Tot fent PROCESSÓ · La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és l'eruga d'una...
1
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és l'eruga d'una papallona nocturna que afecta totes les espècies de pins i de cedres. Els nius són fàcils de detectar, blancs i d'aspecte sedós, i les erugues es traslladen dels arbres a terra en la clàssica processó, d'on li ve el nom. Per Jordi Comellas 17 Regió7 | DISSABTE, 30 D’OCTUBRE DEL 2010 FAUNAREVISTA er desgràcia observem la seva presència pràcticament arreu allà on hi ha pins, ja que es tracta de la plaga més important que pateixen els boscos de pi de la Mediterrània. Entre els mesos de febrer i març podem veure les clàssiques processons de les seves erugues, d'on li ve el nom, travessant camins de muntanya i carreteres i, durant tot l'any, en els seus delators nius de color blanc que omplen les branques de tot tipus d'espècies de pi i de cedres i que formen pràcticament part del paisatge dels nostres boscos. El que coneixem com a processionària és l'eruga d'una papallona nocturna que no és fàcil de de- tectar. El seu cicle biològic està format per quatre fases de metamorfosi. A l'estiu la papallona pon els ous i al cap d'unes o setmanes en surten les erugues, que mentre va fent bo fan vida pels troncs i les fulles dels arbres. Quan comença a fer fred construeixen els clàssics nius de color blanc i d'as- pecte sedós, on es refugien i d'on surten quan fa sol per menjar. Cap a final d'hivern les erugues surten del niu, baixen de l'arbre, fent les clàssiques processons, i cerquen un lloc per enterrar- se i convertir-se en crisàlide, de la qual, a mitjan juny als llocs més freds i a mitjan juliol als més càlids, sortiran les papallones, que en tres dies pondran tots els ous que han de pondre. No to- tes les crisàlides, però, es converteixen en papallones el mateix any, n'hi ha que no surten fins al cap d'un, de dos o de fins i tot tres anys. La fase d'eruga és la que causa danys a totes les espècies de pins i de cedres, ja que és un in- secte defoliador, que vol dir que s'alimenta exclusivament de fulles. Aquesta funció defoliado- ra, però, no arriba a causar la mort de l'arbre, llevat que sigui un arbre molt jove, però sí que el debilita, n'afecta el creixement i propicia l'acció d'insectes perforadors o que condicions cli- màtiques extremadament dures l’acabin de malmetre. Els darrers anys s’han observat uns certs canvis de comportament amb aquests animals, provocats pel canvi climà- tic, com ara la fase d’enterrament el mes de gener i la seva aparició en zones de muntanya per damunt dels . o . me- tres, generalment indrets amb hiverns freds on fins fa poc no era present. Les erugues, però, no fan mal només als arbres. Els seus pèls urticants i també els nius poden provocar molèsties, lesions als ulls i també poden afectar persones que en són al·lèrgiques. Per combatre aquesta plaga típicament mediterrània, s'utilitzen diferents sistemes, des de la clàssica fumigació selectiva amb avionetes fins a mètodes biològics, com les trampes amb feromones sexuals, que atreuen els mascles, les trampes amb llum ultraviolada, que atreuen els exemplars de tots dos sexes, i també és efectiu destruir el niu a l'hivern, que habitualment es fa disparant-hi un tret, de manera que es maten unes quantes erugues i les altres queden exposades a les inclemències del temps. Així mateix, contribueixen a la seva disminució algunes espècies animals, que en són depredadors naturals, com les puputs, les mallerengues, els cucuts, les garses i els corbs, que es mengen les erugues, les someretes, algunes formigues i abelles, o els ratpenats, que es mengen les papallones. P REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS LA PAPALLONA, UNA AUTÈNTICA DESCONEGUDA. La papallona és una gran desconeguda perquè és d’hàbits nocturns i no se sent atreta pel llum com la majoria de papallones nocturnes. El que si que tothom que s’apropi als boscos ha vist són els nius i les processons d’erugues Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna Tot fent PROCESSÓ FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 107
Transcript of Tot fent PROCESSÓ · La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és l'eruga d'una...
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és l'eruga d'una papallona nocturna queafecta totes les espècies de pins i de cedres. Els nius són fàcils de detectar, blancs i d'aspectesedós, i les erugues es traslladen dels arbres a terra en la clàssica processó, d'on li ve elnom. Per Jordi Comellas
17Regió7 | DISSABTE, 30 D’OCTUBRE DEL 2010FAUNA�REVISTA
er desgràcia observem la seva presència pràcticament arreu allà on hi ha pins, ja que estracta de la plaga més important que pateixen els boscos de pi de la Mediterrània. Entreels mesos de febrer i març podem veure les clàssiques processons de les seves erugues,d'on li ve el nom, travessant camins de muntanya i carreteres i, durant tot l'any, en els seus
delators nius de color blanc que omplen les branques de tot tipus d'espècies de pi i de cedres i queformen pràcticament part del paisatge dels nostres boscos.
El que coneixem com a processionària és l'eruga d'una papallona nocturna que no és fàcil de de-tectar. El seu cicle biològic està format per quatre fases de metamorfosi. A l'estiu la papallona ponels ous i al cap d'unes o setmanes en surten les erugues, que mentre va fent bo fan vida pels troncsi les fulles dels arbres. Quan comença a fer fred construeixen els clàssics nius de color blanc i d'as-pecte sedós, on es refugien i d'on surten quan fa sol per menjar. Cap a final d'hivern les eruguessurten del niu, baixen de l'arbre, fent les clàssiques processons, i cerquen un lloc per enterrar-se i convertir-se en crisàlide, de la qual, a mitjan juny als llocs més freds i a mitjan juliol als méscàlids, sortiran les papallones, que en tres dies pondran tots els ous que han de pondre. No to-tes les crisàlides, però, es converteixen en papallones el mateix any, n'hi ha que no surten finsal cap d'un, de dos o de fins i tot tres anys.
La fase d'eruga és la que causa danys a totes les espècies de pins i de cedres, ja que és un in-secte defoliador, que vol dir que s'alimenta exclusivament de fulles. Aquesta funció defoliado-ra, però, no arriba a causar la mort de l'arbre, llevat que sigui un arbre molt jove, però sí que eldebilita, n'afecta el creixement i propicia l'acció d'insectes perforadors o que condicions cli-màtiques extremadament dures l’acabin de malmetre.
Els darrers anys s’han observat uns certs canvis de comportament amb aquests animals, provocats pel canvi climà-tic, com ara la fase d’enterrament el mes de gener i la seva aparició en zones de muntanya per damunt dels . o . me-tres, generalment indrets amb hiverns freds on fins fa poc no era present.
Les erugues, però, no fan mal només als arbres. Els seus pèls urticants i també els nius poden provocar molèsties, lesionsals ulls i també poden afectar persones que en són al·lèrgiques.
Per combatre aquesta plaga típicament mediterrània, s'utilitzen diferents sistemes, des de la clàssica fumigació selectiva ambavionetes fins a mètodes biològics, com les trampes amb feromones sexuals, que atreuen els mascles, les trampes amb llumultraviolada, que atreuen els exemplars de tots dos sexes, i també és efectiu destruir el niu a l'hivern, que habitualment es fadisparant-hi un tret, de manera que es maten unes quantes erugues i les altres queden exposades a les inclemències del temps.Així mateix, contribueixen a la seva disminució algunes espècies animals, que en són depredadors naturals, com les puputs,les mallerengues, els cucuts, les garses i els corbs, que es mengen les erugues, les someretes, algunes formigues i abelles, o elsratpenats, que es mengen les papallones.
P
REP
ORT
ATGE
FOT
OGR
ÀFI
C D
E :J
OR
DI C
OM
ELLA
S
LA PAPALLONA, UNA AUTÈNTICA DESCONEGUDA. La papallona és una gran desconeguda perquèés d’hàbits nocturns i no se sent atreta pel llum com la majoria de papallones nocturnes. El que si que
tothom que s’apropi als boscos ha vist són els nius i les processons d’erugues
�
Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
Tot fentPROCESSÓ
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 107
