TOT Girona 37 · Novembre - Desembre 2013

PORTADA037TOTGir.qxd:Maquetación 1 10/10/13 09:58 Página 1

037TOTGir.qxd:Maquetación 1 17/10/13 10:13 Página 4

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL

C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona

Tel. 972 406 112 (matins) · Fax 972 244 738

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Director: Salvador Garcia-Arbós

Directora comercial: Emma Parra

Publicitat: Departament comercial

Redacció: Ariadna Ventura

i Francesc Solà

Disseny original: Gemma Barceló

Disseny i maquetació: Gemma Barceló,

Gemma Vidal

Fotografia: Toni León i Fotolia

Foto portada: Francesc Guillamet

Impressió: Rotimpres

Distribució: Tot Girona

Dipòsit legal: GI-351-2010

TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels

articles ni comparteix necessàriament les opinions que

hi apareixen signades. Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant al

972 406 112 (matins).

SumariCIUTAT10 Sant Narcís 2013

Les Fires més populars

CULTURA36 El nou CaixaFòrum

El Prado a Girona

ESPORTS60 Bofill i Rodríguez

Nedant la Costa Brava

GASTRONOMIA120 Els plats d’el Somni

Creacions delsgermans Roca

9 Editorial

10 Ciutat

36 Cultura

42 Empresa

60 Esports

66 Motor

74 Tendències

84 Interiorisme

104 Salut

120 Gastronomia

142 Restaurants

191 Immobiliàries

Edicions LocalsBaix Empordà, SL

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE GGIIRROONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE TOT GIRONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Salt, 25 Local A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona

o truqueu al telèfon 972 406 112

Entitat Oficina D.C. Número de compte


Venda a granelde les millors

marquesdes de 6,95 €

La marcablanca

del perfum

QUALITAT I FIXACIÓ GARANTIDACOSMÈTICA NATURAL I D’EQUIVALÈNCIA

POSA SOLUCIÓ A LES TEVES DOLÈNCIES• Aromaterapia• Masatjes terapeutics• Massatge reductor reafirmant• Massatge descontracturant• Massatje relaxant• Estats d' ansietat i nerviosisme

• Problemes d'esquena• Trastorns digestius • Restrenyiment• Problemes circulatoris• Retenció de líquids • Mal de cap....

C/Nord, 11 · GIRONA(al costat de la Plaça Independència)

Tel. 972 410 027

w w w . e q u i v a l e n z a . c o m

100 ml.1188,,9955 €€

50 ml.1111,,9955 €€

30 ml.77,,9955 €€

Porta la teva ampolla Equivalenza

i no la tornis a pagar30ml 6,95 €

50ml 10,95 €100ml 17,95 €

Més d’un

70%d’estalvien les millorsmarques

Laura BasqueroQuiromasatgista

Tot Girona inicia, amb aquest número, una nova etapa, amb la vo-

luntat d’esdevenir un referent per a la ciutat real. No volem ser una

revista més, de les que neixen, moren i s’obliden. Ja portem cinc

anys, que no és pas poca cosa en un moment tan convuls per a l’e-

conomia i, sobretot, per al sector dels mitjans de comunicació,

que, per adobar-ho, pateixen un canvi estructural profund, motivat

per les noves tecnologies i els nous formats i suports mutimèdia.

La nostra revista de paper també es pot llegir per Internet i també

hem buscat el suport de les xarxes socials. Som a Facebook i a

Twitter, @TOTGirona, on ens podreu seguir i saber què fem.

Us reservem espai per a les vostres cartes i fotosEl nostre gran objectiu en aquesta nova etapa és que les xarxes so-

cials cibernètiques siguin el gran fil conductor de la interacció en-

tre vosaltres lectors i nosaltres redactors. Tanmateix, també ens

podem comunicar mitjançant el correu electrònic, el correu postal

i al carrer, de tu a tu. Sempre oberts. Com que desitgem ser aco-

llits com una revista d’informació local, us volem oferir Tot Girona

perquè hi publiqueu reflexions i fotos ciutadanes. No cal que tot el

que ens envieu siguin denúncies, perquè també ens sentirem con-

gratulats d’oferir-vos les nostres planes perquè hi publiqueu les fo-

tos de les vostres festes de barri, de les inauguracions dels nous

equipaments, de nous negocis, des d’un bar fins a un taller, i de les

vostres reivindicacions. Som aquí per escoltar i fer d’altaveu de les

vostres inquietuds.

Pensem que tot i tothom té un lloc a la nostra revista: la podeu

acollir com una revista de barri, una revista de poble, però heu de

saber que la nostra voluntat és fer una revista ciutadana, centrada

en el temes de la ciutat i dels seus ciutadans.

Per això, Tot Girona inicia una etapa encara més oberta i participa-

tiva, perquè tothom hi pugui trobar el seu espai.

Una nova etapa mésparticipativa

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Girona enceta lesFires més populars

irona obrirà el proper 25

d’octubre una de les ce-

lebracions més asse-

nyalades en el calendari festiu

de la ciutat: les Fires i Festes de

Sant Narcís. Seran deu dies

farcits de les activitats d’un

programa que vol augmentar

la participació ciutadana i

acostar la festa als barris. Per

això ha incorporat algunes no-

vetats com ara un sopar de fes-

ta major a l’envelat de la plaça

Miquel de Palol, el dia 28 d’oc-

tubre; una pujada nocturna al

castell de Sant Miquel amb ob-

servació d’estels inclosa, el 31

d’octubre; una diada ciclista,

batejada amb el nom de la

Mosca ciclista, per Sant Narcís;

activitats de geocerques du-

rant tots els dies de Fires, i un

concert especial dirigit a perso-

nes amb qualsevol tipus de mi-

nusvalidesa, però obert a tots

els públics, que ha de servir per

presentar el projecte Boome-

rang fa festa, que vol promoure

l’oci per a aquest col·lectiu, el

dia 2 de novembre a la plaça

Sant Feliu. En l’acte de presen-

tació de les festes, la segona ti-

nenta d’alcalde i responsable

de la programació de Fires,

Marta Madrenas, va explicar:

«Hem buscat de manera ob-

sessiva la participació d’enti-

tats del territori per visualitzar

en la programació d’aquest any

la feina dels barris i de les asso-

ciacions i col·lectius».

Altres novetats de les Fires d’a-

quest any seran les barraques

eugenials al barri de Santa Eu-

gènia i la projecció d’imatges o

mapatge a la plaça de la cate-

dral i sobre la façana de la Casa

Pastors i de l’ajuntament, amb

els museus de la ciutat com a

temàtica.

I Ariadna Ventura, periodista I

Seran del 25 d’octubre al 3 de novembreL’Ajuntament de Girona ha buscat aquest any complicitats amb entitats, associacions icol·lectius de la ciutat per programar activitats que involucrin nous públics i facin de lesFires de Sant Narcís una festivitat més propera al poble

G


FIRES I FESTES DE SANT NARCÍS CIUTAT

Fotos cedides per: Ajuntament de Girona.Fotògraf: Aniol Resclosa.


12 I TOT Girona Novembre-Desembre 2013


Quina manera més oportuna

de celebrar el 125è aniversari

de la cobla, oi?

Home, ens fa una il·lusió enor-

me com et pots imaginar i per-

sonalment encara és més es-

pecial perquè el 25 d’octubre

és el meu aniversari.

Caram, una data ben assen-

yalada. L’any passat aquest

mateix dia moria el mestre

Josep Viader, un referent per

a vostès imagino.

Per descomptat, el meu mestre

de tota la vida. Aquest any

aprofitarem el concert de Sant

Narcís que fem a l’Auditori de

Girona per a presentar l’antolo-

gia de sardanes que hem fet de

Viader. Vindrà la Polifònica

també, i farem una festassa.

El pregó de Fires és l’acte

central de la celebració del

vostre aniversari?

No estava previst, com et pots

imaginar, però és sens dubte

un acte importantíssim. Girona

és la gran capital de la sardana

i per La Principal de la Bisbal és

un client importantíssim. Es-

tem molt satisfets amb el trac-

te d’aquest Ajuntament, i el

pregó no serà l’últim acte que

fem aquí, ja que el 14 de de-

sembre farem la cloenda de la

nostra celebració a Girona.

Hi ha més concerts en cartera

per tancar l’aniversari?

Al gener tocarem al Palau de la

Música de Barcelona, que ens

fa molta il·lusió perquè hi haví-

em tocat assíduament, però

amb tot el que hi ha passat ara

fa més d’un any i mig que no hi

actuem. I el concert final serà a

La Bisbal d’Empordà, que és on

vam començar els actes i on

els acabarem.

Porteu 125 anys fent divulga-

ció de la sardana. Satisfets?

O queda molt camp per có-

rrer?

Més que de la sardana és de la

cobla en sí. Nosaltres som mú-

sics i aquesta és la nostra or-

questra. Així com en un mo-

ment determinat la sardana va

salvar la cobla en els moments

que vivim de fusió i combinatò-

ria podem dir que és la cobla

qui està salvant a la sardana

avui dia. La Principal de la Bis-

bal demostra que la cobla és

alguna cosa més, i en aquest

aspecte n’hem sigut artífexs.

Per anys que passin i es refor-

mulin els models de Festa

Major, podrem deslligar-la

mai de la música de cobla?

Crec que no. S’està demostrant

que els concerts lírics a les Fes-

tes Majors acullen una gentada

de por, sobretot les orquestres

que tractem amb cura tots els

aspectes. Fa pocs dies a Santa

Coloma de Farners vam tenir

2.000 persones al concert de

les seves festes, això són gaire-

bé dos auditoris plens, eh? Ja

ho voldrien algunes figures de

renom que corren per aquí.

Hi ha joves que creuen que un

concert de Festa Major no

està fet per ells.

És que dit així sembla poca co-

sa, però tenen una qualitat al-

tíssima. És una tradició molt

arrelada, malgrat que alguns

han intentat carregar-se-la.

Costarà molt que desaparegui

aquell paper de la cobla-or-

questra que pot fer la sardana,

els actes religiosos, el concert i

el ball de Festa Major. Les grans

orquestres de Girona que han

aguantat la crisi tenen èxit avui

dia, i això és un bon símptoma.

No us fa por, doncs, afrontar

el vostre any 126, 127...?

Precisament són els que volem

complir, que costen tant o més

que els 125. Nosaltres som mú-

sics i el que ens agrada és to-

car per la gent que ens ve a es-

coltar amb il·lusió, que ens mi-

ra i gaudeix amb totes les nos-

tres facetes, ja sigui una audi-

ció a la plaça, un concert al Pa-

lau de la Música o un concert

de nit a qualsevol sala d’aquest

país.

I Francesc Solà, periodista I

La cobla La Principal de la Bisbal serà l’encarregada de fer el pregó d’aquestes Fires, el di-vendres 25 d’octubre a les 20h a la plaça del Vi de Girona. Parlem amb Francesc Cassú, di-rector de la formació que enguany compleix 125 anys.

La Principal de la BisbalPregoner de les Fires de Sant Narcís




L‘any passat van ser un ou i

una castanya, i en fa dos, una

rentadora coronada per una

gàbia i un ocell. Aquest any li

toca a un Sant Narcís càndid i

innocent que, a diferència de

les darreres edicions, no busca

la provocació, sinó tot el con-

trari. Segons els seus autors, el

col·lectiu artístic multidiscipli-

nari Ninòfits, format per l’il·lus-

trador i dissenyador gràfic Àn-

gel del Pozo, el publicitari Toni

Corominas, l’advocat i creador

de còmics Joan Codina i l’ar-

quitecte Xavier Masgrau, el

cartell utilitza les icones clàssi-

ques de Girona i de les seves

festes: una imatge de Sant

Narcís als cavallets. I quatre

mosques volant, tot plegat so-

bre un fons taronja molt opti-

mista. L’obra s’ha imposat als

22 originals que es van presen-

tar al concurs i que s’exposa-

ran al vestíbul del Teatre Muni-

cipal durant les Fires i a la sala

d’exposicions virtual de l’Ajun-

tament.

Toni Corominas, en nom del

col·lectiu, ha explicat que per

desenvolupar la idea gràfica

s’ha inspirat en el món del cò-

mic i que el resultat és un car-

tell que «recorda les pintures

romàniques, pel seu traç sim-

ple, la candidesa, la innocència

i l’alegria ». «Vam veure que el

còmic s’aplicava bé a un cartell

de Fires, tant perquè és un

llenguatge que arriba a tothom

com perquè elements gastats,

com les figures de Sant Narcís

o els cavallets, guanyen amb

El col·lectiu artístic Ninòfits ha guanyat el concurs d’aquesta edició amb una imatgedivertida i optimista del patró de Gironamuntat en una atracció infantil que,malgrat la crisi,convida a gaudir de les festes de la ciutat

Foto cedida per: Ajuntament de Girona.

Sant Narcís s’enfilaen un cavallet de firesEl món del còmic inspira el cartell d’aquest any


Novembre-Desembre 2013

aquest llenguatge. Amés de te-

nir un punt de gràcia veure

Sant Narcís damunt d’un cava-

llet, la imatge convida els giro-

nins a gaudir de les festes mal-

grat que la situació actual no

sigui gens fàcil.» En aquest

sentit, Corominas ha emmar-

cat l ’obra, la primera del

col·lectiu, en el context de crisi

actual: «La protecció del sant

sempre ha funcionat a la ciutat

en moments difícils. Vam pen-

sar que també hauria de fun-

cionar per Fires».

Segons ha explicat l’alcalde de

Girona, Carles Puigdemont, el

cartell «ha de convidar a la fes-

ta, ha de ser per a tots els pú-

blics, intergeneracional i inter-

estilístic, i l’obra guanyadora

acompleix tots aquests requi-

sits.» Carles Puigdemont ha re-

marcat també que el món del

cartellisme té un llenguatge

propi i va manifestar la seva sa-

tisfacció per la qualitat «i la bo-

na comprensió del llenguatge

propi dels cartells» de les obres

que s’han presentat al concurs.


L’obra del col·lectius’ha imposat als 22originals que es vanpresentar al concursd’aquesta edició



La Copa, musical

L’escenari de la Copa acollirà

13 concerts durant les Fires de

Sant Narcís, que es converti-

ran en una etapa clau per la gi-

ra de comiat d’Obrint Pas. Un

dels grups més importants de

la música en català i sens dub-

te el de més repercussió inter-

nacional dels Països Catalans

actuaran a l’escenari de la Co-

pa el 26 d’octubre en el seu

darrer concert a les comar-

ques gironines i un dels dar-

rers a Catalunya, on presenta-

ran el seu darrer treball, Corat-

ge. També actuaran a la Copa

com a caps de cartell el trio

osonenc La iaia, que el 25 d’oc-

tubre presentarà en exclusiva

el seu darrer treball On és la

màgia?, i els Catarres, que to-

caran temes del seu nou disc

Postals el dilluns 28 d’octubre.

Altres concerts destacats se-

ran els de Nyandú, del Lluça-

nès, acompanyats de les

Oques Grasses, de la Plana de

Vic, que presentaran el seu pri-

mer treball; La Loca Histeria,

acompanyats per Mali Vanili, el

diumenge 27, i Acció, de Tor-

roella de Montgrí, que venen a

presentar On sóc ara, el dilluns

28 d’octubre. I el dijous 31 serà

el torn per a Blaumut, un dels

èxits de la temporada, que

combina el pop, el folk i la can-

çó d’autor i presentarà el seu

disc El turista. Els programa-

dors aposten un any més pels

grups catalans, «tant novells

com consolidats».

Una de les novetats d’aquest

any serà una actuació on els

diversos festivals de Girona

s’uniran per oferir un únic con-

cert, l’1 de novembre, amb les

actuacions d’Empty Pockets,

Jam Band, Los Mambo Jambo

i The Freefall Band.

Blaumut, Els Catarres i Obrint Pas seran elscaps d’un cartell que torna a apostar per lamúsica en català


A més de la Copa, les Fires

d’aquest any tindran tres es-

cenaris més. Un, la Copeta, a

la Copa mateix, però al

migdia, per als petits de

casa, i en el qual s’hi podran

veure les actuacions del

Club Super 3, Jordi Tonietti i

Macedònia.

L’envelat serà l’espai per a

les orquestres. Hi actuaran

La Selvatana, la Maravella i

La Principal de la Bisbal.

També s’hi podrà veure i bal-

lar música country, amb The

Country Revival Farmers.

Per la seva banda, a Sant Fe-

liu es farà la final del concurs

de música en viu Intro 2013,

que arrriba a la setena edi-

ció. També hi haurà una

doble audició a càrrec de la

Barcelona Jazz Orquestra i

la Jove Big Band de Girona, i

la música medieval d’Els

Berros de la Cort.

Tres escenaris més



El cartell méstradicionalA més d’algunes novetats, la programaciómanté els actes populars més esperats comel correfoc, els gegants i la diada castellera

Els actes populars i tradicio-

nals tindran en aquestes Fires

de Sant Narcís més pes que

mai. A banda d’algunes nove-

tats, com el canvi de recorre-

gut de la cercavila de gegants

del 3 de novembre, que sortirà

del parc del Migdia però des-

prés recorrerà el carrer Oriol

Martorell, Migdia i Ultònia fins a

la plaça Calvet i Rubalcaba, la

programació manté sense can-

vis els actes més esperats com

ara la tradicional cantada d’ha-

vaneres a les escales de la ca-

tedral, el dia de Sant Narcís; la

cercavila i ball de gegants i cap-

grossos a la Plaça del Vi, el pri-

mer dia de festes; la Diada Cas-

tellera davant de l’ajuntament,

el 27 d’octubre, o els castells a

les escales de la catedral, amb

els Marrecs de Salt, el dia de

Tots Sants.





Per celebrar el quart de segle

d’història de la colla gironina

Els Diables de l’Onyar s’ha pre-

vist que el correfoc d’aquest

any canvï i de recorregut i

trepitgi els carrers més

cèntrics del Barri Vell de la ciu-

tat. L’espectacle començarà a

la pujada del Pont de Pedra, i

passarà per la plaça del Vi, el

carrer Nou del Teatre, el carrer

Auriga, la pujada de la Mercè, el

carrer Portal Nou, la pujada de

Sant Martí, el carrer Escola Pia,

els jardins dels Maristes, els

carrers Claveria, Bellmirall i

Alemanys i la plaça Sant

Domènec. En aquesta última

plaça es farà l’espectacle final

del correfoc.

En cas de pluja el correfoc s’a-

jornarà pel dissabte 2 de no-

vembre amb el mateix horari i

recorregut.

Els Diables fan 25 anysLa colla gironina celebra l’aniversari amb un canvi derecorregut del correfoc, que es farà el dissabte 26d’octubre a partir de les 11 de la nit

L’acord entre els firaires i l’A-

juntament de Girona ha per-

mès que es repeteixi la jorna-

da anticrisi en les atraccions

de la Devesa d’aquest any.

Serà el primer dia oficial de

les festes, el divendres 25

d’octubre. Els firaires ho han

demanat així perquè entenen

que, si la jornada econòmica

es fa cap a final de Fires,

moltes famílies no hi van la

resta de dies esperant la jor-

nada anticrisi.

La valoració de l’experiència

que se n’ha fet en les edicions

passades ha estat sempre

molt positiva i ben rebuda per

les famílies, tenint en compte

que els preus habituals per ti-

quet se sol situar per sobre

dels tres euros en la majoria

de les atraccions.

La devesa acollirà unes 200

atraccions, que reporten a

l’Ajuntament més de mig

mi l i ó d ’euros per poder

parar aquests deu dies de

festa major.

El Circ Raluy també oferirà

l’entrada a un euro el dia 28

d’octubre.

Atraccions i circ a un euro


20 I TOT Girona

Des que el Festival de Tardor de

Catalunya Girona/Salt, Tempo-

rada Alta, coincideix amb les

Fires i Festes de Sant Narcís,

Girona es pot enorgullir de te-

nir cada any un dels millors

cartells teatrals de festa major

de tot l'Estat. Aquests dies, a la

ciutat s'hi podran veure espec-

tacles d'una gran qualitat com-

binats amb estrenes esperades

com la de l’uruguaià Roberto

Suárez, en una clara aposta del

festival per l’escena llatinoame-

ricana, que hi presentarà Bien-

venido a casa (1 i 2 de novem-

bre), una tragicomèdia delirant

representada en dues funcions

en dies successius, per viure la

història de dues maneres dife-

rents. També hi tornarà Primer

amor (28 i 29 d’octubre), que

ja va passar pel festival l’any

2010, i en què Pere Arquillué

protagonitza un conte de Bec-

kett, a mig camí entre la comi-

citat i el patetisme, entre l'hu-

mor i la tragèdia; una interpre-

tació memorable que va valer a

Arquillué el Premi Nacional de

Teatre, el Butaca al millor actor

i el Premi Ciutat de Barcelona.

Són interessants també pro-

postes com les dels banyolins

Cor de Teatre, que hi portaran

Operetta (25 i 26 d’octubre),

un dels espectacles gironins

més exitosos i premiats dels úl-

tims anys.

Pel que fa a la programació

musical, el concert del gran

Chucho Valdés, que aterrarà a

Catalunya per fer-nos veure

que les fronteres ja no existei-

xen. Chucho Valdés ens pre-

sentarà Border-Free, una nova

investigació sobre les arrels

musicals dels pobles originaris

d’Amèrica que ens demostrarà

perquè el consideren un dels

cinc millors pianistes de jazz vi-

us. L’acompanyarà el dream

team de la jove música cubana,

els Afro-Cuban Messengers,

companys de viatge ideals per

continuar trobant connexions

sonores entre les cultures ín-

dies i els esclaus africans arri-

bats a l’illa.

Per una altra banda, dins la

Setmana de la Creació Con-

temporània, que portarà a Gi-

rona professionals d’arreu del

món, la companyia gironina

Mal Pelo presentarà el seu nou

espectacle, L’esperança de vi-

da d’una llebre (29 i 30 d’octu-

bre), un intens treball d’impro-

visació de Maria Muñoz i Pep

Ramis, coproduït pel Mercat de

les Flors.

La coincidència de dates amb el festival Temporada Alta enriqueix el cartell teatral de lesFires de Sant Narcís amb una àmplia oferta de propostes internacionals, nombrosesestrenes i una gran diversitat de gèneres i llenguatges

La programació més internacional



Gràcies aTemporada Alta, lesFires tenen un delsmillors cartells

teatrals de l’Estat

“L’esperança de vida d’una llebre”, de Mal Pelo.Foto: Temporada Alta.

1.075 €670 €

420 €

MADRID I GUADALAJARA AMB AVEdel 5 al 8 de desembreMADRID I GUADALAJARA AMB AVEdel 5 al 8 de desembre

635 €

SORTIDES AMB AUTOCAR DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:CIRCUIT AMB AVIÓ+AUTOCAR I TRANSFERDES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:

SORTIDES AMB AUTOCAR DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS: SORTIDES DE TEATRE A BARCELONA: (Entrades Platea) PER A MÉS INFORMACIÓPODEU TRUCAR-NOS AL972 205 168 OCONSULTAR LA NOSTRA WEB:www.domustravel.com

ESPECIAL PONT DE LA PURÍSSIMAESPECIAL PONT DE LA PURÍSSIMA

LA RIOJA CULTURALDel 10 al 15 de novembre

TEATRE CONDALDivertida comèdia“Más Sofocos”Dia 17 de novembre

PONTPONTDE LA PURÍSSIMADE LA PURÍSSIMA



ALSÀCIAI MERCATS DE NADALdel 4 al 8 de desembre

ALSÀCIAI MERCATS DE NADALdel 4 al 8 de desembre

MERCATS DE NADAL A MUNICdel 5 al 8 de desembreMERCATS DE NADAL A MUNICdel 5 al 8 de desembre


22 I TOT Girona



Esport, andròmines i solidaritatLa programació de les Fires d’aquest any inclou com a novetat una àmplia oferta d’activitatsesportives i diverses actuacions amb objectius solidaris, com ara l'encesa d'espelmes a lesescales de Catedral i la cantada d'havaneres benèfica destinada a l'Associació Duchenne

Una de les novetats de les Fi-

res d’aquest any és la progra-

mació d’activitats esportives

diverses «com a alternativa a

l’oci habitual», segons va expli-

car la segona tinenta d’alcalde

de l’Ajuntament de Girona,

Marta Madrenas. En aquest

sentit, s’han previst tornejos

de pàdel (el 25 d’octubre),

campionats de 3x3 de bàsquet

amb la col·laboració d’UNI Gi-

rona (el 27 d’octubre) i mati-

nals esportives amb tastets de

rugbi i bèlit, el 2 de novembre.

Com novetats destacades, la

plataforma Mou-te en Bici ha

programat pel dia de Sant Nar-

cís la 1a Diada de la Mosca Ci-

clista, que sortirà a les 10 del

matí dels jardins del carrer del

Carme; i el dijous 31 d’octubre

està prevista una caminada

nocturna al castell de Sant Mi-

quel, amb observació de les

estrelles des de dalt del castell.

Durant la caminada hi haurà

un acompanyament guiat per

saber distingir les principals

constel·lacions i per conèixer

la flora i la fauna de la zona. Un

cop a dalt hi haurà un breu

aplec d’acordionistes.

Baixada pel riuAquesta nova edició de les Fi-

res de Sant Narcís espera con-

solidar també activitats que es

van estrenar l’any passat, com

ara la baixada d’andròmines

pel riu Onyar del segle XXI, que

es farà el dissabte 2 de novem-

bre; la Jornada de Portes

Obertes de l’Ajuntament de Gi-

rona i dels museus de la ciutat

el dia de Sant Narcís; la segona

edició del Campionat de Boti-

farra Ciutat de Girona o el Con-

curs d’Engalanament de Car-

rers. El carrer guanyador del

concurs rebrà 1.000 euros, els

dos segons classificats, 500

euros cadascun i els dos ter-

cers, 250 euros cadascun.

Fires solidàriesPer una altra banda, les Fires

programen cada any activitats

amb un clar objectiu solidari.

És el cas, aquest any, de la

cantada d’havaneres del grup

Terra Endins, el 29 d’octubre,

la recaptació de la qual es des-

tinarà a l’Associació Duchenne,

i del mosaic a les escales de la

catedral Ajuda’ns a demostrar

que Girona té cor, organitzada

per Càritas, per Tots Sants.

Un apartat important en el programa

oficial de les Fires és el que fa referència

a les activitats infantils, entre les quals

destaquen la jornada de jocs tradi-

cionals i populars catalans, a càrrec de

la Companyia de Jocs l’Anònima, el dia

26 al parc del Migdia; les funcions del

Circ Raluy, i els concerts de Macedònia,

El Club Súper 3 i Jordi Tonietti a l’Espai

Copeta.

Destaquen també els espectacles dirigits

al públic familiar que trepitjaran l’esce-

nari de l’Auditori del Centre Cultural La

Mercè: El fantàstic màgic d’Oz, a càrrec

de la companyia de titelles SebastiàVergés (1

de novembre), i l’obra La fàbrica de somnis,

de la companyia País de Cotó, amb més

de 15 anys de trajectòria professional

(27 d’octubre). A la Mercè també s’hi

farà la pre-estrena de l’espectacle

Princesa, de la companyia La Bleda.

Per als petitsMacedònia.Foto: Promo Arts Music.


Novembre-Desembre 2013 TOT Girona I 23

CIUTAT




Records d’infantesa i d’aniversari

Quants records podríem arri-

bar escriure de les nostres pri-

meres fires? Encara recordo la

persona que em va firar per

primer cop a les paradetes de

joguines a la Plaça de Sant

Agustí. No era com ara que, per

qualsevol motiu, regalen jogui-

nes. Per fires, qui podia et fira-

va. Un any, la senyora Pilar es-

posa del sastre Soler em portà

a fires amb la seva neta i em va

firar un plumier de fusta de dos

pisos, amb un secant de tapa.

En recordo, com si fos ara, l’o-

lor de la fusta i la fresa dels lla-

pis que m’hi va posar. Els meus

pares mai m’havien firat: no

podien.

Les atraccions s’allargaven a

tota la Gran Via. Mai no oblida-

rem el Teatre de Titelles d’en

Dido i aquelles obres que tras-

puaven sensibilitat cap als in-

fants, narrades pels seus crea-

dors, la Teresina i l’Ezequiel Vi-

gués, un matrimoni sense fills

que va escollir fer feliços als

dels altres, amb les seves tite-

lles, com en Guinyol, que ara

son peces de museu.

Les barques de llautó. I el ma-

trimoni de la xurreria El Sol fent

xurros contínuament amb

aquelles plates de bossetes de

patates fregides de tots colors,

tancades per un parell nusets;

les pomes ensucrades; les bo-

les de coto; la novetat dels

perritos calientes davant de

l’Ultònia; la mare Revuelta amb

les castanyes; el tren de la brui-

xa com a novetat. I moltes més

coses, però sobretot fred molta

fred, abrics, guants, bufandes i

l’alè de les persones en parlar.

50 anys enrere les fires es van

traslladar a la Devesa i, tret

dels dies festius, pel Barri vell

per aquelles dates no hi havia

gent. Fins i tot, la mare estava

disposada a posar una parada

de suïssos i xocolata amb xur-

ros per treballar una miqueta.

Ara ja fa temps s’han endinsat

al barri vell: la cantada d’hava-

neres, la fira del dibuix, dels ar-

tesans i més.

Si retrocedim 20 anys, en el

1993 hi trobarem unes Fires

per recordar, històriques, amb

la trobada gegantera dedicada

al bateig dels nous gegants. Els

Amics dels Gegants de Girona,

constituïts el 92 per recuperar

els gegants antics i els cap-

grossos, havíem batejat el se-

tembre els nostres primers ge-

gants, en Cugat i la Musa, però

la feina ens va arribar el 7 de

novembre, amb el bateig dels

gegants antics, coneguts com

el rei i la reina, i dels gegants

del 1985, dissenyats per Carles

Vivó.

Als gegants antics i a la rèplica

per passejar se’ls van anome-

nar Fèlix, en honor a l’església

parroquial on s’hi venera el pa-

tró de la ciutat, i Àngels en ho-

nor al santuari dels Àngels. Als

d’En Vivo els vam batejar Car-

lemany, per la vinculació de

l’emperador amb Girona, i An-

na Gironella. Anna en honor a

la senyora Anna Breba, que va

ser qui va fer i regalar els ves-

tits dels gegants, i Gironella per

el puig més antic de Girona.

L’acte, molt emotiu, va omplir

de gironins la Plaça del Vi. Hi

vam homenatjar en Tinet, un

venedor de l’Once molt popu-

lar, el qual, durant molts anys

va acompanyar els gegants i

els capgrossos amb el seu

acordió. Les puntaires Rosa

Marcet i Mercè Pons van fer

tres mocadors per a les gegan-

tes que els van posar durant

l’acte. Es varen repartir tríptics

amb la imatge dels gegants an-

tics i un poema com si fossin

ells que parlessin. Us en deixo

l’últim vers:

“I a partir d’aquestes fires/ Gi-

rona té sis gegants:/ els vells

que som part de la història,/

els nous que vàreu estrenar/ i

la parella d’en Cugui, que és

dels Amics dels Gegants/ i els

capgrossos de Girona, que mai

més ens deixaran.”

Maria Carme Ribas, copropietària de l’antiga Granja mora i presidenta dels Amics delsGegants de Girona, impulsora de la recuperació dels gegants a la ciutat parla de les Fires deSant Narcís de Girona, de quan era petita i de quan van tornar gegants i capgrossos

Les Fires del 1993són històriques,amb la trobadagegantera perbatejar gegants

Bate

igge

gant

sa

laPl

aça

del V

i.(0

7/11

/199

3)Fo

tode

:J.S.CAR

RERA

M00

64-F

ires

deG

irona

(192

2)M

asóVa

lentí,Jo

an.


Eines informàtiques per la gestió, control, traçabilitat icomptabilitat de petites i mitjanes empreses queadaptem i personalitzem segons les necessitats delsnostres clients.

• Treball amb mul�empresa i mul�usuari• Rapidesa i simplicitat en l’ús• Importació de dades d’empreses par�culars a gestors• Norma�va actual en materia fiscal i comptable• Actualitzacions periòdiques sense cost afegit• Programa individual o integrat en la ges�ó empresarial• Control acurat de les provisions de tresoreria

Projectes Informàtics

C/ Salt, 25 Local A · Polígon industrial Mas Xirgu · 17005 Girona · 972 23 21 29www.girotec.es · e-mail: [email protected]


“Can Fanga ha mort,visca Barcelona”

Entrevista a l’alcaldeCarles Puigdemont

ENTREVISTA CIUTAT



arles Puigdemont i Ca-

samajó (Amer, 1962), és

alcalde de Girona des

de l’1 de juliol del 2011, després

de guanyar les eleccions del

mes de maig, en què es van

trencar 32 anys d’hegemonia

del PSC a la ciutat. Periodista

de professió, després d’una co-

lla d’anys vinculat a El Punt, va

fundar l’Agència Catalana de

Notícies (ACN) i el periòdic Ca-

talonia Today, un mitjà per ex-

plicar la realitat de Catalunya

en anglès.

Quin balanç feu del vostre

mandat?

“Hi ha parts positives i parts

negatives o millorables. Estem

instal·lats en la insatisfacció

permanent de nosaltres matei-

xos, perquè és la manera d’evi-

tar el cofoisme i d’evitar l’auto-

complaença que et desactiva.

Som conscients que hi ha mol-

ta feina a fer, tenim una agenda

de canvi molt profunda que va

des de dins de la casa de la vila

fins a l’altra punta de la ciutat i

això demana molta tensió dià-

ria i molta poca satisfacció, en

el sentit positiu del terme. No

és que estiguem enfadats: dic

insatisfacció perquè, per més

bons resultats que tinguem en

turisme o en Temps de Flors,

no ens podem donar mai per

satisfets, sempre hem de bus-

car més. En aquest context,

dos anys després, estem molt

satisfets per la feina feta, però

ens queda aquella recança que

hem de fer front a moltes ad-

versitats.”

Moltes adversitats? Quines?

“La principal és que ens hem

trobat amb una oposició que

practica el joc de l’asfíxia i em

sembla, fins i tot, injust, perquè

no toca, ni pel moment històric

que viu la ciutat, per la crisi… i

en la perspectiva de la demo-

cràcia local som uns nouvin-

guts.”

I és tota l’oposició?

“Tota, no. Però majoritària-

ment, la balança de l’oposició

en relació al govern, i sempre hi

ha excepcions puntuals, és

l’obstrucció i la pell de plàtan,

per veure si rellisques, que no

agafar la mà que allarguem.”

Així és general? Ni es pot as-

senyalar ningú en concret?

“A veure, aquest capteniment

es va contagiant al conjunt de

l’oposició i, a mesura que ens

anem apropant a les properes

eleccions, això es va agreujant.

I, naturalment, hi ha excep-

cions puntuals, de projectes

puntuals que arribem a desen-

callar perquè arribem a un

acord amb un o amb un altre.”

A gairebé un any de l’inici de

la llarga precampanya de les

municipals, ja sentiu la flaira

electoral?

“Notem que s’ha radicalitzat

molt la crítica sistemàtica i

l’obstruccionisme, que és una

arma legítima de l’oposició, pe-

rò que crec que ara és inconve-

nient. Hi ha un abús de la situa-

ció de feblesa política que té el

govern. N’érem conscients, pe-

rò comptàvem que l’oposició

col·laboraria una mica més en

la responsabilitat de la gover-

nació de la ciutat, perquè tam-

bé en té un tall.”

Em podeu dir un punt concret

on us heu sentit abandonats

quan més els necessitàveu?

“Els necessitem sempre, i no

només perquè estem en mino-

ria. En mirada històrica, Con-

C

Estem instal·lats enla insatisfacciópermanent, per

evitar el cofoisme il’autocomplaença

Carles Puigdemont defensa el “privilegi” detenir una de les grans ciutats del món a 35minuts en tren des de Girona



ENTREVISTA CIUTAT

vergència i Unió, malgrat ser

sempre a l’oposició, sempre va

posar-se al costat del Govern

en els grans temes de ciutat. I

en temes molt conflictius i en

èpoques que els vots no eren

necessaris, perquè hi havia ma-

jories absolutes. I ara estem en

minoria política i aquesta situa-

ció entrebanca la gestió, l’alen-

teix i la fa més complexa, en un

moment, en què, precisament,

no tenim ni el temps ni els re-

cursos suficients per anar-los

perdent.”

Quins són els altres entre-

bancs que teniu?

“És evident que la situació

d’asfíxia financera que té la Ge-

neralitat no ajuda, ja que tras-

llada als ajuntaments una ten-

sió de tresoreria, que podem

gestionar i entomar bé, però no

deixa de ser un problema. És

un inconvenient la situació de

crisi i caiguda general de l’acti-

vitat econòmica i dels ingres-

sos de l’Ajuntament. Hem d’ar-

ribar al paradigma en eficièn-

cia, arribar al màxim, i crec que

ho estem fent. És un inconve-

nient atendre necessitats so-

cials, que hem de posar sem-

pre per damunt de qualsevol

cosa. És a dir, tenim una situa-

ció que s’ha anat afeblint en els

últims anys. I tenim respostes.

L’Ajuntament pot gestionar bé

el dia a dia, pot donar resposta

a la gent que pateix, pot plante-

jar-se projectes de futur, amb

molta prudència i realisme, i

pot mantenir viva l’agenda de

transformació de Girona com

una ciutat capital del sud d’Eu-

ropa, que obté uns beneficis de

la seva situació geogràfica pri-

vilegiada respecte de Barcelo-

na.”

Malgrat aquests entrebancs,

quines coses concretes heu

pogut fer?

“Va ser un compromís d’aquest

govern i ja era un compromís

meu quan estava a l’oposició

l’escola del Pericot, que s’aca-

ba d’inaugurar. I és un compro-

mís del govern i de la conselle-

ra Irene Rigau i del delegat

d’ensenyament a les comar-

ques gironines. És un compro-

mís realitzat el pavelló de San-

ta Eugènia-Montfalgars, i el

model de pavelló: comporta

haver desprogramat el pavelló

de la Devesa, que implica uns

canvis urbanístics i una sèrie

d’acords per blindar la Devesa

perquè no s’hi faci cap pavelló.

I n’hem fet un que havíem dit

que havia de ser de benefici

múltiple, per a l’escola i per al

barri. Hem pogut tirar enda-

vant el Centre Cívic del Barri

Vell-Mercadal, que no estava

programat així. Hem inaugurat

una ludoteca, que també por-

tàvem en el programa al Pla de

Palau; la Biblioteca, que s’inau-

gurarà l’any vinent, implicarà

una transformació de la Casa

de Cultura. Hem aconseguit si-

tuar Girona com una ciutat tu-

rística en el conjunt de Catalu-

nya i ja per a una part d’Euro-

pa. Som ciutat turística i ho de-

mostren els creixements que

tenim. I això té un reflex impor-

tant en el mercat de treball: l’a-

tur ha baixat el mes d’agost a

Girona per primera vegada a la

història, i ho dic perquè no he

trobat antecedents d’un mes

d’agost amb aquest registre. I

portem sis mesos seguits bai-

xant l’atur a la ciutat. I per pri-

mera vegada d’ençà de l’esclat

de la crisi, l’interanual és me-

nor. I això és molt important. I

el nom, la marca, Girona, té va-

lor. L’activitat relacionada amb

el sector serveis i el turisme

s’ha incrementat. És tot molt

feble i molt prim i tot es pot es-

patllar en qualsevol moment,

però en tot cas no havia passat

d’ençà de la crisi.”

La potència de la marca ja ve-

nia de lluny...

“Però nosaltres havíem denun-

ciat sempre que no se’n treia

prou rendiment, que hi havia

una renúncia a aprofundir en el

turisme. Consideràvem que els

pressuposts eren molt baixos,

que no hi havia polítiques am-

bicioses i hi hem apostat des-

acomplexadament a risc de les

crítiques de l’oposició. I ara

se’n veuen els resultats: un

creixement d’un 40 per cent

del nombre de turistes en rela-

ció a l’any passat no és casual.

L’increment espectacular de vi-

sitants a Temps de Flors, tam-

poc no ho és.”

És injust l’asfíxia quefa l’oposició. Notoca, pel momenthistòric de la ciutat

ni per la crisi


ENTREVISTA CIUTAT

ponsables i altament responsa-

bles, vistos els resultats, d’e-

quipaments públics. Funciona i

funciona molt bé. El perfil d’i-

nauguració del pavelló de Molt-

falgars l’ha decidit el barri, i el

barri és qui se l’ha de sentir

seu. El procés participatiu per

arribar a uns pressupostos de

barri molt locals és una prime-

ra experiència que només pot

anar a més. Cal la devolution

als barris, retornar-los una part

de responsabilitat i alguna cosa

a dir en com es poden gestio-

nar i com gastar els diners que

han d’anar al seu barri.”

Una mena de principi de sub-

sidiarietat; salvant les distàn-

cies, allò que va néixer a Por-

to Alegre el 1989.

“Hem fet una primera expe-

riència de votacions amb tots

els barris un dia determinat so-

bre projectes que cada barri va

definir que li podien interessar.

Allà on hi havia diversos projec-

tes, els veïns prioritzaven.”

O dir cap.

“Sí, però és una primera expe-

riència per introduir una cultu-

ra de la participació ordinària,

no extraordinària en la gestió

pública.”

Vol dir que es faran més refe-

rèndums? O consultes...

“Es farà a més i ha d’anar a

més. Són consultes que sentim

vinculants perquè allò que els

veïns van decidir ja està apli-

cant-se i abans d’acabar l’any

s’ha de materialitzar. I la gent

veurà que allò que ha triat, es

fa, que la seva decisió té conse-

qüències.”

Hi ha un sector de la cultura

I amb inèrcies que vénen de

temps enrere, no?

“Les inèrcies, si no hi fas res, es

van mantenint amb una corba

plana. Nosaltres hem aconse-

guit puntes molt grosses en

poc temps… Això es fa tenint

informació millor. De Temps de

Flors, per estrany que pugui

semblar, fins l’any passat, no

en teníem dades serioses. Tot

el que es tenia era sempre fruit

d’especulacions. Nosaltres

vam comptar els turistes, vam

fer una sèrie de mesura-

ments… Per exemple, aquest

any hem demanat dades de

consum telefònic per saber ex-

actament el perfil del visitant,

perquè així afinem les estratè-

gies que després hem de fer.

Tot això ho hem fet ara.”

Pensat com una indústria.

“Home, és clar: com un dels

motors econòmics de la ciutat.

Hem buscat eficiència en equi-

paments públics. Per exemple,

la primera crida oberta del can-

didat o candidata a dirigir Fira

de Girona i Auditori junts. Hem

unificat les direccions.”

Que ja convenia que camines-

sin junts.

“Ja convenia… Hem optimitzat

recursos interns. El relleu a la

direcció d’El Bòlit s’ha fet amb

recursos humans interns. El re-

lleu de la jubilació del Museu

d’Història, també. No hem anat

a buscar gent a fora. Hem estat

eficients en aquest punt de vis-

ta… Hem estalviat i són diners

que podem destinar a altres

activitats. Polítiques socials?

No crec que, en la història de

Girona, s’hagi dedicat un pres-

supost més elevat que aquest

en polítiques socials. I vull par-

lar d’habitatge, de menjar, d’a-

judes mèdiques… Hem fet les

dues coses: hem estimulat l’e-

conomia local, que és la prime-

ra política social, ja que implica

la creació de llocs de treball.

Hem apostat pel comerç, pel

turisme i per la cultura com a

motors econòmics i alhora

hem incrementat l’aposta per

l’atenció social. Hem demos-

trat que les dues coses són

perfectament compatibles.

Són dues potes d’un mateix

projecte que han de caminar

juntes.”

I sense descuidar els barris

perifèrics?

“Malgrat que som deu regi-

dors, només, hem intentat cor-

regir una cosa de la qual la so-

cietat n’estava mancada: diàleg

i proximitat amb els barris.

Amb alguns encara ens queda

molta feina per fer, però majo-

ritàriament, hem dialogat i ens

hem posat a la pell del barri i

hem arribar a acords que sem-

blaven tabú en el seu moment i

que estan funcionant molt bé.”

Com ara?

“Convenis de cogestió amb en-

titats de barri, concretament la

mancomunitat de Santa Eugè-

nia-Can Gibert. Ells són corres-

Hem dialogat ambels barris i ara cal

retornar-losuna partde responsabilitat



ENTREVISTA CIUTAT

que diu que troben rar que no

hi hagi regidor exprés.

“Hi ha gent que diu el contrari:

ja era hora que es donés im-

portància a la cultura, situant-

la a l’àrea d’alcaldia, que és la

més important de l’Ajunta-

ment. I qui pensi que, per no

tenir regidoria explícita, la cul-

tura va coixa i no se n’adona

que el fet de dependre d’alcal-

dia li dóna un rang superior, és

que té algun prejudici. El que

està clar és que en termes ab-

soluts i en termes constatables

és primer: l’oferta cultural és

molt més gran ara que fa tres

anys. Segon: hi ha un salt quali-

tatiu evident i reconegut. Ter-

cer: hem diversificat les disci-

plines culturals, al costat d’una

gran excel·lent proposta escè-

nica, hem estat capaços de po-

sar una gran i excel·lent pro-

posta musical amb tots els es-

tils i llenguatges i tots els pú-

blics. Hem posat en marxa l’au-

la d’escriptura amb un èxit co-

lossal. Hem fet festivals nous,

com l’a capella. Hem tret expe-

riències culturals com el map-

ping, que ha donat sortida a

nous creadors. Hem fet el pri-

mer concurs de films de curt-

metratges sobre dispositius in-

tel·ligents. Hem anat a buscar

nous creadors, nous formats,

nous llenguatges. No ens hem

quedat amb la cultura conven-

cional; el rol de Girona com a

capital cultural ha crescut

aquests dos anys. I se’l reco-

neix des de fora. Pot haver-hi

algú que digui ‘Hem comercia-

litzat amb la cultura’, no entenc

la cultura sense públic i jo estic

contentíssim que Temporada

Alta en tingui molt. Per tant,

hem de buscar que aquest èxit

de Temporada Alta es traslladi

en diferents temporades al

llarg de l’any, de manera que

tot l’any sigui temporada alta

cultural a la ciutat de Girona.

Ens interessa aquest concepte

de la Milla d’Or Cultural de Ca-

talunya. I que qualsevol perso-

na que vingui de fora i aterri a

Girona i en un radi a peu d’un

quilòmetre o dos, trobi, inde-

pendentment de l’època de l’a-

ny, ofertes culturals de primer

nivell i accessibles. I això es

deu que hem situat la cultura

en el frontispici de la nostra po-

lítica, dit en termes de Raimon

Obiols.”

Quan penseu aquesta Milla

Cultural, arribeu fins a Salt,

abasteu l’àrea metropolitana?

“Sí. No ho dic en un sentit an-

nexionador.

Al contrari, sóc tremendament

respectuós, però, a ulls d’una

persona que ve de Berlín, del

nord Itàlia, del Japó o dels Es-

tats Units, aquest espai que di-

us té una oferta cultural con-

junta i molt rica.

Salt és una ciutat que ha de-

mostrat la seva potència crea-

tiva i la seva potència cultural,

amb excel·lents equipaments,

des del Teatre fins a la Coma-

Cros. I té un teixit creatiu molt

alt. Et diré més, quan penso en

la Milla d’Or Cultural de Catalu-

nya, penso que ho és posada

en relació amb Barcelona.”

És molt ambiciós pensar-ho

en relació amb Barcelona?

“Som i podem jugar aquest rol,

gràcies a Barcelona, també. I

aquí hem de vèncer amb una

cosa històrica. Hem de canviar

la mirada amb Barcelona. His-

tòricament, la mirada amb Bar-

celona, ha estat recelosa. I la

terminologia popular així ho

expressa, no?”

Xaves, pixapins, Can Fanga…

“Diria que Can Fanga ha mort.

Visca Barcelona, perquè és un

privilegi extraordinari tenir una

de les grans ciutats del món a

35 minuts de tren. Lluny de

veure-ho com un perill, que, si

no sabem fer-ho bé, ho pot ser,

hem de veure-ho com una

oportunitat i un privilegi extra-

ordinari. Si, de fet, ja ho co-

mencem a veure quan parlem

de consum cultural i de capaci-

tat de tracció que té Girona en

el món.”

Heu fet coses amb l’alcalde

de Barcelona, Xavier Trias…

“No era perquè sí que vaig de-

manar a l’alcalde Trias que in-

augurés Temps de Flors i que

presentéssim al Saló de Cent

de Barcelona, que és l’espai

més simbòlic del Govern de la

ciutat de Barcelona. Aquest re-

trobament o agermanament

ens enriqueix mútuament. I

l’alcalde de Barcelona se sent

molt orgullós d’El Celler de Can

Roca. I va pel món, va pels Es-

tats Units amb alcaldes ameri-

cans i els regala com a obsequi

el llibre del Celler, perquè tam-

bé se sent capital de Catalunya

i hi ha una relació privilegiada

amb Girona i això ens enriqueix

mútuament.”

Volia parlar de les grans ob-

res, infraestructures, que

queden per fer.

“Com que ens vam comprome-

Situant Cultura aalcaldia, l’àrea mésimportant, implicaque li donem unrang superior


PUBLIREPORTATGE CIUTAT

Reestrena casateva amb nosaltresGestió integral d’obresi reformes

RENO REFORMAE

C/Dr. Joan Torró Cabratosa, 18 · Pol. Ind. Mas Xirgu I GIRONA

Tel. 972 244 824 I Fax 972 244 647

i ha pensat en una re-

forma o millora per ca-

sa seva, truqui’ns. El

vindrem a veure i l’assessora-

rem gratuïtament sobre les di-

verses opcions. Gràfics, simu-

lacions, catàlegs i tota mena

de detalls per tal de visualitzar

el resultat final desitjat. Ens en-

carreguem del total de l’obra

per tal que no es preocupi per

res.

Reno Reformae és una línia de-

dicada íntegrament al món de

les obres i reformes domèsti-

ques i comercials que vol do-

nar resposta a la creixent de-

manda d’aquest tipus d’obres

en l’àmbit de les comarques gi-

ronines. Reno Reformae inicia

la seva activitat l’any 2011 re-

collint l’experiència de les em-

preses del grup, formada per

un sòlid equip de professionals

altament qualificats, especia-

listes en el sector de la cons-

trucció, la rehabilitació i el

manteniment d’edificis. Grà-

cies a l’especialització del seu

personal, desenvolupa el seu

projecte amb un excel·lent

control de qualitat, i ofereix al

client un tractament econò-

mic, personalitzat i sincer.

Reno Reformae adequa espais,

proposa ambients, renova es-

tances i crea noves concep-

cions per a la llar, des de la

simple renovació del bany o la

cuina fins a la modernització

d’espais multifuncionals que

ajuden el client a viure millor i

transforma la seva llar en l’es-

pai que desitja.

Reno Reformae ofereix les últi-

mes tendències en decoració

en totes les col·leccions de cui-

na i bany, i proposa des de su-

perfícies brillants fins a aca-

bats mats en diversos mate-

rials, amb els mateixos dis-

senys estètics, que s’adapten

als gustos de cada usuari.

Reno Reformae s’ocupa de ca-

da detall, des del principi fins al

final de cada feina, des d’una

posició propera i personalitza-

da al client, que l’aprecia per la

seva gran capacitat d’arribar a

solucions pràctiques. El seu

servei integral inclou la màxi-

ma qualitat en els materials,

planells, direcció d’obra, etc.

Tot això amb la responsabilitat

d’un equip coordinat que apos-

ta per la qualitat.

S



ENTREVISTA CIUTAT

tre a no fer la variant de les

hortes de Santa Eugènia i cre-

iem que no cal, hem de resol-

dre la variant de la Carretera de

la vergonya i la connexió amb

Sant Gregori. I potser allà sí

que calia un nou pont i no el

que es construeix entre el True-

ta i el Pont Major.”

Avui hi ha noves formes de

mobilitat, amb un descens de

l’ús del cotxe i amb el conse-

güent increment del trans-

port públic, per exemple el

tren cap a Barcelona, combi-

nat amb formes més sosteni-

bles i econòmiques com la bi-

cicleta. I en el cas de la bici,

sovint arribes a atzucacs...

“Aquest és un dels problemes

que tenia i té encara Girona: els

carrils bici no estan connectats

o ben connectats. Natural-

ment, això ho ha de resoldre un

pla de mobilitat. Portàvem no

sé quants anys sense fer els

deures, sense cap reunió del

pla de mobilitat, i, en el que

portem de mandat, ja en por-

tem vuit, amb la voluntat de

portar al ple abans d’acabar

l’any, l’aprovació del pla, a on

aquestes qüestions i d’altres ja

tindran un full de ruta clar.”

Es fa coordinadament amb

els municipis de l’àrea metro-

politana?

“En les reunions del pla de mo-

bilitat, s’hi ha convidat i han

vingut diverses vegades, l’alcal-

de de Fornells, representants

de l’Ajuntament de Salt, crec

que també l’Ajuntament de

Sarrià va enviar algú. Per tant,

hi ha aportacions i diàleg pel

que fa a la mobilitat amb muni-

cipis, amb què ja compartim lí-

nies d’autobús.”

Bus, sí, i no pas Girocleta?

“Faltaria estendre el tema de la

Girocleta. Hem d’arribar a Salt i

és una de les necessitats de-

tectades. Pensa que per arribar

a Salt o a Sarrià falten més es-

tacions intermitges a dins del

terme de Girona. I sàpigues

que sóc usuari de la Girocleta.”

Com es presenten les Fires de

Sant Narcís del 2013?

“La programació musical és de

les millors, però les Fires són

més que la programació musi-

cal. Hi ha molta activitat popu-

lar per la mainada. Cadascú té

el seu itinerari particular. Per a

uns són els caballitos, per a

uns altres els balls d’envelat a

la Devesa, per a uns altres, no-

més l’espai de la Copa o la Co-

peta, d’altres els oficis religio-

sos i d’altres la programació

teatral i musical. L’avantatge de

les Fires de Girona és que hi ha

moltes fires a dins de la fira.”

Són Fires.

“Són Fires, que ja ho vol dir tot,

i que és la gran festa major de

Catalunya de tardor.”

I Salvador Garcia-Arbós,

periodista I

Tenim la voluntat deportar l’aprovaciódel pla de mobilitat

al ple abansd’acabar l’any


CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA

Una mostra del Pradoreobre el CaixaFòrumLa històrica Fontana d’Or ha estat reformada


TOTGirona I 37

CAIXAFÒRUM CULTURA

ls gironins poden tornar

a gaudir del plafó de ce-

ràmica vidriada que Ra-

fael Masó va crear per a l’edifi-

ci Athenea, que durant els dar-

rers anys quedava força tapat

per l’ascensor de l’edifici del

CaixaForum. Les obres de mi-

llora de l'accessibilitat, d'eva-

cuació i de seguretat de l’edifi-

ci ha implicat una reordenació

dels espais i les connexions ha

implicat la retirada d’aquell as-

censor, que tot i ser transpa-

rent, no permetia gaudir d’a-

quella ceràmica de Masó, que

s’exposa a la Fontana d'Or des

de l'any 1973.

També es destacable la supres-

sió de les escales de cargol per

accedir a la planta baixa de l’e-

difici i la construcció d’uns

nous accessos totalment adap-

tats a les persones amb mobili-

tat reduïda. A més, el projecte

de reforma, les obres de la qual

han durat quatre mesos, ha im-

plicat la reubicació de l’ascen-

sor, i ha permès guanyar una

sala a la segona planta per a

activitats educatives, o confe-

rències.

Segons l’Obra Social de “la Cai-

xa”, l'objectiu d'aquesta refor-

ma ha estat la recuperació de

la imatge global d'aquest edifici

declarat monument històric

nacional, i la unificació i racio-

nalització dels recorreguts i la

homogeneïtzació de materials.

Mostres excepcionals

Per Fires, els gironins ja podran

admirar dues mostres excep-

cionals en les instal·lacions re-

formades del CaixaForum de

Girona. Són fruit de la política

de l'entitat de fomentar alian-

ces estratègiques amb grans

institucions culturals del nostre

país i de l’àmbit internacional.

Així, fins al 26 de gener del

2014 s’estrenarà Els objectes

parlen. Col·leccions del Museo

del Prado coorganitzada entre

el Museo del Prado i l’Obra So-

cial ”la Caixa”. Aquesta exposi-

ció és fruit de la col·laboració

de les dues institucions, inicia-

da el 2011 quan l’entitat finan-

cera es va convertir en bene-

factor de la pinacoteca i grà-

cies a la qual s'han pogut veure

exposicions sobre Goya i el pai-

satge nòrdic a partir dels fons

del museu.

“Els objectes parlen”

Aquesta exposició proposa un

recorregut –tant geogràfic

com cronològic- per les col·lec-

cions del Museu del Prado. Els

objectes parlen és una selecció

de 60 pintures i objectes de les

principals escoles espanyola,

flamenca, italiana i francesa

entre els segles XVI i XIX. La

mostra s'articula al voltant de

quatre seccions temàtiques:

"La clau està en l'objecte"; "Els

objectes ens retraten"; "Un

missatge amagat" i "El Col·lec-

cionisme" i inclou obres mes-

tres d'artistes com Francisco

de Goya, Pedro Pablo Rubens,

El Greco, Luca Giordano, Joa-

quín Sorolla, Bartolomé E. Mu-

rillo, Diego Velázquez, Francis-

co de Zurbarán, José de Ribera

o Jan Brueghel el Vell.

Mòmies al febrer

La segona gran aposta exposi-

tiva del CaixaForum a Girona es

veurà a partir del febrer. Mò-

mies egípcies. El secret de la

vida eterna és una exposició

excepcional que presenta els

tresors del Rijksmuseum van

Oudheden de Leiden (Museu

Nacional d’Antiguitats de Lei-

den als dels Països Baixos), co-

negut arreu del món per les se-

ves col·leccions d’egiptologia.

Aquesta mostra analitza els

complexos rituals relacionats

amb la mort i l ’altra vida, i

aprofundeix en l’evolució de

l’art de la momificació. A més,

explica com arqueòlegs i cientí-

fics han obtingut informació a

partir de l’anàlisi de les troba-

lles arqueològiques i de la in-

terpretació dels jeroglífics. O

com l’ús de les noves tecnolo-

gies ha permès ampliar els co-

neixements sobre aquesta fas-

cinant civi l ització. Mòmies

egípcies inclou mòmies huma-

nes i animals, així com també

sarcòfags, joies, amulets, màs-

cares, escultures, esteles i ob-

jectes personals. Hi destaquen

els sarcòfags d’Amenhotep i

especialment el conjunt

d’Ankhhor, que es mostra sen-

cer amb la mòmia i els sarcò-

fags.

El Centre Cultural i Social de l’Obra Social de “la Caixa” a Girona hareobert les seves portes aquesta tardor després de quatre mesosde reformes per millorar l’accessibilitat i la seguretat.

E


Fa anys que vaig tenir la primera trobada

amb Juan Luis Panero. Segons ell, uns

trenta. Tos dos coincidim que va ser a la

22, però no amb les mateixes circumstàn-

cies. Un dia ho recordàvem i jo li vaig dir

que va ser un mes després de la mort de

Joan Vinyoli. Havíem fet un aparador de-

dicat a el poeta Vinyoli i al cap d'un mes el

vaig desmuntar i vaig endreçar els llibres

a l'apartat de poesia. Al cap d'una estona

va entrar en Panero a la 22, sol. Vaig que-

dar parat de veure aquell personatge que

m'havia fascinat molts anys enrere en la

pel·lícula de Jaime Chavarri a El desen-

canto. Va donar unes voltes per la Llibre-

ria i llavors va venir cap a mi i em va dir

"es una pena que no haya ningún espacio

dedicado a Joan Vinyoli, el mejor poeta

catalán i que hace un mes que nos ha de-

jado". Això em va desmuntar. Com li feia

creure a aquell personatge admirat en la

distancia, que les primeres paraules que

em dirigia eren per recriminar-me una ac-

ció que havia portar a terme i que per co-

ses de la vida, feia una estona que havia

desmuntat? Li vaig explicar el fet amb to-

ta la sinceritat del mon; diria que em va

creure. Des de aquell dia en Vinyoli ens ha

acompanyat en totes les trobades. Se-

gons la seva versió, va entrar a la Llibreria

per aquelles mateixes dates, aconsellat

per uns amics de Barcelona que li havien

parlat molt bé de la 22 i que va comprar

un llibre de Seix Barral en què hi va posar

la data. M'ho va ensenyar fa uns anys i,

fins i tot, em va dir que em donava el llibre

com a record. Ara me'n penedeixo, ja que

li vaig dir que era millor que el guardes ell,

així sempre podria explicar la seva versió

com l'autèntica. De totes maneres a mi

m'agrada més la meva versió de la nostra

primera trobada. I així l'explico sempre.

Moltes vegades ens hem vist i trobat, tant

a la 22 presentant els seus darrers llibres

o en actes relacionats amb el premi Case-

ro, que a les mínima aprofitava les seves

coneixences per fer-lo venir un any a par-

lar de Vinyoli, un altre de Cernuda, de Jai-

me Gil de Biedma o de Malcolm Lowry i la

seva novel·la Bajo el volcan i posterior

projecció de la pel·lícual que va dirigir

John Huston... O fa dos anys les jornades

Juan Luis Panero,en el recordGuillem Terribas parla de la seva gran relació amb el granpoeta madrileny que es va establir a Torroella de Montgrí,on va morir el 16 de setembre del 2013

“Adreça desconeguda”Kressmann TaylorAquesta petita obra mestra del 1938

tracta de la

tragèdia del

nazisme a

través de la

reació epistolar

de dos amics,

un jueu americà

i un alemany

captivat per

Hitler.

“Fent tentines perla vida”JoaquimNadalEls records dels

anys marcats per

la duresa i les

dificultats de la

postguerra, per

Girona, Palamós,

Barcelona, per la

família i els amics

Els llibres mésvenuts a Girona

“Cançons d’amori de pluja”Sergi PàmiesL’autor

reinterpreta els

clixés del

romanticisme en

aquests vint-i-

sis contes

estructurats

com a reflexions

sobre la

vulnerabilitat.

Informació facilitada pel Gremi deLlibreters de Girona

“Violeta”Prudenci BetranaAquesta obra

inèdita “sobre la

primera

temptativa de

suïidi d’un trist

pintor tip

d’actuar de

judes de si

mateix”,

inaugura la

col·lecció

Biblioteca Prudenci Bertrana.

LLIBRES CULTURA



d'Univers Borges, que va parlar

de la seva relació amb Borges.

Aquesta va ser la darrera vega-

da en que va parlar i recitar en

públic. En aquestes sortides

l'anava a buscar a Torroella i

llavors el tornava. Les nostres

converses eren sobre la soli-

tud, el desencant "ahora todas

las ciudades son iguales, todas

tienen las mismas tiendas, los

mismos restaurantes y hacen

las mismas películas". Poques

vegades vam parlar de la pel·lí-

cula El Desencanto. Sobre la

segona part, de Ricardo Fran-

co, em va prohibir que l'anés a

veure: “Es horrorosa.” I així ho

he fet, no l’he vist mai. Del que

més parlàvem era de literatura

i, sobretot, de cinema i dels ac-

tors i actrius preferits. (...)

Mai vaig trucar abans per dir-li

que l’aniria a visitar. Només ho

feia si anava acompanyat per

algú, menys una vegada (...)

Amb les visites en un principi

es feia l'esquerp, però llavors

s'animava i no parava de parlar

i explicar històries. De les seves

estades a Sud-america, que l'a-

preciaven molt i l’ invitaven

moltes vegades a fer conferèn-

cies i recitals. També de les ciu-

tats i dels llocs comuns. De

Borges, sobretot, de Vinyoli,

Cernuda i molt de passada, de

Garcia Lorca o García Márquez.

Admirava Vinyoli.Deia que ha estat elmillor poeta en

català i reclamavaun espai a la 22

Una de les obres que més fas-

cinaven Juan Luis Panero era

El Gatopardo, de Giuseppe

Tomasi di Lampedusa. "So-

bretodo la últ ima edición

d'Edhasa que tu me regalas-

tes...". Tanmateix, parlaven de

la pel·lícula, perquè on hi ha-

via millor relació era parlant

de cinema. Compartien la de-

bilitat per Ava Gardner i pel ci-

nema clàssic americà, però

també de Fellini, de la música

de Nino Rotta, de Visconti i la

meravellosa pel·lícula que va

fer del llibre El gatopardo.

Amb aquestes xerrades en-

travem amb una mena de

competició. El diumenge

abans del seu traspàs, quan

el vaig visitar li vaig dir que a

les nits podria veure totes les

pel·lis per la tele. La resposta

va ser dura: "solo veo las pelí-

culas que tengo aqui en la

memoria i estoy revisando

constantemente Dublineses,

de John Huston, una gran pe-

lícula donde la muerte esta

constantement presente". Li

vaig recordar que Joh Huston

va rodar aquella gran pel·lícu-

la, basada en un conte "Els

morts" de James Joyce, amb

condicions pitjors de les que

ara estava ell. Somriure per

part de Panero. Em va recor-

dar que havia d'acabar de lle-

gir el Gatopardo. Li vaig pro-

metre que ho faria.

El Gatopardo i Dublinesos

3 empanade

s

de REGAL

Per la compra d’una dotzenad’empanades, te n’emportes 3 de regal

2x1en p

ack

de fotode

pilació

Regal de pack de 6 sessions d’axilescomprant el pack de 6 s. de cames

50%desc

ompte

En la compra de la segonacrep, gofre o suc

40%de d

escompt

e

Aquest hiverncanvia el capçal del teu llit

2x1Paga 1 partida i

te’n regalem una altra!!!

2x1Agafant una pizza clàssica,

te’n regalem una altra



NOTÍCIES CULTURA

El darrer diumenge de setem-

bre La Cobla D de Dones es va

presentar com a formació es-

table amb una audició a la

plaça de Sant Agustí. Maite

Mer, soprano i presidenta de

l’entitat Amics de l’Òpera de

Girona, n’és la promotora i di-

rectora artística d’aquesta co-

bla. El músic i compositor Xavi

Molina n’es el director musical.

Aquesta formació ha estat im-

pulsada per l’associació sarda-

nista gironina Amics de la Sar-

dana Terranostra i compta amb

el suport de l’Ajuntament de

Girona.

La cobla està formada per mú-

sics de cobla dones de les co-

marques gironines i s’ampliarà

a la resta de Catalunya quan

calgui completar la formació

de cobla segons l’ocasió. El

conjunt neix amb projecció de

futur i amb la voluntat de po-

der-se consolidar com a forma-

ció estable del corpus de co-

bles catalanes.

Enla seva primera audició es

van interpretar les sarnades

Estany de travertins, de Pitu

Chamorro; Dóna’m la mà, can-

viarem el món, de Bàrbara Ar-

danuy; Girona Aïmada, de Vi-

cenç Bou; Neixen flors a Besa-

lú, de Francesc Cassú;Val més

que no m’amagui, d’Anna Se-

rra, i El sereno, de Josep Coll.

Neix la CoblaD de DonesLa nova formació ha estat impulsada perl’associació sardanista Amics de la SardanaTerranostra i té el suport de l’Ajuntament

Oferta vàlida de dilluns a divendres fins el 31/12/2013

C/ Cort Reial, 13 · GIRONA972 218 972 · [email protected]

Gaudeix d’aquesta oferta entregant aquest tiqueten el nostre establiment

No acumulable a altres promocions. Oferta vàlida fins el 31/12/2013

Gran Via Jaume I, 36 · 17001 · GIRONATel. 972 219 046 · [email protected] · www.d-pilate.com

Gaudeix d’aquest descompteentregant aquest tiquet al nostre establiment

Oferta vàlida fins el 31/12/2013

C/ Ballesteries, 28 · 17007 · GIRONATel. 972 487 796

Tindràs una 40% de descompte en capçals de llit,entregant aquest tiquet al nostre establiment

Oferta vàlida fins el 31/12/2013

Ctra. Barcelona, 222 · 17005 · GIRONA · Tel.972 41 12 30Ctra. de la Canya, 84 · 17800 · OLOT · Tel.972 10 19 88Ctra. de Roses, s/n · 17600 · FIGUERES · Tel.972 10 19 87

Per a gaudir d’aquesta oferta entrega aquest tiquetal nostre establiment. (Lloguer de sabates no inclòs)

Oferta vàlida per persona i dia fins al 31/12/2013

Girobowling (Costat de l'Espai Gironès)C/Miquel Martí i Pol, 13 1a planta · 17190 SALTTel. 972 439 197 · [email protected]

Comprant una dotzena d’empanades,emporta’t 3 empanades de regal

Agafant una pizza clàssica, te’n regalem una altrapresentant aquest cupó

Oferta vàlida fins el 31/12/2013Oferta no acumulable

C/Pedret, 56 – Girona – Tel. 972 224 047


Novembre-Desembre 2013 TOTGirona I 41

NOTÍCIES CULTURA

25 anys de Festival de Cinema

Girona va donar la sortida a un

nou format de festival de cine-

ma, la Categoria “B” fa 25 anys

al Bar Nummulit i als Cinemes

Plaça. S’ha estandarditzat

aquesta categoria i actualment

Catalunya compta nombrosos

esdeveniments cinematogrà-

fics sota aquest model. Moltes

ciutats varen venir a copiar

aquest model: Lleida, Tarrago-

na, Barcelona.

La majoria autors, actualment

reconeguts, han passat pel Fes-

tival durant aquest període, ja

que el curtmetratge es l’ante-

sala del llarg. Durant una èpo-

ca, Girona érem l’única antesa-

la del llarg a Catalunya.

En aquests 25 anys hem pas-

sat per l’epicentre de la revolu-

ció tecnològica de la comuni-

cació més important de tota la

historia de la humanitat, més

que la revolució Gutemberg

amb l’aparició de la impremta.

Ha comportat noves formes de

comunicació en la comunicació

visual.

Festival de festivals

El Festival de cinema de Girona

va adquirint cada vegada més

importància com a Festival de

Festivals. Aquest any ha acollit

vuit Festivals:

FICGLB (Barcelona)

Web series (Catalunya)

Smarts Films (Ajuntament de

Girona)

Art Film (Lloret de Mar)

Concurs curtmetratges per jo-

vesWalter Benjamin (Portbou).

Cinema d'Animació, Museu del

Juguet (Figueres)

Vídeo Creació, Fundació Valvi

(Girona)

Eco-Film Festival (Catalunya)

Projecta cent cinquanta pel·lí-

cules en tres dies i és present

en set espais: Teatre Municipal,

Cinemes Albeniz, Casa de Cul-

tura, Fundació Valvi, Espai de

solidaritat, Museu del Joguet

(Figueres), Cinemaginaire (Per-

pinyà). Tota aquesta concen-

tració activitat i varietat d’es-

pais, ha donat lloc a una bona

acollida de públic amb més de

tres mil espectadors.

Criteris i principis

El Festival de cinema de Girona

des del seu inici té per objecte

la recerca de nou talent priori-

tàriament europeu, generar ca-

mí al talent que està fora de

circuits de mercat, perquè la

seva obra té un important pú-

blic al nostre país. El Festival li

ha d’obrir la porta al mercat del

nostre país.

Les pel·lícules de l’edició de l'a-

ny passat, no tenien distribució

a Catalunya, el Festival Girona

va posar aquestes pel·lícules

europees davant el públic i un

jurat format pels crítics més in-

fluents de Barcelona, aconse-

guint reivindicar l’estrena d’a-

quests films a Catalunya. Per

aquest any 2013, vam comptar

amb públic, crítica, premsa,

distribuïdores i exhibidors per-

què aquestes pel·lícules es po-

sicionin bé en els mercats cata-

là i l’espanyol. Aquest és el re-

sultat que volem obtenir.

El director del Festival de Cinema de Girona, Lluís Valentí, analitza l’evolució dels festivals decinema al país, d’ençà que fa 25 anys va néixer, al Bar Nummulit i als Cinemes Plaça, laCategoria “B” dels festivals de cinema a Catalunya


42 I TOTGirona Novembre-Desembre 2013

ira de Girona acollirà du-

rant 6 dies, en el marc de

les Fires i Festes de Sant

Narcís, una nova edició de la Fi-

ra de Mostres, la fira multisec-

torial més gran i diversa de Ca-

talunya. Amb aquesta nova edi-

ció, el Certamen, com es co-

neix popularment la fira, pretén

consolidar la seva evolució cap

a la modernització amb nous

espais, l’obertura a nous pú-

blics i l’aposta per nous con-

ceptes empresarials.

Alimentació, serveis, indústria,

jardí, mobles i decoració, cons-

trucció i reformes, mascotes i

motor tornaran a ser els eixos

centrals de la Fira de Mostres

2013, que comptarà amb dues

novetats molt destacades: l’en-

trada reduïda de 2 euros per

als dies 30 i 31 d’octubre, dies

feiners, i l’estrena de l’espai Ex-

poCycling & Triathlon, la nova

fira internacional de la bicicleta

i el triatló del Certamen .

A més, per primera vegada, i

gràcies a un acord signat amb

Fegmetall, la Fira de Mostres

d’aquest any també inclourà

un espai exclusiu dedicat al

sector metal·lúrgic. Amb l’a-

cord entre la fira i la Federació

Patronal Metal·lúrgica de la

Província de Girona es pretén

fomentar la divulgació i la re-

presentació de les empreses

del sector metal·lúrgic a la res-

ta de col·lectius presents al

Certamen, així com als visi-

tants que cada any el recorren,

que es calcula que són prop de

cent mil persones. Les empre-

ses del metall tindran reservats

150 metres quadrats a la carpa

exterior.

Una espai dedicat al ciclisme i al triatló, l’entrada reduïda de 2 euros i la representació delsector del metall són les principals novetats de la nova edició del “Certamen”, que secelebrarà del 29 d’octubre al 3 de novembre i ocuparà 54.000 metres quadrats

F

Com a novetat, elsdies 30 i 31

d’octubre l’entrada ala fira tindrà un preureduït de 2 euros

EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES

Una empenta al’emprenedoriaLa 52a Fira de Mostres s’obre a nous sectors



FIRADE GIRONA EMPRESAEMPRESA

Foto

sce

dide

spe

r:Fi

rade

Giro

na.

Saló de l’EmprenedoriaSeguint la tendència de les dar-

reres edicions, l’emprenedoria i

l’interiorisme tornaran a tenir

un paper destacat a la Fira de

Mostres 2013. En aquest sentit,

per tercer any consecutiu, el

certamen acollirà i consolidarà

el Saló de l’Emprenedoria, que

aquest any dobla l’espai amb

més de 30 estands i un esce-

nari dedicat a activitats lúdi-

ques i presentacions de pro-

ductes, entre d’altres.

Organitzat juntament amb l’As-

sociació de Joves Empresaris

de Girona (AJEG), el Saló oferi-

rà xerrades i conferències tant

a nous emprenedors i empre-

ses com al públic en general. A

més, i com a novetat, els dies

30 i 31 d’octubre inclourà un

espai dedicat a l’orientació en

temes de finançament.

L’espai d’alimentació se situarà

al nivell 2 del Palau de Fires.

Serà de nou un Espai Gourmet

on empreses del sector de l’ali-

mentació mostraran els seus

productes. L’objectiu final és

potenciar el contacte entre els

productors del territori i els

consumidors finals i s’hi expo-

sarà una gran varietat de pro-

ductes, que van des de la carn,

els embotits o la fruita fins a les

compotes i melmelades, pas-

sant pels formatges, els foies,

els caves i les cerveses artesa-

nals. En aquest espai també

s’hi portaran a terme demos-

tracions de cuina, tallers i pre-

sentacions.

En aquesta 52a edició de la Fi-

ra de Mostres es consolidarà

també l’espai mascota, punt de

trobada de referència per als

amants dels animals de com-

panyia en el qual s’hi podran

veure els expositors professio-

nals, des de centres de cria i

botigues especialitzades, fins a

professionals de l’alimentació i

dels productes més actuals del

mercat. A l’espai mascota s’hi

celebraran també activitats lú-

diques per als més petits i s’hi

reservarà una part formativa i

de conscienciació mitjançant

xerrades i tallers d’aprenentat-

ge impartits des del Col·legi de

Veterinaris de Catalunya.

A l’accés de la Devesa, una de

les entrades més emblemàti-

ques del recinte, el sector del

motor hi desplegarà una gran

exposició que inclourà auto-

mòbils, vehicles comercials,

motocicletes, vehicles elèc-

trics, components, recanvis i

accessoris.

Pels amants de la biciUna de les principals novetats

de la Fira de Mostres serà, sens

dubte, l’estrena d’ExpoCycling

& Triathlon, la nova fira interna-

cional de la bicicleta i el triatló,

pensada tant per a comer-

ciants i distribuïdors del sector,

com per a aficionats. A banda

dels expositors, l’espai ExpoCy-

cling & Triatló, situat al nivell 1

del Palau de Fires, inclourà

també una sèrie d’activitats

complementàries per poten-

ciar l’esport en família.

Aquest espai acollirà empreses

fabricants i distribuïdores de

marques i models de bicicletes

de muntanya, carretera, urba-

nes, de triatló o elèctriques, de

moda esportiva, empreses de

cicloturisme, firmes de produc-

tes de salut i nutrició, i entitats

esportives, entre d’altres.


Aquest any, com anovetat, hi haurà

un espai d’orientacióen temes definançament

L’emprenedoria il’interiorisme

tindran un paperdestacat

en aquesta edició.



FIRADE GIRONA EMPRESA

Foto

sce

dide

spe

r:Fi

rade

Giro

na.

L’interiorista, protagonista

L’espai Ginteriors, organitzat

conjuntament per Fira de Giro-

na i el Col·legi de Dissenyadors

d’Interiors de Catalunya-Giro-

na, que es podrà visitar del 29

d’octubre al 3 de novembre de

10 del matí a 8 del vespre, cen-

trarà la seva quarta edició en la

professió del dissenyador d’in-

teriors, i molt especialment en

la del l’interiorista col·legiat.

Per aquest motiu, al llarg de

300 m2 d’exposició, «el visitant

podrà descobrir tant projectes

que es fan a les comarques gi-

ronines com les persones que

els fan possible», ha explicat

Teresa Casas, presidenta del

Codic-Gi. Amb aquesta iniciati-

va l’organització no només vol

donar a conèixer el professio-

nal de l’interiorisme, «sinó tam-

bé els seus camps d’actuació i

la contribució de la seva tasca

en la societat», ha remarcat

Casas.

Per una altra banda, i seguint la

tendència dels últims anys,

aquest any Ginteriors també

exhibirà les últimes novetats

del sector des de l’àmbit em-

presarial, professional i acadè-

mic. És el cas, per exemple, de

l’Escola Superior de Disseny

d’Olot, que mostrarà els millors

projectes de final de carrera.

A més de mostrar les últimes novetats del sector, l’espai Ginteriors centrarà la seva quartaedició en la figura del dissenyador d’interiors, amb una àmpliamostra de projectes realitzatsa les comarques de Girona


TOTGirona I 47

PUBLIREPORTATGE EMPRESA

La grandesconegudaobre les portes

Neorg,més que unaagència de publicitat

eorg és una agència de

publicitat gironina que,

tot i ser poc visible per

la seva discreció en la difusió

de la seva marca, ha treballat i

treballa intensament per algu-

nes de les marques de més va-

lor de la província de Girona i

de l’Estat español, i per altres

de renom internacional.

En previsió que la comunicació

de marca abastaria diferents

àmbits i s’expandiria per nous

mitjans, des del 2000 la volun-

tat d’aquesta agència ha estat

donar un servei integral als

seus clients perquè trobin en

Neorg un gran aliat en el crei-

xement de la seva marca. I així

ha estat. Aquesta empresa ha

vist créixer aquestes marques,

les ha defensat de les amena-

ces que les han fet trontollar i

les ha encaminat cap nous

mercats on actualment es con-

tinuen fent grans.

Amb una plantilla de 16 profes-

sionals entre els quals hi ha pu-

blicistes, dissenyadors gràfics i

digitals, programadors, estra-

tegues i experts en xarxes so-

cials i posicionament online,

Neorg engloba totes les disci-

plines d’una empresa per a la

seva comunicació de marca.

En el dia a dia d’aquests pro-

fessionals es plantegen projec-

tes com el disseny de campan-

yes de posicionament de mar-

ca o estratègies per entrar a

nous mercats i l’execució d’a-

quests projectes a través dels

estudis gràfics i digitals de

l’agència amb la programació i

disseny de webs, imatge cor-

porativa, catàlegs, campanyes

publicitàries, packagings…

Però sobretot han estat els va-

lors de Neorg els que han creat

l’ingredient bàsic de l’agència:

una feina perseverant i cohe-

rent gràcies a una relació a

llarg termini que ha permès

que l’estratègia definida amb el

client calés dins el mercat.

Neorg ha aconseguit consoli-

dar aquestes relacions sentint-

se, des del primer dia, una part

més de l’empresa que repre-

senta i vivint com a seves les

inquietuds, crisis, presses i so-

breesforços dels seus clients

365 dies l’any.

D’aquí ve el nou posicionament

d’aquesta agència, “Branding

partners”, els primers aliats de

les marques dels seus clients,

perquè a Neorg saben molt bé

que el creixement d’ells és

també el seu creixement.

N

NEORG BRANDING PARTNERS

C/Marquès Caldes de Montbui, 116 bx I GIRONA I Tel. 972909999

www.neorgsite.com I [email protected]


LUXE PLATJAD’ARO EMPRESA

L’Hostal de La Gavina té aquell

no sé què de la distinció: els

jardins, el mar, els pins, el sol,

l’arquitectura... Probablement,

ho té tot perquè l’arquitecte

Rafael Masó hi va saber im-

pregnar la seva sensibilitat, ele-

gància i art.

Per tercer any consecutiu, el

saló del luxe s’ha celebrat a

l’Hostal La Gavina. Des d’a-

quest 2013 es presenta com a

Excellence Life. Havia nascut,

com a Luxury Market a Perala-

da, on s’hi van celebrar les tres

primeres edicions.

La vocació d’aquest saló ha es-

tat sempre mostrar les nove-

tats de les grans marques i dels

models exclusius: Porsche, Ja-

guar, Range Rover, Bugati, His-

pano Suiza, MIcrogestió / Ap-

ple, Bardinet, Escada, Deut-

sche Bank, Gramona, GintoniQ,

Segway, Salvatore Ferragamo,

Segway o Lux Habitat. Es po-

dien contemplar automòbils i

embarcacions potents; empro-

var articles, articles de joieria i

de roba; mercadejar peces

d’art; comprovar la velocitat de

les darreres novetats tecnolò-

giques i tastar cava, cervesa i

gin-tònic i combinats fets amb

els darrers refrescs amb els

destil·lats més novedosos. A

més es podien emparaular

grans viatges i s’oferien serveis

immobiliaris especialitzats en

propietats exclusives a la Costa

Brava i al conjunt de la Mediter-

ràni.

El saló va ser inaugurat per l'al-

calde de Platja d’Aro i president

de la Diputació de Girona, Joan

Giraut, pel director general de

La Gavina i pels organitzadors

del saló, Òscar Mestre i Joan

Cabrillana Maiz, que és un dels

ideòlegs i fundadors d’aquest

model de fira, nascut a les co-

marques gironines.

La sisena edició de la fira del luxe, Excellence Life, es va celebrar els dies 30 i 31 d’agost al’Hotal de la Gavina de s’Agaró, a Platja d’Aro, amb una trentena d’expositors i més de tresmil visitants, qu evan gaudir d’un marc distingit i mediterrani, i de les peces exclusives

Platja d’Aro, capital del luxeL’Hostal de la Gavina acull el saló Excellence Life



Antonio Visiedo, Xavier Danes, Edgar Cardoso,Adam Martí, David Valencia, Carles Plana (Equip Digital Luxe)

Peter Van Den Boom,Laura Aymerich (Immo Platja d’Aro),

Adam Marti (Italy Interiors)

Xavier Danes, Hedi Brauwer(Decoradora), Adam Marti, Sol Blanco,Josep Domingo

Contra els que qüestionen el lu-

xe en un moment de crisi, Òs-

car Mestre destaca que és un

sector emergent i un nínxol de

mercat interessant per a la

creació de riquesa i llocs de tre-

ball. Tanmateix, el propietari del

50% d’Excellence Life, alerta

que la Fira només materialitza

el luxe, però que no és forçosa-

ment material: “El luxe no fa

mal a ningú: pot ser un luxe es-

tar-se a sota una palmera, però

no s’ha de relacionar amb cap

nom o adjectiu. Pot ser un Fer-

rari, sí, però el luxe se’l fa unb

mateix quan gaudeix d’un mo-

ment, d’un fet o d’una cosa ex-

traordinària.”

Precisament, els organitzadors

d’aquesta fira del luxe, ja han

començat a preparar el progra-

ma de l’any vinent, en què es

preveu una fira del luxe molt

mediterrània: Volen que la inau-

guració coincideixi amb l’arri-

bada d’una goleta de luxe, que

dies abans haurà salpat de

Constantinoble i haurà fet una

travessia per tota la Mediterrà-

nia, d’Orient a Occident.

Òscar Mestre i Joan Cabrillana

Maiz volen que la fira vagi més

enllà del material i que inclogui

també luxes immaterials, com

viatges, estades, packs turístics

nàutics i travessies a les Bale-

rars i a la Costa Brava.

Aposta gastronòmica

Al mateix temps, s’estudia fer

una fira gastronòmica vincula-

da al luxe. En aquesta edició del

2013, l’oferta gastronòmica es-

tava vinculada a les begudes:

vins i caves de Gramona Gran

Anyada; destil·lats de Bardinet i

Negrita; Cervesa Mossa, i Gin-

toniQ, un dels locals més con-

correguts i ben situats, just a

sota la piscina i a la balconada

amb vistes a la posta de sol i a

la platja de Sant Pol.

Per això, els organitzadors ja

estudien en vista al 2014, am-

pliar els nombre d’expositors

dedicats a la gastronomia, amb

una oferta més sòlida, comen-

çant pel món del pernil, el foie-

gras i el caviar, i acabant per

tots els requisits que formen el

rebost del món de les delicates-

sen.

Un any dur

Òscar Mestre ha reconegut que

el 2013 ha estat un any dur,

pels problemes entre els orga-

nitzadors d’altres edicions, que

van manllevar la creació de

Joan Cabrillana Maiz i la van

“copiar” a Barcelona, a banda

de totes les vicissituds deriva-

des del moment actual. Tanma-

teix, malgrat tot això, el nombre

d’expositors ha estat de 33 i el

de visitants ha superat les

3.000 persones. Amb vista a

l’any vinent, volen incrementar

el nombre d’expositors, però en

nombre digerible.

Per al 2014, espreveu una travessiade Constantinoble ala Costa Brava enuna goleta de luxe




Equip Digital Luxe amb amics

Salvador Garcia-Arbós amb els organitzados de la Fira,Òscar Mestre, a l’esquerre, i Joan Cabrillana, al mig.

Xavier Danes, Carmen Santiago,Elisabet Vallesté, Adam Marti (Italy Interiors)

Xavier Danes, Hedi Brauwer (Decoradora),Adam Martí (Italy Interiors)

El creixement i l’optimització

dels esforços és l’objectiu dels

organitzadors de l’Excellence

Life. Òscar Mestre considera

que la fira “ha de fer-se gran,

sinó morirà.”

Com pensen gestionar aquest

creixement? Òscar Mestre aler-

ta que volen créixer amb recur-

sos propis: “Només podem fer-

ho autofinançant-nos perquè

no reben ajuts públics, ni cap

altre mena de recurs econòmic

extern.” Pensa que créixer cap

a Barcelona o Miami no és

créixer en extensió, sinó en

qualitat.

“Una marca amb fires, és millor

que una sola fira, i els exposi-

tors compromesos amb el pro-

jecte ho agraeixen perquè ar-

riben a molt més mercat po-

tencial, perquè els ho acostes. I

així,amb cinc rèpliques és més

fàcil tenir el compromís de més

marques. Excellence és un con-

cepte, sempre amb els

mateixos, com un club que es

munta a diferents llocs.”

Per això, el primer objectiu im-

mediat després de Platja d’Aro

és muntar la firta a les Arenes,

durant el MWC.

Reforçar la fira original

D’aquesta manera, ja pensen

inaugurar l’any a Barcelona du-

rant els dues del MBC, seguint

el juny amb L’Excellence Life

Eivissa. Encara els falten dates

per als Excellence Life Mallorca

i Miami. Mentrestant, volen re-

forçar la fira original amb el

nom Excellence Life Costa Bra-

va, que és una marca potent.

I Salvador Garcia-Arbós,periodista I

Una marca amb 5 firesEls organitzadors volen iniciar una expansió quepreveu l’obertura de franquícies del saló ExcellenceLife a Barcelona, a Mallorca, a Eivissa i a Miami



NOTÍCIES EMPRESA

L’aposta per omplir el municipi

d’activitats tot l’any està sent

un èxit. Aquest octubre s’han

celebrat amb gran èxit de pú-

blic la Fira de la Carbassa de

S’Agaró, que ja porta tres edi-

cions i la Festa de la Cervesa,

que ja inundat Platja d’Aro de

milers d’aficionats a aquesta

beguda. Tot i que la pluja va fer

la guitza a la tradicional punxa-

da del primer barril, totes les

activitats de la 26a edició de

festa van ser un èxit. Els vint

mil visitants que ha tingut la fi-

ra van poder tastar fins a 40 ti-

pus de cervesa nacionals i

d’importació.

Tardor d’èxit a Platja d’AroMilers de persones han tornat a passar per la Festade la Cervesa de Platja d’Aro, que ja porta 26 edicions

Castell d’Aro substituirà l’es-

cola d’educació infantil i pri-

mària Vall d’Aro de Castell

d’Aro, amb un nou centre que

es construirà en un solar de

6.000 m² al costat de l’Insti-

tut Ridaura. Aquest nou cen-

tre, que podria acollir fins a

225 alumnes, podria entrat en

servei el proper curs 2014-

2015, per l’agilitat que permet

l'edificació industrialitzada

modular, el sistema de cons-

trucció escollit, les obres de la

qual ja podrien començar el

mes de gener vinent.

L’Ajuntament de Castell-Platja

d’Aro ja ha aprovat el conveni

de col·laboració amb el De-

partament d’Ensenyament de

la Generalitat de Catalunya

per a la substitució de la vella

escola. Un cop comenci l’acti-

vitat docent, l’Ajuntament re-

cuperà per a ús propi l’edifici

actual de l’escola actual, que

quedarà desafectat. L’import

màxim previst de l’actuació

és de 3’6 milions, i per finan-

çar-ho s’estableixen 60 quo-

tes mensuals de 61.000 eu-

ros, de les quals les 30 prime-

res les ha assumit l’Ajunta-

ment, i les 30 darreres la Ge-

neralitat. L’edifici de la nova

escola modular de Castell d’A-

ro tindrà 2.300 m² amb 1.200

m² utilitzables com a espais

exteriors. A l’àmbit d’educació

infantil quatre aules (una per

a psicomotricitat); a primària,

sis aules per a cursos i quatre

per a desdoblament, reforç o

informàtica; i a l’àmbit comú,

destaca un gimnàs de 200

m², amb escenari suplemen-

tari de 30 m²), i una pista po-

liesportiva.

Vall d’Aro, nova escolaCastell-Platja d’Aro i Esenyament acorden aixecaruna nova escola al costat de l’Institut Ridaura




FOEGLa força dels empresaris

a Federació d’Organitza-

cions Empresarials de

Girona (FOEG) és una

organització empresarial que

des de fa 26 anys representa i

dóna servei a diferents organit-

zacions empresarials, secto-

rials i territorials, i empreses

privades de la demarcació. La

patronal gironina s’ha conver-

tit en l’artífex de l’impuls al tre-

ball i l’economia de les comar-

ques gironines, a partir de la

suma d’esforços dels empre-

saris. Al mateix temps, aquests

es troben representats davant

els agents socials i les adminis-

tracions públiques, a través del

paper que exerceix la FOEG

com a lobby empresarial. La

defensa de la iniciativa privada

i la lliure economia de mercat

són les finalitats que tenen les

federacions, agrupacions, as-

sociacions, gremis i col·legis

professionals que estan aixo-

plugades per la FOEG, que

també aplega totes aquelles

empreses gironines que no

disposen d'una organització

patronal en la qual puguin es-

tar representades. A totes elles

posa a disposició un seguit

d'avantatges i serveis, com

l’assessorament laboral, fiscal,

comptable, administratiu, me-

diambiental, en protecció de

dades, en prevenció de riscos

laborals, etc. Cal destacar l’o-

ferta formativa de la FOEG tant

pel que fa a formació subven-

cionada com a formació priva-

da, en aquest cas a través de

l’Escola de Negocis FOEG. Fi-

nalment, la patronal gironina

dóna suport a totes aquelles

iniciatives sectorials o d’em-

presa.

La força de la FOEG recau en la

suma d’esforços i les accions

conjuntes que lidera, amb les

que aconsegueix un alt grau de

representativitat davant els

agents socials i les administra-

cions públiques. Actualment, el

col·lectiu empresarial de Giro-

na està representat per la FO-

EG a la Confederación Españo-

la de Organizaciones Empresa-

riales (CEOE), Confederación

Española de la Pequeña y Me-

diana Empresa (CEPYME), Fo-

ment del Treball Nacional i la

FEPIME, entre d’altres.

L



FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS EMPRESARIALS GIRONA

C/ Bonastruc de Porta, 15 I GIRONA I Tel: 972 21 55 34

[email protected] I www.foeg.cat


Assessorament enprevenció de riscos laborals

onada la complexitat

de la normativa sobre

Prevenció de Riscos

Laborals , la FOEG ha posat en

marxa un nou servei que pre-

tén assessorar a les empreses

en la gestió de la prevenció i

els mecanismes d'integració,

però sense desenvolupar l’exe-

cució directa de les activitats

preventives.

Les petites empreses són les

més necessitades d'accions

d'assessorament i suport tèc-

nic i l’eix central de l’acció de

l’Oficina d’assessorament en

Prevenció de Riscos Laborals

(OPRL) de la FOEG és donar a

conèixer les obligacions i les

opcions que tenen a la seva

disposició, no només per do-

nar compliment als imperatius

legals sinó per gestionar efi-

caçment la prevenció en la se-

va empresa.

La FOEG aposta per aquest

nou servei d'assessorament

amb el convenciment que des

d’una organització empresarial

es pot desenvolupar amb més

garanties d’èxit, aprofitant els

canals de comunicació exis-

tents, que incrementen el po-

der de convocatòria i la partici-

pació en el projecte.

Els objectius principals de

l’OPRL són promoure la cultu-

ra de la prevenció a través dels

programes propis, facilitar la

incorporació de la seguretat

integrada en les petites i mitja-

nes empreses, elaborar eines

preventives, contribuir a la in-

formació dels integrants de

l'empresa i assessorar i donar

atenció personalitzada a les

empreses amb l'objectiu trans-

versal de mantenir com a eix

central de totes les actuacions

el concepte de “seguretat inte-

grada” (Art. 1 RD 39/97).

L’OPRL també reforça l'asses-

sorament a les empreses cata-

lanes, mitjançant visites de

tècnics de prevenció a les ins-

tal·lacions de les empreses i

s’ocupa de programar les Jor-

nades de Prevenció de Riscos

Laborals.

Per a més informació i una

atenció més personalitzada

poden contactar amb l’oficina

de Prevenció de Riscos Labo-

rals de la FOEG.

D

Amb elfinançament de:

IT0152/2012



NOTÍCIES EMPRESA

Coorganitzat per la cooperati-

va francesa Enercoop i la co-

operativa gironina d’energia

verda Som Energia, el Parc

Tecnològic de la Universitat

de Girona va acollir aquest

passat setembre un interes-

sant taller de treball amb la

participació de membres de

diverses cooperatives energè-

tiques europees, en el marc

del projecte REScoop 20-20-

20, una iniciativa de la Fede-

ració de grups i cooperatives

ciutadanes a favor de l'ener-

gia renovable a Europa, amb

el suport i el finançament del

programa de la Comissió Eu-

ropea Intelligent Energy Euro-

pe. El taller va permetre dis-

cutir i intercanviar idees i co-

neixements sobre el fenomen

de les cooperaties energèti-

ques a Europa, conèixer les

particularitats d’algunes de

les iniciatives europees més

reeixides i els factors a tenir

en compte per dur a terme un

desenvolupament ràpid dels

projectes d’energia renovable.

Energies verdes a EuropaSom Energia organitza un taller sobre el fenomende les cooperatives energètiques europees

A la Rambla de Girona, quasi

a tocar de l’Argenteria, hi ha

La Recuiteria, la segona boti-

ga que obre Làctics Peralada,

que pertany al prestigiós grup

làctic artesanal Mas Marcè.

L’establiment va obrir les por-

tes el 5 de setembre i obre ca-

da dia des de les 10 del matí

fins a mitjanit. S’hi serveixen

recuits, iogurts, gelat i quefir

elaborats amb llet d’ovelles

de la raça lacona, criades d’a-

cord amb els criteris de l’agri-

cultura ecològica a l’Empor-

dà. Quants als toppings, des-

taquen les melmelades 100%

naturals de Can Bech de Fon-

tanilles, també de l’Empordà.

La Recuiteria és hereva de les

antigues granges que els pa-

gesos instal·laven a les ciutats

per a la venda directa dels

seus productes. Per això, Ma-

nel Marcè, més enllà del tast

tot ramblejant en un moment

d’oci, també ha previst co-

mercial itzar formats més

grans, en pots de litre i de mig

litre, perquè tothom s’ho pu-

gui endur a casa. Mas Marcè

destaca pel seu compromís

en la recuperació de l’ovella ri-

pollesa i de l’herbacol.

La recuiteria a la RamblaL’establiment de làctics Peralada, inaugurat el se-tembre, obre cada dia de 10 del matí fins a mitjanit

L’empresa dedicada a la fabri-

cació de targetes plàstiques

Akrocard, amb seu a Vall-llo-

brega, acaba de presentar la

nova Safe Keeper Card mobi-

le, una targeta intel·ligent sen-

se contacte que permet a l’u-

suari emmagatzemar infor-

mació encriptada i accedir-hi

a través del seu telèfon

intel·ligent o tauleta tàctil

amb sistema Android. L’apli-

cació s’activa automàtica-

ment acostant la Safe Keeper

Card mobile a un dispositiu

mòbil amb sistema Android i

demana a l’usuari el seu codi

pin personal que li permet

l’accés a les seves dades pri-

vades o als seus llocs segurs.

En guardar la informació en

un xip encriptat, la nova Safe

Keeper Card mobile propor-

ciona un alt grau de segure-

tat. A més, estalvia temps i

proporciona agilitat alhora de

fer operacions des d’un telè-

fon intel·ligent o tauleta tàctil

a llocs web on s’utilitza infor-

mació sensible, com la banca

privada en línia.

De la mateixa manera, l’apli-

cació evita a l’usuari errors de

marcatge per molt complexes

que siguin els mots de pas, ja

que la informació ha estat

prèviament emmagatzema-

da.

Nova clau a llocs segursAkrocard presenta una aplicació que permet guar-dar dades encriptades i accedir-hi amb el mòbil


58 I TOTGirona


NOTÍCIES EMPRESA

El món Disney, a GironaLa botiga Fantasia acaba d’obrir les seves portesamb les millors marques per als més petits de casa

Bauhaus, la cadena de boti-

gues especialitzades en el

sector de la llar, el taller i el

jardí, ofereix un servei 360º

que engloba totes les feines

per a la realització integral i

sense complicacions de qual-

sevol tipus de reforma, inclo-

sos cuines i banys. Amb la

col·laboració del departament

de projectes de Bauhaus, els

clients troben amb aquest

servei l’assessorament perso-

nalitzat necessari per fer reali-

tat els seus projectes de refor-

ma amb les millors garanties

de temps, organització idisseny.

Aquest servei inclou l’assessora-

ment sobre una nova distribució

de l’espai i totes les tasques de

muntatge, construcció i

instal·lació.

Reformes integrals a la llarBauhaus ofereix un servei de 360º que proporcio-na assessorament integral en projectes per a la llar

Coincidint amb l’iinici del curs

escolar, l’empresa gironina de

cultura interactiva Qpertin ha

iniciat aquest octubre +fruita-

verdura 3.0, un projecte inno-

vador que neix amb l’objectiu

de treballar els bons hàbits

d’alimentació saludable en

base a la dieta mediterrània,

per mitjà de la tecnologia dels

codis QR (realitat augmenta-

da) a través de les tauletes

tàctils (iPad). El projecte, que

compta amb la participació

de les escoles gironines Joan

Bruguera, Domeny i El Bosc

de la Pabordia, i de l’associa-

ció de comerciants del mer-

cat del Lleó de Girona, té tam-

bé l’assessorament de la die-

tista-nutricionista Neus Salle-

ras i Compte. A més, el pro-

jecte ha estat guanyador d’u-

na de les Beques Educar

Menjant de la Fundació Jau-

me Casademont.

Bons hàbits a l’escolaQpertin engega el projecte “+fruita-verdura 3.0”,que vol potenciar l’alimentació saludable infantil

Tota la moda en pellLa botiga Rosi, de l’Estartit, arriba a Girona amb lesúltimes tendències en sabates i complements

Tots els productes de les mar-

ques Disney, Hel lo Kitty,

Monster High o Peppa Pig, en-

tre d’altres, es poden trobar a

partir d’ara a Girona, a la boti-

ga Fantasia, que va obrir les

seves portes el setembre.

Fantasia ofereix als més petits

de casa, fins a 12 anys, les lli-

cències dels seus personat-

ges preferits com ara Mickey,

Minnie, les princeses, Cars,

Hello Kitty, Violetta, Spider-

man o Peppa Pig. A Fantasia

els nens podran sortir equi-

pats amb tot el necessari per

anar a l’escola, però també

s’hi pot trobar una gran oferta

d’articles de roba i calçat, jocs

i disfresses, i complements i

articles per a la llar. A més, la

botiga disposa d’una zona

d’esbarjo perquè els nens pu-

guin jugar, dibuixar i fins i tot

entrar al castell de les prince-

ses.

Després de 40 anys al carrer

Santa Anna de l’Estartit, la

botiga Rosi arriba al centre

comercial de Girona, concre-

tament al número 10 del Car-

rer Nou, per oferir les últimes

tendències i novetats en sa-

bates, botes, botins, bosses

de mà, jaquetes de pell, roba i

complements. Amb una deco-

ració càlida i acollidora i segu-

int el mateix model de negoci

que l’establiment de l’Estartit,

la botiga de Girona, que es va

inaugurar el 27 de setembre,

ofereix una àmplia oferta d’ar-

ticles de pelleteria per a dona

de dissenys actuals i de la

màxima qualitat.

En aquest sentit, l’exigència

de la qualitat i l’estil són els

criteris de selecció de l’esta-

bliment, que té l’objectiu de

trobar sempre la satisfacció

del client. A tot això cal afegir-

hi un servei personalitzat i el

millor tracte, que proporciona

un valor afegit a la compra.

Els horaris d’obertura de la

botiga són de deu del matí a

dos quarts de dues del mig-

dia, i de dos quarts de cinc de

la tarda a dos quarts de nou

del vespre. Dilluns al matí,

tancat.

Fantasia

C/Juli Garreta,25.Girona

Rosi

C/Nou, 10.Girona



SC Gestió, la tevafinca en bonesmans

SC GESTIÓ, administració i gestió immobiliària

C/Caterina Albert, 6 I GIRONA I C/Guilleries, Baixos. I SALT

Tel. 972 207 035 I Fax 972 414 277 I www.scgestio.cat

ls propietaris d’immo-

bles volen, per damunt

de tot, viure amb la tran-

quil·litat i la seguretat que els

problemes que es derivin de la

gestió de les seves propietats

quedaran resolts amb eficièn-

cia pel seu administrador de

finques. Per això, avui, més de

200 comunitats de propietaris

de Girona i un número similar

de propietaris amb finques

arrendades, confien la seva ad-

ministració a SC GESTIÓ, un

despatx professional dedicat,

de forma exclusiva, a l’adminis-

tració de finques.

Sota la direcció tècnica d’un

Administrador de Finques i

Agent de la Propietat Immobi-

liària, adscrit als correspo-

nents col·legis professionals

d’AF i API de Girona i al registre

AICAT, SC GESTIÓ ofereix, ex-

clusivament, serveis relacio-

nats amb l’administració im-

mobiliària, posant l’experièn-

cia i professionalitat al servei

de comunitats de propietaris,

propietaris i llogaters.

Tant en l’administració de co-

munitats de propietaris com

en la gestió de patrimonis, la

feina de SC GESTIÓ es caracte-

ritza per la seva transparència i

eficàcia.

SCGESTIÓ, implantada al mer-

cat gironí des de 1992, té la se-

va seu al C/Caterina Albert 3 i

6 de Girona, on disposa d’unes

modernes instal·lacions amb

diferents sales de reunions i

disposa d’una delegació a Salt,

(C/Guilleries 60, baixos) per

oferir un millor servei de proxi-

mitat per a les comunitats de

propietaris d’aquesta població.

Pel que fa als serveis a comuni-

tats de propietaris, SC GESTIÓ

ofereix tant una administració

integral com serveis parcials a

comunitats no administrades

(gestió econòmica, obtenció

de serveis, assessorament, llo-

guer de sales de reunions,...)

Pel que fa als serveis en llo-

guers, s’orienten tant a propie-

taris, perquè optimitzin el ren-

diment del seu patrimoni, com

a llogaters, perquè obtinguin

totes les garanties en les seves

operacions immobiliàries.

SC GESTIÓ disposa d’un web

permanentment actualitzat

amb la seva oferta d’immobles

disponibles en règim de llo-

guer, amb diferents criteris de

recerca.


E


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Quim Bofill iDavid Rodríguez

uim, si ho tinc ben

entès tu ets l’ideòleg

d’aquest repte. Què et

va dir en David quan li va pro-

posar fer-lo junts? “Perfecte,

quan comencem?”. Fa molts

anys que entrenem i nedem

junts, ens entenemmolt bé i no

va fer falta explicar-nos gaire

coses.

I per què la Costa Brava? No

té més prestigi un Canal de la

Mànega, l’Estret de Gibraltar

o altres travesses més popu-

lars? No ho havia fet mai ningú

aquí, i què carai, és casa nostra

no? Quines ganes d’anar a bus-

car a fora el que tenim tan a

prop.

Us sentiu aquest mar una mi-

ca més vostre ara? Doncs no,

la veritat. Ja ens el sentíem

molt nostre perquè són molts

anys anant a aquestes platges i

reconeixent la costa, però sí

que aquesta aventura ha estat

posar la cirereta a la nostra

manera d’entendre la Costa

Brava. Ens ha servit per a sen-

tir-la i gaudir-la al màxim.

Quina estratègia dúieu prepa-

rada? No gaire, no et pensis.

Hem sigut molt nosaltres ma-

teixos, amb la nostra manera

d’entendre la natació en aigües

obertes i el respecte que ens

tenim l’un a l’altre.

No vareu pactar normes,

doncs? No calia, amb una mi-

rada ja ens enteníem i així hem

pres decisions importants,

com la de seguir nedant quan

des de la barca de suport en in-

dicaven que sortíssim de l’ai-

gua abans d’arribar a Sant An-

toni de Calonge.

Rebels? No, ens trobàvem

molt bé, això funciona molt per

sensacions, i vèiem que encara

podíem allargar una mica més

l’etapa.

Alguna altra, en canvi, va ser

ben curta. Sí, el segon dia al

Cap de Creus vam nedar po-

quet, una hora i mitja, en unes

condicions molt adverses amb

onades de 4 metres i el perill

que la barca bolqués. Per això

volíem passar ràpid la primera

setmana, perquè cap al nord i

encara que no ho sembli ,

aquest mar es pot complicar

en qüestió de minuts.

Va ser més dur del que es-

peràveu? Amb sinceritat, ens

ho imaginàvem més complicat.

Ens ha sorprès que tot hagi

anat tant bé, i més tenint en

compte que en una travessa

per etapes no pots fer predic-

cions meteorològiques a mitjà

termini.

I ara, quina nova aventura us

bull pel cap? De moment hem

de pair això que hem fet. Sí que

ens hem quedat amb ganes de

fer més coses, no hem quedat

saturats de repte i hem vist que

amb voluntat i un bon equip es

poden fer moltes coses.

Així doncs... No volem córrer

massa. Ara estem eufòrics, és

cert, però els projectes cal ma-

durar-los. Ja tindreu notícies

nostres!


Han creuat la Costa Brava nedant en 14 diesEls dos nedadors del GEiEG han aconseguit aquesta proesa que mai ningú havia dut a ter-me fins ara; malgrat les condicions adverses que es van trobar algun dia van aconseguir elseu repte: nedar de Portbou a Blanes en 14 etapes, sis menys de les previstes inicialment

Q

“Aquest repte haestat posar la

cirereta a la nostramanera d’entendrela Costa Brava”


Fotos cedides per: GEIEG

TRAVESSACOSTABRAVA ESPORTS


TRAVESSACOSTABRAVA ESPORTS

Les aigües obertes per etapes

Bofill i Rodríguez es mostren

convençuts que la travessa que

han superat aquest setembre

marcarà un abans i un després

en les proves a mar obert, ja

que fins ara ningú s’havia plan-

tejat obertament unir dos

punts tan separats com Port-

bou i Blanes per etapes. El ca-

lendari competitiu ofereix mol-

tes variacions en proves de llar-

ga distància, però cap proposa

una prova de diversos dies. És

cert que fer prediccions de l’es-

tat del mar a gaire dies vista és

molt complicat, i una prova de

més d’una setmana de durada

seria impossible de garantir en

termes de seguretat. Una mos-

tra és la situació enfurismada

amb què els dos nedadors van

trobar el mar el seu segon dia

de repte, amb onades de fins a

4 metres, en una jornada en

què tan sols van poder nedar

una hora i mitja. Si s’hagués

tractat d’una prova amb dese-

nes de participants amb tota

seguretat aquella etapa hagués

estat anul·lada. En canvi, a Bo-

fill i Rodríguez aquell dia els va

marcar profundament ja que la

distància que van poder recór-

rer, tot i les dificultats, els va

encoratjar per a seguir amb la

vista posada a la Costa Brava

sud.

De mitjana van nedar durant

unes 5 hores diàries, per aca-

bar recorrent en 14 dies els ga-

irebé 200 quilòmetres de la

costa més feréstega del nostre

país, gairebé una setmana me-

nys del que tenien previst.

Un equipimprescindible

Bofill i Rodríguez no es cansen

d’insistir en la importància que

ha tingut l’equip que els ha

acompanyat en la seva aventu-

ra, començant per les seves

pròpies famílies i acabant pels

assistents que els van contro-

lar durant cada segon de la du-

ra travessa.

La travessa que han dut a terme els dos nedadors gironins obre un nou camí que planteja lestravesses a mar obert per etapes, una fórmula gens utilitzada fins ara tot i la proliferació detriatlons i proves de tots nivells que cada vegada porten més adeptes a l’aigua salada

Dav

idRo

dríg

uez(e

sque

rra)

iQui

mBo

fill,aBl

anes



ESPORTS



NOTÍCIES ESPORTS

L'Ajuntament de Girona i l'As-

sociació de Veterans Bàsquet

Girona han fet un acte de re-

coneixement a Darryl Middle-

ton, coincidint amb la fase fi-

nal de la Lliga Catalana ACB.

Middleton ha defensat deu

temporades els equips de la

ciutat, sis el CB Girona (totes

a l'ACB) i quatre el Sant Josep

Girona (una a LEB Bronze i

tres a LEB Or). Coincidint

amb la disputa del partit de

Lliga Catalana ACB entre el

Fiatc Joventut i La Bruixa

d'Or. Middleton, que ha jugat

amb els dos equips, ha dispu-

tat una part amb cadascun.

El pivot nascut a Queens (No-

va York, EUA) l’any 1966 i resi-

dent a Girona des de fa molts

anys, encara té la voluntat de

continuar jugant si li surt una

oferta seductora. És per això

que tot i els seus 47 anys, du-

rant aquesta pre-temporada,

ha treballat amb l'Herbalife

Gran Canària (ACB), que diri-

geix l'ex-tècnic del Club Bàs-

quet Girona, Pedro Martínez.

Homenatge a MiddletonEl jugador americà ha defensat durant deu tempo-rades els equips de bàsquet de la ciutat de Girona

Aquest novembre se celebra

una nova edició de la Cursa

de Muntanya de Girona, que

any rere any se supera en

nombre d’inscrits i nivell com-

petitiu. Comença el dissabte

2 de novembre a la tarda,

amb un recorregut de munta-

nya popular de 10km, per les

pistes més emblemàtiques

Girona (Font dels lleons, Sant

Daniel, etc), L’endemà tindrà

lloc la cursa, que presenta mi-

llores en el recorregut, amb

un total de 26 quilòmetres de

corriols per les Gavarres.

També es presenta un recor-

regut de 18 quilòmetres, pen-

sat per córrer en un traçat

molt semblant al de la cursa

més llarga. I el 3 de novembre

també tindrà lloc la pujada

cronoometrada a les escales

de la catedral de Girona.

Girona es posa a córrerEl novembre arriba amb la prova de resistència perles Gavarres i la pujada a l’esprint de la Catedral

El nou Pavelló Municipal d’Es-

ports Santa Eugènia – Mont-

falgars ja està en funciona-

ment. A l’espera que s’acabin

petits arranjaments, l’equipa-

ment, situat al número 12 del

carrer d’Enric Marquès Ribal-

ta, ja ha obert les portes.

Aquest projecte, que ha con-

siderat les prescripcions de-

terminades pel Consell Català

de l’Esport, respon a l’interès

públic de disposar d’un nou

espai esportiu a la ciutat, tant

per a l’ús de l’alumnat del

centre docent Montfalgars

com per a la possibilitat d’ob-

tenir un nou equipament de

barri en una zona amb una al-

ta densitat de població.

L’edifici té una superfície total

d’uns 2.400 metres quadrats,

que es divideixen en uns

1.800 metres quadrats a la

planta baixa i uns 600 metres

quadrats a la planta pis.

Estrena del nou pavellóEntra en funcionament el complex municipal d’es-ports de Santa Eugènia – Montfalgars

Davant el buit formatiu da-

vant el que es troba aquest

esport, l’Associació Girona-

Judo ha organitzat un curs de

formació dirigit al seu cos tèc-

nic. El curs ha estat impartit

per José Morales, doctor en

Ciències de l’Activitat Física i

l’Esport, professor de la Uni-

versitat Blanquerna de Barce-

lona i entrenador nacional de

judo, i ha tingut lloc a les ins-

tal·lacions del Pavelló de Fon-

tajau.

Un total de 9 tècnics, 4 pro-

fessors i 5 monitors han as-

sistit al curs, que ha tractat

temes basats en el joc aplicat

al judo, la metodologia i la di-

dàctica, i el judo com a eina

educativa i formativa. Aques-

ta es la primera d’una sèrie de

tres sessions que Morales im-

partirà progressivament du-

rant el curs 2013-14 als tèc-

nics i monitors gironins. La

segona està programada pel

proper mes de gener.

Per altra banda, l’Associació i

la cadena hotelera de baix

cost Sidorme Hotels han fir-

mat un conveni de col·labora-

ció que ha establert el Sidor-

me de Girona-Salt com a ho-

tel oficial del V Congrés Inter-

nacional de Judo Ciutat de Gi-

rona, que s’ha celebrat del 18

al 20 d’octubre.

Formació al món del judoTècnics i monitors de l’Associació Girona-Judo tre-ballen l’esport com a eina educativa

Signatura del conveni.Foto: Girona Judo

Foto de:Ricard Rovira (FCBQ)


MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

Anticipa’tal mal temps

l primer que cal és pre-

parar el teu cotxe per-

què passi l'hivern en les

millors condicions. Això es tra-

dueix en què has de fer una

correcta posada a punt del

cotxe, i ningú t'ho farà millor

que els professionals d’un ta-

ller de vehicles. A més, assegu-

ra't que portes amb tu tots els

objectes necessaris: a banda

dels obligatoris (armilla , trian-

gles , un joc de llums de recan-

vi i una roda d'emergència),

convé que portis una llanterna,

la bateria del mòbil carregada,

aigua, roba d'abric, guants, una

manta, un kit de primers auxi-

lis i el dipòsit ple.

Si tens pensat fer un viatge,

abans de sortir a la carretera

informa't sobre l'estat de les

vies i un cop en ruta, i encara

que soni a tòpic, recorda que

l'important és arribar. Redueix

la velocitat i posa en pràctica

alguns consells que emeten

des clubs d'automobilistes

com el RACC o el Race en quan

a conducció a l'hivern sobre

superfícies lliscants, com per

exemple evitar el canvi de car-

rils i els avançaments si no són

imprescindibles, seguir el traç

de les roderes d'altres vehicles

per reconèixer amb més facili-

tat el recorregut de la carretera

i les maniobres que han fet al-

tres cotxes o no frenar ni donar

cops de volant sobtats per

controlar el cotxe, ja que és el

que pot tornar indomable .

Si la carretera està gelada,

augmenta la distància de segu-

retat amb el vehicle de davant

i redueix a una marxa menor

abans del que és habitual, així

podràs reduir de velocitat sen-

se brusquedats.

Una bona visibilitat és la clau

per evitar molts accidents

Un dels pitjors problemes d'a-

questa època de l' any és la vi-

sibilitat. A l'hivern hi ha menys

hores de llum i a això se li su-

men fenòmens com la pluja, la

boira... Per això convé que tin-

guis en compte els següents

consells: abans d'arrencar ne-

teja el cotxe de possibles res-

tes gel o fang enganxats al sos-

tre i vidres. Neteja els fars, ja

que la brutícia no deixa passar

la llum. Desglaça el parabrisa

abans d'arrencar i, si cal, ac-

ciona la lluneta tèrmica. Evita

la humitat, ja que si es fica ai-

gua al cotxe els vidres s'ente-

len ràpidament.

Finalment recorda que el líquid

anticongelant és vital per a la

protecció de circuit de refrige-

ració i que cal revisar l'estat

dels pneumàtics, la pressió i el

dibuix de les teves gomes (a

l'hivern no hauria de ser infe-

rior a 3 mm) .


Consells per a conduir tranquilArriba el fred i amb ell els perills sobre l'asfalt: fred, pluja , neu , gel ivent són inclemències amb qui t'hauràs d'enfrontar aquests mesos,per això és important prendre les precaucions necessàries

E

Preveure unasituació de risc és

molt difícil, i per tantcal ser més llest iprocurar evitar-la


CONSELLS MOTOR



Les Fires arriben motoritzadesPassada la temporada d’estiu en què les motos es relacionen directament amb el conceptevacances i bon temps, les marques s’afanyen a comercialitzar els nous models d’ús diari iper a tots els gustos, que a finals d’octubre ja podeu trobar a Motos Tràfach de Girona

Fins a set nou models de moto-

cicletes de Yamaha i Kymco

arriben a Motos Tràfach aquest

octubre, una bona ocasió per

celebrar les Fires de Sant Nar-

cís conduint pels carrers de Gi-

rona amb el vehicle que més

s’adapti a les teves necessitats.

La X-MAX 400 de Yamaha arri-

ba amb un nou carenat aero-

dinàmic i un xassís lleuger, un

model polivalent amb el potent

motor de 400 cc. És un maxi

escúter que impressiona, i és

apte tant per carretera oberta

o desplaçaments urbans. Sota

el seient té espai per a guarda-

hi fins a dos cascos integrals.

La MT 09 de 950 cc és la nova

tricilíndrica de Yamaha, total-

ment dissenyada des de zero i

que presenta una nova expe-

riència de conducció i que mar-

ca una nova direcció en l’evolu-

ció dels dissenys esportius de

la marca japonesa.

Per la seva banda, la Bolt és la

nova moto cruiser de Yamaha,

una aposta minimalista d'estil

custom que arriba al mercat en

dues versions possibles. De

clar estil Harley Davidson, la

Bolt ofereix el disseny més cui-

dat de línies clàssiques amb la

tecnologia moderna, una estu-

diada combinació per competir

a cara descoberta amb les

marques nord-americanes més

puristes.

La darrera novetat de Yamaha

és la D'elight, un escúter urbà

d’estil clàssic que ofereix una

combinació de xassís ultra-

compacte amb un motor po-

tent i àgil, una combinació que

agradarà molt als amants de

motos de ciutat.

Amb la baixa alçada del seient i

un pes de només 98 kg, la D'e-

light es condueix com un escú-

ter de 50 cc i resulta molt cò-

moda per descobrir Girona. A

més, el seu motor de 114 cc i 4

temps rendeix al nivell d'una

125 per sortir amb rapidesa

dels semàfors.

NOVETATS MOTOR

La nova X-MAX 400. Foto: Yamaha


La principal fabricant de moto-

cicletes de Taiwan també arri-

ba a Motos Trafach aquesta

tardor, amb motors d e 125 i

300 cc. El nou model K XCT de

Kymco marca una nova re-

ferència en el segment dels es-

cúters esportius en la catego-

ria Premium: a més de mante-

nir les qualitats d’una escúter

com a vehicle de baix consum i

cost de manteniment, fàcil de

conduir i àgil en l'entorn urbà ,

afegeix un plus d'estil i un aca-

bat molt esportiu.

També amb les dues variants

de cilindrada presenta la Yager

GT, que respon a les necessi-

tats d'un públic que busca un

vehicle funcional, còmode, fia-

ble i econòmic, tant d'adquisi-

ció com de manteniment i con-

sum. Una de les seves grans

virtuts és el terra pla per a re-

colzar els peus, una particulari-

tat molt utilitzada en els escú-

ters exclusivament urbans i

poc habitual en models de gran

turisme, que permet pujar i

baixar de la moto amb molta

facilitat.

Finalment, Kymco presenta la

seva X-Citing 400, un nou maxi

escúter amb el xassís i motor

completament nous, emmar-

cats en una carrosseria moder-

na i molt esportiva, el que con-

verteix aquesta moto en escú-

ter que s'adapta a qualsevol ti-

pus d'ús.

Els tres models de Kymco

L’espectacular customde Yamaha, la nova Bolt

El maxi escúter X-Citing 400.Foto: Kymco

El nou XCT de Kymco.Foto: Kymco

* Vàlid fins el 30/11/2013

*


Renault Captur Life

Longitud: 4.122 mm

Amplada: 1.778 mm

Alçada: 1.566 mm

Motor: 3

cilindres.Gasolina

Cilindrada: 898 cc

Potencia màx.: 90 CV

Velocitat màx.: 171 km/h

Consum mitjà: 5,4 litres

Pes: 1.255 kg

Maleter: 404 litres

FITXATÈCNICA

NOVETATS MOTOR

Renault captura la vida

El nou Renault Captur ja roda

pels carrers de Girona, des-

prés que el concessionari San-

tiago Juandó l’hagi començat

a comercialitzar aquest estiu.

El Captur és el nou crossover

de la marca francesa, dissen-

yat per a gent inquieta a qui

agrada gaudir de la vida i no

perdre’s el més mínim detall.

La seva alçada permet circular

per camins de tota mena i ja

amb la vista posada a la tem-

porada hivernal que s’apropa

es converteix en un vehicle

idoni per anar a passar un dia

a la neu. Modern, ampli, se-

gur... compleix els requisits

que demanen les parelles jo-

ves amb fills, que necessiten

espai sense renunciar a una

conducció esportiva.

Renault ofereix per al Captur

dos motors de gasolina, amb

0,9 litres de cilindrada i 90 CV

o amb 1,2 litres de cilindrada i

120 CV, i un Diesel amb 1,5 li-

tres i 90 CV. Les versions gaso-

lina i dièsel de 90 CV tenen un

canvi manual de cinc veloci-

tats. Captur juga de manera

original amb les seves pintures

bitono i la seva oferta de per-

sonalització per tal que cadas-

cú pugui viure i imaginar la se-

va vida i els seus desitjos. Tots

els models compten amb un

sistema d'ajuda a l'arrencada

en pendent i control de creuer,

a més de la possibil itat de

treure les fundes als seients

per poder rentar. El Captur

presenta tres línies d'equipa-

ment: L'opció "Life" compta

amb l'equipament bàsic de sè-

rie, i una mica més amunt en

nivell d'equipament hi ha l'op-

ció "Intens" que si es combina

amb el Pack Visibilitat i Con-

fort, ofereix sensors ambien-

tals que activaran els accesso-

ris del vehicle.

El nou Captur es desmarca dels seus competidors amb una pro-posta personalitzable, molt ampli per dins, amb bones aptitudsdinàmiques i amb un preu molt competitiu

És un vehicle idoniper anar a la neu,

amb una alçada percircular per totamena de camins



NOVETATS MOTOR

Cita prèvia per evitar esperes

La Direcció Provincial de Tràn-

sit de Girona ha posat en mar-

xa aquest octubre el servei de

cita prèvia per atendre els ciu-

tadans que necessitin acudir-hi

per fer qualsevol tràmit relacio-

nat amb vehicles, conductors i

sancions, segons ha informat la

Direcció General de Trànsit

(DGT). A través de la pàgina

d'Internet www.dgt.es, es pot

reservar la cita, el que segons

Trànsit és un pas més en la mi-

llora de servei que s'ofereix al

ciutadà, amb l'objectiu d'evitar

esperes innecessàries, estalvi

de temps i agilitació dels trà-

mits a fer.

Aquest sistema ja s'ha implan-

tat a les Direccions Provincials

de Madrid i Barcelona i les lo-

cals d'Alcorcón i Sabadel l

(Vallès Occidental) i l'objectiu

de Trànsit és implantar la cita

prèvia de forma progressiva a

la resta de Direccions Provin-

cials de Trànsit.

Els ciutadans interessats a rea-

litzar algun tràmit en aquestes

oficines hauran de sol·licitar ci-

ta prèvia, entrant al web de la

DGT i punxant en el botó co-

rresponent per a tràmits en ofi-

cina. Per aquesta via, s'ofereix

al ciutadà la possibilitat de triar

dia i hora dins dels deu dies se-

güents. En un primer moment,

hauran de seleccionar el tipus

de tràmit que volen fer. Un cop

seleccionat el tipus de tràmit,

el sistema genera una nova fi-

nestra on l'interessat haurà de

complimentar el formulari amb

les seves dades personals. L'a-

plicació informàtica de cita

prèvia permet que els tràmits

els pugui realitzar el mateix in-

teressat o un representant de-

gudament autoritzat. Per a

això, simplement haurà d'intro-

duir, en el formulari, el nom,

cognoms i NIF de la persona

que el representarà. A conti-

nuació, el sistema informàtic li

mostrarà els dies i horaris dis-

ponibles perquè elegeixi el que

més li convé. Un cop seleccio-

nat el dia i l'hora, el sistema li

sol•licitarà la confirmació de la

cita i l'usuari obtindrà polsant

el botó "obtenir recordatori" un

document on apareixen les da-

des de la cita i la direcció de la

Direcció. En el cas que el ciu-

tadà desitgi anul·lar-la o modi-

ficar-la, haurà de fer-ho trucant

al 060.

La Direcció Provincial de Trànsit de Girona ha estrenat un nou sistema de cita prèvia quepermet programar per Internet les gestions més habituals, que moltes vegades es conver-teixen en feixugues degut al temps d’espera i les anades i vingudes que comporten

El sistema estrenataquest octubre

agilitza les gestionsmés rutinàries que

fem a Trànsit


TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS

Estudiada senzillesaÚltimes tendències en perruqueria



PERRUQUERIA TENDÈNCIES

Fotos: Montibel·lo.

pesar de vaticinis, pro-

fecies i clarividències, la

moda s’ha tornat pràc-

tica i amb pocs excesos. En de-

finitiva, natural. Avui hi ha una

visió minimalista del cabell. I ai-

xò no vol dir que els pentinats

siguin simplistes, però no són

complicats visualment. En

unes altres paraules: triomfen

els looks aparentment senzills,

però en realitat molt treballats.

Sobretot pel que fa a Ia tècni-

ca: es mesclen les textures i els

colors, es juga amb els volums i

es fingeix un aspecte despenti-

nat treballant els detalls.

En aquest context, després

d’haver assistit impassibles, la

temporada passada, al regnat

dels rínxols molt marcats, amb

la tardor arriben, per fi, els can-

vis: s’imposen les ondulacions

suaus i texturitzades, els reco-

llits fluixos, les trenes mig des-

fetes, els monyos baixos de ba-

llarina i els volums imperfectes.

Segons Eva López, de la perru-

queria Efectes de Girona, amb

més de 26 anys de trajectòria

professional, les tendències la-

dy i l’estil grunge comparteixen

un escenari en el qual conviuen

tant cabelleres llargues, poli-

des, llises i planxades, com ta-

llats boho, amb ondulacions

subtils de mitjos a puntes.

Pel que fa als curts, continua la

febre pels tallats pixie, frescos i

còmodes, perfectes per a cares

ovalades i faccions suaus, o els

d’estil neo-punk, sofisticats i

desestructurats, amb serrell i

desfilats irregulars, aptes no-

més per a les més atrevides.

Els serrells, per la seva banda,

continuen inamovibles i imper-

tèrrits ocupant la meitat de les

cares. Els seus codis: gràfics,

naturals i llargs, ben adaptats a

l’òval natural del rostre.

Pel que fa als estils que s’han

escenificat sobre la passarel·la,

en destaquen dos, la influència

dels anys seixanta, vista en les

models de Marc Jacobs o Louis

Vuitton, lluint cardats, cuetes

baixes i monyos despentinats, i

el minimaliste característic

dels anys noranta, que es tra-

dueix en pentinats molt preci-

sos i sense complicacions, com

els que han mostrat les desfi-

naldes de Loewe i les cabelle-

res extrallises de Diesel Black

Gold.

Pel que fa al color, triomfen els

reflexos que aporten volum,

profunditat i lluminositat en to-

nalitats avellanes, coures, dau-

rats i rossos.


En qüestió de cabells, la consigna d’aquest hivern és l’aparent naturalitat, el minimalisme iels pentinats, visualment, sense complicacions. Els tallats i els efectes de color són els aliatsper crear un estil personal i tan pràctic que es pugui fer -o desfer- només amb els dits.

A

En curts, triomfenels tallats “pixie”,

dolços i masculins, il’estil “neo-punk”,més agressiu

L’estil “lady”comparteix escenariamb les melenes“boho” i els tallats

“grunge”


en76 I TOTGirona Novembre-Desembre 2013

Aquesta temporada, les cabelleres llargues, o més ben dit, infin-

ites, tornen a estar de moda. Naturals o amb extensions, amb les

puntes ondulades o desfilades, es continuen portant soltes i

provocatives, o retirades de la cara amb formes estudiades tot i

que aparentment naturals. En aquest sentit, la febre pels anys

quaranta ha obert la porta a l’obsessió per les ondulacions sensu-

als i brillants, suaus i àmplies, com les que van convertir Rita Hay-

worth o Bette Davis en les icones del glamur de la dècada dels

anys quaranta. S’han pogut veure en les passarel·les de Bottega

Veneta, amb ratlla al costat i a tot volum, o en les desfilades de

Marc by Marc Jacobs o Lela Rose, en cabelleres llises però encres-

pades des de l’arrel i treballades amb planxes.

A l’altre extrem, per a les amants dels recollits sense cap pretensió

de femme fatale, s’imposen les cues, en totes les seves versions.

Alternativa per excel·lència de les working girls, es pentinen baixes

i amb volum com les que ha proposat Moschino, ultrapolides amb

la ratlla a un costat i a la nuca (Galliano o Chloé), o amb efecte

messy i mig desfetes (Lanvin, Oscar de la Renta, Ralph Lauren o

Richard Chai). Pel que fa a les trenes, venen amb aires college, de

costat, amb la ratlla al mig i amb diadema lady, una proposta de

Valentino.

A l’estil Rita Hayworth

Foto: Cebado

Foto: Montibel·lo

PERRUQUERIA TENDÈNCIES



MAQUILLATGE TENDÈNCIES

Sexy i brut, com si fos el resultat d’una llarga nit. Així és el maqui-

llatge que triomfa a les passarel·les d’arreu del món, amb cutis im-

pecables, galtes i llavis perfectament esculpits amb colors neutres

però presidits per ulls rebelds acolorits amb tonalitats molt fos-

ques i molta màscara de pestanyes. En aquest cas, el negre es

mescla amb tons antracita, petroli, verds fumats i fins i tot pig-

ments daurats.

Tendència “smoke wine”



Retorna la sofisticació i els aires gòtics. Aquesta temporada tar-

dor-hivern s’imposa una dona hiperfemenina, sensual i molt

chic, però amb un cert toc romàntic, fins i tot vampíric. L’única

regla d’aquest look anàrquic i potent és que res es perfecte. La

imperfecció en la traça té un punt modern. Els colors intensos

arriben amb una força extraordinària, desterrant aquell look

minimalista i natural que imperava en temporades passades.

Tons que havien estat en la clandestinitat durant molt temps,

ara s’imposen de manera agressiva i seductora. És el cas de les

tonalitats daurades, coures, morades o blaves, com més bri-

llants millor, o bé les vibrants i intenses, com el blau elèctric, el

verd poma, el taronja o el groc canari, perfectes sortir de festa

sense passar desapercebuda. En aquest sentit, el color arriba

també a les pestanyes, que es poden maquillar senceres o no-

més en les puntes, per a un toc especial i divertit. Aquesta tem-

porada, tots els contrastos estan permesos.


La deixada enrere de l’estiu augura unhivern rebeld i anàrquic, d’ulls intensos illavis carnosos on res és perfecte

Els llavis seran també els grans protagonistes per a aquesta tem-

porada: es tenyiran de tons granats, cirera, pruna, borgonya, ver-

mell fosc o porpra, fins i tot amb reflexos blavosos. Per no restar-

los importància, la pell ha de ser gairebé transparent i radiant, sen-

se estar saturada de productes, amb il·luminador i coloret molt na-

tural.

Una altra tendència per als llavis són els tons sense brillantor i

molt mats. Això si, en tons lluminosos com el vermell que fins i tot

fan l’efecte d’augmentar el seu volum.

Llavis foscos

Romanticismea tot colorEl maquillatge d’estil gòticenvaeix les passarel·les



MAQUILLATGE TENDÈNCIES

Durant molt de temps han estat de moda les celles fines i delinea-

des. Però aquesta tendència ha passat a la història, i ara el que es-

tà de moda són les celles poblades, però cuidades i ben definides.

Per aconseguir-ho cal deixar-les en la seva forma original, només

depilar els pèls que queden fora del seu naixement natural i les

desfiguren. Unes celles gruixudes aporten caràcter i personalitat a

la cara.

Celles poblades

Com a base, torna, o més ben dit, es manté, el maquillatge nude,

impecable, en què predominen els tons terra molt naturals. Amb

aquest tipus de maquillatge cal obtenir pells impecables, sense

que es noti massa el maquillatge, com amb efecte photoshop.

Aquest resultat s’aconsegueix corregint les possibles imperfec-

cions amb un corrector, aplicant una base de maquillatge lleugera i

una mica de coloret rosat o de to préssec en parpelles i galtes.

Efecte cara rentada


82 I TOTGirona


NOTÍCIES TENDÈNCIES

Més que formacióUna nova escola de perruqueria i estètica obre lesseves portes al centre de Girona

Samsung s’ha avançat a Ap-

ple. A la fira IFA de Berlín i en

una pantalla de Times Square

de Nova York es va poder veu-

re per primera vegada el re-

llotge intel·ligent de la marca

coreana, el nou Galaxy Gear,

que es va posar a la venda el

25 de setembre passat.

El nou Galaxy Gear es ven en

sis colors, i permet la conne-

xió immediata amb el telèfon

mòbil. Per exemple, si arriba

el senyal d’un correu al rellot-

ge, n’hi ha prou amb treure el

mòbil de la butxaca perquè

aquest missatge es vegi en

aquesta pantalla més gran. Es

tracta d’un dispositiu basat

en el sistema Android que té

aproximadament la mida d’u-

na antic rellotge calculadora.

Gràcies a Bluetooth n’hi ha

prou amb posar la mà a l’ore-

lla per parlar per telèfon o fer

una trucada. També incorpora

ordres per veu gràcies a l’alta-

veu instal·lat a la corretja del

rellotge, i una càmera capaç

de produir petits vídeos fent

el simple gest de passar el dit

per la pantalla de 1,6 polza-

des. Gear és complatible amb

tots els aparells Galaxy i té

una botiga d’aplicacions prò-

pia.

Internet al canellSamsung s’ha avançat a Apple amb la presentaciódel seu nou rellotge intel·ligent Galaxy Gear

El Teatre Municipal de Girona

va ser l’escenari, el passat di-

vendres 20 de setembre, de la

desfilada de moda benèfica i

solidària Pin Up Parade!, amb

models de la jove dissenyado-

ra gironina Mireia Vidal, de 16

anys i estudiant de batxillerat

artístic de l’Institut Santiago

Sobrequés d’aquesta mateixa

ciutat. Tots els beneficis de la

gala, organitzada i dirigida per

l’agència de models ModelOn-

Top i amb el suport de l’Ajun-

tament de Girona, i per la qual

es van posar a la venda 550

entrades, han anat a parar a

la Federació d’Associacions

de Mares i Pares de Catalunya

(Fapac).

Vidal va dissenyar els 49

looks inspirats en la moda

dels anys cinquanta i seixanta

que es van poder veure a la

desfilada, en la qual portava

treballant des de l’abril de l’a-

ny passat. Vidal, que es va in-

troduir en el món de la moda

quan tenia 12 anys, es va im-

plicar en totes les etapes de

creació de les peces de la se-

va primera col·lecció: des de

la idea fins al disseny, el pa-

tronatge i la confecció dels

models finals.

Per a l’ocasió el Tetre Munici-

pal es va decorar amb ele-

ments pin-up.

Moda “pin-up” a GironaLa desfilada solidària Pin Up Parade! de la jove dis-senyadora Mireia Vidal omple el Teatre Municipal

Amb unes instal·lacions inno-

vadores i de la màxima quali-

tat, el passat setembre va ob-

rir les seves portes al centre

de Girona Més que Formació,

una nova escola de perruque-

ria i estètica. Molt propera a

l’estació de Renfe i d’autobu-

sos, Més que Formació ofe-

reix a l’alumne un servei inte-

gral o modular i una oportuni-

tat única de rebre la millor

formació, pràctica i teòrica,

per accedir al mercat laboral,

amb un professorat altament

qualificat que l’acompanyarà

durant tot el curs. Aquesta

formació es completa amb el

suport per part del professo-

rat tant en cursos de perfec-

cionament com en els diver-

sos tallers que l’alumne realit-

za per completar la seva for-

mació.

Tot el material utilitzat per a

les classes pràctiques, que

són de les millors firmes cos-

mètiques del mercat, és gra-

tuït, i això rebaixa molt el cost

del curs.

Fotos cedides per l’Ajuntament de Girona

Més que Formació

PlaçaPoetaMarquina,6,bxs


INTERIORISMEDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES

A punt per alsprimers fredsLes millors solucions per escalfar la llar


TOT Girona I 85

CALEFACCIÓ INTERIORISME

mb l’arribada de la tar-

dor arriben també els

primers freds, i això obli-

ga moltes famílies a posar en

marxa els sistemes de calefac-

ció i a preguntar-se, una vega-

da més, quina és la millor solu-

ció per escalfar la l lar. En

aquest sentit, cal tenir clar, se-

gons dades de l’Institut per a la

Diversificació i Estalvi de l’E-

nergia (IDAE), que la calefacció

representa el 64% del consum

energètic total d’una casa. És a

dir, sis de cada deu euros que

dedica cada hivern una família

a la despesa energètica es cre-

men a la calefacció; un desem-

borsament considerable, i més

ara, amb una recessió econò-

mica que ha deixat de ser ja un

avís.

Una instal·lació i un ús adequat

de la calefacció garanteixen

una factura menys excessiva,

tot i que el clima de la zona

geogràfica en què es viu, els

metres quadrats de l’habitat-

ge, el tipus i qualitat dels tan-

caments i l’aïllament tèrmic

determinen en gran mesura les

necessitats de cada llar. També

l’ús de nous sistemes de cale-

facció més eficients, com ara

els cronotermòstats, i un cor-

recte manteniment dels equips

permeten reduir el consum en-

ergètic entre un 10% i un 40%.

En aquest sentit, els fabricants

no paren d’investigar per ade-

quar l’oferta a les tendències

europees encaminades a millo-

rar les prestacions energèti-

ques dels equips, a reduir la

contaminació i a aplicar d les

energies renovables.

En aquest context, la calefac-

ció individual central, senzilla i

ràpida d’instal·lar, tant de gas

natural o propà com de gasoil,

s’ha convertit sens dubte en

una de les més comunes, ja

que proporciona una escalfor

repartida i uniforme per tota la

casa. I dins aquest grup, la so-

lució integral més universal és

la calefacció de gas natural,

que permet una fàcil regulació

de l’escalfor per les habita-

cions i per tant aconsegueix

mantenir tota la casa a la ma-

teixa temperatura. A més, el

gas natural és net i no conta-

mina. Es tracta d’un circuit de

La calefacció individual central de gasnatural, neta i senzilla, proporciona unaescalfor repartida i uniforme per tota la casa

A

A partir de 20ºC,cada grau de méssuposa augmentarel consum entre un

6% i un 8%

Una variant de la calefacció elèctrica, recomanable només en

habitatges de pocs metres quadrats i on no es pot instal·lar una

caldera de gas o de gasoil, són els emissors termoelèctrics o ecoe-

missors, que es comercialitzen en dues versions: de fluid –són la

majoria dels que es venen al mercat – o de tecnologia seca. En

tots dos casos consten d’un cos d’alumini i una resistència que en

un cas escalfa el fluid i en l’altre, unes plaques d’alta capacitat

calorífica. Són nets, segurs i fàcils d’instal·lar; n’hi ha prou amb

penjar-los a la paret, endollar-los i posar-los en marxa. A més, in-

corporen un sensor i un termòstat de seguretat amb la funció de

controlar la temperatura de l’emissor.

Emissors termoelèctrics

Emissor tèrmic de termofluid de Ducasa.




diversos radiadors connectats

a una caldera —que també pot

servir per aconseguir aigua ca-

lenta– que s’instal·la gairebé

sense obres –només cal fer pe-

tits forats per conduir els tubs

d’una habitació a una altra i

penjar els radiadors a la paret

amb uns suports específics.

En els sistemes de calefacció

central per aigua, la caldera és

una petita central tèrmica que

distribueix l’aigua calenta per

mitjà d’un sistema bitubular

–el monotubular no ofereix un

rendiment tan eficaç– als ra-

diadors distribuïts a cada habi-

tació. Els combustibles més

utilitzats actualment per al seu

funcionament són el gas metà

–gas natural–, el gas propà o

butà i el gasoil.

Tipus de calderesSegons d’on procedeixi l’aire

que s’utilitza per a la combus-

tió, es poden distingir entre

calderes de gas atmosfèriques

(l’aire ve de la mateixa estança

on està ubicada la caldera) o

estanques (prenen l’aire de

l’exterior). Aquestes últimes

són, sens dubte, les més segu-

res.

Dins del grup de les calderes

de gas mixtes –són mixtes si a

més de calefacció produeixen

aigua calenta sanitària– és

possible escollir entre les de

producció d’aigua calenta ins-

tantània i les d’acumulació.

Mentre que en les primeres l’ai-

gua clenta es comença a gene-

rar quan s’obre l’aixeta, tot i

que amb un cabdal limitat; en

les segones, l’aigua s’escalfa de

forma contínua i s’acumula en

un dipòsit a una temperatura

determinada. L’acumulació

permet disposar d’un major

cabdal d’aigua calenta i sense

variacions de temperatura, pe-

rò, a canvi, la pèrdua d’escalfor

i el cost són més grans.

Segons la seva forma de fun-

cionament, les calderes poden

ser de condensació, de baixa

temperatura o estàndards. Les

primeres són l’aposta més cla-

ra en l’àmbit de la calefacció

actualment ja que, a diferència

de les convencionals, que dei-

xen escapar una gran quantitat

d’energia en forma de vapor

d’aigua, incorporen una sèrie

de components específics que

permeten convertir el vapor en

aigua líquida (els anomenats

condensats).

El canvi d’estat de vapor a lí-

quid implica una important re-

cuperació d’energia que pot

ser aprofitada pel sistema de

calefacció. Aquest procés no

només augmenta l’eficiència

de la combustió, sinó que per-

met combustions molt menys

contaminants.

De fet, les calderes de conden-

sació arriben a la Classe 5 pel

que fa a emissions d’òxids de

nitrogen. És a dir, les emissions

d’aquests òxids es troben entre

les més baixes possibles.

Les emissions de CO2 són difí-

cilment evitables, però es po-

den reduir considerablement si

disminueix el consum de com-

bustible i, en conseqüència,

una menor emissió de diòxid

de carboni, que és el principal

causant de l’efecte hivernacle.


La caldera és elpunt neuràlgic dels

sistemescentralitzats de

calefacció per aigua

El rendiment de lescalderes de

condensació és mésalt que el de lesconvencionals

Caldera mural de condensació ThemaCondens, de Saunier Duval.


50 anys al seu servei1963 - 2013

ASIÀ és una empresa de subministra-ments per a la construcció, líder en elmercat que des de 1963 participa tant

en els projectes més audaços, innovadors iemblemàtics com en tot tipus de petites i gransreformes, oferint sempre el millor servei i mar-ques de primer nivell en aixetes, sanitaris, cale-facció, aire condicionat, fontaneria, electro-domèstics, ceràmica i de vidre.Contacti amb nosaltres:

Tel. 972 40 07 74 · Fax 972 40 13 [email protected] - EXPOSICIÓ - MOSTRADOR - OUTLET

C/ Dr. Joan Torró i Cabratosa, 28Polígon Mas Xirgu (al costat Bombers Girona)

17005 GIRONA

M

Mésde 2.000 m2 de magatzem,més de 5.000 referències enstock i un mostrador per donarservei als instal·ladors.

Una de les millorsexposicions delsector, atesa perprofessionals, ontrobarà tot el quedesitgi.Treballem amb les millors marques:

i també desi també desde febrerde febrer a Sabadell

SANITARI, AIXETES CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT

CERÀMICA

FONTANERIA

ELECTRODOMÈSTICS

VIDRE

C/Joanot Martorell, 96 · Nau 1Tel. 937 112 333· [email protected]


Masià,som distribuidors Baxia Girona i provincia:CALDERES,RADIADORS,COL·LECTORS SOLARS, ETC...

CERÀMICA

VIDRE



Actualment els radiadors s’han

convertit en una peça clau del

disseny interior de la casa, que

destaca no només per la seva

funcional itat, centrada en

aportar escalfor a l’ambient, si-

nó també pel seu alt valor or-

namental. En aquest sentit, el

sector de la calefacció comer-

cialitza actualment un gran

nombre de radiadors de dis-

sent conotemporani, que ja no

és necessari ocultar, ja que

s’han convertit en un focus d’a-

tenció dins de qualsevol es-

tança.

El disseny tradicional dels ra-

diadors ha experimentat una

revolucionària transformació

en els últims anys. Les formes

es regeixen ara per criteris fun-

cionals, però també estètics, i

els models blancs de línies rec-

tes de tota la vida competeixen

amb dissenys avantguardistes

d’acabats impossibles, curvili-

nis o helicoïdals, que s’arriben

a camuflar a les parets com un

element més de la decoració

de la llar, i el seu valor estètic

els converteix en una autèntica

peça d’exhibició. Aquests mo-

dels, que mantenen les matei-

xes qualitats calorífiques que

els de sempre, són capaços

d’aportar calor, igual que els

radiadors tradicionals de ga-

soil, electricitat o gas, i per

aquest motiu la seva principal

virtut radica en el seu valor de-

coratiu, inusual. Ara ja no es

busca ocultar-los rere una por-

ta o en un lloc dicret; ara es

porta lluir-los, com si fóssin

una autèntica escultura. Són

peces decoratives, signades

per dissenyadors, i que ocupen

un lloc preferent de la paret.

Al mercat es comercialitzen

models dissenyats per inte-

grar-se plenament a l’espai,

que s’adapten a la forma i al

contorn de les parets fins arri-

bar a mimetitzar-se gràcies a

una pintura especial que rema-

ta el radiador del mateix color

que l’entorn. Altres models de-

safien la gravetat amb formes

suspeses a l’aire o permeten

utilitzar aquest element de to-

valloler o de prestatge.

Materials

Pel que fa als materials dels

nous radiadors, l’alumini, l’acer

inoxidable i el ferro fos són els

preferits per als dissenyadors.

Es tracta de materials d’una

gran durabilitat, que resistei-

xen el pas del temps i combi-

nen amb la majoria de colors

de les parets de la casa i del

mobiliari. L’acer s’utilitza en ra-

diadors amb forma de panells

amb dissenys extraplans que

maximitzen l’espai.

Els radiadors de ferro fos, per

la seva banda, són ideals per a

ambients rústics, i els d’alumi-

ni, els més sol·licitats, són els

millors transmissors de l’escal-

for i s’escalfen molt més ràpi-

dament que els de ferro fos. No

obstant, quan s’apaguen es re-

freden molt abans, en tan sols

deu minuts.

Funcionals idecoratiusEls radiadors de disseny es regeixen percriteris pràctics i estètics, i es converteixenen peces centrals de la decoraciómés actual

Els nous radiadorssón peces

decoratives quedestaquen pel seuvalor ornamental


Radiador Quadraqua, de la firma Irsap.

Radiador amb llum Dédalo, de la firma Irsap.




Acumulador elèctric sistemaEcombi de Gabarró.

Dins el sector de la calefacció

elèctrica, els acumuladors de

calor s’han convertit en un sis-

tema econòmic. Són

d’instal·lació senzilla, sense

obres, segurs –no requereixen

ni dipòsits de combustible, ni

circuits hidràulics i, per tant, no

tenen risc de fuites d’aigua–,

net. Es tracta d’un sistema

senzill de fer servir, amb un

manteniment pràcticament in-

existent, que no contamina

–no emet fums i utilitza l’ener-

gia més neta que es coneix,

l’electricitat–, i és estètica-

ment molt avançat. Es pot in-

stal·lar tant en edificis de nova

construcció com en cases an-

tigues, sense necessitat de fer

reformes.

Les prestacions dels acumu-

ladors de calor es basen sobre-

tot en la possibilitat d’emma-

gatzemar escalfor en els

períodes vall de discriminació

horària, és a dir, des de les 10

de la nit fins a les 12 del migdia

del dia següent, moment a par-

tir del qual restitueixen aquesta

escalfor al local en el qual estan

instal·lats. En aquest sentit,

amb la calefacció per acumu-

ladors de calor l ’usuari no

només gaudeix de l’innegable

confort de l’electricitat, sinó

també d’un gran avantatge

econòmic, ja que l’energia elèc-

trica consumida en les hores

vall és força més barata.

Una altra alternativa per acon-

seguir el màxim estalvi energètic

elèctric en la generació de

calor són els emissors tèrmics,

emissors termoelèctrics o

ecoemissors que, com que no

realitzen combustió, no pro-

dueixen emissions nocives per

al medi ambient. Els emissors

tèrmics són nets, segurs, fàcils

d’instal· lar i no necessiten

manteniment; n’hi ha prou

amb penjar-los a la paret, en-

dollar-los i posar-los en fun-

cionament. A més, són ver-

sàtils i fàcilment programables.

Segura, neta i econòmicaEls acumuladors elèctrics de calor i els emissorstermoelèctrics o ecoemissors s’han convertit en unaopció rendible i respectuosa amb el medi ambient

Tot i estar inspirada en la ci-

vilització de l’antiga Roma, on

es calefactava tota la casa es-

calfant els sostres dels soterra-

nis, el sistema de terra radiant

ha revolucionat el concepte ac-

tual de calefacció. Funciona

amb tubs d’aigua calenta –en

canonades de plàstic, de poli-

et i lè reticulat– o cables

elèctrics col·locats sota el terra

de la casa. És invisible, molt

confortable, no ocupa espai i

ha posat fi per sempre més als

terres freds.

La ca lefacc ió rad iant pot

ser elèctrica o per aigua: la

instal·lació elèctrica és més

barata que la d’aigua, però el

seu consum és més elevat. L’a-

vantatge de l’elèctrica és que

no cal aixecar tot el terra en

cas d’avaria, com passa amb la

d’aigua.

Un dels grans avantatges del

terra tèrmic o radiant per aigua

és que ofereix una temperatura

progressiva i natural, amb una

evacuació silenciosa i sense

que s’arribin a formar capes de

temperatura molestes , a

d i fe rènc ia de ls s i s temes

tradicionals, amb una escassa

uniformitat superficial que

comporta sovint sensació d’in-

comoditat.

Invisible, sana i naturalLa calefacció per sòl radiant ofereix durant tot l’any elconfort que el cos humà necesita i una instal·lacióoculta que no ocupa espai


CATIFES INTERIORISME

Trepitjadescàlides ide confort

riginals, reconfortants,

naturals, harmòniques,

divertides i sofistica-

des. Així són les últ imes

col·leccions de catifes signa-

des per reconeguts dissenya-

dors, resultat d’un complex

procés de creació que integra

material, textura, dibuix i color.

Peces per a espais interiors i

exteriors que destaquen pel

contrast dels seus colors, que

aporten un grau extra de cali-

desa i de disseny, realitzades

amb fibres i teixits innovadors,

molts dels quals són naturals i

biodegradables.

Després de la ressaca dels dis-

senys explosius, les últimes

tendències en catifes n’accen-

tuen la simplicitat formal i es-

tètica i, sobretot, la qualitat

dels acabats i dels materials

utilitzats, que en conformen

l’essència. No es tracta només

de trobar la solució a un pro-

blema estètic, sinó també de

trobar la manera d’incorporar

la matèria primera a l’univers

del color. Les noves catifes, per

tant, s’han sabut adaptar a un

concepte modern de la deco-

ració conservant l’harmonia

entre el seu origen –l’Àsia Cen-

tral va ser el bressol de l’art de

la confecció de catifes

nuades–, el disseny i les ten-

dències més actuals en interio-

risme.


La naturalitat s’imposaAbanda del seu valor estètic i decoratiu indiscutible, les catifes mésactuals proporcionen a l’espai que vesteixen una agradablesensació de comoditat i serenitat

O

Les noves catifesrecuperen laserenitat per

integrar-se ambharmonia a la llar



Col·lecció Glaouide la firma Gan Rugs.




Catifa de jute de la col·lecció Natural Earthde la firma Nanimarquina.

La bellesa intrínseca de les fi-

bres naturals ens condueix i

ens connecta directament amb

el món dels éssers vius. I en el

sector de les catifes, aquestes

fibres d’origen vegetal, com

l’ortiga o el jute, o d’origen ani-

mal, com la seda o la llana, han

estat especialment selecciona-

des pels millors dissenyadors

per crear col·leccions úniques.

Aquestes fibres es convertei-

xen en un fil continu que es tor-

ça, un procés manual molt la-

boriós que enriqueix el teixit i

aporta una textura suau i molt

particular a cada disseny.

És el cas del jute que, conegu-

da com la “fibra daurada” per la

seva brillantor, és una planta

que floreix en regions tropicals,

principalment a la Índia i a Ban-

gladesh. Entre les seves pro-

pietats destaca que és biode-

gradable i reciclable, cosa que

no provoca danys mediambien-

tals, i que és una de les fibres

vegetals més fortes amb pro-

pietats aïllants i antiestàtiques.

L’ortigaTot i que és una “mala herba”

de la botànica, l’ortiga té una

gran quantitat de propietats

medicinals i també s’utilitza

com a fibra tèxtil. Cultivada

principalment a l’Himàlaia, la

Xina, l’Índia i Birmània, la fibra

d’ortiga és molt preuada per la

seva suavitat, resistència i

semblança amb la seda vege-

tal. El procés de transformació

de l’herba en fil comporta una

complexa cocció de la fibra

mesclada amb cendres i aigua.

La sedaHi ha indicis que apunten que

els primers teixits de seda es

van elaborar al voltant del

3.000 aC a l’antiga Xina. Proce-

dent dels cucs de seda, és molt

resistent i es considera el fila-

ment més llarg produït per la

natura. La seva estructura re-

flecteix la llum en diversos an-

gles, cosa que li aporta una bri-

llantor natural que amb la seva

textura suau i llisa fa que les

catifes d’aquest material des-

taquin per la vivesa de colors.

La llana afganesaOriginària de les ovelles autòc-

tones de l’Afganistan, la fibra

d’aquesta llana anomenada

Ghazni es caracteritza per arri-

bar a fer 30 cm de llarg. Aques-

ta longitud excepcional i la seva

estructura poc ondulada i fina

li aporten una extraordinària

resistència i una suavitat molt

especial. És una fibra elàstica i

de bon envelliment, que combi-

nat amb la seva bellesa fa que

sigui idònia per teixir catifes.

Catifes de fibres naturals




Dissenys que emocionen

La crisi econòmica i financera

mundial, unida a la proliferació

de catàstrofes naturals i un ex-

cés de productes i informació,

ha donat l loc a una n o v a

manera d’entendre la vida,

que ha comportat la modifi-

cació, de forma decisiva, de les

motivacions i decisions de

compra del consumidor i una

consideració més profunda del

que és realment important. Es

tracta d’una tendència que va

molt lligada al creixent desig

del consumidor de comprar no

només peces que agraden,

sinó també que fan vibrar, que

apel·len a les emocions, als

sentiments, a la intuïció. En de-

finitiva, peces que arriben al

cor. És el que l’arquitecta i dis-

senyadora Patricia Urquiola

anomena “disseny emocional”.

Això s’ha vist també en el sec-

tor de la roba de la llar. Les

noves tendències en tèxtils i

decoració aposten sobretot per

dissenys purs, nets, simples,

útils, accessibles, atemporals,

que remeten a un concepte

artesanal, que aposten pel reci-

clatge, amb històries al dar-

rera, sense ornaments super-

flus per a l’ús diari; dissenys

customitzats, és a dir, reuti-

litzats i reutilitzables, i per

extensió, sostenibles. I luxe ze-

ro. Triomfen els universos de

textures que semblen dis-

senyats simplement per al

sentit del tacte, amb un diàleg

perfectament estructurat entre

teles, mobles, revestiments...

sense caure en l’excés.

La crisi econòmica ha fet aparèixer una nova generació de dissenyadors que no parend’investigar sobre noves maneres de treballar, més responsables i sensibles amb el mediambient i més properes a les habilitats oblidades de l’artesania tradicional

Catifa de la col·lecció Trenzas de la firma Gan Rugs.



PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

GRUP 7

C/ JoaquimVayreda, 26 · 17001 I GIRONA I Tel. 972 22 01 71

www.grup-7.com I [email protected]

Habitatges de disseny a VilablareixÀrids Vilanna és l’empresa constructora del projecte, a cincminuts de Girona

'empresa constructora

Àrids Vilanna, especialit-

zada en obra pública i

privada, té previst construir

una sèrie d’habitatges en una

urbanització de nova construc-

ció al centre de Vilablareix, a

cinc minuts de Girona.La urba-

nització, situada en un lloc

tranquil, exclusivament resi-

dencial, al costat del riu Ma-

rroc, està formada per

parcel·les d’uns 250 m2 , amb

amplis carrers arbrats, aparca-

ments públics i privats, i una

zona d’equipaments i espais

verds amb jocs infantils.

L'autor del projecte és el presti-

giós estudi d'arquitectura RCR

Arquitectes, reconegut inter-

nacionalment i establert a Olot

des de l’any 1988, i que ha ob-

tingut diverses distincions tant

a nivell nacional ( Premi Nacio-

nal d'Arquitectura de Catalun-

ya 2005) com a nivell interna-

cional, en què destaquen set

premis FAD (Foment de les

Arts Decoratives) i tres obres

finalistes als premis de la Unió

Europea Mies Van der Rohe. Els

habitatges s’organitzen en dos

nivells i aprofiten al màxim l’à-

rea del jardí, amb la possibilitat

d’instal·lar-hi una piscina. S’o-

bren a l’exterior a través de

grans finestres, terrasses co-

bertes i un porxo que dóna ac-

cés a l’interior de la casa.

La planta baixa disposa d’un

ampli espai diàfan que inclou la

cuina, el menjador i la sala

d’estar, a més d’un petit dormi-

tori-estudi. Aquest espai s’arti-

cula a través d’unes grans

obertures que donen accés al

jardí privat i a la terrassa exte-

rior coberta. La planta pis, per

la seva banda, disposa de qua-

tre dormitoris, tots amb terras-

ses obertes a l’exterior, un dels

quals és tipus suite, amb bany

privat i vestidor. La casa inclou

també un garatge amb traster i

bugaderia amb accés directe a

l’espai de la cuina.

Els habitatges disposen de

façanes d’obra vista, tanca-

ments de vidre amb càmera

d’aire, paviments de terratzo

continu, frontals i sobres de

cuina de Silestone, armaris en-

castats, calefacció de gas na-

tural amb radiadors tovallolers

als banys, preinstal·lació d’aire

condicionat i de reg, etc.

A banda de l’empresa Àrids Vi-

lanna, que des del 2001 dispo-

sa de la Classificació de Con-

tractistes d’Obres de l’Estat,

requisit indispensable per po-

der executar obra pública, en el

projecte també participen el

Cercle Gespromat, que hi ac-

tua com a project manager i

s’implica en la gestió, des de

l’estudi de viabilitat fins a la co-

mercialització, i el Grup 7, que

s’encarrega de la comercialit-

zació.

L


PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

ConfortElectrodomèstics i més

es que va obrir les se-

ves portes a Girona, l’a-

bril de l’any passat, la

botiga Confort Electrodomès-

tics ja s’ha convertit en sinò-

nim de bon servei i assessora-

ment personalitzat. Especialit-

zada en el sector dels electro-

domèstics de totes les gam-

mes i l’electrònica de consum

(imatge, fotografia, so, bellesa i

salut), la botiga ofereix també

al client una àmplia selecció de

productes dels sectors de la in-

formàtica, l’electrònica, el pa-

rament de la llar, les cigarretes

electròniques, les càpsules de

cafè, els accessoris i la telefo-

nia lliure.

La marca, que compta amb

més de 25 anys en el sector

dels electrodomèstics i dispo-

sa de més de 400 botigues re-

partides en tot l’Estat, té com a

pilar fonamental el compromís

amb el client, per oferir-li un

servei professional a mida,

amb responsabi l i tat i uns

preus molt especials.

Targeta client

Un exemple de tot això és la

Targeta Confort completament

gratuïta, sense despeses d’e-

missió ni de manteniment,

amb la qual el client pot gaudir

d’uns descomptes molt espe-

cials en tots els productes de la

botiga.

Servei personalitzat

A Confort Electrodomèstics, el

client compta sempre amb el

servei d’un equip professional

que l’assessora perquè la seva

compra s’ajusti als seus gustos

i necessitats. Amés, un cop fe-

ta la compra, el client de Con-

fort Electrodomèstics pot con-

tractar serveis adicionals com

ara que un equip li porti l’elec-

trodomèstic nou a casa, li

instal·li i li retiri el vell, l’ amplia-

ció de la garantia total durant

cinc anys, en molts dels pro-

ductes de la botiga, i el finança-

ment gratuït de deu a dotze

mesos sense cap tipus d’in-

terès.

D

CONFORT ELECTRODOMÈSTICS

C/ Francesc Ciurana, 8. 17001 I GIRONA I Tel. 972 21 32 00

www.confort-electro.com


SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS

Referenteuropeu enreproduccióassistidaGirexx Girona liderael camp de lacongelació d’òvuls



REPORTATGE SALUT

La reproducció assistida pot

ser duta a terme utilitzant di-

ferents tècniques i la més

adequada en cada cas, i això

dependrà de les circumstàn-

cies i problemes particulars

de cada parella. Si bé la més

revolucionària és la vitrifica-

ció, a Girexx també es duen a

terme la inducció de l’ovula-

ció, la inseminació artificial

tant conjugal com de donant,

la fecundació in vitro o la re-

cepció d’òvuls i d’embrions

donats. L’equip multidiscipli-

nari de la clínica, format per

ginecòlegs, embriòlegs, an-

dròlegs i genetistes, treballa

conjuntament per oferir a les

parelles les màximes garan-

ties d’èxit.

Pel que fa a la donació d’ò-

vuls, a Girexx la selecció de

donants es realitza d’una

manera molt rigorosa, ate-

nent a l’estricte normativa en

vigor.

Les instal·lacions de la clínica

estan estudiades al detall per

tal que us sentiu còmodes

amb la intimitat i tranquil·li-

tat que necessiteu en tot mo-

ment. A més, el centre està

equipat amb l’última tecnolo-

gia del mercat, assegurant

els millors resultats i satis-

faccions per les parelles que

el visiten.

Tècniques per a cada cas

El darrer any més de 600 parelles estrangeres s’han sotmès a tractaments de fertilitat a laclínica gironina Girexx, que enguany s’ha convertit en el primer centre de la demarcació endur a terme el naixement d’un nadó a partir de fecundació in vitro amb òvuls congelats

a Clínica Girexx de Giro-

na celebra el seu 5è ani-

versari consolidat com el

centre líder a la demarcació en

reproducció assistida, i amb

una clara aposta per Europa.

Fins a 600 parelles estrange-

res, sobretot procedents de

França i Itàlia, han visitat el

darrer any la clínica per sotme-

tre’s a diferents tractaments de

reproducció assistida. Una de

les eines que utilitzen per a

preservar la fertilitat és la vitri-

ficació o congelació ultra ràpi-

da d’òvuls. És un procediment

pioner a la província que per-

met que l`òvul quedi protegit i

mantingui, un cop descongelat,

tot el seu potencial reproduc-

tiu. El caràcter obert i interna-

cional de Girexx, combinat amb

el seu elevat índex d’èxit dels

tractaments, converteixen la

clínica en un referent de presti-

gi al sud del continent, en ma-

tèria de reproducció assistida.

Es tracta, d’alguna manera,

d’aturar el rellotge biològic i

s’adreça a dones d’entre 30 i

40 anys que per motius de sa-

lut, laborals o familiars volen

posposar la seva fertilitat i tenir

la tranquil·litat de preservar les

opcions de ser mare més enda-

vant. La vitrificació té cada ve-

gada més acceptació i Girexx

ha estat la primera clínica giro-

nina en obtenir l’autorització

del Departament de Salut per a

dur-la a terme. Cal tenir en

compte que Catalunya i Espa-

nya combinen una de les taxes

de natalitat més baixes del

món (1,2 fills per dona) i un re-

tard en la maternitat (més de

32 anys pel primer fill), el que

impulsa a moltes parelles a

congelar els seus òvuls per

preservar-ne les seves millors

condicions. És un pràctica ha-

bitual, també, en dones que

pateixen un càncer i conserven

així els seus òvuls abans de

sotmetre’s a tractaments mè-

dics que podrien perjudicar-ne

la seva fertilitat. La vitrificació

permet mantenir-los congelats

indefinidament, fins que es

consideri que és el moment

adequat d’iniciar una gestació.


És la primera clínicade la demarcacióautoritzada perSalut per a fer la

vitrificació

L



REPORTATGE SALUT

Cinquè aniversari mirant el futur

El 27 de setembre la clínica Gi-

rexx ha celebrat el seus pri-

mers 5 anys amb una recepció

de visitants a la clínica, situada

a les instal·lacions de la Clínica

Onyar de Girona, i un sopar al

Mas Marroch de Girona que ha

comptat amb la presència de

170 convidats de l’àmbit sani-

tari, social i polític de Catalu-

nya.

Amb la vocació de difondre les

tècniques i processos de la re-

producció assistida Girexx

també ha organitzat aquest

any a Girona la 1ª Jornada so-

bre l’edat reproductiva avança-

da, en la que es van tractar as-

pectes demogràfics, socials i

mèdics que relacionen l’edat

de la dona i el procés reproduc-

tiu, les raons socials que impul-

sen a la vitrificació o la conser-

vació d’òvuls, entre d’altres.

El 2013 ha estat també un any

extraordinari per a Girexx, ja

que enguany ha permès dur a

terme el primer naixement

d'un nadó a partir de fecunda-

ció in vitro amb òvuls congelats

de les comarques gironines.

El nitrogen líquid que s’utilitza

amb aquesta tècnica permet

mantenir-los congelats indefi-

nidament. Tenint en compte

que a partir dels 35 anys la

qualitat dels òvuls disminueix

significativament, passats els

40 és molt difícil que una dona

aconsegueixi un embaràs de

manera espontània. Per això

Girexx es dirigeix a les dones

que per diferents motius no

preveuen ser mare a curt ter-

mini, per tal que puguin conge-

lar els seus òvuls i protegir-los

del pas del temps, mantenint

intacte la teva fertilitat.

Amb una jornada de portes obertes i un sopar amb la presència de 150 convidats, Girexx hacelebrat els seus primers 5 anys, amb una clara vocació divulgativa i preparada per assumirels reptes i liderar el futur en el camp de la reproducció assistida



La feina ben feta sempre té re-

compensa, i el que acaba de

sorgir ara des de Monells és la

tasca duta a terme en silenci i

molta dedicació durant una co-

lla de mesos als laboratoris de

Semega. En aquesta ocasió,

s’ha vist reconeguda pel centre

d’inseminació artificial Abere-

kin SA, amb seu al País Basc,

que ha seleccionat per al seu

programa nacional d’insemina-

ció un toro nascut fa sis mesos

a la granja gironina. El jove toro

es diu Messi, i ha estat escollit

després d’haver-se sotmès a

les proves de genotipificació,

que han consistit en l’anàlisi de

50.000 dels seus gens. Els re-

sultats de les proves han deter-

minat que es tracta d’un ani-

mal amb una genètica excep-

cional, que el fa especialment

apte per a la reproducció i per

a l’engendrament de vaques

lleteres altament productives.

La peculiaritat de Messi rau en

el fet que es tracta d’un toro

que ha estat escollit pel siste-

ma de genotipificació i que, a la

vegada, és fill d’un altre toro,

Medellín, que també va ser se-

leccionat pel mateix sistema.

Aquest és el primer cop a tot

Europa que es dóna el cas d’u-

tilitzar per a la reproducció un

toro genotipat, de pare també

genotipat.

Estalvi de tempsde quatre anys i migUn dels grans avantatges de la

genotipificació és que permet

reduir quatre anys i mig el

temps d’espera per saber si un

toro tindrà una descendència

productivament interessant i

pugui passar a ser considerat

un toro vàlid per a la reproduc-

ció.

Així, abans, quan es creia que

un toro era òptim per a la re-

producció, s’inseminava diver-

ses vaques amb el seu semen i

s’esperava quatre anys i mig

fins que les vaques filles eren

adultes i es podia determinar si

la seva producció de llet era

bona.

Ara, amb la genotipificació, n’hi

ha prou amb anal itzar una

mostra de pèl del toro per de-

terminar si la seva descendèn-

cia serà productiva o no.

Messi és, doncs, fill d’un altre

toro, Medellín, del qual es co-

neix la vàlua, no perquè ja s’ha-

gi estudiat la productivitat de

les seves filles (encara no han

passat quatre anys i mig des

que va començar a ser opera-

tiu), sinó perquè també ha do-

nat grans resultats en les pro-

ves de genotipificació.

Els Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada de la Diputació de Girona(SEMEGA), amb seu a la granja de Camps i Armet, a Monells, s’estan consolidant com undels centres estatals capdavanters en la millora de la producció lletera

És el primer cop atot Europa que esdóna un cas comaquest per a ser

estudiat

NOTÍCIES SALUT

Genètica excepcionalVénen a buscar a Monells un toroque perfecciona l’engendramentde vaques lleteres

Eljo

veto

roan

omen

atM

essi

.Fot

o:Pe

reD

uran


ENTREVISTA SALUT

AWidex Audiòfons, amb botiga al carrer JuliGarreta 18, desenvolupen la millor solucióper a les persones amb pèrdua d'audició

A Widex no parleu de clients?

No, perquè l’usuari d’una prò-

tesi auditiva és una persona

que pateix un trastorn auditiu

que comporta repercussions

en el seu benestar i qualitat de

vida. I en el cas d'un nen, en

seu desenvolupament integral.

Què oferiu a les persones que

pateixen una pèrdua auditi-

va? Els fem un estudi complert

de la seva audició, determinem

el grau de pèrdua auditiva i els

aconsellem sobre quin tipus de

pròtesis auditiva és la més

adequada pel seu tipus pèrdua.

Un cop feta l’adaptació de l’au-

diòfon al pacient cal fer ajustos

en l’audiòfon per tal que l’usua-

ri se senti còmode i hi senti bé

en tots els ambients.

Així els audiòfons són com

petits ordinadors? Efectiva-

ment, i cada més precisos per

garantir la millor audició en tot

moment. En entorns silencio-

sos, amb soroll de fons, quan hi

ha un grup de persones par-

lant... La tecnologia cada cop

avança més, i a Widex som pio-

ners en el desenvolupament

d’audiòfons d’alta tecnologia.

En aquest camp la tecnologia

digital ha marcat un abans i

un després? Sí, i Widex s’ha

dedicat a un continu desenvo-

lupament d'audiòfons digitals

cada vegada més sofisticats i

més petits. Especialment en

Xavier SorianoDirector deWidexAudiòfons Girona


ENTREVISTA SALUT

els darrers 10 anys els usuaris

s'ha beneficiat d'audiòfons

amb cancel·lació de feedback,

reducció de soroll, transposició

freqüencial, audició de sons fe-

bles... i més recentment l’apli-

cació de la tecnologia inalàm-

brica que ha permès que dos

audiòfons treballin de forma

coordinada per tal assegurar

que l’audició sigui el més natu-

ral possible.

Widex a Girona, és a més a

més un centre Pediàtric. És

diferent el tractament a un in-

fant que a un adult? L’atenció

audiològica infantil requereix

d’uns especialistes en aquest

àmbit i unes instal·lacions i

equipaments específics. Un

nen amb problemes auditius al

néixer és un nen que no sap

parlar, no sap comunicar-se.

Per això s’estableixen formes

de treball diferents que en els

adults per determinar el nivell

de pèrdua auditiva del nen, i

posteriorment s’estudia la seva

evolució. En aquests casos pro-

porcionar potència amb con-

trol resulta fonamental, i la niti-

desa del so és clau pel nen que

no hi sent bé i ha d'aprendre a

imitar sons, articular la parla,

escoltar i modular la seva prò-

pia veu. El suport de la Xarxa

PediàtricaWidex és fonamental

per garantir una assistència de

qualitat als menuts.

Què és la Xarxa Pediàtrica Wi-

dex? Una organització que in-

terconnexiona la capacitat de

Widex per distribuir productes

d'alta tecnologia, les possibili-

tats assistencials de centres

auditius Widex i les possibili-

tats assistencials, formatives i

divulgatives de la Fundació Wi-

dex Audiologia derivades de la

seva especialització i experièn-

cia en atenció pediàtrica.

Sou especialistes en el tracta-

ment de tinnitus o acúfens?

Oferim a les persones que pa-

teixen acúfens o el que conei-

xem com “pitides” a les orelles,

la Teràpia Widex Zen, basada

en l’estimulació de tons Zen. I

oferim un període de prova per

poder iniciar aquesta teràpia i

valorar el grau de millora.

Widex desenvolupauns audiòfons

digitals cada copmés sofisticats i

més petits



NOTÍCIES SALUT

afecta un miler de pacients

amb trastorn mental”. El

col·lectiu de persones amb

trastorn mental a Catalunya

presenta una alta taxa de deso-

cupació (entre el 60% i el

90%), una xifra que preocupa

als seus responsables i suposa

una càrrega feixuga per a mol-

tes famílies que tenen al seu

càrrec persones amb trastorns

mentals. L’atur és, en molts ca-

sos, font de preocupacions i

estats depressius.

Un nou sistema facilita la feina atreballadors amb trastorns mentals

L’objectiu d’aquest projecte

pioner és millorar l’ocupació

d’aquestes persones en el

mercat laboral ordinari, garan-

tint un lloc de feina efectiva a

l’empresa en condicions d’i-

gualtat i sense discriminació,

mitjançant una metodologia

d’incorporació a la feina amb

suport individualitzat. Concre-

tament a Girona, el projecte es

posa en marxa com a prova pi-

lot a la comarca del Gironès i

Pla de l’Estany i el seu respon-

sable és el cap de Programes

de la Xarxa de Salut Mental i

Addiccions de l’Institut d’As-

sistència Sanitària (IAS), el

psicòleg Jordi Cid.

Per al bon desenvolupament

de la iniciativa, l’IAS es coordi-

narà amb tots els actors del te-

rritori implicats en la inserció

laboral de persones amb ma-

laltia mental com ara la Funda-

ció Privada Drissa, TRESC, el

Servei d’Ocupació de Catalun-

ya a Girona, o els diferents ser-

veis municipals d’ocupació, en-

tre d’altres, a més dels profes-

sionals assistencials i socials

del Centre de Salut Mental d’A-

dults i el Centre de Rehabilita-

ció Psicosocial (antic Centre

de Dia) del Gironès i Pla de

l’Estany de l’IAS. La bona ente-

sa entre aquests actors és la

clau per l’èxit del projecte, ja

que en ells recau la gestió del

dia a dia dels seus usuaris.

El repte del projecte, que es

desenvoluparà en quatre anys,

és segons Jordi Cid “la reorga-

nització dels processos actuals

en l’atenció a la reinserció la-

boral, que en el cas de l’IAS

L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha posat fil a l’agulla en el treball encomanat per laconselleria de Salut en el desenvolupament al territori d’un projecte pioner per facilitarllocs de treball amb suport a persones que pateixen un trastorn mental

Entre el 60 i el 90%dels afectats per

trastorns mentals aCatalunya estandesocupats

Per a la posada en marxa d’a-

quest projecte ha estat clau la

implicació del Centre de Recer-

ca Psiquiàtrica de Dartmouth,

dels Estats Units, referència in-

ternacional sobre els serveis

d’atenció adreçats a les perso-

nes amb malaltia mental i és

pioner en l’aplicació d’aquesta

metodologia. Fruit de la seva

experiència contrastada ha

creat una xarxa internacional

per promoure la utilització de

pràctiques basades en l’e-

vidència. A escala europea

col·labora amb països com Ho-

landa i Itàlia i ara realitzarà

aquesta prova pilot en territori

català.

El Centre de Recerca Psiquià-

trica de Dartmouth es compro-

met a posar a disposició del

projecte els seus recursos tèc-

nics, formatius i organitzatius i

a finançar el treball de suport

metodològic, entrenament i se-

guiment mitjançant un conveni

de col·laboració.

El Centre de RecercaPsiquiàtrica de Dartmouth

El grup de treball que hadesenvolupat el programa. Foto: IAS


Segons l’estudi més complet

a nivell global la feina que es

fa a Girona està per damunt

de la mitjana mundial. En som

prou conscients que tenim

tanta qualitat a casa?

És veritat que l’impacte dels

treballs realitzats per l’IDIBGI

estan per sobre la mitjana

mundial, i crec que des de to-

tes les institucions que el con-

formen no en som conscients.

Normalment és tenen més en

compte les dades quantitati-

ves, número de publicacions,

etc. que dades més qualitatives

i per tant més complexes com

l’impacte de les publicacions

dins de cada especialitat. Cal

treballar per prendre conscièn-

cia de que la recerca en biome-

dicina i salut que fem a Girona

té impacte científic.

Continua existint la tempta-

ció professional de marxar a

un altre país on les condi-

cions de treball siguin més fa-

vorables que aquí?

Al món científic la mobilitat és

intrínseca a la carrera. És nor-

mal que els investigadors ens

moguem, canviem de país, for-

ma part del procés d’aprenen-

tatge i d’intercanvi de coneixe-

ment. No obstant, és veritat

que les condicions actuals per

a treballar en aquest país són

complicades i les oportunitats

han disminuït dràsticament. És

una pena que no hi hagi un clar

compromís per la ciència des

de Madrid.

Malgrat això, entre els nos-

tres investigadors hi ha l’or-

gull de poder fer la seva feina

a casa?

Jo crec que sí, hi ha molts in-

vestigadors que estan orgullo-

sos de fer la seva feina al seu

país i poder ajudar a transfor-

mar-lo cap una economia del

coneixement.

Arribarà el dia que la bona re-

cerca que es fa aquí obri les

portes a la creació d’empre-

ses?

I tant, i ja hi ha de casos prou

nombrosos. No tants com vol-

dríem però crec que sens dub-

te mica a mica tots som cons-

cients de la importància de

traslladar el coneixement que

es genera als centres de recer-

ca a la societat, tant millorant

la salut dels nostres ciutadans

com creant llocs de treball i ge-

nerant beneficis econòmics. Jo

sóc optimista i crec que en un

futur proper encara veurem

més canvis en aquest sentit.

El projecte CIMS, d’aliances

estratègiques entre l’Institut

Català de la Salut i l’Institut

d’Assistència Sanitària i del

qual n’ets el director de co-

neixement, és una oportuni-

tat per a optimitzar

l’excel·lència de la investiga-

ció que es fa a Girona?

Molt, en aquests moments te-

nim una gran oportunitat per

fer de Girona un pol de recerca

en salut. Com diuen, les crisis

són oportunitats. El projecte

CIMS és una d’aquestes opor-

tunitats, per sumar esforços i

aprofitar tots els actius de la

província, que en són molts. I

amb tot això, treballar conjun-

tament cap una fita comuna,

que en el cas de la meva direc-

ció és consolidar la recerca, la

innovació i la docència de qua-

litat en l’àmbit de la recerca

biomèdica i en salut.


“Tenim una granoportunitat perfer de Girona

un pol de recercaen salut”

ENTREVISTA SALUT

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona es va crear eljuliol de 2004 fruit de la fusió de la Fundació Privada Dr. Jo-sep Trueta i l’Agència d’Investigació. Actualment està estruc-turat a partir dels grups de recerca de la Universitat de Giro-na i de l’Hospital Universitari de Girona, l’Institut de Diagnòs-tic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia i el Servei Ca-talà de la Salut. Barberà, farmacèutic i doctor en bioquímica,el dirigeix des de l’any passat.

Albert BarberàDirector de l’IDIBGI


ENTREVISTA SALUT


NOTÍCIES SALUT


La millor recepta, un llibre

Els llibres no curen, però hi ju-

den. Amb aquesta convicció,

els pacients de l’Hospital Uni-

versitari de Girona Doctor Jo-

sep Trueta de Girona a partir

d’ara poden fer-se el carnet de

la biblioteca mentre estan in-

gressats i beneficiar-se del

serveis de préstec de llibres,

DVD i música des del mateix

llit hospitalari. Aquest nou ser-

vei, que ha entrat en funciona-

ment a la tardor, és fruit d’un

conveni signat entre el centre,

la Biblioteca Pública de Girona

i l’Associació Biblioarreu. El

Trueta és el primer hospital de

la Regió Sanitària de Girona on

es posa en marxa aquests ini-

ciativa en col·laboració amb el

Servei de Biblioteques de la

Generalitat. Amb la voluntat,

d’una banda, de fer més ama-

ble l’estada hospitalària, i de

Entra en funcionament un nou servei pioner a Girona de préstec de llibres, DVD i CD’s alsmalalts ingressats a l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona, gràcies a un acord signat entre elcentre sanitari, la Biblioteca Pública de Girona i l’Associació Biblioarreu

l’altra de diversificar els serveis

de la Biblioteca Pública de Gi-

rona, i gràcies a la col·laboració

de l’Associació Biblioarreu, fa

uns mesos es va començar a

gestar el nou servei de volunta-

riat que ara s’ha iniciat. El pro-

jecte Biblioarreu pretén justa-

ment acostar tot el fons docu-

mental prestable de la Bibliote-

ca a tots aquells usuaris que

no es poden desplaçar física-

ment al centre, com els pa-

cients hospitalitzats i els seus

familiars. Per això, serà una vo-

luntària de l’Associació –i tècni-

ca de biblioteca- la que dos

cops a la setmana, els dilluns i

els dimecres, es desplaça fins

al Trueta on oferirà a tots els

pacients ingressats i als seus

familiars la possibilitat de pas-

sar una millor estona llegint un

llibre o una revista, veient una

pel·lícula o escoltant música.

Cal posar de relleu que l’únic

punt de préstec de la Bibliote-

ca, que es troba tancada per

trasllat, és el de l’Hospital True-

ta. Això pot ser així per tractar-

se d’un servei gestionat per

una voluntària i perquè el pro-

cediment és compatible amb el

moment d’inventari que està

duent a terme ara el centre. Per

a la Biblioteca, doncs, arribar a

aquests lectors és un símbol

de la seva funció d’acostar la

lectura als ciutadans.

Lectura de llibres

En un futur, està previst que

aquest servei es coordini tam-

bé amb un grup de voluntaris

lectors els quals, prèvia cita,

oferiran una estona de lectura

als malalts ingressats que ho

desitgin. En aquest cas, els pa-

cients també podran triar el lli-

bre que els agradaria escoltar o

fins i tot, el voluntari/a també

podrà fer els seus suggeri-

ments en funció de les necessi-

tats o interessos o circumstàn-

cies del pacient que hi estigui

interessat. Aquest servei està a

l’espera de trobar lectors vo-

luntaris, per la qual cosa fem

una crida a tots aquells que hi

estiguin interessats. Poden

contactar amb el servei a tra-

vés del correu electrònic

[email protected].

Si el pacient no té elcarnet de laBiblioteca la

voluntària li tramitaallà mateix

Una voluntària de Biblioarreu ofereix llibres a un pacient. Fotos: Trueta



NOTÍCIES SALUT

Can Regàs es convertirà a fi-

nals d’aquest any en la prime-

ra residència de gent gran si-

tuada al centre de la ciutat de

Girona. El nou equipament

concebut per a donar serveis

assistencials a la gent gran de

l’àrea metropolitana compta-

rà amb 48 places per a resi-

dents i 15 més per a usuaris

del Centre de Dia.

Es tracta d’un centre innova-

dor construït a partir de crite-

ris de qualitat i eficiència en-

ergètica que combina les dar-

reres tendències en materials

de construcció amb sistemes

d’atenció de darrera genera-

ció que permetran oferir un

major benestar i assistència a

la gent gran amb dependèn-

cia. En el procés de disseny i

execució de la nova residèn-

cia s’ha prioritzat la sostenibi-

litat, i per a fer-ho s’han ins-

tal·lat sistemes d’il·luminació,

calefacció, climatització, ai-

gua, energia solar i transport

vertical respectuosos amb el

medi ambient.

Nova residència a GironaL’edifici de Can Regàs, situat a l’Avinguda Santa Eu-gènia, ha estat rehabilitat per la Bòbila de Corçà

La secció gironina del Col·legi

de Fisioterapeutes de Catalu-

nya ha celebrat aquest se-

tembre el Dia Mundial de la

Fisioteràpia, i han recordat

que aquesta és una professió

sanitària l’objectiu de la qual

és, entre d’altres, prevenir,

preservar, restablir i augmen-

tar el nivell de salut i de ben-

estar dels ciutadans a fi de

millorar les condicions de vi-

da de la persona i, per exten-

sió, de la comunitat en la qual

viuen.

Han alertat, però, que l’intru-

sisme professional és un fet

massa recurrent i habitual

que pot afectar de manera

nociva la salut i pot provocar

problemes futurs que incidei-

xin negativament en la quali-

tat de vida dels ciutadans que

s’hi sotmeten.

Alerta dels fisioterapeutesCelebren el Dia Mundial de l’especialitat advertintdels riscos de posar-se en mans de no experts

El projecte “Escola de cuida-

dors, que s’ha presentat

aquesta tardor a Girona, con-

sisteix en capacitar al cuida-

dor per gestionar la seva salut

i la de la persona depenent

mitjançant espais de trobada

per treballar sobre quatre ei-

xos considerats essencials:

tècniques bàsiques d’atenció

i cura de la persona depenen,

l’aprenentatge vivencial de les

habilitats per la vida, el seu

empoderament i el desenvo-

lupament del sentit de cohe-

rència que li permeti entendre

la seva situació, gestionar-la

correctament i recuperar un

sentit propi de la vida.

En el projecte hi estan impli-

cats ajuntaments, Dipsalut,

Consell Comarcal, Serveis So-

cials (CASG), Centre de Ser-

veis per la Gent Gran Edat 3

Besalú, i Edat 3 SCCL Atenció

Domiciliària.

Escola de cuidadorsEl projecte vol millorar el suport i la formació queactualment reben els cuidadors no professionals

L’associació Dentistes Solida-

ris de Girona ha renovat el seu

acord amb Dipsalut per segu-

ir oferint tractaments odonto-

lògics a persones en situació

de pobresa. Des que es va po-

sar en marxa la clínica, situa-

da al Mercat del Lleó, s’han

atès de manera altruista 350

persones. En total s’han fet

2.259 visites. Els tractaments

més freqüents han estat les

obturacions (se n’han dut a

terme 927), seguides de les

pròtesis (309), les higienes

(147) i les endodòncies (102).

El projecte “Somriures Solida-

ris” és una iniciativa de l’asso-

ciació Dentistes Solidaris.

Consisteix en donar atenció

odontològica a persones de

les comarques gironines en

situació de pobresa.

Els pacients sempre han d’es-

tar derivats pels Serveis So-

cials la demarcació de Girona,

que s’encarreguen de filtrar

quines persones, per la seva

situació socioeconòmica, ne-

cessiten l’atenció odontològi-

ca. Després d’aquest procés

de cribatge, els usuaris han

de passar una primera revisió

amb el dentista del seu CAP

de referència, que determina

els tractaments que caldrien

al pacient en funció de la seva

necessitat.

Més dentistes solidarisEs renova l’acord que en dos anys ha permès repa-rar de forma altruista la boca de 350 gironins



SALUT

L’acció de la ressonància cura-

tiva amb bols s'encamina so-

bre el cos físic, emocional i so-

bre l'esperit. Els bols actuen

com un mitjà en el qual els nos-

tres conflictes interns es poden

reconfigurar, per transformar-

se en un sentiment harmoniós,

estan tranquil·lament centrats,

aquests ressonen en cada

cèl·lula del nostre cos o ment.

Aquests vasos són part essen-

cial en la tècnica utilitzada per

a resoldre emocions carrega-

des negativament.

L’interès per Orient ens ha

apropat a la curació a través

del so i el despertar espiritual.

Pel que fa als bols de quars,

científics i metges reconeixen

les característiques especials

d’aquest material, amb una ba-

se científica que obre una fi-

nestra a les seves propietats

curatives potencials.

El principi de sincronia explica

aquestes possibilitats, els nos-

tres sistemes cos ment es re-

harmonitzen pel so dels bols i

els efectes són físics, psicolò-

gics i espirituals. Moltes vega-

des haurem sentit dir el xacre

bloquejat, o té un bloqueig en

un xacre. Parlem de centres

d'activitat per a la recepció, as-

similació i transmissió de les

energies vitals. Ja sabem, que

disposem de 7 xacres més

grans, amb els que principal-

ment treballa el Reiki, i altres

teràpies guaridores o alternati-

ves. Cada xacre té la seva mis-

sió i governa cadascún dels òr-

gans del sistema endocrí.

Quan un d’ells no funciona cor-

rectament, ja sigui per excés o

defecte d'energia, es produeix

un bloqueig, afectant així a les

parts que regeix del cos físic,

emocional o espiritual.

El so dels bols ajuden a desblo-

quejar els xacres. Com per ex-

emple, si s'està deprimit, amb

dolor al pit, amb sensació de

pes, sense ganes de sortir de

casa, d’arreglar-te, de no voler

veure a ningú, podem deduir

amb aquests símptomes que

alguna cosa va malament en el

xacre del cor.

El So dels Bols iel desbloqueigdels xacresEls bols actuen com un mitjà en el qual elsnostres conflictes es tranformin en un senti-ment harmoniós repartit entre cos i ment.Els xacres són una mena de vàlvules que te-nim en l’aura i la seva funció és regular l’e-nergia vital que flueix per tot el nostre cos.


GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA

Escenari, imatges imúsica de l’art totalExposició d’el somni a Sant Pere de GalligantsL’artista audiovisual Franc Aleu i els germans Roca van sumar esforços i van ajuntar un equipde col·laboradors multidisciplinars de primera fila mundial per desenvolupar la fórmula del’òpera total: (CCR+A)·X=elsomni, “una òpera en 12 plats, un banquet en 12 actes”


ant Pere de Galligants és

el marc de l’exposició el

Somni, un tast no gas-

tronòmic del material autovisu-

al, musical i escenogràfic d’a-

quella experiència d’òpera total

celebrada el dilluns 6 de maig

del 2013 al centre Arts Santa

Mònica, de Barcelona. Produït

per Mediapro, amb el suport

de l’Ajuntament de Barcelona,

el Somni és el primer experi-

ment amb voluntat de sumar

totes les disciplines artístiques.

És una obra total, multidiscipli-

nària, analògica, digital, real,

onírica, cibernètica i gastronò-

mica, una òpera en 12 plats, un

banquet en 12 actes, com resa

el seu lema.

Wagner i Vatel

François Vatel i de Richard

Wagner són els referents. Vatel,

contemporani del Rei Sol, Lluís

XIV, va destacar com a mestre

de cerimònies, com a innova-

dor en l'art de celebrar i en l’ús

de la transversalitat multidisci-

plinària a l'hora de dissenyar

un banquet o una festa: des del

menú, fins a la decoració i la

música i els enreteniments.

«Gesamtkunstwerk»

Wagner volia integrar totes les

disciplines en el que ell en va

dir el Gesamtkunstwerk, l’obra

d’art total, això és fusionar mú-

sica, teatre, dança i arts plàsti-

ques. Joan, Josep i Jordi Roca

s’han sentit sempre admira-

dors de Vatel, i Franc Aleu és un

dels més reputats escenògrafs

de les òperes de Wagner, treba-

llant al costat de directors de la

talla de Zubin Mehta.

L'exposició de Girona, que

eventualment, compta amb la

col·laboració de l'Ajuntament

de Girona, la Diputació i el Pa-

tronat de Turisme, es divideix

en 3 espais: dos d’expositius, al

claustre i a la nau central, i un

de videogràfic.

El vídeo s’explica la gènesi i el

procés creatiu del somni. A la

nau central, hi ha el Visual Lab,

l’escenari d’el Somni, amb tots

els efectes audiovisuals i la mú-

sica. Al claustre, s’hi projecten

els plats i una explicació del

menú del tast d’art total dels

comensals que van poder gau-

dir d’aquesta òpera en 12 plats,

d’aquest, de la resolució de la

fórmula de l’òpera total :

(CCR+A)·X=elsomni, d’aquest

banquet en 12 actes, inspirat

en Wagner i Vatel.

La Iaia Angeleta

El 16 de novembre del 2006 va

ser un dia trist per a la família

Roca de Taialà. Angeleta Pont,

la seva iaia i musa, va morir als

94 anys, després d’una vida a

la cuina, dedicada a remenar

pels fogons. El 16 de novembre

del 2006, també va ser el dia

de la cimera francoespanyola

presidida a Girona per Jacques

Chirac i José Luis Rodríguez

Zapatero. El Celler de Can Roca

va servir l’àpat ofert per la ciu-

tat a les dues delegacions. El 9

de setembre del 2013, dia de la

inauguració de l’exposició a

Sant Pere de Galligants, Josep

Roca, va confessar aquella tris-

tor: “La matinada abans se'ns

va morir l'àvia, la nostra esti-

mada iaia Angeleta, però vam

decidir fer cuirassa i tirar enda-

vant un banquet molt impor-

tant per a la ciutat.”

En el retorn dels Roca a Sant

Pere de Galligants, Pitu Roca va

parlar de tot els límits que ex-

plora el somni: “angoixa, pati-

ment, dolor, sexe i carnalitat, la

mort, estats emocionals i mol-

tes coses difícils de plantejar

en un restaurant.”

Festivals de cinema

El somni és un projecte viu més

enllà de l’experiència del sopar.

Tot i que no es descarta un

world tour de l’experiència, el

projecte de Franc Aleu i dels

germans Roca inclou l’edició de

dos llibres i d’una llargmetratge

documental . Precisament,

aquest film dirigit per Franc

Aleu, amb guió del cineasta de

culte Jo Sol i realització d’Aixa-

là, serà presentat a la 61a edi-

ció del Festival de Cinema de

Sant Sebastià, on un avanç

clausurarà secció Culinary Zi-

nema. No es descarta que la

pel·lícula es presenti al Festival

de Berlín.

I fins al 3 de novembre, es po-

drà reviure el Somni a Girona.


S

Un dels actius delFestival ha estat

produir espectaclesde creadors

teatrals catalans

EL SOMNI GASTRONOMIA



Cuina:• Esfera líquida de leche de

tigre i pell de llimona ratllada

• Nougat d'ametlla, iogurt,

menta, daus de gelatina de

roses, ras el hanout, pols

d'ametlla torrada i esfera de

safrà i flor de taronger.

• Cruixent d'escorça de porc

inflada , amb salsa agredolça

picant de prunes i verdures

confitades en vinagre

• Bunyols de miso i dashi amb

gingebre i wasabi

• Tomàquet d'alvocat amb lla-

vors de tomàquet amb brots

de coriandre

• Bombó de Campari i aranja

vermell

• Brioix al vapor de bolets de

primavera

• Bombó de moixernó

Vaixella:Ramon Serafí

Bonsai de benvinguda


Cuina:• Brou vegetal cuit a baixa temperatura, amb pa-

raules escrites

Vaixella:• Mans juntes de Roos Van de Welde

Vi:• Emrich Schönleber Frülingsplätzchen 2009 VDP

Nahe

Copa:

• Mikasa

Compositor:

• Carlos Fesser

Intèrpret:

• Carlos Fesser

Instruments:

• Robots Polliwogs dirigits per Carlos Fesser

Vídeo:

• Franc Aleu

Pintura:

• Pau Nubiola

Preludi: Dones d’aigua

Fotografies dels plats:Francesc Guillamet



Cuina:• Aire de figues de moro del

Cap de Creus

Vaixella:• Peanya de marbre,

d’I-MarmolVi:• Chinato Vergano Mauro

Copa:• Riedel Long Drink

Compositor:• Sergi Caballero,

Pedro Alcalde

Intèrpret:• Kolja Blacher

Instruments:• Stradivàrius Triton

Vídeo:• Franc Aleu

Espai

Cuina:• La Lluna: Esfera de tòfona blanca i

negra i destil·lat de terra.

Vaixella:• Plat negre de cràters, de Taller Luesma Vega

Vi:• Malvasia lanzaroteña 1880 El Grifo D.O. Lanzarote

Copa:• Authentis Spigenlau Negre

Compositor:• Luca Francesconi

Intèrpret:• Luca Francesconi, Elaine S. Mitcherner

i Carlos Fesser

Instruments:• Robots Polliwogs veu i

electrònica


Inici del somni



Cuina:a: Velouté de garotes a la brasa

b: L’ anèmone de mar (o actínia): Salsa d’anémone de mar a la

planxa emulsionada amb oli d’oliva, navalles, algues i espar-

denyes.

c: Gamba a la brasa, amb el cap i les potes fregides, i bombó del

cap de gamba.

d: Parmentier de pop

e: Escabetx de musclos

f: Percebe amb fonoll marí

Vaixella:• Recreacions 3D de la natura marina, de Pere Gifre i Dani

Molina

Vi:• Domaine Roulot 1er Cru Perrieres

09 A.O.C.Meursault

Copa:• Spigelau Adina Chandonnay

Compositor:• Sílvia Pérez Cruz

Intèrpret:• Sílvia Pérez Cruz y Ravid Goldschmidt (hang)

Instruments:• Hang


Sota el mar

Cuina:• Serp d’anguila fumada cremada amb bufador;

les angules són cuites al moment en un broud’anguila. Al final de l’anguila fumada amb an-gula, cada comensal menjarà un canapè elèc-tric, a base granissat de menta amb tocs decítrics i Sechuan Button (o pebre elèctric), ipoma impregnada d’eucaliptus i mentol.

Vaixella:• El serpentari de vidre, de Taller Luesma Vega

Vi:• Salon 99 Blanc de Blancs A.O.C. Champagne

Copa:• Spigelau Adina

Compositor:• Arturo C. Urbina (Electrocugat)

Intèrpret:• Arturo C. Urbina


Serpentaris



Cuina:• Ying-Yang d’ostra banyada amb “Palo

Cortado”, salsa d’ostra, all blanc i allnegre.

Vaixella:• Taller Luesma Vega

Vi:• Substance Selosse A.O.C. Champagne

Copa:• Champagne Baccarat

Compositor:• Albert Guinovart

Intèrpret:• Albert Guinovart

Instruments:• Piano


El festeig

Cuina:• Mandala dibuixada amb llimona,

curri, remolatxa, mango, coco,fonoll, iogurt, canyella, car-damom, menta, gingebre, pebre,flors, carxofa i xai.

Vaixella:• Peanya de marbre, d’I-Marmol

Vi:• Egon Müller-Scharzhofberger

Spätlese 1990 VDP Mosel-Saar-Ruwer

Copa :• Riedel Chianti Sommelier

Compositor:• Elena Katz Chernin

Intèrpret:• Carlos Fesser

Instruments:• Veu i Robots Polliwogs -

Roland Olbeter

Veu:• Clàudia Schneider, Ilona

Schneider i Mariona Castelar


Jardí de les Hespèrides


ituat en ple Barri Vell de Girona trobem el Lola Cafè, un marc

incomparable on anar de festa. Lola Cafè esdevé un dels punts

imprescindibles per a gaudir de la nit gironina.Amb "Rumb a la Rumba"

on els ritmes d’artistes i grups com The Blackiss, Acorde a Ti, Toni Cayena… et

permetran gaudir les nits dels dimecres, dijous, divendres i dissabtes de la millor

música rumbera. No t’ho deixis perdre!

SC/Força, 7 · Te l f . 972 228 824 · GIRONA

www. lo la - cafe .com

Vine a gaudirtots els dimecresdijous, divendres i

dissabtes a partir deles 18 h fins les 3 h

La millor opcióper a les tevescelebracionsInforma’t al telèfon:

619 144 044

CATERING

& COPES

Av. Ramón Folch, 15 · Te l f . 972 225 302 · GIRONAwww.por tabel l in i . com



Cuina:• Salsa de mole, roses al a

brasa, suc de colomí i pitde colomí disposat enforma de rosa, ambgotes d’aigua de roses.

Vaixella, coberts i copade v:• iRoos Van de Welde.

Vi:• Les Manyes 2010 Terroir

al límite, D.O.Q. Priorat

Copa:• Flor de Roos Van de

Welde + Spigelau AdinaBalon

Compositor:• Albert Pla

Intèrpret:• Albert Pla

Instruments:• Clarinet - Robots

Polliwogs- Roland Olbeter

Vídeo:• Sexo ingràvid, foc i llet

La carnalitat

Cuina:• Poma de caramel bufat farcida d’escuma i

daus de poma a la brasa, amb sobrassadacasolana de Miquel Barceló.

Vaixella:• Taller Luesma Vega

Vi:• Arché Pagès Bonfill 2012

D.O. Empordà

Copa:• Schott Zwiesel Viusà

Compositor:• Carlos Fesser

Intèrpret :• Carlos Fesser

Instruments:• Veu i electrónica

Veu:• Clàudia Schneider,

Ilona Schneider iMariona Castelar


Poma/Trencadissa


Cuina:• Oca a la royale i gotes de

sang de remolatxa.

Vaixella:• Joan Crous

Vi:• Acusp Castell d’Encús

2010”Extrem”

Copa:• Spigelau Adina Pinot Noir

Vi:• Marques de Riscal 1945 D.O.

Ca. Rioja

Copa:• Riedel Sommelier Bordeaux

Compositor:• Wolfgang Mitterer

Intèrpret :• Andrea Jankowitsch, Wolf-

gang Mitterer i Carlos Fesser

Instruments:• Orgue del Palau de la Música

- Robots Polliwogs i elec-trónica


Guerra

Cuina:• Escuma de patata vio-

leta, bombó gelat de gen-ciana, moll de l’os,ruibarbre amb caviar itrompetes de la mort alfum d’encens i aromad'artemísia.

Vaixella:• iMarmol

Vi:• Oloroso 150 anys Sac-

ristía Barbadillo

Copa:• Pesada i fosca com un

calze

Compositor:• Bernat Vivancos

Intèrpret :• Latvian Radio Choir i el

quartet de violoncels:Pau Codina (solista)Marta Requena, MariaBou, Alba Aro i OleguerAymamí

Instruments:• Veu i violoncels

Veu:• Latvian Radio Choir


Pietat/Mort




Cuina:• Plat que respira: puré de

cacau, gelat de massamare, litxi deshidratat ifresc, cacau garapinyat imerengues àcids.

Vaixella:• Andreu Carulla

Vi:• Eiswein Hermann

Dönnhoff OberhauserBrücke 2008 VDP-Nahe

Copa:• Rosenthal Studio-line



quartet de violoncels:Pau Codina (solista),Marta Requena, MariaBou, Alba Aro i OleguerAymamí




Glòria

Cuina:• Núvol de cotó de sucre,

tocs de flors i mel, gomi-noles i papallones.

Vaixella:• Llibre de porcellana, de

Roos Van de Welde

Vi:• Eiswein Hermann

Dönnhoff OberhauserBrücke 2008 VDP-Nahe

Copa:• Rosenthal Studio-line



quartet de violoncels:Pau Codina (solista),Marta Requena, MariaBou, Alba Aro i OleguerAymamí




Despertar



REPORTATGE GASTRONOMIA

El Boutique Hotel Casa Grana-

dos de Tossa de Mar ha fet un

nou pas en la seva voluntat

d’innovació. Ha anunciat l’ober-

tura d’un Arctic Velvet Bar, una

cocteleria que presidiran els

productes premium de la mar-

ca homònima de destil·lats ela-

borats amb aigua de la font de

Qeqertarsuaq, o Godhavn, una

ciutat portuària del municipi de

Qaasuitsup, situat a la costa

sud de l'illa de Disko, a la costa

occidental de Groenlàndia. Par-

lem d’una aigua de dos mil

anys d’antiguitat originada en

roques volcàniques, molt alcali-

na (pH 9,38) i amb un grau de

duresa molt baix; per tot ple-

gat, es tracta d’una aigua molt

suau.

Nou nínxol de mercat

La singularitat d’aquesta aigua

i dels espirituosos que s’hi pre-

paren ha fet que l’Hotel Casa

Granados hagi apostat per Arc-

tic Velvet, segons confessa

Caspar Zoetmulder. I al revés:

Arctic Velvet troba que la filo-

sofia de Casa Granados lliga

amb el seu esperit. Caspar

Zoetmulder ho exposa amb

eloqüència: “Arctic Velvet serà

el complement ideal per a les

grans vetllades de l’Hotel Casa

Granados. Som un hotel jove i

busquem un nínxol de mercat,

amb la mateixa filosofia que

Arctic Velvet. Som joves bus-

cant clients que valoren la qua-

litat i per això ens interessen

els seus productes de nivell.”

Pel seu costat, Salvatore Muzzi,

director general d’Arctic Velvet,

confessa que la seva empresa

vol “entrar en cases amb gust”.

Zoetmulder destaca la voluntat

del seu el seu establiment per

potenciar el servei, els sabors,

El director de màrqueting

d’Arctic Velvet, Marcos Cam-

L’Hotel Casa Granados de Tossa serà un dels primers establiments del món que acollirà unArctic Velvet Bar, un espai de copes patrocinat per la marca Suïssa d’espirituosos premiumfets a Holanda amb l’aigua d’una font de Groenlàndia que serà l’aigua oficial de la F1

Artic Velvet Bar a Casa GranadosL’Hotel de Tossa de Mar distribuirà destil·lats premium



REPORTATGE GASTRONOMIA

poy, assegura que el seu grup

busca “llocs molt exclusius, es-

pais amb un esperit molt pre-

mium”. Destaca l’esforç dels

seus propietaris de Casa Gra-

nados per fer una rehabilitació

esmerada, amb dos anys d’o-

bres reinterpretant l’arquitec-

tura de la zona.

Distribució per a Girona

Per raó d’aquesta filosofia pre-

mium, Casa Granados Bouti-

que Hotel serà el distribuïdor

esclusiu per a les comarques

gironines dels productes d’Arc-

tic Velvet: vodka, ginebra i

aquavit, destil·lats a Holanda;

scotch whisky de les Lowlands,

i conyac XO, de 16 anys. Quant

als preus de venda al públic,

tots els productes són a 35€,

menys el conyac, a 165 €.

La diferència amb altres espiri-

tuosos és l’ús de l’aigua de l’illa

de Qeqertarsuaq per ajustar el

grau alcohòlic desitjat de tots

els seus destil·lats. Es tracta

d’una aigua amb unes caracte-

rístiques organolèptiques es-

pecials, per les seves condi-

cions climàtiques, geològiques

i climàtiques. Precisament, el

seu elevat pH contribueix a eli-

minar la sensació d’alcohol a

les fosses nasals, fins al punt

que recomanen deixar respirar

el seu vodka, com el vi, perquè

l’oxigen faci sabor el sabor de

l’esperit dels cereals. Les ca-

racterístiques tan especials

d’aquesta aigua han fet que

Arctic Velvet esdevingui la mar-

ca d’aigua oficial del circuït de

F1 en la temportada del 2014.

Aquesta aigua és ideal per al

whisky i per fer glaçons per a

totes les begudes Arctic Velvet.

Precisament, ja estudien co-

mercialitzar bosses de conge-

lador per elaborar gel amb

aquesta aigua que només es

pot extraure 5 mesos a l’any.


Salvatore Muzzi i Marcos Cam-

poy no dubten a assegurar que

s’ha tocat sostre amb el gin.

Precisament, en el mercat hi ha

hi ha 1.325 marques de ginebra

per a 35 marques de tònica.

“Moltes ginebres cauen pel ca-

mí. Nosaltres fem marca i no

pelotazo. Volem estar en els

millors llocs”, afirmen, abans de

ressaltar que, malgrat usar els

mateixos cereals, blat i ordi,

segueixen processos diferents.

“Tot i que moltes cases usen

vodka per fer ginebra, nosal-

tres variem el procés i el temps

de destil·lació per a la ginebra i

per al vodka, perquè busquem

característiques diferents per a

cada espirituós.

La ginebra és fruit de cinc des-

til·lacions, en què els 25 ele-

ments botànics collits a tot el

món, s’afegeixen entre la terce-

ra y la quarta destil·lació. Men-

tre el vodka també és detil·lat

cinc cops, l’aquavit només es

fa quatre vegades i es combina

amb una composició d'herbes

seleccionades i el sabor carac-

terístic de les llavors de comí

de prat i de comí.

La ginebra ha tocat sostre


PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA


PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA

A casa com a casaPaelles i fideuàs per a grups

n qualsevol celebració,

l’àpat és sovint una de

les principals preocu-

pacions dels organitzadors. I

precisament per aquest motiu,

per oferir l’oportunitat de gau-

dir d’un bon menjar amb el sa-

bor de la cuina tradicional però

sense els maldecaps que supo-

sa haver d’entrar a la cuina i

cuinar per a molta gent ha nas-

cut l’empresa gironina A casa

com a casa, que ja porta un pa-

rell d’anys preparant amb èxit

paelles i fideuàs per a grups

d’entre 15 i 150 convidats. Mal-

grat que la seva especialitat

són les paelles valencianes o

de marisc i les fideuàs, l’equip

de A casa com a casa també

prepara in situ, és a dir, en el

mateix lloc de la celebració,

apetitosos entrants i plats ca-

solans amb productes frescos i

de primera qualitat, i disposa

d’una petita carta de vins i ca-

ves catalans.

El menú de la casa, per exem-

ple, consta d’un aperitiu de pa-

tates i olives, una amanida

completa, paella valenciana o

fideuà, postres, vi (negre, rosat

o blanc, de l’Empordà), pa i ai-

gua, a un preu de 16 euros. La

carta ofereix també un menú

infantil, per a nens de 5 a 12

anys, a un preu de 10 euros, i

els nens de fins a 5 anys no pa-

guen.

A casa com a casa disposa

també d’altres menús més

complerts, que inclouen un ex-

tens pica-pica a base de cro-

quetes, pernil ibèric, canapès,

truites variades, broquetes o

pintxos, entre d’altres, i menús

especials per a vegetarians. A

més, tots els menús es poden

modificar i adaptar al gust del

client. En el cas de festes de

casament, l’equip de A casa

com a casa posa a disposició

del client, si aquest ho dema-

na, el pastís.

L’Elena i la Susana s’encarre-

guen, a més, del muntatge de

totes les instal· lacions ne-

cessàries per a la preparació

dels seus plats, tant en inte-

riors com en exteriors, i poden

ajudar el client a trobar el lloc

més adequat per celebrar la

seva festa, de casament, bateig

o aniversari. Perquè el client no

s’hagi de preocupar de res,

elles s’encarreguen també del

lloguer del parament i material

per a la celebració i del mobi-

liari i la decoració, i del servei

de cambrers.

E

A CASA COM A CASA

Tel. 685 615 283 I 600 503 497

I www.acasacomacasa



NOTÍCIES GASTRONOMIA

La parella entre Rodrigo Palet

i Man Tong regenten des del

25 de juliol l’Umai, un nou res-

taurant especialitzat en la cui-

na oriental, amb una prepon-

derància del sushi i d’altres

plats característics de la cui-

na japonesa. L’Umai es troba

en el número 18 de la plaça

Josep Pla, a tocar el passadís

que connecta amb el carrer

Nou, on anteriorment ja hi va

haver el restaurant Est.

Rodrigo Palet és un cuiner

mexicà experimentat en la

cuina oriental: ha treballat al

Japó i al Canadà, i ha passat

per diversos restaurants de la

ciutat de Girona. A banda de

la cuina japonesa, l’Umai ofe-

rirà alguns dels plats més tí-

pìcs de la cuina oriental, com

el bibimbap coreà , les crestes

xineses o el curri indi. És inte-

ressant menjar a la barra de

suhi veient treballar Palet.

Un nou restaurant japonèsRodrigo Palet i Man Tong han obert Umai, un localespecialitzat en cuina oriental a la plaça Josep Pla

Marc Gascons, d’Els Tinars,

de Llagostera; la cuinera cata-

lano-argentina Jimera Pérez

Apellániz, de La Riera de Sant

Matí Vell; el cuiner Jordi Ro-

llan, de La Rectoria d’Espina-

vessa, i el mestre pastisser

Jordi Sans, de la Pastisseria

Sans de La Bisbal, van partici-

par del del 21 al 23 de setem-

bre a Buenos Aires en la pri-

mera edició del CATenBa. El

sommelier i copropietari d’El

Celler, Josep Roca, va encap-

çalar la expedició, amb amb la

seva participació en l’acte in-

augural. Va pronunciar la con-

ferència el El Celler de Can

Roca, una historia de la cuina

catalana”. També hi va partici-

par l’artista Xavier Mariscal

que va inaugurar una exposi-

ció sobre la història de la cui-

na catalana.

Catalans a ArgentinaJosep Roca encapçala una expedicio de restaura-dors al CATenBA, el setembre a Bueno Aires

El primer concurs d’arrossos

solidari, programat en la 19a

edició de FiraTast, la Fira de la

degustació nascuda del 1995

a Girona, va tenir quatre se-

mifinals, una per jornada. Un

concurs amb 10 Instagra-

mers, 10 tuitaires, 10 polítics i

agents socials i 10 personat-

ges coneguts del món del tea-

tre, la televisió, la ràdio i el pe-

riodisme. Els arrossos van ser

venuts plat a plat entre els as-

sistents a la Fira: es van ven-

dre les 40 cassoles i es van

recaptar 2.140 € en benefici

del Centre de Distribució d’A-

liments, CDA. El desembre es

farà la final entre guanyadors:

Marc Teixidor, director de co-

municació d’Esguard Publica-

cions; Josep Campmajor, em-

presari; Ernest Plana, presi-

dent de la FOEG, i Ferran Vila-

josana, actor intèrpret del

Roc del Club Super 3.

Solidaritat a FiraTastEl primer Concurs d’Arrossos Solidari va recaptar2.140 € per al Centre de Distribució d’Aliments


142

LA TAGLIATELLARESTAURANT

ocant a la Plaça Independència, a

l’emblemàtic carrer Santa Clara, es

troba des d’octubre de l’any 2004

el restaurant La Tagliatella. Des de llavors

s’ha consolidat com a punt de referència

de la gastronomia italiana artesanal. El seu

concepte es materialitza en generoses ra-

cions, perfectes per compartir i respon ín-

tegrament a una elaboració de la cuina ita-

liana realitzada amb ingredients de prime-

ra classe seleccionats de les regions de la

Ligúria, el Piemont i la Reggio de l’Emília.

En un entorn acollidor podeu gaudir de

més de 400 combinacions de pastes i sal-

ses, antipasti (carpaccio de vedella, de ba-

callà, de búfala), amanides (de vieires i lla-

gostins, de formatge de cabra, de foie i

pernil d’ànec, de verdures a la planxa i

mozzarella), rissotos (ibèric, amb magret i

tòfona negra, bolets I llagostins), lasanyes,

canelons, i més de 20 pizzes elaborades al

forn del mateix restaurant. Una experièn-

cia de sabors que us portarà per una esto-

na als racons més bonics d’Itàlia.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pasta fresca i pizzes

Preu carta: 17 - 25 €

Horari: De dilluns a diumenge

Migdia 13 a 16h

Vespre de 20 a 24h

C/ Santa Clara, 4917001 Girona972 203 245

T

037TOTGirFitxes.qxd:Maquetación 1 16/10/13 14:24 Página 142

143

Ctra. de Barcelona, 48317001 Girona972 214 803

L’AVELLANEDABAR - RESTAURANT

'Avellaneda té l'art de posar a taula

unes carns a la brasa, uns cargols a

la llauna, o un bacallà, cuinats amb

el do d'una mà professional i experimenta-

da. Un dels millors plats és el bacallà amb

panses i pinyons o acompanyat amb cas-

tanyes i bolets. Ofereix una carta variada,

escollint només els productes de primera

qualitat. El restaurant està obert cada dia

de les 8 a les 23h, i els diumenges de 13 a

16h. L’Avellaneda és considerat l’hostal-

restaurant més antic de Girona. La masia

data del segle XII, regentat per la família

Busó Perpinyà, i al capdavant la Sra. Mont-

serrat Perpiñà. Ofereix un ambient agrada-

ble i la possibilitat de gaudir de la millor

cuina casolana, que junt amb l'acurat ser-

vei i l’originalitat dels nostres plats elabo-

rats amb els millors productes de la terra,

farà les delícies dels paladars més exigents

i sorprendrà els més curiosos. En resum,

l’art dels gustos i les sensacions.

L

CUINA CASOLANA

Especialitat: Carns a la brasa i guisats

Preu menú: Menú de dl. a dv. 11 € - Plat del dia 8,75 €

Plats per emportar

Horari: Dll-Ds de 8 a 23h. Dg de 13 a 16h


144

CAN JOAND'ADRI

RESTAURANT

un pas de Girona, gaudireu, tot re-

galant-vos un passeig visual entre

camps i boscos, ideal per esbargir-

se del frenètic ritme quotidià d'avui en dia,

dels plats elaborats des de l'herència cu-

linària de la zona amb una cuina senzilla i

honesta, tot desitjant complaure els qui

ens visiten, ja que nosaltres fem la nostra

feina amb gust.

Us oferim: Amanides, cargols, arròs a la

cassola, peus de porc, ànec, carns a la bra-

sa cuita amb llenya d'alzina... Tot podent

acompanyar-ho amb un all i oli com déu

mana i un pa de flequer artesà.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina casolana

Preu menú: Menú feiner: 11.50 €, Menú colla: 20-25 €

Preu carta: A partir de 20 €

Horari: Migdies de dimarts a diumenge,

Nits divendres, dissabtes i vigilies de festius

Can Joan d'Adri S/N17199 - Canet d'Adri972 428 691www.canjoandadri.cat

A


145

C/Albí, 34(Antic Mas de la Creu)

Girona972 218 868

TOMÀQUETRESTAURANT

ituat a la masia de l’antic restau-

rant Mas de la Creu, trobaràs el

restaurant Tomàquet, que t’espera

des de primera hora del matí per oferir-te

els esmorzars de forquilla més complerts

de la ciutat, i fins a la nit, quan l’ambient es

transforma per oferir-te una atmosfera ín-

tima i original a la seva terrassa fresca i

acollidora. Ens trobem en un entorn privi-

legiat, envoltats de natura i amb unes be-

lles vistes de la ciutat. Al restaurant Tomà-

quet som especialistes en brasa, que ja te-

nim a punt per als esmorzars, i podeu es-

collir fins a sis primers i sis segons plats en

el menú de migdia. Podreu gaudir de les

millors carns a la brasa, cargols, amani-

des... Disposem d’ampli aparcament propi

i salons privats per adaptar-nos a qualse-

vol petició que requereixi intimitat. Es trac-

ta d’espais separats per a dinars o sopars

de grup al vostre gust, pels quals també us

oferim menús especials i adaptats a les

necessitats de cada colla.

S

CUINA DE BRASA

Especialitat: Brasa i esmorzars de forquilla

Preu menú: 11,50 € de dimarts a divendres migdia


Horari: Obert cada dia a partir de les 8hi fins a la nit. Dilluns tancat.


146

L’ARGADÀRESTAURANT-BRASERIA

ituat al bell mig de Girona, davant

de Correus, L’Argadà us ofereix l’ú-

nic espai on podreu gaudir de la

“brasa en viu” en el Grill de llenya on cou-

rem, per a tots vosaltres, la millor carn D.O.

Girona i verdures amb el sabor i l’aroma

inigualable que li dona la cuita amb llenya

d’alzina. En la nostra Carta també trobareu

plats tradicionals de la Cuina Catalana

com escalivades, cargols a la llauna, ba-

callà amb samfaina... i els menjars de tem-

porada com els calçots, bolets, carxofes,

carn de caça... En el menú de migdia, tro-

bareu plats com l’escudella i carn d’olla,

arròs a la cassola, o un bon rostit. Tenim

menús per a grups i segur que trobareu el

que esteu buscant. Aquest any s’acomplei-

xen 120 anys de la fundació de la Casa i

ens agradaria molt que ho vinguéssiu a ce-

lebrar amb nosaltres.

I a la taula mai hi falten els tomàquets i alls

per sucar les torrades!

Us hi esperem!!

CUINA CATALANA I CARNS A LA BRASA

Especialitat: Vedella DO Girona, Cargols a la llauna

Preu menú: Laborables migdia 12 €.

Menú grups: 20, 23 i 28 €

Horari: De 13 a 16h i de 20 a 24h

Av. Ramón Folch, 717001 Girona972 218 405www.argada.com

S


147

C/ Nou, 317001 Girona972 203 800

SAVOYCAFÈ - RESTAURANT

’elegant Cafè Savoy situat al bell

mig de Girona, al C/ Nou 3, va tor-

nar a obrir les portes, ara fa dos

anys, de la mà de la família Nicolazzi, amb

una decoració totalment modernitzada

però mantenint l’essència, el caràcter i la

tradició de sempre. El Savoy ofereix a tra-

vés del seu menú, una cuina de mercat

creativa que al mateix temps sigui equili-

brada i lleugera. Ens proposa escollir entre

tres entrants, tres segons i tres postres,

tals com el tàrtar de salmó, el bacallà amb

all i oli de romesco, l’entrecot de vedella de

Girona, pastissos casolans, flam de for-

matge, mel i mató o fruita del temps.

A banda del menú del migdia ens proposa

tant dinars com sopars per encàrrec i dis-

posa d’una sala ideal per reunions, presen-

tacions d’empresa i tot tipus d’esdeveni-

ments amb cabuda per 40 comensals.

Al llarg del dia disposa d’una àmplia oferta

d’entrepans freds i calents, creps, smoot-

hies, cafès,... que podràs degustar a partir

de les 7 del matí.

L

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina de mercat creativa

Preu menú: Diari 10€ i dissabtes 12 €

Horari: Cafeteria de dilluns a diumenge de 7 a 22h

Menú migdies i sopars només per encàrrec.


148

JIM’SBAR - RESTAURANT

a fa més de cent anys, que la fami-

lia Fabre Gimbernat treballa al ser-

vei de l'hosteleria gironina. Des-

prés d'unes merescudes vacances, hem

reobert portes al denominat "carrer de l'o-

ci nocturn", el cèntric carrer figuerola de la

nostre ciutat. Us oferim una renovada idea

de l'hosteleria tradicional, avalat per la

nostre llarga experiència, amb un menú

diari de cuina casolana i les tapes d'avui i

de sempre. Tot barrejat amb els plats de

producció pròpia com el pa artesà de pizza

i la manofactura d'elaborats i carns. Podeu

venir qualsevol dia de la setmana a menjar

a totes hores, doncs la cuina mai tanca. Si

ho preferiu, hem incorporat un moder en-

giny de "catering" per a portar-vos a taula

el que més us agradi allà on volgueu. No

dubteu a contactar amb nosaltres per a les

vostres reunions o celebracions, dins i fora

de les nostres instal·lacions.

Ah! i si us ve de gust una copa, sapigueu

que tenim una gran sel·lecció de combi-

nats i gintònics per arrodonir les nits de

cap de setmana

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Tapes, pizza, carns i peix

Preu menú: 10 €

Preu carta: 15 €

Horari: De dilluns a diumenge de 8 del matí

a 1 de la nit

Figuerola, 3817001 Girona972 203 293

J


149

Avinguda Jaume I, 2017001 Girona972 417 409

ROOM118BAR - RESTAURANT

l bar-cafeteria Room 118 està si-

tuat al centre de la ciutat de Giro-

na, als peus de l'emblemàtic Hotel

Últonia.

Un lloc on disfrutar d’un esmorzar econò-

mic en un ambient comfortable i acollidor.

Room 118 també ofereix un menú diari a

partir de 8,90€ que consisteix en un bufet

d'amanides de primer i un plat de peix o

carn a escollir de segon, més postres i be-

guda.

Divendres i dissabte nit oferim un menú

per 12€, amb la possibilitat d’allargar la

vetllada disfrutant d’un combinat per 4 €

adicionals.

I no et pots oblidar dels nostres montadi-

tos! Cada dijous per sopar pots degustar

tots els montaditos que vulguis tant sols

pagant la beguda.

Room 118 té la més gran selecció en cock-

teleria i ginebres, oferint la possibilitat de

compartir un espai relaxant durant les nits

del cap de setmana.

També oferim servei de càtering.

E

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Bufet d’amanides. Peix i carn

Preu menú: Des de 8,90 € migdies i 12 €

divendres i dissabte nit

Horari: De 7 a 24h de dilluns a dijous i

divendres i dissabte de 7 a 2.30h


150

DÚPLEXBAR - RESTAURANT

ituat al costat de l’emblemàtic

Parc de la Devesa de Girona molt

aprop del centre i amb unes mag-

nífiques vistes cap a La Catedral i el Barri

Vell hi trobem el Dúplex Restaurant.

Dos grans menjadors per 80 i 40 perso-

nes, ideals per a fer-hi dinars o sopars de

colla, d’empresa o comiats de solters/es o

celebracions familiars amb zona de jocs in-

fantils i castell inflable, serà la delícia dels

petits !!

Disposem de sales privades amb projector.

A l’exterior hi trobem una de les terrasses

més maques i fresques de Girona, on so-

portar les calors de l'estiu, on s’hi respira

la tranquil·litat de La Devesa i on gaudireu

d’una agradable estada fent un sopar

romàntic, prenent un còctail o bé un Gintò-

nic.

Som a pocs metres de l'Auditori i del Palau

de fires de Girona.

Us hi esperem !!

CUINA CATALANA

Especialitat: Sopars per a grups

Preu menú: Diari 9,50 € i menú grup 15 i 20 €

Menu Fires: 19, 23 i 26 €

Horari: Dimarts i dimecres de 8,30 a 23,30h

Dj. a ds. de 8,30 a 2h. Dg de 10 a 23,30h

Menú pre Nadal i Cap d’any.

Ronda Ferran Puig, 39 bx17001 Girona872 080 700www.duplexrestaurant.es

S


151

Cort reial, 217004 Girona872 080 430

DRAPSRESTAURANT

ituat al bell mig del barri vell de Gi-

rona, trobem el Restaurant Draps.

Obert l´any 2005, és un indret

acollidor i modern on podem gaudir d´una

bona i natural cuina mediterrània.

Amb una excel·lent relació qualitat preu, el

restaurant Draps és un lloc magnífic per

compartir un bon àpat en un ambient íntim

i tranquil.

Realitza la teva comanda a través de

www.portamu.com i te la portem a casa.

SCUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Grans plats ideals per compartir

Preu menú: Menú de temporada 25 €

Preu carta: De 18 a 25 €

Horari: Obert cada dia migdia i nit


SA CLOVABAR - RESTAURANT

ituat al barri vell, sobre el refugi

antiaeri de les Carmelites, el més

important de la guerra civil espan-

yola, ens porta el sabor del mar amb una

cuina clàssica mediterrània amb tocs mo-

derns. Especialitzats en peixos, marisc de

les llotges de Blanes, Roses, Palamós i les

Rias Galleges. Cal destacar les nostres clo-

ves a la planxa amb pebre i oli d'oliva ver-

ge, vieires amb tomàquet dolç, tomàquet

confitat i cruixent de porro, pop amb llit de

trompetes de la mort i all i oli gratinat, ta-

taki de tonyina amb confitura de tomàquet

dolç, llobregant saltejat amb xips... Obert

de dimarts a diumenge, tanquem diumen-

ges nit i dilluns. De dimarts a divendres no

festius podeu trobar el menú diari a 16,90

€ que canvia cada dia, el menú de l’arròs a

25,50€ i el menú setmanal a 25,50€ que

canvia un cop per setmana. Diàriament

també podeu trobar el menú degustació a

38 €. També trobareu una gran varietat de

postres elaborats a casa.

Carta especialitzada en vins blancs i caves.

CUINA DEL MAR

Especialitat: Cuina del mar

Preu menú: 16,90 € (diari), 25,50 € (arròs),

25,50 € (setmanal), 39,95 € (degustació)

Horari: Dimarts a diumenge 13,15 a 15,45h.

Dt. a ds. 20,30 a 23h. Tancat dg. nit i dl.

S

152

C/ Hortes, 717001 Girona972 211 415


153

BON BON CAFÈCAFETERIA-RESTAURANT

ra fa 5 anys que l'Andreu i la Marta

són al capdavant de Bon Bon Cafè,

un Bar Cafeteria situat a la zona de

l'eixample de Girona. En un ambient fami-

liar i una decoració exquisida, la gent

podrà assaborir una varietat d'esmorzars

amb productes de primera de qualitat, i

una pastisseria artesana. A casa nostra

podràs degustar un bon cafè, excel·lents

xocolates i infusions...

Per dinar, el nostre menú diari és de 9'50€,

on podràs degustar una cuina de mercat

ben elaborada. També us oferim una gran

varietat de plats combinats, entrepans es-

pecials, amanides... Fem canapès i entre-

pans per encàrrec.

Disposem de dues televisions per poder

veure tots els partits de futbol, tindràs ga-

rantit un ambient acollidor i bon menjar.

Podràs compartir vetllada amb la gent del

barri i els amics, aquí tots som una gran fa-

mília.

Vine a la nostra cafeteria Bon Bon Cafè i

farem que et sentis com a casa.

A

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Esmorzars, plats combinats

Preu menú: 9,50 €

Horari: Obert tots els dies de 7:15 a 21h

Excepte diumenges i festius

de 8:30 a 14h

C/ Joan Roca i Pinet, 117003 Girona

972 214 [email protected]


TXALAKABAR - RESTAURANT

ituat a tocar del parc de la Devesa

de Girona, i a cinc minuts del Barri

Vell, trobem el restaurant Txalaka,

especialitzat en cuina basca i catalana. Els

clients podran dinar, sopar o picar, ja que

l'extensa oferta de tapes i “montaditos” del

Txalaka no deixa indiferent a ningú i se'n

pot gaudir qualsevol hora del dia. Des dels

seus inicis el Txalaka s'ha caracteritzat per

l'exquisidesa dels seus plats i pel tracte

amable que dóna als seus clients, uns fac-

tors que sumats a la professionalitat dels

seus treballadors fan que els clients se

sentin com a casa. La seva carta està capi-

tanejada pels productes de la cuina basca i

l'exitosa fórmula de “montaditos” i tapes.

Totes aquestes tapes són el·laborades

amb materials de primera qualitat i rigoro-

sament seleccionats, i es van presentant i

oferint al públic a mesura que surten de la

cuina. Txalaka disposa de menús especials

i menús diaris de migdia a 11€. Per a grups

ofereixen menús de 27, 29 i 37€. També

disposen d'una carta completa.

CUINA BASCA I CATALANA

Especialitat: “Montaditos” i tapes

Menú migdia: 11 € - Menus per a grups

Horari: Obert cada dia 13 a 16h i 19,30 a 23,30h

S

154

C/ Bonstruc de porta, 4Girona972 225 975


155

C/ Calderers, 8Girona

972 20 31 58

EL CUL DELA LLEONA

RESTAURANT

l Cul de la Lleona és un restaurant

especialitzat en cuina casolana.

Disposa d’una carta variada on hi

trobareu des d’aquells plats que en diríem

“de sempre” tals com els canelons de l’à-

via o la galta rostida fins a especialitats

pròpies com el xai a la “segoviana” o els

farcellets de pollastre farcits sense oblidar

les amanides de pollastre, salmó,... i els

nostres assortits de formatges i embotits

ibèrics. Si ho preferiu, podreu degustar les

millors tapes d’elaboració pròpia: bombes,

cargols... Tot en un ambient íntim i acolli-

dor, ideal per a parelles i per aquells que

busquen menjar en un ambient tranquil i

agradable. I si a més, voleu estar a la fres-

ca, disposem d’una terrassa on podreu

gaudir de vistes al casc antic.

Obrim tots els migdies amb a millor oferta

en menú de menjar casolà: sis primers i sis

segons a escollir i postres al preu de 10 €

els dies laborables. I si sou una colla, tenim

dues cartes adaptades per a grups.

I les nits de dijous, divendres i dissabte per

passar la calor, tasta els nostres còctels.

E

CUINA CASOLANA

Especialitat: Tapes, assortitments d'ibèrics i formatges

Preu menú: Migdies laborables 10 €

Caps de setmana 15 €

Preu carta: Entre 15 i 25 €

Horari: Obert tots els migdies

Vespres de dimecres a dissabte


156

LA RIBARESTAURANT

a Riba fa 7 anys va obrir les seves

portes per oferir una cuina tradi-

cional catalana, però amb tocs

d’avantguarda. S’especialitzen amb els

peixos, marisc i arrossos. Els plats de cuina

autòctona són ben elaborats, i tenen com

a base productes, sempre d’alta qualitat. A

la Riba es fa una cuina mediterrània, però

molt actualitzada. Els plats estrella són el

peix llonguet, la gamba de Palamòs i els xi-

pirons, a banda dels millors arrossos i su-

quets de peix. De dilluns a divendres, no

festius, podeu trobar un menú de migdia

de 16€. Cada vespre hi ha dos menús, el de

25€ inclou pica pica i de segon 3 plats a

escollir; i el de 35€ una mariscada de pri-

mer i el segon a escollir entre peix o arròs.

Tot això banyat amb bons vins i unes pos-

tres elaborades de forma artesanal. La Ri-

ba és just a la cantonada i ofereix el privile-

gi de menjar a l’aire lliure tot gaudint d’u-

nes vistes a l’Onyar, espectaculars. Restau-

rant la Riba, cuina de mar al teu abast i

productes de qualitat!

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: 16 € (de dilluns a divendres migdies)

25 € i 35 € (vespres, cada dia)

Horari: Obert tota la setmana migdies i vespres

Plaça Independència, 1217001 GIRONA872 081 490

L


157

C/Cort Reial, 117004 Girona659 695 631

MAGUEYBAR - RESTAURANT

bicat al cor de Girona, a la Cort

Reial, el Maguey es consolida com

a restaurant gironí que ofereix

autèntica cuina mexicana de carrer, la de

veritat, aquella que trobaríem a qualsevol

parada de l’extens Mèxic. Amb una decora-

ció planera i colorista, i sense caure en els

tòpics de barrets i mariachis, crea un am-

bient agradable i recollit on degustar els tí-

pics i clàssics "mole poblano", "carnitas a

la Michoacán" i els "taquitos de suadero" a

més d’especialitats pròpies com la “tosta-

da de pollo pibíl” o els “nachos atascón”,

per tancar amb delicioses postres com

pastís de 3 llets o trufes al tequila.

Tot això acompanyat d’una llarga llista de

cerveses mexicanes, “micheladas” i les fa-

moses margarites clàssiques i de diferents

sabors. A més, compten amb una àmplia

varietat de tequiles i “mezcales”.

El Maguey és una excel·lent opció per

apropar-se a la gastronomia mexicana i

gaudir d’un espai amb estil propi i d’un ser-

vei de qualitat. I ara amb l’arribada del bon

temps aprofita per menjar a la terrassa as-

saborint les seves propostes.

Us hi esperem!

U

CUINA MEXICANA

Especialitat: “Tacos”, “Enchiladas” i Margarites

Preu menú: 12 €


Horari: De dimarts nit a diumenge migdiade 13 a 15:30 h i de 20:30 a 23:30 h


158

ELS JARDINSDE LA MERCÈ

BAR - RESTAURANT

eniu a gaudir del jardí més bonic

del Barri Vell, amb racons i raco-

nets on gaudir de la nostra cuina

de mercat a càrrec del nou equip de cuina

amb el xef Dani Ruiz.

Un espai on pots gaudir d’un sopar román-

tic en un racó del nostre jardí, o també ce-

lebrar un sopar de grup en una sala priva-

da, amb menús ja coneguts per la seva re-

lació qualitat preu a 25€ tot inclós..

Un local diferent, on pots trobar-te dife-

rents sorpreses culturals en qualsevol mo-

ment, concerts, teatre, poesia, jazz... Les

millors sobretaules amb un cocktail o un

gintónic preparat amb amor...

No oblideu visitar el nostre chill out, on les

nits són màgiques. I si no sou tan nocturns

veniu a fer el vermut, al jardí amb música

en directe i d.j.´s. Després queda’t a dinar,

tenim un menú que us encantará per no-

més 18´50€.

Estem esperant-vos!

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Producte ecològic



Horari: De dimarts a dissabte nitsDissabtes i diumenges també migdia.

Pujada de la Mercè, 1017004 Girona972 226 [email protected]

V


159

Plaça Independència, 12872 081 490

Espai Gironès972 439 293

SUSHI BARRESTAURANT

l Sushi Bar és freqüentat per un

bon nombre de comensals que no

es volen perdre la millor cuina ja-

ponesa de Girona, sana i saludable, feta

amb experiència i bona mà.

Treballen, els Makis, Nigiris i Sashimis, els

fideus Udon i Ramen i les Tempures de

Verdures i com a última novetat podeu tas-

tar els Yakitoris, broqueta japonesa. Per

acompanyar-ho, una acurada selecció de

vins, caves, sakes i cerveses japoneses i

nacionals. I de postres, cal destacar el ge-

lat fregit, l’emulsió de crema catalana amb

pinyons caramel·litzats amb gelat de can-

yella i el coulant de te verd.

A partir d’ara el Sushi Bar us ofereix el me-

nú de 10€, tots els feiners de dilluns a di-

vendres al migdia, pots escollir entre tres

primers i tres segons plats adequant el

menú al teu gust, inclou beguda i postres.

A més, gaudeix cada tarda de l’oferta “Tapa

per un 1€”.

I no us oblideu de demanar la carta de

combinats take away, amb preus més

econòmics. Hi ha caixes (Sushi box) amb

menús de vuit, dotze o divuit peces. Amb

l’oferta take away, us regalen una cervesa

nacional Sant Miguel 1516 o una ampolla

de vi blanc Oroya.

E

CUINA JAPONESA

Especialitat: Makis, Nigiris, Sashimis i Yakitoris

Preu menú: Migdies feiners de dilluns a divendres 10 €


Horari: De dl. a dj. de 12h a 23h, dv. i ds. de

12h a 24h i dg. de 16h a 23h


160

ARRÒS IPEIX

RESTAURANT

l restaurant Arròs i Peix es troba

en un lloc privilegiat de Girona, al

C/ Ciutadans, 20 al cor del barri

vell. Té un servei excel·lent de cuina i men-

jador, i la particularitat de què et pots fer

"l'auto comanda", per tant, el preu el poses

tu! Compta amb una moderna cuina pre-

parada per servir de forma ràpida i eficient

al client. S'escull el producte de peix o ma-

risc, com si el compressis en una peixate-

ria, te’l cuinen i te’l porten a taula. El tipus

de peix o marisc es molt variat i a uns

preus molt assequibles. Es tracta d'un con-

cepte diferent de menjar arròs i peix.

Els propietaris compten amb una llarga ex-

periència en el món de l'hostaleria i és que

Arròs i Peix ja fa temps que existeix a Vic.

El restaurant està obert cada dia, migdies i

nit, excepte els diumenges a la nit i tot el

dilluns, dia que no hi ha peix fresc als mer-

cats.

A banda del peix i el marisc, l’oferta de la

casa inclou arrossos, amanides, ...

Arròs i Peix, el millor peix fresc i marisc, de

la llotja al plat!

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Arròs i peix

Preu menú: El poses tu

Preu carta: El poses tu

Horari: Obert cada dia migdia i vespre, excepte

diumenge nit i tot el dilluns

Ciutadans, 2017004 Girona972 426 300

E


161

C/ de la Barca, 2317001 Girona972 201 383

AMAREL·LOBAR - RESTAURANT

ituat al Barri Vell, és un dels locals

més antics i originals de Girona

amb parets de pedra i sostre de

fusta que li aporten molt d’encant. També

podrà admirar el pou a l’interior del local i

gaudir de la bonica terrassa exterior. La se-

va decoració és original amb un toc vinta-

ge que li proporciona un ambient agrada-

ble i amb molta calidesa. És l’únic Bar Res-

taurant que ofereix una fusió de sabors i

espècies en els seus plats, aconseguint

una combinació perfecta entre la cuina ca-

talana, italiana i sud-americana. Entre els

seus plats especials trobarà el Pollastre

Amarel·lo, un pollastre desfilat amb una

exquisida crema aromatitzada amb comí

picant peruà i formatge italià, o la seva va-

rietat de canelons preparats pel nostre xef

de bacallà, formatge, verdura o carn. Tam-

bé podrà tastar el nostre pica pica amb les

torradetes especials de sabors diversos on

novament podrà gaudir de la fusió de sa-

bors o el genial Hot Dog Americà amb una

salsa especial casolana. Després de sopar

podrà prendre una gran varietat de copes:

mojitos, el tradicional o el de maduixa, ela-

borats al moment, o bé un Gintonic al seu

gust. Oferim menús a partir de 10,50€ i un

descompte en la primera copa després de

sopar. Els esperem aviat.

S

CUINA CATALANA, ITALIANA I SUD-AMERICANA

Especialitat: Pollastre Amarel·lo, varietat de canalons

i varietat de torradetes

Preu menú: A partir de 10,50 €

Horari: De dimarts a dissabte a partir de les 18,30

h


162

LA VEDETTEBAR - RESTAURANT

ituat al cor del Barri de Sant Feliu

dintre de l´antiga muralla de Giro-

na, La Vedette és un lloc ideal per

menjar a on la moderna decoració ha sa-

but respectar els anys d’història del local

amb les voltes i les pedres de la muralla. La

cuina és un resum de molts anys d’apre-

nentatge i de viatges a on la base és la cui-

na francesa, concretament bretona. Hi

pots degustar un ampli assortiment de ga-

letes bretones elaborades amb farina de

blat sarraí combinades amb condiments

tradicionals i exòtics, amanides amb tagi-

ne de pollastre, varietat d’hummus, gua-

camole, patés, formatges i crepes dolces

dins d’un entorn incomparable. Una de les

nostres especialitats és la fondue de for-

matge suïs “moitie moitie” elaborada amb

autèntics formatges de la regió. La fondue

és un tipus de sopar poc convencional per

gaudir en companyia de familiars o amics.

Entre setmana, al migdia oferim un menú

equilibrat amb moltes opcions per escollir.

La farina de blat sarraí es apte per celíacs.

CUINA BRETONA - SUÏSSA

Especialitat: Galets bretonnes i fondues de formatge

Preu menú: 10,50 €. Menú Fondue de formatge 15,20 €


Horari: Obert tots els dies excepte dg. i dl. migdia.

No servim fondues dv. i ds. nit.

C/ de la Barca, 1717004 Girona972 204 158www.facebook.com/lavedetterestaurant

S


163

Avda. de França, 17517481 St. Julià de Ramis

972 171 297www.restaurantbarlaperla.com

LA PERLABAR-RESTAURANT

a Perla és una bonica marisqueria

situada a St. Julià de Ramis, a 5

minuts de Girona. Compta amb

amplis menjadors i salons privats, ideals

per a tot tipus de celebracions, banquets,

comunions, batejos, dinars d’empresa..

Podeu gaudir d’una extensa varietat de

plats elaborats amb productes frescos i de

temporada, tot en un ambient agradable i

acollidor. Des de mariscades i graellades

de peix fins a arrossos i fideuades. A més,

us proposem menús adequats a cada mo-

ment: els migdies de dilluns a divendres

menú de 11€ tot inclòs; els vespres i caps

de setmana menú de 16€ i menús espe-

cials per a grups a partir dels 20€.

A banda, podeu trucar-nos a qualsevol ho-

ra del dia per encarregar paella marinera o

fideuada per emportar, el temps d’espera

és de 20 minuts.

A La Perla disposem també de servei de

bar on pots veure, en pantalla gegant, tots

els partits de Lliga, Copa i Champions tot

degustant unes tapes, carn a la brasa o en-

trepans i a més pots reserva taula.

Vine a conèixer-nos!

L

MARISQUERIA

Especialitat: Arròs amb llamàntol, graellada de peix

Preu menú: 11 €


Horari: Obert tot el dia


164

CAFÈ DEL PARCCAFETERIA - RESTAURANT

ituat al bell mig del Parc del Migdia,

un dels pulmons verds més reco-

manats de la ciutat de Girona, s’hi

troba el Cafè del Parc, un establiment que

per la seva ubicació al costat de l’estany

del parc i envoltat de natura el converteix

en únic de la seva categoria.

Amb una capacitat per a més de 120 per-

sones la seva terrassa és una de les més

privilegiades de la ciutat, i on et trobaràs

ben servit i amb un gran assortiment de

plats i fórmules de menú, amb la garantia

de qualitat del Grup Boira. Sucs naturals i

entrepans variats per esmorzar; tapes, or-

xates i vermuts per a refrescants aperitius;

bufet lliure i amanides amb molta varietat

de plats vegetarians per a dinar, i la nove-

tat d’aquest estiu: hamburgueses artesa-

nes de 200 grams, 100% vedella de Girona

treballada per Can Raliu de Jafre, acom-

panyades amb pa de Casa Moner. També

té una gran varietat de cerveses, vins, ge-

lats artesans i postres. El seu interior pot

acollir una gran varietat de clients, des de

taules individuals o en parella fins a grups

nombrosos. El Cafè del Parc és obert tot

l’any i les nits d’estiu adquireixen un caire

màgic i fresc amb les vetllades de música

jazz que s’hi celebren tots els divendres.

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIURE

Especialitat: Hamburgueses artesanes

i plats vegetarians

Preu menú: 9,50 € de dilluns a diumenge

Caps de setmana la beguda va a part

Bufet infantil a 5,90 €

Horari: 9:30 a 23:30h. Horari de bufet: de 13 a 16h

Parc Migdia, 917003 Girona972 202 414

S


165

Passeig José Canalejas, 617001 Girona972 226 002

www.gastrobubbles.com

BUBBLESGASTROBAR - RESTAU-

RANT

través de vàries generacions, hem

contemplat impassibles la tra-

jectòria de la nostra cuina, mera-

vellant-nos amb la diversitat del producte

que traballem i agraint la possibilitat de

poder-lo compartir, d’avis a pares i de pa-

res a fills.

Bubbles Gastrobar & Restaurant, és un

projecte que reneix i reinventa la cuina de

l’antic Restaurant Albereda que fou refe-

rent indiscutible dels fogons gironins.

Una idea original, diferent, atractiva i so-

bretot jove i moderna, que al mateix temps

respecta la tradició culinària gironina. Ofe-

rint tapes i mitges racions, tant clàssiques

com d’autor i racions elaborades, sempre

cuidant el producte perquè cada degusta-

ció sigui única.

Menús degustació, “showcooking”, tapes

en parella, racions entre amics, un lloc on

tot és possible i on el client se sent com a

casa.

Un espai on sentir-se especial, on no exis-

teix el temps, on les emocions cobren sen-

tit i on el cor balla al so de la gastronomia,

una bombolla de sensacions.

A

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Tapes d’autor i clàssiques

Preu menú: Migdia 15 €. Vespre 25 €

Horari: Obert de 8 a 16 h i de 20 a 23,30 h


166

BAR NÚRIARESTAURANT

ituat a la plaça Poeta Marquina de

Girona, al centre de la ciutat, el

Núria és un dels locals més em-

blemàtics i punt de trobada no només per

als propis gironins, sinó que també és un

referent per als visitants de Girona. La seva

singular estètica, tot de vidre, l’ha convertit

fins i tot en plató de cinema en més d’una

ocasió. Ara presenta la novetat de les ham-

burgueses artesanes de 200 grams, 100%

vedella de Girona treballada per Can Raliu

de Jafre, que conformen una excel·lent fór-

mula de menú a qualsevol hora del dia. A

partir dels vuit euros hi trobareu fins a nou

varietats d’hamburguesa, de foie i poma

caramel·litzada, amb cuixa de pollastre, de

carn de botifarra de porc, amb Rocafort,

gruyère, pernil ibèric... Per a esmorzar hi

ha sucs naturals i entrepans variats, i el

Núria també té una gran varietat de cerve-

ses i una extensa carta de tapes ja disponi-

bles a partir de mig matí. Hi destaquen els

calamars a la romana, les croquetes de

rostit i les patates braves. A migdia també

s’hi pot fer el plat del dia, un complert con-

junt per a només 6,5€ per als qui volen

anar més de pressa, així com diferents fór-

mules de menú, amb la garantia de quali-

tat del Grup Boira. El Núria no tanca mai,

és obert tots els dies de l’any.

CUINA VEGETARIANA

Especialitat: Hamburgueses catalanes

Preu plat del dia: 6,5 €

Horari: Obert tot l’any de 6 a 23.30h

Plaça Poeta Marquina, s/n17002 Girona972 21 75 19

S


167

Nord, 2217001 Girona972 222 104

ALDOLINIBAR - RESTAURANT

l restaurant Aldolini neix amb la

voluntat d'oferir als nostres clients

una cuina italiana veraç i de qualitat.

En un espai ampli i acollidor, garanteix un

ambient ideal per a tota la família. També és

perfecte per a sopars de grup, per als quals

proposem menús especials de degustació

de la nostra carta.

Estem situats molt a prop de la plaça

Independència i del centre de la ciutat.

També podeu gaudir de la nostra cuina a

casa a través del web www.portamu.com

ECUINA ITALIANA

Especialitat: Pastes, Risottos i Pizzes


Preu carta: entre 10 i 25 €

Horari: De dimarts a diumenge migdia i nit


168

COCOLINORESTAURANT-PIZZERIA

mb 27 anys d'experiència, Cocoli-

no és la pizzeria més antiga de Gi-

rona. Situada en els seus inicis al

barri de l'eixample. Es traslladà al 92 al ba-

rri de Pedret, un dels llocs amb més en-

cant de la ciutat.

L'elaboració de tots els plats és totalment

artesanal i amb productes de qualitat. Des-

de les originals amanides, passant per la

pasta fresca, les pizzes clàssiques, sense

lactosa o les de creació propia, fins a les

delicioses postres.

Compta també amb una extensa carta de

vins, menú al migdia i menús per colles a

partir de 9€.

Un lloc on gaudir d'un bon àpat en un am-

bient acollidor.

Pizza de la semana al preu únic de 5€.

CUINA CASOLANA I MEDITERRÀNIA

Especialitat: Pizzes, pasta i cuina casolana

Preu menú: 9 € i 12 € de dilluns a divendres migdia


Horari: De dilluns a divendres de 13 a 15:30h

De dilluns a dissabte de 20:30 a 23:30h

Pedret, 56-5817007 - Girona972 224 [email protected]

A


169

Avda. de França17007 Girona

972 214 201

SANT PONÇCAFETERIA - RESTAURANT

l 1975 vam plantar la llavor d’un

nou concepte de restauració a la

ciutat de Girona i comarques. Des

dáleshores treballem per oferir als nos-

tres clients la millor qualitat de producte al

millor preu i ens adaptem dia a dia als

nous temps sense perdre la il·lusió amb un

servei acurat i professional, basat sobretot

en la calidesa del tracte humà que ens ava-

la i ens fidelitza.

Obrim cada dia de la setmana per oferir-

vos un ventall gastronòmic variat, fresc i

saludable. Us oferim un ampli assortit

dámanides que renovem diàriament amb

productes del nostre mercat, així com pas-

tisseria artesana, elaborada a casa nostra.

En els plats calents tenim les arrels ben as-

sentades en la cuina tradicional del nostre

país, basada essencialment en la dieta me-

diterrània. A la cafeteria podreu assaborir

l’aroma i el gust dún bon cafè, gran varie-

tat dínfusions, tes i entrepans .

Ens trobem a deu minuts a peu del centre

de Girona, entre la ciutat i l´Hospital Josep

Trueta, al centre Comercial Sant Ponç. Dis-

posem dáparcament .

Us hi esperem!

E

CUINA MEDITERRÀNIA

Especialitat: Cuina casolana catalana


Horari: Obert cada dia, excepte dilluns a la nit.


170

LE BISTROTBAR - RESTAURANT

bert des del 1978, el Cafè Le Bis-

trot és un dels restaurants més

emblemàtics de la ciutat de Giro-

na. Situat en un lloc privilegiat del Barri

Vell. Aquests 35 anys han estat de cons-

tant evolució. Hi ha una generació de giro-

nins per a qui el Bistrot va ser un bar de

nit, per un altre, un lloc d’estudiants on ju-

gar a cartes o fer tertúlia, més recentment

on menjar una pizza de pagès tot sortint

del teatre... Aquests darrers anys, ofereix

per dinar una cuina feta amb productes

tradicionals de la nostra terra elaborats a

la manera de les nostres àvies. Molts can-

vis però sempre la mateixa filosofia: estar

al servei del Barri, al servei de la Ciutat i al

servei del País. I un anhel, una cuina senzi-

lla i neta fugint d’escarafalls i amb produc-

tes de mercat de primera qualitat.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina tradicional i pizza de pagès

Preu menú: De dl. a dv. 15 €, ds. i dg. 20 €


Horari: De 13 a 16 h i de 19,30 a 1h

Pujada Sant Domènec, 4Girona972 218 803

O


CAN RIBASRESTAURANT

an Ribas és el restaurant més em-

blemàtic de Sant Gregori, amb una

trajectòria de més de 30 anys en el

món de la restauració.

La decoració és moderna i funcional, i pro-

porciona una calidesa, que juntament amb

el tracte familiar i proper, et farà sentir

com a casa. També disposa de diverses

pantalles de televisió perquè es puguin

veure els partits del Barça mentre es gau-

deix d'un bon sopar. Els dies de cada dia, a

banda de la carta, també ofereix un menú

on podreu escollir entre varis plats i sem-

pre hi trobareu un plat de peix fresc i

l'arròs dels dijous.

Can Ribas treballa amb productes de pro-

ximitat i qualitat, oferint plats casolans

amb un toc de cuina moderna.

Destaquen els peus de porc a la brasa, els

cargols a la llauna, carns i verdures a la

brasa, el bacallà amb llit d'escalivada...

també fan postres casolans com la "tarta

tatín" i el "couland".

C

CUINA TRADICIONAL

Especialitat: Peus de porc a la brasa. Cargols a la llauna.

Preu menú: De dimarts a divendres al migdia, 15 €


Horari: Dimarts a dissabte 13 a 16h. i de 20,30h

a 23h. Diumenge de 13,30 a 16h.

171

Av. Girona, 19Sant Gregori972 428 426


172

ARTUSIBAR - RESTAURANT

bicat al cor del barri vell de Girona,

el Restaurant Artusi recull el con-

cepte de cuina fresca, natural,

lleugera, mediterrània, amb plats elaborats

a partir de productes del país, de màxima

qualitat, que es poden degustar en un am-

bient acollidor i amb una inmillorable rela-

ció qualitat-preu.

A la ciutat del nord d'Itàlia de Forli (Cese-

na) es troba la Casa Artusi, un centre dedi-

cat a la recerca culinària. El centre compta

amb diferents espais com la biblioteca (es-

pecialitzada en receptes de cuina domèsti-

ca), escola de cuina amb restaurant, i dife-

rents salons que avui aglutinen també es-

deveniments vinculats a la gastronomia i

reconeguts a nivell mundial (cursos de cui-

na, tallers, fires i exposicions, etc.).

Amb una forta empremta cultural dedica-

da a Pellegrino Artusi com a recopilador de

receptes populars domèstiques, és un lloc

de visita per als estudiosos, turistes i

amants en general de la bona cuina elabo-

rada a partir dels productes de la terra.

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: 12,50 € setmanal, 16 € dissabtes


Horari: De dilluns a dissabte de 8 a 23h

Plaça de les Castanyes, 617004 Girona972 487 327www.restaurantartusi.com

U


173

C/ Adri, 15 (Domeny)17007 Girona872 081 395

www.restaurantbodebo.com

BO DE BOBAR - RESTAURANT

om el restaurant braseria de Do-

meny i us oferim cuina casolana.

La nostra especial itat són els

arrossos i fideuas, carns a la brasa amb

carbó natural i tot tipus d’amanides fres-

ques.

Fem esmorzars de forquilla, menú diari als

migdies i vespres i també el cap de setma-

na amb més de 30 primers, 40 segons i 35

postres. Tots els productes son d’elabora-

ció pròpia, tant les salses, com les so-

pes….. no utilitzem productes precuinats.

El nostre ampli local es ideal per a grups.

Podeu demanar per encàrrec menjars per

a grups, comunions, batejos, reunions

d’empresa i tot tipus de celebracions. Tam-

bé oferim servei de càtering.

A partir d’ara els vespres i caps de setma-

na també us oferim servei de pizzera, amb

gran varietat de pizzes casolanes i pasta.

SCUINA CASOLANA

Especialitat: Arrossos, carns a la brasa i amanides

Preu menú: 10,50 € diari i

15 € caps de setmana i vespres

Horari: De 7 a 24h. Obert cada dia


174

CANPINTXO

BAR - RESTAURANT

ituat en ple eix comercial del cen-

tre de Girona, trobem un restau-

rant de recent obertura enfocat a

les broquetes, tapes i “montaditos”, el Can

Pintxo. En aquest nou local, els clients po-

den degustar la nostra àmplia varietat de

tapes i broquetes, totes elles elaborades

de manera casolana i amb productes de

primera qualitat.

És un concepte atractiu i senzill que pretén

fer una pinzellada a l’estil que podríem tro-

bar al País Basc, disposant d’una barra

amb un ampli assortiment de broquetes,

tapes i “montaditos”, acompanyats de tau-

les de formatges i embotits ibèrics.

Pels amants del bon vi trobem una selecta

varietat de vins tant de l’Empordà, com de

La Rioja, Ribera del Duero o Txacolí.

Els migdies, de dilluns a dissabte, s’ofereix

un menú de cuina casolana i de mercat. I

pels que els agrada gaudir del futbol, es re-

transmetran tots els partits de la tempora-

da en un impressionant projector de 140

polzades.

És un local adreçat a tots els públics, tant

per sopars en parella, com en grup o en fa-

mília, ja que existeix un petit racó on els

més petits de la casa podran jugar i pintar,

mentre els més grans gaudeixen d’un bon

sopar i una bona ampolla de cava o vi.

CUINA DE TAPES I BROQUETES

Especialitat: Ibèrics, formatges, “montaditos” i tapes

Preu menú: 10 €

Preu carta: Plats d’1 € i plats de 2 €

Horari: De 12 a 16h i de 19 a 23,30h

Maluquer Salvador, 917002 Girona690 064 030

S


175

C/ Cort Reial, 1417004 Girona

972 218 120www.creperiebretonne.com

CREPERIEBRETONNE

BAR - RESTAURANT

l cor del Barri Vell podreu venir a

degustar les “galettes”: un produc-

te típic bretó elaborat amb farina

de blat sarraí, i que se sol acompanyar

amb sidra. La varietat de “galettes” és infi-

nita, salades i amb tot tipus de farcits.

Són típiques també de la Bretanya les

creps dolces, amb un gran ventall d'op-

cions per degustar. A més, podreu gaudir

de generoses amanides: la de salmó, la

grega, la bourbon, les vegetarianes amb

tofu o algues... Potser us ve més de gust

demanar un ampli assortit de truites, o la

taula d'embotits de la Bretanya, o de for-

matges francesos.

Durant la setmana tenim un menú molt as-

sequible tant per dinar com per sopar amb

opció normal i opció vegetariana.

Els caps de setmana estem oberts tot el

dia i tenim una oferta per berenar on po-

dreu prendre sucs ecològics, infusions,

cafès, o xocolata, amb una crep dolça per

un preu molt econòmic.

Quan fa bo disposem d'una terrassa que

permet dinar o sopar a l'aire lliure, tot gau-

dint de l'ambient de la Cort Reial. A l'inte-

rior hi trobareu diferents sales de dissenys

atrevits i molt originals (podeu menjar dins

un autobús!). Té capacitat per a 50 perso-

nes.

A

CUINA DE LA BRETANYA FRANCESA

Especialitat: “Galette” amb diferents ingredients

Preu menú: 8,50 € o 10 € amb postres i begudes


Horari: Dill. a divendres de 13 a 16h i de 20 a 23h

Dissabtes, diumenges i festius de 13 a 24h


176

EL BOIRARESTAURANT * TAPES

bicat al centre de Girona i a la

Plaça Independència, ofereix dos

ambients únics. A l’interior, dife-

rents sales on gaudiràs de vistes privilegia-

des al riu Onyar i a l’exterior, menjar a la

fresca gaudint de l’ambient de la Plaça In-

dependència. L'oferta gastronòmica és

complerta i variada on els clients gaudei-

xen d'una cuina catalana i mediterrània ac-

tualitzada. Els productes de temporada

són els principals protagonistes d’El Boira,

elaborats a cuina amb molta delicadesa i

servits a sala per un equip jove, cordial i

amable que juntament amb el gerent,

Agustín Luján i el Cap de Cuina, formen un

equip professional d’alta qualitat.

El restaurant ofereix tres conceptes de cui-

na: les tapes, el menú diari i la carta. D’una

banda, les tapes que ofereix El Boira són

una fusió de la cuina de productes de la te-

rra amb un toc mediterrani que dóna com

a resultat “unes tapes femenines, fresques

i suaus”. Algunes de les tapes que s’hi po-

den trobar són la brandada de bacallà amb

mel fumada, tomàquets al forn gratinats

amb formatge de cabra, tast de formatges

artesans, i per finalitzar tapes dolces.

CUINA CASOLANA

Especialitat: Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú: Dies feiners 9,95 €·Menú recomenat a 20 €


Horari: De diumenge a dijous de 8h a 23h

De divendres a dissabte de 8h a 24h

Plaça Independència, 1817001 Girona972 219 605

U


177

Av. de França s/n17840 Sarrià de Ter

972 172 173www.elpetitobrador.com

EL PETITOBRADORRESTAURANT - TRATTORIA

ituat a peu de carretera, just als te-

rrenys de l'antiga fàbrica de Coca -

cola a Sarrià de Ter, trobaràs el Pe-

tit Obrador. Un nou concepte de restaurant

italià, que neix de la fusió de la cuina tradi-

cional italiana i la mediterrània amb la cui-

na més creativa i d'autor. Una aposta per la

innovació d'antipastis, pizzes i pastes fres-

ques. Al nostre restaurant trobaràs l'alta

cuina italiana i d'autor amb els millors pro-

ductes del sector a l'abast de tothom, amb

una oferta d'alta gastronomia italiana en

constant evolució de la mà del nostre jove

emprenedor Joan Zamora Asurmendi.

El compromís del Petit Obrador és clau, es

respecta l'essència de la cuina italiana tra-

dicional, aportant creativitat i passió per

l'alta gastronomia. El restaurant ofereix

una carta única d'autor.

Compta amb una àmplia terrassa a l'exte-

rior del local, wifi per als clients i servei de

càtering per a grups.

També ens podeu trobar a Sant Gregori a

l'avinguda Girona nº 47 (només pizzes per

emportar).

S

CUINA ITALIANA CREATIVA

Especialitat: Antipasti, pizzes i pastes d’autor

Preu menú: 10,95 € de dimarts a divendres (migdies)

Preu carta: 3 -16 €

Horari: De dimarts a diumenge de 11 a 23h

®


178

D.O. TAVERNACATALANA

BAR - RESTAURANT

la plaça Independència de Girona

es concentra una part molt impor-

tant de l'oferta gastronòmica de la

ciutat, juntament amb la resta d'indrets

peculiars del Barri vell.

La Taverna Catalana proposa una oferta

que enalteix alguns dels plats més tradi-

cionals de la cuina catalana, com poden

ser les torrades elaborades amb productes

de la terra de primera qualitat, que es

complementen amb un assortit de produc-

te d'altres contrades que tenen com a pre-

missa més rellevant la seva qualificació de

D.O.

El resultat és una cuina sana, catalana,

lleugera i de qualitat que poden degustar

en un marc incomparable: per un costat la

plaça Independència, i per altre la vora del

riu amb excel·lents vistes a la catetral i

Sant Fèlix.

CUINA TRADICIONAL

Especialitat: Cuina catalana

Preu menú: 10,95 € setmanal, 14,95 € caps de setmana


Horari: De dilluns a diumenge de 8 a 23h


A


CALDERERSRESTAURANT

ituat al cor del barri Vell de Girona,

al mateix carrer que dóna nom a

l’establiment, trobem el nou restau-

rant Calderers, un espai modern i acollidor,

envoltat tot ell de la calidesa de la pedra.

De cuina tradicional catalana, amb produc-

tes de proximitat com la verdura i la fruita i

ecològics com els làctics. En destaquem el

pernil ibèric, l’assortiment de formatges,

els raviolis de foie, les verdures i les carns a

la brasa, el peix fresc de Blanes i les pos-

tres casolanes com el brownie, el coulant i

la crema catalana.

La distribució del restaurant permet acollir

grups, als quals se’ls ofereixen diverses

fórmules de menú. Destaca el seu reservat

íntimament lligat a la muralla i a la taula ro-

dona amb la làmpara de la teranyina que fa

referència a la història de Girona amb el

seu passadís de les bruixes. Per altra ban-

da el restaurant acull exposicions tempo-

rals d’art.

SCUINATRADICIONALLLIGADAALAHISTÒRIADEGIRONA

Especialitat: Carns a la brasa i postres casolans

Preu menú: Migdies laborables 10 €.

Caps de setmana migdies i vespre 16 €

Horari: Dimecres tancat. De dl. a dg. de 10 a 16h

Dj., dv. i ds.de 20,30 a 24h

179

C/ Calderers, 1017004 Girona

972 227 [email protected]


180

XANTARBARBAR - RESTAURANT

antar Bar està situat en el cor del

barri vell de Girona, a 100 metres

del Cul de la Lleona. S’hi accedeix

per dues entrades: una pel carrer de la

Barca, 26 per on s’hi troba una acollidora

sala, i l’altra per la Plaça del Pou Rodó, 11

presidida per una espectacular terrassa.

Podràs escollir per només 1,50 € qualsevol

dels seus excel·lents “pinxos”: “miniham-

burguesa” de filet de vedella i bou, pebrots

del “piquillo” farcits de brandada de ba-

callà o les seves ja famoses croquetes

d’espinacs i formatge blau.

Disposen de brases de carbó on presenten

unes imponents broquetes amb les que

sens dubte quedaràs satisfet.

Podràs escollir entre moltes tapes de

caràcter gallec, ucrainià i català, una fusió

molt divertida on es pot veure els orígens

dels seus propietaris.

La música és un valor fonamental en Xan-

tar Bar, actuacions en directe i bona músi-

ca en vinil són una constant en aquesta ca-

sa

CUINA PINXOS&MUSIC

Especialitat: Gules amb llagostins a la salsa diable,

pop a la gallega, tot tipus de croquetes...

Preu menú: De tapes 10 €

Horari: De 12 a 2,30h. Dimarts tancat

Plaça del Pou Rodo, 1117004 Girona650 131 637

X


GIRUMCAFETERIA - RESTAURANT

irum és una cafeteria restaurant

situada al centre Joan Suñer del

sector Puig d’en Roca, al carrer

Francesc Ferrer, 6 de Girona. Té una capa-

citat per a 120 persones, amb terrassa ex-

terior oberta tot l’any i zona Chill-Out.

Compta amb un equip de 7 persones, el

cap de cuina i 2 cuiners mes a l’interior, i

de cares al públic hi ha el cap de sala i 3

cambrers mes. La decoració, molt encer-

tada, proporciona un ambient de calidesa i

amplitud que molts locals voldrien tenir. El

restaurant està equipat amb tecnologia

d’última generació, amb una gran pantalla

de televisió, servei wifi i un reservat ideal

per a grups, dotada de pantalla que tant

pot servir de televisió, com per a passar

qualsevol audiovisual. El Girum està obert

tots els dies de l’any amb un horari de 8

del matí a 12 del vespre. Ofereix una cuina

sana, bàsicament mediterrània escollint

sempre els millors productes de mercat.

Tenen servei de cafeteria, amb tapes i en-

trepans durant tot el dia. El menú diari dels

migdies, de dilluns a dissabte és de 10€, i

els diumenges és de 12€; a més, migdies,

vespres i caps de setmana disposen d’una

àmplia carta per a tots els gustos. Tenen

menús per a colles molt complerts que

surten per 15, 20 o 25€, amb un valor de

qualitat preu excel·lent.

G

CUINA SANA I MEDITERRÀNIA

Preu menú: De dilluns a dissabte 10 € i diumenges 12 €

Preu grups: Menús per a grups 15, 20, 25 €

Horari: De 8 de matí a les 24h

181

C/ Francesc Ferrer, 617001 Girona

972 391 618www.girum.cat


NOU ARTAUBAR - RESTAURANT

l Nou Artau és un restaurant d’estil

tradicional amb un toc de moder-

nitat, on es pot trobar tapes i mit-

ges racions acompanyades de delicats

combinats o cocktails (gin tònics i mojitos

d’escàndol). També podràs degustar plats

sofisticats de la nostra autoria i les mes se-

lectes carns a la brasa del país i d’importa-

ció. Tot en una ubicació estratègica sota

les voltes de la plaça més emblemàtica de

la ciutat i un ambient sobri i acollidor.

Oferim menú al 11,80€ als migdies entre

setmana i a 18€ les nits i els festius, menús

per a grups i espectacles de tango

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Cargols i tot tipus de carns a la brasa

Preu menú: Dl. a dv. migdia 11,80 €. Ds., dg. festius 18 €

Preu carta: 25 €

Horari: De 12 a 24h. Dilluns tancat

E

182



183

Plaça Josep Pla 1817001 Girona

972 417 872

UMAIRESTAURANT ORIENTAL

mai és un restaurant situat al cen-

tre de Girona. Un espai on gaudir

de la cuina oriental i del sushi més

exquisit, un lloc íntim i acollidor amb un

aforament limitat que dóna garantia de

qualitat tant del producte com del servei.

El Sushi és preparat al moment en una cui-

na oberta, on la proximitat en l’elaboració

dels plats és a la vista dels comensals.

Amb una extensa carta que deixarà con-

tents tant als amants de la cuina japonesa

com als curiosos i novells que volen fer un

tast. El menú migdia es de 12€ amb dife-

rents opcions a escollir entre els clients.

Per a reserves trucar amb antelació, volem

donar-vos un servei acurat i de qualitat.

Us esperem!

U CUINA ORIENTAL

Especialitat: Sushi i cuina oriental

Preu menú: 12 €


Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16h

i de 20,30 a 23h


184

EL MUSEUDEL VI

BAR - RESTAURANT

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Tapes i plats combinats

Preu menú: De dilluns a divendres 12 €

Dissabtes i diumenges i festius 16 €

Horari: D’11 a 24h

C/ Cort Reial, 417004 Girona972 213 485www.elmuseu.com

Es un dels locals més coneguts de

Girona. En els seus orígens era

una fonda anomenada Can Gar-

ganta i una barberia. Més tard, ja va ser

anomenat com “El Museu” per fer-ho més

curt. Al principi era un museu on, a més de

ser un bar, hi havia una exposició perma-

nent de vins. El bar s’ha anat adaptant a

les demandes de la gent. S’hi pot degustar

cuina catalana de mercat en forma de ta-

pes i plats combinats. També es fan menús

per a colles. El local disposa d'una terrassa

força gran on la vorera fa fins a 6 metres

d'ample. L'estiu és la millor època per po-

der-ne gaudir, fins i tot a la nit. Si entrem

ens trobarem amb la immensa barra plena

d'ampolles i copes. Té dues plantes, a la in-

ferior hi ha dues sales de restaurant enca-

ra que es poden convertir en bar depenent

de les necessitats. La part de dalt està de-

dicada a bar encara que en època de molta

activitat de restaurant com ara per les Fi-

res es converteix en restaurant durant les

hores de menjar.

É


185

C/ del General Fournàs 217004 . Girona

Tel. 972 42 73 24www.lanticbarribell.cat

L’ANTICBARRI BELL

RESTAURANT

l restaurant L'Antic Barri Bell ha

obert les seves portes per oferir

les suculències de la cuina tradi-

cional catalana aplicada al nou concepte

de petites quantitats per a poder disfrutar

de diferents plats en un sol àpat. Tan com

per dinar o al vespre...

Treballen la cuina reduïda sense perdre

l’essència i l’art d’elaborar els plats que

han delectat els paladars, tota la vida. Gau-

dir de gustos i sabors en la seva quantitat

exacte, ofereix més plaer i exalta la riquesa

culinària del nostre país. Hi trobareu bona

cuina a molts bons preus. L’aire familiar

del local i els plats dedicats als gustos del

moment, maridaran les millors nits gironi-

nes.

Deixa’t encisar per la màgia del Barri Vell i

disfruta de l’Antic Barri Bell.

ECUINA DE TRADICIÓ CATALANA ACTUAL

Preu menú: 15, 18, 23 €

Horari: De 12:30 a 16h i de 19:30 a 24h

Dilluns tancat


186

CA LA PILARRESTAURANT

CUINA CASOLANA I DE MERCAT

Especialitat: “Xuletón” de bou i peix a la brasa

Horari: De dilluns a divendres de 13 a 15:30h

i de 20:30 a 22:30h

Dissabtes de 13 a 15:30h

C/ Pont Major, 12417007 Girona972 212 861

estaurant històric de la ciutat de Gi-

rona situat al Barri de Pont Major.

Fundat l’any 1953, aquest octubre

arriba als 60 anys d’història.

El restaurant disposa de tres menjadors

amb un aforament de 42 persones.

Equipats amb llar de foc, calefacció i aire

condicionat. Menjadors càlids amb sensa-

ció d’amplitud, digne dels comensals més

exigents.

Ca la Pilar és especialista en la cuina tradi-

cional catalana amb una elaboració de

plats de temporada: tripa de bacallà amb

carxofes, conill a la cassola, ànec rostit,

morro i orella amb cigrons..., de tot tipus

de carns i peixos a la brasa amb carbó d’al-

zina, destacant el “xuletón” de bou. Tot

acompanyat d’un gran assortit de vins de

la nostra terra. I per acabar recomanem

una gran varietat de postres de la casa del

carret de pastisseria.

R


LA LLESCARESTAURANT

CUINA CASOLANA

Especialitat: Torrades, peix fregit, cargols i brasa

Preu menú : Menú colles, sales separades 18 €

Preu carta: Preu carta aproximat 12 €

Horari: Dimecres a diumenge vespres de 20 a 24h

Rostisseria, dissabtes, diumenges i

festius d’11 a 15,30h

s un restaurant taverna dels més

concorreguts de Girona, està si-

tuat al barri de Pedret, cosa que

permet aparcar i anar a peu fàcilment fins

al centre. Pots gaudir de les autèntiques i

millors torrades de Girona i d'una cuina

tradicional catalana ben elaborada. Gran

assortiment d’entrants com els calamars a

l’andalusa, “xocos” i calamarcets. Gran va-

rietat d'amanides i carns a la brasa, en-

trants com cargols, esqueixada de bacallà ,

platillo de bolets... Disposen de sales priva-

des ideals per a celebrar en la intimitat

reunions d'amics, sopars d'empresa, ani-

versaris, comiats... I ara també, rostisseria

la Llesca dissabtes, diumenges i festius!

Paelles i arrós negre per encàrrec! El Res-

taurant té terrasses pels teus sopars a la

fresca a l'estiu, acompanyats de música

“chill out” de fons per gaudir d’una fantàs-

tica nit amb la millor companyia i en un en-

torn ideal. Un local únic a Girona, rústic ca-

talà!

É

187

C/ Pedret, 90Girona

972 218 356


188

JOANVICENS

PLATS CUINATS - RESTAURANT

om una empresa que des de fa 31

anys ens dediquem a la

el·laboració de plats cuinats. Fem

tot tipus d’esdeveniments a nivell particu-

lar o per grups. Ens adaptem a les necesi-

tats de tothom. La nostra cuina es tradicio-

nal i també el·laborem tot el que us calgui

per encàrrec, les nostres especialitats en-

tre moltes son: Calamars a la romana, cro-

quetes, fideuà, espatlles de xai al forn,

cues de rap a la marinera.... poseu-vos en

contacte amb nosaltres i no us decebrem.

Les nostres materies primeres sempre són

de primera qualitat.

Joan Vicens cuina per a vosaltres.

El nostre Facebook és, cuinats i catering

Girona.

Plats cuinats Joan Vicens 1982-2013 ens

trobareu a Sarrià de Ter, Sant Julià de Ra-

mis i Celrà. Us esperem!

CUINA TRADICIONAL CASOLANA I DE MERCAT

Especialitat: Fideuada, calamars a la romana, guisats...

Preu menú: De dilluns a divendres per emportar 5,95 €

Diari 8,50 € Dg. i festius 12,50 €

Horari: De 8 a 23h.

Obert tots els dies de la setmana

Avda. de França, 183Sarrià deTer685 322 201www.joanvicens.com

S


189

C/ de la creu, 1017002 Girona

972 222 317 - 972 222 347

GRANMURALLA

RESTAURANT

l restaurant "Gran Muralla" del ca-

rrer de la Creu de Girona va obrir

les seves portes l'any 1988. Les

obres i adequació del local van començar a

principis d'any, i la seva inauguració va ser

el 29 de Juny de 1988, per tant aquest es-

tiu compleix els 25 anys. És un ambient

agradable i acollidor, distribuït amb dos ni-

vells i amb decoració oriental. La cuina

asiàtica prové de Hong Kong, situada a la

regió de Canton a Xina, típica en tapes,

fondos, verdures, ànec lacat, varietat amb

sushi japonès... i altres especialitats. El

restaurant el porten l'Antonio i la Teresa,

que ja havien treballat prèviament a la

"Gran Muralla" de Roses i a la "Gran Mura-

lla" del carrer Eiximenis de Girona. Fan

menjar per emportar i també el porten a

domicili tots els dies, migdia i nit, a partir

dels 10€ de comanda. Els avala aquesta

llarga trajectòria al capdavant del restau-

rant i volen donar les gràcies a tots els

clients i amics que han confiat i confien en

el Gran Muralla.

Veniu, us hi esperem.

E

CUINA ASIÀTICA

Especialitat: Sushi japonès, ànec lacat

Preu menú: A partir de 7 €, 8 €, 9 €

Preu carta: 12 €

Horari: De 13 a 15:30h i de 20 a 23:30hDimarts tancat


FITXES RESTAURANTS


EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa i guisats.

Cuina casolanaL’Avellaneda és considerat l’hostal-restaurant més antic de Girona. La ma-sia data del SXII, regentat per la famíliaBusó-Perpinyà. Degusteu carns a labrasa, cargols a la llauna, bacallà, i unavariada carta tot de primera qualitat

Ctra. Barcelona, 483 - GironaTel. 972 21 48 03 - 972 22 29 82

Menú: 10 € - Un plat: 8,25 € - Menú per a grupsObert de dilluns a dissabte de 8 a 23 h.

OObbeerrtt ddiiuummeennggeess mmiiggddiiaa

L’AVELLANEDA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cabrit i cargols

Cuina de mercatEns trobem a cinc minuts de la ciutat deGirona, us oferim un ampli espai per acelebracions familiars i d’empresa. Vinea degustar la nostra gamma de plats imenús de la cuina més tradicional i se-lecta amb l’aval d’una trajectòria ambmés de 5 dècades al vostre servei.

Ctra, Antiga d’Amer, 58 - Domeny (Girona)Tel. 972 20 24 24 - www.lamasiadelcabrit.com

Menú diari a partir de 12 €i menú per a colles

Tancat: dimecres

LA MASIA DEL CABRIT

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Amanides, embotits i carns a la brasa

Cuina de mercat tradicionalAl nostre restaurant hi trobareu espe-cialitats en amanides, embotits i carnsa la brasa, en un espai casolà i acollidor,dins una masia del s.XVIII, a 5 minutsde Girona, on podreu gaudir tan d’àpatsintims com de sopars de colles.

Passeig Sant Joan Bosco, 2 - GironaTel. 972 224 033

Carta i menus per a grupsDe dilluns a dissabte a les nits.

Dissabte migdia dinars

CAN PUNXA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina de mercat

Cuina de mercat

Vols sorprendre o que et sorprenguin?Als peus dels Àngels trobaràs un llocamb encant, història, natura i tradició.Al Siloc t'oferim menús personalitzats,menús per els vostres EVENTS I BAN-QUETS i menús diaris. Us hi esperem !!!

Ctra. dels Àngels km 0,2 (5 min de Girona)Tel. 972 46 84 81

Menús diaris: 15,30 €, 22,5 € (també menús al cap de setmana)

Tancat: dimecreswww.restaurantsiloc.com

SILOC


Cuina de MercatHem estat, som i serem el «restaurant delMercat de Girona». Quatre generacionsens avalen al capdavant de la cuina demercat. Per dinar hi trobareu un dels mi-llors menús de la ciutat.

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3 - GironaTel. 972 20 10 01

www.canmarques.comTancat: Dissabte nit i diumenge tot el dia

CAN MARQUÈS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa

Cuina casolanaMés de 35 anys oferint-vos diariamentuna cuina casolana de qualitat i tambésom un lloc idoni per la vostra cel·le-bració: comunions, casaments, festes,dinars d'empresa, reunions.

Ctra. Palamós, km 1 - Campdorà (Girona)Tel. 972 21 70 43

Menú: 10 €. Menú grups: 20 €.Menú especial caps de setmana.

Obert cada dia al migdia i vespres per encàrrec.

MAS NOU

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargol sal i pebre, trencadissa d’ous,

Brasa i esmorzarsAl restaurant Tomàquet som especial-istes en brasa, que ja tenim a punt perals esmorzars, i podeu escollir fins a sisprimers i sis segons en el menú demigdia. Podreu gaudir de les millorscarns a la brasa, cargols, amanides...

C/Albi, 34 (antic mas de la Creu) - GironaTel. 972 218 868

Menú: 11,50 € - Carta: 15-25 €Obert: Cada dia a partir de les 8h

Dilluns vespre tancat.

TOMÀQUET


Cuina de mercatSelf-service situat en el cor de la ciutat,on podràs disfrutar d’un menú diaribasat en cuina de mercat casolana.Cafeteria on t’oferim varietat de menúsper esmorzar. Tot tipus d’entrepans idolços fets a casa.

Plaça Catalunya, 2 - GironaTel. 972 218 447

Menú: 9 €Obert: dilluns a dissabte de 8 a 17h

Dium. i festius tancat excepte esdevenim.( Fires i Festes i Temps de Flors )

PONT DE PEDRA


TOT Girona I 191Novembre-Desembre 2013

IMMOBILIÀRIESCOMPRA_VENDA_LLOGUER_PERMUTES

Plaça Catalunya, 6 - 17004 GIRONATel. 972 219 304

www.finquesmolas.com AICAT nº1.700

C/PERE COMPTEPis totalment exterior, cuina, menjador-estar2 hab. bany complet. Perfecte estat. Assole-llat. calefacció gas ciutat. a/c.

100.000 €

SANTA EUGÈNIA (Maristes)Apartament 58 m2, cuina independent, men-jador, 2 dorm., bany complet. Altell sotaco-berta (20m2). Perfecte estat.Balcó. Assole-llat. Totalment exterior.

126.000 €

COSTAT DE L’ESTACIÓÀtic 94m2, cuina office, menjador estar, 2hab. 2 banys complets. Planta sotacobertaampli hab. bany obert i banyera hidrom. Ter-res marbres. Vistes. Terrassa 20m2. Pàrking.

210.000 €

SANT GREGORICasa amb parcel·la 300 m2, garatge, cuinaoffice amb rentador, menjador-estar, 4dorm., 2 banys i wc. Ajardinada amb piscinade 3,5 x 7,5. Perfecte estat.

Informi’s

ATIC A SANT NARCISPis 95 m2, menjador amb llar de foc, cuinaoffice, 4 hab. bany complert i w.c. Terresamb gres, tancaments amb pvc, calefacciógas ciutat. Gran terrassa de 60 m2. Molt as-solellat. Pàrking al mateix edifici.

ZONA PEDRETCostat del barri Vell Sup. 75m2 const. 2hab. bany complert cuina i menjador. Terresamb parket, calefacció gas ciutat. Pàrking in-clos. Perfecte estat.

al centre del poble, pisos i duplex de 2,3 dorm. Diferents tipus d’ acabats dequalitat. Terres amb gres o parket. Calefacció gas Natural

Preus des de 145.000 € amb pàrking inclòs. Informi´s.

NOVA PROMOCIÓNOVA PROMOCIÓ

SANT GREGORI



IMMOBILIÀRIES


IMMOBILIÀRIES

Novembre-Desembre 2013194 I TOT Girona


CONTRA037TOTGir.qxd:Maquetación 1 10/10/13 13:17 Página 195

CONTRA037TOTGir.qxd:Maquetación 1 10/10/13 13:17 Página 196

TOT Girona 37 · Novembre - Desembre 2013

Documents

Transcript of TOT Girona 37 · Novembre - Desembre 2013