/

TOPO IMIA RURAL

DE PETRER: T L

XAVI AMAT MONTESINOS Dpl . t •f'OIIrali8 H 111118118 (I )

e om cada ve pre d'estiu ella s'assenta a la fre ca del pi, enfront de la porta de la ca a. Amb el eu bastó

comença a recontar llocs llunyans, aquell fin als qual.s li arriba la vi ta. '~là e veu la Cattyaeta de Mossén Francés'~ apuntant cap al De penya­clor. "Mira, el Racó de la Caldera, al co tat e tà la Cadolleta del Tío Pere", i llavors recorda son pare abeurant el ramat en aquell forats a la roca. "El Puntal S in enda, se li va cremar al Tío Safanòria, pobre home ... ", mentre nar­ra encara amb temor aquell incendi de l'estiu del 46. "I la Creueta, ap on està? Ha e tat allí alguna volta?" Com i només ella coneguera aquest retírat

i imbòlic lloc. "Mare meua! No he corregut jo per la erra!~

Als cent anys María Paya manté intac­te el retrat de la eua vida i l'escenari dels seus relats. Segueix sent una enci­clopèdia del pai atge. Del eu paisatge. Aquell que ara, a l'ocà del eu dies, repa sa una i altra vegada amb preci ió mil.Bmètrica, com volent deixar clar cada nom, cada història i cada detall del que é 1 del que allí va pa ar.

Mcrio Pcyó en l'erc de lo Coso Ccstallo, alllmLtzcr un dic de borudo. Anys 1950

Coso Costcllo, edifi<í priocipol e11 uno imolge de 1905

"El retrat que cada poble fa de si ma­teix no e tà con truït amb pedres, sinó amb paraules, parlade i recordades", e crivia John Berger. Per al qui vam nàixer en la egona m1eitat del segle XX no hi ha forme molt més pode­ro es de saber com era el no tre poble, de aber com érem abms que açò que anomenen progrés inundés de tallers la ciutat i buidés els nostres camp . Pa­raule parlade , parades recordade , com les que conta l'àvia María i que conten tants iaios di:mixant trossos d'un Petrer que co ta no imaginar en blanc i negre, patit, Enyorat. "Quina vida més dura! I éremfeliço ".

Els record de María vénen ancorats en noms, de persones i de lloc , que constitueixen les restes d'un sistema de designacion propi d'inici del segle XX. Durant dècade , la Casa Ca talla va er una de les finques im­

portants de Petrer, i no olament per la rellevància ocial dels seu propie­tari , actius membre de la vida Civil i econòmica d~acant. La finca re po­nia al model d'organització de les ex­plotacions agropecuàrie tradicional de la muntanya valenciana, la qual

Borle!¡c i quodres, onys ma

cosa ignificava ocupar un paper cen· tral dins d'una economia de base rural com va ser fins a l'època la de Petrer o Ca talla.

En enfonsar-se el sistema de produc· ció que u tentava una unitat d'explo­tació com aque ta, va entrar en declivi tota una cultura material i immaterial, on la majoria dels seus component van anar perdent el valor funcio­nal que van tenír en un altre temps. Aque t é el ca de la toponímia, é a dir, del conjunt del noms propis de lloc dins d'un espai concret, tan re­llevants en una època an erior, com a necessaris en l'actualitat per a tractar d'entendre l'origen i el significat del no tre entorn quotidià i pròxim. És precisament la toponímia que e des­prèn de le con ver e amb l'àvia María les que ara contribueixen a interpretar una part de la nostra història rural re­cent.

La Casa Castalla e tà situada en el terç nord del terme municipal de Pe­trer i 'interna pel ud del terme de Castalla a traYé de la erra homòni­ma) la Serra del Flare, el Despenya-

clor i l'E caló. Al llarg dels anys, la propietat de la finca va ocupar una superfície que o cil.lava entre el deu i el quinze quilòmetres quadrats, majorlitàriament de terreny fore -tal·, que van ustentar un del mé popular e paí cinegètic de Petrer i Castalla, el Vedat del Ma11co. El manc al que fa referència el topònim era el enyor Ricardo Pérez Gironè , veí de Ca talla, polític, governador civil de Palèn i a ( 191 O) i Almeria (1910-1913), a mé d'hàbil tractant de terres. Ca at amb Dolore Las­saletta, Do1ia Lola, el matnmoni va accedir a aque tes terre durant el proce o desamortitzadors de la se­gona meitat del segle XIX, establint una explotació agropecuària que va aconseguir el seu o tre productiu i demogràfic (el padró de 1935 va arribar a registrar 31 habitants per a aquesta partida rural) aban" de l'e -clafit de la guerra civil e panyola. Aleshore , la re pon abilitat de la finca ja requeia en el de cendent del matrimoni, mort a principis dels anys 20 del egle pas at.

La denominacíó Ca a Ca talla remet per tant a l'origen dels seu fundador i propietaris. Tradicionalment així ha

Caso del f'oslo¡ o de lo (omponetn, ¡unt o lo pinedo de l era de la Caso (estona

Romot o lo 110rto del (O!rol del N111Ko de (ostollo

sigut a Petrer, on aquesta designació també troba sentit en entendre que, territorial i funcionalment, la finca ha tingut inten e connexion amb el municipi veí. En canvi, a Castalla és habitual referir- e a la finca com Puça, en referència a la vall i rambla que naix en aqueste erre , obviant així les al­Iu ion al propi terme municipal. Una tercera denominació podria ser la de Villa Dolore , rètol que apareix en la façana de l'habitatge, apel.Iant a Lola Lassaletta, i bé la eua difu ió ha i­gut irrellevant en comparació al dos nom anterior .

La Casa Ca talla con tituïa el centre d'operacions de la finca. Era l'habitat­ge dels arno , el lloc de d'on s'admi­ni traven les terre i s'organitzaven el treball a realitzar. En una construcció contigua se ituava la bodega, com a actiu principal de l'explotació, a mé de le quadre , algun corral, el forn, els magatzems i altres habitacle ocupat pel guàrdia i els mitgers. La part prin­cipal de la ca a podria tenir el eu ori­gen en un edifici anterior al construït per la família Pérez-La aletta, i des del any final del egle XIX va anar experimentant succe sive arnpliaci­on i remodelacions.

Caso del Buho

La finca comptava amb altres edificaci­on notable que complementaven la la­bor de la casa matriu. Algunes d'elle ·van er constniide pel mateix Ricard o Pérez

Gironè , com Villa Leocadia o Ca a del Pins, que hauria de servir d'habitatge fa­miliar per al eu de cendent . Aques­ta casa di po ava igualment de corral i bodega, destacant a mé una xicoteta capella annexa a l'habitatge principal. La C a de l'E quinal o l'Esquinal de Manel, va er adquirida any de pré. per la família Pérez-Lassaletta. Va ser el ter­cer dels grans maso que configuraven la finca, i igual que els anterior , di po ava de diferents recinte de tinats a la pro­ducció de vi, corral i palü e .

Com a edifica ion menors, la finca comptava an1b diverses con truccions de tinade a la re idència o refugi del treballadors i temporers de l'explotació, a més de corrals i barraque que u ten­taven una vigoro a activitat ramadera. Així per exemple, a e ca o metres de la asa Ca talla es trobava la Casa del Pastor o de la Campaneta. Era el lloc de recollida principal del ramat, encara que amb el temp aquesta va anar alter­nant o complementant- e amb el cor­ral de la Casa del Bubo o el mé recent

Corral del Manco de Ca talla.

Cove , barraque i altre construcci­'Jn mé mode te apareixen reflecti­.es en els record de l'àvia María. La

major part d'aquestes pràcticament han desaparegut, i fins i tot algune

'elles ja es trobaven en avançat e -t1t d'abandonament a principis de egle XX, com o orria amble cases e Barril i del Plater, o la Casa Vella, erència de la capellania propietat de

I església de ant Bartomeu, que va onar origen a topònim com el de la oieta del Rector.

1 a major part d'aque te construcci­c n que e guiten la serra i I terres de ultiu estaven identificades amb noms

propi de persona, referèncie geo­gràfique o enzillament per la funció e ue havien de complir. Le Covetes de Blai, de les Ferms e , la Cova de la Catalina, del Tío afanòria o del Bífio vm e tar habitacle . En cam'i, altre e van limitar a funcion de resguard del bestiar o del treballador de la muntanya, com la Cova Negra o la Cova del Cresol, refugi de carboner . Una funció imilar tenien barraques com les del Tfo Pere, ituada e tratè­gicament en un punt des del qual es podia vigilar el be iar en gran part de l'Ombria del Mm~eo, o la Barraque­t del Flare, Mos én Francés, qui va viure durant un temps al peus del pic del Despenyador. Altres barraque , repartide per de ene en tot el vedat v n estar de tinades a la caça, encara que per costum no tenien una deno­mmació específica (barraques de les

o Care , del Planet del ester, del ltet, etc.). A mé , hi havia altres co­

ves o con truccion ingulars que for-

maven part del quetèr quotidià de la finca. Una d'elles era la Cova de la al, una cavitat on e produïa una mescla de minerals i humitat, que tenia com a re ultat la pre ència de roques alades beneficio e per a la millora de la dieta del animals.

També habitual eren le carboneres, localitzades en le parts elevades de la erra, normalment acompanyade de

construccion efímeres per a :fonar abric al carboner i Je seue famílie . Encara que é molt difícil trobar petja­de d'aquella activitat, el carbon_ig ha quedat fo silitzat en alguns del topò­nims menor de la finca, com l'Ereta (zona plana en el Puntal de INjub on se situava una de les carbonere ; o La Carbonera (localitzada en el Funtal de la Senda de Ca taila, Uoc on es va instaJ.lar una carbonera i una ba::-raca, amb le re te de la qual es va alçar po teriorment una de le molte coni­llere que aparei.'íen en el vedat).

El terreny de cultiu eren minoritari si e relativitzaven amb el conju"1t de la finca, però la seua rellevància eco­nòmica i paí atgí tica és, encara a dia d'avui, indiscutible. Des del punt de vista toponímic, crida l'atenció l'e càs interès que han despertat le terre de labor en la cartografia oficial, po i­blem nt per la compl xitat i diver itat de noms que rebien e te . No ob ' tant açò, en la Casa Ca talla és po ible re­gi trar més de tres dotzenes de nom de lloc associat als terreny de cultiu, encara que egurament la xifra siga molt superior. En general, la majoria e tan associat a topònim genèric

com bancal o el seu derivat tro , trosset o peça. El nom de tro e reser­vava per a I uperfície més ample 1

normalment campo tes de diver os bancals, amb terreny plans i empleat per a le plantacions de ecà exten iu com cereals. ametler o vinya. Era el ca del Tro de Castalla, de lNjub o del Plater. Si aque tes superfícies eren més reduïde eren denominade tros-et (Tros et Blanquet, en al·lu ió al

color de la terra margosa, o Trosset de Montalban, terres en les qual e plan­tava aquesta varietat de raïm). La peça podria equiparar- e al tro , podent identificar- e do antropònim que manife ten la propietat d'aquelle ter­res: Pece del Bol ut i Pece del Pintat.

En zones de relleu desigual o ve ants pronunciat podia arribar a donar- e un tipu d'agricultura extrema de en­volupada en foie i canyade . Mentre en le zone enfon ades i en el llit dels barranc podien identificar-se es­pai com la Foia Blanca, la Foieta del Guàrdia, dels Xic o del Rector, en les zone elevades, en le proximitat del cims i en les capçaleres d'alguns barranc el terreny 'aprofitava donant lloc a canyaetcs com la del Poll, Galim­peries, egaï a, de Mo én Cabra i de Mo én Francé .

En oca ion el topònim genèric e limitava a descriure el tipu de cul­tiu de envolupat. 'aquesta manera poden ob ervar-se denominacion que al·ludeixen a cultius major , com el Primer, egon i Últim Ametllerar, l'Olivar i l'Olivar de la Rambla, la Vi­nya del Tros de Ca talla, la Vinyeta de

8orrcqueto del Tío Pere, construido ols anys 1920 pel post01 Pere Poyó Fuster rom o ·re • per ol control del romot en lo !el! O

Conillem construKlo en el lloc 1 o ¡xJrtir de les de lo carbonera lituodo en el Punml de lo Senda de CosiU o

Je Plante· o el Mallol et de Raïm i Oli­vere , i excepcionalment algun cultiu menor (la Noguereta, el Bancal de la

oguera o el Magraner ).

També é possible trobar topònim de zones de cultiu que ajuden a entendre la topografia del terreny. É el ca de le Barrere (per la disposició en for­ma de tanque de les terra es de cul­tiu), la Calba (zona aclarida contigua a altres mé poblade de vegetació) o el Planet.

La toponímia for tal també ajuda a entendre i eparar els diferents ele­ments que conformaven la ~erra. El mé de tacat é la diferenciació entre l'orientació i les formes del relleu. La primera dóna lloc a la eparació bàsi­ca entre olana i ombria. La olana de la Casa Ca talla corre pon a la ve ant sud ud-e t de la erra de Ca talla, i rep les denominacion de olana el Mor­ro ros o olana del Bubo. Per la eua banda, l'ombria e taria a ociada a l'ori­entació nord nord-oest de la erra del Flare, diferenciant do ectors, un de del Pic del Flare cap al nord, denomi­nat Ombria del Ve at del Manco, i l'al­tre cap al sud i fins aproximadament el Pantanet de Petrer, conegut com l'Om­bria dels Canterer , on s'extreia el er­ver emprat a le cantererie dl\gost per a l'envasament del cànter .

Quant a le formes de relleu, cal de -tacar l'abundància del topòrrim ge­nèri de puntal per a referir- e a le nombrose elevacions de terreny que a cendeixen de del fon de la vall cap als cim de les erres de Ca talla i del Flare. ·, 'identifiquen entre d'al­tres el puntals de 11\ljub, de la Parade­ta, Rosat, de la Creueta, en e enda o Pelat, que apareixen normalment de­limitat per barrancs que reben sem­blant denominació.

Puntualment, la fauna i la flora també ajuda a identificar zone concrete de la muntanya en le qual hi ha hagut (LI bera) o hi ha pre ència de deter­minades e pècie (Ie Àguiles, Ala­cran , [Argelagar, el Brusc, le Torde-

La lli ta de topònims e completa amb diverse referèncie a fites i sím­bol geogràfics (el Cantal, el Pítillo, el Cabecet del Raig, la Llo a, el Racó de la Caldera, etc.), al·lusion a límits (la Mollonera), als camin (Camí de l'E -quinal, e da de Castalla), a la pastura (11\s agador de 11\beurador, el omp­tador, el e ter, etc.) i, de manera es­pecial, a tot el refent a la pre èncía d'aigua. En una zona com aque ta, la pre ència d'aigua de forma natural o mitjançant la intervenció humana no va pa arde apercebuda per a la topo­nímia. L'Aljub de l'E quinal, ll\ljub de la erra, el Pantanet de la Cova Negra o la Mineta del Bubo, eren punt im­portant per a proveir d'aigua a perso­nes i animals, localitzats en le proxi­mitat del habitatge . Més allunyades d'aque te , en le zone roco es de la

:onyoeto Go~mperie~ o de Damunt del Pla Uoco

serra, afloraven amb certa freqüència xicotets forat que s'omplien amb !e pluges, donant llo a le denominade cadolles, e pecialment intere ant per al pa tor que havien d'abeurar el bestiar . Algunes d'aque tes van ser batejades amb noms tan expre -ius com la Cadolla de la Capella,

Plana, del Pe ebret, de l'lnfant o les Set Cadolles, conformant un conjunt d'hidrònim meny habitual del que poguera imaginar-se.

El pai atge rural que dibuixa Maria Paya, la de la Ca a Castalla, é la urna i culminació de miler de treballs in­vi ibles realitzats per per one humils i anònimes, pai atgistes involuntari i involuntàrie , que van donar sentit de lloc i van batejar un territori pro­fundament as imilat i transformat. El

re ' etc.)· Grup de xiquets en lo porto de lo Coso Costo o (Orregont lo mula pe¡ o anar o arreplegat o.guo

pas dels anys ha ero ionat i descapi­talitzat tot un ric patrimoni ultural í immaterial fin a deixar-lo a la vora de l'extinció, arro segant amb i te -timonis1 rumor 1 llegende 1 paraule i nom d'incalculable valor lingüí tic i etnogràfic. Une quante conver e amb l'àvia María han possibilitat in­ventariar més de 1 O topònims (quasi un centenar inèdits) i referendar-lo geogràficament. Però aque ta revisió toponímica és molt mé que un in­ventari i de cripció de noms de lloc. É un viatge en l'e pai i en el temp . És intentar comprendre el paí atge, com és, i com ha igut. És empatitzar amb el medi i aprendre a e timar-lo.

Solana dtl ' , Morro Gros •

El-

Codolles de Romoo

Castal a

Petrer

N.oJXJioponimic de lo (osa Coste o. (Font. 8~ de lo rortogmfio des<onegodo des de Termsn, IDE de lo (omunitot volenóaoo r Centre de desdlrri!IJues del CNIG (IGN) Eloboroció pròpioJ