cos de les Gavarres a l’entorn de Can Vilallonga i les característiques dels boscos mediterranis. Després de fer inventari per grups del bosc, vam veu-re que predominen les alzines sureres i el bruc. Vam aprendre a mesurar el diàmetre dels arbres amb la forcípula i a fer càlculs aproximats de l’alçada de les plantes. Seguim amb el projec-te!

La propera i última sortida fou el di-vendres 13 de març.

EN DANI TORRENT VISITA CICLE SUPERIOR Els dies 3 i 4 de març vam poder gaudir de la visita de l’escriptor i il·lustrador Dani Torrent a Cicle Superior. Ens va explicar un munt de coses molt interessants. Va ser una visita molt enriquidora.



1R VA A LA FUNDACIÓ MONAEl passat 27 de febrer, l’alumnat de primer va realitzar una sortida a la fundació Mona, ja que estem treballant els ani-mals. Va ser una excursió d’allò més productiva i interessant!

CICLE MITJÀ VISITA LA DEPURADORAEl passat 26 de febrer els nens i nenes de Cicle Mitjà vàrem anar d’excursió a visitar la depuradora de Cassà. Aquest trimestre estem estudiant el cicle de l’aigua i per això la sortida era sobre l’aigua. Primer vam anar caminant a Can Piferrer per esmorzar i després ens vam dirigir cap a la depuradora. Un cop allà ens van explicar coses molt interessants i després de veure totes les instal·lacions ens varen ensenyar com era una bomba i quin era el cicle que feia l’aigua. També ens van ensenyar a on anava a parar el fang i els bitxos que es menjaven la porqueria que hi

havia dins l’aigua. Al mateix temps vam descobrir que les tovalloletes que usem no es poden llençar al vàter perquè embossen les canonades. Per altra banda, ens van expli-car que aquesta depuradora neteja l’aigua de Cassà i de Llagostera i que s’ha quedat petita. Després varem anar a dinar a l’Ermita del Remei i vam poder jugar una bona estona. Cap a un quart de quatre les mestres ens van fer recollir per marxar cap a l’escola. Ens ho vàrem passar molt bé i ens va fer un dia esplèndid.

Inas Z. / 3rA i Abel C. / 3rB

TALLER ESCOLES OCEÀNIQUESEns han visitat a 6è dos nois, en Martí i en Sergi, per presentar-nos el seu projecte de rem oceànic i per cons-cienciar-nos de la quantitat de microplàstics que arriben al mar per la nostra inconsciència i per la falta de políti-ques en medi ambient.

Tenen la intenció de travessar el mar Atlàntic des de la Gomera fins a Antigua, al Carib, amb una embarca-ció de rem i dos tripulants més. Les condicions de la travessa són molt dures. Remen 2h i en descansen 2h sense parar durant quatre setmanes. Tot un repte ple d’adrenalina.

El seu projecte està recolzat per la Universitat de Bar-celona perquè ells recolliran mostres d’aigua pels cientí-fics de la universitat i així podran reclamar responsabili-tats a les empreses que no respecten el medi ambient.

Els desitgem molta sort en la seva gran aventura i que el vent els sigui favorable i el temps meteorològic també.



PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE LA PREHISTÒRIA A LES FAMÍLIES DE CINQUÈ

La setmana del 17 al 21 de febrer les famílies de l’alum-nat de cinquè de cicle superior van poder participar en la presentació que alguns dels grups d’alumnes van fer de la Prehistòria. També els vam convidar a veure com ens coavaluem a partir de la rúbrica d’expressió oral que hem elaborat nosaltres mateixos. Fou una sessió emocionant i especial per a nosaltres. Les famílies també l’han valorat molt positivament. Ho repetirem, segur!

EL MURAL D’EN JOAN TURU En commemoració dels 10 anys de la construcció de l’edifici de la nostra esco-la, vam convidar el magnífic il·lustrador Joan Turu a fer-nos un mural a l’entra-da de l’escola. El dia 5 de febrer va fer

un taller amb diversos nens de primà-ria per agafar idees, i seguidament, va venir el següent dia 12 de febrer per plasmar totes aquestes idees en el que seria el mural definitiu. Els nens i nenes van seguir els seus consells i van aju-

dar molt en el disseny i creació d’aquest mural tan únic i especial per a la nos-tra escola. Moltíssimes gràcies Joan, va ser un plaer poder compartir amb tu aquestes estones i contemplar com floreix el teu art.

TALLER DE VALORSEl mes de febrer ens va visitar l’Agustí Pajares, psicòleg i pare d’una alumna de 6è, per fer-nos un taller sobre va-lors. L’activitat pretenia explicar-nos la importància dels valors a la nostra vida i en les nostres relacions.

A través d’un joc vam adonar-nos de quins valors com-partim com a classe en diferents àmbits: el del pragma-tisme, el personal i el social.

Podem dir que ens uneixen més coses de les que ens pensem i a vegades les discrepàncies venen perquè te-nim uns valors diferents. Només cal entendre-ho i res-pectar-nos com a persones.



TEATRE: “ELS TRES ÓSSOS”El divendres 28 de febrer els alumnes d’Educació Infan-til han anat al teatre de l’Escola Puig d’Arques a veure l’obra de titelles “Els tres óssos”de la Companyia l’Esta-quirot Teatre.

És una recreació del conte de La Rínxols d’Or. En aques-ta versió l’accent dramàtic recau en la vida dels óssos, que passen a ser els principals protagonistes. L’esceno-grafia es construeix a partir d’unes caixes de fusta que es van obrint, desplegant i transformant a la vista del públic, per mostrar els diferents espais on transcorre la història: la casa, la fàbrica de melmelada i el bosc. Uns personatges ben definits i una música creada per il·lustrar el conjunt, contribueixen a fer d’aquest, un es-pectacle absolutament dinàmic i atractiu.

Després vam esmorzar a diferents parcs del poble.

XERRADA “EL CICLE DE L’AIGUA” La tarda del dimecres 4 de març la mare de l’Oriol S de 3r ens ha visitat per explicar-nos moltes coses sobre l’aigua. Ens ha explicat perquè serveix la potabilitzadora i a on van a parar les aigües residuals de Girona. Ens va portar mostres d’aigües brutes i vam poder veure com es depurava i quedava del tot neta. Ens ha agradat molt la xerrada informativa i hem après quin és el cicle de l’aigua. Des de l’escola volem agrair a la Cristina la seva visita.

Les mestres de cicle mitjà

• Finestres de PVC o alumini• Mallorquines• Mosquiteres• Porticons• Tancaments de terrasses• Persianes• Tanques i portes de jardí• Mampares de bany• Portes seccionals• Automatismes

C/ Indústria, 41, baixos17244 Cassà de la Selva

Tels: 680 622 113 676 888 720

www.tottan.comc.e.: [email protected]

Buffet lliure a la carta

Restaurante shangai


Amics de la Sardana Entitats

El dia 8 d’aquest mes de març va te-nir lloc a Perpinyà, capital de la Sar-dana 2019 el cloenda del campionat de colles sardanistes de l’any passat i el lliurament de guardons. Hi va ha-ver bona representació de les nostres colles.

No oblidem que Taps, Il·lusions i Mans amigues varen quedar prime-res en el comarcal, que Mans ami-gues també fou Campiona absoluta en sardanes revesses i en punts lliures.

LA SARDANA I ELCORONAVIRUS. AJORNAMENT DE LA DIADA DEL SOCI Aquesta pandèmia que ha afectat a tot el món, no ha deixat pas de banda a les sardanes, ja que hi ha hagut moltes activitats que s’han suspès o ajornat, com ara entrenaments de colles o ma-nifestacions sardanistes.

Amics de la Sardana de Cassà també ha considerat ajornar la Diada del Soci que havia de fer-se el 19 d’abril i l’ha passat al 14 de juny si després la situació està en condicions.

PROPERES ACTIVITATS *- 18 d’abril: Trobada d’esbarts a Cas-sà.. Celebració del dia mundial de la dansa

- 19 d’abril: Concurs Bàsic d’honor veterà a Mollerussa

- 26 d’abril, vespre: Concurs comar-cal de Figueres.

* Activitats que tindran lloc si no se suspenen pel coronavirus.

Oh dansa, que posesal front del joventcorona de rosesdescloses al vent,de roses desclosesal vent dolçament.

La flor tot badant-sel’estel titil·lant,l’ocell que no es cansadel vol ni del cant:Tot dansa, tot dansaal ritme exultant.

Fragment de la sardana Corona d’amor de Francesc

Juanola. Lletra de Climent Forné

Perpinyà acull la cloenda delcampionat de colles 2019

FESTA DE LA COLLA VETERANAEl dia 1 de marçLa colla veterana Amics dansaires va fer una festa a la Pine-da Fosca. La festa va consistir en una calçotada en la que hi varen participar els components d’aquesta formació sardanista.

Les colles Amics dansaires i Mans amigues. recollint els guardons a Perpinyà.


Entitats Institut de Cassà

Dissabte, 29 de febrer, va tenir lloc la Jornada de Portes obertes d’enguany de l’Institut de Cassà per donar a co-nèixer a la població els ensenyaments que s’hi imparteixen. Com cada any, hi va haver alguns alumnes, tant d’ESO com de Batxillerat, que hi van partici-par de forma voluntària per acollir els visitants i per explicar la seva experi-ència personal en els estudis postobli-gatoris, de manera que també hi ha-via una part d’orientació acadèmica.

En aquesta jornada aprofitem per mostrar les instal·lacions de què dis-posa l’institut, és a dir, el que anome-nem les aules específiques: aula de di-buix, de tecnologia, d’informàtica, els dos laboratoris, l’aula de música i el gimnàs. En alguns d’aquests espais,

Jornada de portes obertes a l’Institut

s’hi van instal·lar petites exposicions dels treballs fets per l’alumnat, com ara maquetes o dibuixos, i els futurs alumnes del centre van poder parti-cipar en algunes activitats de caire manipulatiu.


Institut de Cassà Entitats

VOLUNTARIS PER LA LLENGUAEl proppassat mes de febrer es va posar en marxa, nova-ment, el projecte Voluntaris per la Llengua. Es tracta d’una iniciativa que compleix deu anys des de l’inici, i va adreçada a alumnes del centre nouvinguts i que desconeixen total-ment el català, la llengua vehicular de l’ensenyament. En aquesta edició, hi participen tretze alumnes incorporats darrerament, de tots els nivells de l’ESO, i un equip de vint-i-sis voluntaris, a més del professorat amb funcions organitzatives i de coordinació. .

Els objectius que persegueix el projecte són promoure l’ús de la llengua catalana i procurar que aquests alumnes se sentin ben acollits i puguin establir lligams amb els nous companys. Cada un dels participants, doncs, compta amb

el suport de dos voluntaris, amb els quals realitzen pràcti-ques de llengua oral durant almenys dos patis al llarg de la setmana. Han de fer un seguiment de les sessions realitza-des: dia de la trobada, temes de què s’ha parlat…, de ma-nera que, quan acabi el projecte, a començament d’abril, se’n pugui fer una memòria i la valoració de l’activitat.

Per promoure la participació del voluntariat, el Departa-ment de Llengua catalana de l’institut es compromet a te-nir en compte l’activitat a l’hora de l’avaluació de la matèria de Llengua al tercer trimestre, sempre que es presenti la memòria final.

Esperem que la iniciativa, un cop més, sigui tot un èxit i que tothom que hi participa hi pugui treure un profit per-sonal.



AVENTURA GEOLÒGICA A GIRONAEl dia 20 de febrer de 2020, després que les professores de Ciències de la Terra de 1r i 2n de Batxillerat ens fessin cinc cèntims del context geològic i elaboressin un dossier sobre el tema, els estudiants de Ciències de la Terra de Batxillerat vam anar a admirar la ciutat de Girona amb uns altres ulls: els del geòleg.

La sortida va començar tan bon punt vam baixar a l’Estació d’Autobusos de Girona; des d’aquí, vam realitzar un recor-regut que va passar pel carrer de la Creu, el carrer Migdia, la plaça del Lleó, el carrer Ciutadans, la Facultat de Lletres de la UdG, la catedral, la muralla i la pedrera de Girona, fins acabar davant de la Facultat de Medicina de la UdG.

En el transcurs de l’excursió, vam localitzar i classificar roques i fòssils, també vam poder apreciar les inundacions (i algun terratrèmol) que han tingut lloc d’una manera pe-riòdica en la història de Girona; més tard, vam identificar problemes d’origen antropogènic que la ciutat està patint i, per acabar, vam elaborar un mapa sobre quasi tots els orògens que la circumden.

En resum, vam aprendre molt sobre la geografia, la lito-logia de Girona i la seva història geològica, alhora que vam descobrir nous indrets i paratges naturals en un dia molt po-sitiu per a la cohesió del grup i el desenvolupament personal.

Gerard de Vicente / 2n de batxillerat



ALUMNES DE BATXILLERAT TECNOLÒGIC VISI-TEN EL BERGUEDÀEls alumnes de 1er i 2n de Batxillerat tecnològic hem anat a visitar la presa de la Baells i les mines de carbó de Cercs, al Berguedà, una sortida que va ser ajornada pels efectes del temporal Glòria.

Vam sortir de Cassà a les 9 del matí per arribar a les 11 aproximadament. El bus ens va deixar a la presa de la Baells, on l’Ivan, el nostre guia, ens esperava per fer-nos una visita guiada per l’interior i l’exterior de la presa. Cal destacar que vàrem aprendre força coses, com per exemple els usos a què es destina l’aigua que acumula o diferents aspectes del disseny de la presa. Per acabar amb la primera visita, vam entrar a l’interi-or de la presa.

La següent parada tenia com a objectiu les mines de carbó de Cercs, cosa que va suposar un petit trajecte de 15 minuts amb autobús. Un cop allà ens van fer posar un casc per protegir-nos i ens vam enfilar sobre una vagoneta que ens va transportar fins a la part visi-table més profunda de la mina.

Allà, l’Ivan ens va anar fent una petita mostra de di-ferents èpoques que havien suposat un gran canvi en l’extracció del carbó de Cercs. Finalment, vam fer una visita al museu, vam dinar i vàrem emprendre el viatge de tornada.

Bernat Carbó / 2n de batxillerat



SORTIDA DE 1R D’ESO A EMPÚRIES El passat dimarts dia 3 de març tot els alumnes de 1r d’ESO vam fer una sortida a les ruïnes arqueològiques d’Empúries, organitzada pel departa-ment de Socials.

Prèviament a l’excursió ja ens haví-em repartit en grups de 3-4 persones per poder organitzar el treball que havíem de fer allà. Cada membre del grup tenia un càrrec: fotògraf, perio-dista, editor, prendre apunts…

Quan vam entrar a la part del re-cinte que ja pertanyia a les ruïnes ens van separar per grups-classe i cadas-cun tenia una guia que ens va anar ex-plicant durant tota la visita tot el que feia referència a les ruïnes, als grecs, als romans...

Primerament vam visitar la zona de la ciutat grega, dita Neàpolis; vam veure l’àgora i l’estàtua d’Asclepi. Després vam entrar al museu arqueo-lògic i vam poder veure moltes restes trobades durant les excavacions.

Seguidament vam visitar tota la part de la ciutat romana i finalment vam sortir fora la muralla per veure les restes de l’amfiteatre i la palestra.

Isaac Lòpez Hidalgo / 1rA



El 29 de febrer vam sortir de matinada per anar cap a Perpinyà a l’acte orga-nitzat pel Consell de la República. Tres autobusos plens de ganes de viure una jornada històrica, una més, aquesta ve-gada a la Catalunya Nord, per poder re-bre i acompanyar a tres persones que continuen exiliades a conseqüència de la repressió exercida per l’estat espanyol.

Un trajecte que habitualment es fa en una hora i escaig, va durar gairebé qua-tre hores. Cap desànim ni lament en-tre la gent que omplíem els autobusos. Contra el tedi de l’espera, la Trinca. I així varen sonar cançons com Quesqué se merdé, mentre enfilàvem l’últim tram del viatge. L’ambient al recinte on es va celebrar la manifestació, el Parc de les Exposicions de Perpinyà, era de reivin-dicació i expectació per poder veure en directe, per alguns per primer cop des

de l’exili, al President de la Generalitat Carles Puigdemont, al Conseller Comín i la Consellera Clara Ponsatí.

Cap feina pels gendarmes francesos que estaven dins les furgonetes sense haver de fer cap actuació, més enllà de la de dirigir el trànsit. Ja se sap que els catalans som gent cívica i ordenada i així ho vam tornar a demostrar el 29 de febrer a Perpinyà. Cero incidents i totes les papereres plenes.

La participació va ser multitudinària i la intervenció dels nostres polítics exili-ats i la de la resta de persones, presos inclosos, que varen participar en l’acte va ser emotiva i molt punyent. S’havia triat un lloc amb una elevada càrrega simbòlica pels nord-catalans. Com va dir el President: Preparem-nos per gua-nyar la lluita!

MANUAL DE DESOBEDIÈNCIAAquest mes de març hem presentat el llibre “Manual de desobediència” del que son autors Mark i Paul Engler. Per pre-sentar-lo i parlar sobre les claus de la revolta no-violenta vam comptar amb la presència de Francesc Gil-Lluch, editor de Saldonar i Benet Salelles, activista i advocat. Des de l’ANC Cassà conside-rem important poder oferir eines que ens ajudin a transitar el moment social i polític que vivim al nostre país i que ens empoderin pels propers envats amb l’estat que, de ben segur, es produiran.

Us animen a totes i tots a partici-par-hi i aportar la vostra experiència, perquè tothom es necessari.

Salut i República, llibertat per tots i totes.

ANC /Cassà de la SelvaFotos: Eduard Duran

Una cita per la història

ANC Cassà Entitats


Entitats Col·legi La Salle

Aquest any La Salle Cassà ha canviat l’English Day per la Jornada multilingüe. El canvi es deu a la voluntat d’incor-porar les diferents llengües que es treballen a l’escola, interrelacionat-les entre elles. A Primària cada curs ha dissenyat diferents activitats, totes al voltant d’un país en concret, i respectant la llengua que s’hi parla. Al final de la jornada es va fer un tour en anglès per tots els països que s’havien treballat. Vam tenir la col·laboració de diferents famílies, que van ajudar-nos a fer pizzes i

Celebrem la jornada multilingüe amb activitats a tots els cursos


Col·legi La Salle Entitats

CARNESTOLTESCom fa cada any, el Rei Carnestoltes va visitar i va donar

una llista de consignes als més petits de la casa. Cada dia havien de seguir les normes que ell posava: que si venir a l’escola amb pijama, que si fer-se un pentinat boig… l’últim dia els nens i nenes es van fer les seves pròpies disfresses i van acabar la setmana amb una gran festa al pati petit. No cal que us diguem que s’ho van passar molt bé, i que van aprofitar aquella setmana de disbauxa per treballar valors i actituds. Esperem l’any vinent amb ganes!

d’altres tallers. Com sempre, els ho agraim des d’aquí. A ESO van començar el matí amb un ja tradicional karao-

ke al Teatre de la Coma, el Salle’s got talent, on aquells que s’hi van atrevir van poder mostrar les seves qualitats musi-cals a un auditori entregat. A continuació, es van dirigir a l’escola per jugar un Escape Room en anglès (molt divertit i enginyós!). A la tarda, per acabar aquest dia diferent, van tornar al Teatre de la Coma, on vam presenciar un espectacle relacionat amb Irlanda i el Saint Patrick’s Day, a càrrec de la companyia Ludotori Folk.

En resum, fou una jornada on el professorat va engres-car els nois i noies de valent fent activitats més lúdiques,

LLIGA DE DEBATEl divendres 21 de febrer cinc alumnes de quart d’ESO van participar a la Lliga de Debat de Secundària or-ganitzada per la Xarxa Vicenç Vives d’Universitats. Els nostres estudiants van haver de debatre sobre si el fet tecnològic afecta a la felicitat de les persones. El debat va tenir lloc a la Universitat Abat Oliba de Barcelona.

però amb les quals vam seguir millorant la seva competèn-cia en llengües estrangeres!



JORNADA DE PORTES OBERTESEl diumenge 8 de març la nostra es-cola va obrir les seves portes a la gent de Cassà i a tots els pobles del voltant. La jornada va comptar amb tot un seguit d’activitats que anaven des dels jocs tradicionals instal·lats al pati gran fins a la tecnologia mes puntera: robòtica i un taller d’Ipads a les aules d’Infantil. L’esport també va ser-hi present en forma de partits de bàsquet organitzats per la nostra Escola, i també les llengües estrange-res, amb un espectacle de titelles en anglès. Els visitants, a banda de visi-tar l’escola i conèixer el nostre pro-jecte educatiu, van poder esmorzar per cortesia de l’AMPA, que també va organitzar el ball de gegants.


VISITA A BARCINOEl divendres 28 de febrer els alumnes de 1r d’ESO vam retrocedir en el temps de la Barcelona romana. A cinc metres de profunditat de la ciutat vam poder gaudir dels records de l’antiga “Augusta Barcino”. Es conserven els mosaics, pintures de paret, sepulcres... Tota una histò-ria que encara avui en dia hem rebut influència. Aa la tarda vam anar a dinar al “Mare magnum”, quina casualitat! En llatí el “mar gran”.

Col·legi La Salle Entitats

L’ALUMNAT DE SEGON D’ESO VISITA EL MNATEC I EL CLUB HOQUEI TERRASSAEl passat divendres dia 28 de febrer de 2020 vam fer una excursió al mu-seu de la ciència i la tècnica de Ter-rassa. Ens van fer una visita guiada explicant-nos com es produeix l’elec-tricitat a partir de l’aigua. També ens varen fer quatre experiments en una gàbia de Faraday, els quals ens van agradar molt. La noia que ens feia la visita va connectar electricitat a l’alt voltatge de tal manera que vam poder apreciar els raigs produïts per l’electri-citat. Més tard vam anar a dinar a un parc que estava al costat del club de hockey Terrassa. Quan varem acabar de dinar vam anar a jugar a hockey herba amb monitors professionals, va ser una de les activitats que més va agradar ja que ens ho ensenyaven d’una manera molt dinàmica i diverti-da. Va estar molt bé tenir l’oportunitat de jugar a un esport nou que ningú havia jugat mai.

Adrián Cortés



EXCURSIÓ A GUISSONAEl divendres 29 de febrer els de sisè vam anar amb autobús a Guissona i vam trigar dues hores i mitja per ar-ribar. Quan faltaven 45 minuts vam parar per esmorzar. Quan vam arri-bar, vam vistar la fàbrica del Bon Àrea amb tren. Vam veure molts animals. Quan es va acabar la visita vam dinar al bufet lliure del Bon Àrea. Després vam anar a jugar a un parc, i més tard cap a Cassà. Ens vam emportar un obsequi, que era una tassa i una foto nostra.

David Puigmolé, Martí Amores, Llo-renç Horta

EXCURSIÓ A GIRONA 3R ESOEl passat dia 28 de febrer els alumnes de 3r d’ESO de la Salle vam anar a passar el dia a Girona. L’excursió va estar dividida en tres blocs principals;

En arribar vam anar al barri vell a fer una visita cultural. Va ser una visita interactiva on vam visitar la Basílica de sant Fèlix, la Catedral de Girona, les termes romanes i vam passejar pels molts carrers de l’antiga Gerunda. Vam aprendre des del tipus d’art fins a llegendes com la de les mosques o la del falcó de la catedral.

Quan vam acabar la visita, ens vam dirigir cap al museu del cinema, en motiu del nou projecte de l’assignatura de FAIG. Allà, vam veure un vídeo introductiu sobre la història del cinema, i seguidament, cada grup de classe es va reu-nir per resoldre un qüestionari i elaborar un vídeo amb la informació que vam extreure de la visita al museu.

Sortint del museu ens vam reagrupar amb l’altre classe i els professors ens van explicar que ens deixaven anar a dinar pel nostre compte i a la tarda ens donaven la possi-

bilitat de fer una petita gimcana d’orientació per Girona. A dos quarts de cinc ens vam trobar en una petita plaça on els bus ens va recollir per tornar cap a Cassà.

L’excursió en general va ser divertida, ja que sempre ens agrada fer coses diferents i conèixer coses noves. També vam tenir llibertat de fer el que volguéssim i això ens va agradar. En conclusió, els alumnes de 3r d’ESO ens ho vam passar genial!

Martina Garcia i Laia Serra


Escola Puig d’Arques Entitats

La setmana del 17 al 21 de febrer vam celebrar el Carnestoltes. Durant tota la setmana vam seguir amb emo-

ció les consignes indicades pel rei Carnestoltes. Hi va haver molta par-ticipació per part de tota l’escola. La

setmana va finalitzar amb la celebra-ció de dijous gras en que cada cicle va fer una excursió pels voltants de

Setmana del Carnestoltes


Entitats Escola Puig d’Arques

Cassà; els més petits aprofiten per ju-gar al pati dels nens grans i berenar a l’escola. El divendres a la tarda vam celebrar la festa de Carnaval tots ben disfressats. Hem d’agrair a l’AMPA la seva col·laboració per la deliciosa xo-colata desfeta i coca de pa.

CICLE SUPERIOR: DIJOUS GRASEl dijous 20 de febrer del 2020 tota l’escola vam anar a fer una excursió. Cicle inicial va fer una ruta, cicle mitjà una altra i cicle superior també.

Nosaltres vàrem anar a la Pineda Fosca. De camí ens vàrem parar al fantàstic Remei i dic això perquè tenia molta gana i allà vam menjar. Jo vaig esmorzar un parell de mandarines i un suc.

Quan vam acabar vàrem agafar les bicicletes i pedalada a pedalada vam arribar a la Pineda Fosca. Allà ens van explicar les normes de la pineda i ens van deixar una bona estona de joc lliure. Vaig jugar amb en Dani, l’Oriol, l’Aina Calçada i la Xesca. Vam jugar en un gronxador molt divertit i ens posàvem 2 a un costat i 2 a l’altre. Saltàvem, corríem ens divertíem… Al cap d’una estona, vaig jugar també amb en Marc i l’Elias; però l’Elias havia perdut un guant i, jo i en Marc com

que som amics seus, el vam ajudar a trobar -lo. Quan el vam trobar vàrem anar a jugar un altre cop. Ara tocava a futbol amb en Pau Menció, en Joan i en Gil. Al principi vaig fer un gol i em vaig posar de porter, en vaig parar 5 de 7 pilotes.

Després del partit vàrem dinar, vaig menjar una truita deliciosa.

Aquesta excursió em va agradar molt i la vull repetir!!!

Carles Soler / 5èB

EXPOSICIÓ: LA NITDel 24 de febrer al 13 de març vam tenir al nostre abast una exposició de diferents llibres sobre la nit. L’exposi-ció constava de nou plafons explica-tius i un centenar de llibres que ens va fer arribar el Consell del Llibre Infantil i Juvenil. Tots els cursos vam poder gaudir d’una estona de lectura a l’ho-ra que ens tocava biblioteca. N’hi ha-via de molt bonics i ens van encantar.

EL PATI DE BICICLETES O EL PATI DELS PATINETS?A l’escola Puig d’Arques anomenem cada pati o espai amb un nom com per exemple el pati gran, el pati petit, el pati d’infantil, el vestíbul principal...

També els i les alumnes coneixen el pati de bicicletes que el trobem situ-at davant del passadís de cicle inicial. Des d’aquest any el pati de bicicletes sembla el pati dels patinets ja que un bon nombre d’alumnes es desplaça mitjançant el patinet. És una nova moda de la nostra societat que ha ar-ribat a l’escola.

CICLE MITJÀ: TREBALLEM LES ENDEVINALLES

Tinc molts colors,sóc difícil de veureperò m’agrada molt sortir quan plou i fa sol.

Sóc un au però no volo,sóc ràpid com un llamp.M’agrada corre pels camins del de-

sert.

Tinc potes però no camino.Puc ser de fusta o d’altres materi-

als.Em fas servir per menjar,escriure, treballar i jugar.Ho pots endevinar?

Els alumnes de 3r



AMBIENTS Aquest mes us volem presentar una de les activitats que hem iniciat aquest curs a les aules d’educació infantil.

Els nens treballen en ambients i/o espais d’aprenentatge. Aquesta orga-nització està pensada per provocar l’in-terès dels nens i nenes i que desenvo-lupin diferents continguts curriculars. Hem dissenyat ambients per donar resposta als interessos dels nostres alumnes. Són ambients de lliure cir-culació on predomina l’aspecte social, artístic, creatiu, científic, matemàtic…

Els alumnes de P3 tres dies a la set-mana poden anar a l’ambient d’Art, el de Construccions i al de Joc simbòlic.

Els alumnes de P4 i P5 s’agrupen els dimarts a la tarda per poder esco-llir entre: Art in english, Construcció, Llum i foscor, Modelatge, Patinatge/Psicomotricitat i Joc simbòlic.


Entitats Escola Puig d’Arques

ANEM A GRAVAR A LA RÀDIOEl dotze de febrer els alumnes de 4t A i 4t B vam anar a gravar a la ràdio per segona vegada. En Mateu Ciurana ens estava esperant per gravar. Vam fer grups de quatre, en el nostre érem l’Aniol, l’Eduard, en Vlad i jo. Hem parlat de la indústria del suro, la fira i de com pelar l’alzina su-rera. Després ens ha vingut a recollir l’Anna de 4t B per tornar a l’escola. Ens ho hem passat molt bé!

David Sánchez / 4t A

CICLE INICIAL: CONCURS DE DIBUIX DE PINTURAEls alumnes de primària de l’escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva ha participat en el concurs de dibuix esportiu organitzat pel Consell Comarcal. De la nostra escola hi ha hagut tres guardonats de 2n curs de primària, que són: l’Alexandra Caler, la Ivette Carreras i en Denis Gabriluta.

El dilluns 17 de febrer els alumnes guanyadors juntament amb els pares i alguns mestres acompanyants van assistir a l’acte d’entrega de premis que es va realitzar a la Factoria cultural de la Coma Cros de Salt. Els alumnes guardonats estaven molt entu-siasmats d’assistir a l’acte d’entrega de premis i també amb l’obsequi que va rebre cadascú. L’obsequi són dues entrades per anar a veure una obra de teatre a la Sitja de Fornells de la Selva.

ENS VISITA L’ IL·LUSTRADOR DANI TORRENTEl passat 4 de març, els alumnes de cinquè, vam poder gaudir de la visita de l’il·lustrador i també escriptor DANI TORRENT RIBA(Barcelona 1974),que ha estat guanyador de diferents pre-mis. Els seus llibres han estat traduïts i publicats en diverses llengües.

Primer, es va presentar i després ens va explicar en què consisteix la seva fei-

na d’il·lustrador, el per què s’hi dedica i el procés que fa quan rep una comanda d’alguna editorial. Hem pogut veure els esbossos d’alguns dels seus llibres pu-blicats :és fantàstic.

Per acabar, ens va demanar que dibuixéssim el protagonista d’un dels seus contes mentre ell ens el llegia. Així vam poder descobrir que tots som una mica il·lustradors. A tothom li va agradar molt la visita d’en Dani i vàrem

poder conèixer més detalls de l’ofici. Alguns dels llibres que ha escrit i

il·lustrat són Mi abuelo Carmelo (Ka-landraka), Piu-piu (Cal·lígraf) i Àlbum per als dies de pluja, editat a Itàlia ( Cal·lígraf, Corsare), Blanco Perfecto (Libre albedrío) i El extraño caso de la madre abogada (Cal·lígraf, Tirant), El Santo (Cal·ígraf) i l’adaptació il·lustrada del conte La petita sirena d’Andersen (Cal·ígraf).



PRUNERA DE LA PAU A L’ESCO-LA PUIG D’ARQUESEl 27 de febrer a l’escola Puig d’Ar-ques s’ha plantat la prunera de la Pau gràcies, els Amics de la UNESCO i la Carme Muñoz que apadrinen el pro-jecte Plantem la Pau.

Va ser un acte senzill i molt emo-tiu on la Dolors Reig acompanyada de la Mariona Ventura, en Rafael Vila i en Jordi Dalmau ens van explicar el seu projecte per estendre la Pau de manera simbòlica plantant diferents espècies d’arbres: l’olivera, el xiprer, el llorer, el roure, l’ametler, el plàtan, el pi pinyoner, el noguer, el server, el magraner , la pomera, el cirerer i en aquesta catorzena edició: el pruner, engrandint els jardins de la Pau. La Carme Muñoz ens ha llegit el poema que va fer per la nostra prunera: La Pruna i la lluna; i tot seguit els alum-nes de cicle inicial van llegir alguns versos de diferents autors sobre la Pau i van cantar la cançó un llençol d’estel que l’escola havia treballat per preparar la Festa de la Pau del 30 de gener.

Ara tenim la prunera al nostre jardí. El jardinet sempre ha sigut el lloc de pas per entrar a les aules de l’escola i des de fa uns anys és l’espai on mes-tres i alumnes hem trobat la tranquil-

litat i la pau per LLEGIR, ESCOLTAR ALGUN CONTE, CANTAR CANÇONS, FER CRÉIXER LA VIDA EN EL NOS-TRE HORT..., en definitiva aprendre damunt la gespa i sota l’aixopluc dels arbres i des d’ara ens farà companyia en el nostre treball diari, la PRUNERA DE LA PAU.

Van cloure acte la regidora d’edu-cació Sílvia Martí i l’alcalde Robert Mundet que van encoratjar als nens a escampar la idea de Pau, Amor i No-Violència arreu.

Poema: La Pruna i la lluna de Carme Muñoz

Vora la mar hi ha un prunerCarregat de prunes blaves,

Una pruna cau al marEn ses aigües descansa

Un raig de llum resplendeix,Sobre l’espill de les aigües.La pruna també s’adorm

I la lluna l’embolcalla.

PARTIT A GIRONAEl passat dissabte 24, els nens i nenes de 6è, vam anar a veure un partit en el que jugaven el Girona contra el Ponferradina. Les entrades per aquest partit ens les van regalar ja que estem en el projecte de la Grada Suma. Un projecte que ens ensenya a ser bons espectadors als esports i a respectar al contrari.

Vam sortir de Cassà a les 17:00 i vam anar amb autobús fins al camp. Durant el trajecte estàvem molt animats i vam can-tar moltes cançons. En arribar, ens vam situar als seients que ens havien assignat, teníem una reixa que ens separava d’uns espectadors de l’altre equip. Més tard, va començar el partit. Durant el partit ens vam menjar patates xips i un bon entrepà que vàrem portar de casa. El Girona va marcar dos gols i el Portferradina zero. Va ser un partit distret a la primera part i més avorridot la segona. De tornada, vam cantar molt més ja que no estàvem gens cansats. Ens ho vam passar molt bé i va ser molt divertit.

Laia Fontbona / 6è B

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas, Mútua General de Catalunya, CASER


Esports UD Cassà / Futbol

El Cassà havia trobat la fórmula. L’equip de Jose Càceres va saber en-llaçar dues victòries consecutives per primera vegada en tot el curs i sem-blava arribar a temps per a una reac-ció que portés l’equip a lluitar per la permanència fins la darrera jornada.

A casa, davant del Camprodon, els cassanencs van superar al seu rival en una gran segona meitat, i a domi-cili contra el Porqueres, la inferioritat numèrica des del minut 38 no va fer defallir als blanc-i-blaus, que es van acabar enduent un gran triomf gràci-

es al desequilibri de Marc Restrudis, que s’havia trobat molt a faltar en aquest curs.

Això sí, després d’aquest 6 de 6 que situava al primer equip a tan sols 3 punts de la permanència, la Fede-ració Catalana anunciaria l’aturada de totes les competicions per la crisi del coronavirus, que ha frenat en sec no només al món de l’esport, sinó també a tots els sectors de la societat.

Aturades i crisis sanitàries a banda, els números de l’equip en els darrers partits convidaven a l’optimisme, en-

cadenant sis jornades sense perdre –quatre empats i dues victòries- i man-tenint-se invictes des de l’arribada del nou tècnic fa un mes i mig. Veurem si es pot reprendre la competició i, si és així, en quines condicions, ja que per ara és tota una incògnita.

CASSÀ 4-1 CAMPRODONU.D. Cassà: Gabi, Devia, Ruben, Guxi, Massegur, Yaya, Restru, Biel, Vera, Kevin i Alpha (Rabassedas, Troy, Morell i Montero).U.E. Camprodon: Guillem, Buxasas,

Només el Covid-19 pot frenar la reacció del Cassà

Jugada d’Alpha i la del gol de Restrudis, al camp del Porqueres.


UD Cassà / Futbol Esports

Pol. Ind. El CarriletC/ Cerdanya, 417244 Cassà de la SelvaT 972 463 395 F 972 464 [email protected]

Aitor, Codina, Dani, Abde, Galceran, Gainza, Ezequiel, Edu i Jordi Pla (Lo-rente, Amargant, Gil i Morillas).Gols: 1-0 (39’) Alpha. 1-1 (51’) Dani. 2-2 (62’) Kevin. 3-1 (80’) Biel. 4-1 (90’) Devia. El Cassà, que es va avançar i va ser superior en el primer temps, va rebre el gol de l’empat pocs minuts després de començar la segona meitat, veient frustrat el seu domini fins al moment. Però l’equip es va refer, va apujar el nivell i va completar un gran segon acte, que els permetria aconseguir una victòria després de set jornades esperant-la.

PORQUERES 0-1 CASSÀU.E. Porqueres: Herrera, Planas, Quim, Sabaté, Formiga, Camara, Ber-nat, Salavedra, Umaru, Anouar i Ro-ger (Andreu i Guilana). U.D. Cassà: Gabi,Devia, Ruben, Guxi, Massegur, Restru, Biel, Vera, Troy, Kevin i Alpha (Yaya, Morell, Bou i Joan).Gols: 0-1 (76’) Restru. L’equip va aconseguir a Porqueres una d’aquelles victòries que conviden a l’optimisme. En un matx on els cas-sanencs no van estar especialment brillants, es van saber defensar en inferioritat numèrica. L’expulsió amb vermella directa de Guxi va deixar als de Càceres amb deu homes en un moment molt delicat, en el minut 38’, però els blanc-i-blaus es van proposar

no encaixar cap gol i en una gran ju-gada, Restru va ser determinant mar-cant el gol del triomf.

EL SÈNIOR FEMENÍ FA UN AL-TRE PAS CAP A L’ASCENSL’aturada de la competició també ha afectat, lògicament, al futbol feme-ní. El Cassà, però, es queda a casa veient-se amb avantatge a la classifi-cació, havent derrotat en poc temps al Municipal als seus dos grans com-petidors per a l’ascens. El Vic Riupri-mer, un gran equip, va caure a Cassà gràcies a un golàs d’Alba Planella, que va donar el triomf i el gol average a

l’equip d’Aina Maresma. D’aquesta manera, l’equip és se-

gon a la taula amb un partit pendent de disputar-se. Si el guanya, mantin-drà un avantatge de dos punts amb el Figueres i de set respecte del Vic Riuprimer, amb un decisiu partit a Vi-latenim per disputar-se en la darrera jornada de la segona volta. No fallar i mantenir el ritme de les empordane-ses d’aqui fins al final serà la clau per a les cassanenques, que tenen l’ob-jectiu de l’ascens entre cella i cella.

Cassà 1-0 Vic Riuprimer

Text: Eduard LlinàsFotos: Eduard Duran

A dalt, Kevin i Martí Vera; a sota, alegria pel triomf, i l’equip que va aconseguir els tres punts a Porqueres.


Esports UD Cassà / Futbol

En el dia de la dona, l’equip femení va donar una bona alegria a la seva afecció. La sacada inaugural la va fer la jugadora cassanenca de l’FC Barcelona Laia Codina.


Polígon Ind. C/ Pla de l'Estany, 40-4417244 Cassà de la Selva

www.6tems.comT. 972 46 28 07

www.ducform.comT. 972 46 30 50

Ara també,

Retolació de vehicles*Tant a domicili, com a les nostres instal·lacions

NOU SERVEI



Els grups de xou del Foment han par-ticipat als Campionats territorials i ca-talans dels grups-xou. Buscant el geni, ha aconseguit el subcampió territori-al i cinquè al campionat català en la categoria grup-xou petit. L’altre grup cassanenc, Venècia 1437, ha assolit el setè lloc al territorial i subcampió a la Copa Catalana del grup-xou júnior

Aquest any el campionat territo-rial de grups xou es va fer esperar. El temporal Gloria va deixar inactiu el pavelló de Fontajau i es va haver de traslladar a Granollers el campionat per donar cabuda als 4.000 aficions que van omplir el pavelló de la capital del Vallés Occidental.

SUBCAMPIONS DE XOU PETITL’espectacle del grup de xou del Fo-ment Deportiu Cassanenc, BUSCANT AL GENI, va aconseguir el subcampio-

nat el diumenge 16 de febrer darrere el PA Maçanet i davant del CP Bes-canó. El grup està format pels pati-nadors: Laura Alba, Lídia Casanova, David Canyet, Jinli Huertas, Cristina Lamiel, Mireia Pagès, Júlia Piñataro, Eva Ribas , Marina Tomàs, Núria To-màs, Ana Torres i Lígia Vegas (reser-ves Sílvia Currius i Rita Noguer) i el cos tècnic està liderat per Eva Esta-nyol i Jordi Dalmau.

ELS JÚNIORS EN SETÈ LLOCEl grup Júnior, que es presentava per primer cop al territorial després d’ha-ver participat al campionat de promo-ció-xou durant el 2019, va fer una gran coreografia amb VENÈCIA 1347 que el va situar a la setena plaça del campionat. Les patinadores són: Abril Nogué, Dúnia Nogué, Júlia Sas-tre, Marina Juana, Nayra Avila, Nora

Berna, Nora Ribugent, Queralt Julià, Raquel Tena i els seus entrenadors Laura Canyet, Marina Tomàs i David Canyet.

El diumenge 23 de febrer al pavelló Barris Nord de Lleida va acollir la sego-na jornada dels Campionats de Catalu-nya de grups xou. On Buscant al geni, en la categoria de grups xou petits va aconseguir la cinquena plaça d’un total de 18 grups participants. La competi-ció va ser de gran nivell, el que fa pen-sar que la propera fita, el campionat estatal, que classifica per l’Europeu i el mundial, serà molt disputat.

En grups júniors, la victòria va ser pel CPA Olot, amb Arrenca’m. En grups grans Trampa mortal del CPA Olot i en quartets Danger del CPA Cardona.

Classificació grups xou petits campi-onat de Catalunya

Esports FD Cassanenc / Patinatge

El grups -xou Buscant al Geni, subcampió, i Venècia 1437, al campionat territorial celebrat a Granollers.

Bons resultats dels dos grups de xou del Foment

Buscant el Geni i Venècia 1437 lluiten als campionats gironí i català


FD Cassanenc / Patinatge Esports

1. Salem ( CP Matadepera)2. Gravity ( CPA Tona)3. Scape Room ( PA Maçanet)4. Inevitable ( CP Aldea)5. Buscant al geni (FD Cassanenc)6. Il.lumina’m (Lliçà de Vall, AP)El diumenge 8 de març el pavelló

d’Andorra la Vella va acollir la segona jornada de la Copa Catalana de grups xou. El grup del Foment, Venècia 1347, en la categoria de grups xou júnior va aconseguir el subcampionat.

Classificació grups xou júnior a la Copa Catalana

1. Invisible ( CPA Cerdanyola)2. Venècia 1347 ( FD Cassanenc)3. Atrapades, comença el compte (

CPA Santa Eugènia de Berga)4.Ni muts ni a la gàbia (CPA Roda)5. Fem que funcioni (CP Osona)6. Superstició ( CP Sant Josep de

Sant Hilari)7. Lladres d’esperances (CP Salt) Vlem felicitar des d’aquestes pàgi-

nes, primer als patinadors i entrena-dors i tot seguit els professionals que

treballen de valent per fer possible aquests espectacles tan lluïts: delega-des, perruqueria MAE, maquilladores, pares... i als aficionats que seguiu i encoratgeu als patinadors.

INICIACIÓ ATot i que el calendari dels primers mesos de la temporada de patinatge sempre queda ple de campionats en la modalitat de grups xou, els entre-naments d’individual no s’aturen com tampoc ho fan les proves federatives per accedir aquests campionats. El dia diumenge 1 de març a Llers la Berta Ribugent, la Laia Bernatallada , la Paula Arboleas i la Xènia Ontiveros acompanyades per la Judit Vegas van presentar-se a les proves d’iniciació A, en la qual no hi va haver massa sort i és que les noves directrius del jutges a través del rollart vam fer que molts de patinadors que van presen-tar-se a les proves hi hagin de tornar donat el nivell coreogràfic que exigeix el nou sistema.

Execució de Buscant el geni, al campionat Català celebrat a Lleida on va quedar cinquè I un moment del xou Venècia 1437 al campionat territorial.

CARNAVAL SOBRE RODESEl dia 24 de febrer aprofitant el dia de lliure disposició dels cen-tres escolars de Cassà, la secció de patinatge va organitzar el pri-mer carnaval sobre rodes durant tota la jornada. La bona acceptació d’aquest casal fa que la secció s’ha-gi engrescat a fer la Setmana Santa sobre rodes durant els matins del 6 al 9 d’abril. Engresqueu-vos!

A dalt, participants al primer carnaval sobre rodes. A l’esquerra, el grup xou júnior Venècia 1437 subcampió a la Copa Catalana celebrada a Andorra.


Esports FD Cassanenc / Bàsquet

Repassem els resultats de les darre-rers jornades al bàsquet del Foment Deportiu Cassanenc:

CAMPIONAT 2A CATALANA SÈ-NIOR MASCULÍFD Cassanenc 51 - CB Pineda de Mar 70Cassanenc: González, Nuell (3), Iban-co (8), Ros (21), Teixidor, Biri júnior, Busquets (3), Prieto (8), Miquel (5), Gerard Jiménez (3). 18 faltes pers; cap eliminat;2 de 6 tirs lliures; 9 tri-ples: 4 Ros, Busquets, Gerard Jimé-nez, Prieto, Miquel. Parcial cada 5 minuts: 7-15, 21-37, 36-57, 51-70.Derrota contundent davant el líder del campionat. Tot i que ha lluitat els 40 minuts per fer un paper digne, els cassanencs han jugat el partit amb moltes baixes, que s’han substituït amb jugadors del Sots 21 masculí.C.E.B Girona 87 - FD Cassanenc 81 (amb pròrroga)Cassanenc: Nuell (13), Ibanco (6), Ros (29), Fusté (3), Biri júnior (2), Busquets (6), Prieto (2), Miquel (6), Gerard Jiménez (12). 23 faltes pers; eliminat: Nuell; 11 de 22 tirs lliures; 14 triples: 6 Ros, 4 Gerard Jiménez, 3 Nuell, 1 Busquets. Parcial cada 5 minuts: 20-24, 41-32, 50-56, 72-72. Pròrroga: 87-81.

Partit molt igualat amb alternatives en el marcador, amb empat a 72-72 al final dels 40’. A la pròrroga l’equip local ha estat més encertat a l’hora de encistellar; els gironins han fet 7 de 8 tirs lliures; tot s’ha decidit a l’úl-tim minut de la pròrroga quan amb el resultat de 81-81, els locals han aconseguit un parcial de 6-0 (87-81).

L’equip sènior masculí ocupa el desè lloc de 14 equips. 18 partits jugats amb 6 victòries i 12 derrotes. 1279 cistelles a favor i 1360 en contra.

CAMPIONAT DE CATALUNYA 2A CATALANA SÈNIOR FEMENÍFD Cassanenc 54 - CB Vilafant 57Cassanenc: Troyano (10), Martinez, Busquets (2), Gonzalez (13), Viana, Moya (2), Massegur (12), Hernandez, Mayoral (13). 25 faltes pers; elimina-des: Massegur i Mayoral; 6 de 8 tirs lliures; 2 triples: Gonzalez i Massegur. Parcial cada 5 minuts: 14-13, 26-26, 36-39, 54-57.Partit molt disputat amb alternatives en el marcador, amb defenses que s’han imposat als atacs. L’equip cas-sanenc ha hagut de lluitar contra les adversitats del arbitratge, que ha es-tat molt permissiu amb les visitants i gens amb les cassanenques i han estat eliminades les jugadores Mas-

L’equip Sots 25 femení. Drets: Amanda Serradesamferrm, Salvador Fabregas (entrenador), Clara Busquets, Sila Cabarrocas; Ajupits: Mireia Blanch, Marina Velasco, Gemma Miralles, Julia Miquel, Anna Repiso.

segur i Mayoral a falta de pocs mi-nuts per acabar el partit. Aquest ha estat el moment clau que han aprofi-tat les jugadores visitants per sumar la victòria. Cal també lamentar les le-sionades del nostre equip: Carreras, Boadella, Asso.Femení Osona 56 - FD Cassanenc 62 (amb pròrroga)Cassanenc: Troyano (20), Oduber (5), Busquets, Gonzalez (9), Viana (4), Moya (2), Massegur (9), Hernandez (1), Mayoral (11), Albacete, Ramirez.15 faltes pers; cap eliminada; 16 de 23 tirs lliures; 4 triples: 2 Troyano, Massegur, Gonzalez.Parcial cada 5 minuts: 22-9, 32-24, 41-41, 52-52. Prorroga: 4-10. 56-62.El Cassanenc va sortir molt fluix en defensa, cosa que va aprofitar l’equip local per posar-se per davant al mar-cador al primer quart (22-9). Al se-gon quart es va millorar el joc del nostre equip (32-24). Es va arribar al empat a 41-41 al final del tercer pe-ríode, fent una gran defensa i un bon encert de cara a cistella. El darrer quart va ser molt emocionant amb un intercanvi de cistelles fins empatar el partit (52-52). A la pròrroga les cas-sanenques varen estar molt millors als minuts finals i es varen emportar la victòria.

FD Cassanenc 68 - GEi EG Uni Gi-rona 62Cassanenc: Troyano (10), Martinez (4), Oduber, Busquets, Boadella, Gon-zález (7), Viana (7), Massegur (20), Hernández (3), Mayoral (13). 15 fal-tes pers; cap eliminada; 19 de 29 tirs lliures; 5 triples: 2 Viana, 2 Troyano, 1 Hernandez. Parcial cada 5 minuts: 15-7, 38-28, 58-40, 68-62.Partit dominat pel Foment durant els 40 minuts, davant el líder del campi-onat que encara no havia perdut cap partit. El nostre equip fent una molt bona defensa i amb un atac molt encertat va superar a les gironines, arribant a tenir una avantatge de 20 punts (60-40) al minut 32 de la sego-na part. Un cert relaxament va per-metre que les visitants s’apropessin en el marcador (68-62).

L’equip sènior femení ocupa el ter-cer lloc de 14 equips, amb 19 par-tits jugats, 15 victòries i 4 derrotes. 1247 cistelles a favor i 1019 cistelles en contra.

SOTS 25 MASCULÍ: Vedruna de Palamós 58 - FD Cas-sanenc 87CB Sant Narcís 61 - FD Cassanenc 56L’equip Sots 25 masculí ocupa el quart lloc de 14 equips, amb 18 partits ju-

Actualitat del bàsquet cassanenc


FD Cassanenc / Bàsquet Esports

gats, 13 victòries i 5 derrotes. 1,166 cistelles a favor i 1032 en contra.

CAMPIONAT TERRITORIAL SÈNI-OR- SOTS 25 FEMENÍ.CB Sant Gregori 61 - FD Cassa-nenc 32FD Cassanenc 67 - CB Roses 51FD Cassanenc 60 - U.E.Tossa 29Ocupa el tercer lloc d’11 equips. Amb 11 partits, 8 victòries i 3 derrotes. 629 cistelles a favor i 536 cistelles en contra.

CAMPIONAT DE CATALUNYA SOTS 21 MASCULÍ PREFERENTMasnou Bàsquet 56 - FD Cassa-nenc 68Cassanenc: Girals, Ortega (10), Tor-rent (7), Massegur (7), Teixidor (5), Gonzalez (18), Torrentó (10), Bena-ges (9). 10 faltes pers; cap eliminat; 4 de 9 tirs lliures; 4 triples: 2 bena-ges, Torrent, Massegur. Parcial cada 5 minuts: 12-20, 32-37, 46-56, 56-68.L’equip cassanenc es va desplaçar al Masnou sense 2 jugadors (Roca i Pri-eto) lesionats i en Ferre que va jugar uns minuts, però que no estava del tot recuperat de la seva lesió. Amb tot, el nostre equip va dominar en el marcador des del primer minut. U.E.Mataró 69 - FD Cassanenc 71Cassanenc: Roca, Girals (2), Ortega (7), Torrent (7), Massegur (4), Tei-xidor (8), González (2), Prieto (21), Torrentó (13), Benages (7). 16 faltes per; cap eliminat;6 de 8 tirs lliures;9 triples: 4 Prieto, 2 Torrentó, Bena-ges, Ortega, Torrent. Parcial cada 5 minuts: 14-22, 29-37, 51-52, 69-71.Important la victòria a la pista del U.E. Mataró, quart classificat. Bon partit tant en atac com en defensa amb la importància de que la majoria de juga-dors han anotat, en especial a Sergi Prieto que ha estat el màxim anotador del partit, amb 21 punts.L’equip Sots 21 masculí ocupa el desè lloc de 14 equips, amb 18 partits ju-gats. 7 victòries i 11 derrotes. 1149 cistelles a favor i 1221 en contra.

CAMPIONAT DE CATALUNYA JÚNIOR FEMENÍI INTERTERRITORIALU.E.Mataró 81 - FD Cassanenc 53Cassanenc: Carreras, Saubi (2), Por-cell (3), Teixidor, Rubio, Garcia (20),

L’equip Infantil masculí del Foment. Drets: Joel Abulí (ajudant entrenador), Pol Bagué, Arnau Martí, Max Casanovas, Martí Vila, Jan Amat,

Gerard Nuell (entrenador). Ajupits: Jordi Vilá, Jordi Torrent, Miquel Angel Villalva, Amat

Cano, Arnau Perez, Pau Rabionet.

Torres (12), Albacete (10), Ramirez (5).12 faltes pers; cap eliminada; 8 de 13 tirs lliures; 9 Triples: 5 Garcia, 3 Torres, 1 Ramirez.Parcial cada 5 minuts: 12-9, 28-24, 57-33, 81-53.L’U.E.Matarò líder imbatut del campi-onat va assolir una nova victòria del Cassanenc que va plantar cara els primers 20 minuts (28-24). El ter-cer període el nostre equip va sortir molt fluix en defensa (57-33). Al últim quart el nostre equip va continuar llui-tant fins al final del partit fent un par-cial de 24-20, insuficient per evitar la victòria de les locals.FD Cassanenc 45 - CB Vilafant 66Cassanenc: Carreras, Saubi (7), Por-cell (6), Teixidor (3), Rubio (3), Gar-cia (4), Torres (7), Albacete, Ramirez (18). 13 faltes pers; eliminada: Por-cell;3 de 12 tirs lliures; 8 triples: 4 Ramirez, Saubi, Porcell, Torres, Gar-cia. Parcial cada 5 minuts: 16-17, 21-38, 26-52, 45-66.Partit per oblidar, ja que el nostre equip va fer un mal partit. Les juga-dores visitants varen estar millor, fent una bona defensa i mostrant un gran encert en atac.FD Cassanenc 69 - U.E.Montgat 53Cassanenc: Carreras, Tomás, Saubi, Porcell (16), Teixidor, Rubio (6), Gar-cia (17), Torres (10), Albacete (7), Ramirez (11). 9 faltes pers; cap elimi-nada;9 de 13 tirs lliures;10 triples: 2 Rubio, 2 Garcia, 2 Torres, 2 Porcell, 2 Ramirez. Parcial cada 5 minuts: 19-9, 37-28, 60-42, 69-53.Victòria clara i contundent davant el Montgat, que ocupa el penúltim lloc.

L’equip visitant ha aguantat el ritme del partit fins al minut 24 del tercer període (41-38); un parcial de 19-0 (60-38) ha deixat el partit sentenciat.Ocupa el setè lloc de 14 equips, amb 18 partits jugats, 12 victòries i 6 der-rotes. 1091 cistelles a favor i 1057 en contra.

CAMPIONAT TERRITORIAL CA-DET MASCULÍ.CB Bescanó 64 - FD Cassanenc 61FD Cassanenc 48 - CB Farners B 53CB Tordera 67 - FD Cassanenc 60Ocupa el desè lloc de 10 equips, amb 9 partits jugats, cap victòria i 9 der-rotes. 420 cistelles a favor i 567 en contra.

CAMPIONAT TERRITORIAL IN-FANTIL MASCULÍ.CB Farners 90 - FD Cassanenc 40FD Cassanenc 46 - Bàsquet Vila-fant 87CB Fontajau 38 - FD Cassanenc 18Ocupa el tretzè lloc de 14 equips, amb 17 partits jugats, 1 victòria i 16 derrotes. 674 cistelles a favor i 1250 en contra.

CAMPIONAT TERRITORIAL IN-FANTIL FEMENÍFD Cassanenc 61 - CB Bescanó 43CB Fontajau 57 - FD Cassanenc 55

Ocupa el vuitè lloc de 10 equips en aquesta segona fase. 6 partits amb 2 victòries i 4 derrotes. 298 cistelles a favor i 282 en contra.

TERRITORIAL MINI MASCULÍArbúcies 20 - FD Cassanenc 70


Esports FD Cassanenc / Bàsquet

CAMPIONAT TERRITORIAL MINI MIXTE.Comença la segona fase de l’equip de Mini mixt de la Salle Cassà i ju-garà amb els següents equips: C.B. Olot, C.B. Quart Verd, Escolàpies de Figueres, C.B. Sant Feliu Vermell, C.B. Farners B, Caldes de Malavella blanc, C.B. Tordera i C.B. l’Escala.C.B.Tordera 62 - Salle Cassà 28Salle Cassà 53 - C.B.Olot 80 C.B.Quart verd 65 - Salle Cassà 68Salle Cassà 39 - C.B.L’Escala 82 Ocupa el setè lloc de 9 equips amb 4 partits jugats, 2 victòries i 2 derro-

tes. 231 cistelles a favor i 289 ciste-lles en contra.

CAMPIONAT TERRITORIAL PRE-MINI MIXT.Salle Cassà 2 - C.B. Campdevànol 0F.D. Cassanenc blanc 71 - Salle Cassà 21Salle Cassà 47 - Dominiques de Salt 27L’equip de Premini mixt de La Sa-lle Cassà ocupa el vuitè lloc de 10 equips; 6 partits jugats, amb 3 vic-tòries i 3 derrotes. 138 cistelles a favor i 232 en contra.

Els equips de premini masculí i mixt del Foment i de la Salle Cassà junts. A la dreta. temps morts dels dos equips cassanencs.

CB Fontajau 60 - FD Cassanenc 54L’equip de mini masculí ocupa el 8º lloc de 9 equips en aquesta segona fase. Ha jugat 6 partits amb 1 victò-ria i 5 derrotes. Amb 132 cistelles a favor i 96 cistelles en contra.

TERRITORIAL MINI FEMENÍFD Cassanenc 70 - CB Bescanó 24Escolapies de Figueres 23 - FD Cassanenc 73L’equip de Mini femení ocupa el segon lloc de 12 equips en aquesta segona fase. Ha jugat 12 partits amb 10 vic-tòries i 2 derrotes. 782 cistelles a fa-vor i 422 cistelles en contra.

TERRITORIAL PREMINI MASC.CB Sant Gregori 50 - FD Cassa-nenc 21Ocupa el desè lloc de 10 equips. 6 partits jugats 0 victòries i 6 derrotes i 187 cistelles en contra i 290 en con-tra.

TERRITORIAL PREMINI MASC.CB Hostalric 56 - FD Cassanenc blanc 30FD Cassanenc blanc 71 - Salle Cas-sà (mixte) 21Foment: Heitbrink (2), J.Senen (14), A.Senen (13), Gauriluta (6), N.Nin (10), Pellicer (4), Caceres (5), Riera (27).Salle Cassà: Pavon (4), Busquets, Ulloa, Solench (2), Ruiz (7), Masó (6),

Joanals, Sibils.Feia molts anys que en aquesta ca-tegoria no hi havia un enfrontament entre el FD Cassanenc i La Salle Cas-sà i per això ho destaquem A tots dos equips els hi faltaven jugadors; però aquesta vegada l’equip del Foment va ser molt superior al de La Salle Cas-sà. Es va veure un bon partit i qualitat en alguns jugadors a l’hora de fer les cistelles; podem dir que en un futur no llunyà aquesta mainada ens dona-rà moltes alegries.CB Adepaf 20 - FD Cassanenc blanc 33

Ocupa el tercer lloc de 10 equips. En aquesta segona fase ha jugat 7 par-tits, amb 5 victòries i 2 derrotes, 315 cistelles a favor i 206 en contra.

TERRITORIAL PREMINI FEM.Les Alzines 59 - FD Cassanenc 26FD Cassanenc 42 - CB Fontajau 28Vedruna vermell 43 - FD Cassa-nenc 65L’equip de Pre-Mini femení ocupa el 5º lloc de 8 equips, en aquesta segona fase ha jugat 3 partits amb 2 victòries i 1 derrota. Amb 133 cistelles a favor i 130 cistelles en contra.

Bàsquet La Salle Cassà


FD Cassanenc / 55 anys Esports

Equip Sènior masculí d’hquei de la temporada 1968-1969. Drets: Narcís Negre (president), Kiku Nadal, Joan Riera, Lluís Mestres, Josep M. Figa (entrenador). Ajupits: Xavier Ruscalleda, Emili Gispert i Francesc Parés. Al centre, en Joan en l’actualitat; a la dreta, en els seus incis a l’hoquei patins.

Un matí del mes de febrer he anat a veure al company en Joan Riera a casa seva; ell, que enguany complirà 67 anys, és una de les tantes per-sones que han treballat per Foment Deportiu Cassanenc, especialment a la secció d’hoquei patins. També ha estat molts anys federatiu d’aquest esport.

Comencem l’entrevista repassant l’historial esportiu:Temporada 1967-1969: Jugador de futbol Infantil U.D.CASSÀ.1969 – 1974: Jugador d’Hoquei Pa-tins F.D.Cassanenc. Ascens a 1a Ca-talana.1975 al 1977: Entrenador d’hoquei patins al F.D. Cassanenc.1978 al 1981: Àrbitre d’hoquei pa-tins.1979 al 1982: Membre de la Jun-ta Directiva de la Colla Excursionista Cassanenca.1981 al 1987: Vicepresident Federa-ció Provincial Patinatge de Girona.1982: Membre Comissió Restauració Federació Catalana Patinatge – FECA-PA.1983 : Vocal Comité d’hoquei de FE-CAPA.1984-1992. Membre del Ple Federa-tiu Federación Española Patinaje- Fep.1985 al 1988 .Jugador de Futbol Sala (campionat d’estiu) amb l’equip Art d’Aro; al 1986 i 1987 quedarem Campions.1988 al 1992: Vocal Junta Directiva F.D.CASSANENC – Cap Comissió Es-portiva.1993 al 1995: Membre Comité de-

signacions de la FEP.1995 al 1997: Membre Comité tèc-nic d’hoquei de la FEP.1995-1997: Observador arbitral ho-quei de la FEP.1996- 1999: President del Club Ten-nis Cassà.1998-2010: President Territorial Gi-rona de la FECAPA.1998-2002: Vicepresident 3r FECA-PA.2002-2010: Vicepresident 2n FECA-PA.2002-2012: Responsable Seleccions de base d’hoquei de FECAPA.2004-2012: Delegat Internacional Seleccions Catalanes de FECAPA.2004-2013: Membre Comissió Re-compenses “Medalla de l’Esport” 19-11- 2004: Comissió FECAPA a Fresno a la Assemblea de la FIRS.24-11-2005: Comissió FECAPA a Roma a l’assemblea de la FIRS.11-11-2006; Comissió d’adhesió Confederació Sudamericana Patin – CSP a Buenos Aires.2011: Premi VIII Memorial Monsita Casadellà Figueras – CPA.OLOT.2013-2014 . Delegat a Catalunya del CD Santa Maria Del Pilar (Madrid) ho-quei patins2015- 2019: Delegat equip hoquei de 1a Catalana del F.D.Cassanenc.2019: Col-laborador organització WRG – World Roller Games a Barcelona.Com va ser que entressis a la junta del Foment?Per l’amistat personal amb el nou pre-sident i per la implicació i estima al club, des de l’inici.

Quins anys vas estar a la Junta?.A la primera legislatura d’en KIKU NA-DAL, 1988 al 1992.Recordes alguna anècdota que quan vas estar a la Junta?Era un canvi de cicle després de molts anys de la presidència d’en NARCÍS NEGRE. Teníem noves idees, noves maneres de fer, com per exemple, la creació de la comissió esportiva, per coordinar totes les activitats de les seccions i també intentar la cohesió en el club, entre els associats, simpa-titzants i esportistes. Volíem buscar la seva implicació i estima pel Foment. La junta érem joves i amb molta il-lusió.Què fas ara actualment?En fer els 67 anys, enguany, és el pri-mer any que no estic vinculat a una activitat esportiva.Segueixes l’actualitat del club?El Foment és el meu club, m’agrada l’esport i segueixo la seva activitat, en especial l’Hoquei Patins, ja que vaig formar part de l’equip fundador de la secció; també segueixo el patinat-ge artístic per la meva implicació de molts anys amb la Federació.

Hem parlat del passat, present i fu-tur del nostre club, de les vivències viscudes durant els anys que vàrem estar junts en la mateixa junta. Sem-pre és bo recordar els temps passats.

Ens acomiadem amb una bona en-caixada de mans.

Xevi Carrera

Joan Riera, l’especialista de l’hoquei patins al Foment


Esports FD Cassanenc / Hoquei Patins

El diumenge 16 de febrer els més peti-tons del FD CASSANENC van celebrar a la nostra pista del Foment Deportiu Cassanenc la Trobada d’Escoles. Van compartir amb altres equips parti-cipants que es van desplaçar fins a Cassà, un matí intens amb partidets de micro-Hoquei, activitats i joc lliu-re... ells van ser els protagonistes i la jornada va ser magnífica! Els mini jugadors van poder gaudir de l’Hoquei Patins i van poder posar en pràctica el que treballen i comencen a interi-oritzar als entrenaments setmanals, amb el seu entrenador Jordi Jimé-nez. Després de tot l’esforç va venir la recompensa... una foto d’equip, una foto grupal amb tots els equips que van venir a fer possible un dia agradable com el que va ser aquest i finalment obsequis de col·laboradors importants. Hi va haver fuets, llamina-dures, patates... i també una entrega de premis. Va ser una trobada excel-

lent i alguns clubs ens van fer saber que havia anat tot molt bé! Ara a es-perar la propera la temporada vinent!

Repassem tot seguit els resultats dels PARTITS de la secció D’HOQUEI PATINS de les diferents categories del FD CASSANENC:

PRE-BENJAMÍ AGIRONA CH 3 – 2 FD CASSANENC AFD CASSANENC A 1 – 2 CH PALA-FRUGELLHC SALT A 3 – 0 FD CASSANENC AL’entrenador segueix treballant amb constància perquè els jugadors d’aquesta categoria puguin arribar a l’objectiu esperat. Pensem que els bons resultats finalment arribaran i es va notant una millora de l’equip als entrenaments setmanals. Han de confiar amb ells mateixos al 100% al sortir a pista en un partit i això ho van aprenent.

PRE-BENJAMÍ BFD CASSANENC B 2 – 1 HC SALT BCP BREDA A 3 – 0 FD CASSA-NENC B Poc a poc van agafant confiança als partits. Adaptar-se a una nova cate-goria, no és fàcil... Als entrenaments van aprenent constantment i llavors es tracta posar-ho en pràctica i per-feccionar el que no surt o costa més d’interioritzar. Els bons resultats van arribant i ells es posen molt contents quan arriba una victòria! A seguir tre-ballant!

BENJAMÍGIRONA CH 9 – 1 FD CASSANENCFD CASSANENC 2 – 4 HOQUEI FI-GUERESCPH OLOT A 8 – 0 FD CASSANENC

Jornades complicades per l’equip, tot i que en general estan fent una bona temporada. Es tracta només de seguir treballant una mica més els

El Foment acull la trobada d’Escoles d’hoquei patins

Diversos moments de la jornada dels més menuts en la trobada d’escoles d’hoquei patins.


FD Cassanenc / Hoquei Patins Esports

errors dels partits, als entrenaments setmanals. Els jugadors han de fer pi-nya tots junts per poder aconseguir bons resultats quan competeixen. Tot arribarà, ànims!

ALEVÍFD CASSANENC 3 – 4 CH PALA-FRUGELLGIRONA CH 6 – 4 FD CASSANENCCP VIC 5 – 3 FD CASSANENC FD CASSANENC 11 – 1 CP JON-QUERENCVictòria mereixedora amb el Jon-querenc! Molts bons gols en aquest partit. La resta no han estat els re-sultats esperats pels jugadors, però en definitiva són molt igualats. Cal fer un últim esforç per acabar amb una bona temporada, que de ben segur ho serà! Felicitats!

INFANTILFD CASSANENC 2 – 3 CP TARA-DELLFD CASSANENC 4 – 3 CP SANT CELONIGIRONA CH 5 – 6 FD CASSANENCVan aconseguint victòries magnífiques però també reben alguna derrota. Han de continuar treballant perquè tots els resultats siguin bons. La bona cohesió de l’equip i la feina ben feta als entrenaments farà que aquests jugadors puguin obtenir una bona po-sició a la classificació!

JUVENILFD CASSANENC 2 – 7 CP MAN-LLEU CHP BIGUES I RIELLS 6 – 2 FD CASSANENC HP TONA 4 – 1 FD CASSANENC CP RODA 2 – 2 FD CASSANENCAquest equip ha tingut unes jornades una mica complicades... Rivals forts a les pistes i això a vegades es veu re-flectit amb el resultat. La bona actitud

d’aquests jugadors farà que tornin a trobar en les properes jornades una forta motivació per aconseguir resul-tats positius.

1A CATALANAFD CASSANENC 4 – 6 HC SENT-MENATCP VIC 5 – 1 FD CASSANENCFD CASSANENC 3 – 3 HC RIPOLLEl primer equip de la casa no passa pel seu millor moment... Han estat unes jornades difícils pels jugadors i a poc a poc han de tornar a trobar el seu lloc, per acabar de fer una bona tem-porada. L’equip en aquests moments es troba en mans de l’entrenador Roger Perarnau, que fa relativament poc que s’hi ha posat al capdavant. Seguir treballant setmanalment als entrenaments farà que aconsegueixin una bona posició a la classificació, de ben segur! L’afició que ve a recolzar aquesta categoria és un gran suport

per tots ells i estem segurs que l’equip remuntarà molt aviat! Endavant nois!

2A CATALANAFD CASSANENC 3 – 6 CP JON-QUERENCCH SANT JORDI DESVALLS 7 – 2 FD CASSANENC FD CASSANENC 5 – 8 CHP OLOTHi ha hagut alguna baixa d’algun juga-dor i això es veu reflectit al vestidor i a la pista. Tenen una bona cohesió i és molt bo! La mala ratxa passarà i aquestes petites derrotes s’acabaran convertint en resultats victoriosos. Molta força nois!

VETERANSEls veterans es continuen trobant en els seus entrenaments setmanals! Practicar el seu esport preferit, l’Ho-quei Patins, acompanyat de bons com-panys i diversió és tot un èxit. A veure si aviat podem veure algun partit.

Imatges de l’equip aleví del Foment

Foneria de ferro industrial i artística

C/Castell, S/N / 17244 Cassà de la Selva

Telf. 972 46 01 93

[email protected]


Esports Cassà Bike CE / Ciclisme

En el Cassà Bike continuem amb les sortides setmanals gaudint de l’entusiasme dels nostres nens i nenes. Diver-sió, natura, esport, respecte i educació formen part dels nostres objectius que intentem incloure setmana rere set-mana en aquesta gran família,

Aquest mes de març ja ha començat la Copa Catalunya Infantil la qual consta de diverses proves i alguns dels nos-tres alumnes ja la disputen passant-s’ho d’allò més bé.

Cal destacar també que l’equip màster de carretera ha començat la competició amb les curses Socials d’hivern i la Challenge Catalana, amb l’objectiu d’intentar lluitar pel campionat de Catalunya, el campionat d’Espanya i proba-blement el campionat d’Europa.

Molta sort a tots.

Gaudim de les competicions


El passat divendres 21 de febrer -fi-nalment, després d’uns quants ajor-naments- ens va visitar la Fundació Tommy Robredo, per a dur a terme un clínic de tennis en cadira de rodes.

Els assistents, entre els quals hi havia alguns membres del consisto-ri, com es veu a dues de les imatges superiors, van poder gaudir d’aquesta modalitat esportiva, valorar-ne el mè-rit i la gran dificultat que suposa pels jugadors que el practiquen, i fins i tot van poder provar de jugar en cadira de rodes contra els membres de la Fundació del tenista olotí, que ens van acom-panyar juntament amb els nos-tres monitors del club.

LLIGA INTERNA CT CASSÀEs continua disputant la prime-ra fase de la Lliga Interna de tennis del Club Tennis Cassà. Els 23 participants (alguns dels quals veiem en les fotos superi-ors) estan acabant de disputar els darrers partits d’aquesta fase inicial del torneig, que a partir del 15 de març entrarà en la seva fase final.

EQUIPS DEL CLUBEn aquests moments l’únic equip en competició és el Sè-

nior Masculí +30. Fins ara, ha acon-seguit dues victòries (1-3 contra el CT Girona “B” i 4-0 contra el CT Sant Gregori) i ha perdut una eliminatòria, per un ajustat 3-2 a les pistes del CT Costa Brava. En les properes jorna-des, s’enfrontaran al CT Olot, CT La Bisbal i CT Llafranc.

Durant el mes de març s’ha iniciat una nova competició NO-FEDERADA. Es tracta de la I Lliga per Equips de

Magistertennis, amb un format de 4 individuals masculins, 2 individuals femenins i 1 partit de dobles obert, i pensat per a aquells jugadors i juga-dores sense llicència federativa però que tenen ganes d’iniciar-se en el món de la competició tennística. El CT Salt, el CT Sant Gregori, el CT Bescanó, el CT d’Aro i el CT Celrà formaran part d’aquesta lliga juntament amb el nos-tre equip.

Ens visita la Fundació T. Robredo

CT Cassà / Tennis Esports


Viure bé Consells de Salut

A finals de l’any passat, les autoritats sanità-ries xineses van informar l’Organització Mun-dial de la Salut (OMS) sobre un grup de 27 casos de pneumònia d’etiologia desconeguda, que incloïa set casos greus, relacionats amb l’exposició comuna a un mercat majorista de peix a la ciutat xinesa de Wuhan. Dies des-prés, es va identificar com a agent causant del brot un nou tipus de virus de la família Coro-naviridae, denominat SARS-CoV-2 o, més comunament, co-ronavirus. Des de llavors, sobre aquest nou virus han aflorat molts dubtes i interrogants, que aquí s’intenten resoldre:

COM ES POT PREVENIR?• Cal seguir les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries, com són: • Rentar-se sovint les mans amb aigua i sabó durant uns vint segons, o amb un preparat amb alcohol. • Tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar, principal-ment amb mocadors d’un sol ús o amb la part interna del colze. • Evitar compartir menjar i estris (coberts, gots, tovallons, mocadors...) sense que es netegin degudament.• Evitar el contacte estret amb persones que presentin símp-tomes de grip o refredat. • A Catalunya no cal prendre precaucions especials amb els animals ni amb els aliments.

QUINS SÍMPTOMES TÉ?Els símptomes més comuns inclouen febre, tos, malestar general o sensació de falta d’aire i el 80% de les persones afectades poden tenir símptomes lleus, similars als d’una grip. En els casos moderats pot produir dificultat per respirar i, en els més greus, la infecció pot causar pneumònia i altres complicacions.

COM ES TRACTA? Per ara no hi ha cap tractament específic, però n’hi ha molts per controlar-ne els símptomes, per la qual cosa l’assistència sanitària pot millorar-ne el pronòstic.

QUAN S’HA DE SOSPITAR QUE S’HA CONTRET LA INFECCIÓ I QUÈ CAL FER?Per sospitar d’un cas d’infecció per coronavirus cal que es donin aquests fets:

• Si recentment s’ha viatjat a una zona amb evidència de transmissió comunitària, és a dir, la Xina, Corea del Sud, el Japó, l’Iran, Singapur i quatre regions del nord d’Itàlia (Llom-

Protegim-nos del coronavirusbardia, Vèneto, Emília-Romanya i Piemont).

• S’ha tingut contacte estret amb una perso-na que sigui un cas probable o confirmat (amb prova positiva)

• i a més tens algun dels símptomes expli-cats abans.

Si no es donen aquestes circumstàncies, no hi ha motiu de sospita.

• Si et trobes malament i has viatjat a aquests països i regions, queda’t a casa i truca al 061 Salut Respon per explicar el teu cas i t’informaran dels passos a seguir.

• Si tens qualsevol altre dubte, pots trucar al 061 Salut Respon o consultar el web Canal Salut: canalsalut.gencat.cat/coronavirus

COM ES TRANSMET I QUANT DE TEMPS POT DU-RAR EL PERÍODE D’INCUBACIÓ?Per contacte estret amb les secrecions respiratòries que es generen amb la tos o l’esternut d’una persona malalta. Aquestes secrecions poden infectar una altra persona si en-tren en contacte amb el nas, els ulls o la boca. El període d’incubació és d’entre dos dies i un màxim de catorze.

HI HA RISC DE CONTRAURE LA MALALTIA SI ES VIATJA A ZONES AFECTADES?Tenint en compte que l’OMS ha declarat el brot del nou coro-navirus com a emergència de salut pública d’importància in-ternacional (ESPII), és aconsellable evitar viatges innecessaris a les zones afectades.

Si és inevitable viatjar-hi, per reduir el risc d’infecció a les zones, on, de moment, hi ha casos del nou coronavirus, us recomanem que seguiu les mesures de prevenció indicades i que, a més:

• Evitar el contacte proper amb animals vius o morts do-mèstics o salvatges i les seves secrecions o excrements en mercats o granges.

• Evitar consumir productes d’origen animal (carn o ali-ments poc cuinats o crus).

Les persones més grans i les que tenen altres problemes de salut poden estar en risc de contreure una malaltia més greu, per la qual cosa hauran d’avaluar el viatge amb un pro-fessional sanitari en un centre de vacunació internacional.

QUÈ S’HA DE FER SI ES TORNA D’UNA ZONA AFECTADA?Si l’estat general de qui hi ha viatjat és bo, es pot fer vida nor-mal en família o amb els amics i en l’àmbit laboral o educatiu.

Cal vigilar, però, l’estat de salut durant els 14 dies poste-riors al viatge i, si es presenten símptomes com malestar general, tos, febre o sensació de falta d’aire, el millor és que-dar-se a casa, trucar al 061 Salut Respon o contactar amb el centre sanitari. És important que s’informi sobre el viatge que s’acaba de fer i sobre els símptomes que han aparegut, perquè així els professionals sanitaris podran valorar si la per-sona ha de quedar-se a casa amb aïllament domiciliari o no, i li’n donaran les indicacions que ha de seguir.

En cas que la persona que ha viatjat a aquestes zones pre-sentés símptomes respiratoris en tornar del viatge, caldrà que es quedi a casa i comuniqui per telèfon als serveis sani-taris o al telèfon del 061 l’antecedent de l’estada a la zona afectada, i valoraran com actuar i donaran les indicacions que caldrà seguir.

Equip d’infermeria d’Atenció Primària / Cap Cassà de la

Selva

Zona Industrial Susvalls - Nau B


El Vi de la Pilar Viure bé

El passat mes de gener, un servidor va complir 60 anys, una edat que sem-pre he pensat que és molt interessant. LX en xifres romanes (no XL, la meva talla). Pelat seixanta, com canten a la quina. Seixanta és múltiple de deu i en-cara s’usa per les mesures del temps: l’origen d’aquest mètode sembla estar en què és el resultat de multiplicar dotze (mesos) per cinc (els dits de la mà). Una hora té 60 minuts i un minut seixanta segons. Es parla dels anys 60 amb més que algun bon record i, en geometria, s’usa per mesurar angles (60 graus). La dita “semblar Can Sei-xanta” es coneix col·loquialment com un lloc on tothom fa el que vol, però aquí vull discrepar de la saviesa popular. La Pilar era de “Can Seixanta” i l’ordre, el treball, la disciplina i el bon tracte per-sonal formaven part de la seva filosofia de vida.

Amb 60 anys un ja ha passat per diverses etapes de la vida, moments dolços i feliços, altres de més tristos i difícils, però sempre te n’adones que encara hi han coses per aprendre i explorar. La família, l’amistat, els com-panys, el treball, la música, la gastro-nomia i el vi sempre han estat al meu costat, i és per això que vam ajuntar tots aquest ingredients per celebrar una gran festa a Sant Andreu Salou.

En l’àmbit més íntim i familiar també vam optar pel mateix municipi, concre-tament al restaurant Can Pitu. Com sempre, amb un magnífic tracte perso-nal, amb la Carme d’amfitriona i la Judit i en Pitu petit controlant menjador. La seva cuina de guisats és excel·lent i ben completa: menuts Paquita, pota i tripa, xai amb pèsols, peus de porc amb car-gols i conill amb pebrot i tomata en són alguns exemples, cuinats amb la savie-sa i paciència d’en Pitu Mir a base d’una

bona brasa i productes de proximitat.Com sempre, i ja ho sabeu per altres

escrits publicats en aquesta mateixa secció, que en cada celebració m’agra-da escollir el vi en funció de l’entorn, l’ambient, el menjar i la companyia. Avui en dia sentim a parlar molt del maridat-ge, és a dir, casar el vi amb el menjar. En aquest sentit, crec que tot pot ser relatiu, per això recomano el maridat-ge personal en funció del moment i de l’ocasió determinada. Cada vi es mereix el seu moment de glòria, per modest que sigui. Per això l’ocasió mereixia un escumós especial. La tria va ser el TEX-TURES DE PEDRA 2015.

A les afores de la població de Sant Sadurní d’Anoia hi trobem Raventós i Blanc (ja us n’havia parlat en un ar-ticle publicat el desembre de 2016), un celler amb 90 hectàrees de vinyes i boscos propietat de la família des de l’any 1497. El 1984, en Josep Maria Raventós i Blanc i el seu fill, Manuel Ra-ventós i Negra, van fundar el nou celler, separant-se de la família Codorniu. La bodega es troba davant l’edifici histò-ric i joia del modernisme català (caves Codorniu), obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Raventós i Blanc va abandonar la DO Cava el 2012 i els seus vins s’etiqueten com a Conca del riu Anoia. A partir del 2001 s’incorpo-ra al celler el fill d’en Manuel, en Pepe Raventós i Vidal, i l’any 2016 ell mateix torna a viure a la finca com havien fet els seus avantpassats.

Vaig poder visitar la finca i el celler amb la Pilar el maig de 2015. Llavors, la casa d’en Pepe havia acabat les obres, però ell encara tenia la seva re-sidència a l’estranger. En la visita a les vinyes ens van explicar el projecte de fer escumosos de paratge, vins que ex-pressin el territori penedesenc. Diuen

Raventós i Blanc Textures de pedra 2015

que no volen fer vins perfectes, sinó au-tèntics. Aquella primavera de 2015 ja vam poder veure la primera floració del que seria l’escumós que avui us presen-to: TEXTURES DE PEDRA 2015.

L’escumós en questió és l’exploració de tres varietats locals: xarel·lo vermell, bastard negre i sumoll, un cupatge di-ferent a les varietats tradicionals. Molt concentrat en boca i amb gran poten-cial per l’envelliment. D’aquesta anyada n’han sortit només 7.900 ampolles. La bastard negre, segurament la varietat més desconeguda, és una varietat au-tòctona de la zona descoberta a la finca l’estiu de 2015, ja que fins llavors esta-va identificada com a monestrell.

TEXTURES DE PEDRA, rep el seu nom per la vinya d’on prové, caracte-ritzada pels sòls pedregosos on les ar-rels dels ceps han d’anar a capes molt profundes per buscar-hi aigua Això dóna un raïm que afavoreix l’elabora-ció de vins més concentrats. Té una criança en ampolla de 60 mesos. És un escumós extraordinari i molt origi-nal, amb molta mineralitat i records a herbes aromàtiques, que en boca dei-xa un pas llarg i elegant que convida a repetir.Preu aproximat: 28 eurSalut i que vagi de gust!

Joaquim Cadanet Artigas (sommelier)


Viure bé Consells de Salut

Els materials amb què es fabriquen les pròtesis dentals han anat variant al llarg de la història. Des de les primitives reposicions amb ivori i fins i tot dents naturals humans i d’animals, fins als materials i tècniques més actuals i inno-vadores que disposem en l’actualitat.

Els aliatges metàl·lics, ja siguin precioses o semiprecio-ses (or, plata, platí), crom, cobalt, i posteriorment el titani; d’una banda, així com les resines acríliques i les poliamides de niló (materials aquests últims que actualment s’usen com a provisionals)

Les porcellanes i les ceràmiques s’usen també des de fa molt de temps, amb les consegüents millores aconsegui-des a través dels anys.

A causa de les exigències funcionals i estètiques dels últims temps sorgeix el zirconi, que és un material comple-tament biocompatible i per les seves excel·lents propietats és un dels més emprats actualment en tractaments d’es-tètica dental. Les pròtesis elaborades amb zirconi perme-ten veure una excel·lent translucidesa i dispersió de la llum i la seva tonalitat s’assimila molt a la de les peces naturals. A l’ésser un material més lleuger no produeix la sensa-ció d’artificialitat al portador i la seva perfecta adaptació i segellat a la situació dental ens proporciona una estètica natural. D’altra banda és un material extremadament dur, que transmet les forces de manera directa a les dents o implants que les suporten. Per evita aquesta “duresa” i produir un efecte d’amortiment o dissipació de l’impacte masticatori amb una major flexibilitat, sorgeixen nous ma-

terials per a les pròtesis dentals fixes i removibles. Per aquest motiu fa la seva aparició el Peek, que grà-

cies a la seva excel·lent resistència i la seva qualitat per obtenir un òptim polit, així com la seva escassa propensió a la formació de placa, el Peek és especialment adequat per a la fabricació de pròtesis d’alta qualitat. L’elasticitat del material fa que sigui un material molt natural, ja que pot equiparar-la torsió a la de l’os, en particular en tre-balls amb implants de dimensions grans. No és agressiu amb les dents existents, protegint l’esmalt. El seu color és blanc, pel que posseeix una gran estètica i possibilitat de personalització. La seva insolubilitat en aigua fa que sigui un material biocompatible, ideal per a pacients al·lèrgics.

L’altre material nou és el grafè: Les propietats del grafè el converteixen en un material ideal per a la rehabilitació oral mitjançant restauracions implantar-suportades.

Posseeix una sèrie de grans propietats ...La seva resistència mecànica és superior a l’acer.És extremadament lleuger (una làmina d’1 metre qua-

drat pesa només 0,77 mil·ligrams.)Té una gran flexibilitat.S’espera que el grafè permeti crear estructures dentals

d’alta ductilitat, que poden deformar sense arribar a la ruptura i ofereixin alhora una millora estètica important.

Absorbeix i reparteix les càrregues masticatòries.Evita el fenomen del bimetalisme.És biocompatible.Ha demostrat tenir excel·lents propietats i assegura ser

una gran solució a curt i llarg termini en el sector de l’odon-tologia, i la medicina.

El més important a tenir en compte és que per saber quin material utilitzar en cada cas i per a cada pacient, s’ha de fer un estudi clínic, radiogràfic i protètic previ per després aconsellar corectament que material aplicarem per fabricar la pròtesi dental, fixa o extraïble del nostre pa-cient, perquè pugui gaudir menjant i somrient sense com-plexos. Consulteu-nos si és el cas!

Manuel López de Calatayud GaioLlicenciat en Odontologia/ COEC 3800

Màster en implantologia-periodòncia i rehabilitació oral (ESORIB) (New York University Université de Paris).

Membre de la SEI. Diplomat en cirurgia gene-ral i implantologia

Nous materials per a pròtesis dentals


Entre el somni i la vigília Col·laboracions

Anava caminant sense pressa pels car-rers mig deserts de la urbanització de luxe on tenia la seva residència.

Els havia deixat a tots palplantats i ha-via marxat, millor dit, fugit, sense donar cap explicació.

Cada passa sonava dins seu com un cop de martell mentre li anaven tornant al record totes i cadascuna de les eta-pes de la seva vida. En realitat no és que li anessin tornant al record doncs mai n’havien fugit sinó que aquella nit i després dels darrers esdeveniments, tenia com una necessitat de rememo-rar-los, tot i que fent-ho l’angoixa s’apo-derava del seu cor més malmès del que ell mateix es pensava, poc donat com era a posar-se en mans dels metges .

Visionava la miserable barraca en els suburbis plens de marginats, uns d’ells la seva família vinguts quasi tots ells, d’altres regions. Una infància sense ca-rícies, sense amor, sense quasi res per posar-se a la boca. Fam, roba bruta i estripada, bastonades doloroses en lloc d’abraçades, uns pares que s’odiaven entre ells, s’insultaven i es pegaven da-vant seu, com si no existís.

Unes lletres mal apreses gràcies a valents voluntaris que s’atrevien a visi-tar-los de tant en tant.

El dolorós camí per sortir d’aquell racó de mala mort aprenent a robar, a esbatussar-se amb els més forts. El descobriment de drogues adultera-des amb les qual trobar uns moments d’oblit del seu entorn.

Els primers treballs dificultosos i mal pagats amb els quals completar el sou que es feia amb els seus robatoris.

Passaren anys...Dia a dia, mes rere mes, s’anà mar-

cant un camí: Traspassaria aquella línia no imaginària sinó totalment real que separava el seu món d’aquell altre que, quasi amb vergonya, visitava i que volia que arribés a ser el seu món on s’hi passejaven homes ben vestits, segurs de si mateixos, conduint aquells vehi-cles moderns que el feien avergonyir de les seves camionetes dignes sols de ser desballestades...

Força de voluntat, molta! El ferm pro-pòsit que el guiava, sense ni haver-s’ho plantejat, li donava força i enginy. Moral o immoral, ni tan sols coneixia el sentit d’aquestes paraules!

Passaren anys...Havia obert una botigueta quasi en

la línia divisòria dels seus dos mons. Era durant l’època de l’estraperlo i va muntar una cadena de proveïdors clandestins que li anaren engruixint el compte corrent i quan, més endavant, el consum de droga entrà al mercat, els proveïdors de droga trobaren en ell un bon camell i el talonari de xecs ja no

Explosióes movia de la seva butxaca.

Però s’adonà, amb l’astúcia de tots els pillastres, que l’aparença era una arma molt poderosa i aprengué bons modals i es féu confeccionar elegants vestits i es començà a buscar entrada, a cops de talonari, en els cercles burge-sos de la ciutat.

Passaren més anys...Vingué la febre de la construcció, de

la venda de pisos i comprengué que, amb el talonari a la mà, podia comprar polítics, gent de l’administració pública, constructors etc. disposats a compar-tir amb ell negocis il·legals i treure’n su-coses comissions.

Havia arribat l’hora de construir-se la luxosa residència en la qual sempre ha-via somniat i pensà, sense cap entusias-me, que li calia una esposa que fes els honors de la casa lluint luxosos vestits i joies valuoses.

Mai s’havia interessat per les dones clavada com tenia la imatge odiosa de la seva mare. El sexe no li importava mas-sa i trobava malgastats els diners que li costaren algunes visites a prostíbuls de mala mort. Però no li costà trobar la dona disposada a fer de figurí en les recepcions que organitzaren.

Ja en aquell context arribà una filla que, per un voler de Déu, va resultar intel·ligent, estudiosa, entregada a les causes socials...

Mentrestant el nom del seu pare fi-gurava ja en la llista dels mecenes dels grans teatres i centres musicals, de les catedrals reconstruïdes...era un “pro-hom”!

Però la seva vanitat no en tenia prou i es comprà el DE i un títol de baró (el pri-mer esgraó de l’aristocràcia) i a l’hora de casar la filla no li costà comprar un

jove marquès, pertanyent a una de les branques aristocràtiques més ràncies però que no tenia ni un euro.

...Això era el que celebraven aquella nit.Sentia nàusees quan es mirava tots

aquells convidats fent-li la pilota, esclaus del seu talonari. Com hagués fruit tirant-los-hi en cara els seus orígens, el rastre de trampes, de mentides, d’enganys, d’opressió envers els altres i, fins i tot de sang, que bastiren els fonaments de la seva posició social!

No tenia cap remordiment, cap ver-gonya, sols una vanitat que no li cabia dins el pit en el qual el seu cor batega-va amb més dificultat a cada pas que feia. Notava que li començava a costar respirar normal, que els ulls se li enter-bolien...

S’ havia endinsat per carrers poc concorreguts. Caigué estès a terra. Tardaren un temps a trobar-lo. Policia, ambulàncies...

Calia sols, com diuen en les pelis de policies, esperar el resultat de l’autòp-sia: li havia explotat el cor? Li havia ex-plotat alguna vena? Existia algun terme forense que parlés d’una “explosió de vanitat”?

M. Dolors Godoy Rotllens


Col·laboracions Apunts històrics de Cassà

Aquest mes parlem del veïnat del Cas-tellar que, com diu el títol, pocs cassa-nencs recorden com a tal. Es trobava situat dins l’actual veïnat de Verneda i ocupava una extensa franja del seu ter-ritori que avui es correspondria amb la totalitat de la serra de Cantallops i la part plana de la finca del mas Bassets, també ocuparia una part de la finca de can Sardanes a la zona nord-occidental de la masia i una part de la finca de can Vilallonga Petit (coneguda també amb el nom de can Mercader) a la zona sud-oriental de la seva masia. Les ter-res indicades ocupen l’interfluvi limitat, a l’est i sud, per la riera del Castellar (coneguda avui amb el nom de riera del Vernegar); a l’oest les limita el curs de la riera de Serramala (coneguda també com la riera de can Mercader) que con-flueix amb l’anterior al sud-oest de can Vilallonga Petit; i, al nord, limita amb el terme de l’antiga parròquia de Sant Ce-brià de Lledó (els Metges) on, en aques-ta part, les terres del mas Castelló dels Metges limiten, al sud, amb les terres del mas Bassets i amb el terme munici-pal de Cassà de la Selva.

Un dels masos més antics d’aquest territori era l’anomenat mas Rami que queda documentat des de l’any 1197 en una escriptura de concòrdia entre l’Abat del Monestir de Sant Pere de Ga-lligans i el cavaller de Monells, Ramon de Mont, amb la qual acordaren que el monestir seria senyor directe de dues parts del mas i Ramon de Mont ho se-ria de la tercera part restant . Per tant els censos en moneda i en espècie se-rien repartits en la proporció indicada pels concordants.

L’oblidat veïnat del Castellar

Hem d’esperar fins a l’any 1261 a tenir noves notícies del mas Rami. Un dels senyors directes, Arnau de Mont, descendent del citat Ramon de Mont, cavaller de Monells, havia venut a Ar-nau de Bordils, clergue de la Seu de Girona, la part del mas Rami de la que n’era senyor directe. Per aquest motiu el senyor útil del mas, en Ferrer Rami, reconeixia en el capbreu que firmà a fa-vor del nou senyor ser home propi d’Ar-nau de Bordils, per la meitat del mas, d’acord amb la nova proporció de pro-pietat que a aquest li corresponia. En aquest document apareix per primera vegada el topònim Castellar. S’especifi-cava que el mas afrontava amb el riu Castellar que ja s’ha indicat, com a riera del mateix nom fent de límit de l’oblidat veïnat del Castellar per l’est i pel sud.

No és fins a l’any 1328 que tenim notícia d’un altre mas pertanyent a la

zona del Castellar. En un capbreu signat per Ramon Guillem del Castellar (Guillel-mus Raimundi de Castalario) a favor de la Pia Almoina del Pa de la Seu de Giro-na, el citat Ramon manifestà que tenia en el lloc dit Castellar (Castalar) un ho-nor de cinc jornals de bous (10 vessa-nes) que afrontava a sol ixent, ponent i tramuntana en honor del mas Basset i a migdia en honor del mas Bota. Pro-meté pagar de cens anual, per Nadal, un òbol de tern que antigament pagava per tornes al mas Rufí de Verneda .

Quatre anys més tard el 1332 hi ha noves notícies sobre el territori del veïnat del Castellar. Guillema Basset, viuda de Ramon Basset, senyora útil del mas Basset, capbrevà el seu mas a favor del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, manifestant que, per la mei-tat del mas, era dona pròpia del citat monestir i per la resta ho era del Mo-nestir de Sant Feliu de Guíxols, i també per la Prepositura de Cassà de la Seu i pel mas Vilallonga (Valilonga), a parts iguals. Cal recordar que el nom del mas Basset, abans de l’establiment fet a Ramon Basset, era conegut amb el nom de mas Castellar el qual canvià de denominació en entrar-hi el nou senyor útil indicat. La senyoria directa del mas Basset la compartien dos monestirs, la seu gironina i un particular, el mas Vilallonga. És en aquest capbreu on s’hi troben diverses denominacions de la zona del Castellar. En les afrontacions del mas, aquest, per sol ixent, afron-tava amb el bosc del Castell de Cassà; a migdia amb la riera del Castellar; a ponent amb la Costa d’en Guillem Ra-mon del Castellar i a cerç amb el Puig anomenat Estayna (Estany)

En el mateix document es capbreven altres terres entre elles un camp de 10 vessanes de terra i s’esmenten altres masos de la zona. El camp estava situat sota el mas Oller i afrontava, a sol ixent, amb el mas Llorenç i, a ponent, amb la

El Mas Bassets, amb el Puig del Castell al fons.


Apunts històrics de Cassà Col·laboracions

riera de Serra Mala. Per tant cal consi-derar que tant l’un com l’altre formaven part del veïnat del Castellar.

Una altra possessió capbrevada va ser la del puig Castellar que, per orient, afrontava amb el bosc d’en Escarrer (senyor del Castell de Cassà); a migdia amb la riera anomenada del Castellar i a ponent amb en Guillem Ramon del Castellar. En aquest puig és on, en el seu cim, es troben les restes del poblat Ibèric de Cassà (segles IV a II aC.), avui conegut amb el nom de puig del Castell; aquesta moderna denominació crec que valdria la pena de rectificar-la i apli-car-li novament el genuí nom històric de puig Castellar ja que, el puig del Castell a Cassà es correspon amb el puig on hi hagué el castell medieval, documentat amb aquest nom en una extensa do-cumentació que hi fa referència i on en el seu cim hi ha la masia de can Català del Castell.

Una altra peça era l’anomenat camp de les Roques que, per orient, afronta-va en honor d’en Pere Rami, mentre que, a ponent i a tramuntana, ho feia amb la riera del Castellar.

També l’anomenada peça del Farra-ginal afrontava, a orient, en honor d’en Guillem Ramon del Castellar i, a migdia, en l’honor d’en Ramon de Serrabona.

També una altra peça de terra ano-menada les Illes que per orient afron-tava en honor d’en Guillem Ramon del Castellar i a ponent en honor d’en Pere Ramon de Verneda.

També una altra peça de bosc en l’anomenat puig Vicenç que, per orient, afrontava amb el bosc del Castell de Cassà i, per ponent, en honor d’en Dal-mau Ramon de Verneda.

També reconegué tenir pel Ferial de Girona de la Seu una vinya i un hort al costat en el lloc anomenat Castellar que, per sol ixent, afrontava amb l’ho-nor d’en Pere Bota i, a ponent, en l’ho-nor d’en Guillem Ramon del Castellar.

També pel mateix Ferial reconegué tenir un bosc en el lloc anomenat l’Illa del Castellar que per sol ixent afrontava en l’honor d’en Pere Bota i per occident en l’honor de la pròpia declarant.

També per l’indicat Ferial manifestà tenir una gran extensió de bosc en el lloc anomenat puig de Bel.ló que per

orient afrontava amb Guillem Ramon del Castellar i per ponent en honor de Pere Rami.

Confessà també, per últim, tenir pel citat Ferial una peça de terra que havia sigut del mas Vall-llonga (Valilonga-Vila-llonga) anomenat camp del Roure que, per orient, afrontava amb el torrent de les Artigues i, a ponent, en honor d’en Pere Rami.

Noves notícies del mas Basset les troben en un altre capbreu firmat, l’any 1583, per Antic Basset , senyor útil i propietari del mas Basset, antigament Castellar, de l’antic veïnat del Castellar i ara veïnat de Verneda, a favor del Mo-nestir de Sant Feliu de Guíxols. Queda evident que cap a finals del segle XVI el veïnat del Castellar ja era anomenat veïnat de Verneda i el mas Castellar, al segle XIV tal com s’ha indicat, ja era denominat mas Basset. El monjo Llu-ís Rosselló, procurador del citat mo-nestir manifesta que el mas Basset o Castellar quatre parts eren de senyoria directa del Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, dues parts ho eren de la Prepositura de Cassà de la Seu i dues

El mapa del veïnat i foto aèria del Mas Bassets i la Serra de Cantallops (foto: Bon Vent de l’Empordà, SL)


Col·laboracions Apunts històrics de Cassà

parts més del Monestir de SFG. per haver adquirit, aquest darrer, la part corresponent al mas Vilallonga. L’An-tic Basset feina constar que posseïa el mas amb les quintanes, el clos, l’era, l’hort i el ferraginal pels citats senyors directes i que afrontava, a sol ixent, en el torrent (riera del Castellar); a migdia en la carretera que antigament havia sigut camí missader; a ponent en un altre torrent (riera de Serramala); i, a tramuntana en un honor boscós del propi declarant que el tenia pels citats senyors directes. a) Declarava també unes extenses possessions de bosc que afrontaven, a sol ixent, amb l’antic camí que de Llagostera anava al Castell de Monells; a migdia i a ponent, en honor del propi declarant; i, a tramuntana, en honor d’en Alzina i d’en Vall-llossera de Santa Pellaia. b) Un camp situat en el lloc dit coll del Pou d’unes 12 vessanes que, per orient, afrontava amb el der-ruït mas Rami; a migdia i a tramunta-na, en honors del propi declarant; i, a ponent, en honor del mas Bota. c) Un camp al lloc anomenat ses Illes que, per sol ixent, afrontava en honor del mas Serramala i, de ponent, en la riera de Serramala; a migdia i a tramuntana en honors propis del mas. d) Un camp en el lloc anomenat ses Roques que per orient afrontava en l’honor que havia si-gut del mas Rami derruït i, a ponent, en la riera del Castellar.

El mas Basset és l’únic mas que

queda d’empeus dins l’oblidat veïnat del Castellar el qual a partir de l’any 1649 quan en Josep Puig i Basset , propietari del mas, pagès de Santa Pellaia i habi-tant del mas Puig, el vengué als pare i fill Antic i Josep Feliu i Perantoni, page-sos de Cassà; Aquests nous propieta-ris alienaren el mas venent-lo, el mateix any, a Joan Vilallonga, senyor útil i pro-pietari del mas Vilallonga de Verneda; A l’any 1669 en Pere Vilallonga, fill hereu del citat Joan Vilallonga va vendre el mas Basset als pare i fill Antoni i Miquel Jubert, ferrers de Cassà de la Selva. Aquests darrers, l’any 1683, capbre-varen el mas a favor del Monestir de SFG., fent constar la part corresponent a les altres senyories directes indicades més amunt. En la descripció feien cons-tar que el mas Basset o Castellar amb les seves cases i la terra on hi havia les quintanes, el clos, etc., una part era de conreu però la major part de bosc i de muntanya i, des de les feixes del mas Castelló de Sant Cebrià de Lledó anaven fins a la riera de Serramala i d’allà tot dret a la carretera del mas Basset fins a les terres del mas Centrich (avui mas Palau de Verneda); aquestes terres per orient afrontaven amb el mas Bota per mitjà de la riera del Castellar que havien sigut terres del mas Basset; a migdia amb terres del mas Centrich; a ponent, amb terres del mas Vilallonga; i, a tramuntana, part, amb terres del mas Vilallonga i, part, amb terres del

mas Castelló, ja indicat. Queda clar que al segle XVII totes les terres dels ma-sos citats anteriorment, dins d’aquesta zona, havien quedat incorporades dins les terres del mas Basset.

Recordem el mas Rami, el mas Gui-llem Ramon, el mas Oller, el mas Llo-renç, el mas Serrabona i el mas Serra-mala esmentats, alguns indirectament, van quedar rònecs i deshabitats i van passar a engruixir, com s’ha dit, les ter-res del mas Basset.

El nom d’aquest antic veïnat prové de les ruïnes del poblat Ibèric situat al damunt del puig Castellar, el qual nom és un derivat del substantiu castell que en el llatí tardà esdevingué castellare amb el significat de territori agregat a un castell (Coromines, Onomasticon); Moreu-Rey, a Els nostres noms de Lloc, pg. 92, fa observar que en el camp ar-queològic molts llocs denominats Puig Castellar es corresponen precisament a cims coronats per poblats ibèrics. En el nostre cas aquesta interpretació podem dir que és totalment encertada.

Tant sols afegir que el nom antic de mas Basset, per homonimització, avui és conegut com a mas Bassets, aques-tes transformacions de noms les tro-bem també en altres topònims cassa-nencs: mas Calvell > mas Cubell; mas Castelló > mas Casteió; mas Sentric > mas Sestric, etc.

Quim Mundet


Mots encreuats Núm. 406HORITZONTALS

1.- Dividit a l’hora de decidir la política d’unitat. Ombrívol. 2.- Dotació de personal de la força aèria d’un estat. En alguns jocs de cartes, dues o tres cartes del mateix núme-ro. 3.- Allò que s’esdevé en diverses etapes sobtades, com els cops de vent. Torna a estar afectat pel coronavirus tot i haver rebut l’alta mèdica. 4.- Pel cap baix, al mallorquí li falta una mà. Tosca que es forma en una canonada. 5.- Família de llengües parlades en una extensa zona del sud-est asiàtic. Desembocadura del Nil. En Pompeu entre companys. 6.- La consonant més erògena. El darrer pis d’un gratacels de Santa Coloma. 7.- Subministraré begu-des als ciclistes que es dirigeixen en direcció oest. 8.- Nota afirmativa. Preguntes freqüents. Quatre romans que inver-teixen en vi. 9.- Disposat perquè cremi somortament. Pal d’escombra. 10.- El nom preferit pels cervesers. Els ocells de la família dels anàtids més abundants al Teide. 11.- Fa-tigat. La pintura més utilitzada en la fabricació de cervesa.

VERTICALS

1.- Indrets con cal fer aturades. Una contracció cap al final. 2.- Respon per un crèdit sota l’amenaça de foc real. Revinguda d’un riu. 3.- Gimnàstica controlada amb metrò-nom. Contracció baleàrica digna de sortir al diari. 4.- Pa-gament d’una quantitat per la prestació de determinats serveis. Mamífer remugant que s’enfila per les parets. 5.- Propi de les gallines que miren enlaire. L’est. 6.- Comença el tiberi. Cavitats on desemboquen el recte i els conductes urinaris i genitals, pròpies dels amfibis. 7.- El coll de la ba-ralla preferit d’en Bruno. Musulmà. 8.- Una mica d’oxigen. Acaba setè. Tres que acaben l’àpat. Nom d’una dona que acaba enfadada. 9.- El professor més sinistre i contagiós d’en Francisco Ibáñez. Es forma a la superfície de la llet quan ha estat escalfada. 10.- Membre de la dinastia dels xerifs marroquins. Sis romans versats en enologia. Donen per acabat el concert. 11.- Un cigró. Advertiment als pen-sionistes de la llar de jubilats.

Una secció de Josep M. Fusté / Solucions, a la pàgina 12

Per passar l’estona Entreteniments

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11


Tots confinats! - Cassà Digital · Entreteniments 95 Sumari Amb el suport de: Bars tancats pel...

Documents

Transcript of Tots confinats! - Cassà Digital · Entreteniments 95 Sumari Amb el suport de: Bars tancats pel...