Liseth Ktne Mendoza/1º Batx A/ Ciències. M. C

Tot sembla tant bonic! Tanta lluminositat! On sóc? Tant fa, aquí estic bé.

¡ estic flotant, quin flipe! De sobta no floto, estic trepitjant. Estic en la

lluna!!! No m’ho puc creure. Continuo caminant, però és estrany, em

sembla que porto tota l’estona caminat en cercle, aquí dalt tinc molta

força, començo a córrer i surto disparada per l’impuls, oh és clar estava a

saturn, els anells...ara estic en altre lloc, ho se perquè fa molta calor,

massa diria jo, és insuportable!!!!em cremooooo!!!!!!!!!!!!!

Ringgggg!!!!!!!(el despertador)

La meva vida es tan buida, no me’n vaig donar de que havia perdut els

éssers més importants de la meva vida, fins que se’m van acabar els

diners. Si ara mateix em morís, ningú em trobaria a faltar. Fa unes emanes

enrere vaig escoltar, que demanaven voluntaris per anar a l’espai,el

nostre planeta, segons els experts, si no exterminem el virus

indestructible ja, morirem tots,ells estaven completament segurs de que

la salvació era al planeta saturn, ens salvarem tots?? .Em vaig apuntar i

fins ara no m’han trucat

Ding,dong!!!!(el timbre)

-Ola- em vaig limitar a saludar -.

-Melanie, tu i altre 8 persones han sortit seleccionades, per trobar la

salvació del nostre planeta, teniu una setmana d’adaptació, bona sort

Liseth Ktne Mendoza/1º Batx A/ Ciències. M. C

Aquesta setmana es va convertir en 3, necessitàvem molta preparació.

Érem 2 grups: 1 dels italians amb 5 components i l’altre estava composat

per 3 Colombians, 2 Espanyols i 3 d’Argentina. Entre els colombians

estaven Veronica, Ian i jo, dels espanyols , Lucie i Richard. I dels

argentins , Stephanie, Manhuel i Victòria. Que curiòs del meu grup tots

menys Victòria, Manhuel i jo, no teníem formada una família; Va ser fàcil

aprendre a utilitzar aquets aparells, tantes tecles....La nau va despegar el

8 de juliol del 2037.

-Cadascú al seu lloc, ¡ asteroides! –va dir Veronica-Comuniqueu-vos amb

els italians

-No contesten,ens hem quedat sols!!!!-Stephanie-

-No patiu,ens dividirem, som vuit. Ens dividirem en grups de 4.Amb mi

vindràn, Manhuel , Ian i Victòria.. Veronica, Lucie, Richard i Stephanie,

sereu l’altre.-vaig dir- recordeu que anem en la recerca de l’ antídot i que

els nostres companys italians ens acompanyen.

Ens vam separar tal com jo l’havia ordenat, els se’n van anar a la nau z485

i nosaltres a la nau z486.

-Si m’haguessis obeït no estaríem perduts!!!!!-va dir Ian -.

-si deixessis de discutir-me tota l’estona, pot ser trobaria el camí.-vaig dir-

-eh nois, veieu això??-va preguntar Manhuel.

-Vaja són els italians, ens han jugat una trampa, es volen portar tot el

mèrit. Volen competència? Tindràn competència.-vaig dir-

-Anem-nos Ian! no cal discutir -va aconsellar-li Victòria-

Liseth Ktne Mendoza/1º Batx A/ Ciències. M. C

-Acavo de rebre un missatge del planeta terra, aquest virus s’està tornat

més fort, primer acava amb els més dèbils i va esgotant als forts poc a

poc.- va dir Manhuel- . No trobem res, no pressisem de gaire temps.

M’han donat nova informació, diuen que l’antídot es troba a una zona molt

perillosa d’aquí, i amb l’espectre de radiació de llum ho podrem trobar.,

anem al laboratori.

Desprès de molta estona buscant....

-No hem trobat res- va dir alhora l’altre grup.

-ara us explico, Melanie i Manhuel aneu al laboratori a analitzar les

mostres de granit que han portat el vostres companys- Ian -.

Mentres l’analitzàvem vam veure a l’espectre,una llum, però aquesta

semblava lluny, el color s’anava cap el vermell. Havíem trobat l’antídot,

era fantàstic, què faràn amb aquest per poder curar tanta gent, la veritat

no ho se. De cop i volta, sento crits i plors, m’amago l’antídot i suplico al

Manhuel que s’amagui i se’l quedi ell, però vaig canviar d’opinió una

vegada adonada que tots els meus companys havien mort,tots, menys l’

Ian i Victòria que havien sortit. Eren els italians, com no ens havíem donat

comte? Vam esperar fins que s’anessin i no van tornar mai més, Ian no

va suportar estar sense la seva família i es va acabar suïcidant, els seus

familiars i el seu nen petit que acabava de néixer també van agafar el

virus, segons l’informe i desgraciadament Victòria , va perdre l’únic fill

que tenia.

-Nois celebrem-ho- va dir Victoria, se li donava bé amagar els seus

sentiments, hauria de veure-la quan ja no pot més.

Vam agafar tor el necessari, però va sorgir un grau

inconvenient......només podien anar-hi 2 persones a la subnau de z456.

Liseth Ktne Mendoza/1º Batx A/ Ciències. M. C

-Aneu , vosaltres, jo no tinc res a perdre va dir Manhuel.

-Ets boig, em quedo jo!- No suportava la idea de deixar-li aquí morir, no,

l’estimava tant, que abans moriria jo que ell, volia que ell visqués.

-Sou tontos, ja em quedo jo.-Victòria, sempre tan bona dona.

Com que no hi havia forma, els vaig agafar a tots 2, i van caure en la meva

trampa, que consistia en despistar-los, activar el tancament de seguretat

de la porta de la nau i sortir. Una vegada la porta es tancada, es dirigeix

directament cap el planeta terra i això volia jo. Manhuel tenía l’antídot per

salvar la humanitat i jo guardava el record dels seus ulls verds, que el

primer dia que el vaig veure em van imnotipzar. Jo plorava i Victòria

també, la nau s’alçava lentament, adéu els meus somnis, adéu tot............

21 de novembre / 09

-Melanie, Melanie desperta!!!!! t’has adormit!!! . Arribaràs tard a l’ institut,

tens exàmen !!vine!!

I així era la meva vida, somni , sobre somni...però el meu Manhuel

continuava existint i això valia la pena.