Especial:Empresesde Cassà

Núm

ero

666

· Ago

st 2

008

· Any

LXV

· C

assà

de

la S

elva

· Pr

eu d

e l'e

xem

plar

: 3,5

0 eeee e

Revista cassanenca fundada el 1944

LlumiguiaLlumiguia

Especial:Empresesde Cassà

... I també, en aquest número:- S'inaugura una innovadora pista de billar manual a la Pineda Fosca- L'oposició demana a l'equip de govern reflexió abans d'actuar- Els barris de Cassà celebren les festes d'estiu- S'inaugura el nou pont sobre la Riera Seca entre Cassà i Campllong- L'oli domèstic usat es podrà reciclar per fer combustible... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

... I també, en aquest número:- S'inaugura una innovadora pista de billar manual a la Pineda Fosca- L'oposició demana a l'equip de govern reflexió abans d'actuar- Els barris de Cassà celebren les festes d'estiu- S'inaugura el nou pont sobre la Riera Seca entre Cassà i Campllong- L'oli domèstic usat es podrà reciclar per fer combustible... i tota l'actualitat de les entitats cassanenques

2 NÚM. 666 - AGOST 2008

En aquest número 666 de LLUMIGUIA, corresponent al mes d'agost de 2008, hi podeu trobar:

LLUMIGUIA és una revista cassanenca d'aparició mensual (Dip. legal GE 59-1958)Preu al número: 3,50 euros. Subscripció anual (12números), 38 euros

EditaEditaEditaEditaEdita: Editora Cassanenca - Ctra. Provincial, 93 - 17244 Cassà de la Selva - Telèfon 972 46 36 47 - CI G-17/235847Director/gerent:Director/gerent:Director/gerent:Director/gerent:Director/gerent: Joan Carles Codolà i Vilahur

RRRRRedacció i administració:edacció i administració:edacció i administració:edacció i administració:edacció i administració: Passeig Vilaret, 2. Tel. i fax: 972 46 06 35 - Ap de Correus, 104 - 17244 Cassà de la Selva

web: http://www.llumiguia.com Adreces electròniques. (e-mail): llumiguia@gmail.comllumiguia@gmail.comllumiguia@gmail.comllumiguia@gmail.comllumiguia@gmail.comdirector@llumiguia.e.telefonica.net redaccio@llumiguia.e.telefonica.netdirector@llumiguia.e.telefonica.net redaccio@llumiguia.e.telefonica.netdirector@llumiguia.e.telefonica.net redaccio@llumiguia.e.telefonica.netdirector@llumiguia.e.telefonica.net redaccio@llumiguia.e.telefonica.netdirector@llumiguia.e.telefonica.net redaccio@llumiguia.e.telefonica.net

RRRRRedactors i col.laboradors literaris i gràfics:edactors i col.laboradors literaris i gràfics:edactors i col.laboradors literaris i gràfics:edactors i col.laboradors literaris i gràfics:edactors i col.laboradors literaris i gràfics: Xavier Albertí, Josep Bosch i Mercader, Joaquim Cadanet, Isabel Carbó, XavierCarrera, Joaquim Carreras, Montse Carreras, Pere Casals, Salvador Coma, Agustí Domingo, Foto Dalmau, Foto Oliveras, Josep Ferrer,

Cati Fontané , Tània Foix, Josep M. Fusté, Griselda Garcia, M. Dolors Godoy, Dolors Grau, Josep Hernàndez, Eloi Madrià, CarlesMalagrida, Joaquim Massa, Joan Mundet, Eduard Nadal, Josep M. Olivé, Òscar Pérez, Joan Pla, Mònica Plana, Enric Plantés, Dolors

Rubirola, Marc Salgas, Eduard Salvadó, Joaquim Tolosà, Carles Torrent i Pagès, Jordi Vila, Àngel Vilà, Xavier Viñas.Composició: CasasCasasCasasCasasCasas - Girona - Tel. 972 21 60 66. Impressió: Ducform, SDucform, SDucform, SDucform, SDucform, S.A.A.A.A.A..... - Cassà de la Selva - Tel. 972 46 30 50

LLLLLLUMIGUIALUMIGUIALUMIGUIALUMIGUIALUMIGUIA és una revista plural, democràtica, catalana i d'àmbit local oberta a les opinions i comentaris de totsels cassanencs. Els conceptes i opinions sostinguts en els articles signats que surten a LLLLLLUMIGUIALUMIGUIALUMIGUIALUMIGUIALUMIGUIA no represen-

ten necessàriament l'opinió de la revista. Apareix a final de cada mesApareix a final de cada mesApareix a final de cada mesApareix a final de cada mesApareix a final de cada mes.Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Amb el suport de:

Espai d'opinió:3 Editorial4 Llums i ombres5 - 9 Diuen els lectors7 A punt de solfa

Cassà al Dia: El Ple municipal10 - 15 CiU demana a l'equipde govern que reflexioniabans de tirar endavant elsseus projectes

Cassà al Dia: Notícies16 Acaba la vagad'escombriaires16 L'oli domèstic usattambé es podrà reciclar17 S'inaugura el pontsobre la Riera Seca entreCassà i Campllong18 - 19 Acaben amb força èxitles vetllades musicals de canTrinxeria20 - 21 Festes popularsd'estiu als veïnats de laVerneda i Matamala

DiputacióDiputacióDiputacióDiputacióDiputacióde Gironade Gironade Gironade Gironade Girona

Especial empreses de Cassà:22 - 36 Tanlux, GermansCañet-Xirgu, Grup FustéTransjuncà, Califred Cassà,Cotec, Boadella forestal,Gener-Casadevall, Copycolor,Puig-Mias, Inplacsa, Aplinox.

Espai d'entitats:46 Parròquia de Cassà47 Geganters i grallersde Cassà48 - 49 Amics de la PinedaFosca50 - 51 Arxiu Municipal52 - 53 CEIP Puig d'Arques54 Sardanes55 GRAMC56 Xocolata per tots

Esports57 Natació58 - 65 Futbol66 - 67 Patinatge68 - 69 Hoquei patins70 Bàsquet

71 Tennis72 - 73 Ciclisme74 - 75 Muntanyisme:retorn de l'expediciócassanenca als Andesbolivians

I les seccions habituals:39 - 41 Estadístiqueslocal i parroquial42 - 43 Necrològiques76 Associació deFamiliars de Malaltsd'Alzheimer77 Entre el somni...78 - 79 Viatgem80 - 82 Entre lainnocència i la ignoràcia83 Què és la TDT84 - 85 Entreteniments86 Foto nostàlgica

I l'actualitat dia a dia,la podeu trobar a

www.cassadigital.cat

3NÚM. 666 - AGOST 2008

Amb el mes de setembre s’enceta el nou curs escolar itradicionalment, en molts àmbits, es considera també l‘inicid’una nova etapa que ha de significar un rellançament o unprogrés en relació al que s’havia fet en l’etapa anterior. Mésque el canvi d’any, en la nostra societat el mes de setembresol representar l’inci d’un nou cicle que desperta expectatives,i il·lusions i a vegades també decepcions.

En el cas de Cassà aquest nou curs comença -parlant enl’àmbit estrictament educatiu- amb la constatació que anemcurts d’efectius per fer front a les necessitats del poble enmatèria escolar. S’ha hagut d’ampliar la llar a marxes forçadesamb la instal·lació d’uns mòduls que no són ni de bon tros lasolució adequada per al futur i menys en nens d’aquestesedats, de menys de tres anys. A més ens trobem que el CIPAldric encara no té la seva nova seu en funcionament ni tansols començada a construir. S’assegura que el projecte estàen marxa i que les retallades pressupostàries del governcatalà no afectaran aquest centre, però comença a serinquietant veure com la provisionalitat d’uns mòduls començaa ser la solució definitiva per resoldre la manca d’aules peratendre les necessitats del poble.

Cassà, oficiosament, ja té més de deu mil habitants iesperem que la xifra es faci oficial per aconseguir que aquestsalt demogràfic tingui repercussions reals en els serveis delpoble i en el reconeixement de les aportacions i inversionsque li son necessàries. Potser així ens estalviaríem vergonyescom la d’inaugurar un pont entre Cassà i Campllong i com-provar que mentre el tros del pobleveí està en perfecte estat i ben as-faltat el de Cassà encara no estàacabat d’enquitranar i el tros queho està té uns sots que són un autèn-tic perill per a la circulació, especial-ment per a vehicles de dues rodes

Altrament, pel que fa a l’activitatlocal no hi ha dubte que ha arribatl’hora de la veritat per al nou governlocal. Fins ara han entrat a resoldreels temes més urgents, han posat

Un curs amb molts deure per fer

(7(7(7(7(7eeeee)))))

((((( 2,502,502,502,502,50 eeeee)))))

pedaços a la situació que no els agradava i han intentat tirarendavant amb un panorama macroeconòmic que no és gaireesperançador.

Ara els toca demostrar que realment la moció de censurapresentada cinc mesos enrera tenia sentit i raó de ser i calque demostrin amb els pressupostos del 2009 i amb la feinaque faran durant aquest curs que la seva alternativa eracoherent i que són capaços de generar il·lusió i confiançaentre els cassanencs. Els inicis no han estat bons. Han hagutde fer una política de restriccions econòmiques que no hanagradat gaire i han provocat els primers símptomes demalestar entre els col·lectius afectats. Ha estat unademostració de sinceritat i pragmatisme que pot ser cara,però que des del nou govern consideren que s’havia d’aplicar.Caldrà esperar si en els propers mesos els resultatsd’aquestes iniciatives donen el resultat esperat, si l’economiaes refà una mica i el govern local té capacitat per tirar endavantamb els seus projectes.

Continuant amb el símil educacional –més adequat quemai tenint en compte el perfil professionals dels regidors quegovernen el consistori- podem dir que serà un curs difícil, elnou director d’escola té una manera de fer diferent i vol canviarels mals hàbits adquirits. I, és clar, hi ha alguns professorsque no s’hi senten còmodes, ja que tots els canvis són difícilsi provoquen reaccions de rebuig. Només amb els mesos espot anar veient si la nova línia és l’adequada i si els professorssabran treure una bona nota d’aquest curs tan complicat.

Un cop posada en marxal'edició per internet de Llumiguia,www.cassadigital.cat, volemagrair a tots els cassanencs icassanenques la bona acollidadispensada al nostre web i almateix temps encoratgem a totsel que no ho hagin fet a visitar-la isobretot a expressar-hi les sevesopinions i a col·laborari-hi ambles seves aportacions escrites i /ofotogràfiques.

www.cassadigital.cat és detots; l'hem de fer entre tots;col·laboreu-hi.

Moltes gràcies

La direcció

4 NÚM. 665 - AGOST 2008

Durant els darrers tres mesos hem pogut escoltar especialmentels afeccionats als esports, els himnes de les diferents nacionsque han participat en l’Euro copa de futbol i a les Olimpíades dePekín. N’hi ha que sonen molt bé, que són enganxosos i tambén’hi ha que no inspiren majors entusiasmes, ni patriòtics, nimusicals. I malgrat que els himnes són d’origen religiós, desque el 1879 els francesos varen implantar La Marsellesa comhimne oficial de França, totes les nacions han anat creant elsseus, peces poètic-musicals, que s’acostumen cantar en els actesmés solemnes de cada país.

Sé que existeix un corrent juvenil en el món occidental d’avuique està en contra d’aquestes manifestacions que, segons ells,«exalten les essències d’un nacionalisme ranci»; les jutgen comla perversa herència d’un feixisme passat de moda, les seqüelesd’un nacionalisme anacrònic i decadent. Com sempre passa ala vida, tot és segons el color del cristall amb que es mira.

En un món globalitzat, la idea més poètica, la religió mésredentora seria aquella que fos capaç d’il·luminar-nos per veureen cada ésser humà, prescindint de races i de costums, un germà,portant a la praxis el manament diví de «estimeu-vos els uns alsaltres com jo us he estimat». Sé que això és una fantasia, opotser fins i tot una utopia: però fins i tot en el cas de convertir enrealitat aquesta utopia, seria meravellós crear un himne mundialper tal que mils de milions de gargantes poguessin cantar-lo auna sola veu des dels més apartats racons del planeta; unasimfonia coral que, en ales del vent, s’escampés per damunt deles grans muntanyes, sobre els immensos prats, sobre lasuperfície de tots els mars i oceans de la terra.

Si tot home ben nascut es sent orgullós de la seva mare il’estima d’una manera especial, això no impedeix que valori lesmares dels demés i comprengui que els demés estimin les seves.La majoria formem part d’una família a la qual ens sentim molt

units i a la qual recorrem en els momentsd’alegria i també en els de tristesa. Doncsbé, els himnes nacionals són l’expressiód’un sentiment de pertinença a una granfamília que viu en un territori determinat,que té una història pròpia i unes arrelscomunes, però la interpretació del qual maipretendrà ferir sentiments aliens. Enqualsevol cas serà un cant d’alegria, denoble exaltació, un estímul per competiren bona i noble lluita. I, en ares d’aquestanoble competició, considero que les lletresd’alguns himnes caldrien ésser revisades.

Confesso que m’emociono quan escoltoalguns himnes, siguin del país que siguini em quedo impassible amb l’audiciód’altres. La Marsellesa, l’himne francèsamb aires revolucionaris, és el mésaconseguit. M’emociona l’italià, alegre idesenfadat; em commou el del Regne Unit,el cerimoniós «Déu salvi a la Reina»;l’alemany, solemne; el rus, seriós i profundi el nord-americà, vigorós i suggerent. Totsels que conec tenen lletra, exceptel’espanyol. Tots canten el seu amb gaudi,alguns portant-se la mà esquerra al cor,excepte els espanyols. Fins i tot elsafricans, que pertanyen a Estats tanmoderns com subdesenvolupats, tenen elsseus himnes i s’emocionen quan elscanten. El nostre himne nacional és massasolemne i vulgar i, a més a més, no té lletra.No es compren... Avergonyeix escoltar elnostre himne nacional en els gransesdeveniments esportius internacionalsamb la burleta de fons representada perveus esquinçades d’ acomplexatsafeccionats entonant un «La, la, la!»angoixant. I el que més vergonya emprovoca és escoltar els xiulets d’algunsenergúmens espanyols quan sona l’himnede l’equip contrari, Quina tropa!

José Antonio Pet Posse

Els himnes nacionals

MATRÍCULA OBERTACURS 2008-2009

972 46 00 80info@speakspellidiomes.com

5NÚM. 666 - AGOST 2008

INSISTEIXO: CASSÀ POT/HA

DE MANTENIR L’ESPORT

D’ÈLIT? El Llumiguia del passat mes de juny dónala notícia de què l’Ajuntament ha aprovatl’acord amb la U.D. Cassà per «resoldrela crisi econòmica del club arran del’ascens a tercera divisió». «...un incrementcontinuat de 3.000 euros anuals desubvenció a l’entitat, l’aportació puntualde 30.000e per aquest any 2008 i elretorn d’aquest import des del club al llargde 5 anys amb una aportació de sis mileuros anuals», amén.

Vaig tenir l’ocasió de donar la mevaopinió el dia 4 de juliol, a l’acte públicd’informació i balanç sobre la gestió delgovern municipal a càrrec delsrepresentants dels grups ERC, PSC il’Alternativa. Però com que érem pocs icrec que poca gent escolta la radio, pensoque no farà cap mal a ningú tornar arepetir, més o menys, els comentaris fets.

Entenc que l’estament públic municipal,l’Ajuntament, hi és per a regular, vigilar,mesurar i fiscalitzar les entrades i sortidesdels cabals públics en benefici de la

MAJORIA DELS CASSANENCS. Nos'hi val dir que si s’hagués aprovat laproposta feta a la U.D. Cassà per l’equipde govern anterior s’hauria doblat laquantitat aprovada.

Per experiència pròpia sé que no ésfàcil haver de dir que «sí o no», quan elsque tens al davant esperen que diguis «noo sí». No és honestament correcte, encaraque políticament sembla que sí, donar laresposta, o la mitja resposta com enaquest cas, que espera l’interlocutorpresent, quan no s’hi està d’acord..

L’increment «continuat de 3000 e l’any»vol dir que qui pagarà l’aportació puntualde 30.000 e serem tu i jo, a més delsaltres cassanencs. Això si estornen aquests 30.000e. I en cas de queno es tornin, que és el que crec méssegur, voldrà dir que, tu i jo i els altrescassanencs, no solament haurem pagataquesta aportació puntual, sinó que anyrera any anirem pagant l’increment de3.000e acordat.

Senyors, la meva mare deia:«qui vulgui festes que se les pagui». I aixòmateix dic jo. Vaig preguntar alsassistents quants socis té la U.D. Cassà, iem van contestar, amb la mà estesa, queuns cinc-cents. Doncs són aquestssenyors, més els que van a veure el futbol

de tercera divisió els que han de fer-secàrrec de les despeses que representamantenir un somni, aguantant-se d’un fil,com el del bàsquet propiciatper l’Akasvayu de Girona.

L’Ajuntament fa prou mantenint lesinstal·lacions, el personal que en té cura ifent-se càrrec de les despeses querepresenta tota aquesta moguda. Ladespesa derivada de la gestió puramentesportiva ha d’anar a càrrec del club i méssi s’ha arribat a un punt en què «el sol noels deixa veure el cel»

Saber trobar les pròpies limitacions enla gestió i funcionament de les entitats ésel camí per assolir l’èxit. Al contrari éslluitar contra el gegant que acaba menjant-s’ho tot. I les pròpies limitacions d’unpoble, com Cassà, crec que passen pertenir un equip a la categoria que lapedrera local assoleixi, i moltes gràcies!

El demés és fer volar coloms, els ousdels que hem de pagar tots: tant si ensagraden com si no.

Si la U.D. Cassà té cinc cents socis, i aCassà de la Selva el 18-VII-08 hi havia9.471 persones empadronades ésevident que la preferència delscassanencs no és precisament el futbol.

Senyors de l’equip de govern, ioposició: la vostra obligació és saber

Exposició i venda: Exposició i venda: Exposició i venda: Exposició i venda: Exposició i venda: Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 14Ctra. de Girona a Sant Feliu, km 1417244 Cassà de la Selva / T17244 Cassà de la Selva / T17244 Cassà de la Selva / T17244 Cassà de la Selva / T17244 Cassà de la Selva / Tel. 972 46 37 86 / Dissabtes tarda, OBERTel. 972 46 37 86 / Dissabtes tarda, OBERTel. 972 46 37 86 / Dissabtes tarda, OBERTel. 972 46 37 86 / Dissabtes tarda, OBERTel. 972 46 37 86 / Dissabtes tarda, OBERTwwwwwwwwwwwwwww.materialscassa.com.materialscassa.com.materialscassa.com.materialscassa.com.materialscassa.com

MATERIALS CASSÀ

Porteu-nos la vostrafotografia, dibuix,disseny, logotip...

i us farem el vostreprojecte personalitzat

6 NÚM. 666 - AGOST 2008

distingir entre les necessitats del poble,les preferències dels seus habitants, iles il·lusions forassenyades d’alguns fruitd’una inèrcia que, si no la parem, ensescombrarà a tots. I una vegadagarbellades, aquestes necessitats, ihavent arribat a unes conclusions deconcepció majoritària, actuar enconseqüència.

Joan Maymí Coloreu

CONTES SENSE MALA

INTENCIÓ (V)«JOÉ QUÉ CALÓ"

El meu heroi es una persona deciutat,asfàltica, urbanita,gens donada asaborejar els plaers de la natura i els seusconeixements del verd no passen delcolor del semàfor .

Viu en una de les ciutats mes grans d’Europa ( per ell, la mes gran) «chula ycastiza»i quan arriba l’estiu desplega totala seva activitat per a gaudir del territorique l’hi ha estat vedat durant la resta del’any .Es com un hamster al que l’hi hanobert la porta de la gàbia.

Gaudeix anant amb el seu VW golf pelscarrers gairebé desèrtics, amb amplisaparcaments a banda i banda, sensezona blava ni verda ni de cap color .De

tant en tant es distreu de la conducciómirant a un vianant atrafegat, suat iesbufegant, sol, com un Robinson al migde l’illa .El seu esperit es solidaritza ambaquest guerrer solitari que defensa elterritori.

Mes enllà en una parada, tres o quatrenois avorrits esperen que passi, un dia oaltre, l’autobús per anar a la piscina delsafores. Pobres innocents, que no sabemque a l’estiu no hi viatja ningú!!.

Quan s’atura per acomplir el ritual dela «cañita en la terracita», l’escalfor esgairebé insuportable, arran de vorera iamb la cremor volcànica de l’asfalt a tocar,ell tot tocat i posat, corbata i americana,de llana freda, això si .De sobte se liacosta un personatge vestit com en unapeli americana, camisa de flors pantalonssemi curts, xancletes, gorra «racing « iulleres de sol, amb un llibrot a la ma i totdecidit l’hi pregunta : « que me podriadesir donde esta el museo del Prato» .

Estupefacte, parat, mort i «patitieso « esqueda el meu heroi; com gosa aquestvisitant intergalàctic demanar on es lapinacoteca mes famosa de tot l’ univers ?.

El repassa de dalt a baix i desprèsd’analitzar de manera exhaustiva tots elsdetalls l’hi respon : Usted no es de aqui,verdaz ? - No, - contesta l’altre ambaspecte de guiri afusellat –Soc catalan .

Ara si que l’hem cagat !! . Les forcesinteriors comencen a bullir, la maquinariainfernal envia els missatges cap el cervell,

les glàndules segreguen tota mena defluids, la temperatura corporal puja, elrostre agafa les deformacions pròpies delneguit que batega en el mes profund. Perun moment sembla que l’esperitcavernícola sortirà i deixarà a l ’agosaratvisitant fet una piltrafa. De sobte, però lidiu – « Sientese, coño, ¿tomamos otracañita ?.Asi que catalan, ¿eh ? deBarcelona ¿no?, yo tengo un cuñao casaoen Barcelona, es tasista, su mujer es deCordoba, pero los niños hasta hablancatalino, Yo no he estao nunca pero medicen que la ciudad es muy bonita y quese vive muy bien».Bueno, ¿ que, deturismo?.

La conversa s’allarga i el cambrer vasubministrant cervesa,»almejas» i altresespecialitats de la pissarra que hi hapenjada a la porta de la «marisqueria» .

Una llarga abraçada posa punt i final aaquest contacte intercultural. El guiri pagaal cambrer la factura ( collons, pensa, quinpal ) i s’ en va convençut de haver fetpàtria i amistats.

El nostre heroi repassa el diari, el seudiari de sempre, format petit, tipus llibretque diu el que espera que digui.

Llegeix una noticia sobre lesnegociacions del finançament autonòmic,i per a ell mateix riu i pensa amb elvermut que l’hi ha sortit de franc, » Solbesapuntame una «.

J. H.

AVÍSLes persones nascudes els anys 1928 i 1929, o sigui les

que celebren aquest any o el proper les seves 80

primaveres i tenen humor i ganes de gresca per

celebrar-ho, que telefonin a la M. DOLORS (972 460

199) i organitzarem una trobada pel mes d’octubre.

Us hi esperem. Quants més serem, més riurem!!

AAAAATENCIÓ!!!TENCIÓ!!!TENCIÓ!!!TENCIÓ!!!TENCIÓ!!!ELS NOIS I NOIES NASCUTS AL 1935 I QUEELS NOIS I NOIES NASCUTS AL 1935 I QUEELS NOIS I NOIES NASCUTS AL 1935 I QUEELS NOIS I NOIES NASCUTS AL 1935 I QUEELS NOIS I NOIES NASCUTS AL 1935 I QUEHO VULGUEU CELEBRAR, ENS TROBAREMHO VULGUEU CELEBRAR, ENS TROBAREMHO VULGUEU CELEBRAR, ENS TROBAREMHO VULGUEU CELEBRAR, ENS TROBAREMHO VULGUEU CELEBRAR, ENS TROBAREM

EL PROPER DIA 12 D'OCTUBRE A LESEL PROPER DIA 12 D'OCTUBRE A LESEL PROPER DIA 12 D'OCTUBRE A LESEL PROPER DIA 12 D'OCTUBRE A LESEL PROPER DIA 12 D'OCTUBRE A LES14.00 H. EN UN DINAR A "LA TERRASSA"14.00 H. EN UN DINAR A "LA TERRASSA"14.00 H. EN UN DINAR A "LA TERRASSA"14.00 H. EN UN DINAR A "LA TERRASSA"14.00 H. EN UN DINAR A "LA TERRASSA"

DE PLADE PLADE PLADE PLADE PLATJA D'AROTJA D'AROTJA D'AROTJA D'AROTJA D'ARO.....SI HI ESTEU INTERESSASI HI ESTEU INTERESSASI HI ESTEU INTERESSASI HI ESTEU INTERESSASI HI ESTEU INTERESSATS TRUQUEUTS TRUQUEUTS TRUQUEUTS TRUQUEUTS TRUQUEU

ABANS DEL 6 D'OCTUBRE ALS TELÈFONS:ABANS DEL 6 D'OCTUBRE ALS TELÈFONS:ABANS DEL 6 D'OCTUBRE ALS TELÈFONS:ABANS DEL 6 D'OCTUBRE ALS TELÈFONS:ABANS DEL 6 D'OCTUBRE ALS TELÈFONS:972 46 01 60 CA LA CROUS972 46 01 60 CA LA CROUS972 46 01 60 CA LA CROUS972 46 01 60 CA LA CROUS972 46 01 60 CA LA CROUS

972 46 37 62 CA LA MARIA VILAR972 46 37 62 CA LA MARIA VILAR972 46 37 62 CA LA MARIA VILAR972 46 37 62 CA LA MARIA VILAR972 46 37 62 CA LA MARIA VILAR972 46 20 24 CAN METJE972 46 20 24 CAN METJE972 46 20 24 CAN METJE972 46 20 24 CAN METJE972 46 20 24 CAN METJE

7NÚM. 666 - AGOST 2008

MarquètingA punt de solfa

Els mitjans de comunicació, molt especialment la televisió,tenen un poder de seducció tant gran i emanen unamagnetisme tant fort, que podrien deixar en ridícul elsmèdiums més destres en el domini de la ment i en la pràcticade la hipnosi col.lectiva. Quan algú té ocasió d’aparèixer ala televisió per fer o dir qualsevol cosa, encetainvoluntàriament un parèntesi il.limitat en el temps (tot depènde la importància del programa, la franja d’emissió, etc.) enel decurs del qual tots els coneguts que trobi pel carrer, elbar, a l’autobús, a la perruqueria o onsevulla que vagi, lidiran indefectiblement: «ja et vaig veure l’altre dia». Algunsel trucaran expressament per comentar-li la celebradaaparició i, fins i tot, es trobarà amb desconeguts que lidemanaran si efectivament era ell el que va treure el nasper la màgica finestra interior del menjador de casa seva.Un pèl exagerat, si voleu, però en certa manera normal. Elque ja resulta un xic més extraordinari és que gairebé ningúcomentarà si li va agradar el que va fer o si tenia raó en elque va dir. Així doncs, la major importància es dóna al fet desortir a la televisió. El perquè s’hi surt queda com un simpledetall gairebé sense interès. Aquest fet podria explicarl’extraordinari ganxo de la publicitat que ens empeny acomprar productes que desconeixem – i de vegades ni tansols necessitem – amb l’únic argument que ens ho hanrecomanat a la «tele». De tota manera, l’estratègia de «vendrel’article» a partir de la seducció no és pas nova ni s’aplicaexclusivament en l’àmbit comercial.

Quan vaig dirigir la primera orquestra de la meva vida, laCaravana de Torroella de Montgrí, la joventut i lainexperiència comportaven un conjunt de defectes quemalauradament reconec més ara mateix que no pasaleshores. Un d’aquests defectes consistia en la manca desoltesa a l’hora de presentar els concerts, la qual cosa noem permetia anar més enllà de dir que tocaríem tal peça defulano de tal. A més a més, i segurament fent com la guineuque no les pot haver i diu que són verdes, no concedia capimportància a aquest aspecte perquè no era estrictamentmusical.

A l’orquestra hi tocava un músic força veterà, en RicardParés, que els més joves identificaven com «l’avi Parés» perqüestions generacionals i per diferenciar-lo del seu fill, que

també es deia Ricard. Era un bon home. Un gran companyper anar pel món del que encara guardo un recordentranyable. Un bon dia, fent ús de la confiança que em teniai de la veterania esmentada, l’avi Parés em va cridardiscretament en un apart i em va dir amablement: Escoltanoi, quan presentis el concert hauries de mirar d’allargar-teuna mica més. Pensa que molts dels que ens escoltenmengen més amb els ulls que amb la boca i si els servim elplat ben presentat, se l’empassaran molt més a a gust. Emvaig agafar el consell de l’avi Parés tant al peu de la lletraque, uns anys més cap aquí, un altre músic, en una altraorquestra, em va haver de corregir en sentit contrari: Noi!Fes-ho curt o aquest vespre haurem d’anar a fer ball sensesopar. Vol dir que havia entès – o assumit – que l’oratòriavehement constituïa un bon complement a les condicionsindispensables per dirigir una formació d’aquellescaracterístiques: tocar bé el piano, fer bons arranjaments idirigir amb certa cura. El temps m’ensenyaria que, per segonsqui, la xerrameca era considerada molt més que un simplecomplement.

Quan ja feia uns quants anys que havia deixat la músicacom a professional, un dia vaig entrar en un restaurant d’unpoble que celebrava la festa major. Anàvem enraonant ambla meva esposa i un altre matrimoni que ens acompanyava.Quan va sentir la meva veu, una senyora que seia d’esquenesa nosaltres va exclamar: Aquesta veu jo la conec! Aquestaveu....Es va girar i, en veure’m de cara, va dir als seuscompanys de taula: Ho veieu... és aquell senyor que feia depresentador a l’Orquestra Maravella. En aquell moment emvan venir al cap les paraules de l’avi Parés a la vegada queentenia, de cop i per sempre més, tot el sentit de la paraula«màrqueting». Tot primer, he de reconèixer que em va afalagarel fet que aquella bona dona hagués considerat la mevaoratòria fins al punt de retenir el to de veu després de tantsanys. Però per altra part em vaig sentir ferit en el meu orgullde músic i no em vaig saber estar de preguntar-li: Escolti,senyora. Per casualitat no es va pas fixar si, a banda depresentar el concert, hi feia alguna cosa més en aquellaorquestra?

Antoni Mas i Bou

8 NÚM. 666 - AGOST 2008

EN PAU AMB LA NATURA

Si ens aturem a contemplar la nostra vida,veiem que moltes vegades transcorred’esquena a la natura. Són poques lesoportunitats per a desfer-se dels horarisquotidians i deixar fluir els ritmes biològicsque el nostre ésser va marcant. A més, ales grans ciutats, els habitatges i lesoficines no són gaire amplis i són tancats,o tenen finestres que moltes vegades nodeixen veure el cel, i fins i tot ens obliguena fer servir permanentment la llumartificial. Els nostres hàbits de vida ensimpedeixen, malauradament, moltesvegades, aprofitar tota la riquesa que ensarriba del sol i de l’aire.

Com s’ha arribat a aquesta situació?Quines poden ser les causes que

impedeixen una vida en harmonia ambla natura? Quines conductes caldriacanviar?

La majoria sabem que prendre el solafavoreix les reserves de vitamina D en elnostre organisme. És convenient, doncs,sempre que sigui possible, prendre el solen qualsevol estació de l’any; és clar queha de ser en la mesura justa, evitantexposicions en les hores de sol més intensper prevenir així cremades solars i altrestipus de lesions a la pell. A més a més, enmolts llocs, l’atmosfera està deteriorada,no filtra degudament els raigs de sol, elsquals ens poden produir malalties. Així itot, és convenient rebre la llum a la pellindirectament, situats a l’ombra, sota elsarbres, tendals, encanyissats, etc.

L’aire és un altre element naturalnecessari per a la persona. Prendre l’aire

pur de la muntanya va estar molt de modaen altres èpoques, i s’indicava en elstractaments mèdics, ja que se sabia queprendre aire sa augmentava les defensesi ajudava, de vegades, a guarir algunesmalalties. I és que per l’aire ens arribensubstàncies nutritives, pòl·lens que sónabsorbits pels porus i regeneren irevitalitzen la pell. No és banal l’expressiócastellana “ese se alimenta del aire”; enel fons, es refereix a persones quegaudeixen de bona salut sense menjaren excés, però que duen una vida encontacte amb la natura.

En països freds, on les baixestemperatures exigeixen anarconstantment amb vestits més o menysajustats, que fan de barrera a la pell ambl’aire renovat, es fa l’esforç de condicionarels habitatges per estar a casa amb roballeugera i permetre, d’aquesta manera,que la pell estigui en contacte amb l’aire.

Els avenços científics i tècnics hanpermès crear laboratoris on, copiant lanatura, se sintetitzen vitamines artificialso es fabriquen cremes per a la pell,algunes de les quals es fan precisamenta partir de substàncies elaborades per lesabelles (mel, gelea, etc.). Aquestasituació, sens dubte, ha estat un gran èxit,ja que ens permet disposar desubstàncies que en altres temps himancaven, la qual cosa provocava greusmalalties. El que potser resulta exageratés el consum de productes artificials quanen disposem en la natura gratuïtament.

Un primer pas per a reconciliar-nos ambla natura començaria per tenir cura del

C/ TarragonèsCaldes de Malavella

Tels. 972 47 25 62600 482 514

9NÚM. 666 - AGOST 2008

nostre cos. Convé reflexionar sobre els nostreshàbits i estils de vida. És clar que no resulta fàcilmodificar-los, encara menys en les societatsurbanes; però prendre consciència d’aquesta“antiecologia personal” que patim pot ser un puntde partida per a considerar les possibilitats demodificar gradualment les nostres conductes.

En el fons, es tracta de plantejar-nos com podemmillorar la nostra qualitat de vida aprofitant elsrecursos que la natura ens ofereix, sense fer-nosmal ni fer-li’n. Si no ho fem, existeix el risc decrear un efecte bumerang, de manera que elnostre cos i la natura es tornin contra nosaltres,generant un cercle viciós que ens deixi cadavegada més desprotegits.

Evitem aquest cercle viciós! Altrament tenim lesde perdre.

Remedios Ortiz JuradoMetgessa, de l'Àmbit Maria Corral

Xavier Pla i BuscatóXavier Pla i BuscatóXavier Pla i BuscatóXavier Pla i BuscatóXavier Pla i Buscató

El Llumiguia i molt més a.... www.cassadigital.cat

10 NÚM. 666 - AGOST 2008

Els regidors de CiU a l’oposició van tornara demanar a l’equip de govern quereflexionessin sobre el projecte deconstruir un centre cultural a Cassà, l’obraque el tripartit ha inclòs al Pla Únicd’Obres i Serveis de Catalunya en

comptes de la reforma de la carreteraProvincial.

La petició formalitzada en el torn obertde paraules per l’exalcalde de Cassà,Antoni Baulida, va tenir respostaimmediata de l’equip de govern que va

insistir en la necessitat de lainfraestructura i va remarcar que a Cassàli cal un pla d’equipaments per definir lesnecessitats actuals i futures en aquestcamp. Les queixes i el malestar del’oposició per les prioritats establerts per

Des de l'oposició, CiU demana a l'equip degovern reflexió sobre el futur del poble

Baulida defensa que no cal invertir en el nou centre d'arts escèniques

L'exalcalde, Antoni Baulida, vademanar des de l'oposició que esreflexioni abans de tirar endavantels projectes previstos al PUOSC

per als propers anys.

11NÚM. 666 - AGOST 2008

ERC-PSC-L’Alternativa van expressar-se fins i tot de males maneres quanAntoni Baulida va acusar el nou equipde govern d’encolomar-los culpes dedecisions preses per ells (no enscardeu el mort a nosaltres, va dir) ide no tenir un projecte per al pobleque sigui coherent. L’exalcalde varecordar que «ens vau fotre fora del’alcaldia i de l’equip de govern i detot allò que ha passat des del 15d’abril cal que hi pensem, siguemseriosos», tot demanant un període dereflexió durant aquest estiu perreconduir el tema de les inversions afer a Cassà.

L’alcalde, Carles Casanova, varespondre a les afirmacions de Baulidadient que l’equip de govern estava fentuna tasca molt seriosa i que no podiaposar en dubte aquesta feina pel sofet que els interessos d’un grup noeren els mateixos que els de l’altre.Casanova va explicitar que «CiU teniaun projecte i el nostre equip en té unaltre que pensem que és aprofitableper atot el poble. I a més cal recordarque el primer dels projectes quetenim subvencionat és el de l’estacióde tractament d’aigües quenosaltres hem aconseguit que norepercutís en el rebut de l’aigua, unaprioritat que teníem clara».

Sobre el fet que la subvenció per alcentre d’arts escèniques es faci per aldarrer termini del PUOSC, el 2012,Casanova va dir que es podia negociaramb la Generalitat i que era unasubvenció que es miraria d’avançar jaque el procés no estava tancat. Sobreles paraules de Baulida, Casanova varecordar que «la moció de censuraes va presentar per desencallar unasituació que l’anterior equip de

"Hi ha molta gent espantada"; "la gent de Cassà està acollonida"; "cada setmanahi ha merders"; "aquesta gent de fora que arriba sense ofici ni benefici"; "calactuar de forma clara": "que entengui que aquí a més hi ha unes obligacions»...;amb expressions com aquesta va plantejar el regidor Xevi Bernà la seva preguntarelativa als incidents que hi havia hagut uns dies abans quan una baralla entresdos joves d’origen immigrants -un romanès i un subsaharià- va acabar amb un feritper arma blanca. Sense encomanar-se ni a Déu ni al diable el regidor ho va tenirclar: "aquesta gent venen aquí a treure’ns la feina i no entenen d’obligacions, pertant, cal mà dura i acció policial estricta que així resoldrem el problema". Alsorígens del nazisme es considerava que els jueus eren uns lladres,uns usurers ique calia anar-hi en compte. La gent no va reaccionar. I després dels jueus vanvenir tots els altres. I la gent no va reaccionar, perquè potser una mica de raó latenien en el fons i ja els hi anava bé mentre no els afectés a ells. Després ja se sapcom va acabar tot.

Si comencem igual no ens estranyem de com pot acabar tot. El que cal és actuarde manera puntual en cada cas i aclarir els fets delictius que s’esdevinguin i entendreque si la nostra actuació –la de tots els cassanencs- és la de prevenció policial itemor irracional davant els immigrants els resultats poden ser desastrosos.

I el que sap més greu és que des de l’oposició s’utilitzin aquets tipus d’argumentsi de comentaris que poden sentir molts cassanencs i entendre que si un regidorpensa i diu això no passa res perquè ell també ho digui públicament que seguramentfins i tot pot fer gràcia. La gràcia que pot fer recular setanta anys en el temps.

Joan Carles Codolà

Amb l'ai al cor...

!!!!! Tot en construcciód'obra nova i petites

reformesPer informació: ens podeutrobar alC/ Esport, 1o trucar al tel.o fax 972 46 35 70

Helga Nuell, va exposar algunsdels projectes posats en marxa

des de la seva àrea

12 NÚM. 666 - AGOST 2008

govern no es veia capaç de tirarendavant i per sortir d’un estancamentque no era bo per a ningú. La prova ésque hem anat desencallant el que hihavia pendent amb més o menysconsens, però el que no es pot fer ésposar en dubte la seriositat de la nostratasca pel sol fet que hi hagi unadiscrepància política».

Molt més contundent i indignat es vamanifestar el regidor David Vila que vaexposar que la seva política d’actuacióes basava en la discreció i la informació ique en el seu pla d’equipament hi ha untotal de 30 projectes que evidentment noes poden aplicar d¡un any per l’altre, peròque seran un eina molt necessària per alfutur del poble ja que permetrà planificard’acord amb les necessitats i demandessocials. Igualment Vila va dir que des del’oposició es feia alarmisme pel lloc onaniria el nou equipament cultural quanl’espai tria¡t l’havia marcat l’equip degovern anterior de Ciu. Aquesta afirmacióva provocar un intercanvi d’acusacionsque Aureli Hernandez, de l’Alternativa vatancar quan va dir que «ja em faig joresponsable d’haver triat l’anterioremplaçament però igualment vull quequedi clar que no ara sap on anirà aquestcentre i que es farà allà on s’acordi en elprocés de consulta local i que esconstruirà d’acord amb les necessitatsi demandes que facin els ciutadans».

75.000 EUROS PER

AMPLIAR LA LLAR

D’INFANTS

A banda d’aquesta polèmica, el ple del

Matalàs Laudan 100% làtex + somier Bloch(formulació exclusiva Dorwilatex) Articulat elèctric

mes de juliol, el darrer de l’estiu, va servirper aprovar un canvi de partidespressupostàries que tenia per objectiusufragar les despeses de l’ampliació dela llar d’infants de Cassà. Els regidors deCiU es van abstenir en aquesta propostaja que consideren que el fet de treurediners per invertir a la brigada per fer lalar d’infants no era positius, ja que podriahaver-hi necessitats en els serveismunicipals. Miquel Chamorro va explicarque amb aquestes obres es garantirienplaces per a tots els sol·licitants i quetambé estava previst fer una dotacióadequada de personal per atendre lesnecessitats i que la ràtio seria mésbeneficiosa per al s nenes i nenes. Elpressupost total de la instal·lació delsmòduls és de més 75.000e i en ell s’hipreveu tant la preparació de l’espai comla instal·lació i lloguer dels barracons comel mobiliari interior.

50 ANYS DE GEGANTS

AMB FIRA

Per altra banda tots els regidors vanestar d’acord en integrar-se a laPlataforma per la defensa del Ter, tot i queen algun moment semblava que des deCiU no es veia amb bons ulls la propostaja que en comptes de demanar que esretornés l’aigua del Ter el que es voliaera evitar que se n’enviés a Barcelona,cosa en la que tots els regidors coincidienplenament. Igualment tots van votar a favorde donar suport i col·laboració per a lacelebració l’any que ve de la 3a fira delmón geganter que coincidirà a Cassàamb els 50 anys de la construcció delsnostres gegants. La coincidència dels dosesdeveniments servirà per donar-los mésrellevància i ressò popular.

A la dreta, el regidor d'hisenda, JosepHernández,llegint documentació en el

ple del mes de juliol

13NÚM. 666 - AGOST 2008

Horaris:! Dilluns i dimecres, de 10 a 14h i de 15.30 a 19.30! Dimarts i dijous, de 15 a 21h! Divendres, de 10 a 14h! Dissabtes: hores convingudes

DISCUSSIONS SOBRE LA GESTIÓ FETA

En el torn obert de paraules, els regidors de l’equip de governi de l’oposició van mantenir un ampli i dispers debat sobre lesactuacions fetes abans i les que havia endegat el nou equip degovern. Des de CiU es va intentar deixar clar que algunes de lescoses que el nou equip de govern exposava com a projectespropis provenien de temes ja perfilats en el seu temps i percontra van voler evitar que des del tripartit se’ls acusés de malagestió en l’etapa anteriors. Aquesta dinàmica va portar a diversesdiscussions. En serveis socials, per exemple, Helga Nuell vapresentar com a un nou pas ben diferent al que s’havia fet finsara el projecte de mediació i des de CiU tant l’alcalde coml’exregidora de l’àrea defensaven que ja ho havien generat enel seu mandat i que el nou govern només es volia posar medalles.Igualment es va debatre si les accions de promoció delshabitatges de protecció oficial eren noves o provenien de quangovernava CiU, però Aureli Hernandez va defugir la polèmicarecordant que en cada etapa s’ha fet una acció determinada iara ell explicava el que feia el govern en aquests moments.

Sobre el deute que té l’Ajuntament amb la Societat Generald’Autors, Antoni Baulida va dir que no era tan greu com s’haviadonat a entendre, «ja que nosaltres estàvem negociant aquestesfactures», cosa que va negar el regidor Xavier Romero explicantque les factures eren de vuit anys enrere, que ja havien arribat aljutjat i que havia costat convèncer l’SGAE de la necessitat derenegociar-ho.

PRODUCTESPRODUCTESPRODUCTESPRODUCTESPRODUCTESBIOLÒGICSBIOLÒGICSBIOLÒGICSBIOLÒGICSBIOLÒGICS

TERÀPIESTERÀPIESTERÀPIESTERÀPIESTERÀPIESNANANANANATURALSTURALSTURALSTURALSTURALS

MEDITMEDITMEDITMEDITMEDITACIONSACIONSACIONSACIONSACIONSCURSOS / ACTIVITCURSOS / ACTIVITCURSOS / ACTIVITCURSOS / ACTIVITCURSOS / ACTIVITAAAAATSTSTSTSTS

TTTTTel. 972 46 10 41 - C/ l'Estació, 14el. 972 46 10 41 - C/ l'Estació, 14el. 972 46 10 41 - C/ l'Estació, 14el. 972 46 10 41 - C/ l'Estació, 14el. 972 46 10 41 - C/ l'Estació, 14 17244 CASSÀ DE LA SEL 17244 CASSÀ DE LA SEL 17244 CASSÀ DE LA SEL 17244 CASSÀ DE LA SEL 17244 CASSÀ DE LA SELVVVVVAAAAA

La llar d'infants s'amplia amb mòduls prefabricats

14 NÚM. 666 - AGOST 2008

ZONA ESPORTIVA I ZONA

DE LLEURE?

Durant el debat del ple de junyl’exalcalde de Cassà va exposar la sevaidea de com podia ser en el futur elconjunt dels equipaments del poble,amb una gran àrea esportiva a l’entornde l’actual piscina i camp de futbol, onhi va incloure un possible Centre d’AltRendiment de Tenis Taula i un milloraprofitament de la pista coberta amb laqual copsa es podria alliberar l’actualnau polivalent com espai per a joves.Aquest local, segons Antoni Balida,seria l’alternativa al projecte de centred’arts essèniques promogut per l’actualgovern municipal. Per contra des del’equip de govern Aureli Hernàndez vadesqualificar la nau polivalent, «ja queno compleix cap dels requisits d¡uncentre com el que pensem, ja que laseva utilitat primària és la decomplement a la pràctica esportiva;altrament, David Vila va recordar que elque fa el govern de Cassà és prepararuna pal d’equipaments que inclouràtotes les necessitats i infraestructuresdel poble per planificar acuradamentcom es va treballant per anar cobrintles mancances i exigències locals. Vaanunciar que a partir de l’octubre se’npodrà començar a parlar. En tot cas, eltema latent, -l’amenaça econòmica i pera tots els projectes futurs- que es vainsinuar, continua essent la mateixa:Què passa amb la futura piscinacoberta?

Text i fotos: Joan Carles Codolà

Intervenció d'Antoni Baulida en el ple;a sota, la zona de la Riera Seca que

ha netejat l'Ajuntament, com es vainformar en la sessió.

Baixada de la Coma, 12 Tel. i fax: 972 46 40 88 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)

15NÚM. 666 - AGOST 2008

Proposta d’acord en defensa del riu Ter iintegrar-se a la Plataforma del Ter,aprovada per unanimitat al ple del mesde juliol:

El riu Ter, fruit de la regulació del seu cabal através dels embassaments i de la derivacióconstant d’aigua cap a altres conques internescatalanes, es troba molt sovint en unescondicions ecològiques extremadamentprecàries en el seu tram mig i baix. Aquest fet,a més de causar un fort impacte ambiental,econòmic i paisatgístic, provoca eldeteriorament dels aqüífers del Baix Ter i moltesalteracions a l’ecosistema fluvial del riu, ques’evidencien en aspectes com la pèrdua debiodiversitat, l’afavoriment d’espèciesal·lòctones, la desaparició dels boscos deribera, la regressió d’espècies sensibles oescasses, etc.

La Llei específica del riu Ter de l’any 1959estableix el repartiment dels cabals del Terregulats amb els embassaments atorgant al’àrea de Barcelona fins a 8m3/seg, sempre iquan es puguin garantir els cabals necessarisper als regants, l’abastament de Girona i CostaBrava (1,6m3/seg) i el cabal ecològic mínimdel riu (3 m3/seg). Aquest cabal mínim del riuno es compleix durant gran part dels dies del’any, ja que l’extracció que se’n fa cap aBarcelona és molt elevada i, sobretot en anysde sequera, es prioritza per damunt del cabaldel riu. Aquesta situació vulnera la Llei del 1959i també el Pla de Cabals de Manteniment de laGeneralitat.

Aquesta problemàtica, agreujada els darrerstemps, ha portat a diversos moviments socials,sindicats de pagesos, entitats ecologistes,col·lectius científics i altres entitats, institucions ipersones a títol particular, a reflexionar sobrela necessitat de trobar una solució definitiva aun problema que cal afrontar per assegurar elfutur del riu i del seu territori. S’han proposatdiverses mesures per a reduir i minimitzar elcabal del Ter transvasat cap a Barcelona icomarques centrals i meridionals d’avui en dia,com són l’aprofitament d’altres conques moltmés substancioses, la creació de novesdessaladores i l’aprofitament d’aigües delfreàtic a les conques receptores, junta-ment auna necessària sensibilització ambiental sobrela importància de l’estalvi d’aigua. Una actuacióen aquesta línia duta a terme pel Govern de laGeneralitat de Catalunya, que continua laplanificació iniciada amb la construcció de ladessaladora de Blanes és la nova construccióper part de l’Agència Catala-na de l’Aigua deles noves dessaladores de la Tordera, Cunit idel Prat de Llobregat, que poden ser unaoportunitat, per primer cop des de fa dècades,per a reduir el cabal que el riu Ter deriva cap aaltres conques catalanes, juntament a altresimprescindibles mesures com l’estalvi d’aiguaa tots nivells.

Enguany hem viscut, per tercer any

consecutiu, l’any més sec de la dècada. Segonsels propis estudis de la Generalitat deCatalunya, aquest no és un fet excepcional,sinó que forma part dels efectes previstos coma conseqüència de l’escalfament global delplaneta. Si el recurs de l’aigua ja era limitat, enel futur esdevindrà més escàs encara. Entenemque aquest fet haurà de comportar un fortcompromís a tots nivells per a reduir la despesad’aigua i un compliment més estricte de lalegislació vigent en matèria de cabals mínims irelació d’usos. La recent proposta de l’ACAde reduir el cabal circulant del riu fins a unadesena part del cabal ecològic mínim (0,3 m3/seg) és del tot inassumible, ja que no permet lamínima dilució exigible de les càrreguescontaminants que s’aboquen al riu, fet queperjudicarà a tots els municipis que s’abastende l’aqüífer del Ter.

Els municipis de la conca del riu Ter hanestat durant molts anys solidaris amb gran partdel territori català, especialment a lescomarques barcelonines. Aquesta solidaritatha servit, com s’ha fet públic des del ConsorciAlba-Ter en reiterades ocasions, per acontribuir al desenvolupament econòmic i socialdel nostre país. Tanmateix, ha arribat un puntque, en part a causa de la sequera cadavegada més acusada, i en gran part pelsistemàtic transvasament d’aigua cap a altresconques catalanes, les comarques gironinesdemanen un replanteig d’aquesta situació, ambel benentès que això ha de suposar un avençcap al desenvolupament sostenible del país ique cal que sigui fet de forma assenyada,raonable i esglaonada, explicada i assumidaper tots els territoris, els proveïdors i elsreceptors de les aigües del riu Ter o altresconques.

Vist el dictamen favorable de la ComissióInformativa General, es sotmet al Ple Municipall’adopció del següent acord:

PRIMER.- Demanar al Govern de laGeneralitat de Catalunya que faci un reco-neixement institucional a la contribució i paperfonamental que ha fet el riu Ter, a través de laseva aportació d’aigua a les comarquesbarcelonines i gran part de Catalunya, aldesenvolupament social i econòmic del país, i

que expliciti el compromís amb el restablimenturgent del cabal ecològic del riu Ter.

SEGON.- Sol·licitar a l’Agència Catalana del’Aigua i al Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya queels nous cabals aportats per les novesdessaladores serveixin per a retornar unaquantitat equivalent de cabal al riu Ter, com aprimer pas d’un procés que garanteixi un cabalecològic al riu Ter.

TERCER.-Demanar a l’Agència Catala-na del’Aigua i al Departament de Medi Ambient iHabitatge de la Generalitat de Catalunya que,si es repeteix el període de sequera, prevegiuns cabals mínims que evitin la mort biològicadel riu.

QUART.- Demanar al Govern de la Generalitatde Catalunya que es facin públiques lesbalances hídriques anuals de la conca del riuTer, així com una facilitació de la informacióactualitzada públicament sobre els cabalsinstantanis que circulen en diferents trams delriu Ter, la seva qualitat ecològica i els volumsderivats cap a altres conques catalanes.

CINQUÈ.-Demanar a aquestes institucionsuna calendarització concreta del compromísexpressat per les diverses autoritats respecteel retorn dels cabals al Ter, tant pel que fa a laquantitat d’aigua que ha de retornar a la sevaconca, com pel que fa a temporalitzaciód’aquestes mesures.

SISÈ.- Complir, en tots els períodes desequera que es puguin esdevenir en el futur, elcompromís que va assumir l’Agència Catalanade l’Aigua a la la Comissió de Desembassamentdel dia 8 de gener de 2008, que en el cas ques’hagin de fer restriccions, aquestes es realitzinarreu del territori que es nodreix d’aigua delriu Ter, sigui en municipis de la pròpia concadel Ter o sigui en pobles i ciutats d’altresconques receptores.

SETÈ.- Traslladar aquests acords al Governde la Generalitat de Catalunya, a l’AgènciaCatalana de l’Aigua, al Parlament deCatalunya, al Consorci Alba Ter i a la Plataformadel Ter.

VUITÈ.- Acordar que l’Ajuntament,s’adhereixi a la Plataforma del Ter, constituïdael passat 19 de gener.

L'Ajuntament de Cassà, en defensa del Ter

16 NÚM. 666 - AGOST 2008

La recollida selectiva s’ampliarà aquestatardor a Cassà amb la col·locació de doscontenidors per a la recollida d’olis usats ala plaça de la Conca i al passeig de Vilaret.Aquest oli que prové dels cuinats domèsticses reutilitza per la generació de biodièselque serà el combustible que faran servir elsvehicles de la brigada de l’Ajuntament apartir d’aquesta tardor, segons va informarla regidora de l’Ajuntament de Cassà, HelgaNuell.

CONVENI AMB L’EMPRESA

RECICLOIL

La instal·lació d’aquests contenidors ésfruit del conveni signat entre l’Ajuntamentde Cassà i l’empresa Recicloil, que preveula instal·lació de contenidors amb la finalitatd’apropar i facilitar- a la població el reciclatged’aquest residu.

Els contenidors estan fabricat en acerinoxidable i amb un disseny que en facilita

L'AJUNTAMENT PROMOU LA

RECOLLIDA D'OLI DOMÈSTIC

Model de contenidor per a larecollida d'oli domèstic

l’ús, tenen un diàmetre de 70 cm unaalçada de 120 cm, una capacitat de 200litres d’emmagatzematge i consta dediferents mecanismes per garantir laseguretat en la via pública i per evitar-neafectacions al medi ambient.

L’empresa Recicloil té com a finalitatapropar el reciclatge d’aquest residu a lapoblació, tractant de manera diferent al quefins avui ningú havia tingut en compte, elreciclatge de l’oli domèstic a les llars.

Recicloil tanca el cercle del reciclatge del’oli domèstic tornant-lo a introduir, un coptractat, altra vegada a l’ús quotidià iconvertit en combustible ecològic(biodiesel), que en el cas de Cassà seràutilitzat pels vehicles municipals.

L’aprofitament d’olis domèstics usats,encaminats a l’obtenció de productesutilitzats en l’industria, permetrà així mateixevitar o minimitzar el consum d’altresrecursos naturals.

El malbaratament dels recursos naturals,l’augment desproporcionat dels residus ila despesa energètica derivada del nostremodel de societat actual constitueixen ungreu problema ambiental i social no resoltadequadament fins ara a casa nostra.

LA VAGA D'ESCOMBRIAIRES AFECTA

CASSÀ

El 25 de juliol, vint-i-cinc dies després del seu inici, va fina-litzar la vaga dels treballadors de l’empresa SUFI SA que ésl’encarregada de la recollida selectiva contractada pelConsell Comarcal del Gironès. Aquesta vaga va crearnombrosos problemes per l’acumulació de deixalles enalguns pobles, entre ells Cassà de la Selva. Les empresesque recullen altres fraccions de deixalles a la comarca tambées van adherir a l'acord ja que hi havia el perill ques'adherissin a la vaga i agreujar el conflicte. Tot i les actuacionsde la brigada municipal per treure les deixalles acumulades,durant els dies de la vaga els efectes de la manca del serveieren ben palpables en els voltants de la majoria de zones derecollida selectiva de Cassà, ja que malgrat lesrecomanacions municipals, molts veïns van abandonar labrossa provocant acumulacions al carrer.

17NÚM. 666 - AGOST 2008

Nova societat dedicada a l'administració de finques iespecialment a la gestió de comunitats. Formada perdos administradors del Col·legi de Finques de Girona,subjecte a unes normes d'actuació que garanteixeneficàcia i responsabilitat en l'exercici de les sevesfuncions.

Tracte directe amb l'administrador. Despatx situat aCassà de la Selva, per atendre el millor possiblequalsevol imprevist, problema, urgència,...

Programa informàtic de gestió de comunitats.

Visites periòdiques a l'edifici, atenent el bon estat ifuncionament de les instal·lacions de l'edifici icontractació i control dels industrials pertinents.

Elaboració Pressupost anual de despeses a satisferen les seves corresponents quotes (trimestrals,quadrimestrals,…) i mitjançant rebut bancari amb lacorresponent autorització del propietari.

CONSULCONSULCONSULCONSULCONSULTI 'NS SENSE COMPROMÍSTI 'NS SENSE COMPROMÍSTI 'NS SENSE COMPROMÍSTI 'NS SENSE COMPROMÍSTI 'NS SENSE COMPROMÍS.....PRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOSTOS A MIDOS A MIDOS A MIDOS A MIDOS A MIDAAAAA .....

La Coma F&DLa Coma F&DLa Coma F&DLa Coma F&DLa Coma F&DAdministracions de Finques SLAdministracions de Finques SLAdministracions de Finques SLAdministracions de Finques SLAdministracions de Finques SL

C/Baixada de la Coma, 11 Bxos, 2nC/Baixada de la Coma, 11 Bxos, 2nC/Baixada de la Coma, 11 Bxos, 2nC/Baixada de la Coma, 11 Bxos, 2nC/Baixada de la Coma, 11 Bxos, 2nCassà de la Selva (Girona)Cassà de la Selva (Girona)Cassà de la Selva (Girona)Cassà de la Selva (Girona)Cassà de la Selva (Girona)

TTTTTel. 972 46 22 39 Fel. 972 46 22 39 Fel. 972 46 22 39 Fel. 972 46 22 39 Fel. 972 46 22 39 Fax 972 46 19 92ax 972 46 19 92ax 972 46 19 92ax 972 46 19 92ax 972 46 19 92

Dimarts, tancat perdescans setmanal

El president del Consell Comarcal delGironès, i alcalde de Campllong, LluísFreixas, l'alcalde Cassà, Carles Casanova iMireia Mata, directora dels Serveis Territorialsde Governació i Administracions Públiquesa Girona van inaugurar el passat 26 de juliolel nou pont que creua la riera Seca en elcamí entre Cassà i Campllong.

Amb aquesta obra, finançada pelsajuntaments implicats, pel Consell Comarcaldel Gironès i la Generalitat a través del Plad'Obres i Serveis el camí del Remei que uneixels dos municipis està gairebé asfaltat del totsi bé queden tres-cents metres de terra entreCassà i el nou pont.

INAUGURAT EL NOU PONT DE

LA RIERA SECA

18 NÚM. 666 - AGOST 2008

Germans Cañet-Xirgu, SLVeïnat de Llebrers, 4-5 (Can Xirgu) 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)Tels. 972 46 94 64 - Fax: 972 46 27 02 - Mòbil: 607 843 032 - xirgu@xirgu.net - www.xirgu.net

Extracció autoritzada d'àrids: RA-566Transportista de residus autoritzat: T-1763Codi gestor de residus: E-809.03RERA: I6/AG/04

Bona música i bon humor a can TrinxeriaEl concert de la Companyia Acústica vacloure el 7 d'agost a la nit el cicle Solfejant2008 al pati de can Trinxeria.

La banda va interpretar clàssic de lamúsica jazz de John Coltrane i CharlieParker, entre d'altres, i va acabar elrepertori amb una versió molt celebradade la bossa nova més coneguda, La chicade Ipanema. Entre els integrants del gruphi havia Albert Comalera, professor desaxo a l'Escola de Música de Cassà.

El concert va destacar per l'alta qualitatinstrumental del quartet de músics i per labona rebuda del públic cassanenc. El cicleSolfejant ha estat un dels atractius de lesnits d'estiu amb repertoris dels mésdiversos estils per animar les vetllades.

HUMOR I SOUL

El diumenge anterior la cita havia estat

En aquestes pàgines, imatges de les actuacions de Companyia Acústica, Carlitos i Blues friends a Can Trinxeria

19NÚM. 666 - AGOST 2008

Horaris:Botiga:

de dilluns a divendres:matins, de 9 a 1tardes, de 5 a 8

Consulta veterinària:de dilluns a divendres:

matins, de 2/4 de 9 a 10tardes, de 5 a 8

disabtes, de 4 a 5 de la tarda

amb l'humor de Carlitos i la bona músicade Blues friend que causa impressionscom aquesta:

.../... No s’assembla ares que s’hagipogut veure abans. La seva primeracançó, una versió del Let it be ésabsolutament angoixant, però d’això estracta, de fer patir el públic quan veu queno arribarà de cap manera a la nota ques’ha plantejat. El que compta és la narracióque acompanya cada interpretació.

La gent s’ho passa d’allò més bésobretot quan en Carlitos rememora laseva vocació de cantant heavy. Clou laseva actuació amb un particular ball de ladutxa que ben aviat podríem sentir com acançó de l’estiu encara que sorgeix ambganes de parodiar aquest tipus decançons.

I quan comença a fer-se fosc pugen al’escenari els components de BluesFriends, una banda que té algunscomponents de Net Flanders però ambun so absolutament diferent.

El blues omple els racons de canTrinxeria captivant tots els assistents.

La guitarra d’en Carles Serras i la veudel vocalista holandès repassen unrepertori eclèctic que va des del gospellfins al blues més pur passant per cançonsben conegudes i versionades amb un estilpropi que són agraïdes per tots els assis-tents (dels blocs de www.cassadigital.cat).

20 NÚM. 666 - AGOST 2008

FESTA AL BARRI DE

VERNEDA

El passat dia 26 de juliol en el veïnat dela Verneda, l'Associació de propietarisFinques Rústiques les Gavarres vacelebrar la primera festa del Veinat. Vaser tot un èxit en tots els aspectes: a latarda jocs de mainada i concurs de dibuixi al vespre un bon rostit, tot sopant a lafresca amb musica ambient ,continuantamb la disco mobil i acabant ja dematinada amb Rumbes a cárrec d'enGabi amb la seva guitarra acompanyatdel seu fill i companys.

Els organitzadors van rebre moltesfelicitacions, entre d'altres del regidorMiquel Àngel Chamorro i companys degovern municipal. L'Associació no dubteen repetir la festa el proper any i gaudiruna nit màgica d'estiu en el paratge deles Gavarres.

Sistema simultani declimatització i producció d'aigua

calenta sanitària

Sòl radiant

Aiguacalenta

sanitària

Airecondicionat

Estalvi energètic i baixes emissons de CO2. FEstalvi energètic i baixes emissons de CO2. FEstalvi energètic i baixes emissons de CO2. FEstalvi energètic i baixes emissons de CO2. FEstalvi energètic i baixes emissons de CO2. Facilitat d'instal·lació.acilitat d'instal·lació.acilitat d'instal·lació.acilitat d'instal·lació.acilitat d'instal·lació.Una solució integral que proporciona més confort en qualsevol època de l'anyUna solució integral que proporciona més confort en qualsevol època de l'anyUna solució integral que proporciona més confort en qualsevol època de l'anyUna solució integral que proporciona més confort en qualsevol època de l'anyUna solució integral que proporciona més confort en qualsevol època de l'any.....

21NÚM. 666 - AGOST 2008

El 2 d’agost de 2008, va tenir lloc eltradicional sopar d’estiu del veïnat deMatamala amb pràcticament 100participants. Els cuiners, Fortià i Plana,acompanyats d’en Salvador i en JosnCarles, van oferir als assistents vedella

amb bolets. Després de l’àpat i el cremat,va començar la gresca amb un repertoride cançons a càrrec dels Panxuts que vanser acompanyats en tres ocasions permembres de la Coral Bell Ressó. ElsPanxuts varen estrenar per a l’ocasió La

Sardana de Matamala del mestre Camps.En l’acte, s'hi va poder veure, com es potcomprovar a les imatges, l’alcalde deCassà, Carles Casanova, veí del barri,que va obsequiar als presents amb unacançó en solitari, molt aplaudida.

SOPAR-FESTA DEL BARRI DE MATAMALA

El dissabte dia 19 de juliol es va celebrar El sopar Jove, i vaser tot un èxit.

El sopar es va completar amb molta música a la fresca a

Espai gastronòmic

DevissyC/de la Mel, 8 baixos

17244 Cassà de la SelvaTel. 972 46 50 58

vinotecarebosttastets

Horari d'estiu(Fins al 8 de setembre):

Matins i diumenge: horari de costum Tardes: de dimarts a dijous, de 19h a 22h

divendres i dissabte, de 19h a 24hBon estiu!

càrrec del grup cassanenc LA TROUP, que amb la seva rumbacatalana va fer que tots els assistents ballessin fins a la matinada.

Fotos: Òscar Pérez

BONA ACOLLIDA A LA PROPOSTA DE SOPAR JOVE

22 NÚM. 666 - AGOST 2008

Des de l’any 2001, TAN-LUX ofereixsolucions efectives i innovadores entancaments de PVC i alumini. La nostraexperiència en el sector de la fusteriad’alumini i PVC ens permet garantir laqualitat dels nostres productes.

Ja sigui en obres privades o enpúbliques, de nova construcció orehabilitació, les finestres han de compliramb les més altes exigències defuncionalitat, d’acord amb el nou coditècnic de l’edificació (CTE), i a més, crearambients acollidors i oferir la millor qualitatde vida.

És per això que TAN-LUX li ofereix unesfinestres que s’adapten a l’arquitectura il’estil dels edificis. Aquesta necessitatcultural i estètica es realitza encol·laboració amb els nostres tècnics,fabricants del sistema i projectistes.

En les finestres TAN-LUX trobarà totsels avantatges que es desitgen avui endia:

- Aïllament tèrmic

- Una protecció acústica perfecta- Alta seguretat antirobatori- Un disseny atractiuCada persona és diferent, per aquest

motiu TAN-LUX li ofereix un món depossibilitats en quan a formes i colors.Digui’ns les seves preferències. Lesnostres portes i finestres li garanteixen percolor, disseny, i tipus d’obertura, unasolució perfecta i duradora.

Li oferim múltiples sistemes per adaptar-se a cada situació:

- Practicables i oscil·lobatents- Correderes i elevables- Caixons de persiana i monoblocs- Mallorquines- Porticons- Baranesi un munt d’accessoris que

personalitzen el seu habitatge.A través dels departaments que formen

TAN-LUX trobarem conjuntament lasolució més òptima a les sevesnecessitats, de forma eficient i garantida:

• DEPARTAMENT COMERCIAL: aTAN-LUX li oferim un pressupostpersonalitzat i adaptat a les seves

En aquest número de Llumiguia encetem unasecció dedicada a les empreses de Cassà de laSelva. En aquest número, i posteriors, aniremoferint un repàs a les fàbriques i societats locals enel que plantegem com un ampli panorama del'activitat econòmica local.Encetem aquesta sèrie amb algunes de les

empreses locals de diferents ambits productius; enel número del mes de setembre continuarem ambuna especial atenció a les empreses del sector dela salut i bellesa.Agraïm sincerament la voluntat de les empreses al'hora de col·laborar en aquesta iniciativa que obrima totes les activitats econòmiques locals.

Tan-lux

necessitats. Sense cap mena decompromís, els nostres tècnics comercialsel visitaran per prendre mides i, amb laseva experiència, assessorar-lo sobre allòque creguin més oportú en el seu cas.

• DEPARTAMENT TÈCNIC:especialistes en PVC i alumini, tant enobra nova com de reforma. Resolem totesles seves necessitats en tancaments,cobertes, tancaments de terrassa,baranes, murs cortina, etc.

• SERVEI POSTVENDA: a TAN-LUX lasatisfacció del client és el nostre principalobjectiu, per aquest motiu oferim el millorservei postvenda i una màxima garantiaen tots els nostres serveis.

Les nostres instal·lacions es composende 4000 m2, dels quals 2300 m2 estandedicats a producció i 80 m2 al showroomoberts al públic on es mostren els nostresproductes de PVC i Alumini.

Ens trobareu a la Zona IndustrialSusvalls - Crta. de Caldes de Malavella,km. 0’83 - Nau A. També podeu posar-vos en contacte amb nosaltres en eltelèfon 972 47 76 16, al fax 972 47 76 15o l’e-mail info@tan-lux.com.

23NÚM. 666 - AGOST 2008

Germans Cañet-Xirgu, S.L, des dels seus inicis, ha anat ampliantels seus camps d’actuació fins arribar a l’oferta actual de serveis.Aquesta evolució contínua ha estat possible gràcies a laimportància que té per nosaltres la política de personal i tambégràcies a la relació amb els nostres clients i proveïdors. Tambétenim presents conceptes com la qualitat, la seguretat, la protecciódel medi ambient o la innovació, que són integrats en la nostraideologia empresarial. Els aspectes citats anterior-ment són elsautèntics pilars en que es fo-namenta la nostra estructuraempresarial.

L’empresa està en continu període d’expansió i de diversificacióde les activitats. Com a resultat d’aquesta evolució s’ha creat laPlanta de Reciclatge de Residus de la Construcció i Demolició,complementària als serveis amb els que es va fundar la nostraempresa.

Germans Cañet-Xirgu S.L., conscient que la protecció és cosade tots, esta treballant per reduir els impactes ambientals,recentment ha implantat un sistema de gestió ambiental segonsISO 14001:04, a la planta de reciclatge de residus de laconstrucció i demolició E-809.03, certificat per AENOR, a lesactivitats de:

La gestió de residus de la construcció i demolició mitjançantles operacions de reciclatge ( neteja, trituració de la fracció petreai classificació granulomètrica ) per la producció àrids reciclats.

Cal remarcar que la qualitat de l’àrid reciclat produït és unobjectiu i una responsabilitat de tot el personal, per treballar al

Germans Cañet-Xirgu, S.L

nivell que marca la Directiva de Productes de Construcció 89/106/CEE. La certificació que ens autoritza a posar la marca CEals productes es va obtenir a l’octubre del 2005 al superarl’auditoria de certificació, per l’organisme notificat nº 1170(AIDICO).

Així mateix, l’organització compta amb les autoritzacionsnecessàries per transportar residus amb codi de transportista T-1763.

Paral·lelament l’empresa disposa de maquinària diversa peldesenvolupament de diferents treballs d’obra pública, en-derrocs,treballs amb risc d’amiant i per poder realitzar aquesta tascaesta inscrita en el Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant ambel codi RERA: 16/AG/04.

Tel. 972 46 22 22Fax: 972 46 27 91

24 NÚM. 666 - AGOST 2008

Des de fa molt de temps, el Grup Fusté haavançat amb constància cap a un futursòlid. Gràcies al esforç dels seusfundadors i del seu equip deprofessionals, ha anat creixent i millorantcada dia, arribant a oferir garantia i qualitaten tots els seus projectes.

La millora contínua del servei i la qualitatdels nostres serveis, han fet que elsnostres clients estiguin sempre satisfetsamb les nostres obres, productes i serveis.

Actualment el Grup Fusté es divideix en:

Està plenamentconsolidada en elsector gironí del’obra pública.Treballa, entred’altres, per a GISA,INCASOL, DPTOP,Diputació de Girona,

Diputació de Barcelona i multitud deconsells comarcals i ajuntaments de lesdemarcacions de Girona, comCamprodon, Olot, Bescanó, Begur,Palafrugell, Girona i Salt entre d’altres ide Barcelona com St Pere de Vilamajor,Palafolls o Malgrat. Des de l’any 2001posseeix el Certificat de Qualitat UNE ENISO 9002:1994, que s’amplià l’any 2004amb la UNE EN 9001:2000. També l’any2006 s’obtingué el Certificat de MediAmbient UNE EN ISO 14001:2004. I elfebrer de l’any 2007 el Departament deMedi Ambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya atorgà el certificat EMAS, laclassificació més alta en temes de mediambient i protecció del paisatge .La granquantitat de carreteres, rotondes,urbanitzacions, ponts, canalitzacions iobres d’infraestructura general,realitzades per Construccions Fusté S.A.,s’han convertit en un excel·lent aval, peròcal afegir-hi el compromís del seu equiphumà en la millora continua del servei, lasatisfacció del client, el compliment de lalegislació vigent, la gestió de recursos, laseguretat i salut i la preservació del mediper completar un segell de garantia iqualitat que ens ha donat un prestigi arreude les nostres comarques. ConstruccionsFusté S.A. disposa també d’una plantad’aglomerat d’asfalt a Riudellots de laSelva, amb una capacitat de producciómàxima de 1700-1800 Tm./dia onrecentment s’ha implantat un sistema deControl de Producció de les MesclesBituminoses en calent , amb l’objectiu dedeclarar que els nostres asfaltscompleixen amb els requisits establertsper les normes europees, obtenint així,

els marcatge CE de les mescles, essentuna de les primeres plantes que haobtingut aquest certificat.

Fou constituïdal’any 1978 a Cassàde la Selva;l’activitat de

l’empresa és la fabricació i distribució deformigó fresc.

Els seus fundadors , els germans Miqueli Lluís Fusté Anglada inicialment buscavencobrir les necessitats de l’empresagermana Construccions Fusté S.A: peròel sentiment d’insatisfacció de molts altresconstructors i promotors van fer possibleuna ràpida «independització». Actualmentla planta principal , situada a Cassà de laSelva, pot produir fins a 120m3/hora i laplanta auxiliar, situada a Riudellots de laSelva un total de 80m3/hora.

FORMIGONS CASSÀ S.L. consta d’unaàmplia flota de camions propis per tald’oferir el millor servei de transport. L’any2001 obtingué el certificat de QualitatUNE-EN ISO 9002:1994, essent una deles primeres plantes de la província deGirona en aconseguir-ho.

L’any 2006 va obtenir el Certificat deMedi Ambient UNE-EN ISO 14001:2004,i al 2007 el Departament de Medi Ambienti Habitatge de la Generalitat de Catalunyaens va concedir el certificat EMAS.Considerem aquestes certificacions coma just reconeixement al grau d’implantaciódel sistema de gestió a l’empresa, ques’ha traduït en un exhaustiu control de laproducció. Tot plegat fruit del compromísper oferir la màxima qualitat en el productei servei. La millor recompensa per aFORMIGONS CASSÀ S.L. ha estat sensedubte la confiança i el reconeixement dela seva fidel i exigent clientela.

Comença la sevaactivitat el mes demaig de 2002,inaugurant lesseves instal·lacionsd’última generacióal polígon Industrialde Girona

(POLINGESA), a Riudellots de la Selva.PREVISA es dedica a la fabricació idistribució de prefabricats de formigó(geros, blocs, cassetons, vorades....) Elprojecte neix d’unes necessitatsdetectades des de CONSTRUCCIONSFUSTÉ, S.A. i des dels clients deFORMIGONS CASSÀ, S. L. Intentemsatisfer-les amb un producte de qualitat,a preus justs, i donant als client un millorservei i un tracte de proximitat que noestaven rebent fins al moment. El milloraval per a qualsevol iniciativa empresarialla dóna el mateix mercat. I és en aquestsentit que podem afirmar que PREVISAha tingut una molt bona acollida. L’ interèspel producte que fabriquem hi ha estat

Grup Fusté

Obres d’arranjament d’una carretera i planta d’asfalt a Riudellots de la Selva

Vista de la planta de formigó

25NÚM. 666 - AGOST 2008

des del primer moment i les xifresde vendes han augmentat de formanotable any darrera any. Elcompromís de la marca amb elmercat ens porta a treballarconstantment per ampliar aquestagamma de productesdesenvolupant nous prefabricats enfunció de les necessitats detectadeso les noves tendències de materialsper a la construcció, mantenintsempre els alts nivells de qualitat iservei al client que ens hemproposat des del principi, fet que ensva permetre obtenir a l’any 2007 elCertificat CE de Control deProducció en Fàbrica dels nostresproductes.

Va sercons t i t u ïdal’any 2000amb lavocació dededicar-se ala promoció i

urbanització de terrenys industrials i/oresidencials, siguin els que tenia enpropietat des de la constitució de l’activitato noves adquisicions. Actualment les

CONSTRUCCIONS FUSTÉ SACONSTRUCCIONS FUSTÉ SACONSTRUCCIONS FUSTÉ SACONSTRUCCIONS FUSTÉ SACONSTRUCCIONS FUSTÉ SACtra Provincial, 337

Tels. 972 46 07 72-972 46 15 01 – Fax 972 46 10 6117244 Cassà de la Selva Cassà de la Selva Cassà de la Selva Cassà de la Selva Cassà de la Selva (Girona)

FORMIGONS CASSÀ SLFORMIGONS CASSÀ SLFORMIGONS CASSÀ SLFORMIGONS CASSÀ SLFORMIGONS CASSÀ SLPolígon industrial de Cassà de la SelvaCassà de la SelvaCassà de la SelvaCassà de la SelvaCassà de la Selva

PREFPREFPREFPREFPREFABRICAABRICAABRICAABRICAABRICATS VIBRATS VIBRATS VIBRATS VIBRATS VIBRATS SATS SATS SATS SATS SAPolígon Industrial de Riudellots de la SelvaRiudellots de la SelvaRiudellots de la SelvaRiudellots de la SelvaRiudellots de la Selva

FUSTÉ INVERSIONS SLFUSTÉ INVERSIONS SLFUSTÉ INVERSIONS SLFUSTÉ INVERSIONS SLFUSTÉ INVERSIONS SLTels. 972 46 07 72– Fax 972 46 10 61

seves principals expectatives van enaquesta línia: Promoció de projectesd’urbanització a Cassà de la Selva,Llagostera, Madremanya, Riudellots de

Planta de PREVISA a Riudellots de la Selva

la Selva. FUSTÉ INVERSIONS, S.L.representa una de les principals apostesde futur del Grup Fusté.

26 NÚM. 666 - AGOST 2008

Comencenm parlan una mica dela història de l'empresa que té mésde setanta-cinc anys::

En el programa de la Festa Majorde l'any 1933, editat per la revistaHoritzó, apareix Josep JuncàPlanas com a agència de transportinterior i venda de carbons adomicili.

Josep Juncà Planas va fundarl'empresa transportant carbó desdel bosc fins a l 'estació deRiudellots i també el repartia perles cases, al mateix tempstransportava suro per les diferentsfàbriques que hi havia al poble.

Al cap de pocs anys s 'hi vaincorporar el seu fill, Ramón JuncàFuyà, i van anar ampliant el negociel qual comptava amb 4 carretes idos tamborells; transportavensuro, també carregaven paquetsd'aglomerat de suro del Reliable al'estació del tren petit per portar-lesa Sant Feliu i des d 'allà el

C/ Baixada de la Piscina, 6Tel. 972 46 18 13

17244 Cassà de la Selva

Treballem amb mútuesVisiteu la nostra web:www.lopezdecalatayud.com

Transjuncà, S.L.

Les imatges d'aquesta pàgina resumeixen gràficament diferents moments de lahistària de l'empresa de transports Juncà

27NÚM. 666 - AGOST 2008

carregaven amb vaixells per l'exportació.Cada dia anaven a l'estació a recollir lesmercaderies que portava el recader LluisSalvador des de Girona per repartir-lesa totes les botigues de Cassà.

Als anys seixanta, es varen incorporara l'empresa primer el fill d'en Ramón,Josep Juncà Vila, i una mica més tard enNarcís , els quals van comprar un camiói algunes carretes. Els primers camionsque van tenir van ser un DKV i un Sava.Als anys vuitanta, un membre de laquarta generació, Narcís Juncà Ripolltambé va passar a formar part del'empresa. Amb el temps, s'ha anat ampliant la flota dels camionsfins arribar a l'actualitat que consta de 2 camions lleugers, 4camions pesats i 3 tràilers.

L’empresa sempre ha sigut familar.

SITUACIÓ ACTUAL

Ens dediquem al transport de mercaderies per carretera enl’àmbit nacional i també som operadors de transport. Dins de laindústria treballem per diferents sectors.

Actualment consta d’11 treballadors, treballem majoritàriamentper tot d’Espanya i puntualment França i Itàlia. Tenim com aprincipal objectiu la millora per poder oferir cada dia un serveimillor i aquesta consta amb tenir uns vehicles nous adaptats alserveis que ens demanen, invertir amb formació i adaptar-nos ales noves tecnologies.

L’ administrador de l’empresa és Narcís Juncà Vila el qual vacomençar amb el seu pare carregant camions i conduint-los, il’administrador adjunt és Narcís Juncà Ripoll el qual va començarfent les mateixes feines i actualment estan tots dos al capdavantde l’empresa.

En aquesta pàgina, part de la flota actual i un documentdels primers temps de l'empresa

28 NÚM. 666 - AGOST 2008

Califred és una empresa amb més de 30 anysd’experiència en els camps de la climatització,fred industrial i hostaleria.

El seu fundador, Joan Juanals Martí, vacomençar la seva formació els anys 70 treballantd’operari en una empresa de Girona. L’any 1981va crear una empresa a Figueres, amb un altresoci, dedicada al mateix sector.

El juny del l’any 1990 va fundar Califred aCassà de la Selva, a la carretera Provincial, 121.Els primers anys, amb la seva muller, i mésendavant s’hi van incorporar els fills, primer enDavid i més tard en Xavier. Actualment té unaplantilla de 8 operaris i 3 administratives.

Des de l’any 2003 estem certificats amb laNorma ISO 9001 i, sempre, seguim treballantper millorar i donar un bon servei als actuals ifuturs clients.

El gener del 2005 ens vam traslladar alPolígon Industrial El Carrilet, al carrer Cerdanya,2 de Cassà on vàrem centralitzar botiga, oficinesi taller.

Sector principal: Aire Condicionat,Refrigeració, Hostaleria

Productes:Aire condicionat, centrals frigorífiques, cambres frigorífiques,

vitrines, materials d’hostaleria, cuines, forns de convecció,rentaplats, armaris, frigorífics, deshumidificadors ihumidificadors industrials.

Oferim: pressupostos sense compromís i servei tècnicpropi

Carnets expedits per la Generalitat de Catalunya -Departament de Treball i Indústria:

Instal·lador - conservador - Reparador FrigoristaInstal·lador de Gas IG-CInstal·lador - Mantenidor de Calefacció i ACSInstal·lador - Mantenidor de ClimatitzacióInstal·lador d’instal·lacions petrolíferes (IP-1)Instal·lador de CafeteresTitulars dels Carnets: Joan Juanals Martí, David Juanals

Mas i Xavier Juanals MasCàrrecs directius:Gerent: Joan Juanals MartíAdministradors: David Juanals Mas i Xavier Juanals MasDepartament de Qualitat: Celestina Mas

Califred Cassà, S.L.

Menjador per a banquets

VISITEU LA NOSTRA WEB:WWW.CALIFRED.COM

29NÚM. 666 - AGOST 2008

Els orígens de COTEC es remunten a l’any1987, quan es constitueix a Cassà de laSelva un primer taller amb una activitattotalment pionera, com era la fabricació iinstal·lació de portes i finestres de PVC, unproducte totalment desconegut en aquellsmoments.

Amb la qualitat, el servei, la confiança ila innovació com a bandera, COTEC haanat evolucionant la seva cartera deproductes i serveis amb el pas del temps: ala oferta inicial de fabricació i instal·lacióde tancaments de PVC s’hi van afegir alcap de ben poc temps els tancamentsd’alumini, i els murs cortina uns anysdesprés.

A dia d’avui, COTEC diferencia la sevaactivitat entre la instal·lació directa a obra ila distribució, que agafa tant nord i centred’Espanya i Balears, com sud i centre deFrança.

Gràcies a la confiança que han dipositatels clients en nosaltres, COTEC ha anatcreixent: l’any 1989 es va traslladar l’acti-vitat a unes noves instal·lacions, dins deCassà mateix, i a l’any 2003 es trasllada alpolígon industrial de Riudellots de la Selva,amb unes instal·lacions modèliques en elsector que disposen de la última tecnologiaa nivell de fabricació.

El compromís a fer les coses ben fetesque des del primer dia defensa COTEC l’haportat a passar d’aquell petit taller que varenobrir fa més de 20 anys tres emprenedors,a una empresa que dóna feina a unes 150famílies i que va tancar l’any 2007 amb unafacturació d’uns 15,5 milions d’euros, un20% dels quals provinents de l’exportació.

Des del primer dia a COTEC ens hemsentit molt lligats al territori, amb el quesempre ens hem identificat i hemrepresentat amb orgull portes enfora.Compartim amb ell i la seva gent valorscom l’esperit emprenedor, l’esforç, lahumanitat, el compromís i la humilitat.

COTEC

30 NÚM. 666 - AGOST 2008

Boadella Forestal, S.C. és una empresaamb una àmplia experiència enl’explotació, manteniment i neteja deboscos. Disposa de la maquinària i elmaterial adequat i especialitzat per arealitzar tot tipus de treballs forestals, comsón franges de protecció per aurbanitzacions, neteja de finquesforestals, estassades de marges decarreteres, tala de plantes, aclarides demassa forestal, pela de suro, etc. Tambées dedica a la venda de llenya, ambtransport a domicili.

L’empresa disposa del DQE (Documentde Qualificació Empresarial) per aempreses d’aprofitaments forestals, d’unPla de Prevenció de Riscos Laborals i delsistema de certificació forestal PEFC(Programa per al Reconeixement deSistemes de Certificació Forestal). Tot aixòconstitueix una garantia de qualitat ja queassegura una gestió forestal sostenible iun seguiment rigorosament controlat delsproductes extrets del bosc durant tota lacadena productiva fins a lacomercialització final.

Per als treballs a realitzar, l’empresacompta amb l’assessorament tècnic delGabinet Forestal Foresta Enginyeria iGestió SCP, tant en l’elaboració depressupostos com en l’elaboració dePlans Tècnics de Gestió i Millora Forestal.

Adreça:Mas Cordet, 1Ctra. Cassà-La Bisbal, Km. 3SANTA PELLAIA

Tel. 972 46 14 11Mòbil 606 43 37 01boadellaforestal@telefonica.net

Boadella Forestal, S.C.

C/ Raval, 8 - Tel. 972 46 04 53 - CASSÀ DE LA SELVA

Neteja de boscos

BonaFestaMajor!

31NÚM. 666 - AGOST 2008

Gener & Casadevall és una empresafamiliar fundada el 1957 amb seusocial en un petit local de la Plaçade los caidos de Cassà de la Selva.

Amb aquests 50 anys que compte,l’empresa, ha canviat vàries vegadesd’ubicació fins a ocupar les actualsinstal.lacions en el carrer Castell, unaantiga fàbrica de suro, araacondicionada com a magatzem,taller i oficines per a poder oferir alsnostres clients el servei atent, precísi ràpid que exigeix el món actual.

Al llarg d’aquests anysd’experiència ens hem anatespecialitzant fins a ser un referenten instal.lacions industrials,concessionaris, franquícies i de lessempre complexes instal.lacionshospitalàries. Tot aixó sense deixarde banda el gruix de les feines méstradicionals com les instal.lacionsdomèstiques de llum, gas, aigua oaire acondicionat.

En aquests moments l’empresa compte amb 36 treballadorsde diferents edats. El procés de formació per a les novesincorporacions es desenvolupa amb un estricte seguiment deles aptituts dels més joves, sota l’atenta mirada dels operarismés veterans i experimentats, assolint així un alt nivell desincronia entre unes generacions i altres. Aquesta formació escomplementa amb cursos bàsics i d’especialització per a cadaaprenent.

El resultat final es l’implantació d’un únic sistema de treballigual per a tots, amb els avantatges que comporta. Elstreballadors compten amb una flota de 15 vehicles que elspermeten treballar a qualsevol indret de la provincia.

L’empresa està dirigida actualment per Enric Gener Ribalta iFrancesc Casadevall Barneda així com els socis fundadors elsseus pares, Enric Gener Gelabert i Josep Casadevall Mallorquíen qualitat d’assessors.

Gener – Casadevall, S.A.C/ Castell, s/n – Cassà de la Selva www.genercasadevall.com

Gener – Casadevall, S.A.

www.fustesgarolera.com

32 NÚM. 666 - AGOST 2008

CopyColor neix a Cassà l’any 1998 amb lafinalitat de cobrir el buit existent, aleshores,d’un servei de copisteria. Va ser fundada perCarles Rodríguez i Jordi Vilahur. Inicialment,CopyColor, estaba ubicada al carrer del’Esport número 7, però el creixement que vaexperimentar el negoci entre els anys 2004 i2006 va motivar el canvi d’ubicació peraconseguir una millora de les instal·lacions iels recursos de la copisteria, que pot trobar-se, des de l’Abril de 2006 a la Rambla Onzede Setembre número 17.

CopyColor es dedica fonamentalment alsector de les arts gràfiques. Ofereix servei decòpies en color i en blanc i ne-gre,impressions, plànols, enquaderna-cions,plastificacions, revelat de fotografia, disseny,servei de fax, etc.

A finals del 2008 la copisteria va rebre unaproposta de col·laboració, per part d’unaempresa de Girona, Digi-x3, que no va poderrebutjar. A partir d’aquest moment s’ofereixtambé l’opció de fer impressions de granformat, lones, vinils, displais lluminosos iaccessoris de fira entre altres.

La Copisteria de Cassà compta amb quatretreballadors: Carles Rodríguez, Lluis Rey iSusi Rodríguez, que desenvolupen per igualles feines a fer, ja siguin de disseny gràfic, ferfotocòpies, enquadernacions, etc, i FinaVilahur que porta la comptabilitat del’empresa.

Tot i ser una empresa petita i estar definidacom «la copisteria de Cassà», CopyColorcompta, com a clients habituals -a part delpropi ajuntament de Cassà de la Selva- ambels ajuntaments dels pobles veïns, així comun gran nombre d’empreses que confien enels seus serveis.

Com a tret anecdòtic cal assenyalar elsdiferents noms amb què és conegudaCopyColor: la Copisteria, Can Còpies, CanCarles...

Copycolor

33NÚM. 666 - AGOST 2008

A l’empresa Puig-Mias, amb 39 anys de trajectòria,hem intentat dia a dia oferir als nostres clients elmillor serveis del que disposar. Des dels nostresinicis, amb la reparació de motors, s’han anatincorporant nous serveis, com són el muntatge decuines a més de la venta i reparació de tot tipusd’electrodomèstics.

Els anys 80 ens vam establir al Passeig Vilaret21, amb noves instal·lacions i una àmplia exposicióde productes. Hem procurat tecnològicament estaral dia amb les noves tendències del mercat i,gràcies al suport dels nostres clients, hem pogutarribar a l’actualitat. Aquest any, hem iniciat unnou projecte per tal de millorar tot el que siguipossible al servei abans esmentat, obrint al PolígonIndustrial de Cassà una nova superfície on hemubicat les noves oficines i taller de reparacions,amb molt més espai i millors condicions, preparatcom tots aquests anys, per a la reparació de motorselectrodomèstics, bobinats, aires acondicionats,televisió i tot el que convingui per continuar donantels serveis que el client es mereix.

Puig-Mias, S.A.

34 NÚM. 666 - AGOST 2008

INPLACSA, es va crear l’any 1975.L’empresa es dedica actualment a laimpresió d’embalatge flexible.

Abans de construir-se INPLACSA, el Sr.Ramon Simón que és un dels socisfundadors, va començar la seva trajectòriaprofessional i industrial a l’any 1960creant una petita empresa (Foto 1) quanl’era dels plàstics començava a Espanya.

En un principi aquesta petita empresa ques dedicà a la fabricació de tubs i perfilsde PVC entre altres aplicacions, per laconfecció de cortines de tires de plàsticque es col·locaven en les portes exteriorsde les cases. Aquest producte va tenirmolta acceptació durant molts anys.

La visió d’empresari del Sr. RamonSimón va percebre que el sector del plàstic

era un mercat amb futur en el qual caliafer inversions molt importants i fou quanes va crear l’empresa INPLACSA(Indústries plàstiques de Cassà s.a.)

INPLACSA va començar l’activitat enuna nau de 500 m2 i va encaminar lainversió cap el sector de l’embalatgeadquirint tres equips per transformar elgranulat de polietilè en film plàstic (foto 2)

TTTTTel. 972 46 34 74el. 972 46 34 74el. 972 46 34 74el. 972 46 34 74el. 972 46 34 74

InplacsaImatges històriques i actual de l'empresaInplacsa

35NÚM. 666 - AGOST 2008

utilitzat per a lafabricació de bosses.Més endavant es vaampliar l’empresa ambla incorporació demaquinària per laimpressió i confecció debosses (foto 3)

Durant aquests anys,INPLACSA s’haconvertit en unaempresa dinàmica, ambmaquinària d’última tecnologia (foto 4-5-6) adaptant-se a lesexigències de qualitat del mercat amb un perfil de granprofessionalitat. Des de l’any 2001 disposa de la certificació ISO9001.

INPLACSA té una superfície de 10.000 m2, amb maquinàriade tecnologia avançada tant per la impressió del film com per lalaminació i el tall.

En l’actualitat INPLACSA subministra a empreses lídersd’Espanya i Europa films tècnics (foto 7) per l’envàs dels seusproductes a diferents sectors industrials majoritàriament delsector alimentari.

Plaça de la Coma, 30, entr. A17244 Cassà de la Selvatel. 972 46 14 92Fax 972 46 33 76salip@logiccontrol.es

36 NÚM. 666 - AGOST 2008

37NÚM. 666 - AGOST 2008

L’empresa cassanenca Reliable Materialsde Construcció ha obtingut larepresentació per a les comarquesgironines de la prestigiosa marca deceràmiques Keraben, una de les mésimportants de l’estat. Amb motiu d’aquestanova línia de productes es va dur a terme,el passat 18 de juliol, la presentació de laremodelació de l’establiment, situat alCarrer de Germà Agustí de la nostra vila.L’estrena va comptar amb la presència denombrosos convilatans, entre els qualsl’alcalde de Cassà, Carles Casanova, imolts tècnics del sector. Tots els assistentsvan poder comprovar la qualitat dels nousproductes i les línies de nou disseny itendències que ha incorporat l‘empresacassanenca que amb aquestaincorporació continua sent una de lescapdavanteres en el sector de materialde construcció i complements per al banyi cuina. Entre les novetats exposades esvan exhibir diferents models de bany idutxa i els nous productes ceràmics deKeraben que pel seu estil innovador imodern proposen un nou concepte desala de bany.

ReliableMaterials deConstrucció

obté larepresentació de

Keraben per ales comarques

de Girona

39NÚM. 666 - AGOST 2008

JULIOL 2008

NAIXEMENTS

PAU BERNATALLADA I CARBÓ, fill deJordi i Sònia ha nascut a Cassà de laSelva el dia 29 de miag de 2008

AMY DANIELA SANCHEZ LOPEZ, fillade Victor Daniel i Katia Yessenia, ha nascuta Cassà de la Selva el dia 27 de juny del2008

LAIA FONTBONA BARTRA, filla deDaniel i Glòria ha nascut a Cassà delaSelva el dia 27 de juny del 2008

OMA TERERA, filla de Lulla i Afa, hanascut a Cassà de la Selva el dia 28 dejuny del 2008.

ABRIL MORENTE TEIXIDÓ, filla deRafael i Anna, ha nascut a Cassà de la

Selva el dia 5 de juliol del 2008

EUDALD CORTÉS PUIGMOLÉ, fill deChristian i Marta, ha nascut a Cassà de laSelva el dia 10 de juliol del 2008

LAIA OLLER ROURE, filla de Jordi iAnna, ha nascut a Cassà de la Selva eldia 10 de juliol del 2008

LOURDES ORTIZ RUSCALLEDA, fillade Marcos i Maria dels Àngels, ha nascuta Cassà de la Selva el dia 11 de juliol del2008

XÈNIA ONTIVEROS MARTÍ, fillad’Alfonso i Sílvia, ha nascut a Cassà de laSelva el dia 13 de juliol del 2008

CARLA DURAN MUÑOZ, filla de Carlesi Sandra, ha nascut a Cassà de la Selvael dia 16 de juliol del 2008

SARA BEY BAYO, filla d’Abdelkader iAgnés, ha nascut a Cassà de la Selva eldia 17 de juliol del 2008

KOLO DJIMERA, filla de Sidi i Kady,, hanascut a Cassà de la Selva el dia 18 dejuliol del 2008

IRENE SALIP RODRIGUEZ, filla deSalvador i Belen, ha nascut a Cassà de laSelva el dia 21 de juliol del 2008

RANIA BARNEA, filla de Mihai i Naomal,ha nascut a Cassà de la Selva el dia 22de juliol del 2008

XANTAL CANTALOSELLA LOPEZ, fillade Joaquim i Dèbora, ha nascut a Cassàde la Selva el dia 28 de juliol del 2008.

BAPTISMES

Dia 6, MIQUEL LÓPEZ I PUIGDE-MONT, fill de Pedro i Anna Maria. Batejata Llagostera.

ACLARIMENT

En l'estadística del mes passat vaminformar del baptismede Foix BenetMartin, que va ser batejada a laparròquia de Cassà de la Selva eldissabte 7 de juny de 2008. Per errorvam publicar el seu nom com a fill de.... i no com a filla de (ja que és unanena). El nom de Foix prové de laMare de Deu de Foix, patrona delPenedès. La seva ermita està ubicadaa Torrelles de Foix (Alt Penedès,Barcelona), tal i com ens ha imformatla família

Disculpeu.

Sóc l'Abril Morente Traidú, unacassanenca més que va néixer el dia 5de juliol de 2008 a les 1:11h. Vaig pesar3,620Kgs i vaig medir 52 cm. Els meuspares són en Rafel i l'Anna.

Telèfon 972.460.434 Telefax 972.463.700 e-mail: roser@roser.es web: www.roser.es17244 Cassà de la Selva

40 NÚM. 666 - AGOST 2008

Dia 27, CARLA PARADEDA ICASTI-LLO, filla de Jordi i Mònica.

Dia 27, ISONA CABALLERO IVILÀ, filla de Ferran i Tània.

Dia 27, NAIA AVENDAÑO IGONÁLEZ, filla d’Antonio i AnaMaria.

Dia 27, ÀNIA LLARCH IGALERO, filla de Ramon i Paula.

Dia 27, ANAÏS LLARCH IGALERO, filla de Ramon i Paula.

Felicitats!

DEFUNCIONS

CONSOLCLARA

I PLANascuda a Cassà de la Selva, al veïnat

de Matamala, ha mort a l’Hospital Josep Truetade Girona, el dia 4 de juliol de 2008, a l’edatde 68 anys. Filla de Josep i Carme, era casadaamb Lluís Sala i Salart. Natural i veïna deCassà de la Selva, tenia el domicili al carrer ViNovell, 48. Deixa vidu, Lluís Sala Salart; quatrefills: Josep, Carme, Jordi i Martí i tres nétes:Sílvia, Sheila i Anna.

Per la Consol Clara...Mare, mare, mare estimada.

Arbre del que només en queden les arrels.Arrels eternes gravades a la nostra ànima.La Carme i en Pep en van plantar els fruits,

en una terra bona i ben regada,compartint la vida al costat dels teus

germansels vas veure créixer de dia i de nit

una i altra vegada.

Arbre tossut de branques sòlides ifermes,

branques abraçades amb les d’enLluís

que han patit tempestes decalamarsada.

Fulles que queien i tornaven acréixer,

i un bon dia, quatre flors van veure lallum...

Josep, Carme, Jordi i Martísorgiren com el vent que avança,arrelaren en aquesta bella terra

sense que els faltés cap mancança.

Ens vas protegir, ens vas estimari vàrem créixer sota la teva ombra.

Ombra que cap llum podrà dissipar,perquè malgrat te n’has anataquí encara romandrà la teva

penombra.

Dels qui més sel’estimen

FRANCESC XAVIER SERRA IROCA

Ha mort a l’Hospital JosepTrueta de Girona, el dia 5 de juliolde 2008, a l’edat de 64 anys. Filld’Antoni i Rosa, era casat ambAngelina Salvi i Lloveras. Naturalde Sant Martí de Llèmana(Girona), i veí de Cassà de laSelva, tenia el domicili al carrerRocacorba, 16. Deixa cinc fills:Maria Elisa, Anna, Cristina, Xavieri Montserrat.

BERNARDA LUNACABALLERO

Ha mort al seu domicili el dia11 de juliol de 2008, a l’edat de84 anys. Filla de Manuel i Araceli,

Hola, sóc la IsonaCaballero i Vilà,batejada el 27 dejuliol passat

41NÚM. 666 - AGOST 2008

era vídua de Rafael Gallego Casasola.Natural de Lucena (Còrdova) i veïna deCassà de la Selva, tenia el domicili alcarrer Migdia, 35. Deixa sis fills: Dolores,Paco, Carmen, Manolo, Bernardita i Luisa.

PEPITAFUYÀ

PLANASHa mort a Rosario-Argentina, el dia 12

de juliol de 2008, a l’edat de 86 anys. Fillade Josep i Margarita, era vídua de RobertoVilallonga Barnada.

CONCEPCIÓPOL

I BORRELLHa mort al cim dels Posets, a Valle-

Benasque el dia 13 de juliol de 2008, al’edat de 45 anys. Filla de Robert i Maria,era divorciada de Carles Busquets iCabarrocas. Natural de Sant Gregori(Girona) i veïna de Cassà de la Selva,tenia el domicili al carrer Barceloneta, 19.Deixa dos fills: Ferran i Laura.

JOANMAS I

VIÑOLASHa mort a l’Hospital Sta.Caterina de

Salt, el dia 16 de juliol de 2008, a l’edatde 92 anys. Fill de Llorenç i Joaquima,era casat amb Elisa Mas i Madrenys,Natural de Salitja (Girona) i veí de Cassade la Selva, tenia el domicili al Veïnat deLlebrers, 55. Deixa dues filles: Quima iCelecstina.

ÀNGELA VALL-LLOSERA I COSTAHa mort al seu domicili el dia 17 de juliol

de 2008, a l’edat de 80 anys. Filla deVicenç i Enriqueta, era vídua de Lluís Puigi Pujolàs. Natural i veïna de Cassà de laSelva, tenia el domicili al carrer Ponent,8. Deixa dos fills: Josep i Vicenç.

FRANCESCA BOSCH LLACHFilla de Jaume i Carme, natural de

Riudellots de la Selva, ha mort a Cassàde la Selva, el dia 30 de juny, a l’edat de83 anys.

Descansin en pau! Descomptes especialsa subscriptors de Llumiguia

AAAAAT E N C I Ó ! ! !T E N C I Ó ! ! !T E N C I Ó ! ! !T E N C I Ó ! ! !T E N C I Ó ! ! !ELS NOIS I NOIES NASCUTS AL1935 I QUE HO VULGUEU CELE-

BRAR, ENS TROBAREM EL PROPERDIA 12 D'OCTUBRE A LES 2 DE LATARDA EN UN UN DINAR A "LATERRASSA" DE PLATJA D'ARO.

SI HI ESTEU INTERESSATSTRUQUEU ABANS DEL DIA 6D'OCTUBRE ALS TELÈFONS:972 46 01 60 CA LA CROUS

972463762 CA LA MARIA VILAR972462024 CAN METJE

42 NÚM. 666 - AGOST 2008

«Quan els records parlen». Una de les tantes obresque posàrem en escena, aquells llunyans anys 1948-1950 del segle passat. Anys difícils, grisos, d’una llargapostguerra; restriccions de llum, «cartilles deracionament»... El Casal que aixecàrem entre tots.Una amistat de tota la vida. El Casal de la nostrajoventut, on passàrem potser les millors estones dela nostra vida. I quantes obres escenificàrem! En elLlum i Guia d’aquest mes de juliol he trobat un bonicrecord per tu d’en Joan Carrera, que m’ha emocionat,de l’obra «D’aquesta aigua no en beuré», de laSenyora Manuela i el Senyor Mirons. En seguirentantes! Una de les teves preferides era la Matilde dela Muralla d’en Calvo Sotelo. Quants Records!

Passaren els anys i es va deixar perdre el Casal, iel Centre La vida ens va anar empenyent, però diuenque allà on hi ha hagut sempre queda, i després demitja vida, el 1987 de la mà del malaguanyat JosepXifró, tornàvem a renéixer els «antics comediants»(paraules d’en Serrat), amb el nom de Grup de TeatreCassanenc.

L’amistat de tots es va refer més forta i vamincorporar gent jove i molt il·lusionada amb el nouprojecte, i el dissabte dia 26 de novembre de 1988aixecàvem novament el teló amb «La FeridaLluminosa» de Josep Mª de Segarra, a benefici del’Hospital de Sant Josep.

En el Llum i Guia següent es parlava de l’èxit quevam tenir, i que el Grup de Teatre Cassanenc tenia enperspectiva moltes altres obres si aconseguien queCassà tingués un Teatre digne. Doncs han passat 20anys i any rera any s’ha aixecat el teló, quasi sempreper la festa major, entremig deixant pel camí unsquants companys sense tenir ni el Casal ni el Centre,que tant ens havien promès, assajant sempre ambuna sabata i una espardenya, ara aquí ara allà.

El més trist són els tres locals tancats, potser notrobaríem cap més poble gran com Cassà, quasi mitjaciutat, amb tant poc interès en conservar tres localstant emblemàtics i situats al mig del poble com aquí,el Casal, el Centre i Can Trinxeria, amb la Mª Dolorsquantes vegades en parlàvem totes dues i jo deiaque me’n aniria sense poder-ne veure cap derestaurat, però especialment el Casal.

Primer has fet «mutis» tu, discretament, sense fersoroll, deixant-nos un gran buit amb la teva absència.Adéu! Un petó ben fort i fins que ens retrobem.

Dolors CallísMorir quan s’ha deixat una petjada ben impresa en

el llibre dels records, no és perdre l’alè ni la mirada,es continuar vivint després de mort.

A la M. Dolors

A la dreta, tres imatges de la M. Dolors Adroheren la seva activitat teatral. De dalt a baix: en elpaper de la vídua Roselló a L'amor venia amb

taxi, representada el 10 de juny de 1998 al'envelat de la festa de Cassà; una imatge de LaVentafocs representada el 1944; i l'elenc de "La

juventud pasa" escenificada el 1950.

43NÚM. 666 - AGOST 2008

Fa uns quaranta anys que el nostre pareva venir a viure a Cassà de la Selva.Ràpidament es va voler integrar al poble igràcies al seu ofici, el de mestre d’obres,es va anar fent un lloc a la nostre vila. Perla seva bondat, pel seu bon caràcter, pelseu bon fer, pel seu treball responsable ipragmàtic es va anar guanyant l’estima,la confiança i l’amistat de molts vilatans.Va ajudar a construir les llars de moltesfamílies, i entremig va construir la seva. El nostre pare sempre deiaque un matrimoni sense fills era com un arbre sense fulles, per això laseva família era la seva principal raó de viure. Una família que l’haestimat, l’estima i l’estimarà. L’altra raó era la muntanya: no hi haviaracó de bosc que no conegués ja fos a les Gavarres, a la Garrotxa oa l’Empordà; el pare sabia trobar els camins, coneixia els millorsindrets. Ens en va ensenyar molts, ens va transmetre moltes coses, itantes que es va emportar amb ell i que mai aprendrem ni coneixerem.

Però la vida, tot i que li va donar moltes coses bones, li va jugar unamala passada. A punt de gaudir d’una merescuda jubilació, va agafaruna malaltia difícil de curar que se’l va emportar del nostre costat.

Voldríem agrair a la família, amistats i coneguts, l’estima, el suporti les mostres de condol ja siguin en paraules, o en silenci, que ensvàreu donar durant la malaltia i en els moments dolorosos en la mortdel nostre pare.

També volem agrair molt especialment als veïns que us vàreu bolcarper mimar, cuidar i regalar petits detalls, il·lusions, dolços per tald’alleugerir el dia a dia del nostre pare. Realment s’emocionava quanveia que la gent l’estimava tant.

Gràcies, gràcies a tots.

La família

Te n’has anat ben segur a un lloc meravellós imerescut, sense dir res, ni tant sols un adéu, tuque sempre el donaves a tothom tant amablement.

Així eres, senzilla, distreta, afable, complidora,fidel amb els amics i sempre d’un tracte exquisit iagradable per tots.

Ens has deixat un 29 de juny, saps amigaDolors, aquest mateix mes just feia 20 anyscomençàrem una bona colla d’amics la segonaetapa del retorn del «Grup de Teatre Cassanenc»,que sota la direcció del malaurat Josep Maria Xifró,portàrem a terme la gran obra teatral «La FeridaLluminosa», tot un repte radiofònic, a l’emissoralocal Ràdio Cassà. Més tard la posàrem en escenaper dues vegades al Centre Recreatiu de Cassà,ja que va tenir un gran èxit. Posteriorment envingueren d’altres, crec que també per a tots elsque formàvem el grup de teatre.

Recordo els teus comentaris de l’obra «LaMuralla», que es va fer a la primera etapa del Grupde Teatre Cassanenc en plena joventut i fou tambéun gran èxit.

Aquests comentaris els faig per afegir que sivares ser una bona persona, també vares ser unagran actriu, tant dramàtica com còmica alhora, jaque la teva sola presència a dalt de l’escenari hoomplia tot, per la teva naturalitat i saber fer.

Dolors, et trobarem a faltar, però ens deixes moltsrecords, sobretot als teus familiars i amics.

Fins sempre allà on siguis i gràcies per la tevaamistat.

Fina

En record d'enXavier Serra

Tot recordant-te...amiga M. Dolors

44 NÚM. 666 - AGOST 2008

METEOROLÒGIQUES

JULIOL 2008

Temperatures:Mitjana del mes: 22,01ºC (La mitjana de

juliol és de 24,3ºC)Màxima absoluta: 33,3ºC el dia 31 entre 3

i 4 de la tarda.Mínima absoluta: 11,6ºC el dia 4 entre 6 i

7 del matíMitjana de les màximes: 28,65ºCMitjana de les mínimes: 15,37ºCNou dies amb temperatures iguals o

superiors als 30º C: 1, 5, 10, 20, 21, 26, 28,30 i 3.

Pluges:Dos dies amb precipitació superior al litre:Dia 12: 15,8 litresDia 13: 3,2 litresPrecipitació total: 20 litres (la mitjana

global de tots els mesos de juliol és de 26,13 litres)

SENSE CALOR EXAGERADA

El juliol d’enguany no passarà a la història per la seva calor:més de dos graus per sota de la mitjana Si bé les temperatures

Màximes, mínimes i pluges del JULIOL de 2008 Pluja total : 20 litres

0

5

10

15

20

25

30

35

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 2 21 2 2 2 2 2 2 2 2 3 31

Pluja Màximes Mínimes

màximes i mínimes han sofert poques oscil·lacions, no s’hanenfilat cap a valors que poguéssim considerar de calorexagerada. En cap cas s’ha passat dels 35 graus.

Pel que fa a les pluges, tot i que estan una mica per sota delque sol fer aquest mes, cal considerar-lo normal, ja quetradicionalment és el mes més sec de l’any.

POLICIA LOCAL

ACCIDENTS MES DE JULIOL DE 2008

Accidents amb danys materials:Dia 7: C/ Provincial amb C/ Castellflorit. Vehicle implicat

Mitsubischi Cold matricula 0900-DZF amb els contenidorsd’escombreries.

Dia 9: C/ Barraquetes, s/n. Vehicle implicat: Nissan Atleonmatricula 1111-GCL amb el rètol de la Caixa de Sabadell.

Dia 11: C/ Fraternitat, s/n. Vehicle implicat Renault Meganematricula GI-8306-BM amb la façana.

Dia 15: C/ Provincial, 71. Vehicles implicats: Nissan Micramatricula 1076-BLR i Ford Fiesta matricula 2433-CMZ.

C/ Gironès, s/n. Vehicle implicat: Nissan Intertart matricula

Floristeria

C/ Molí, 44 - 46 Tel. 972 46 18 8317244 CASSÀ DE LA SELVAC/ Molí, 44 - 46 Tel. 972 46 18 8317244 CASSÀ DE LA SELVA

45NÚM. 666 - AGOST 2008

4651-CSS amb una farola.C/ Doctor Robert, 10. Vehicles implicats:

Mitsubischi Montero matricula B-2967-LKi Citròen Saxo matricula 3564-CGV.

Dia 20: Avda. Antoni Gaudí, s/n.Vehicles implicats: Suzuki SX4 matricula0964-FHB i Kia Picanto matricula 7323-DJN.

Dia 25: Trav. Pg. Vilaret amb C/ Marina.Vehicle implicat: Camió Mercedes-385matricula B-9259-VP amb les pilones deferro.

C/ Hospital, s/n. Vehicle implicat:Mazda-3 matricula 6476-DRF.

Accidents amb ferits:Dia 1: C-250-a (Pkm, 14,00). Vehicles

implicats: Peugeot-206 matricula 3662-DMH i Seat Leon matricula 1668-CGG.Resultant ferit lleu l’acompanyant delvehicle Seat Leon.

Dia 2: C/ Bisbal amb C/ Llevant. Vehicleimplicat: Citròen Xsara matricula GI-3702-BJ. Resulta ferit lleu un vianant.

UN FERIT EN UNA BARALLA

NOCTURNA AL CENTRE DEL

POBLE

Un jove de nacionalitat romanesa vahaver de ser internat diumenge 20 de juliol

a la matinada a l’hospital Josep Trueta deGirona a conseqüència de les feridesrebudes per l’apunyalament que li va ferun noi d’origen subsaharià després d’unadiscussió al passeig de Vilaret

A quarts de quatre de la matinadaalguns veïns dels centre de Cassà es vandespertar en sentir uns forts crits del tipus«te voy a matar» sé donde vives h.. de p.»i de l’estil. La baralla podia haver acabaten tragèdia ja que el que havia començatessent una discussió entre joves en undels bancs que hi ha al passeig de Vilaretva anar agreujant-se amb insults mésamenaçador i amb una agressió per armablanca. I. D., el jove de 17 anys detingutpels fets hauria estat l’autor de laganivetada que va provocar la ferida a lavíctima. El ferit va anar fugint pel carrer deles Barraquetes fins que en arribar a laComa va demanar auxili i va caure a terraen un bassal de sang; veïns del centre idiferents joves que eren per la zona vanavisar que es va desplaçar al lloc així comalgues dotacions dels Mossosd’Esquadra ;igualment es va avisar unaambulància el personal de la qual vaatendre el ferit a la mateixa plaça i ungarantida la seva estabilitat el va traslladara l’hospital Josep Trueta. La mateixa nit lapolicia local i els Mossos d’Esquadra vanmobilitzar un desplegament per poderdetenir el presumpte agressor que viviaens uns pisos a escassos metres dels fets.

Tot i que no ha quedat del tot esclarit quinha estat el motiu de la baralla inicialsembla que l'arma era de la victima i quehavia amanaçat al que despres foul'agressor. El jove agressor fou posat adisposició del jutjat de menors de Gironai deixat en llibertat hores després.

A les Barraquetes hi quedaren restesde sang

46 NÚM. 666 - AGOST 2008

Gairebé sense adonar-nos, l’estiu s’acaba de fondre i és moment de començara enfilar un nou curs, una nova tardor, amb ganes il·lusió i responsabilitat. Unnou curs amb aspectes nous i altres que es repeteixen cada any.

CATEQUESI

Com l’escola, en arribar el setembre, la Catequesi Parroquial torna a enfilarun nou curs. La responsabilitat dels pares cristians, en aquest aspecte éscabdal. La parròquia ofereix, els pares assumeixen.

La Parròquia ofereix un Pla de Catequesi que vol ajudar a pares, infants iadolescents en el seu compromís cristià. Quatre etapes progressives marquenel procés cristià. Totes elles mereixen la seva importància. Aquestes són lesEtapes: Iniciació (7 i 8 anys), Seguiment (9 i 10 anys), Professió de Fe (11 i 12anys; és l’etapa que abans se’n deia «comunió solemne») i l’Etapa deConfirmació (13 i 14 anys). Cada Etapa té dos cursos.

Potser algú hi trobarà a faltar la «Primera Comunió»; és que no hi ha catequeside primera comunió, hi ha catequesi d’Iniciació i al final d’aquesta etapa éspot fer la primera comunió. Fins que no s’acabi d’entendre això, la primeracomunió quedarà molt lluny de la seva finalitat; i es continuarà donant mésimportància a la festa social que a la celebració religiosa; i es seguiran gastantmés energies pels convidats, regals, restaurant… que no pas perquè l’infantcopsi i visqui el sentit de fons, sentint-se plenament recolzat pels seus pares.Bé prou que cada any s’insisteix en aquest aspecte, però encara ens quedamolt camí a fer.

En quant a l’Etapa d’Iniciació, el primer curs es fa els divendres, a ¼ de 6 dela tarda, i el segon els dilluns, també a ¼ de 6 de la tarda. Pel que fa als cursosde les altres etapes, el dia i hora es concreta amb els inscrits, per tal de facilitarla seva participació.

Les inscripcions a les diferents Etapes de Catequesi, es farà saber per mitjàdel Full Parroquial.

PEREGRINACIÓ A TARRAGONA

Amb motiu de l’any jubilar de Tarragona, (que es celebra els 1750 aniversaridel martiri de sant Fructuós, bisbe, sant Auguri i sant Eulogi, diaques), lesparròquies del nostre arxiprestat hem cregut convenient que, aquest any, enlloc d’anar a Montserrat com els anys anteriors, peregrinem a Tarragona. Seràel dissabte, dia 11 d’Octubre. Hi haurà la Missa a la Catedral; tot seguit esvisitarà la capella de Sant Pau (segle XII), a tocar de la catedral; al migdia hihaurà el dinar i, a la tarda, es visitarà l’amfiteatre, lloc on varen ser martiritzatsels sant patrons de Tarragona.

A través del Full Parroquial es donaran més detalls sobre inscripcions, preu,etc.

NOU BISBE DE GIRONA

Tot i que els mitjans de comunicació, en el seu moment, ja varen difondre lanotícia, a partir del 19 d’Octubre la nostra diòcesi tindrà un nou bisbe, Mn.Francesc Pardo. En l’actualitat és vicari general del bisbat de Terrassa i rectorde Granollers. Mn. Francesc substituirà al Bisbe Carles Soler, que es jubila.

Esperem, com ja ha manifestat ell mateix, que vingui il·lusionat i amb ganesd’anar palpant la realitat de la nostra diòcesi. Benvingut!

Enric Plantés i Badosa

Tot mirant endavant

47NÚM. 666 - AGOST 2008

Portem Cassà al cor i amb la músicade grallers i timbalers i amb elsnostres símbols més festius, la Isaurai l’Aldric, anem pels pobles deCatalunya a fer gresca, a alegrarpetits i grans i a compartir amb lesaltres colles l’orgull i el goig derepresentar el nostre poble en aquestatradició tan nostrada.

El passat 20 de juliol, com odeuveure a imatges que acompanyenaquest escrit ens vàrem passejar pels carrers de Ribes de Freseren la trobada de colles geganteres. També vàrem aprofitar pertreure el nostre capgròs egipci acabat d’estrenar i que, per cert,

Els gegantsde Cassà, a

Ribes deFreser

encara no té nom. La següent sortida fou a Caldes el 2 d’agost aCaldes i després Massanet, Manresa, Cassà, Riudellots i unllarg seguici de pobles que ens esperen!

Instal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obraInstal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obraInstal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obraInstal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obraInstal·lem les vostres portes i finestres sense necessitat d'obraSERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALSSERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALSSERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALSSERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALSSERRALLERIA I ALUMINI EN GENERAL - COBERTES I CANALS

C/ Pla de l'Estany, 4Tels. 972 46 35 90 i 972 46 19 77 Fax 972 46 20 89

17244 CASSÀ DE LA SELVA

Visiteu la nostra exposició

48 NÚM. 666 - AGOST 2008

El cap de setmana 9 i 10 d’agost hi hahagut una gran activitat en el paratgenatural de la Pineda Fosca.

El dissabte varem gaudir de l’esperadainauguració de PIBIMA, la pista de billarmanual amb l’assistència del senyor Batlleen funcions, Miquel Chamorro, que va ferla primera llençada oficial deixant així perinaugurada la pista, i tot seguit va tenirlloc un piscolabis.

La idea de PIBIMA va sorgir d’enFrancesc i Joan Masdevall.

Tot va començar quan es varenproposar crear un esport diferent,innovador, una nova manera de jugar.Després de donar-hi algunes voltes varen

pensar que si el futbol tenia el seu propijoc de «taula» com és el futbolí, el tennis elping-pong; perquè el billar que és un jocde «taula» no pot tenir el seu propi joc depista?

I dit i fet, es varen posar a treballar enaquest projecte i després de dos anys defeina, han aconseguit veure el fruit dels

seus esforços.Ara tots nosaltres ja podrem gaudir

d’una pista única en el món, apte per totesles edats i totes les persones, començantpels mes petits i seguint amb els mésgrans, i acabant amb aquelles personesque per alguna raó inesperada de la vidapateixen una discapacitat física, i tot això

Inauguremuna pista de

"billarmanual"

C/ del Raval, 31 - 17244 CASSÀ DE LA SELVATel. i fax: 972 46 1 174

e-mail: maymiconstruccions@yahoo.es

Obres i construccions des de 1921

49NÚM. 666 - AGOST 2008

gràcies a que la pista està adaptada ambrampes d’accés.

Els Amics de la Pineda estem moltsatisfets de que s’hagi escollit aquestparatge, després de la proposta que ensferen, per dur-hi a terme un fet tanimportant com aquest, i des de aquí usanimem a tots que vingueu a provaraquest nou esport i desitgem sort aPIBIMA, per tal que s’estengui arreu i cadacop en pugui gaudir més gent.

Llavors, per acabar de completar el dia,va tenir lloc les ja habituals festes « grescaa la fresca» de cada dissabte, que amesura que va acabat l’estiu van arribantel seu final, per tan aprofiteu de les quequeden.

TORNEIG DE BITLLES

CATALANES

Diumenge 10, de bon mati i sense deixarlloc el cansament de la festa de la nitpassada, la Pineda ja tornava estartotalment en marxa per tal d’acollir elprimer torneig oficial de bitlles catalaneson van participar-hi 21 equips de lacomarca amb un total de 105 tiradors. Elllarg de la diada es varen realitzar un totalde 2.214 tirades, incloent-hi les del torneigi les que varen tenir lloc a la partida del’euro.

Per tots aquells que no coneixeu el monde les bitlles catalanes, la partida de l’euroconsisteix en una partida oberta a tothom,tan jugadors federats com el públicassistent. Per participar-hi s’ha de pagarun euro que queda recollit en un pot, i uncap acabada, la quantitat de dinersrecollida es divideix amb els tres primersclassificats. A la partida de l’eurorealitzada el dia 10 van participar-hi 60 jugadors. Les tirades que van

tenir lloc durant la aquesta partida varenser un total de 324.

Cal destacar que la jornada va seresplèndida i que tots els jugadors iassistents van gaudir d’una arrosada degermanor, i a mitja tarda va tenir llocl’entrega de premis del torneig a mansdel batlle en funcions Miquel Chamorro,el regidor Xevier Romero i membresd’Amics de la Pineda Fosca.

La classificació final dl dia va quedar dela següent manera:

Torneig per equips1r classificat, Filaprim amb 7442n classificat, Lloret amb 7403r classificat ,Sils 1 amb 716Torneig individual masculí1r classificat, Manuel Velasco de l’equip

Filaprim amb 1682n classificat Josep Cruañes de l’equip

Mont-Ras amb 166

3r classificat Hipolito Palomares del’equip Lloret amb 165.

Torneig individual femeni1a classificada Montse Joanhuix del Sils

1 amb 1642a classificada Maria Àngels Poquet del

Vilabru femení amb 1603a classificada Lina Deldedo de l’equip

Torrent amb 165Torneig individual infantil1r classificat Sergi Plana de l’equip

Tramuntan (club els Cremats) amb 1582n classifcat Sergi Sanchez del Sils A

amb 1413r classificat Albert Arrevallo del club

Cremats amb 141El mateix temps els Amics de la Pineda

seguim treballant per dur a terme durantel més de setembre la tretzena trobadad’acordeonistes, i la primera trobada demotos històriques i cotxes clàssics.

...I MÉS FOTOS A:WWW.CASSADIGITAL.CAT

50 NÚM. 666 - AGOST 2008

L’ajuntament de Cassà de la Selva haorganitzat una nova edició de lacampanya d’excavació al Puig del Castellque enguany ha tingut una durada dedues setmanes. Abans però d’iniciar lacampanya pròpiament dita, La Colla havianetejat l’àrea d’excavació dels matolls quehavien crescut esponerosament i el GREChavia organitzat un dissabte obert a

Noves troballes ibèriques a la campanyad'excavacions al Puig del Castell

tothom que havia tingut com a objectiuarrencar un bon grapat de rabasses. Ambaquestes dues intervencions, el jacimentja estava apunt per a rebre la directora del’excavació, Natàlia Colomeda; els dosarqueòlegs, David i Miquel Àngel tots del’empresa Janus; el monitor, GerardSerrano; i els dinou voluntaris (Albert,Aniol, Anna, Clara, Cristina, Eudald, Joan,

Judit, Lluís, Pau, Paula, Raquel, Toni, elsdos Gerards, els dos Nils i els dos Martís)que aquest any han col·laborat enl’excavació.

Els treballs han conclòs ambl’excavació total d’una de les estances delpoblat i de dues sitges que s’han trobat alseu interior i amb l’inici de l’excavació dedues habitacions més. Els voluntaris, apart de participar en la descoberta deljaciment, també han netejat part del’abundós material ceràmic que s’halocalitzat aquest any.

Els nois i les noies varen rebre la visitad’una de les voluntàries de l’excavaciód'anys anteriors, Irene Carbó. La Irene,que quan va començar cursava ESO i queactualment és ja una estudiant univer-sitària de biologia, va narrar la seva expe-riència com a voluntària al Puig del Castelldurant set anys consecutius (ella i PauPresas varen participar en totes les cam-panyes fins a l’edició del 2007) i els canvisque hi ha hagut durant aquest període.

Aquest any, des de l’Ajuntament es vaelaborar una enquesta per tal de conèixerel grau de satisfacció dels voluntaris enaquesta activitat. L’enquesta va serresposta pels divuit nois i noies que erenpresents l’últim dia de l’excavació i ofereix

Foto de grup dels voluntarisque han participat aquest

anys a la VIII Campanyad’excavació acompanyats

dels arqueòlegs i el monitor

MoblesCASADEVALL

Provincial, 263(davant gasolinera Cassà)CASSÀ DE LA SELVAHORARI: matí, de 10 a 1. Tarda, de 2/4 de 5 a 2/4 de 9.DIUMENGES TANCAT

MatalasseriaMatalasseriaMatalasseriaMatalasseriaMatalasseria

51NÚM. 666 - AGOST 2008

un retrat del seu grau de satisfacció. De les respostes es pottreure com a conclusió que per la majoria ha estat una grataexperiència. Concretament una de les preguntes era: t’haagradat participar a la campanya d’excavació? i les possiblesrespostes eren: Molt, Una mica o Gens. De les divuit enquestesrespostes, quinze han dit que MOLT i tres UNA MICA.

A la pregunta et tornaràs inscriure l’any que ve? I les possiblesrespostes: Si, NO, No ho sé. Deu dels voluntaris han manifestatla seva intenció de tornar-se inscriure i vuit que no ho saben.

Tot i la calor que fa al jaciment en plena canícula estiuenca lagran majoria dels col·laboradors voldrien que la campanya fosencara més llarga i a la pregunta: Quina durada voldries quetingués la campanya? (Una setmana, dues o tres). Tretze han ditque els agradaria que durés tres setmanes, quatre duessetmanes i només un ha respost que li agradaria que fos nomésd’una setmana.

D’altres conclusions que es poden extreure del resultat de lesenquestes és que la relació amb el monitor i amb els arqueòlegsha estat molt bona (setze han qualificat la relació amb el monitorde molt bona i dos de bona i pel que fa la relació amb la directoraquinze l’han qualificat de molt bona, tres de bona. En cap cas hiha hagut el qualificatiu de dolenta o molt dolenta). També val lapena sintetitzar que és el que els ha agradat més de la sevaparticipació en la campanya: una tercera part han manifestatque el que els ha agradat més són les tasques relacionadesamb l’excavació i, una altra tercera part: conèixer nova gent.

Del resultat de les enquestes es dedueix que la continuïtat dela col·laboració dels voluntaris està garantida.

Dolors Grau i Ferrando / Arxivera AMCS

Un moment de l’excavació amb els voluntaris i elsarqueòlegs desenrunant una casa del jaciment. A sota, laIrene Carbó que els va explicar la seva experiència en lesdiferents campanyes als participants d’enguany. (AMCS)

C

A

S

S

A

CASA ADOSADA AMB GARATGE I JARDI

PISOS C/ GERMÀ AGUSTÍDE DUES I TRES HABITACIONS

FAÇANA POSTERIOR PISOS C/ PUIGCOGUL

PISOS DE 2 I 3 HABITACIONS AMB GRANS

TERRASSES.

MOSTRES CUINA I MENJAROR C/. PELEGRÍ, PISOS 1 I 2 HABITACIONS

Ens dediquem al

Lloguer d’habitatges, tant

nous com de segona mà.

52 NÚM. 666 - AGOST 2008

Estiu és temps de descans i platxèria. El col·legi roman tancaten espera del retorn. Hem aprofitat el parèntesi de lesmerescudes vacances estivals per fer una miscel·lània del queha estat aquest curs que ja és història. En les imatges d'aquestespàgines, el resum del curs passat.

Miscel·lània 07/08

El retrobament amb l’escola és un fet. L’escola reposa i es prepara per alproper curs

Octubre és elmes de latardor i la

castanyada

Tallersd’expressió

Carnestoltes

El cagatió

53NÚM. 666 - AGOST 2008

Imatges d'un curs ple de vivències

54 NÚM. 666 - AGOST 2008

El dia 31 de juliol l’Esbart Dansaire va teniruna actuació a Can Trinxeria de Cassà dintredel Cicle Solfejant 2008, organitzat perl’Escola de Música del Centre Cultural SalaGalà.

L’actuació del joves balladors va ser moltaplaudida pel nombrós públic que es vadonar cita al lloc esmentat.

CONCURS DE SALT

Des del darrer mes l’únic concurs en elque s’ha participat és el de Salt, que va tenirlloc el dia 26 de juliol amb els resultatssegüents:

Estel de les Gavarres, 3a; Aires Cassa-nencs, 1a; Celístia, 6a; Mans Amigues, 2a;Amics Dansaires, 3a.

PROPERES ACTIVITATS

7 de setembre, a 2/4 de 7 de la tarda:Actuació de l’ESBART DANSAIRE a l’aplecde les Fonts de Salitja

11 de setembre, a les 6 de la tarda,Concurs de Lloret.

19 de setembre, a les 10, a la plaça de laComa, NIT DEL CREMAT, amb l’actuació dela cobla Ciutat de Girona

21 de setembre, a ¼ d’1 del migdia, a laplaça de la Coma, ACTUACIÓ DE L’ESBARTDANSAIRE A CASSÀ, amb motiu de la firade Santa Tecla.

FIRA DE SANTFIRA DE SANTFIRA DE SANTFIRA DE SANTFIRA DE SANTA TECLAA TECLAA TECLAA TECLAA TECLA

Divendres, 19 de setembre, a les 10 del

vespre, a la Plaça de la Coma

XXXIV NIT DELXXXIV NIT DELXXXIV NIT DELXXXIV NIT DELXXXIV NIT DELCREMACREMACREMACREMACREMATTTTT

AUDICIÓ de Sardanes ambla cobla CIUTAT DE GIRONA

A mitja part de la ballada, se servirà atothom un tast del suculent cremat, típic

de la diada, que ens prepararà en JoanMias.

Diumenge, 21 de setembre,a 1/4 d’1del migdia, a la Plaça de la Coma,

ACTUACIÓ DE LACTUACIÓ DE LACTUACIÓ DE LACTUACIÓ DE LACTUACIÓ DE L’ESBART’ESBART’ESBART’ESBART’ESBARTDANSAIREDANSAIREDANSAIREDANSAIREDANSAIRE

Actuació del'Esbart a Can

Trinxeria

Diversos moments de l’actuació de l’Esbart Dansaire a canTrinxeria

En el joc que va fent la musicagovernant el compàs, va tot sol

el petit tamborí que repica,i darrera l’humil flabiol.

l al damunt la tenora que gralladelirant d’un amor enardit,

la veu prima del tible s’engallacom sageta que es clava en el pit.

Són les veus que teixeixen el dramadamunt la cortina del cel de ponent,

que entrepassen com fils d’unatrama

els sons de les notes fugades alvent.

Espinguets a l’espai que s’enfilencom coets en el blau de la nit;raigs d’amors i sospurs que es

desfilencel endins per camins d’infinit.

Fragment de la poesia Sardanes ala platja de Josep M.Folch i Torres

55NÚM. 666 - AGOST 2008

Aquest estiu he estat llegint, de Josep Pla, (l’escriptor , no elfuster) el llibre número 18, En Mar, de la seva obracompleta. Obra periodística molt interessant en la que ensexplica els seus viatges amb vaixell pel Mediterrani; perl’Amèrica del Sud; Kuwait, el Golf Pèrsic, Valparaiso i Xile; deBuenos Aires a Rotterdam i el viatge que va fer al Rin : deRotterdam a Basilea.

En l’obra d’en Pla deixar un plana per agafar-ne una altra ésfa difícil, perquè de cada paraula et queda el regust d’haver-netret només una part del suc possible, i per tant dir que una és mésatractiva que l’altra no m’és possible.

En tot cas, i concretament en aquest llibre hi ha duesreferències que m’han cridat més l’atenció: la que explicaque...»el senyor Mir que nasqué a Caçà de la Selva, produeixexcel.lents vins a la capital del país (Xile)» (plana 534) (quantingui més referències d’aquest fet ja us les comentaré); i laque explica la seva visió del problema migratori a meitats de ladècada dels cinquanta. (planes 170-171)

Diu: « L’arquitectura naval ha resolt el transport de masseshumanes considerables, amb una comoditat molt acusada. Avui,emigrar no és cap problema aclaparador. Fa seixanta o setantaanys oferia unes característiques d’una tal misèria, d’una talincòmoda duresa, que no s’han de veure més que lesimatges de l’època per a tenir-ne una idea. Ara és diferent. Elfet d’emigrar és anormal, desagradable i bèstia, però els mitjansactuals de l’emigració en massa són molt diferents. Quan l’estiu

passat, en el <<Saturnia>> els emigrants pobres veierenaparèixer, a l’hora del desdejuni, el pa, la mantega, la melmeladai les grans tasses de cafè amb llet, les llàgrimes els queien caraavall. Fou en el moment d’agafar el vaixell per marxar de casaseva que tingueren la primera sensació de confort en la sevavida. El <<Saturnia>> tenia la bandera italiana hissada a lapeülla del pal de popa - salpava del port de Palerm - i elsemigrants deien : << Ja som al Canadà ! Ja som als EstatsUnits ! >> . Després, a l’hora de dinar, quan veien aparèixer elsgrans plats de pasta fumejant amb el formatge i la salsa detomàquet, amb les garrafes de vi negre per a servir-se a discreció,tingueren la sensació de trobar el que havien somiat tota la vida.A l’Atlàntic s’ha sofert molt. Els primers que hi patiren foren elsnegres arrencats de l’Àfrica per força i per raons comercialsabjectes. Ara és molt diferent. L’emigrant de sentit realment vitaloblida, en el moment de pujar al vaixell, la misèria que acabade deixar...»

Oh! Josep Pla (l’escriptor, no el fuster) com han canviat lescoses en aquests cinquanta anys. Diria, amb tots els respectes,que hem tornat a l’època a què fas referència quan van ser "elsnegres arrencats de l’Àfrica per força per raons comercialsabjectes" amb una gran diferència: que en aquells anys elsanaven a buscar, ara els hi hem ensenyat el caramel i ja venensols, en les pateres de la mort, i els esperem per a munyir-losfins a treure’n tot el suc. No ens hem endarrerit aquest seixantao setanta anys als que fas esment, amic Pla, sinó que ens hemtornat a situar al segle XVI quan els portaven esclaus a lesamèriques. Et vas morir massa aviat. M’hauria agradat llegir elsteus comentaris sobre la realitat que estan vivint, patint, i moltsmorint de la crua, "anormal, desagradable i bèstia" realitat queels ha tocat viure, morint, per ajudar a subsistir el continentmés ric del món i només compartit mentre els interessoseconòmics ens han estat favorables.

Els morts en l’Atlàntic en la lluita per la llibertat es compten amilers.

A.L. del GRAMC

Hem fet un pas enrera ?O estem parlant d’un altre món?

ACTIVITATS:- TAEKWONDO ( a partir de P4)- TAEKWONDO ADULTS- AERÓBIC / STEPS / TONIFICACIÓ- ESTIRAMENTS- KICK BOXING- SALA DE PESES- SAUNA

C/ DEL FÚTBOL S/NC/ DEL FÚTBOL S/NC/ DEL FÚTBOL S/NC/ DEL FÚTBOL S/NC/ DEL FÚTBOL S/NCASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELVVVVVAAAAATELF: 972.46.12.37TELF: 972.46.12.37TELF: 972.46.12.37TELF: 972.46.12.37TELF: 972.46.12.37

56 NÚM. 666 - AGOST 2008

Ha tornat l’estiu amb la calor i les activitats de nit a l’aire lliure.Un cop més aquest passat juliol el parc de l ‘Estació es va veureengalanat per olors i sabors d’altres cultures, servits percassanencs de diverses procedències que van voler compartirles receptes apreses als seus països d’origen, possiblementtraspassades de generació en generació ,amb altres cassanencs més avesats al paamb tomàquet i al conill amb allioli.

Dotze països representats pel seu menjargràcies a l’esforç altruista d’una o méspersones que van cuinar per a la festa, pertal de poder fer tastets ben variats de platstípics de Gàmbia, Marroc, Senegal,Colòmbia, República Dominicana, Nicara-gua, Mèxic, Malàisia, Alemanya, Romania,Andalusia i Catalunya. També la nit va estaramenitzada amb la percussió que ens vanoferir els músics cassanencs del grupTubabu, i amb cançons revolucionàries deNicaragua pel duet Beto i Héctor.

Al servei de barvam tebir la col.laboraciódel grup de joves Desestrukturats. Tambévam tenir el suport gastronòmic de l’Entitatgastronòmica de Cassà i el suporteconòmic de l’Ajuntament.

Unes 250 persones vam gaudir un anymés d’un esdeveniment lúdic cultural que

ens apropa una mica més al món i a la seva gent.Gràcies a tots els voluntaris que varen cuinar i tocar

gratuïtament! Un sol món, el nostre món és possible!

Xocolata x tots i GRAMC

VI Festamulticultural

57NÚM. 666 - AGOST 2008

Com cada estiu el Foment Deportiu Cassanenc haorganitzats els cursets de natació de juliol. Més d’unacinquantena de participants repartits en tres nivells i dirigitsper la Laura Coderch i en David Puig el llarg de tot el juliolhan anat perfeccionant els seves dots dins l’aigua. A tallde cloenda el darrer dissabte de juliol els nostresnedadors van ensenyar a un nodrit conjunt de seguidorsentre pares, germans, avis, amics i usuaris tot allò quehavien après al llarg del mes. Tampoc va faltar latradicionals pesca de síndries i préssecs que va ser moltrenyida. Per finalitzar, la foto de cloenda i el repartimentmés solemne de medalles i diplomes de mans de l’alcaldede Cassà, Carles Casanova, i la coordinadora del FomentDeportiu Cassanenc, Cati Fontané.

Cloenda delscursets de natació

Foto record de la cloenda natació 2008, un moment dellliurament de diplomes i la pesca de síndries i préssecs

I MÉS FOTOS AWWW.CASSADIGITAL.CAT

58 NÚM. 666 - AGOST 2008

L’equip Hotel la Central, que l’any passatportava el nom de Les Estrelles Damm harevalidat el seu títol del torneig d’estiu defutbol 7, organitzat per la uD Cassà, enimposar-se en la final al ConstruccionsTuron, per 2 a 1.

La gran rivalitat i qualitat parellera entreels dos equips més destacats del torneigva fer que el partit final fos molt emocionanti que no es resolgués fins pràcticament aldarrer minut. Un gol de falta de JonnyViñuelas va establir el 2-1 definitiu desprésque a la primer part el ConstruccionsTuron hagués obert el marcador amb uncop de cap de Cristian Busquets. El primergol del Hotel La Central el va marcar JordiSerra tot just començar la segona partd’un partit molt equilibrat i que al final esva decantar pel major potencial humà delsblanc-i-blaus. El porter de l’hotel la Central,Josep Lluís Citores, també fou reconegutamb el trofeu a millor porter mentre queAdrià Casanovas assolí el títol de màximgolejador amb 24 dianes.

L'equip Hotel La Central, repeteix títol altorneig d'estiu de futbol 7

Ajax Pino i DTP, campions dels grups B i CL'equip de l'Hotel la Central, campió del torneig; a sota, eufòria de l'Ajax Pino en quedar campions del grup B.

59NÚM. 666 - AGOST 2008

La final del grup C es resolgué alspenals i el DTP aconseguí l títol desprésd’haver acabat el matx empatant a dosamb el Construccions Salguero.Finalment, al grup B, Ajax Pino, amb ungol final d’Adrià Muñoz, es va imposara Metall-logic (3-2) en un matx tambémolt equilibrat.

El capità del DTP -a la dreta,l'equip- rep el guardó demans de l'alcalde de Cassà.

A l'esquerra, un moment de les finals; a sobre, l' Ajax Pino.

CLASSIFICACIONS FINALS

Els resultats i les classificacions finals deltorneig són les següents:

Quarts de final grup C:BEAN’S TEAM 3 MT 4PALANGANES 2 FACIL’S TEAM 1SALGUERO C. 4 LLIMA KITS 2

TR. AUGUET 3 DTP 5Semifinals grup C

MT 1 SALGUERO C. 3PALANGANES 3 DTP 4

Final grup CSALGUERO C. 2(1) DTP 2(3)

Quarts de final grup B:XUTEU A GOL 3 TRENKAKAMES 2

60 NÚM. 666 - AGOST 2008

MODONI, 1- METALLOGIC, 2EMBAUCATS,1- AJAX PINO, 5PN. LA SELVA 1 (3) -BARJOSEP 1 (4)

Semifinals grup B:XUTEU A GOL, 2(5) -METALL LOGIC, 2(6)AJAX PINO, 1(2) - BAR JOSEP1(1)

Final grup B:METALLOGIC 2 - AJAX P., 3

Quarts de final grup A:GAUCHOS, 2( 2) - PITXI’S NOIS 2(3)CON. TURON 3 - VODKA & LLIMA 2L’EMPALME 3 - B. i REHAB. 5LA CENTRAL 1 (5) - UE LA PERA 1 (4)

Semifinals grup A:PITXI’S NOIS 0 - C.TURON 4B. i REHAB. 0 - H. LA CENTRAL 1

Final grup AC. TURON 1 - H. LA CENTRAL 2

Classificacions finals

VENDA DE PLACES D´APARCAMENT AL CARRER PUIGCOGUL 63 – CASSÀ DE LA SEL AL CARRER PUIGCOGUL 63 – CASSÀ DE LA SEL AL CARRER PUIGCOGUL 63 – CASSÀ DE LA SEL AL CARRER PUIGCOGUL 63 – CASSÀ DE LA SEL AL CARRER PUIGCOGUL 63 – CASSÀ DE LA SELVVVVVAAAAA

DIFERENTS TIPUS ( TDIFERENTS TIPUS ( TDIFERENTS TIPUS ( TDIFERENTS TIPUS ( TDIFERENTS TIPUS ( TANCADESANCADESANCADESANCADESANCADES, COBERTES, COBERTES, COBERTES, COBERTES, COBERTES, DE 10 M2 FINS A 40 M2, X 1 FINS 4 CO, DE 10 M2 FINS A 40 M2, X 1 FINS 4 CO, DE 10 M2 FINS A 40 M2, X 1 FINS 4 CO, DE 10 M2 FINS A 40 M2, X 1 FINS 4 CO, DE 10 M2 FINS A 40 M2, X 1 FINS 4 COTXES)TXES)TXES)TXES)TXES)

SIGUEU PROPIETSIGUEU PROPIETSIGUEU PROPIETSIGUEU PROPIETSIGUEU PROPIETARI D´UNA PLAÇA D´APARI D´UNA PLAÇA D´APARI D´UNA PLAÇA D´APARI D´UNA PLAÇA D´APARI D´UNA PLAÇA D´APARCAMENT AL CENTRE DE CASSÀ !ARCAMENT AL CENTRE DE CASSÀ !ARCAMENT AL CENTRE DE CASSÀ !ARCAMENT AL CENTRE DE CASSÀ !ARCAMENT AL CENTRE DE CASSÀ !PPPPP.V.V.V.V.V.P.P.P.P.P. partir de 9000 . partir de 9000 . partir de 9000 . partir de 9000 . partir de 9000 eeeee

Per a més informació:C/BAIXADA DE LA COMA 11, BXOS 2 CASSÀ DE LA SELVA (GIRONA)Tel . 972 46 22 39 - Fax 972 46 19 92e-mail: info@finquesfreixas.cat web: www.finquesfreixas.cat

Grup A1r: HOTEL LA CENTRAL2n: CONSTRUCCIONS TURON3r:BASTIDES I REHABILITACIONS4t:PITXIS NOIS5è: GAÜCHOS6è: TALLER L’EMPALME7è: VODKA & LLIMA8è: UE LA PERA

9è: BP ADRIÀ CASAS10è: LA SELVA B11è: AE CAMPLLONG12è: P. BLANC-I-BLAVA G.

Grup B1r: AJAX PINO2n: METALL LOGIC3r:FC BAR JOSEP

El gol de la victòria pera l'Hotel la Central va

arribar en aquestllançament de falta

61NÚM. 666 - AGOST 2008

4t:XUTEU A GOL5è: EMBAUCATS FC6è: MODONI QUART7è: TRENKAKAMES8è: PNEUMÀTICS LA SELVA9è: JOGO BONITO10è: TXAXARRUS11è: JAUME BOSCH12è:CE CASSANENC13è: 7 I ½ QUIN REMEI

Grup C1r:DTP STAR SYSTEMS.2n: SALGUERO CONSTR.3r: PALANGANES4t: MT5è: BEANS’S TEAM.6è: LLIMA KITS7è: FACIL’S TEAM8è: TRANSPORTS AUGUET9è: 7 CASSÀ10è: INPLACSA11è: SAYOLS TORNA PER. ANNA12è: DRINK TEAM13è: GENER CASADEVALL A14è: CE CAN COMAS15è: THE KUITS16è: EQUIP ESTRELLA17è: ATRAPATS18è: FC MOSCATELL19è: GENER CAS. B20è: ELS PANXUTS21è: SMALL GOATS

TORNA LA LLIGA DE

TERCERA DIVISIÓ

El 31 d’agost comença la lliga de futbolper al primer equip de la UD Cassà queenguany continuarà a tercera divisió is’estrenarà al camp del Reus. L’equipcassanenc que tornarà ser entrenat perRobert Vila, amb Josep Triadú d’auxiliar,serà ben diferent del de la temporadapassada, amb més de la meitat de laplantilla renovada i amb predomini de lajoventut. Cal destacar entre les

Jornada: 1 (31/08/2008) Jornada: 20 (11/01/2009) REUS DEPORTIU, C.F. CASSA, U.D. Jornada: 2 (07/09/2008) Jornada: 21 (18/01/2009) CASSA, U.D. ESPANYOL, R.C.D. ‘’B’’ Jornada: 3 (11/09/2008) Jornada: 22 (25/01/2009) MATARO SAD, C.E. CASSA, U.D. Jornada: 4 (14/09/2008) Jornada: 23 (01/02/2009) CASSA, U.D. RICOH PREMIA CE. Jornada: 5 (21/09/2008) Jornada: 24 (08/02/2009) POBLA MAFUMET, C.F. CASSA, U.D. Jornada: 6 (28/09/2008) Jornada: 25 (15/02/2009) CASSA, U.D. SANTBOIA, F.C. Jornada: 7 (05/10/2008) Jornada: 26 (22/02/2009) CASSA, U.D. BLANES, C.D. Jornada: 8 (12/10/2008) Jornada: 27 (01/03/2009) AMPOSTA, C.F. CASSA, U.D. Jornada: 9 (19/10/2008) Jornada: 28 (08/03/2009) CASSA, U.D. PALAMOS, C.F. Jornada: 10 (26/10/2008) Jornada: 29 (15/03/2009) L’HOSPITALET, Ce CASSA, U.D. Jornada: 11 (02/11/2008) Jornada: 30 (22/03/2009) CASSA, U.D. MIAPUESTA VILAJUÏGA Jornada: 12 (09/11/2008) Jornada: 31 (29/03/2009) VILANOVA GELTRU C.F. CASSA, U.D. Jornada: 13 (16/11/2008) Jornada: 32 (05/04/2009) CASSA, U.D. BANYOLES, C.D. Jornada: 14 (23/11/2008) Jornada: 33 (19/04/2009) EUROPA, C.E. CASSA, U.D. Jornada: 15 (30/11/2008) Jornada: 34 (26/04/2009) CASSA, U.D. BALAGUER, C.F. Jornada: 16 (07/12/2008) Jornada: 35 (03/05/2009) P R AT, A.E. CASSA, U.D. Jornada: 17 (14/12/2008) Jornada: 36 (10/05/2009) CASSA, U.D. CORNELLA U.D Jornada: 18 (21/12/2008) Jornada: 37 (17/05/2009) RAPITENCA, U.E. CASSA, U.D. Jornada: 19 (04/01/2009) Jornada: 38 (24/05/2009) CASSA, U.D. MANLLEU, A.E.C.

EL CALENDARI DEL CASSÀ /TERCERA DIVISIÓ 08-09

TaxacionsCertificats d'habitabilitat

Certificats de solidesa i altres...

incorporacions la de Joaquim Boadas iEsparch que estava jugant a segona Bamb el Miapuesta Castelldefels i quetambé havia militat al Sant Andreu i altres

equips de Catalunya i que amb la sevagran experiència i pel fet de jugar al seupoble ha recollit el braçalet de capità delconjunt local.

62 NÚM. 666 - AGOST 2008

AUTOCARS MAYNAU, S.L.AUTOCARS MAYNAU, S.L.AUTOCARS MAYNAU, S.L.AUTOCARS MAYNAU, S.L.AUTOCARS MAYNAU, S.L.(CAN MURALLET)(CAN MURALLET)(CAN MURALLET)(CAN MURALLET)(CAN MURALLET)Servei de taxi, microbús i autocarsServei de taxi, microbús i autocarsServei de taxi, microbús i autocarsServei de taxi, microbús i autocarsServei de taxi, microbús i autocarsLínia regularLínia regularLínia regularLínia regularLínia regularExcursions i viatges organitzatsExcursions i viatges organitzatsExcursions i viatges organitzatsExcursions i viatges organitzatsExcursions i viatges organitzats

C/ Pirineus, 6 CASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELCASSÀ DE LA SELVVVVVAAAAA

Per a més informació: R R R R Rossend o Mariaossend o Mariaossend o Mariaossend o Mariaossend o MariaTTTTTelèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53elèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53elèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53elèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53elèfons: 972 46 17 48 - 629 45 32 53

629 44 75 51 F629 44 75 51 F629 44 75 51 F629 44 75 51 F629 44 75 51 Fax: 972 46 35 19ax: 972 46 35 19ax: 972 46 35 19ax: 972 46 35 19ax: 972 46 35 19

Vallho, Alabau i Ferrer, tres de les incorporacions d'aquesta temporada; a sota, la plantilla el dia del partit contra el Gironajuvenil.

63NÚM. 666 - AGOST 2008

Josep Triadú i Robert Vila, eltàndem que dirigirà el primerequip del cassà aquestatemporada; a la dreta, Arnau,Buba i Abu, tres joves de lapedrera que han preparat lalliga amb l'equip de terceradivisió.

Nom Data naix. alçada pes Lloc camp procedènciaMiquel RAMOS Prada 05/10/86 1.82 77.1 Porter GironaOscar RUBIO Pedraza 20/01/88 1.81 73.6 Defensa UD Casà BRicard FERRER Geli 20/02/85 1.92 87.8 Defensa BadalonaMiquel HEREU Soms 16/3/86 1.79 75 Defensa UD CassàJosep RIART Planchart 8/12/86 1.80 80.5 Defensa UD CassàGuillem CORNELLÀ Manciñeiro 22/0/88 1.74 70.7 Mig UD CassàManel SANCHEZ Carmona 19/4/81 1.74 64.5 Mig UD CassàFerran ALABAU Perich 13/8/87 1.88 75.8 Mig BanyolesFrancesc GUITART Sabater 27/05/87 1.82 82.10 Davanter AD GuíxolsRamon MASÓ Vallmajó 27/10/87 1.79 72.5 Mig Girona FCJoaquim Boadas C. (QUIMET) 02/05/86 1.75 69 Davanter UD Cassà BBUBA Diallo 12/6/86 1.82 70.7 Davanter UD Cassà juv.ABOUbacar Touray Drammeh 03/11/90 1.74 59.9 Davanter UD Cassà juv.Joaquim BOADAS Esparch 29/10/76 1.75 78.2 Defensa MA Castelld.Arnau PIBERNAT Casademont 17/8/89 1.80 76.4 Defensa UD Cassà juv.Marc VALLHOnesta Carreras 03/12/86 1.87 79.5 Defensa CD BanyolesNarcís Pelach Nadal (CHICHO) 05/09/88 1.81 77.7 Defensa UD CassàJosep Perez Gumbau (PITU) 12/4/84 1.85 74 Mig UD CassàJavi REVERT Peris 12/6/87 1.87 67.8 Davanter UD CassàFrancisco Gonzalez (FRAN) 20/1/80 1.80 78.2 Porter UD Cassà

LA PLANTILLA DEL PRIMER EQUIP DEL CASSÀ 2008/09

Cos tècnic:Robert Vila Gardell, 1r entrenadorJosep Triadú, 2n entrenadorLluís Romero Climent, Prep. FísicGenís Cassà Mias, Delegat

Mútues concertades: DKV, Medifiatc, Sanitas,Mútua General de Catalunya, CASER

PIS EN VENDPIS EN VENDPIS EN VENDPIS EN VENDPIS EN VENDA ALA ALA ALA ALA ALCENTRE DEL POBLECENTRE DEL POBLECENTRE DEL POBLECENTRE DEL POBLECENTRE DEL POBLE

C/ Major / Plaça de la ComaC/ Major / Plaça de la ComaC/ Major / Plaça de la ComaC/ Major / Plaça de la ComaC/ Major / Plaça de la Coma82 m². Menjador82 m². Menjador82 m². Menjador82 m². Menjador82 m². Menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, cuina, 3 hab., 2 banys, cuina, 3 hab., 2 banys, cuina, 3 hab., 2 banys, cuina, 3 hab., 2 banys

complertscomplertscomplertscomplertscomplertsrebost i balcó. Trebost i balcó. Trebost i balcó. Trebost i balcó. Trebost i balcó. Tot exteriorot exteriorot exteriorot exteriorot exterior.....

PREUPREUPREUPREUPREU: a consultar: a consultar: a consultar: a consultar: a consultarInteressats, truqueu al 616498746Interessats, truqueu al 616498746Interessats, truqueu al 616498746Interessats, truqueu al 616498746Interessats, truqueu al 616498746

64 NÚM. 666 - AGOST 2008

- Què vols netejar?- Què vols netejar?- Què vols netejar?- Què vols netejar?- Què vols netejar?- un pis nou - un local- una escola - un pàrquingFem tota mena de neteges!I sempre amb tracte directe amb el responsablePressupost sense compromísinfo@netegesbrai.com

A les imatges superiors, Josep Carreras al camp del Cassà amb motiu del Momorial en record del seu pare; a sota,Quim Boadas, el nou capità de l'equip, que va marcar un gol de cap contra el Girona juvenil.

65NÚM. 666 - AGOST 2008

Jorn. Data Equips Jorn. Data1 (14/09/2008) VIDRERENCA, ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 18 (25/01/2009) 2 (21/09/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - BONMATI, C.F. ‘’A’’ 19 (01/02/2009) 3 (28/09/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - JOANETES,C.F. ‘’A’’ 20 (08/02/2009) 4 (05/10/2008) BESALU, C.E. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 21 (15/02/2009) 5 (12/10/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - Pª BARC. LLORET 22 (01/03/2009) 6 (19/10/2008) SILENC, ATH. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 23 (08/03/2009) 7 (26/10/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - SANTJOANENC,P. 24 (15/03/2009) 8 (02/11/2008) ANGLES C.E. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 25 (22/03/2009) 9 (09/11/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - PORQUERES, U.E. 26 (29/03/2009) 10 (16/11/2008) TORDERA, C.F. ‘’B’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 27 (05/04/2009) 11 (23/11/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - HOSTOLES, U.D. 28 (19/04/2009) 12 (30/11/2008) HOSTALETS BAS - CASSA, U.D. ‘’B’’ 29 (26/04/2009) 13 (07/12/2008) CASSA, U.D. ‘’B’’ - SANT GREGORI,A.E. 30 (03/05/2009) 14 (14/12/2008) SANTA PAU, P. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 31 (10/05/2009) 15 (21/12/2008) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - LES PRESES, C.F. 32 (17/05/2009) 16 (11/01/2009) TORTELLA, U.E. ‘’A’’ - CASSA, U.D. ‘’B’’ 33 (24/05/2009) 17 (18/01/2009) C A SSA, U.D. ‘’B’’ - E. F. B. TOSCA 34 (31/05/2009)

La pretemporada del Cassà s’hadesnvolupat amb aquests resultats

Roses – UD Cassà, 0 – 2UD Cassà- Girona juv., 4 – 0UD Cassà – CE Sabadell, 1 -0UD Cassà – CE Manresa, 0 - 0 (6-7 als

penals.Cal destacar en aquest darrer partit, la

presència del tenor Josep Carreras, queva voler assistir al Memorial que en recorddel seu pare es fa anualment al camp delCassà. El trofeu se'l va endur el Manresala tanda de penals.

Per altra banda també han començatels entrenaments els equips inferiors dela UD Cassà en le sidfernts catgeories. Lapresentació d el'equip està previst que esfaci el dissabte 27 de setembre amb unacte que es tancarà amb un sopar poular,ball i música en directe.

Gran liquidació d'estocsUn exemple del que podeu trobar:

Pantalons d'esport, des de 4 eeeeeCamisetes esport, des de 4 eeeee

Paravents, des de 5 eeeeeI moltes ofertes més en equipament per a l'esport i l'aire lliure

La més àmplia varietat de models de totes les talles,per a adults i infants.

Visiteu-nos a Campllong, plaça de l'Església, 3 - tel. 972 46 44 86

EsportsCampllong

Directe de fàbrica!

CALENDARI DEL CASSÀ B A SEGONA REGIONAL

L'entrenador del segon equip, PauHidalgo, amb el coordinador esportiu,Ramon Codina. A la dreta, la plantilla

del Cassà B.

66 NÚM. 666 - AGOST 2008

Durant el mes de juliol els patinadors ipatinadores del Foment han fet un intensiude patinatge de dilluns a dijous peracabar d’arrodonir la temporada. També,i com cada any, una quinzena de nens inenes han aprofitat aquest mes peraprendre a equilibrar-se i moure’s damuntdels patins.

La darrera setmana els 16 patinadorsdel grup-show barbapapàs van presentarla seva exhibició al Festival de Caldes enl’inici de la seva Festa major.

El darrer dia de juliol vam aprofitar perfer la nostra cloenda i un petit Festivalfamiliar per veure l’evolució dels nostresesportistes, i on pares, mares i avis vandemostrar les seves arts culinàries ambun munt de coques de tots els gustos. Wlreportatge fotogràfic il·lustra aquests actes.

Bon estiu i fins el setembre!El 8 de setembre iniciarem la temporada

2008-09 de patinatge artístic i durant elprimer mes donem la possibilitatd’aprendre aquest esport i si més no amoure’ns damunt d’uns patins. Us hiesperem a tots!!!

Cloendad'estiu

67NÚM. 666 - AGOST 2008

-Depilació amb cera calenta i freda-Neteges facials-Tractaments facials-Tractaments corporals-Algoteràpia/ xocolateràpia/fangoteràpia/ pressoteràpia- Tint i permanent de pestanyes-Manicura, pedicura-Solarium vertical.

HORARI:De dimarts a divendres de 10 a 13 i de 15 a 20 hores.

Migdies: Hores convingudesDissabte: de 10 a 14 H. Tardes: Hores convingudes.

Un moment del berenar de germanor de tots els assistents.

... I MÉS FOTOS A:WWW.CASSADIGITAL.CAT

68 NÚM. 666 - AGOST 2008

El dissabte 20 de juny del 2008,la secció d'hoquei patins delFoment Deportiu Cassanenc vaorganitzar la vintena edició del'hoquei cassanenc. De les 10h.del mati fins a les 21h., es vanfer un seguit de partits.Començant pels més petitons,els de l'escola d'hoquei isuccesivament totes lescategories fins arribar alsséniors que van jugar un partitd'exhibició i així donar peracabada aquesta vintenaedició.. Entre partit i partit elsjugadors podien gaudir de lapiscina municipal.

Un total de 15 partits i uns 140jugadors van passar pel pavellócassanenc.

Els clubs participants enaquesta jornada van ser:C.H.Caldes de Malavella, C.H.Malgrat, C.H.Blanes,C.H.Sentmenat , C.H.Arenys deMar i el F.D.Cassanenc.

Molta col.laboració per partdels pares que van fer funcionarun bar amb unes coquesboníssimes fetes per les maresdels jugadors, uns entrepans iuna planxa que no va parar entot el dia.

Per primer cop a la històrias’ha disputat un partit de paresi mares que han estat entrenantun dia a la setmana durant totl’hivern. Un partit molt divertit iemocionant que va ser el resumde tot l’esforç que han fetaquests pares durant l’any.També agraïr a l’entrenadorQuim Serra que ha tingut moltapaciéncia.

Per acabar la temporada 07/

XX diada de l'hoquei sobre patins

ASSESSORIA FISCALCOMPTABLE I LABORAL

ASSEGURANCESA.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.Correduria d'assegurances

Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com

68 NÚM. 666 - AGOST 2008

El dissabte 20 de juny del 2008,la secció d'hoquei patins delFoment Deportiu Cassanenc vaorganitzar la vintena edició del'hoquei cassanenc. De les 10h.del mati fins a les 21h., es vanfer un seguit de partits.Començant pels més petitons,els de l'escola d'hoquei isuccesivament totes lescategories fins arribar alsséniors que van jugar un partitd'exhibició i així donar peracabada aquesta vintenaedició.. Entre partit i partit elsjugadors podien gaudir de lapiscina municipal.

Un total de 15 partits i uns 140jugadors van passar pel pavellócassanenc.

Els clubs participants enaquesta jornada van ser:C.H.Caldes de Malavella, C.H.Malgrat, C.H.Blanes,C.H.Sentmenat , C.H.Arenys deMar i el F.D.Cassanenc.

Molta col.laboració per partdels pares que van fer funcionarun bar amb unes coquesboníssimes fetes per les maresdels jugadors, uns entrepans iuna planxa que no va parar entot el dia.

Per primer cop a la històrias’ha disputat un partit de paresi mares que han estat entrenantun dia a la setmana durant totl’hivern. Un partit molt divertit iemocionant que va ser el resumde tot l’esforç que han fetaquests pares durant l’any.També agraïr a l’entrenadorQuim Serra que ha tingut moltapaciéncia.

Per acabar la temporada 07/

XX diada de l'hoquei sobre patins

ASSESSORIA FISCALCOMPTABLE I LABORAL

ASSEGURANCESA.S. CASSÀ ROQUETA, S.L.Correduria d'assegurances

Plaça de la Coma, 18 - 17244 CASSÀ DE LA SELVA (Girona)Tel. 972 46 07 26 / Fax: 972 46 18 86 / e-mail: serrassessors@infonegocio.com

69NÚM. 666 - AGOST 2008

08 es va organitzar un sopar a lapista de fora servit per un cateringamb tots els jugadors i pares i perarrodonir la festa un grup d'animacióde pallassos van fer disfrutar a petitsi grans amb el seu espectacle.Desprès repartiment de trofeus, fotosi sticks pels jugadors.

S'acaba una temporada i encomença un altre. I ara ve la feinaque no es veu, feina que fa la juntamoltes vegades poc valorada peralguns. Preparar els equips, buscarentrenadors i organitzar els partits.Programació de calendaris, horarisi deixar-ho tot a punt perquè nens ijoves puguin començar una bonatemporada.

... I MÉS FOTOS AWWW.CASSADIGITAL.CAT

70 NÚM. 666 - AGOST 2008

El Foment s'està preparant per a la seva primera participació ala liga EBA de bàsquet i ja se saben algunes dades del que seràla seva primera temporada en aquesta categoria. Igualmentl'activitat del bàsquet del Foment es comença a preparar en elsdiferents niivells de competició.Us resumim en aquesta pàgina l'esquema de la temporada 2008/09.

LLIGA CATALANA

Calendari. Equips participants:C.B. OLESA, C.B. VILADECANS,U.B. SABADELL i OBRES I DESMUNTS S.L. F.D. cassanenc A

Calendari:7/9/08:U.B. SABADELL – FD. Cassanenc A 12,1511/9/08:FD. Cassanenc A – C:B: Olesa 18,3014/9/08: FD. Cassanenc A – C.B. Viladecans A 18,30El primer partit que l’equip Senior masculí «A» OBRES I

DESMUNTS S.L. FJ. Cassanenc el jugarà a casa el dia 11 desetembre (dijous) per la Diada, a 2/4 de 7.

CALENDARIS DE LES LLIGUES EBA I

2A CATALANA

Els partits que jugaran els dos equips del Foment a la lligaEBA i a 2a catalana seran els següents:

21-9-08: 2aC FD. Cassanenc – Bàsquet Lloret, 2/4 de 5EBA: FD. Cassanenca – C.B. Valls, 2/4 de 75-10-08: 2ª: F.D. Cassanenc- C.E. PalamósEBA: F.D. Cassanenc – C.B. Monzón19-10-08: 2ª F.D. Cassanenc –C.B. Salt «B»EBA F.D.Cassanenc –SEDIS Bàsquet2-11-08: 2ª: F.D. Cassanenc – C.B. BesalúEBA F.D. Cassanenc – UGT Aragón16-11-08: 2ª: F.D. Cassanenc –C.B. Quart «A»EBA F.D. Cassanenc – C.B. Santfeliuenc14-12-08: 2ª: F.D. Cassanenc – C.B. Cabrera «A»AEBA F.D. Cassanenc – C.B. Mollet11-1-09: 2ª : F.D. Cassanenc –A.E. Mataró «B»EBA: F.D. Cassanenc – Monte Ducay Olivar (Saragossa)1-2-09: 2ª; F.D. Cassanenc – C.B. Pineda de MarEBA: F.D. Cassanenc – B. Igualada.

LES PLANTILLES

El passat 11 d’agost varen començarr els entrenaments l’equipEBA i el 2a Catalana, amb un total de 22 jugadors.

BASES: Pau Vila (CB Girona), Pau Llinàs (CB Girona), XeviOliveras (FD Cassanenc)i Edu Vilà (F:D:Cassanenc)

ESCORTES: Martí Serra (FD Cassanenc), David Gaitx(F.D.Cassanenc), Eduard Bertran (F.D.Cassanenc), Eric Jimenez(C.B.Girona) i Ivan Mondejar (Adepaf Figueres)

ALERS: Joan Mateu (C:B: Girona), Edu Camós (C:B: Girona),Marc Bartrolí (F.D. Cassanenc)i Albert Morejon (F.D. Cassa-nenc)

ALER PIVOTS: Raimon Sala (C.B. Girona), Moisés Martorell(FD Cassanenc) Lluís Martinez (FD.Cassanenc)i SergiClavaguera (Adepaf Figueres).

PIVOTS:Mbaran Okon Omori (Mataró), Jordi Geli(C.B.Avidane), Joan Condom (CB Girona), Marc Boadella (FDCassanenc) i Xevi Costa (FD Cassanenc)

ELS TÈCNICS

El quadre tècnic del Fment Deportu cassanenc per a latemporada 2008/09 està integrat per:

Pre-mini femení: Judith Turró i Cristina CarrerasPre-mini masculí: Miquel GuillemMini femení: Jordi Xifre i Anna VianaMini masculi «B»: Josep Donaire i Quim RoquetaMini masculí «A»: Xevi PorcelInfantil femení: OriolInfantil masculí: Albert Arderiu i Damià XifraCadet Femení: Glòria FernandezCadet masculí: Eduard Boadas i Oriol SàbatJúnior femení: Xevi Oliveras i Jordi XifraJúnior masculí: Albert Morejon i Jordi CazorlaSènior femení: Ferran Navarro i Joan Manuel Candelario2a Catalana masculí: entrenador:Jordi Lorca. Ajudants: Jordi

Colomé i Lluís Martinez. Delegats: Josep Martorell i Pilar PascualEBA: entrenador: Dejan Kamenjasevic. Ajudants: Toni Vidal

i David Beltran. Delegat: Josep Donaire. Preparador físic: JordiSargatal. Delegat de camp: Xavier Carrera.

Coordinador dels equips de base: Albert Morejon. Ajudant,Josep Donaire

Coordinador dels equips grans: Dejan Kamenjasevic.

PRIMERS ENTRENAMENTS

Les altres categories comencen els entrenaments:Pre-Mini Femení, 1 setembre (dilluns) Pavelló 5 tardaMini Femení, 1 setembre (dilluns) Pavelló 5 tardaInfantil Femení, 1 setembre (dilluns Pavelló 5 tardaCadet femení, 25 agost (dilluns) Pavelló 18,15 tardaJunior femení, 26 agost (dimarts) pavelló 20 horesSenior femení, 25 agost (dilluns) polivalent 21,15Pre-mini masculí, 2 setembre (dimarts) Polivalent 17,15Mini masculí «A», 1 setembre (dilluns) pavelló 17 horesMini masculí «B», 2 setembre (dimarts) polivalent 18,20Infantil masculí, 2 setembre (dimarts) polivalent 17,30Cadet masculí, 2 setembre (dimarts) Polivalent 18,45Junior masculí, 25 agost (Dilluns) Pavelló 19,30.

Preparant-nos per a la lliga EBA

71NÚM. 666 - AGOST 2008

Maratóde tennis

i bonambientAprofitant l'arribada de l'estiu

les activitats al Club TennisCassà s'han diversificat i a mésdels casals per a la mainadatambé s'han ofert propostes pera totes les edats com la maratóde dobles de tennis que es va disputar durant més de deu hores a lespistes del club el dia 26 de juliol

Nou parelles van participar a la competició que va anar acompanyadad'un sucul·lent sopar per agafar forces després de tants partits!

A les imatges, algunes de les parelles enacció en els partits de obles i preparant el

sopar

72 NÚM. 666 - AGOST 2008

El 27 de juliol va finalitzar a Fornells de la Selva el popularTrofeu Caixa Girona de BTT, que, amb els seus 18 anys, estàconsolidat com un campionat de referència a Catalunya en elmon del BTT.Francesc Freixer es va imposar aquí a Fornells.

En aquesta 18 ena edició d’aquest Trofeu, Ismael Ventura haestat el guanyador, seguit per Oriol Morata amb una avantatgede tant sols un punt, el que va fer que , a Fornells, durant ladarrera cursa del Campionat, la emoció durés fins a darrerahora ja que Morata no va tenir el dia i tant sols va poder consolidaruna quarta posició, perdent el liderat i el Campionat.

Per part del Club Ciclista Cassà, els ciclistes que han participaten aquesta edició han estat: l’Albert Carbó que ha acabat en la11ena posició de la màxima categoria (l’elit).

En la categoria de màster 30, en Jordi Bernatallada ha acabaten la 13 ena posició, en Josep Puigmolé en la 61ena posició alpuntuar només en 3 curses, mentre que en Joan Boadas, nos’ha classificat al participar només en la darrera cursa.

A la Categoria de màster 40, hi ha participat en Carles

El C. Girona de BTT es tanca a Fornells

Horaris: Horaris: Horaris: Horaris: Horaris: de dimarts a diumenge, de 9 a 15 hDilluns, festa. Dilluns festius, de 10 a 14.30

TTTTTel. 972 46 34 79el. 972 46 34 79el. 972 46 34 79el. 972 46 34 79el. 972 46 34 79

Els nostres ciclistes en acció a la cloenda de la temporada

73NÚM. 666 - AGOST 2008

Ruscalleda, Jaume Badosa i Enric Cabarrocas que han acabaten la 21ena, 26ena i 29ena posició respectivament encara quetambé s’han perdut unes quantes curses que els haurien pogutanar molt be per escalar posicions.

En Quim Felip, a la categoria de màster 50, ha pogut acabarfinalment en la quarta posició a molt pocs punts del tercerclassificat.

L’Eduard Cabarrocas hi ha participat en la categoria d’Esplaii tampoc s’ha classificat al participar només en la darrera provadel campionat.

Val a dir que els ciclistes es classificaven al participar com amínim en dues de les deu proves que constava el Campionat

SORTIDA NOCTURNA A OLOT

El passat dia 13 de juliol, tot coincidint amb lluna plena, ungrup de ciclistes del Club, sortia a la tarda en direcció cap a laGarrotxa tot aprofitant el bici carril. La forta calor que feia, va ferque el ritme de pujada, fos molt lent. També hi va haver un parellde punxades i algun petit problema físic. En Jordi Plana, va anarseguint el grup amb un cotxe de assistència, cosa que va facilitarque el grup no tingués que arrossegar cap estris. Començavaa fosquejar quan el grup arribava a la Vall d’en Bas. Un lleugersopar al restaurant la Caseta de St. Esteve d’en Bas i ja de fosc,amb els estris apunt, començava la baixada de tornada a Cassà.Tot i el clar de Lluna que hi havia, la baixada va ser molt ràpidai els llums no van parar en cap moment de funcionar. Una paradaa la plaça porxada d’Amer, per prendre un refrigeri i en un tres ino res es tornava a ser a Cassà.

A Olot, cursa nocturna

CICLISME DE CARRETERA

El passat dia 27 de juliol a la bonica població navarresa deVera de Bidasoa es disputà la XVII edició de la marxa cicloturistala Miguel Indurain. Aquesta marxa consta de dos recorreguts unde llarg de 186 quilòmetres i un de curt de 113. En Joan Borrell,aprofitant l’inici de les vacances, s’hi va desplaçar per disputarla prova del recorregut llarg. El recorregut és molt exigent, no hiha grans ports però tampoc hi ha planer, és un autèntictrencacames. La prova transcorre per les boniques poblacionsde Vera de Bidasoa, Sumbilla, Santesteban, Irurita i Ziga. Elsports de muntanya que cal superar son els de Belate, Egazkue,Arteseaga, Altre cop Belate i finalment el de Orokleta. El tempsempleat va ser de 6h14m, a una mitjana de 30qm/hora.

I MÉS FOTOS A:WWW.CASSADIGITAL.CAT

74 NÚM. 666 - AGOST 2008

El dia 28 de juliol, els dos muntanyencs cassanencs, JoaquimCarreras Barnés i Joan Pinsach Estanyol, han retornat a casanostra després d’una interessant campanya alpinísticad’ascensions a cims bolivians de cinc mil i sis mil metres d’altitud.

Van sortir de Cassà el dia 7 de juliol i en prop de tres setmanes,durant les quals van compaginar l’activitat a muntanya amb elturisme, van coronar els cims Àustria (5348 m) i Tarija (5250m), a la regió de Condoriri, com a aclimatació per a posteriorsmuntanyes de més envergadura. A continuació van pujar elHuaina Potosí (6088 m), per la via normal, en unes condicionsimmillorables de neu i gel, del qual destaquen la finíssima arestacimera i la bellesa de tota la muntanya. Finalment i com a col.lofó,van tenir la sort de poder pujar el Sajama (6542 m), el més alt deBolívia, un cim que molt sovint rebutja –tal com havia passat unsdies abans- molts alpinistes i els frustra les expectatives de fercim a causa de vents molt forts i freds provinents de la Patagònia.

Retorn de l'expedició als Andes bolivians

Camí del Condoriri i el lloc de Rinconada de Tuni, al peu d'aquest cim.

En Quim i en Joan dalt del Tarija

C/ Molí, 18 - 17244 Cassà de la Selvaalbertros69@hotmail.com

75NÚM. 666 - AGOST 2008

A dalt, l’ombra del Sajamaprojectant-se sobre el

Parinacota i el Pomerate i elsmuntanyencs al cim del

Sajama, que amb els seus6.542 m, és el punt culminant

de Bolívia. A la dreta, ascensióa l'Huaina Potosí.

Els dos muntanyencsrecomanen especialment elsAndes bolivians, així com el paísen general, tant per la facilitatd’accés a les muntanyes i laquantitat i varietat de cims de totaclasse, com per les interessantscuriositats d’àmbit cultural i lesseves dinàmiques econòmiquesi socials.

(Més imatges a:www.cassadigital.cat)

Ctra. Provincial, 89 17244 CASSÀ DE LA SELVATel. 972 46 00 92 / Fax: 972 46 33 13 (Girona)

76 NÚM. 666 - AGOST 2008

Estem a la recta final de l’estiu i em sentouna mica trist.

L’estiu sempre m’ha agradat molt. A casaquan era petit, l’estiu era molt divertit. Vivíema les fores del poble i teníem un jardí moltgran. A l’estiu no solíem viatjar, però noparàvem de rebre visites d’amics dels pares.Sempre m’havia semblat que cada visita eracom un petit viatge. Els narradors, posaventot l’enfàsi explicant les històries viscudesdurant l’any. N’hi havia de molt interessants,d’altres divertides i algunes de tristes, peròtotes eren ben rebudes i escoltades ambdevoció per tota la família.

A les tardes ens assentàvem en el porxo imentre els grans feien un cafè, a nosaltresens donaven un suc de llimona o algun altrerefresc casolà.

La mare sempre traginava per la cuina iencara ara em sembla recordar l’olor delsseus guisats que fins i tot a l’estiu menjàvemacabas de treure del foc. El pare treballavaal poble en una botiga i quan tornava a casali agradava quedar-se jugant una estonaamb els meus germana i jo.

Vestíem poca roba, alguna samarreta,calçotets i poca cosa més per estar frescos i

ens encantava jugar el safareig. Lamare no li agradava tant com nosaltresi de tant en tant cridava des de casa,que ja n’hi havia prou.

Quan el sol es ponia agafàvem lapilota i fèiem algun partidet, com queérem sis germans, podíem fer un trescontra tres, que no estava gensmalament. Els meus cosins, quetambé vivien a prop també veniensovint a casa a passar la tarda ambnosaltres i a jugar.

La veritat, és que vaig tenir unainfància força feliç, molt entretinguda.Vaig tenir molta sort, per que tot i queérem rics, vivíem bé i a nosaltres noens va faltar mai de res.

Els estius eren una molt bona èpocade l’any, però com tot lo bo s’acaba i apartir del 15 d’agost ja patíem per queen breu hauríem de tornar a l’escola,a posar-nos els abrics i a passar fred.I ara, ara en canvi,... com són els meusestius?

Ara, pare, els seus estius són unamica diferents, però també sónespecials. Els estius els passem a la

L’estiu, s’acaba....mateixa casa on els passava de petit, jo encomptes de l’àvia Conxita, li porto el refrescde llimona casolà que tant li agrada. EnJoan i la Júlia, els seus nets corren pel jardíi vostè des del porxo assentat, els miramentre el somriure s’escapa per sota el nasveient les seves entremaliadures. A la tardaquan en Pere, el meu marit, arriba detreballar a la botiga del poble, li explicacom a anat el dia i juga una estona amb lacanalla abans de sopar.

D’amics, que el vinguin a veure enqueden pocs, però de tant en tant, ve algunconegut o coneguda i es passen l’estonaxerrant dels temps passats. Per mi veure-us és com un viatge en el temps, quan joera petita i us sentia parlar amb la mare deles vostres coses.

A l'hora de sopar intento fer de tant entant algun d’aquells guisats que la marefeia, i que a vos tant us agradaven i quel’avia Conxita els hi va ensenyar a fer.

Jo crec pares que per vos els estiusencara són una època feliç.

Gràcies filla, intentaré no oblidar-ho....

Inici de curs:Inici de curs:Inici de curs:Inici de curs:Inici de curs:1 de setembre

77NÚM. 666 - AGOST 2008

Varen ésser uns dels anys més feliços de lameva vida. Varem coincidir per tres anysdurant els mesos d’estiu i ens ho passàvemd’allò més bé jugant damunt la fina sorra,prop de les restes d’aquella murallagrecoromana, mentre les onades, calmes enaquell raconet de platja, acaronavensuament la sorra i les gavines, cansades delseu vol, es deturaven a mirar-nos des delcim de la muralla.

L’aigua ens portava moltes i moltespetxines de totes formes i colors i, a cadauna d’elles li havíem posat un nom: teníem«vanos», «sabatetes de la Mare de Déu» ,«Ulls de St. Llúcia»...

Però la Lídia (la Lídia Vilajoliu de qui finsel nom tenia ressons d’alegria) en tenia unaque era per a ella un autèntic tresor i queguardava com una relíquia. El mar l’haviaobsequiat amb un tros de nacra brillant i politi el seu avi li havia fet gravar el nom, com sies tractés d’una pedra preciosa.

Jo mai m’havia preocupat de com es deiala seva família, de on venia, de on vivia..Compot interessar això en aquells anysinconscients precursors de l’adolescència?

Un dia tingueren que marxar sobtadamenttota la família. Quan els vaig veure marxarm’hi vaig apropar per besar-la i em girà lacara molt ofesa, amb un gest de marcadaindignació. Què havia passat? Quan vaigplorar! Quin mal em feu la seva actitud! Lamare em deia que no en fes cas, que erauna criaturada però per a mi era com unpunyal que m’haguessin clavat al cor sensesaber-ne el motiu.

Passaren uns dies i m’arribà una carta.Vaig conèixer la lletra, aquella lletra«anglesa» polida i inclinada que ens feienfer les monges...Era breu però feridora comaquell seu darrer gest de despit: «Maim’hagués pensat que tu, la que creia la mevamillor amiga, quasi la meva germana, fossiscapaç de prendre’m el meu joiell estimat, elmeu amulet...»

Això pensava de mi? Amb aquestacreença havia marxat?

Arribà el final de les vacances i calia desartotes les coses inútils que havíem anatamuntegant. Vaig agafar la meva capça depetxines per triar les que valia la penaguardar i les que havien de tornar al fonsdel mar de on havien vingut. «Aquestasi...aquesta no... aquesta...» Déu meu! Allàbarrejada entre les petxines hi havia el joiell,l’amulet de la Lídia. Si almenys li poguéstornar! Si pogués justificar-me davant d’ella!Però no sabia ni on era ni on parava.

I, des d’aquell dia, aquell fou el meuamulet. Vaig fer que l’arreglessin per tal deposar-me’l al coll i a la nit, abans de dormir,

ell em retornava als dolçosdies de la meva infantesa:me l’apropava als llavis isentia la salabror del mar;me l’apropava a les orellesi sentia el plàcid anar i venirde les onades; m’hi fregavales parpelles i veia el blaudel cel i el vol de lesgavines...I així durant unapila d’anys durant els qualsels records prenien vida enmi i la Lídia seguia jugant almeu costat...

* * *El diari portava la notícia: havien

reestructurat una de les Conselleriesi, entre les persones que hi ocuparienun càrrec rellevant hi havia la Sra.Lídia Vilajoliu

Per fi l’havia localitzat! Per fi podriaparlar amb ella, tornar-li el seu amulet,justificar-me d’una falta no comesa!

Vaig posar mans a l’obra tot seguit.També jo m’havia mogut pels caminsde la política i tenia bons contactesque em podien apropar a ella.

I arribà el moment: M’esperava alseu luxós despatx: elegant, , distant,freda...El meu nom no li causà capemoció. Mentre jo parlava ellam’escoltava displicent deixant anar detant en quant un « ah! Si...em semblarecordar..» Quan li vaig posar l’amuleta la mà l’agafà amb certa reticència,sense cap il·lusió i se’m tragué deldavant amb una innegable cortesiapolítica: «Mira, ara estic moltatrafegada. Si vols em telefones –emdonà una elegant targeta- i quedemper dinar juntes».

No hi hagué retrobament. No hihagué dinar de compromís. Hi haguéuna gran decepció i un doll dellàgrimes. Hi hagué, al cap d’uns dies,un missatger trucant a la meva porta ientregant-me un paquetet curosamentembolicat.

Quasi abans d’obrir-lo sabia què hi

trobaria: allà estava l’estimat joiell, l’amuletsense el qual sentia que s’anaven perdenten l’oblit els joiosos dies de la mevainfantesa..La carta, freda i concisa ho deiatot: «Et torno el joiell que posà fi a la nostraincipient amistat que tu i jo, innocents,creiem que duraria tota la vida...Res duratota la vida, tot va caient en l’oblit com per ami hi caigué aquest tros de nacra que capsentiment em desperta. Frueix-ne tu, quecreus en el valor de l’amistat, que saps viured’il·lusions, que un amulet sense valor prenvida a les teves mans...Jo no tinc temps perel record, visc el present intensament im’espera un futur prometedor. Deixo elpassat per a tu!»

Gràcies! Gràcies per retornar-me aquellpassat amagat dins l’amulet! El meuamulet!

* * *Però l’encant s’havia trencat! La seva

freda indiferència li havia donat un cop demort!

Per això avui he tornat, pel caminet desorra que passa per entre els pins, a lanostra platja de sorra fina. He caminatmullant-me els peus en les plàcides onesque anaven i venien i, quan he arribat alpeu de la muralla, mentre les gavines emmiraven de cua d’ull, he fet un forat moltfondo, tan fondo com he pogut i hi heenterrat per sempre aquell tros de nacra i,amb ell, hi he enterrat una part de la mevainfància perduda.

M. Dolors Godoy

L'amulet

78 NÚM. 666 - AGOST 2008

Sembla que aquest any s’ha posatmolt de moda viatjar a Praga i,realment, val la pena, doncs aquestaatractiva ciutat de 500 Km. quadrats,plena de boscos i jardins que omplende verd els seus set turons amb lescorresponents valls, donen laimpressió d’una ciutat jardí creuadapel seu riu Moldava, inspiració delseu gran músic Smetana, i declaradapatrimoni de la humanitat per tota lagrandiositat dels seus monuments idels seus llocs històrics. No calesmentar-los perquè tots els qui hi

Kudnàhora

79NÚM. 666 - AGOST 2008

viatgen ja rebensuficient informació.

Però hi ha una ciutatque no sol formar partdel paquet turístic queofereixen les agènciesde viatges i que mereixuna menció especial. Estracta de la ciutat deKudnà Hora. Per què?

Kudnà Hora fou enl’edat mitjana la grancompetidora de Praga ila segona ciutat mésimportant del regne deBohemia. Les sevesriques mines de plataferen que allà el PrincepVlacav II fes encunyar laprimera moneda, elgrosü, a l’any 1285, baixel guiatge dels tècnicsitalians, moneda que enpoc temps fou lamoneda de canvi méscobejada pelsmercaders quecomerciaven per Europa.

Però no és per aquest fet, ni per la seva catedral de Sta.Bàrbara, patrona dels miners bastida per competir amb la catedralde St. Vito, a Praga, ni per Vlassky Dvür, casa de la moneda iresidència real, ni per Hradek, museu txec de la plata,construccions totes que feren entrar a Kudná Hora en la llista delPatrimoni cultural de la Unesco.

Si viatgeu a Kudná Hora, visiteu el monestir de Sedlec fundatel 1142 per l’ordre del Císter, i no en sortireu indiferents. Perquè?

Segons la tradició, a finals del segle XII l’Abad del Monestirfeu portar de Terra Santa un grapat de terra que va escampar pelcementiri i des d’aquell moment es va considerar que el cementiriera un troç de Terra Santa i tothom hi volia ser enterrat: la gentde Bohèmia, de Polònia, de Baviera, de Bèlgica...A la gent quevolgué ser-hi enterrada s’hi afegiren els nombrosos morts a causade la pesta. Més tard hi hagué la gran mortaldat a causa de labatalla dels creuats contra els husitas el 1424...

La capella de dues naus construïda sobre l’espai del soterrani,obra dels constructors de Wenceslao II, anà omplint-se amb elsossos de tots els cadàvers que ja no tenien lloc en el cementiri ia l’any 1511 un monjo es va dedicar a ordenar-los en unesgrans piràmides, quedant l’església convertida en l’ossari mésgran del món.

Però no s’acaba aquí la història: Quan la família nobleSchwarzenberg de Orlik adquirí la propietat del monestir, va ferque l’escultor Frantisek Rint, convertís tot aquell ossament enunes escultures també úniques al món: S’hi pot veure unalàmpada «aranya» immensa construïda amb diferents ossos,canelobres, calzes, creus, l’escut nobiliari dels senyors del lloc,garlandes, piràmides...Sembla que la decoració està feta pels

La tumba d'Smetana i la patrona dels mners, Santa Bàrbara

Maria Negre i TeixidorC/ Barraquetes, 29Tel. 972 46 01 8417244 CASSÀ DE LA SELVA

Maria Negre i TeixidorC/ Barraquetes, 29Tel. 972 46 01 8417244 CASSÀ DE LA SELVA N

ova

col·l

ecci

ó

ossos de 40.000 persones.A mí em va costar fer-me a la idea que allò que veia havia

format part alguna vegada d’una munió de persones humanes.Sorprenent? Irreverent? Impressionant? Repel·lent? Ningú en

surt indiferent però crec que tothom en surt amb sentimentscontraposats. Veure-ho per creure-ho!

M. Dolors Godoy

80 NÚM. 666 - AGOST 2008

Primer de tot, al llarg de la nostre vida,hauríem de saber perquè venim a aquestmón, perquè protestem des de la nostrainfantesa, perquè els instints ensdemanen que surti el nostre jo, tot i !aincomprensió dels nostres pares enversel nou ésser.

A través de la seva pròpia mare i l’instint,l’infant arriba a comprendre què és el quevol; silenci, música, el calor de la mare,quan té gana, evitar la incomoditat d’unaposició.. Hi ha una infinitat de coses quedesconeixem perquè no ens han educatper conèixer aquest nou ésser, què és unaltre món diferent del nostra, amb el seupropi curs de la vida.

Un ésser que ha vingut a aquest planetaper viure i que no s’hi sent satisfet, el seujo o el «pequeno profesor» no està d’acordamb les normes que la societat li marca,les normes de la vida. De tal manera queli és molt difícil conviure amb la família icomprendre les actituds dels pares,perquè els seus criteris i els seus propisvalors són completament diferents degutsa la pròpia innocència.

Dintre de la meva vida per saber allòque no es diu, o el que es diu i no espensa, quan volen fer-te creure el queinteressa, com és el cas de la televisió,dels diaris, les revistes, adreçades apersones sense personalitat, m’és moltdifícil mantenir converses entenedores.

Així doncs, cal buscar la informació quet’interessa i així fer-te la pròpiapersonalitat, els propis valors humans.D’entrada faré algunes reflexions sobrela meva pròpia persona, perquè primerm’he estudiat a mi mateix per tal de saberqui sóc jo i també com són els altres. M’heafiliat a partits polítics, sindicats, he estaten organismes clandestins, he tingut totamena de reunions i converses, he tractatamb metges, amb advocats. Ambcapitalistes, he participat en centres derehabilitació de drogaaddictes, he tingutcura de malalts, he estat en centresexcursionistes i, en fi, he recorregut forçamón.

Segons l’època que t’ha tocat viure enaquesta terra, les persones sóncompletament diferents. Cinquanta o

seixanta anys enrera, el fet d’haver viscutuna guerra civil, en forma de creuadesmuntades pel clero, els militars i els cacics,amb el gran cacic que era en Franco, queva fer retrocedir aquest país cinquantaanys respecte d’Europa, aixònecessàriament imprimeix un caràcter.

Fem una mica d’història i pensemperquè es provoquen les guerres. Aquí hihavia un muntatge polític en l’època dePrimo de Rivera, un dictador militar ambqui el país ja no estava d’acord, però eldomini de les dretes feia impossible totarevolució cultural. D’aquí se’n derivà unagran confusió que va portar a laproclamació de la República el 14 d’abrilde 1931, després de les eleccionsmunicipals guanyades pels republicansque fan inviable la Monarquia. FrancescMacià proclama la República Catalana is’arriba a un pacte amb el GovernProvisional, encapçalat per LluísCompanys, per fer l’Estatut de Núria el 20de Juny de 1931. Les desavinences entredretes i esquerres endarrereixen elprocés. El 6 d’Octubre de 1934, el

De la innocència a la ignorància

PPPPPreparem-nosreparem-nosreparem-nosreparem-nosreparem-nosper tornar aper tornar aper tornar aper tornar aper tornar a

l 'escolal 'escolal 'escolal 'escolal 'escola

DRAPS Pl. Dr. Botet, 3tel. 972 46 00 61

17244 CASSÀ DE LA SELVA

81NÚM. 666 - AGOST 2008

president Companys, en un acte dedignitat proclama l’Estat Català dins laRepública federal Espanyola. Lesconseqüències foren greus: es declaral’estat de guerra a Catalunya i Companysi els seu Govern són empresonats icondemnats a cadena perpètua, a lavegada que des de Madrid es nomena unGovernador General Militar a Catalunya.Però si anem rascant en la Història mésllunyana, veurem que des de l’èpocaFeudal, la Inquisició, els Maçons i laconstrucció de catedrals, les guerrescarlistes, tot plegat no són més que lluitesinternes de les nacions per a dominar eimón, per la «puta» ambició humana.

Paga la pena que tingueu la curiositatde llegir uns llibres, com ara: El FenomenHumà, de Pierre Teyllhard de Chardin,Edicions 62; la Història de l’Opus Dei,d’Alvaro Baeza; Porquè murió AlbinoLuciano, Juan Pablo I, ABL Editores; Elgran combaté por el tesoro de San Pietro;La Iglesia y la Guerra Civil Espanoia, del1936 al 1939 (La pólvora i el incienso) deEdiciones Península; El Santo fundadordel Opus Dei, de Jesús Infante; Encarano som humans, d’Eudald Carbonell iRobert Sala; Anàlisis del caràcter, deWilhem Reich, Ediciones Paidos; Seisestudiós de Psicologia, de Jean Piaget,Ediciones Seix Barral; La política de la

Experiència, de Ronald De Sainy,

Editorial Grijalbo; L’evolució de laPsicoanàlisi, de Sigmund Freud, Edicions62; Els drets de l’home. Editorial Laia; Lapor a la Llibertat, d’Erich Fromm, Edicions62. Aquí hi trobareu el perquè la criaturades de l’edat de 3 O 4 anys es pregunta elperquè de tot, d’això i d’allò; és la sevainquietud en la recerca del propi jo mentrees desenvolupa ei seu cervell.

Quan vaig tenir un d’aquests llibres, Elsdrets de l’home, ei vaig llegir i tornar allegir i no sabia com classificar-lo degut ala forma en què havia estat educat. Llavorstot era pecat i repressió, des dels anys 40fins els 60. Més tard, en els 80, mal sia perl’arribada de turistes, les coses es vananar transformant de manera que lamateixa gent del país ja no sabia quepensar dels escàndols provocats pelsforans quan visitaven esglésies. És curióscom la història es repeteix. Quan el 1965es publica el llibre del jesuïta PierreTeyllhard de Chardin, El Fenomen Humà,aquest gran científic i pensador va serdesterrat pel Sant Pare de Roma per lesseves idees tant avançades que nointeressaven a l’Església. Een LaVanguardia del dia 22 de maig de 2005 hiha un escrit de desgreuge perpromocionar que siguin publicades lesobres que no va poder publicar en vida.

Un altre cas ben curiós és la mort deJoan Pau I, successor i deixeble de Pau

VI, que va aparèixer com un innovador,fins i tot com un revolucionari, allunyat deles intrigues vaticanes. Al cap de 33 diesja era mort. El pitjor va venir quan el Vaticàes negà a fer-li l’autòpsia i a donarversions diferents sobre les causes de laseva mort. En aquells dies jo era en unacomunitat terapèutica amb el Dr. CarlesFrigola, que em va explicar com Joan PauI l’havia invitat juntament amb d’altrespsiquiatres de 62 països, per tal de parlarsobre la seva visió del món, moltpessimista d’ençà de la II Guerra Mundiali l’ús de la bomba atòmica. Voldriacomprendre perquè les coses tenenversions tant diferents; hi penso a la vistade dos escrits apareguts en el Punt Diaride Girona l’11 d’abril de 2005, l’un queparla dels fets de l’estiu de 1978 amb lamort de Joan Pau I i l’altre, que amb elnom de «a l’ombra del roure de Goethe»,explica com ara fa seixanta anys foualliberat el camp nazi de Buchenwald,construït vuit anys abans en un santuaridel romanticisme alemany.

En el curs e la meva vida sempre he vistque el tabac i les drogues erenperjudicials per a la salut, però lespersones no han volgut donar-liimportància, perquè creuen que a ells noels tocarà. El 12 de febrer de 1957, a laAcadèmia Quirúrgica Espanyola, el Dr.Marañón va donar una conferència sobre

HORARI: Tardes de 4 a 8Matins: hores convingudesTTTTTel. 972 46 01 00el. 972 46 01 00el. 972 46 01 00el. 972 46 01 00el. 972 46 01 00

Ja fa més de 16 anys que estem al vostreservei a la nostra clínica dental i volem

agrair-vos la confiança que heu dipositaten nosaltres. En aquests anys,

l’odontologia ha avançat (nous materials,nous tractaments) i nosaltres hem volgut

avançar amb ella, incorporant en la nostrapràctica les noves tècniques i tractaments,

per tal de poder donar el millor servei icontinuar oferint una odontologia de

qualitat.

Clínica dental Clínica dental Clínica dental Clínica dental Clínica dental La ComaLa ComaLa ComaLa ComaLa ComaImplants / Pròtesi / Ortodòncia /Endodòncia / Estètica dental /

Emblanquiments / Cirugia mucogingival / Odontologia general /Odontologia preventiva / Adults i nens

82 NÚM. 666 - AGOST 2008

els tabac i el càncer de pulmó. Malgrataquesta advertència, els mateixos metgesno han deixat de fumar. Els interessoscreats, les accions de les tabaqueres,intenten amagar la veritat. Jo mateix, quanvaig deixar de fumar tenia 30 anys, tot ique ja sabia les conseqüències quecomporta.

En el curs de 50 anys hem tingut totamena d’informació sobre els perills deltabac, però les persones es mantenen enla seva volguda ignorància. Poso per casla tendència femenina a fumar. Com si aixòfos una alliberació quan és tot el contrari,a més de perjudicar seriosament la funcióreproductora, amb infants que ja venenintoxicats. Tinc un full del Diari de Gironadel 30 de juny de 2001, on s’explica els45 bilions que el tabac mou arreu del món.Només en l’estat espanyol fins a 4 bilionsde pessetes, amb una recaptació per al’estat de 700.000 milions en impostosderivats del tabac. La Xina és el primerproductor de tabac, concentra el 31 % dela producció mundial, l’estat espanyolprodueix 42.000 tones a l’any. Un informerecent elaborat pel Centre d’Investigaciód’Economia i Salut de la UniversitatRompeu Fabra, conclou que la depesasanitària derivada del tabaquisme puja a600 milions de pessetes.

Per falta d’educació, dels anys 70 ençà,totes les generacions que han nascut iviscut en el denominat estat de benestar,es trobaran en un greu desequilibri, tanten el cos com en la ment, degut a portaruna vida desordenada, sempre darreradel consumísme i del capitalisme, que alcap i a la fi és una manera de perpetuarí’expíoíació de les persones, amb

l’agreujant de seriosos perjudicis per a íaseva salut. L’experiència m’ha ensenyatque aquest planeta terra dóna uns fruits,les plantes i les herbes, que podememprar en benefici nostra. El primer quehem de fer és estudiar-les i classificar-lesper les seves propietats i els efectes sobreel cos, per guarir els desequilibris quepatim, ja siguin els nervis, els ossos,infeccions..., però sempre tenint encompte que s’ha de ser constant, ja queels seus efectes són molt lents. Avui veiemcom s’han posat de moda drogues que el

jovent pren per excitar-se en lesdiscoteques, barrejant-les amb alcohol. Elpitjor que poden fer per la seva salut. Enla revista Presència del 17 al 23 deSetembre de 2004 hi ha tot un dossiersobre les drogues i els seus perjudicis.Però el cert és que els traficants de drogahan fet més diners en 50 anys que lestabaqueres en iota la seva existència. Hetingut la curiositat d’interessar-me peraquesta qüestió quan surt publicada, peradonar-me de tota la manipulació que hial darrera. Del meu interès per les herbessé distingir ies que són tòxiques i les queno ho són, així com que aquest conceptedepèn sovint de la persona destinatària i,especialment, de la dosi.

La Llei Natural m’ha ensenyat a noenganyar-me a mi mateix, que és unaforma d’ignorància. Amb tot, fa de mal dirqui no és ignorant, atès que la vida del’ésser humà és curta, fins i t tot per arribar-se a conèixer un mateix; hi ha moltesregles del joc incomprensibles, sense anarmés lluny el néixer i e! morir. Dintred’aquesta lluita interna del meu consciento subconscient, m’ha calgut valorar els

Els nens aprenen el queveuen

Si un nen viu criticat, aprèna condemnar.

Si un nen viu amb hostilitataprèn a barallar-se.

Si un nen viu avergonyit,aprèn a sentir-se culpable.

Si un nen viu ambtolerància, aprèn a ser

tolerant.Si un nen viu amb estímul,

aprèn a confiar.Si un nen viu apreciat, aprèn

a apreciar.Si un nen viu amb equitat,

aprèn a ser justSi un nen viu amb seguretat,

aprèn a tenir fe.Si un nen viu amb

aprovació, aprèn a estimar-se.Si un nen viu amb

acceptació i amistat, aprèn atrobar l’amor en el món.

pros i centres de les coses, destriant-neles diferències. L’agressivitat que he tingutme l’ha donat haver tingut que viure duesguerres, la creuada espanyola i laMundial, juntament amb la indignació perles mentides que ies han acompanyat iseguit. En els darrers 60 anys s’hanexplicat infinitat de coses bones i dolentes,però els interessos del capital no hantingut cap escrúpol per fer matar a la gent

o fer-la morir de gana,allà on ha convingutals seus interessos. Hiha multitud d’històriesque no s’expliquen,e s p e c i a l m e n taquelles quedesencadenen lesguerres, o bé esdistorsionen, com arala intervenció oingerència de la UnióSoviètica en laRepública Espanyola,la preparació de lasegona guerramundial per lespotencies feixistesarnb l’assentimentamericà, sempretemorós del podercomunista.

Narcís Artau iValls

83NÚM. 666 - AGOST 2008

La Televisió Digital Terrestre (TDT) és elsistema de difusió de senyal de televisióque utilitza la tecnologia digital pertransmetre la imatge, el so i altres serveismitjançant les ones terrestres.

Per emetre s’utilitzen els mateixoscentres emisors i per rebre s’utilitzen lesmateixes antenes que hi ha als habitatgesper a la televisió terrestre analògica.

La TDT no és una opció més per veurela televisió. La TDT és una tecnologia desubstitució. Substitueix la televisióanalògica tal com la coneixem ara,perquè aquest format desapareixerà a totl’estat espanyol el 3 d’abril del 2010.Aquest és un procés que es produeix atot Europa i es fa en compliment de lanormativa europea.

La implantació de la TDT és imparable.Per això cal que, sense presses peròsense pauses, tothom s’adapti a aquestatecnologia per poder seguir gaudint d’unservei de televisió gratuït, de més qualitati amb més canals disponibles. Podemcomparar aquest procés amb el que vamviure fa uns anys quan la pesseta va sersubstituïda per l’euro, després d’unperíode de transició com el que ara estemvivint amb la televisió.

QUÈ CAL FER?

Per rebre la TDT, només cal seguir trespassos senzills: comprovar si som en unazona de cobertura, adaptar la nostrainstal·lació d’antena sobretot en casd’antenes col·lectives i disposar d’undescodificador de TDT, ja sigui undescodificador extern o un televisor digitalamb descodificador integrat.

No cal subscriure’s, ni pagar cap quota,

Què és la TDT?atès que les emissions són ara totalmentgratuïtes i en règim obert.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT?

La TDT representa la televisió del futur.Per tant, és convenient adaptar-s’hi elmés aviat possible per gaudir delsbeneficis que aporta.

QUAN LA PODREM VEURE

AL GIRONÈS?

A les comarques de Girona està previstassolir la sincronització de l’encesa digitalde totes les televisions digitals d’àmbitlocal, nacional i estatal, així com fer arribarel senyal de TDT a tots els municipis, entreels mesos de juliol i setembre del 2008.

ELECTROSERVEI PARRAMONEmpresa inscrita en el Registre

d’Empreses Instal·ladores deTelecomunicació nº7826

C/ Barraquetes, 13Tel. 972 46 32 2917244 CASSÀ DE LA SELVA

84 NÚM. 666 - AGOST 2008

1.- Centre d’ensenyament on s’estudia la tècnica d’entrarsense pagar. 2.- (!) Autorització que rep per presentar-sea un concurs de bellesa. 2.- (") La disculpa perquè és unasenyora. 3.- Excel·leix per la seva capacitat de neteja. 4.-Complement de la núvia que li augmenta la memòria. 5.-Competició típica de la primavera. 6.- Esgarrifança quedesinflama. 7.- (!) Estri de cuinaque els andalusos destinenexclusivament a la dona. 7.- (")Pàgina en dues dimensions. 8.-Senyal d’alerta que fadesenfundar la pistola. 9.- El llocde venda més ben assenyalat.10.- Parla de mètodesanticonceptius.Llibreria Can Karlus

Us esperem al carrer del Remei

FUSTENIGMA D'ESTIU

85NÚM. 666 - AGOST 2008

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33

Mots encreuats 267

Solució als mots encreuats 266

UNA SECCIÓ DE JOSEP M. FUSTÉ

LES SOLUCIONS, AL NÚMERO PROPER

1.- (!) Et costa tants diners que et neteja la butxaca però et permet conduir.1.- (") Bufetada sota un sol de justícia. 2.- El poble empordanès on viuenels millors. 3.- El de la cua està que s’enfila per les parets. 4.- Facin el niutant del dret com del revés. 5.- Consonant que s’ofereix en donació. 6.- (!)Dolors sense dol. 6.- (") Jugades inicials de la partida d’escacs. 7.- Elsescaquistes s’hi pensen molt abans moure peça. 8.- La carretera de SantaPellaia. 9.- Regla imposada per una autoritat superior. 10.- Embolic detrànsit que serveix per a fomentar l’ús del transport públic. 11.- Ho és perquèno trontolla ni perd l’equilibri, ni trobant-se cap per avall. 12.- I aquests nidel dret no aconsegueixen evitar desequilibrar-se. 13.- Instruments de vogar.14.- Banya que és a la punta del fiscorn. 15.- (!) Formats d’aire. 15.- (")Organització terrorista argentina d’ultradreta. 16.- Les trobaràs al final del’andana. 17.- Petites úlceres que es formen en la mucosa de la boca. 18.-Tenen un sabor picant, de dreta a esquerra. 19.- Té les qualitats necessàriesperquè ho regali. 20.- Hi tinc cabuda igual que el caporal andalús. 21.-Article indeterminat. 22.- El vestit d’etiqueta que no vol ni veure el malpagador. 23.- Comença la darrera. 24.- (!) L’atleta es fa tip de córrer perquèli va al darrera. 24.- (!) El giny de guerra antiaeri més negatiu. 25.- Passatsd’una bobina a una altra. 26.- L’última lletra del poema. 27.- Unitat demesura informàtica. 28.- Comença a ser inaudible. 29.- Mitja mosca. 30.-Ho és la carta capgirada sense signatura ni identificació. 31.- Bessones deCassà. 32.- Nom de dona. 33.- Parts d’una obra escènica.

86 NÚM. 666 - AGOST 2008

Casal d'estiu a canTorremansa (1964)

Aquest mesportem a la fotonostàlgica uns

records delstemps d'estiu

dels anysseixanta quan a

Cassà laparròquia

organitzava elCasal d'estiu.

Les imatges ónde Xavier Crabói Cañigueral, undels promotors i

animadorsd'aquellesactivitats.

- DEURES I REPÀS

- REFORÇ ESCOLAR

- EDUCACIÓ PRIMÀRIA

- EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

- BATXILLERAT

- CURSOS ESPECIALS (anglès, mecanografia,informàtica...)

C/ Indústria, 41 Tel. 972 46 07 47 – 646 138 099 CASSÀ DE LA SELVA