Quins són els efectes de la processionària o eruga del pi ... · neig de malalties infeccioses...

Quins són els efectes de la processionàriao eruga del pi en les nostres mascotes?

Projecte veterinari sobre alimentació per a població maternoinfantil

Celebrades les assemblees generals ordinària i extraordinària del COVIB

Reunió amb la consellera de Salut per assentar les bases d’un diàleg fluït

VSF # els nostres centres # assessoria jurídica # Hª de la Veterinària # jubilats # avepa # semilla # cas clínic

Veterinaria 68_Filmar_Maquetación 1 15/04/2016 10:21 Página 1

2

la foto

Foto: Jaime Reina

NOTA: Si a qualque col·legiada o col·legiat li agradaria participar en aquesta secció de la revista, tan sols ha d’enviar una foto als següentscorreus electrònics: [email protected] o [email protected]. El comitè de redacció en prendrà la decisió final. Moltes gràcies.


editorial

3

Gràcies, senyor Solàsumari

Tant de bo la virtut de la seriositat i el compromís fossin méshabituals i reconegudes en aquest món que ens ha tocatviure. Es tracta, sens dubte, de dues qualitats que van de lamà de la confiança. I la confiança, per la seva part, és un tretprimordial en tots els àmbits de la vida. Per això, tenir con-fiança amb una persona amb la que un treballa colze a colzeés la millor de les fortunes que es poden tenir. Francesc Solà,el senyor Solà, ha deixat enguany la coordinació de la revistaVETERINÀRIA després de un bon grapat d’anys com a focusi guia d’aquesta humil publicació trimestral –més o mancopuntual gràcies a ell– que tracta de reflectir l’actualitat delcol·lectiu veterinari de les Illes.

El senyor Solà ho ha donat tot per complir amb el queun dia se li va encomanar i sempre ho ha fet amb la majorprofessionalitat i compromís possibles. Amb una disciplina mi-litar, ha dit blanc quan era blanc i negre quan era negre, cer-cant també les tonalitats grises, sempre tan necessàries, ideixant treballar els professionals dins els seus àmbits, senseficar-s’hi però sense donar lloc a la relaxació. “Tenim un com-promís amb els col·legiats”. “Hem de xerrar amb més gentde Menorca, i d’Eivissa, i de Formentera”, deia habitualment,sabent que es tracta de la revista de totes i tots. Per això,com ha fet el president del Col·legi, Ramon Garcia, en mul-titud d’ocasions, i també els altres companys del comitè deredacció, vull aprofitar aquestes línies per agrair el senyor Solàla seva feina i dedicació i també que ens hagi mostrat aques-tes virtuts, les seves, en tots aquests anys. Ara amb Jesús Mar-tínez al capdavant, des del comitè de redacció intentaremestar a l’alçada i tractarem de mantenir el nivell de la revista.

Gràcies, senyor Solà. Si vol tornar, ja sap on som.

Edita: Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB). Direcció veterinària: Jesús Martínez. Direcció periodística: Joan Sans (Dirkom). Consell editorial: Lluís Riera, Jorge Cañellas, Manuel Ruiz, Tomeu Martí i Iván Plasencia. Fotografia: Jaime Reina. Maquetació: G. Domenici.Publicitat: COVIB (Cecilio Metelo, 14 2ºD - Tel: 971 71 30 49). Impressió: iDP. Dipòsit legal: PM-495-2013

El Comité de Redacció recorda als col·laboradors de la revista que poden utilitzar tant el català com el castellà en l’elaboració dels seus articles. Veterinària no es faresponsable ni s’identifica amb les opinions que els seus col·laboradors expressen a través dels treballs publicats. Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total oparcial de qualsevol informació gràfica o escrita per qualsevol mitjà sense el permís escrit del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears.

- Avepa: Cursos i formació continuada 4

- Seguretat Alimentària: Grasses ‘trans’ en aliments 5

- Veterinari sense fronteres 6

- Hª de la Veterinària: Control sanitari de carns 7d’origen animal

- Portada: La processionària del pi i els seus efectes 8

- Perfil Col·legial: Ely Fernández Palomares 11

- Actualitat: Reunió del COVIB amb la 12consellera de Salut · Situació Zika a Balears

- Actualitat: Assemblees ordinària i extraordinària 13

- Actualitat: Jornada medicació èquids · Entrevista 13

- Actualitat: Projecte veterinari sobre alimentació 15

- Art al COVIB · Jornada formativa 16

- Cas clínic: presentació · Actualitat 17

- Els nostres centres veterinaris: Consultorio 18Veterinario Vidal Bonet

- Col·lectiu de Veterinaris Jubilats 20

- Assessoria Jurídica: Bufet Antonio Font 21

- Cas clínic: resolució 22

- Semilla: Presència de la CAEV a Balears 23


4

avepa

Formació continuadad’urgències en neurologia

Maneig de malalties encol·lectivitats felines

AVEPA organitza dues activitats a Mallorca, per febrer i març

Llibertat Real, acreditada en medicina fe-lina per Avepa, va ser l’encarregada d’im-partir el 13 de febrer a l’Hotel Los Molinosd’Eivissa, el curs organitzat pel COVIB enel qual s’oferí una actualització en el ma-neig de malalties infeccioses respiratòriesen col·lectivitats felines. Igualment, es posàl’accent damunt les malalties de la cavitatoral i nasofaringe felines, complicacionsmés habituals d’allò que es pensa.

Seminari de radiologiaa MenorcaEl passat 5 de març se va celebrar a l’HotelCapri de Maó el seminari de radiologiad’Avepa, que va córrer a càrrec de la doc-tora Amàlia Agut, catedràtica del departa-ment de Medicina i Cirurgia Animal iresponsable del servei de Diagnòstic perImatge de l’Hospital Veterinari de la Uni-versitat de Múrcia. El temari començà re-passant les tècniques avançades d’imatgeen les patologies de la columna vertebral,per passar a explicar la utilitat i limitacionsde la radiografia en les malalties d’ossosdel desenvolupament i finalitzar amb l’e-cografia com a complement de la radio-grafia abdominal.

La veterinària Maria Ortega va ser la po-nent, el passat 19 de març, de la formaciócontinuada d’AVEPA sobre urgències en-neurologia, una sessió amb notable afluèn-cia de gent. La ponent aportà les claus pera un correcte abordatge i aproximaciódiagnòstica en traumatismes cranioence-fàlics i espinals, i en estatus epilèpticus. Ex-posà les seves causes i conseqüències itambé els tractaments d’urgència neces-saris. La sessió pretenia, en definitiva, dotarel clínic dels coneixements que li perme-

tessin anticipar-se en situacions d’urgènciai optimitzar les expectatives en cada cas.Ortega és acreditada neurologia-neuroci-rurgia per AVEPA i fa feina en el CentreClínic Veterinari Indautxu (Bilbao).

Cardiorrespiratori en moixosUn mes abans, el 20 de febrer, es realitzàa Mallorca la jornada de formació conti-nuada d’Avepa en cardiorrespiratori enmoixos, a càrrec de Iolanda Navalon. Lasessió consta de quatre xerrades que, ple-

gades, donen una actualització molt clínicasobre la malaltia bronquial, vessamentspleurals, hipertensió arterial sistèmica i car-diomiopaties en moixos. Navalon, que tre-balla a l’Hospital Ars Veterinària deBarcelona, és vicepresidenta del Grup defeina d’AVEPA, d’Especialistes en Cardio-logia i aparell respiratori GECAR i mem-bra de l’ESVC (European Society ofVeterinary Cardiology).


5

seguretat alimentària

La Comisión Europea propone fijar límites máximosdel contenido de las grasas trans en los alimentosLas grasas trans se definen como aceitesgrasos insaturados, principalmente de ori-gen vegetal, que se someten a un pro-ceso físico-químico de hidrogenaciónparcial con el objetivo de conferirles unestado semisólido.

Gracias a este procedimiento, puedenemplearse como ingredientes que dotan deestabilidad y consistencia a multitud de pro-ductos de gran consumo, como es el casode algunas margarinas, galletas y productosde bollería, palomitas de maíz para micro-ondas, pastelería industrial, caramelos, snackssalados y dulces, helados, precocinados, sal-sas y buena parte de productos englobadosen la familia del fast-food.

La fuente dietética principal de las grasastrans industriales, por lo tanto, son los aceitesvegetales parcialmente hidrogenados. Estoscontienen generalmente grasas saturadas einsaturadas, encontrándose en éstas últimasen proporciones variables (desde unaspocas hasta un 50%) de acuerdo con la tec-nología de producción empleada. Aunquetambién pueden encontrarse grasas transde manera natural en la grasa de animalesde las especies bovina, ovina y caprina, asícomo en su carne y en su leche.

Un consumo alto de grasas trans en ladieta incrementa seriamente el riesgo de pa-decer enfermedades cardíacas. De hechoestá comprobado que el riesgo de morir poresta causa aumenta entre un 20 a un 32%cuando el 2% de la energía diaria ingerida esconsumida como grasas trans comparadacon otras grasas o carbohidratos. La OMS re-comienda no consumir más de un 1% de laenergía ingerida como grasas trans y la Au-toridad Europea de Seguridad Alimentaria(EFSA) propone que su ingesta sea lo másbaja como sea posible dentro del contextode una dieta nutricionalmente adecuada.

De los estudios recabados de variospaíses de la Unión Europea se concluyeque la mayoría de productos alimenticiosanalizados contienen menos de 2 gramosde grasas trans por 100 gramos de grasa.Incluso en muchos de éstos los nivelesestán por debajo de los 0,5 gramos. Noobstante todavía existen en el mercadoeuropeo productos con altos niveles,entre los que se encuentran los produc-

tos de bollería y pastelería con más de 2gramos, y otros como las palomitas demaíz para microondas y algunas galletascon niveles entre 40-50 gramos.

El asunto preocupa, y mucho, de talmanera que en Estados Unidos, la Foodand Drug Administration (FDA) adoptóuna decisión el pasado junio para eliminarlos aceites parcialmente hidrogenados delos alimentos en 3 años. Aquí, en Europa,la Comisión Europea tras la publicacióndel Reglamento (UE) 1169/2011 que re-gula la Información Alimentaria, ha sidoencomendada a elaborar un informesobre la presencia de las grasas trans enlos alimentos y en la dieta general de lapoblación, con el objetivo de evaluar elimpacto de los medios más adecuadospara lograr su reducción y, al mismotiempo, posibilitar a los consumidores aque puedan tomar decisiones más salu-dables con los alimentos que adquieren.

El informe de la Comisión, publicadocon fecha 3 de diciembre de 2015, ana-liza diferentes medidas encaminadas adisminuir la presencia de las grasas transen los alimentos y su reducción en ladieta, como son: el etiquetado obligatorioen los alimentos acerca del contenido engrasas trans, el establecimiento de límiteslegales sobre su contenido, y los acuerdosvoluntarios adoptados por la industria ali-mentaria para su reducción consistentesen la reformulación de sus productos.

Del análisis se concluye que lo másefectivo en términos de salud pública,

protección de los consumidores y com-patibilidad con la existencia del Mercadoúnico es el establecimiento de límites le-gales en el contenido de grasas trans deorigen industrial en los alimentos.

Las reducciones en el contenido de lasgrasas trans están orientadas a las que seproducen de manera industrial dado queson las que se pueden modificar con la re-formulación de los productos y el uso dediferentes tecnologías alimentarias, mientrasque las presentes en la grasa de los rumian-tes son relativamente estables.

A partir de la publicación del informe laComisión lanzará una consulta pública y lle-vará a cabo una evaluación de impacto, conel objeto de emitir una propuesta legislativaal Parlamento Europeo y al Consejo.

Aunque en la actualidad no es posibleindicar el contenido de grasas trans pre-sentes en los alimentos, los consumidorespueden saber consultando la lista de in-gredientes de un producto si contieneaceites parcialmente hidrogenados y, porlo tanto, saber si podría contener grasastrans. En el etiquetado también puedeevidenciarse en algunos casos la presen-cia de aceites vegetales totalmente hidro-genados aunque en estos toda la grasaestá en forma de acidos grasos saturados,por lo que puede descartarse la presen-cia de grasas trans.

El informe completo puede consul-tarse a través del siguiente link: http://ec.europa.eu/dgs/health_food-safety/dyna/enews/enews.cfm?al_id=1650


6

veterinaris sense fronteres

Curs ‘Educació crítica per a un nou model alimentari, social i econòmic’ per a professorat de secundària realitzat conjuntament amb el CEPMenorca. Cedida per VSF

VSF Illes Balears es reactiva

Podríem dir que la delegació de Veteri-naris Sense Fronteres-Justícia AlimentàriaGlobal a les Illes Balears ha passat untemps en estat d’hibernació, parafrasejantl’accepció biològica clàssica del terme, itambé avui en dia la de les noves tecno-logies (TICs). Com a veterinaris, i usuarismés o menys voluntaris de les TICs,sabem que la hibernació va inherent-ment lligada al despertar, i aquest mo-ment afortunadament ha arribat.

No entrarem a detallar els motius d’a-questa letargia. Simplement esmentar quetenen a veure amb la dinàmica del volun-tariat (lògicament, i per estar constituït perpersones, variable, i d’aquí la importànciad’ampliar la nostra base), i així mateix perles possibilitats de finançament.

La hibernació ha ocasionat la returadad’algunes activitats en les quals la nostradelegació ha estat en determinats mo-ments capdavantera. Entre aquestes ac-cions cal destacar la tasca contínua desensibilització en el nostre entorn quedes dels seus inicis ha fet VSF-Illes Balears,amb l’objectiu que la població balearprengués consciència de les causes realsde la fam i pobresa, promovent alhoramodels alternatius. També des de la nos-tra delegació s’ha realitzat una bona feinaen quan a la sol·licitud d’ajudes públiquesper a projectes de cooperació al desen-

volupament in situ, els quals han donatmolt bons resultats.

Una altra de les activitats destacades dela delegació ha estat la seva aportació pe-riòdica a la revista del Col·legi, la qual tambés’ha reduït en els darrers temps, mancançaque com veis hem decidit esmenar.

És hora doncs de remuntar, remun-tada que s’ha concretat ja en diferentsprojectes en què la delegació balear deVSF es troba actualment implicada. Vosfeim cinc cèntims d’un d’aquests projec-tes: Alimentacció. Alimentacció és una ini-ciativa finançada per l’Agència Espanyolade Cooperació Internacional (AECID),de caràcter pioner, i consisteix en un pro-grama de sensibilització, educació i suporta la comunitat educativa destinat a des-pertar consciència crítica i a promourel’acció davant les conseqüències negativesdel model alimentari dominant en l’actua-litat. Treballant aquest programa en elscentres educatius pretenem que docents,nins i nines, adolescents, i de rebot elsseus familiars, se n’adonin de la interrela-ció existent entre els nostres hàbits ali-mentaris i els problemes de la fam i lapobresa a nivell global. I de com la mo-dificació d’aquests hàbits, i dels de com-pra lògicament, optant, com es feia abans,pels aliments de temporada, locals i pre-feriblement ecològics, ens duu cap a un

nou model alimentari. Aquest canvi per-met que les comunitats del Sud puguindirigir els seus productes agrícoles a sa-tisfer les necessitats alimentàries pròpies,que pagesos i pageses del Nord vegin laseva tasca retribuïda de forma més justa,on el medi ambient es vegi clarament be-neficiat (gràcies als models de produccióagroecològics i la reducció de la distànciaentre producció i consumidor) i que lasalut del consumidor, així com la qualitatorganolèptica dels aliments, es vegin re-fermades. És en definitiva apropar als cen-tres educatius el concepte, i les propostes,de la Sobirania Alimentària, com a para-digma que VSF defensa i que ha de retor-nar a les comunitats el dret a administrarde forma autònoma els seus recursosagroalimentaris com a punt de partida es-sencial per a eradicar la fam i la pobresa.Val a dir que Alimentacció, que ha assolittal nivell d’èxit que VSF en conjunt l’haadoptat com a eina especialment útil pera treballar el concepte de Sobirania Ali-mentària en les edats infantils i adoles-cents de tot l’Estat, va ser dissenyatíntegrament per dues membres extraor-dinàries de la nostra delegació.

Des de l’any 2010, Alimentacció s’haanat desplegant en diversos centres edu-catius, primer de primària i després tambéde secundària, de Mallorca i Menorca. L’ex-periència, molt positiva, ens dóna coratgeper continuar amb noves iniciatives. De fetja s’ha començat a desenvolupar un nouprojecte titulat El sucre, un dolç molt amarg,amb el suport de la Conselleria de ServeisSocials i Cooperació del Govern Balear.Aquest projecte, pretén sensibilitzar i di-fondre a nivell de les illes la Campanya 25grams de VSF (www.25gramos.org), i uti-litza el sucre com exemple paradigmàticdels problemes que origina el modelagroalimentari actual. La campanya, a mésde sensibilitzar la població en general i desdels centres educatius, exigeix polítiquespúbliques que desincentivin el consum desucre i ofereix alternatives alimentàries perendolcir la dieta sense sucre. Però això hodeixam per a propers articles.

VSF Justícia Alimentària Global


7

El control sanitario de lascarnes de origen animal paraconsumo humano (II)Comentaba el trimestre pasado, que Ba-leares con el nombramiento del veteri-nario Francisco Manresa como Veedorde Carnes de Palma en 1816, hecho ésteratificado en 1826, se incorporaba algrupo de cabeza de las regiones españo-las que responsabilizaban a esta jovenprofesión, para llevar a cabo la inspec-ción sanitaria en los mataderos.

El hallazgo de un legajo de documen-tos del Ayuntamiento Constitucional dePalma, fechado en 1859, (Legajo 1043Nº XXV), fue de especial interés paraconocer la evolución del control sanita-rio de las carnes en la ciudad de Palma yobtener algunos datos interesantes parala Historia de nuestra profesión.

El primer documento de interés del le-gajo, era el Boletín Oficial Balear, nº 4119,de fecha 6 de abril de 1859, que publicabauna Real Orden del Ministro de la Gober-nación con el Reglamento para la Inspec-ción de carnes en las provincias y quefinalizaba con la siguiente recomendación:“La Sección Primera opina que el Consejo(de Sanidad del Reino) puede consultar alGobierno la aprobación del Reglamento, yaun indicar, si así lo estimase, que en todaslas provincias y cabezas de partido, convieneque haya uno igual por el que se rijan los ins-pectores de carnes, con intervención directade las municipalidades”.

La trasposición de esta Real Ordenen el Boletín Oficial Balear, finalizaba conel siguiente párrafo del Gobernador Civilde las Islas: “Y he dispuesto se publiquecon el Reglamento a que hace referencia,en el Boletín Oficial de esta provincia, en-cargando a las corporaciones municipalesde la misma su más estricta observancia,y muy particularmente a los pueblos ca-beza de partido. Palma 4 de abril de 1859.– José Primo de Rivera”.

El Reglamento antes citado, especifi-caba en su artículo 2º que “Habrá en

todos los mataderos un Inspector de car-nes nombrado entre los profesores de Ve-terinaria, eligiendo de los de más categoría,y un delegado del Ayuntamiento”.

Transcurridos unos meses, el 1 de fe-brero de 1860, el veterinario BartoloméCursach, vecino de Palma, que desde elaño 1849 era Veedor 2º en la matanza dereses y vigilancia de los mercados de estaciudad, solicitaba la plaza de Inspector decarnes, cosa que hacía igualmente el 1 demarzo de 1860, Gabriel Carbonell Miralles,veterinario igualmente de Palma.

La retribución del personal sanitariode los Ayuntamientos, en aquellas fechasdependía directamente de los Ayunta-mientos, por lo que no eran proclives aincrementar su plantilla, y así se traslucíadel informe de su Secretaría en la reu-nión de la Comisión de Gobierno de Ba-leares, celebrada en fecha 14 de Julio de1860, en el que destacaban que la antescitada Real Orden no era de obligadocumplimiento para las provincias que nolo solicitaran, y que, además, las funcionesque se pretendían instaurar ya eran cum-

plidas en el caso de Palma desde 1816por el Veedor Francisco Manresa (Vete-rinario) y desde 1831 por el Veedor Gui-llermo Miralles (Albéitar/Menescal) alque desde 1842, le ayudaba en estas ta-reas como Veedor 2º, Bartolomé Cur-sach, uno de los veterinarios solicitantes,a consecuencia de lo cual informaban alConsejo de Sanidad que desestimabanlas peticiones recibidas.

El 25 de mayo de 1861, el veterinarioGabriel Carbonell, solicitaba de nuevo laplaza de Inspector de carnes que el Ayun-tamiento no había creado, proponiendo, lagratuidad de sus servicios para no gravarlos presupuestos de la corporación.

Por otra parte, el 28 de mayo, Barto-lomé Cursach comunicaba al Ayunta-miento, que él, en su cargo de Veedor,realizaba idénticos cometidos a los quemarcaba el Reglamento aprobado porReal Orden de 25 de febrero de 1859,por lo que proponía que sin modifica-ción de su retribución como Veedor, secambiara la denominación de su puestode trabajo por la de Inspector de carnes.

Esta vez el Ayuntamiento de Palma, el16 de julio de 1861, liberado ya de losproblemas de incremento de personal, yen consecuencia de mayores gastos,aceptó la propuesta de Bartolomé Cur-sach con una sola variación: De ahora enadelante los veterinarios responsables deestos cometidos como funcionarios pú-blicos se denominarían Inspectores de ví-veres, que a todo este se extendía sucometido. Propuesta que aprobó igual-mente el Consejo de Sanidad Balear,para su puesta en marcha.

La profesión veterinaria daba así unpaso cualitativo más en las responsabili-dades oficiales de la Sanidad Pública delas Islas.

La Història de la Veterinària a les Illes Balears

TOMEU ANGUERA

Ajuntament de Palma (1839). J. B. LAURENS. Souvenirs d’un voyaged’art a l’ile de Majorque. Foto cedida per Tomeu Anguera


8

portada

La curiositat que té un animal per allòdesconegut li pot jugar de vegadesmales passades. Ocorre habitualment afinals d’hivern, quan entren en escenaels casos d’intoxicació per contacteamb l’eruga del pi o processionària(Thaumatopea pytocampa), una plagaque es fa més visible en aquesta èpocade l’any. Aquest lepidòpter, que entrà aMallorca l’any 1942 en el cepelló d’unesplantes de pi de jardí i s’estengué ràpi-dament per tota la geografia illenca,provoca autèntiques molèsties a perso-nes i animals en alguna de les fases delseu cicle biològic. Enguany, aquests epi-sodis s’han avançat notablement per di-versitat de factors.

Per entendre-ho, en primer llocconvé explicar quin és aquest cicle iquan dóna inici. El cicle biològic de laprocessionària es divideix en 4 fasesben diferenciades: ou, eruga (larva), cri-sàlide (pupa) i imago (adult o papa-

llona). L’espècie passa la major part delcicle vital en la forma d’eruga, que ésquan causa o pot arribar a causar danysimportants a les plantes que ataca iafeccions al·lèrgiques a les persones. Afinals d’estiu les papallones surten de laterra. Les femelles, fecundades, diposi-ten els ous a les fulles dels pins. Unessetmanes després els ous eclosionen ien sortiran les erugues, que van defo-liant el pi i van construint (a partir denovembre) els nius o bosses, on roman-dran un temps, formant grups d’uns 200individus. Durant aquesta fase solendesplaçar-se el mínim possible i s’ali-menten de les acícules properes. A co-mençaments de primavera arriba el

El turista del pinarLa plaga d’eruga del pi o processionària (Thaumatopea pytocampa) ha arribat enguany abans a lesIlles, provocant les habituals molèsties a persones i un repunt d’intoxicacions en cans i moixos

Foto

ced

ida

per

José

Villa

lobo

s


9

portada

9

moment clau del cicle, que és quan permor de la pujada de la temperatura leserugues surten de la bossa i es despla-cen en processó baixant dels arbres. Ésen aquesta fase quan l’exposició a laplaga, tant en humans com en animals,és més freqüent i quan es produeixenels episodis epidemiològics a causa delspèls urticants que presenten les eru-gues i que, en contacte amb la pell deles persones o dels animals domèstics,produeix fortes picors i inflamació. Aixíles coses, les erugues migren en pro-cessó guiades per una femella que tei-xeix un fil conductor. El destí és un llocideal per enterrar i formar les crisàlides,que sortiran a finals d’estiu següent compapallones i donant de nou inici al cicle.

S’avança el cicleEnguany s’han produït una sèrie de fac-tors que possiblement hagin accelerat enel temps el cicle de la processionària. Aixího exposa José Villalobos, enginyer agrò-nom de l’Ajuntament de Llucmajor, quedirigeix els tractaments preventius con-tra la plaga en el municipi mallorquí desde fa un grapat d’anys. En opinió seva,“enguany, la temperatura per hivern haestat més suau del que és habitual i pro-bablement ha produït una menor mor-talitat en l’eruga. Aquest fet, a més a més,segurament hagi pogut avançar el cicle”.Segons el servei de Sanitat Forestal delGovern de les Illes Balears, a Mallorca iMenorca el fred i les gelades ocasionalsprovoquen que el període de desenvo-lupament de les erugues es dilati en eltemps, des de finals de febrer fins a prin-cipis de març a les zones més altes i pertant més fredes. “Per altra banda –conti-nua l’enginyer– es produí un fet un tantinusual els passats mesos d’agost i setem-bre, que foren unes precipitacions abun-dants i molt localitzades en uns dies, unacircumstància que segurament contribuía reblanir la terra en una etapa clau enel cicle, com és el moment en el qual lespapallones en surten i volen cap els pinsa posar els ous”. Segons dades de l’AE-MET, entre el 15 d’agost i el 10 de se-tembre caigueren a Llucmajor uns 90litres per metre quadrat, una quantitatmolt superior a la mitja de l’època.

Existeix, a més, un tercer factor queha pogut motivar l’increment de la pro-

cessionària que és que enguany a les Illesno s’han dut a terme les fumigacions quesí realitzà la Conselleria el passat any, ex-trem sobre el qual Villalobos es mostracaut. En tot cas, personalment sí apostaper la lluita biològica de manera preven-tiva, amb l’aplicació d’una bactèria innò-cua per a persones i animals, la ‘Bacillus

Thuringiensis’, que roman a les fulles delspins i afecta l’eruga per ingestió. “És unmètode efectiu i eficient en nuclis urbansen els quals no es poden emprar altresmètodes de lluita”, explica.

Altres formes de combatre la plaga, almarge de les fumigacions aèries (que elpassat any provocaren certa polèmica idebat entre l’opinió pública), són lacol·locació en els pins de bosses amb fe-romones durant l’estiu per atrapar la pa-pallona, la destrucció directe delsbossons d’erugues dels arbres, entre no-vembre i febrer, o l’endoteràpia o la in-jecció d’insecticida en el tronc dels pinsdurant els estats inicials del cicle, entreoctubre i novembre. En aquest cas, elproducte sistèmicament ascendeix peltronc fins arribar a les fulles, que sónmenjades per l’eruga, causant-li finalmentla mort.

“La temperatura perhivern ha estat méssuau del que és habituali probablement haproduït una menormortalitat en l’eruga”,diu José Villalobos


10

portada

Com actuala toxina?La toxina que s’allibera dels pèls del’eruga es diu taumatopenia i és unahaloproteina que ocasiona l’allibera-ment d’histamina per desgranulaciódels mastòcits, provocant així unapotent reacció inflamatòria perllon-gada per la permanència dels pèlsque es queden clavats a la zona mu-cocutània gràcies a la seva particularestructura. Els pèls del dors de l’ar-tròpode estan protegits per estruc-tures tegumentàries i, en cas deperill, el pèl es trenca i l’ampolla alli-bera la toxina; cal considerar tambéel contacte indirecte, és a dir, noamb l’eruga directament, sinó ambel seu niu, on es troba certa quanti-tat d’exsudat larvari i pèls urticants.És per això que els nius caigutspoden ser font de contagi si són ma-nipulats pels animals.

Tractaments

És convenient rentar la llengua o lazona afectada amb aigua calenta, jaque la calor desactiva la toxina.També es pot aplicar vinagre o sabóa la zona afectada i ha d’evitar-sefregar la part lesionada, ja que així espoden trencar els pèls danyats, alli-berant la toxina. El tractamentmèdic, per la seva part, es basa enl'ús de corticoides d’acció ràpida(dexametasona, succinat de metil-prednisolona), intravenosos o intra-musculars, associats o seguits en elsdies següents per antihistamínics.

Més consultes?Lluís Riera, cotitular de l’Hospital CanisMallorca, certifica enguany en el seu cen-tre un notable increment del número deconsultes per intoxicació a causa de laprocessionària. Explica que “el contactees pot produir amb la filera de proces-sionària en moviment, amb nius caigutsa terra que fan desprendre en l’entornels pèls urticants o també amb pèls por-tats pel vent que donen per exempleafeccions oculars. Les localitzacions, elpronòstic i les seqüeles de les lesionsestan estrictament relacionats amb lapart del cos afectada, amb la intimitat delcontacte i amb la precocitat del tracta-ment. La localització més freqüent és l’o-ral que, al seu torn, es pot classificar englositis (llengua) o quilitis (llavis)”. “Hemtingut dies de tres casos, una xifra majorque en anys precedents”, explica Riera.

En canvi, Delia Saleno, titular de Vete-rinari Son Dureta, no ha detectat aquest

increment de manera tan evident: “Se-guim rebent i tractant aproximadamentel mateix número de casos: uns 3 o 4per setmana. Fins i tot diria que n’hemtingut menys que l’any passat en aques-tes alçades. I la majoria ens arriba de Cal-vià”. El veterinari Juan José Fernández, deCalvià Vet, a Santa Ponça, coincideix ambDèlia, tot i que sí ha apreciat un avança-ment en l’època de les consultes: “Noveiem que hi hagi hagut més casos, peròsí que han començat abans. Hi ha zonesamb molta processionària, per exempleCala Vinyes, però no es produeix una in-cidència directa entre la quantitat deplaga i la casuística, per ventura perquèla gent està més conscienciada”. Juan Josésí destaca, en canvi, un major nombre dediagnòstics d’uveitis en la seva clínica, su-posadament associats a la plaga malgratla impossibilitat científica de demostrar-ho: “Hi ha una gran coincidència entrel’increment d’aquesta tipologia de casosi els mesos de presència de l’eruga enaquesta fase, per la qual cosa consideroque n’és la causa, tot i que és molt com-plicat apreciar el moment en què es pro-dueix aquesta inflamació, contràriamental que passa amb les estomatitis”. A lazona nord, Marcos Makowski, de la ClínicaVeterinària Moixica, diu que només hatractat un cas enguany, probablement acausa d’una major previsió dels propieta-ris que s’hagin pogut trobar en aquesta si-tuació en anys precedents.

Des de l’Hospital Llucmajor expliquen,en canvi, que han tingut més casos. “A més–afegeixen– enguany va començar mésprest. Pel gener ja vam veure els primerscasos”. Respecte les xifres, “entre les tresclíniques de 2 a 5 consultes per setmana;les darreres setmanes ha anat minvant”,clouen. Per la seva banda, Maria MagdalenaAdrover, de Veterclínic SLP, a Son Serverai Capdepera, explica que les consultes perintoxicacions a boca i ulls per pro -cessionària s’han avançat “uns dos mesos”i també que s’han donat en un flux supe-rior a 2015. “Hem tingut entre 3 i 4 casosper setmana”, assegura. Finalment, GuillemRiera, director clínic d’Aragó Hospital Ve-terinari, certifica en el seu cas un majornombre de casos i ingressats enguany res-pecte del passat exercici: “Tinguérem 13casos el 2015 i 17 el 2016. Enguany hemtingut 3 ingressats vers un l’any passat”. “La

impressió que tenc és que hi ha hagut méscasos, i possiblement sigui per canvis d’es-tratègia de lluita contra la processionària.El juliol 2015 no es varen instal·lar lestrampes per a les papallones i el desembrei gener no s’ha fumigat. Personalment, pensque això, i no l’hivern tan càlid que hemtingut, és la causa de l’increment de pro-cessionària al nostres pinars”, acaba dientGuillem Riera.

Foto

s ce

dide

s p

er C

anis

Mal

lorc

a


11

perfil col·legial

Ely Fernández Palomares

Una luz para los exóticos

Ely Fernández (Granada, 1980) tenía muyclaro desde jovencita que su vocación la lle-varía a moverse en un escenario formativoconcreto aunque heterogéneo. Sabía que es-tudiaría algo relacionado con niños o con ani-males y finalmente, con el impulso final de supadre, se decantó por la veterinaria, disciplinaque casi abandonó dos años después si nollega a ser porque entró en contacto con lamedicina de exóticos. “Con 19 años estabadesilusionada porque lo que estudiaba en lacarrera no me motivaba, no era los que es-peraba, y me planteé abandonarla; pero en-tonces llegó el verano y comenzó unasprácticas con el veterinario de exóticos Ser-gio Sarmiento, en Palma, y también en Mari-neland. En ese momento decidí queterminaría la carrera y que sabía perfecta-mente hacia dónde encaminaría mi especia-lización. Afortunadamente así ha sido", explicaahora Ely desde el despacho que ocupa unosdías a la semana en el Hospital Canis Mallorca,donde trabaja como autónoma para encar-garse de toda la casuística relacionada conanimales exóticos. Ha sido un largo y tor-tuoso camino hasta llegar aquí.

Nacida a medio camino entre Mallorca yGranada, de donde es originaria su familia, Elyse crió en la Isla a pesar de que nació en lasfaldas de Sierra Nevada, donde su madre, en-fermera, se desplazó específicamente paratenerla. "Ella había trabajado allí hasta hacíapoco y le daba más confianza; mi hermanomenor sí nació en Mallorca ", detalla. Una vezhaberse decantado por la veterinaria, estudióen la Universidad de Córdoba. Cursó los dosúltimos años en Italia (Parma) de Erasmus y‘free mover’. “Me decanté por Parma porqueestaba cerca de Cremona, ciudad dondecompaginaba la carrera con la especialización,ya que allí se hacían constantemente cursosde la SIVAE (Societa italiana veterinari animaliesotici) de la cual soy socia desde hace másde 10 años y en la que hace dos semanaspasé de simple asistente a ponente, uno demis sueños hechos realidad”, explica. Desdeentonces ha completado más de 40 cursosy jornadas específicas de esta materia.

Ely recuerda con cariño su experiencia dedos veranos en Marineland: “El grueso de mitrabajo era de mantenimiento y limpieza de

instalaciones, pero considero que eso esparte del aprendizaje, desde la base. Huboalgunas cosas de gestión que no me gustaronpero no cambiaría esos dos años de prácticas,fui muy feliz y conocí a gente que merece lapena y con la que aún tengo buen trato”.Hace dos años, consolidada ya en las Islascomo especialista de exóticos, entró a cola-borar precisamente con el parque acuático,donde intentó marcar una línea veterinariaque finalmente no se concretó.

Ely ha trabajado en un buen número declínicas en Palma y también en Madrid, dondepermaneció un año en la Clínica de Exóticosde Fuenlabrada. “Gracias a este año en Ma-drid pude volver y establecerme como ‘free-lance’ ofreciendo el servicio de exóticos,rechazando la posibilidad de quedarme enotra clínica de renombre en la capital por vol-ver y estar cerca de mi familia, amigos… y elmar”, explica.

En la Isla permaneció cuatro años traba-jando a media jornada en Faycan (Marratxí),de donde guarda un gratísimo recuerdo(“nunca pensé que pudiera reírme y aprendertanto”, destaca). Allí atendía mayoritariamentea perros y gatos y compaginaba esa mediajornada con un trabajo de ‘freelance’ en otroscentros como Mascotas del Arenal, Son Ra-piña, Es Fortí, Aragó y Canis. Fue finalmenteCanis quien se llevó ‘el gato al agua’. “Pedro yLluís apostaron por mí y este servicio con de-

cisión. Sin ellos no estaría donde estoy”, explicaEly, que trabaja presencialmente en el hospitallos martes y los jueves con cita previa. El restode la semana trabaja por su cuenta, vía móvil,llevando su agenda y adaptando sus horarios,por lo que si se quiere contactar con ella lomás rápido y efectivo es que se la trate de lo-calizar en el teléfono.

Pero Ely es una persona inquieta y semueve por vocación pura, por lo que haceun tiempo se embarcó en una aventura for-mativa con la empresa Servet FormaciónOriental SL, de sus compañeros de la ca-rrera José Luis Martos y su mujer Esmeralda,que se dedica a impartir cursos y con la queha puesto en marcha dos másters, uno demedicina y cirugía de exóticos y un segundo,avanzado. “Se han apuntado 16 y 19 perso-nas, respectivamente, de diferentes lugares,se hace en Madrid y los empezamos enenero. Todo el que quiera completar unaformación integral sobre exóticos ya sabequé tiene que hacer”, bromea antes de subira la consulta para ver un agapornis, primercliente de la tarde.

Cuando el trabajo le deja, Ely practica pádely juega al tenis playa, actividad que descubrióhace dos años. También le encanta todo lorelacionado con el mar y pasear en bicicleta,“pero –reconoce– Palma no está preparadapara los ciclistas y actualmente la tengo apar-cada”. No como el trabajo. Damos fe de ello.


12

actualitat

La Conselleria deSalut i el Col·legiestableixen lesbases d’una fluïdacol·laboració

El Govern tranquil·litza: el risc detransmissió del Zika a les Illes és mínimPer març es certificà el primer cas a balears, una dona de 67 procedent de la República Dominicana

La consellera de Salut del Govern de lesIlles Balears, Patricia Gómez, i la directorageneral de Salut Pública i Participació,Maria José Ramos, varen rebre el passat19 de febrer a Ramon Garcia i MargaritaGonzález, president i secretària delCOVIB, respectivament, per conèixer deprimera mà la situació del col·lectiu vete-rinari a les Illes i intercanviar les seves im-pressions. El Col·legi li traslladà a laconsellera una sèrie de preocupacionspuntuals en determinats àmbits i li pre-sentà propostes concretes.

Per una banda, entre altres coses, elCOVIB lliurà un escrit sobre el mantenimentde llocs de feina dels veterinaris de Salut Pú-blica en relació a la darrera modificació pu-blicada al BOIB; per altra banda, es sol·licitàl’acreditació dels Centres i Serveis Veterinaris

En els darrers mesos i davant l’alarmaque solen provocar aquestes notícies, laConselleria de Salut ha volgut traslladara la població de les Illes Balears un mis-satge de tranquil·litat davant el primerprobable diagnòstic positiu de virus delZika, atès que el risc de transmissió au-tòctona del virus és mínim per la baixadensitat de mosquits en aquesta èpocade l’any.

Aquest primer cas va ser una dona de67 anys procedent de la República Do-minicana que va arribar a Palma el 20 degener i que va acudir al seu centre desalut a principis de febrer amb símpto-mes lleus que varen fer sospitar d’unpossible cas de virus del Zika. Segons vaadmetre, la dona presentava ja símpto-

mes, com febre i malestar general, dosdies abans de viatjar a Espanya. Se li prac-ticaren les proves serològiques i dies des-prés, el Centre Nacional deMicrobiologia -centre de referència en eldiagnòstic i control de malalties infeccio-ses- confirmava el diagnòstic.

La Conselleria ha confirmat que la Uni-tat de Microbiologia de l’Hospital Univer-sitari Son Espases disposa dels reactiusnecessaris per a la detecció del virus ensang, per la qual cosa el diagnòstic ja es potfer en aquesta comunitat en menys de 48hores, i garantir així la detecció precoç depossibles casos nous. Es tracta d’una de lesprimeres mesures que adoptà la Conse-lleria de Salut per a la detecció i el controlde la malaltia a les Illes Balears.

La Direcció General de Salut Públicaha creat, així mateix, una comissió inter-disciplinària per al seguiment i el controlde malalties transmeses per vectors desd’on s’aborden aspectes clínics i assisten-cials, però també els que tenen a veureamb el control de les poblacions demosquits vectors.

La malaltia pel virus del Zika presentauna simptomatologia en general lleu, quepot passar desapercebuda o diagnosti-car-la erròniament de dengue, chikun-gunya o altres patologies víriques. Elssímptomes principals són febre o dolorsarticulars passatgers, cansament i mal decap. El període d’incubació oscil·la entre3 i 12 dies i la durada de la simptomato-logia, entre 2 i 7 dies.

així com l'especialització específica de la Ve-terinària de Salut Pública, la qual cosa s’abor-darà específicament en una imminent reunióamb la directora d’Acreditació, Docència iRecerca en Salut, Margalida Frontera; tambées demanà l’establiment de mecanismes pergarantir un ús correcte del medicament ve-terinari i el seu control sanitari. Finalment, s’a-bordà conjuntament el problema del controlsanitari dels mercats municipals, un fet decompetència municipal sobre el qual la Di-recció general s’hi troba damunt, advertidapel COVIB. La DG informà al COVIB de la

seva proposta, que passa per modificar la Lleide Salut i recuperar així aquesta competèn-cia, la qual, posteriorment, passaria a ser des-envolupada per tècnics amb la formacióespecialitzada i competència per dur a termeaquest control de les condicions higiènico-sanitàries i verificar el compliment de la nor-mativa sanitària aplicable. La Consellera vaproposar parlar amb els responsables com-petents dels ajuntaments per recorda’ls-hil'obligació de controlar els mercats i la ne-cessitat de destinar recursos personals ambformació específica.

Foto

ced

ida

per

CA

IB


13

actualitat

Via lliure a la venda de la seu col·legialUn 4% del total dels col·legiats participen en les assemblees ordinària i extraordinària

Un 4% dels col·legiats i col·legiades delCOVIB participaren el passat 31 de marçen les assemblees ordinària i extraordinàriaque convocà la junta a la seu de BMN, aPalma, just en l’any en el qual l’entitat ha as-solit el seu major número de personescol·legiades, amb 607. Així, els presentsvaren tenir la capacitat de votar en l’assem-blea ordinària sobre l’aprovació o no delscomptes de 2015 i del pressupost per a2016. Les dues opcions sortiren aprovadesper majoria. De la mateixa manera, varenser els que votaren damunt l’únic punt deldia de l’assemblea extraordinària, que era

la venda de l’actual local del COVIB, situaten el carrer Cecili Metel, 14, de Palma. Lamajoria decidí donar carta blanca a la vendade la seu social. El president del Col·legi,Ramon Garcia, avançà que la nova seu,comprada el passat any, es troba en fase decondicionament, i afronta la compra delmobiliari i altres detalls, fet pel qual les pre-visions apunten a que seguiran les feinesper espai d’uns mesos.

En l’assemblea s’abordaren més as-sumptes. Per una banda, el vicepresidentdel COVIB, Tolo Palou , va explicar el fun-cionament del sistema de recepta elec-

trònica (Prescrivet) que ha impulsat elConsell General de Col·legis Veterinarisi que ja es troba operatiu en algunes pro-víncies. Palou insistí que es tracta d’un sis-tema incipient sobre el qual encara se’ndesconeixen alguns detalls i l’abast de laseva practicitat (que el COVIB estudiaactualment).

En un altre ordre de coses, la juntaplantejà una modificació en el pagamentde les quotes dels col·legiats, obrint eldebat d’abonar-les trimestralment, talcom ara ha fet el Consejo General. De-manats sobre la necessitat o no d’a-quest canvi i les implicacions (facilitats odificultats) que entranya per al personaldel Col·legi, Ramon Garcia es compro-meté a mirar-ho amb deteniment iquantificar-ho. Per altra banda, el presi-dent informà de la presa d’accions im-mediates per part del Col·legi damuntla decisió del Govern Balear d’eliminarels professionals veterinaris de les con-vocatòries de places per dirigir els parcsnaturals de la Comunitat Autònoma, aixícom les passes que s’han donat perquèles competències damunt el control d’a-liments que tenen actualment els muni-cipis tornin al Govern en els casos enels quals no se realitzen per part deprofessionals qualificats, així com passaen determinats indrets que ja han estatdenunciats pel Col·legi.


14

actualitat

Competència entre companys i burocratització, principalsproblemes del sector veterinari èquid a Espanya

Jornada sobre medicaciói prescripció en clínica equina

El saló d’actes del Col·legi de Metgesacollí el passat dia 5 de març una jornadaorganitzada pel COVIB sobre medicaciói prescripció en clínica equina amb l’ob-jectiu de repassar la legislació sobre subs-

Què és la AVEE, de recent creació, i quinés el seu objectiu?És el resultat de la suma de voluntats de l’As-sociació Andalusa i l’Espanyola de veterinarisespecialistes en èquids. La nostra raó de serse sustenta sobre la Formació Contínua delsnostres associats, per al que realitzem diver-sos cursos i jornades, així com el nostre con-grés anual. D’altra banda, oferim tota lainformació actualitzada dels canvis legislatiusque afecten el treball diari dels veterinaris decavalls, sobretot a la Llei del Medicament i alsreglaments sobre Identificació Equina. Unaltre dels objectius és desenvolupar i aportareines de treball per facilitar la tasca diària delclínic equí, per exemple: el Model de Examenprecompra, desenvolupat per AVEE; i l’aplica-ció informàtica Vademequus per a la recercade Medicaments per a cavalls. Finalment, cen-tram molts dels nostres esforços en lluitarcontra l’intrusisme professional i la compe-tència deslleial. Per això comptam amb un di-rectiu dedicat exclusivament en aquest tema,i mantenim un contacte directe amb elsCol·legis Veterinaris, els consells autonòmics iNacional així com amb el Seprona, posant enconeixement d’aquests qualsevol denúnciadels nostres socis.

Quin és el principal repte a què s’en-fronta en el present? I a curt termini?En primer lloc, continuar potenciant laformació contínua amb jornades especí-fiques i organitzant dos grans esdeveni-ments, el Congrés AVEE 2016 a Madridel 2, 3 i 4 de juny; i el Congrés AVEE2017, sent la primera vegada que es re-alitza a Espanya. A més, seguirem elabo-rant eines que facilitin i millorin el treballdiari dels nostres socis, seguirem alertanta les institucions competents i a les au-toritats dels incompliments de les lleiscom la del medicament per part d’em-preses o particulars, denunciant els casosd’intrusisme professional i treballant en

el grup de medicaments ja creat perAVEE, i creant un grup de treball de Be-nestar Animal Equí, una de les sol·licitudsque ens arriben de la societat.Quins són, al seu parer, els principals pro-blemes de l’activitat professional equinaal nostre país? Hi ha solució per a això?El principal problema és la competènciaentre companys en tema de preus. Hi haveterinaris que no valoren la carrera quehan estudiat, ni la responsabilitat del seuexercici professional, pel que equiparenels seus serveis a la venda d’un productequalsevol (com si venguessin peres opomes), no entenen que millorar el be-nestar d’un cavall o salvar-li la vida és unservei a la societat que ha de tenir el seupreu just. La solució? Valorar el tempsque un li ha dedicat a la seva carrera i elque li dedica al seu treball en el dia a dia,la qualitat de vida que adquireixes ambaixò, i al final tindràs els clients que etmereixes i que et faran gaudir més delteu treball i el que és més important dela teva família. Un altre problema impor-tant, és la gran quantitat de legislacióexistent i burocràcia que dificulta el tre-ball diari amb els èquids.

tàncies actives i permeses i, sobretot, re-cordar als assistents les obligacions quetenen els manescals que hi treballen. Lajornada comptà amb la presència de JuanAntonio De Luque, president d’AVEE, queintroduí la jornada, i els ponents MiguelLlorca, inspector veterinari de la Conse-lleria d'Agricultura de Castelló i membrede la Junta de Govern de la FederationEquin European Veterinary Associations i Tre-sorer (FEEVA) i responsable del grup detreball de la xarxa de vigilància FEEVA; iRamiro Casimiro, conseller tècnic del De-partament de Medi caments Veterinaris del'Agència Espanyola de Medicaments i

Productes sanitaris del Ministeri de Sanitat,Serveis Socials i Igualtat.

Dos positius per dòpingPer altra banda, el passat any 2015 se realit-zaren 321 controls de dopatge en les cursesde trot celebrades arreu d’Espanya, amb ladetecció de dos positius per substàncies nopermeses en la competició. Durant 2016 espreveu l’increment l’organització de quaren-tenes en curses pel control de cavalls.

Des de la Federació espanyola s’ha ini-ciat una campanya a les xarxes socials pera la lluita a favor del joc net en el trot, tantpel que fa al cavall com a esportista fede-rat, per tal de conscienciar el sector deldeure de compliment de la normativa vi-gent amb la lluita contra el dopatge i elmaltractament animal.


15

actualitat

Promoción de laseguridad alimentariamaterno infantil en BalearsEs fundamental que las familias tengan ac-ceso al conocimiento sobre los riesgos queles pueden ocasionar enfermedades y cuálesson las medidas se pueden tomar para pre-venirlas. Éste es el caso del conocimientosobre los agentes patógenos que se puedenpresentar en los alimentos, qué enfermeda-des pueden provocar y qué alimentos hayque evitar en determinadas situaciones oqué prácticas se deben tomar para evitarestas patologías.

La exposición del consumidor a estosagentes patógenos se previene en gran me-dida gracias a las acciones de control que seaplican desde la producción de los alimentos,ya sea en la granja, en el huerto o en el mar,hasta el momento que llegan a nuestra mesa.Los organismos oficiales de control del ám-bito de la seguridad alimentaria velan paraque las empresas del sector de la alimenta-ción cumplan con su responsabilidad deponer en práctica estas medidas y así abas-tecer el mercado de productos seguros.

Aún así, en determinadas situacionesestas medidas no son suficientes, ya que al-gunos de estos agentes patógenos estánmuy extendidos en el medio ambiente oporque un uso inadecuado de los alimentoslos pueden incorporar. Es en estos casoscuando cobra especial importancia el cono-cimiento que puedan adquirir las familiaspara evitarlos.

A todo esto hay que añadir que algunasenfermedades de transmisión alimentariatienen un especial impacto en los compo-nentes de la familia más susceptibles a pade-cerlas, como son las mujeres en periodo degestación, en periodo de lactancia o los niños.

El programa de salud maternoinfantil delministerio de Salud se publicó en 1990 y enél se trata de manera específica el riesgo dela toxoplasmosis, pero no se hace del mismomodo para otros patógenos de transmisiónalimentaria de igual o mayor impacto en lagestación y en la infancia.

Estas circunstancias han hecho que en elaño 2012 se planteara una iniciativa por partede una veterinaria del Servicio de SeguridadAlimentaria de las Islas Baleares para que las

familias adquieran el conocimiento necesariopara proteger a su descendencia de agentespatógenos de exposición alimentaria que lespuedan ocasionar diferentes dolencias.

Este proyecto se inició en 2014 tras lafirma de una adenda del convenio de cola-boración entre el Colegio de Veterinarios delas Islas Baleares y la Conselleria de Salud. Yse ha podido llevar a cabo gracias a la cola-boración de la Gerencia de Atención Prima-ria de Mallorca, de las aportacionespersonales de diferentes especialistas en en-fermería y medicina y de la unidad de do-cencia de los diferentes hospitales de las Islasde ámbito público y privado.

Este proyecto tiene como base el reco-nocimiento que tiene el personal sanitariohospitalario y de centros de salud como lí-deres de opinión en salud para las familias, eincluye sesiones formativas para profesiona-les especialistas en el sector materno infantilcomo son pediatras, ginecólogos, enferme-ros de pediatría, comadronas, además demédicos y enfermeros de familia. En estas se-siones además se les ofrece material didác-tico para su uso en clases de preparación alparto y documentos informativos con un

lenguaje sencillo y claro para su distribucióna las familias.

El contenido de estas actuaciones depromoción incluye, además de la revisión delas medidas de prevención frente a la toxo-plasmosis, la descripción de otros agentespatógenos de impacto para la gestación y lasalud de los más pequeños y las medidasque hay que tomar para prevenir las afec-ciones que provocan. El inicio de estas accio-nes de promoción se vio reforzado alcoincidir con la publicación de unos consejossobre alimentación segura por parte de laAgencia Española de Seguridad Alimentariay Consumo (AECOSAN) “Consejos bási-cos para 40 semanas de tranquilidad”.

Tanto los consejos dirigidos a la alimen-tación segura durante la gestación y la infan-cia que actualmente se distribuyen encentros de salud de las Islas Baleares comoel tríptico para alimentación durante la ges-tación editado por la AECOSAN se puedenconsultar en la página web del Servicio deSeguridad Alimentaria balear, en su apartadode recomendaciones a los ciudadanos:http://www.caib.es/sacmicrofront/conte-nido.do?mkey=M1201240754261795703345&lang=ES&cont=81938

Estos consejos diferencian qué alimentosy qué prácticas se deben evitar para prevenirenfermedades. Se incluyen recomendacio-nes como la de no ofrecer miel a niños me-nores de 1 año para prevenir el botulismoinfantil, la de evitar que hasta los 6 años losniños consuman carne de caza abatida pormunición con plomo para prevenir el satur-nismo o que la gestante no ingiera salmónahumado para prevenir abortos o afeccio-nes graves en su descendencia.

Esta iniciativa se ha basado en la reper-cusión que tiene la participación del conoci-miento entre los profesionales de laveterinaria, enfermería y medicina en el fo-mento de la adquisición por parte de las fa-milias de recursos para proteger su salud.

Los resultados que se ya se han obtenidode estas acciones de colaboración muestranla importancia de la actualización de cono-cimientos sobre seguridad alimentaria en elcolectivo profesional asistencial y el interésque ha suscitado entre los profesionales quehan participado en ellas.

Rosa Mª LlullNegociat Higiene Aliments Origen AnimalDirecció General Salut Pública i Consum


16

actualitat

art al COVIB

Notable assistència en el curs deformulació veterinària, a PalmaEl passat 24 de febrer se va celebrar a laseu del Col·legi de Farmacèutics de les IllesBalears un curs de formulació veterinària,organitzat conjuntament per COFIB iCOVIB i acreditat per la Comissió de For-mació Continuada de Professions Sanità-

ries de les Illes Balears. La jornada, quecomptà amb una participació acceptable,va ser impartit pel manescal David Floresi el farmacèutic Edgar Abarca, professorsels dos de la Universidad San Jorge.

Entre altres assumptes, es parlà de la

funció de la formulació veterinària, de le-gislació, del paper de la formulació coma eina terapèutica en veterinària i depossibles vies de col·laboració entre ve-terinaris i apotecaris en aquest àmbit itambé en farmacoteràpia.

L’artista Manuel Ros (Palma, 1965) ha cedittres de les seves pintures al Col·egi, on hanromàs exposades durant el primer trimestred’enguany. Es tracta de tres obres abstractesque defineixen l’estil d’aquest pintor, el qual co-mençà exposant fa més de 25 anys a NovaYork, i que ha realitzat diferents exposicions in-dividuals a Palma, Manacor, Barcelona, Berlin,els Emirats Àrabs o Gant (Bèlgica), a mésd’haver pres part en infinitat d’exposicionscol·lectives, participant entre d’altres, en dife-rents edicions d’ARCO, en diverses col·lec-cions i obtenint premis i beques.

Manuel Ros exposaen el COVIB


17

cas clínic. presentació

col·legi

Caso clínico presentado por Clínica Veterinaria ArenalPilar García

Altes

1062 - Arnau Arbona CabooterDes de l’1 de gener de 2016

1063 - Catalina Lladó BinimelisDes de l’1 de gener de 2016

1064 - Luis Amengual CabanellasDes de l’1 de febrer de 2016

798 - Margarita Martorell CañellasDes de l’1 de març de 2016. Recol·legiació

Baixes833 - Pepita Riera RieraDes del 21 de gener de 2016

1034 - Marta Martínez CordónDes del 30 de gener de 2016

338 - Bárbara Coll ManresaDes del 4 de febrer de 2016

Centres Veterinaris:Altes

Clínica VeterinariaAvda. Des bon temps, 30 - Cala Millor07560 Sant Llorenç des CardassarTitular: Hans Georg Schimming

ANIMAUX (Centre Veterinari)C/ Conquistador, 9607350 BinissalemTitular: Margarita Vachiano Pons

ANIMALS VET (Clínica)C/ Isidoro Macabich, 507816 San Rafel de Sa CreuTitular: Amalia Canenave Álvarez

Clínica VETS CIUTADELLAC/ Sant Antoni Mª Claret, 25 07760 CiudadelaTitulars: Agustín Mercadal López

Pedro Salord MollClara Mayans Torres

Veterinària Sa Palla (Consultori)Plaza del Pes de Sa Palla, 5 bajo 07002 PalmaTitular: Silvia Piovesana

Passion Pets, S.L (Consultori)Avda. del Cister, 40 C Secar de la Real07010 PalmaTitular no Veterinari: Alberto Maldo-nado González

Baixes

ANIMAUX (Centre Veterinari)Carrer D’es Reg, s/n07350 BinissalemTitular: Margarita Vachiano Pons

Clínica VeterinariaAvda. Des bon temps, 5 Cala Millor07560 Sant Llorenç des CardassarTitulares: Hans Georg Schimming

Acude a consulta LUNA, perra entera cruce de Bretón, de 11años de edad, con un nódulo lumbar de 9 cm de diámetro quedescarga material purulento.

La perra vive en un finca en la zona d’Es Pil.larí (Palma) juntoa otra perra de su misma edad y tres gatitas, no recibe vacunasdesde el 2010 y sus propietarios no documentan desparasita-ción periódica.

El nódulo apareció hace tres meses, ha ido creciendo y final-mente ha fistulizado.

Luna tiene 39,6ºC de temperatura, el resto del examengeneral es normal, la perra está algo deprimida y los últimosdos días tiene menos apetito. La hematología y la bioquímicason normales.

Decidimos dar un tratamiento antibiótico ( amoxicilina- ac.clavulámico a dosis de 22 mg/kg) durante 7 días, ver evolucióny realizar citologías que puedan resultar diagnósticas.

1. ¿Cual es el diagnóstico diferencial?2. ¿Es correcto hacer un tratamiento antibiótico

previo a la citología?3. ¿Qué pruebas diagnósticas realizarías?

Resolució a la pàgina 22


18

coneguem millor les clíniques veterinàries de Balears

Consultorio VeterinarioVidal Bonet

Fitxa

Nom: Consultorio Veterinario Vidal Bonet.

Titulars: Cati Vidal Bonet.

Adreça: C/ Bisbe, 10. Santanyí.

Telèfon: 618 859 476.

E-Mail: [email protected]

Teniu obert des de: 2 de setembre de 2015.

Equip humà que conforma la clínica: 1 veterinària.

Equip tècnic: Microscopi, esterilitzador,lector de microxips, gelera...

Especialitats: Medicina preventiva, assessorament,vacunes, desparasitacions, medicina general,alimentació

No sempre és així, ni molt manco, però enocasions la vida te retorna allò que en unaltre moment t’ha llevat. Li passà, més omanco, i per dues vegades, a Cati Vidal, vete-rinària que als 52 anys havia resultat acomia-dada en una ocasió (d’Ibabsa, en unareajustament polític de l’Administració) iacabà la feina en el consultori de Santanyí.Lluitadora infatigable, s’aferrà al que la ‘pressiópopular’ li suggerí en aquell moment: muntarel seu propi consultori. I això va fer. En unspocs mesos, el que un dia va ser la portassade les vivendes familiars es convertí en el (demoment) nou punt d’atenció veterinària delpoble de Santanyí. I li va molt bé.

Situat en el nº 10 del carrer Bisbe, enel centre històric de la vila, a uns pocs me-

tres de la plaça i l’Ajuntament, el Consul-torio Veterinario Vidal Bonet és una petitaperò espaiosa i agradable planta baixa dedues estades, sala de espera i consulta,moderna i nova. Amb el mobiliari i l’equi-pament tècnic recent estrenats, Cati Vidalengegà en uns mesos aquesta aventuraamb l’objectiu de ser la seva pròpia cap,de dependre d’ella mateixa, i també de feruna feina veterinària artesana, molt perso-nal i de proximitat. El consultori té obertentre dilluns i divendres de 9.30 fins a les13 hores i de 17 a 19 hores, i els dissabtesmatí, entre les 10 i les 13 hores. A més,Cati viu just damunt, i fa vida de poble, unfet que li permet “fer alguns clients pre-nent un cafè a la plaça”, assegura. També

treballa a domicili, segons la tipologia delpacient i del client, desplaçant-se pel mu-nicipi on faci falta per una consulta. Peròels orígens de tot plegat no foren tan sen-zills ni agradables.

La vida professional de Cati quedà tras-balsada el 6 de juliol de fa quatre anys,quan li comunicaren que acabava la sevafeina com a tècnic del laboratori de mi-


19

Balears

crobiologia de l’Ibabsa, un lloc en el qualportava un quart de segle, i hagué de cer-car-se la vida. “Vaig començar a Ibabsa, pri-mer a serologia, després vaig passar apinsos i més tard a microbiologia. La mevaespecialització, des de l’època universitària,havia anat encaminada cap a la bromato-logia i sempre havia treballat en aquestcamp. M’havia deixat la vida pel laboratorid’Ibabsa i de sobte un dia te veus fora ique has de començar de zero, o de mésabaix. I no saps com fer-ho”, explica. “Amb50 anys no havia posat mai una vacuna”,afegeix ara rient per amagar el drama queli suposava aquella situació aleshores. Caties recolzà en aquell moment en l’activitatd’un col·lega, Andreu Burguera, titular dela clínica veterinària de Cala d’Or i d’unconsultori a Santanyí, familiar seu, delpoble, el qual li donà feina a Santanyí elmateix dia que va saber que n’havia que-dat sense. “El consultori obria dos matinsa la setmana i supòs que Andreu, amb mi,va veure l’oportunitat de poder oferir unservei veterinari al poble cada dia”, explicaCati. En aquells mesos de ‘refrescament deconceptes’, Cati passà per Son Reus, SonSardina i Servei Urgències Veterinaris, decarrer Aragó, i es ficà de ple en la feina deconsulta, com si d’una recent llicenciada estractàs. Als dos anys, lamentablement,

acabà la feina i es tornà a veure en el ca-rrer. Va ser quan la gent li donà la idea demuntar el seu propi negoci. Cati acceptàel repte i no se’n penedeix.

Així, el 2 de setembre de 2015 obrí laconsulta per primera vegada desprésd’una reforma exprés de la cotxera deldomicili familiar i des de llavors no ha atu-rat. “Hem de tenir en compte que estictota sola i que el volum de feina d’un con-sultori és el que és, però Santanyí és unmunicipi amb un nombre notable d’habi-

tants estrangers, i molta gent que viu a foravila, dos factors que fan que hi hagi un bongrapat de clients potencials. Faig una clínicade proximitat... i tranquil·litat i derivo aCala d’Or tot allò que no puc assumir”,explica amb naturalitat. D’aquesta manera,obrint el seu propi negoci, sent la sevapròpia cap, la veterinària s’ha posat en peui camina amb pas ferm amb una feina queli permet ser ella mateixa, que és el quesempre ha fet. Però ara ningú més que ellano li pot dir res.


20

col·lectiu de jubilats

El Colectivo de Jubilados inicia sus actividadesanuales con la misa de recuerdo a los fallecidos

El pasado día 5 de febrero se celebró la pri-mera actividad anual del Colectivo que,como es ya tradicional, consistió en una misacelebrada en la Cripta de la Parroquial Iglesiade San Sebastián de Palma, en recuerdo y

sufragio de los veterinarios fallecidos denuestro Colegio, que tuvo una numerosaasistencia. Tanto al inicio de la misa como du-rante la homilía el sacerdote oficiante de-dicó unas afectuosas palabras a losasistentes, agradeciendo la atención del Co-lectivo por su numerosa presencia y dedicarla celebración de la Santa Misa a este fin.

Al acabar, los asistentes se reunieron acomer en el restaurante “Aromata”, dondese aprovechó para hablar de las posibles ac-tividades a celebrar durante el presente añoy disfrutar de la alegría de este reencuentrotras las fiestas navideñas.

TOMEU ANGUERA


2121

La Rambla, 17. 07003 Palma de MallorcaTel. 971 229 160. Fax 971 713 806

www.bufeteantoniofont.com

AbogadosEconomistas

Graduados SocialesAsesoría Laboral y Tributaria

¿Es legal a día de hoy realizar intervenciones quirúrgicas aanimales domésticos por cuestiones estéticas en España?

¿Hacia dónde evoluciona esta situación tras aprobar haceunos meses el Consejo de Ministros adherirse al convenioeuropeo sobre protección de animales de compañía?

Destacar del Convenio el mandatoexpreso contenido en su artículo 10donde, textualmente se indica:

“Article 10 – Surgical OperationsSurgical Operations for the purpose of

modifying the appearance of a pet animalor for other non-curative purposes shall beprohibited and, in particular:

the docking of tails;the cropping of ears;devocalisation;declawing and defanging.Exceptions to these prohibitions shall be

permitted only:if a veterinarian considerer non-curative

procedures necessary either for veterinarymedical reasons or for the benefit of anyparticular animal;

to prevent reproduction”.

Entendemos que aún no se ha pro-cedido a la aprobación de la adhesiónpor parte del Congreso ya que consul-tadas las bases de datos de trabajo habi-tuales no consta que dicha adhesión sehaya producido.

Pero cuando la adhesión sea efectivael Convenio desplegará todos sus efec-tos, vinculando jurídicamente al Estadoespañol y, por ende, a las ComunidadesAutónomas, en ese momento estaráprohibida la práctica de las intervencio-nes quirúrgicas por motivos estéticos enlos animales de compañía.

Esta es nuestra opinión que hemosexpresado en atención a los datos quehemos sido capaces de descubrir ysegún nuestro leal saber y entender yque sometemos a cualquier otra mejorfundada en Derecho.

Es esta una materia reservada a las Co-munidades Autónomas y son ellas, portanto, las que deben legislar al respecto.Es cierto que no existe un sentido legis-lativo único, cada Comunidad regula deforma diferente, por lo menos en mati-ces y en aspectos muy concretos. El dela práctica de intervenciones quirúrgicaspor cuestiones estéticas es uno de ellos,de tal forma y manera que existen nor-mativas autonómicas que prohíben di-chas prácticas (Cataluña, Madrid,Navarra, Andalucía…), otras que no sepronuncian y otras que las permiten sicon ello se pretenden mantener las ca-racterísticas o estándares de la raza (porejemplo las orejas y la cola de un perrode raza bóxer).

Existiendo tal diversidad de respuestasdeberemos centrarnos, por lo que res-pecta al menos a la primera pregunta dela consulta hoy planteada, en el mandatolegal que rige en nuestra Comunidad, queno es otro que el contenido en la Ley1/1992, de 8 de abril, de protección deanimales domésticos de Illes Balears. Endicha Ley (y en idénticos términos se ex-presa su Reglamento de desarrollo, elDecreto 56/1994) se establece comoprohibición de todo poseedor de un ani-mal, practicarle mutilaciones “excepto lascontroladas por el facultativo compe-tente en caso de necesidad o para darlesla presentación habitual de la raza”.

Interpretamos con ello, a sensu con-trario, que si se pretende llevar a la prác-tica una cirugía estética tal comorecortar una oreja, o cortar una cola

para darle la presentación habitual de laraza (orejas y rabo en un bóxer, por se-guir el ejemplo), dicha práctica es total-mente legal se la realiza un facultativocompetente. En consecuencia, hoy endía, en la CAIB, es legal realizar interven-ciones quirúrgicas a animales domésticospor cuestiones estéticas si se cumplenlos requisitos indicados.

Ahora bien, y entramos ya en la se-gunda pregunta de la consulta, ¿seguirásiendo esto así? Parece ser que no, porcuanto en nota de prensa del Gabinetede Prensa del Ministerio de Agricultura,Alimentación y Medio Ambiente, seanunció que en el Consejo de Ministrosdel 25 de septiembre de 2015, se habíaautorizado (a propuesta del Ministeriode Agricultura, Alimentación y Medioambiente), “la firma del Convenio euro-peo sobre protección de animales decompañía del Consejo de Europa”.

El Consejo de Europa (que reúnecomo miembros a 48 países europeosincluidos los 28 de la UE), establece através de este Convenio los “principiosbásicos para asegurar la protección delos animales de compañía…” a la vezque se “prohíben las intervenciones qui-rúrgicas cuyo objetivo sea modificar laapariencia de los animales o conseguirosotros objetivos no curativos”.

Tras la autorización el Convenio debióser remitido a las Cortes Generales parasu adhesión, lo que supondrá, tras los trá-mites definitivos, un compromiso jurídica-mente vinculante del Estado español, deacatar las disposiciones del Convenio.


22

cas clínic. resolució

Respuestas

1. Absceso por cuerpo extraño, abscesocausa infecciosa ( mordedura, arañazo,post-trauma), neoplasia cutánea o sub-cutánea.2. Para evitar un diagnóstico citológicode proceso inflamatorio que ocultara unproceso neoplásico dimos el tratamientoantibiótico. Sin embargo en este caso sihubiéramos tomado la muestra en la pri-mera visita ya hubiéramos hecho el diag-nóstico de filarias. De hecho durante laevolución del caso tomamos muestrasdirectas en dos ocasiones y observamosmicrofilarias en gran número.3. Citología, biopsia. Test de Knott o filtración que permiteconcentrar las microfilarias. Técnica dedetección de antígeno de Dirofilaria Im-mitis por Elisa o inmunocromatografía.Test de la fosfatasa ácida (método histo-químico) y PCR que permiten identificarla especie de microfilaria.

En el caso de Luna mediante la cito-logía (aspiración aguja fina) se observóun patrón inflamatorio piogranuloma-toso con infestación por filarias. El testElisa para Dirofilaria Immitis resultó ne-gativo. No fue necesario el test de Knottya que por observación directa de gotafresca en M.O. x10 se apreciabanmicrofilarias. La PCR fue positiva aDirofilaria Repens.

Discusión

Las filarias son nemátodos que infectanel tj. conectivo y el sistema vascular deperros y gatos. Es una enfermedad detransmisión vectorial, Culex pipiens sp yCulex theileri son los géneros de mosqui-tos vectores en España. Dirofilaria repensy Cercopithifilaria (Dipetalonema) grassison las dos especies de filaria cuyos adul-tos se localizan en el tj. subcutáneo o fas-cias musculares.

El gusano adulto de D repens puede vivirdurante varios años entre capas titulares sub-cutáneas o capas conectivas profundas, desdedonde excretan microfilarias a la corrientesanguínea del hospedador definitivo (a partirdel 6º-8º mes post-infección) siendo accesi-bles a la picadura de los mosquitos.

D repens se encuentra en áreas tem-pladas y tropicales de Europa, Asia yÁfrica. No hay demasiados estudiossobre la prevalencia de D repens en Es-paña, Cancrini et al en el 2000 estudióla prevalencia en dos protectoras del le-vante español y obtuvo unos resultadosdel 84,6% y el 37,2%; Merial en el 2005detectó una incidencia de un 16% de Drepens en Ibiza. La infección por D re-pens tiene un perfil asintomático y engeneral es un hallazgo. Se caracterizapor la presencia de nódulos subcutá-neos no dolorosos donde reside el pa-rásito, también se ha encontrado elparásito adulto en la conjuntiva de unperro. Hay dos presentaciones clínicasque si muestran sintomatología: derma-titis nodular multifocal (sobretodo re-gión facial) o pápulas pruriginosas(cuadro similar a sarna sarcóptica). Ade-más en infestaciones masivas se puedenafectar órganos como bazo, hígado,riñón, pulmón, corazón y cerebro. El tra-tamiento recomendado es la extirpa-ción quirúrgica de los nódulos cutáneosy la administración de esteroides y anti-bióticos según signos clínicos. También

está descrita la extracción del parásitoaspirando con aguja tipo mariposa 19Gsobre el nódulo. Como tratamientomicrofilaricida podemos emplear : iver-mectina, milbemicina oxima, moxidec-tina o selamectina. Un estudio en el2002 describe el tratamiento de un casocombinando melarsomina y doramec-tina que resultó efectivo como adulticiday micro fila ricida (no se recomienda estetratamiento por su agresividad).

Un estudio posterior (2015) de-muestra la eficacia adulticida ymicrofilaricida de seis aplicaciones men-suales spot-on de imidacloprid/ moxi-dectina (Advocate Bayer). En el caso deLuna optamos por la extirpación qui-rúrgica del nódulo, selamectina spot-on,firocoxib y amoxicilina- ac.clavulámico.Tras la primera cirugía la zona centralde sutura fracasó, fue necesario reavivarbordes, lavar y resuturar.

La evolución ha sido favorable, volvióa consulta en noviembre, después de 4meses de selamectina spot-on y sigue enperfecto estado. Dirofilaria repens se con-sidera una zoonosis emergente en Eu-ropa; España ocupa el tercer lugar encasos reportados (Italia 70%, Francia17%, España 15%, Grecia 9%) y la distri-bución va unida a la distribución demicrofilaremia en perros y gatos.

La prevención de la dirofilariosis cu-tánea se puede llevar a cabo mediantela administración mensual de lactonasmacrolíticas (ivermectina, moxidectina,selamectina), lo que explica que en losperros que visitan periódicamente alveterinario la prevalencia de D repenssea muy baja.

Foto cedida por Gloria Albinyana (Citopat)


23

Presència de CAEV a Balears GeneralL’Artritis/Encefalitis Caprina Vírica (CAEV)és una infecció vírica persistent causadaper un lentivirus. Es transmet principal-ment de mares a cries a les etapes prime-res de la vida, per ingestió de calostre ollet que conté el virus, per contacte di-recte, fomites durant l’alimentació, llet con-taminada a les sales de munyir, i fins i tottransmissió iatrogénica a través d’agullescontaminades... La possibilitat de la trans-missió “in utero” és un tema controvertit.

La majoria de les cabres infectades nomanifesten simptomatologia clínica, peròés mantenen persistentment infectadesi poden transmetre el virus. El períoded’incubació es molt variable. La majoriade las cabres s’infecten quan son moltjoves i no és fins després de mesos oanys quan apareixen els símptomes. Elprincipal símptoma clínic de la infecció esmanifesta en cabres adultes principal-ment en forma de artritis severa de l’ar-ticulació carpiana o “genoll gran”.L’encefalitis es dona sobre tot per la in-fecció de cabrits de 2 a 6 meses d’edat,però es necessari fer un diagnòstic dife-rencial per descartar altre síndromes oinfeccions. En ambdós síndromes es pot

presentar mamitis amb induració.Donat que no hi ha un tractament te-

rapèutic ni vacunal específic, l’eradicacióde la CAEV dins l’explotació es basa enla detecció precoç de la malaltia. Els ani-mals afectats es poden medicar per mi-llorar la simptomatologia d’artritis, i elcontrol s’ha d’enfocar per evitar els con-tagis especialment a través de la llet ma-terna, podent arribar inclòs a mesuresdràstiques com el sacrifici dels portadors.

Diagnòstic serològicEl diagnòstic serològic de CAEV presentaalgunes limitacions, que exposem a conti-nuació. La seroconversió generalment esprodueix després de mesos, en lloc desetmanes (21 dies en general) i pot ésserimpredictible. A més, algunes cabres ambCAEV poden mantenir-se seronegatives iles cabres amb títols baixos poden tornar-se temporalment seronegatives. Els anti-cossos del calostre poden interferir i donarfalsos positius a les cries. A las cabres adul-tes, un resultat positiu pot indicar que lacabra està infectada de manera persistent,però no significa que l’animal, valorat indi-vidualment, mostri símptomes de CAEV,perquè la majoria de las cabres infectades

són asimptomàtiques. Igualment que a al-tres patologies, la serologia és una impor-tant eina diagnòstica a nivell de control deguardes, no tant a nivell individual.

Situació a BalearsLa CAEV es troba àmpliament distribu-ïda pel mon. El primer cas a Espanya vaser reportat a l’any 1984 a Àlaba i desde llavors, diverses CCAA han anunciatserologies positives a CAEV. A la nostracomunitat autònoma mitjançant el labo-ratori de Sanitat Animal de Semilla(abans Ibabsa), a partir de l’any 2000s’han anat realitzant anàlisis serològicsparticulars i diversos estudis epidemio-lògics de CAEV, alguns dels quals lligatsa estudis de Maedi-Visna en ovelles. Finsl’any 2005 la tècnica serològica de refe-rència era la inmuno difusió en gel àgar(AGID amb antigen gp135), i a partir del’any 2006 va ser substituïda per la tèc-nica Enzime Linked Inmuno SorbentAssay (ELISAi, amb antigen gp28), mésautomatitzable, millor detectabilitat i fàcilinterpretació que l’anterior, on l’ús del’antigen p28 permet la detecció d’unampli espectre de variants serològiquesde la malaltia.

Any Tècnica Illa Nº Explotacions Total mostres Total Positius2000 AGID Mallorca 5 692 52

Eivissa 1 273 192001 AGID Mallorca 2 606 822002 AGID Mallorca 1 127 172003 AGID Mallorca 1 3 12004 AGID Mallorca 1 5 22005 AGID Mallorca 1 1 02006 ELISA Mallorca 8 1371 433

Menorca 1 233 73Eivissa 1 475 206

2007 ELISA Mallorca Cabres mallorquines 310 010

2011 ELISA Mallorca 1 21 02014 ELISA Menorca 1 220 632015 ELISA Menorca 4 1158 166

De la taula, es pot deduir clarament que des de la introduccióde la CAEV a les nostres Illes, començada a ser detectada al’any 2000, la seva presència al llarg dels anys és recurrent alnostre ramat cabrum de les tres illes grans, no es tenen dadesde Formentera. El ramat de raça mallorquina sembla no afectatpel virus, tal vegada degut a la seva condició de rusticitat i d’ap-titud no lletera, encara que el virus s’ha detectat a altres racesautòctones d’altres CCAA. Al llarg dels anys d’anàlisi de CAEV,

ha quedat patent que diagnòstic serològic precoç és una deles eines més efectives a l’hora d’aplicar mesures de control id’eradicació de la malaltia.

Antònia Pujol Pons(Resp. Qualitat Laboratori SEMILLA)

Tomeu Martí Álvarez(Resp. Laboratori Sanitat Animal SEMILLA)

Taula: Analítiques realitzades de CAEV al laboratori (inclou estudis i analítiques per sospita)


Quins són els efectes de la processionària o eruga del pi ... · neig de malalties infeccioses...

Documents

Transcript of Quins són els efectes de la processionària o eruga del pi ... · neig de malalties infeccioses...