2

Tota

La

Sag

rera

Mani festBenvolguts/des veïns/es:

L’Àrea de Mobilitat de Barcelona ha decidit restaurar el carrer Garcilaso amb doble sentit de circulació i el carril bici per la vorera, en contra del que havíem pactat amb el Districte i amb l’acord de la Taula de Mobilitat de BCN i el BACC, i que era: fins que no estigui construïda l’Estació d’Alta Velocitat, el carrer Garcilaso havia de quedar configurat de la següent forma:

- un carril, el de més a la dreta, baixant de Meridiana a C/ La Sagrera, per a càrrega i descàrrega, parada d’autocars per sortides de l’escola El Sagrer, aparcaments i zona d’ambulàncies per al CAP.

- dos carrils de circulació de baixada, en el mateix sentit, cap al C/La Sagrera.

- un carril d’aparcaments, tipus C/ Provença.

- un carril amb doble direcció de carril bici, protegit i senyalitzat, com al C/ Comte d’Urgell.

Aquesta demanda d’un únic sentit de circulació del carrer Garcilaso, s’ha de contemplar des del carrer Concepció Arenal fins al Pont del Treball, amb continuïtat fins a la Gran Via, demanda que coincideix amb la proposta de l’AVV de la Verneda Alta. Davant d’aquesta decisió presa pel Sr. Fco. Narváez i el Sr. Àngel López, de l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens veiem en la necessitat de donar una

resposta amb mobilitzacions veïnals, i és per això que volem comptar amb els veïns i veïnes de la Sagrera per demanar una objectivitat i una imparcialitat que ara no es donen, atès que el Sr. Narváez, regidor de Mobilitat de BCN i, al mateix temps, regidor del districte de St. Martí, actua de forma parcial i no gaire constitucional, afavorint el seu districte en detriment del barris limítrofs, traient trànsit a St. Martí tot desviant-lo cap a la Sagrera.

Quan l’estació estigui en funcionament s’haurà de fer un estudi nou de mobilitat en l’àrea afectada i acceptarem els resultats, sempre en un únic sentit de circulació de baixada o, com a molt, un carril bus de pujada, però sempre respectant el carril bici per la calçada. A dia d’avui, entenem que el carrer Garcilaso no necessita 5 carrils de circulació.

Les entitats que el darrer mes de juliol varen signar el document en el qual demanàvem tot l’exposat, també donen suport a aquesta iniciativa de mobilització que concretarem en breu.

Gràcies per la vostra col•laboració i participació.

COMPTEM AMB VOSALTRES!!!Associació de Veïns de La Sagrera

ESO1r i 2n cicleBatxilleratsHumanístic1.- d’Humanitats2.- de Ciències SocialsCientífic1.- Científico-tècnic2.- Ciències de la SalutTecnològicCientífico-tècnic

Cicles FormatiusGrau mitjà

Electromecànica de VehiclesEquips Electrònics de Consum

Gestió AdministrativaComerç

Cures Auxiliars d’InfermeriaGrau superior

Sistemes de Telecomunicació i Inf.Educació Infantil

Administració i FinancesDesenv. Aplicacions Informàtiques

Integració SocialAdministració Sistemes Informàtics

Documentació SanitàriaAgències de Viatges

Avinguda Meridiana, 263 ï 08027 BarcelonaTelËfon 93 243 07 70 ï Fax 93 352 53 45

e-mail: secretaria@ceroca.comwww.ceroca.com

PGS (Programes de Garantia Social)

Proves d’Accés als Cicles Formatius

Editor ia lTota La SagreraNº 135. ABRIL - MAIG

EditaAssociació de Veïns deLa Sagrera

RedaccióIsabel SanjutsJosep BarberoJulio GameroNando GonzálezSilvia Sanjosé

Col·laboradorsAgustí CarrilloIsaac HerreroJoan PallarèsNau IvanowXavier BasianaMargarita Riera

PublicitatEnric Barris - 647 062 637Francisco Jimenez - 686 041 302

Disseny portadaXavier Basiana

Disseny i maquetacióCarmen López Carrera

Associació de Veïns de La SagreraMartí Molins, 29T. 93 408 13 34totalasagrera@lasagrera.info

La revista Tota La Sagrera i l’AV no es fan

responsables del contingut de les informacions

signades pels redactors, col·laboradors o

particulars.

El darrer mes de juliol, onze entitats del barri, a proposta de l’AVV de la Sagrera, vàrem signar una demanda per tal que el C/Garcilaso sigui només d’un únic sentit de circulació, per dos motius:

1. Un dels motius pels quals continuem demanant la direcció única és la perillositat que comporta un carrer que separa dues places on juguen nens/es i també per la mobilitat reduïda que presenta una quantitat important de les persones que van al CAP de la Sagrera habitualment.

2. Com a AVV demanem que es tinguin en compte les nostres demandes, ja que la Barcelona de l’any 2020 ha de ser una Barcelona molt més humana, segura, sostenible i compromesa amb els ciutadans.

L’Àrea de Mobilitat de Barcelona ha decidit restaurar el carrer Garcilaso amb doble sentit de circulació i el carril bici per la vorera, en contra del que havíem pactat amb el Districte i amb l’acord de la Taula de Mobilitat de BCN, el BACC i la PTP.

Davant d’aquesta decisió presa pel Sr. Fco. Narváez i el Sr. Àngel López, ambdós de l’Àrea de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, ens hem vist en la necessitat de donar una resposta amb mobilitzacions

veïnals per demanar una objectivitat i una imparcialitat que ara no es donen, atès que el Sr. Narváez, regidor de Mobilitat de BCN i, al mateix temps, regidor del districte de St. Martí, actua de forma parcial i no gaire constitucional, afavorint el seu districte en detriment del barris limítrofs, traient trànsit a St. Martí tot desviant-lo cap a la Sagrera.

Per necessitats de maquetació de la revista, aquest editorial està essent escrit abans de la data de la mobilització (dia 30 d’abril) i us he de dir que, en aquests moments, només espero i desitjo que quan llegiu aquest escrit, moment en què ja haurà tingut lloc la manifestació, aquesta hagi estat força participativa.

Només amb la participació del major nombre possible de veïns/es podrem aconseguir millores per al nostre barri.

José Barbero

President de l’AVV de La Sagrera

Acords presos o presa de pèl?

4

Tota

La

Sag

rera

No és fàcil, ara en un article, exposar les circumstàncies que ha provocat la malaurada dimissió, que una part de la junta, va formalitzar en la passada assemblea de socis. No és fàcil, però ens veiem en l’obligació moral d’intentar-ho, ni que sigui a grans trets, ja que malauradament n’hem estat espectadors privilegiats i partíceps de tot el procés.

Els orígens: la vocalia del 2007

Els membres de la junta que han presentat la seva dimissió es van incorporar a l’AVV ara fa 3 anys. En el primer any, la junta que presidia en aquell moment l’AVV, va considerar que era millor que treballessin des d’un grup a part, una vocalia, i que només dos d’ells s’incorporessin a la junta. D’alguna manera se’ls convidava a treballar de manera autònoma i en paral•lel a la junta, que és una manera de treballar que presenta aspectes positius i negatius, i que han mantingut fins ara.

L’entrada a la junta

Al 2008 es complia el final del mandat del fins aleshores president. Una gran majoria de la gent que treballava a l’associació tenia clar que calia un canvi, però un canvi que no fos trencador, calia un relleu de consens, i aquest consens es va aconseguir amb la candidatura d’en Josep Barbero, (l’actual president). Sota la seva candidatura tots els membres de la junta ens vam sentir més o menys còmodes.

A més de la nova presidència, es va començar a treballar en comissions. Va ser el moment del lema: “Amb la Sagrera no es fa negoci”.

Dos anys intensos

Durant aquests dos anys, la junta i les comissions han treballat amb molta intensitat, i les negociacions amb l’administració han estat molt dures. Les prioritats del dia a dia han propiciat que, com és natural, es produïssin divergències d’opinions respecte a com havíem d’afrontar els nous reptes. Divergències, per altra banda, ben lògiques en un grup de treball ben nombrós, i en el qual la dinàmica de reunions i de comissions a voltes ens sobrepassava i no permetia un treball serè i assumit per tothom.

El desencontre

En els darrers mesos, una part de la junta es començà a sentir incòmoda i a disgust dins l’AVV. Les causes foren diverses, però al nostre entendre, pensem que els principals motius que ho provocaren foren:

- Petites (o grans, depèn de com es miri) diferències entre membres de la junta, que en el moment de produir-se no es van saber canalitzar o gestionar, molts cops per desconeixement, ja que les persones que se sentien perjudicades no van voler, o no van poder, exposar-ho en junta, ja que sempre hi havia coses més urgents, i el seu comentari podia esperar.

- Malentesos entre membres de la junta, provocats per terceres persones alienes a l’associació. Les persones que els van patir en guarden un mal record, com és lògic, i aquesta circumstància els ha dificultat que els relativitzin en la seva justa mesura.

- Les confusions en relació a la participació de membres de la junta en òrgans del barri i de la ciutat, ocupant càrrecs creats per l’ajuntament de manera poc definida, i que ha donat peu a males interpretacions.

Dimiss ions a l’Assemblea de Socis de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Sagrera

Monlau, 54 - Tel. 93 408 18 3508027 Barcelona (La Sagrera)Gran de Sant Andreu, 132, 1r

Tel. 93 274 35 01 - 08030 Barcelona

M O D E R N A

TOT P E R A L ’EQUIPAMENTDE BOTIGUES

C/. Sagrera, 84 - 08027 BarcelonaTel. Fax 93 408 07 81Móvil 607 20 15 92E-Mail: seico@seico.esWeb: www.seico.es

MOSSÈN JULIANA, 45TEL. 93 349 38 16

08027 BARCELONA

*Alimentación*Carros / *Cestos

*Muebles Caja*Instalaciones de Paso

*Papelerías / Perfumerías *Moda / *Deportes

*Música / *Informática*Seguridad

*Complementospara el Comercio

EstudiCabinesd’Assaig

SERVEI INTEGRAL AL COMERÇ

*Fruterías / *Bodegas*Panadería / *Bricolage

Julio Gamero i Benjamí Mercader

5

Tota

La

Sag

rera

- Aquestes circumstàncies van alimentar els recels i les desconfiances entre els membres de la junta, i han sortit amb força en junta en els darrers mesos, quan ja s’estava gestant el problema que ens ocupa.

A la recerca del consens

Els membres de la junta que han acabat dimitint van plantejar que l’AVV no funcionava bé, i es va acordar dedicar una junta monogràfica a tractar els problemes interns de funcionament.

Durant un seguit de setmanes, i fins a 4 juntes, s’ha intentat cercar una solució que permetés que la majoria de membres de la junta se sentissin còmodes dins l’AVV. Es van discutir i valorar diverses possibilitats, i fins i tot es va redactar una mena de reglament de règim intern que ens obligués a tots a treballar sota uns mateixos paràmetres, i minimitzés els conflictes entre nosaltres.

Els signants d’aquest article vam intentar parlar amb les parts per trobar un consens. Una cosa teníem clara, la persona que millor podia presidir l’AVV, almenys en aquestes circumstàncies, era, i és, en Josep Barbero (l’actual president). Tot i que hi va haver moments en què semblava que ens en sortíem, finalment no va ser possible. Potser el nostre objectiu era massa ambiciós, aconseguir que tothom continués treballant pel bé del barri.

A final els dimissionaris van considerar que l’única solució era plantejar-ho a l’assemblea.

L’assemblea de socis

Va ser un error plantejar a l’assemblea el conflicte que la junta no havia estat capaç de resoldre. Als socis que participaven a l’assemblea els va caure el problema a sobre, i la resposta va ser la normal i lògica: expressar el desig que se superés l’actual divisió i la junta continués treballant unida. Era el més previsible, si es té en compte que l’AVV no és un organisme de funcionament assembleari, ni convoca congressos en els quals els seus membres poden debatre àmpliament i llargament les seves prioritats i objectius.

L’AVV convoca anualment una assemblea per presentar comptes de tot tipus que els socis poden aprovar (o no), presentar els nous projectes, transmetre el màxim d’informació als socis, que complementi la que ja reben per altres mitjans, i sobretot recollir les inquietuds i suggeriments dels presents. En el funcionament normal la junta és l’òrgan en el qual es debat i es prenen les decisions que, quan és preceptiu, es presenten a l’assemblea per a la seva ratificació, modificació o desaprovació.

I ara què?

No és la nostra intenció fer de jutges de res, no tenim la solució, i ens sap molt greu que la passada assemblea servís per visualitzar, en forma de dimissions més o menys ressentides, els conflictes entre el col•lectiu de persones que formem part de l’actual junta.

Cal que la junta continuï amb la seva feina, i treballarem per aconseguir la incorporació de més gent i si fos el cas, agrairíem el retorn dels dimissionaris, tot plegat per garantir la millor defensa dels interessos de la Sagrera. Com certament s’afirmava al final de la carta de dimissió presentada a l’assemblea: “Hi ha molta feina a fer” i poca la gent per a fer-la; necessitem quanta més gent millor, i evidentment, l’associació ha de millorar el seu funcionament, perquè sigui més efectiva i tothom se la senti més seva.

Nosaltres no tenim la solució, però creiem que aquesta passa per reforçar i millorar l’actual junta. El que ens vulgui ajudar serà benvingut.

A MEDIDAT E L S .93 340 93 7493 351 02 06

EL TALLER DEL BARRIO

Tapas variadas Menú diario

Av. Merdiana, 274Tel. 93 352 38 53

Després de més de tres anys treballant per al barri des de l’associació de veïns, primer des d’una vocalia i els dos darrers anys com a membres actius de la Junta, 8 membres d’aquesta hem decidit abandonar-la.

Durant aquests anys hem volgut apropar la feina de l’associació de veïns al barri. Hem intentat que els grans projectes que ens estan afectant i que canviaran la fesomia i el caràcter del barri en els propers anys no fossin desconeguts per a tots aquells que, tot i no implicar-se activament en projectes concrets, s’estimen el barri i el volen veure millorar dia a dia.

La nostra voluntat de treballar pel barri des de l’associació de veïns va sorgir de les ganes de saber què estava passant amb els grans projectes que s’apropaven, de compartir el que anàvem aprenent amb tot el barri i de treballar per tal que els canvis impliquessin les màximes millores i els mínims problemes.

La nostra primera tasca de difusió va ser durant el procés de presentació d’al•legacions al Pla de millora urbana de l’entorn Sagrera. Llavors, com ara, vàrem entendre que la força de l’associació de veïns és recollir el sentir del barri, poder transmetre què passa i que entre tots responguem a les iniciatives municipals que ens perjudiquen. Això no vol dir que no ens asseguem amb l’Ajuntament per millorar les propostes, sinó que cal una resposta del barri perquè la nostra veu tingui una força real.

Amb aquesta voluntat d’obrir l’associació de veïns per donar a conèixer els projectes de futur hem organitzat diferents passejades perquè tots poguéssim entendre l’abast real dels canvis i la nostra participació pogués ser de qualitat. Hem fet xerrades i assemblees. Per nosaltres aquests han estat els moments més bonics de tots aquests anys, on hem vist les ganes i l’empenta dels veïns i veïnes per conèixer què passava al barri i actuar per defensar-lo si era necessari.

Arran dels grans projectes del pla Sant Andreu – La Sagrera hem centrat els nostres esforços en dos grans eixos. Garantir un pla d’equipaments per al barri (que hem anat xerrant amb tots vosaltres, tant en assemblees com en xerrades amb entitats) i millorar i aprofundir la relació amb les entitats del districte que també treballen per millorar el Pla. L’objectiu sempre ha estat sumar esforços per aconseguir millores per als barris i no dividir-nos per donar el poder a l’Ajuntament per actuar per la seva banda.

Aquestes línies de treball han avançat amb força. El pla d’equipaments està a punt de ser signat amb l’Ajuntament i la feina de les comissions del Pla Sant Andreu – La Sagrera, on ens reunim amb tècnics i entitats, ens ha permès compartir els problemes amb els altres barris, aprofundir en els nostres coneixements tècnics i poder

fer reivindicacions conjuntes amb la resta d’entitats.Un altre aspecte al qual hem volgut donar molta importància ha estat l’elaboració de documents de criteris dins la pròpia junta per tal d’anar aprofundint en els diferents temes. Ens ha semblat bàsic que l’opinió de l’entitat es reflectís en documents consensuats i no només en articles d’opinió a la revista. S’ha elaborat el document d’equipaments, un d’ells respecte a la mobilitat al barri, un altre de concret respecte de la mobilitat a la Meridiana...

Pel que fa a les iniciatives relacionades amb la vida diària al barri hem treballat en els serveis de proximitat, reactivant la comissió de sanitat i participant activament de la comissió d’ensenyament.

Finalment s’ha tirat endavant un canvi necessari en la publicació de l’associació, el “Tota la Sagrera”. Des del principi vam considerar bàsica la difusió al barri. Una associació té sentit en la mesura que té una base social i que aquesta està assabentada de què passa al barri, què fa la seva associació al respecte i com pot intervenir-hi. Ha estat molta la feina feta per modernitzar la revista i implicar nova gent, tant en l’edició com en la seva redacció. Tota la feina feta i les hores dedicades han estat compensades amb la il•lusió, les ganes d’aprendre i la resposta de tots vosaltres en els actes que hem organitzat.

Un dels objectius que ens vam proposar a l’hora de formar part de la junta de l’AVV va ser garantir el bon funcionament d’aquesta i crear un bon caliu per poder treballar en equip. Valorem que tot i que hi ha hagut una evolució positiva, ja que membres de la junta han estat predisposats a ajudar a incentivar canvis, aquests no han estat suficients.

Treballar a la junta no ha estat gens fàcil. Ens vàrem trobar una entitat amb moltes ganes de treballar per al barri, però amb poca voluntat de fer pedagogia, és a dir, d’explicar-se i de dialogar. També hem discrepat sovint a l’hora de fer reivindicacions públiques per fer pressió quan el procés de negociació amb l’administració encara està obert i no quan ja s’ha pres una decisió negativa per al barri.Tot i aquestes diferències de criteri, considerem que el problema ha estat que la junta no funciona com a motor de l’AVV. Els fets que en dificulten el seu funcionament intern són:

- Una manca de comunicació entre els membres de la junta, dificultant el traspàs d’informació.

- En ocasions, no s’han respectat els acords presos a la junta i moltes vegades s’han debatut decisions ja preses fora de la junta, buscant la seva aprovació, en lloc d’exposar-ho en la pròpia junta i consensuar una postura comuna.

- Una falta de confiança envers els companys i la seva feina.

Car ta de comiat de 8 membres de la junta de l’AVV de La SagreraSergi Álvarez, Carlos Barrios, Jordi Busquet ,Silvia Carballo, Núria Colomé, Carla Estany, Humberto González, Mercedes Vidal

7

Tota

La

Sag

rera

- De vegades, les nostres propostes no s’han valorat igual que les d’altres membres de la junta, i s’ha arribat a qüestionar l’opinió de persones amb experiència professional en els temes a debat.

- S’ha proposat a membres de la junta per ocupar càrrecs fora d’aquesta sense que aquesta decisió es debatés en la junta.

- Creiem que la forma de treballar d’alguns membres de la junta no ajuda a sumar esforços amb altres entitats, en un procés col•lectiu del qual depenen molts aspectes importants del futur del barri.

Aquestes dinàmiques s’han anat repetint de forma discontínua des que vam entrar a l’AVV, de manera que s’han alternat períodes de feina molt constructius que ens han animat a continuar, amb episodis d’aquest tipus, que ens han provocat situacions d’innecessària tensió i desgast. Aquests últims mesos vam fer diferents propostes de canvi de funcionament i persones per intentar solucionar aquests problemes i alhora afavorir una obertura de l’AVV al barri i un necessari relleu generacional. Tot i que alguns membres de la junta es van comprometre amb elles, finalment les nostres propostes van ser rebutjades, també la de fer una dimissió col•lectiva de tota la junta i fer que l’assemblea decidís.

Aquesta situació continuada ens ha portat a comprendre que en aquestes condicions l’AVV no és un lloc des del qual nosaltres puguem treballar i per això avui presentem la nostra dimissió.

Això no vol dir, però, que no continuem a l’AVV com a socis, i seguirem intentant motivar canvis positius en les seves dinàmiques. Creiem en el moviment veïnal, i més en un context de grans transformacions com les que afecten a la Sagrera. Per això, recolzarem les mobilitzacions que emprengui l’AVV i que ajudin a millorar el nostre barri, i us animem a fer-ho, com a socis i sagrerencs.

Gairebé tots nosaltres portem molts anys implicats en entitats del barri o de fora: activitats culturals, partits polítics, a la parròquia, la Joc, l’Aco, etc. Considerem que des d’aquests llocs, o d’altres que puguem crear amb tots vosaltres, també es poden portar a terme iniciatives molt positives per al nostre barri. I allí ens hi trobareu. Hi ha molta feina a fer.

A tots els que ens heu recolzat, ja sigui des de dins o des de fora d’aquesta AVV, us donem, ben sincerament, les gràcies.

Ens trobareu a lasagrera.opina@gmail.com

Sergi Álvarez, Carlos Barrios, Jordi Busquet ,Silvia Carballo, Núria Colomé, Carla Estany, Humberto González, Mercedes Vidal

Des d’aquestes quatre línies vull expressar l’estat d’ànim que em provoca la situació actual de la junta de l’associació.

Tal com va quedar reflectit a l’assemblea el passat dia 16, la junta ha sofert una divisió per la qual ha quedat fragmentada en dues bandes. Jo, com a president, m’he trobat, i em trobo, al mig. I encara que es diu, per part dels membres que han deixat la junta, que el “problema” no és amb mi, el cert és que no han tingut en compte les meves propostes (recolzades també per d’altres membres de la junta) de revisar maneres de funcionar i treballar, amb l’objectiu de consensuar millores i d’intentar polir diferències amb l’esforç de cada persona per canviar les actuacions o gestos que poden ferir o molestar altres membres. Tot això, des de totes bandes, ja que actuacions incorrectes s’han comès des de totes bandes.

La meva demanda sempre ha estat sostinguda sobre la base que, per a mi, tothom és necessari i que el que havíem d’intentar és:

- d’una banda, que les persones que a causa de la seva personalitat no poguessin treballar juntes, fossin en comissions diferentes per tal d’evitar enfrontaments.- d’una altra banda, tota una sèrie de replantejaments i reajustaments consensuats quant a la forma de treballar i de complir amb els compromisos i responsabilitats adquirits per part de cadascuna de les persones.

Però la realitat és que s’han arribat a fer tot tipus de propostes, a més d’aquesta i obviant aquesta.

Al mateix temps, també s’ha intentat mantenir a tots els membres dins la junta i no ha estat possible.

Ara, des de l’assemblea, es creu que s’ha d’intentar de nou amb la figura d’un mediador/a o, potser, més d’un. per la meva part, benvinguda aquesta figura si pot aconseguir l’acostament de les diferents postures, però he de deixar clar que sempre s’ha intentat això mateix des de la junta. El company Benjamí sap el que ha estat intentant, en aquest sentit, des del principi del conflicte.

Esperem que això sigui possible, ja que el barri està patint la major transformació coneguda a tota Barcelona i necessita la participació de tota persona que vulgui col.laborar, des dels diferents àmbits i, especialment, des de l’Associació de Veïns.

Breu sobre la Junta de l’AVV de la SagreraJosé Barbero

8

Tota

La

Sag

rera

“Se inaugura el nuevo Centro de Arte Contemporáneo de Barcelona”“El nuevo Centro de Arte Contemporáneo de Barcelona arranca con la exposición “Canòdrom 00:00:00″, resultado

Tal com va demanar l’AVV de la Sagrera, l’estació de Metro de Sagrera passarà a denominar-se “La Sagrera”, amb l’article, tal com és el nom del barri.

Aprofitaran per posar el nom en la data d’inauguració del tram de la L-9, que serà cap al mes de juny ( està previst per al 27) i així una reivindicació històrica passarà a ser una realitat.

B r e U S

El passat 2 de març es va posar en marxa la tuneladora Barcino, que és la tuneladora que farà la perforació La Sagrera – Sants.

La posada en marxa va ser a càrrec del ministre José Blanco, del president de la Generalitat, el Sr José Montilla i de l’alcalde de Barcelona, el Sr. Jordi Hereu, i va comptar també amb la presència del conseller de Política territorial, el Sr. Joaquim Nadal, el delegat de govern Sr. Joan Rangel i el president d’Adif, el Sr. Antonio González Morin.

La màquina, de 150m de longitud i 2300 tones de pes, recorrerà una distància de 5,1 km dels 5,6 de longitud del túnel, la construcció del qual suposa una inversió de més de 179,3 milions de euros.

La tuneladora ha arrencat l’excavació en el pou d’atac, situat en la confluència dels carrers Mallorca i Biscaia, fins al pou d’extracció entre els carrers Provença i Entença. Això és un pas més per poder posar en marxa el tram BCN – Figueres.

El túnel té una secció de 85m2, i ha començat a una profunditat aproximada de 20 metres. Avançarà en direcció els carrers Mallorca, Diagonal i Provença, assolint una

profunditat màxima de perforació de 41 metres i sense passar en cap punt per sota d’ edificacions, fins al pou emplaçat als carrers Provença i Entença.

La tuneladora Barcino, batejada amb el nom llatí de Barcelona, ha estat dissenyada i fabricada a l’empresa que Herrenknecht té a Schwarrau (Alemanya).

Responent a la voluntat d’establir un canal permanent, Adif recull qualsevol mena de consulta a les oficines situades als carrers Sicília 268, Baixada de la Sagrera 2, baixos i al vestíbul de l’estació de Barcelona – Sants. També podeu recórrer als telèfons: 933510821, 934575515 o a al web www.adif.es i al correu electrònic piac.bcn@adif.es.

de un concurso de proyectos para artistas visuales convocado por el CoNCA”.

Amb aquesta notícia es va inaugurar el canòdrom de la Meridiana (les grades i l’edifici del canòdrom) com a Centre d’Art Contemporani el darrer 12 d’abril, amb la presència de l’alcalde de BCN, Jordi Hereu, qui el dia 9 del mateix mes va convocar una roda de premsa a les mateixes instal•lacions per explicar una mica el projecte, les quals, des de 1964 (data d’inauguració del canòdrom) fins al febrer de 2006 (data en què va tancar), van ser el lloc on uns 700 gossos llebrers corrien. Va explicar que ara aquestes pistes seran un parc públic amb jocs infantils, circuit de gimnàstica, circuit per a l’educació viària, una zona enjardinada i un camí per córrer (on antigament hi havia les pistes de curses de gossos), una escola pública, una residència geriàtrica, un centre de dia, una escola bressol i un hotel d’entitats, entre d’altres equipaments.

9

Tota

La

Sag

rera

CENTRE CÍVIC DE LA SAGRERA “LA BARRACA”C/ Martí Molins, 2908027 BarcelonaTel.933.511.702

DIVENDRES 21 DE MAIG - 17.30 hQUE SI PIM, QUE SI PAM, QUE SI PUM O LA VERSIÓ LLIURE DEL JOC DE LA PESTAGrup Teatre de l’IES Joan Fuster, Ass. teatral La Jarra Azul Preu: gratuït

DISSABTE 22 DE MAIG - 18 hCRIATURASArco IrisPreu: 2,50€

DIUMENGE 23 DE MAIG - 17 hSAMSÒ I LA LILAEl CalaixPreu: 2,50€

DIVENDRES 28 DE MAIG - 19 hLOS FIGURANTESGrup de teatre de l’IES Príncep de Viana Ass. Teatral La Jarra AzulPreu: gratuït

DISSABTE 29 DE MAIG - 20 hEL RETORNGrup de teatre amateur de la Sagrera, GATSPreu: 2,50€

DIUMENGE 6 DE JUNY - 18 hLA MANDRATeatre pels descositsPreu: 2,50€

CICLE DE TEATRE AMATEUR “TELÓ AMUNT”

Assemblea de la Federació d’Associacions de veïns de Barcelona (FAVB)Enric Barris

El passat 27 de Març es va celebrar en el Centre Cívic Casa Orlandai, al barri de Sarrià-Sant Gervasi, la XXXIX Assemblea General Ordinària de la FAVB.

La assemblea va comptar amb la presència, a la taula de presentació, del president de la CONFAVC, FAVB, AVV Sarrià - Sant Gervasi, el president del Consell de districte, el Sr. Joan Puigdolla, i la regidora del districte, la Sra. Sara Jaurieta.

Durant tot el matí l’assemblea va transcórrer amb la presència de 43 associacions, el que correspon a 95 vots.

L’assemblea va començar amb l’aprovació de l’acta anterior, passant poc després a l’informe de gestió

2005, exposant-se més endavant del pla de treball 2010, fent principalment peu als següents punts:

Més endavant es passa a la lectura de l’informe econòmic 2009, a càrrec de la nova tresorera que prendrà el carrer més endavant, degut a l’absència del tresorer, que no hi era per problemes familiars.

Passant a informar del pressupost del 2010 aprovant-les per unanimitat, i més endavant es fa una lectura de les associacions que s’han donat de baixa i d’alta.

Com a últim punt del matí ens trobem amb el debat de les resolucions presentades a l’ assemblea de la Favb , aquestes varen ser les següents:

El tema de la crisis, el barraquisme, la sanitat pública i l’habitatge, totes elles aprovades per unanimitat.

L’última resolució, és la que té més discussió entre les associacions, ja que el tema era sobre la problemàtica de la dimissió del vicepresident Albert Recio, s’exposen les causes per les dos parts i es decideix passar a votació a la sessió de la tarda.

Per la tarda es passa a realitzar la votació, es fa el debat i es dóna el resultat de les eleccions, acabant amb la cloenda de l’assemblea, a càrrec de l’alcalde de BCN, el Sr. Jordi Hereu.

10

Tota

La

Sag

rera

L’any 1957 la gent tenia ganes de divertir-se, feia 18 anys que s’havia acabat la guerra i tot i les penúries, tothom començava a acariciar el somni de veure mon i anar a la platja, visitar la mítica Costa Brava de la qual, deien, era un paradís (i segurament ho era aleshores), era l’aspiració de moltes persones de ciutat.

Lluny encara del sis-cents i de disposar d’automòbil perquè el rellançament econòmic encara restava lluny i els anomenats tecnòcrates just acabaven de ser anomenats ministres per Franco el mes de febrer, els sagrerencs i les sagrerenques, en apropar-se l’estiu frisaven per anar a alguna platja llunyana perquè La Barceloneta o Badalona ja la tenia prou vista.

Llavors a tot Barcelona des de parròquies (encara que algunes s’hi van resistir molts anys) a centres culturals, passant per clubs d’empresa o esportius, solien organitzar, en arribar l’estiu excursions a la platja, a prendre un bany. Fletaven un autocar que els portava a Sitges, a Blanes o a Tarragona, però els de major agosarament optaven per les cristallines aigües de la Costa Brava, a quatre hores de viatge per carreteres

infernals, en autocars no gaire còmodes però tot valia per remullar-se, fer-se una fotografia si feia el cas i omplir la panxa amb un bon àpat.

L’any 1957 Sant Pere, que aleshores era festiu, queia en pont, o sigui en dissabte, perquè aleshores doncs que tothom treballava en dissabte no existien els ponts de tres dies, sinó de dos, o dissabte i diumenge, o diumenge i dilluns.

Dos autocars plens, amb setanta tres persones de La Sagrera, papes, mames, sogres, nens i nenes, famílies senceres, joves i grans, van fer una excursió a la Costa Brava. Arribaren a Palafrugell al migdia i directes anaren a dinar a un hotel, on tot i que no en sabem el menú, van menjar copiosament i prengueren un gelat de postres. En acabar de dinar van anar-se’n a la Platja de Sa Fosca, on passaren la tarda entre sol i banys.

Pels voltants de les set de la tarda tots de sobte van començar a trobar-se malament. Als setanta tres sagrerencs els hi voltava el cap, es marejaven i al poc arribaren vòmits i diarrees.

No hi havia dubte, es tractava d’una intoxicació per haver menjat alguna cosa en mal estat.

En cotxes particulars, ambulàncies i com es va poder es van traslladar als afectats a l’hospital de Palamós, si be per a descongestionar-lo car setanta tres casos simultanis col•lapsaven els serveis, van desviar-se casos considerats menys greus per a ser atesos a Palafrugell i a Sant Feliu de Guíxols.

Administrant tònics i medicació els intoxicats van poder rebre l’alta encara que vuit dels que presentaven major gravetat van restar ingressats amb oxigen i sèrum. L’encarregat de determinar l’origen de la intoxicació fou el Doctor Rafael Soler, el qual ràpidament determina que la causa de la intoxicació es trobava en el gelat servit durant el dinar perquè una nena que no havia menjar, però que si que es va cruspir dos gelats, presentava els mateixos síntomes.

Feliçment tot quedaria en un ensurt, en una anècdota, que ara, passat cinquanta anys, potser algú encara recorda.

1957:E l s sagrerencs s’intox iquenJoan Pallarès-Personat

11

Tota

La

Sag

rera

L’A.C. Manel assaja Koltès a la Nau IvanowA Vull ser Bernard-Marie tot és el revés d’allò que es mostra, tot són contraris: rodes, inici o final, blanc i negre, un geni i un boig, còmics sense imatges, francès o anglès, català i

mandinka, grandiloqüència i recolliment, jerseis que s’obren per davant i pel darrere... i enmig esquitxos rojos.

La peça és fruit d’un seguit de malastrugances que van impedir que Àlex D. Capo (director) i Albert Prat (actor) no poguessin estrenar La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltès (Metz, 1948- París, 1989). Amb el denominador comú d’aquest dramaturg francès, i juntament amb Babou Cham i Susanna García-Prieto, començaren un nou procés d’assaig i introspecció. Les improvisacions sorgides arran de La nit just abans dels boscos, En la solitud dels camps de cotó, Combat de negre i de gossos, Moll Oest i la posterior transcripció d’Àlex D. Capo modelaren Vull ser Bernard-Marie.

L’obra es construeix a través del model fractal: Albert és un mànager-psicòleg-editor-doctor que rep Susanna la representat-pacient-dona-sòcia de Babou marit-cantant-boig-geni-Koltès. Gràcies a aquest primer motlle es crea una falsa continuïtat que avança i avança fins a arribar a l’inici-final. Tot plegat respira Koltès: en reciten fragments, la manca de comunicació entre les persones, el racisme, el misteri de la identitat, la violència, l’homosexualitat, la tragèdia de l’amor...

Fins i tot l’austeritat de l’escenografia i la il•luminació de Montse Figueras (fugint de la grandiloqüència burgesa) poden esdevenir un tribut a Koltès. El vestuari blanc i negre amb petits contrasts vermells de Nídia Tusal també pretén acostar-nos a la simplicitat del dramaturg. En canvi, els audiovisuals projectats a l’inici de la funció trenquen amb aquest esperit senzill que vol transmetre la peça.

Vull ser Bernard-Marie d’Alex D. Capo

Cia. PORC/AC Manel.

Intèrprets: Babou Cham, Susanna García-Prieto i Albert Prat

Nau Ivanow del 7 al 18 d’abril de 2010

Ca

pg

irats

Ara fa sis anys vàrem assolir un repte des de la nostra associació de pares: iniciar una aventura innovadora al barri de la Sagrera. Es tractava d’organitzar un taller de puzles entre l’ACPA de l’escola Mare de Déu dels Àngels i la de l’escola Roca.

Finalment, aquesta activitat entre les dues associacions de pares no va poder arribar a terme. A partir d’aquest moment vàrem continuar en solitari i som l’únic taller interescolar de trencaclosques organitzat per una escola dins del districte de Sant Andreu. En aquest taller hi participa tota la família i tots els nivells escolars des de P2 fins a batxillerat.

L’èxit ha estat absolut. Any rera any hem anat evolucionant, augmentant el nombre de participants, assolint moments de diversió que ens han permès gaudir d’uns instants inoblidables, on no existeix la competició sinó el treball en equip, amb un únic premi igual per tots els participants: el puzle que durant el matí han fet conjuntament com amics pares i fills.

Aquest any hem disposat de 5 categories :P-2 i P-3 amb puzles de 25 pecesP-4 i P-5 amb 50 peces1r i 2n amb 100 peces3r, 4t , 5è, 6è amb 300 peces1r. ESO fins batxillerat entre 500 a 1000 peces

Amb un total de 200 participants entre nens, nenes, mares i pares, hem aconseguit que fins i tot la direcció de l’escola i les autoritats del districte s’impliquessin fent amb nosaltres un trencaclosques.

Es tracta d’aprendre a compartir moments de joc entre tots, dins d’un marc on normalment no estem junts i on, a l’acabar, gaudim d’un esmorzar de germanor.

Tot això no hagués estat possible sense el recolzament del Districte de Sant Andreu i la direcció de la nostra escola, i d’empreses com Educa, Tear Meridiana , McDonals Heron City que van creure en un somni que s’ha fet realitat.

GRÀCIES a tots.

Puzzlemania a l’escola Mare de Déu dels Àngels

Mª Rosa Ricart i OlsinaRRPP de l’associació de pares i mares de l’escola Mare de Déu dels Àngels.

Tot i això, després de 70 minuts de contemplar Koltès del dret i del revés hom té la sensació de sortir de l’espectacle amb les mans buides. A part de ser un exercici d’estil, cap on anava tot plegat? O potser és que no hem acabat d’entendre Bernard-Marie...

Irene Caixàs i Vicens

Tinc a les meves mans l’últim llibre de l’historiador Pau Vinyes, un

magnífic exemplar de 218 pàgines, on fa una detallada descripció de la vida d’en Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899 – Barcelona, 1996), Periodista, polític, poeta i traductor, al català de les aventures de Tintín. El llibre ha estat escrit, en la seva major part, a la Nau Ivanow (la Sagrera). Pau Vinyes i Roig realitza actualment un màster en Estudis Històrics a la Universitat de Barcelona. Converso una estona amb ell tot parlant de l’esmentat llibre:

Com has anat a parar a en Joaquim Ventalló?

Des del primer àlbum de Tintín que em van regalar – tenia 7 anys i era Les set boles de cristall- que no he parat amb el neguit de saber tot allò que envolta el món tintinaire. De fet, he col·leccionat tots els àlbums de Tintín així com (dec ser de les poques persones de Barcelona amb més material sobre el tema) he recollit tot allò que fa referència a l’obra d’Hergé, llibres, retalls de diari… sobretot documentació en paper. Em fixava en els crèdits, on sortia “traduït del francès per Joaquim Ventalló”. Vaig anar gratant el nom d’en Ventalló per tot arreu i vaig trobar-me amb tot un homenot -com diria en Josep Pla- del segle XX. Una gran personalitat cultural i política de la Catalunya del segle passat.

Entrevista a Pau VinyesNando González

Quant de temps t’ha portat estudiar la seva biografia?

De fet, realitzar el llibre m’ha dut tres anys d’investigació forts. Tot això gràcies a la família Ventalló, als seus fills, en Joan i l’Eulàlia, sense els quals aquest llibre no hagués estat possible. Ells tenen un gran tresor documental heretat del seu pare. En Joaquim Ventalló ho guardava tot. També m’han ajudat molt les recerques en arxius, biblioteques i centres de documentació públics i privats. I finalment, el gran suport rebut per la Fundació Josep Irla i l’editorial Duxelm, factors claus per a la seva publicació. Sempre dic que els llibres són la suma de moltes col·laboracions i aportacions, i en aquest cas hi ha hagut un munt de gent que hi ha posat el seu granet de sorra. A tots ells i a totes elles els vull agrair sincerament llur col·laboració.

Has aconseguit explicar, mitjançant la vida de Joaquim Ventalló, alguns trets importants de Catalunya, Barcelona i Sant Andreu…

La idea bàsica del llibre era donar a conèixer una personalitat desconeguda per a molts, que va ser clau en els anys cabdals de la història del nostre país al llarg del segle XX. Si narrant la biografia d’en Ventalló he aconseguit, de passada, alliçonar de forma clara i planera sobre els

fets més importants de la Catalunya del darrer segle, perfecte. Sense persones com en Ventalló i tants d’altres, seria impossible entendre la Catalunya d’avui. Ells van fer tots els possibles per tal de llegar-nos uns valors i una estima per tot allò que ens és proper. Catalunya és el que és gràcies a personalitats com Ventalló.

Des que ha sortit el llibre no has parat, presentacions, premsa, ràdio, tv…

No em puc pas queixar. A tot arreu on hem fet presentacions del llibre s’ha fet ressò. Sobretot a Terrassa, ciutat nadiua d’en Ventalló. El Diari de Terrassa ha fet un magnífic seguiment, gràcies al periodista Jordi Manzanares i l’historiador local Josep Puy. Al Port de la Selva, a Sant Andreu…també se n’han fet ressò, en major o menor grau. En canvi a Barcelona, a part de l’Ajuntament

de Barcelona que ens va cedir el fantàstic saló de Cròniques per a la presentació oficial del llibre i a qui els estic molt agraït, el ressò ha estat molt fluix a nivell mediàtic. Només dues capçaleres se n’han fet veu, l’ Avui i El Punt. La Vanguardia, diari on hi va col·laborar amb una secció fixa de nom “El libro catalán” primer, i després “El llibre català” – del 1967 al 1988-, no n’han dit ni ase ni bèstia.

Ja estàs preparant el següent llibre?

Bé, ara per ara em toca centrar-me amb el màster. Un cop enllestit, ja veurem. Tinc al cap algunes idees, una d’elles sobre els pobles annexionats a Barcelona i l’altra, fer la biografia d’una personalitat política catalana de cabdal importància en el món polític i cultural català del segle XX. No us diré el nom, no sigui pas que algú em manllevés la idea ( riu)

Moltes gràcies per compartir aquesta petita estona amb nosaltres i molta sort amb els nous projectes.

Presentació al saló de Cròniques

Carrer de les Antilles - Anna MariaCarrer Hondures - Josep Mª Garcia

Plaça de la Tolerància Carrer de Monlau - Eurelio Parc de la Pegaso - Sara Berzosa

Plaça del General Morages Margarita Riera Carrer Hondures - Maria

NEVADA

a la SAGRERA

Pont del Treball - Xavier Basiana Coberta Nau Ivanow - Nando González

14

Tota

La

Sag

rera

Alguns experts en fotografia asseguren que el valor de la imatge depèn de les regles que es donen als circuits professionals, on un grup reduït de professionals marca les tendències en exposicions i concursos. El cert és que el valor de la fotografia depèn de la subjectivitat del fotògraf i la seva capacitat d’arribar al receptor.

El fotògraf ha de trobar en el resultat del seu treball, en la capacitat de fascinar l’observador, emocionar, provocar la reflexió, reviure el record i, en el possible, fer partícep de l’escena. La bona imatge és aquella que estableix lligams emocionals entre els dos actors principals, “l’autor i l’observador”. És evident que la fotografia ofereix un ventall de possibilitats que fa difícil limitar les possibilitats tan sols en una tendència, existeixen tantes maneres de veure i d’interpretar la imatge com persones i fotògrafs.

Un dels propòsits del Grup Photosagrera és precisament oferir a les persones aficionades a la fotografia la possibilitat de practicar, explorar, exposar i, en les tertúlies dels dimarts, debatre, amb l’anàlisi constructiva des del col•lectiu, per tal de millorar en tot el que és possible la captació de la imatge.

El Grup Photosagrera continua oferint activitats per als seu socis. Durant el passat mes de març en José Rubio, membre del grup, ha ofert de manera desinteressada un curs de retoc de fotografia a la Nau Ivanow, valorat de manera positiva per part dels assistents i que es tornarà a repetir durant el mes de maig i juny.

Després de l’exposició de l’Albert Garreta, durant el mes de març a la Nau Ivanow, el grup ha preparat un programa d’activitats fins al juny. La inauguració de dues exposicions: divendres dia 10, a les 7:30h., inauguració de l’exposició de Joan Picanyol al Centre Cívic, i el divendres dia 28, a les 6:30h., la d’en Josep Lluís Roig a la Nau Ivanow, i que el següent divendres, 4 de juny, oferirà una conferència explicant la tècnica de la seva obra.

Actualment, un grup de membres està treballant en la captació d’imatges dels tallers voluntaris al Centre Cívic de la Sagrera i que es presentarà en exposició el dia 17 de juny al mateix Centre Cívic.

III CONCURS DE FOTOGRAFIA A LA SAGRERACoincidint amb les Festes de la primavera, el grup Photosagrera organitzarà un concurs de fotografia amb col•laboració de la Biblioteca de la Sagrera - Marina Clotet. El concurs durarà fins al dia 4 de juny, amb el motiu LA SAGRERA D’AVUI UN RECORD PER DEMÀ, i constarà de dues categories, JUVENIL i ADULT, amb un primer premi d’un lot de llibres de fotografia i una càmera de fotos digital. Les fotos es poden enviar al correu del grup photosagrera@gamail.com (podeu consultar les bases a la pagina web www.photosagrera.es).

Es farà entrega dels premis als guanyadors el divendres 2 de juliol en un sopar a la fresca, a la terrassa mirador de la Nau Ivanow.

El concepte de la fotografia, interpretació i la imatgeJosep Maria Garcia - Grup photosagrera - www.photosagrera.es

Les parelles lingüístiques, una porta oberta al català. El programa posa en contacte una persona que té coneixements bàsics de català i que ja el pot parlar una mica (encara que sigui amb dificultats), la persona aprenenta, amb una altra persona que el parla habitualment, la persona voluntària.

Voluntari i aprenent conversen 10 hores, una per setmana. L’aprenent practica en un context relaxat i guanya fluïdesa i seguretat. Així va incorporant el català a la seva pràctica quotidiana de manera natural. Ens ho mostra un estudi d’avaluació del programa: la meitat dels aprenents, que abans no tenien mai converses en català, comencen a fer-lo servir després de l’experiència, i els que abans ja en feien algun ús n’incrementen la freqüència.

¿Qui pot ser voluntari? N’hi ha prou que el voluntari parli normalment el català, no calen títols.

No ha de fer de mestre: simplement es tracta de mantenir un diàleg distès i espontani, sobre els temes que vinguin de gust a tots dos, perquè l’aprenent es deixi anar. Tot prenent un cafè, fent una passejada o una petita activitat com ara visitar una exposició o fer una compra.

L’aprenent millora per l’exemple lingüístic del voluntari més que no pas

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

Vols ser APRENENT? Vols ser VOLUNTARI?93 435 66 85 - Altres: www.VxL.cat

Foto Denúncia

FORAT A LA PLAÇA GENERAL MORAGUES

En el moment de fer-se aquesta fotografia, fa gairebé tres setmanes, aquest forat a la plaça del General Moragues es trobava en unes condicions de manca de seguretat i prevenció evidents, que podien posar en perill la ciutadania, principalment els infants , ja que es trobava molt a prop dels jocs infantils que hi ha a la plaça.

per les correccions o explicacions, que han de ser molt mesurades. Es tracta, sobretot, que el voluntari estimuli el diàleg i que tots dos se sentin còmodes durant la conversa.

Eina de cohesió social. La majoria dels aprenents i aprenentes són estrangers. Així el programa també fomenta la familiarització amb el nostre context, la relació entre cultures i el coneixement mutu de persones que conviuen en un mateix territori. Els darrers tres anys s’han format més de 26.000 parelles a Catalunya, amb l’impuls de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Si disposes d’una hora setmanal... Des dels Centre de Normalització Lingüística de Barcelona et proposarem un aprenent o un voluntari, segons el cas, coincidint amb el teu horari disponible, la zona que et convingui i altres preferències que indiquis. Us posarem en contacte i us facilitarem suport i assessorament.

16

Tota

La

Sag

rera

E.S.O i BATXILLERAT

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀExplotació de Sistemes Informàtics (E.S.I)Gestió AdministrativaElectromecànica de VehiclesCarrosseriaManteniment Industrial

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIORGestió Comercial i MàrquetingAdministració de Sistemes Informàtics (A.S.I)Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques (D.A.I)Automoció

FORMACIÓ D’APRENENTS (P.Q.P.I)Mecànica de CotxesMecànica de MotosPlanxa i Pintura

CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL

WWW.MONLAU.ES93 340 82 0493 274 47 00