Toni Solanas a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)

Congrés d’Energia de Catalunya

Sessió SOSTENIBILITAT DE LES INNOVACIONS ENERGÈTIQUES

UdG Girona 28 novembre 2013

“Elements d’innovació en l’edificació sostenible: sistemes passius i rehabilitació”

Toni Solanas arquitecte

ARQUITECTURA SOSTENIBLE

ESTRATÈGIES GENERALS D’EDIFICACIÓ SOSTENIBLE:

1.- REDUIR LA DEMANDA: ARQUITECTURA

2.- EFICIÈNCIA EN L’ÚS: TECNOLOGIA

3.- APROFITAR RECURSOS LOCALS: RENOVABLES + PROXIMITAT

4.- RECICLATGE

5.- COMPENSAR L’IMPACTE GENERAT

FONT: GERARDO WADEL: introducció al llibre “ARQUITECTURA SOSTENIBLE” Ed. Pencil

Autors del llibre: CÉSAR REYES, ETHEL BARAHONA, CLAUDIO PIRILLO

M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS I INTRO. ARQUITECTE AGENT DE CANVI

http://www.baubook.atFont:

Solució amb tauler KLH (cambra d’aire) Ytong (sense cambra d’aire) Palla (sense cambra d’aire)

La inèrcia i la higroscopicitat

Calor radiant per climatitzar

Hubertus Pöppinghaus y Charo García - DiegoReforma d’un pis àticrehabilitación


Font: Arquitectura Bioclimàtica. André de Herde i José A. González

Mario Muelas

mur trombetubs canadencsxemeneies de ventilació

Golom Velasco y Hevia

refrescar a l’estiu

Mario Muelasmur trombe / xemeneies de ventilaciórefrescar a l’estiu

Mario Muelasrefrescar a l’estiu mur trombe / xemeneies de ventilació

Golom Velasco y Heviatubs canadencsrefrescar a l’estiu

Golom Velasco y Heviarefrescar a l’estiu tubs canadencs

Ramon Fité / Julio Mejóncamió frigoríficInnovació transferència de tecnologies

Belinda Tatoescalfar a l’hivern cantàbric

Frutos-Sanmartinmediterraniescalfar a l’hivern

Frutos-Sanmartinescalfar a l’hivern mediterrani

Juan Antonio Sánchez MoralescamuflatgeMaterials low cost I low tech

Estudi comparatiu factor 10 Joan Sabaté.SaAS

INCASOL 40 habitatges a Manresa

FARHAUS PASSIVHAUSEALBERT I MARIÀ FARGAS CASTELLTERÇOL

Demanda calefacció anual: 13 kWh/m2a

Demanda total energia primària 107 kWh/m2a

Arquitecte: Jordi Fargas i Associats

Consultor PH Micheel Wassouf/Manuel Garcia

Transmitàcies:Parets 0,16 W/m2aCoberta 0,18 W/m2aVidre 1,1 W/m2aEficiència recuperador calor 92%

CASA JOSEP BUNYESC PASSIVHAUSE

Demanda calefacció anual 7 kWh/m2a

Demanda total energia primària 52 kW/m2a

Cost anual calefacció 250 €

Transmitàncies: murs: 0.215 W/m2aCoberta 0,147 W/m2aSolera 0,35 W/m2aVidre 1,2 W/m2aFusteria 1,65 W/m2a

• http://vimeo.com/14426283

JOSEP BUNYESC REHABILITACIÓ HABITATGE LA FLORESTA

Demanda calefacció anual 7 kWh/m2a

Demanda total energia primària 45 kW/m2a

Cost anual calefacció 250 €

Transmitàcies:

Parets 0,218 W/m2a

Coberta 0,152 W/m2a

Vidre 1,4 W/m2a

Eficiència recuperador calor 58%

Harquitectes residència estudiants

Escola arquitectura del Vallès Edifici MINERGIE ECO

Casa a La Joncosa de MontmellEmmagatzemament estacional de la calor sobrant de l’estiu per l’hivern.

Enginyer: Jaume Serrasolses

Arquitecte Toni Solanas

Aïllament terres sota soterrani, alçada1,40 m. tongades de 20 cm. ambdistribució de conducció aigua calenta

Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi

Montcada i Reixac Estudi imat: Ferran Bermejo, Marta Goñi

- Rehabilitació amb millores energètiques i de confort blocs anys 60.

- Aïllament tèrmic exterior amb poliestirè expandit. 6 cm. a façanes i 8 cm.

a cobertes de poliestirè extruït.

- Seguiment de les condicions de confort del clima 2 hiverns.

- Es va realitzar simulació complementada amb comportament real.

- Les condicions reals inicials i el usuaris eren molt diferents.

- En emissions l’estalvi potencial de 12 habitatges és de:

- 700 MWh/any aïllant façanes (estalvi del 15%)

- 1.400 MWh/any si s'aïllessin els patis. (estalvi del 30%)

- 2.300 MWh/any si a més es substituïssin les finestres. (estalvi del 50%)

ESTUDI ESTALVI CONSUM ENERGÈTIC ETSAV

• Actuar sobre l’ús i la gestió de l’edifici.

• Actuacions d’implantació fàcil i de cost mínim:

• Fase 1 estudi dels canvis:

– Adaptació del perfil de gestió de la calefacció al funcionament de l’edifici.

– Regulació de parades i enceses del sistema segons ocupació i condicions del clima.

– Anàlisi de les repercussions energètiques i verificació de la reducció del consum

• Fase 2: Canvis en el sistema:

– Incorporació d’instruments de mesurament i registre d’informació de seguiment.

– Avaluació de condicions de confort, recollida d’opinions dels usuaris i ajustaments.

– Optimització de la superfície calefactada i verificació del consum estalviat.

ESTUDI ESTALVI CONSUM ENERGÈTIC ETSAV

• Estalvi aconseguit en consum energètic: 38%

• Estalvi emissions de CO2. 80 T.

• Programa UPCO2 Edifici CRITT

• http://www.etsav.upc.es

• Equip de treball: Albert Cuchí, Érika Mata, Galdric Ruiz i Fabián López.

Rehabilitació: emisions de CO2 en el cicle de vida d’un edifici

0

10

20

30

40

50

60

70

Fab. Mat. Construc. Ús Enderroc

CO2 en edifici

Rehabilitació: emisions de CO2 amb sistemes tradicionals

0

5

10

15

20

25

30

35

fonam. estruct. tancam. coberta acabats

Kg CO2/m2

El Pla d’acció treballa amb un horitzó fins l’any 2050

Es calcula que per cada milió d’euros invertit es crearien 18 llocs de treball

Amb una inversió de 4.000 milions € es crearien 72.000 llocs de treball

Amb 6.000 milions € es crearien 108.000 llocs de treball.

Adaptació estudi a Catalunya

• El pressupost mig per rehabilitar 1 habitatge és entre 24.000 i 40.000 €

• La inversió pública incentiva fins el 2016

el preu de l’energia fa rendible la participació del sector privat

• A Catalunya hi ha 2.300.000 habitatges anteriors al 2001.

• Una inversió pública de 4.000 M. d’€ arrossegaria una altra provada de 12.000 €

• El resultat és l’actuació sobre 400.000 habitatges, 1/6 part, la més ineficient.

• Això en el període 2013-2017, partint de 30.000 h. el primer any i 130.000 al final.

• Una mitjana de 80.000 habitatges a l’any.

• 45.000 llocs de treball de mitjana i al final 70.000

• Aquesta inversió genera beneficis indirectes (IVA, impostos directes, IBI, etc.)

• Part d’aquests retorna es reinverteixen en el sector (1€ públic per 5€ privats)

• El més important però es que al final del període (de la inversió dels 4.000 € inicials i dels canvis legislatius) s’ha posat en marxa un sector d’activitat amb una demanda sobre la producció industrial i amb importants repercussions en l’eficiència i la competitivitat de l’economia catalana per la reducció de la dependència energètica i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

ESTUDI ESTUDI ESTUDI ESTUDI ECOFYSECOFYSECOFYSECOFYS PER A LA FUNDACIÓN ENTORNOPER A LA FUNDACIÓN ENTORNOPER A LA FUNDACIÓN ENTORNOPER A LA FUNDACIÓN ENTORNO

• TIPOLOGIA EDIFICIS I MESURES ADOPTADES:

– Habitatge plurifamiliar de P.B + 3 reducció demanda

• Millora aïllament tèrmic façana, coberta i forats – 9-10 cm. a façanes, 12 a coberta, finestres U = 1,6 baixa emissivitat

• Solar tèrmica• Bomba calor alta eficiència

– Edifici oficines de 14 plantes + baixa comercial rd + renovables + ef.

• El mateix que l’anterior +• Refrigeració nocturna• Panells energia solar fotovoltaica• Caldera de biomassa• Bomba de calor d’alta eficiència

“Por activa y por pasiva. Impulsar la edificación de alto rendimiento energético”

www.fundacionentorno.org

ESTUDI FUNDACIÓN ENTORNO

EDIFICI OFICINESE XISTENT A BCN

REFERÈNCIA CE1 CE2

Consum energètic 193,51

Estalvi energètic 20 62 %

Reducció emisions 12 % 64 %

Sobrecost €/m2 58 - 69

Termini de retorn ambincrement energia 5% any

4 - 5

Termini de retorn ambsubvenció 15€/m2

3

Termini de retorn ambSubvenció i 5% inc. energia

2

CE1 Reducció demanda CE2 Reducció demanda + renovables + eficiència

PROJECTE ECO-EMPLEO

• OBSTACLES PER POSAR EN MARXA EL SECTOR REHABILITACIÓ

• 1.- Manca d'interès i conscienciació dels interessats.

• 2.- Manca de recursos econòmics dels interessats.

• 3.- Dificultat de posar-se d’acord entre els veïns.

• 4.- Manca de voluntat política.

• 5.- Molèsties de l’obra pels interessats.

• 6.- Manca de resultats visibles.

• 7.- Canvis provocats per l’obra.

• 8.- La inèrcia del sector de la construcció

BIBLIOGRAFIA REHABILITACIÓ• ALBERT CUCHÍ & PETER SWEATMAN “Una visión país para el sector de la edificación en España.

Hoja de ruta para un nuevo sector de la edificación”. GBCe y Fundación Conama. 2011.

• INSTITUT CERDÀ

1.- “Resultats de l’aplicació de les polítiques de rehabilitació inmobiliària en el marc econòmic actual a Catalunya” . 2010

2.- Guia de renovació energètica d’edificis d’habitatges. Envolupant tèrmica i instal·lacions.

Secretaria d’habitatge de la Generalitat de Catalunya. 2010

• MATHIEU DALLE y AAVV. Proyecto Eco-empleo La Generación de empleo en la rehabilitación y modernización energética de edificios y viviendas. Emplea verde, Fondo social europeo, Fundación Biodiversidad y CCOO. 2011

• WWF : GEORGIOS TRAGOPOULOS & PETER SWEATMAN “Retos y oportunidades de financiación para la rehabilitación energética de viviendas en España. 2012

• Congreso SB10mad “Edificación sostenible. Revitalización y rehabilitación de barrios”. GBCe y Ministerio de la Vivienda. Madrid 2010.

• Congreso R + S = F “Rehabilitación y Sostenibilidad. El futuro es posible”. Col·legi d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Barcelona y Consejo General de la arquitectura técnica de España. 2010.

de Luxán i Gomez Muñoz

protecció oficial / rehabilitació

de Roberto Soto Fernández

entorn rural

Rehabilitació amb criteris de sostenibilitat

Luxan I Gomez Muñozprotecció oficial / rehabilitaciórehabilitació

Luxan I Gomez Muñozrehabilitació protecció oficial / rehabilitació

Roberto Soto Fernándezmaterials naturalsrehabilitació

Roberto Soto Fernándezrehabilitació materials naturals

Clara Jiménez Gironamaterials naturalsrehabilitació

Rehabilitació Clara Jiménez Girona

Clara Jiménez GironaM8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS IV REHABILITACIÓ

INTERVENCIONS EN ESPAI URBÀ

• Intervenció al barri de Fort Pienc. Barcelona. Horts urbans sota el pont de Marina

BARRI DE VAUBAN FRIBURG

Agroecologia urbana• CAMAGÜEY:

L’AGRICULTURA URBANA PER UN CAMI SOSTENIBLE

• 50.000 espais d’agricultura urbana es consoliden aquest any a Veneçuela

AGROECOLOGIA URBANA

ENERGÍA CONSUMIDA EN LA PRODUCCIÓ D’1 Kg DE MATERIAL

TRADICIONAL MODERNA ACTUALMATERIALS EMPRATS EN LA CONSTRUCCIÓ

ENREGIA CONSUMIDA

PER A FABRICAR

UNA UNITAT D’1 Kg

MJ/Kg

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

FUS

TA

AR

GIL

A

FOR

MIG

O

VID

RE

AC

ER

PLÀ

STI

C

ALU

MIN

I


TANCAMENTS AMB TERRA:

TÀPIA

Centre de formació per la sostenibilitat, Marroc. Anna Heringer

M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS II MATERIALS

TANCAMENTS AMB TERRA: TÀPIA

Martin Rauch. Pielach, Austria.


TANCAMENTS AMB MATERIALS VEGETALS:

BALES DE PALLA I PANELLS PREFABRICATS DE PALLA Projecte LILAC. Construït amb el sistema Balehaus

http://www.youtube.com/watch?v=D0lZOqkJE60

Sistema Balehaus:


TANCAMENTS AMB TERRA:

CLAYBOARD

RESIST. COMPRESIÓ (N/mm2) sense dades

ATENUACIÓ ACÚSTICA (DB) sense dades

TRANSMITÀNCIA TÈRMICA U (W/m2K) 1,4

RESISTÈNCIA AL FOC sense dades

Es tracta d’una placa de ceràmica per trasdossats. És una alternativanatural als trasdossats en sec amb guix tipus pladur.

Avantatges: és una de les solucions més sostenibles per ser la sevamatèria prima la terra (GWP I PEI pràcticament nul, i totalmentreutilitzable), el seu pes li confereix propietats aïllants i una bonacapacitat tèrmica, és resistent al foc i té un bon índex de transpiració.

Inconvenients: derivats de la falta de normalització del seu ús al nostrepaís.

http://www.claytec.de



BAMBÚ

A fin de proteger su privacidad, PowerPoint bloqueó la descarga automática de esta imagen.A fin de proteger su privacidad, PowerPoint bloqueó la descarga automática de esta imagen.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=aD8iqKNyJbI#!

http://www.guaduaybambu.es.tl/



CARTRÓ:


M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS III EXPERIÈNCIA PER A LA REFLEXIÓ

II.1 FONAMENTS

2009 - Tecnopieux

Recerca de la solució més eficient: peusd’acer reversibles.

Sostre Cívic: http://www.sostrecivic.org/

M8 TÈCNIQUES PER A LA CONSTRUCCIÓ AMB MATERIALS NATURALS III EXPERIÈNCIA PER A LA REFLEXIÓ

II.1 FONAMENTS

2010 - Riudaura

També es poden fer servir en diagonal per realitzar consolidacions en rehabilitacions.

Segle XIX higienisme, segle XXI higiene ambiental i energètica

Moltes gràcies

[email protected]

Toni Solanas a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)

Technology

Transcript of Toni Solanas a Coenercat, sessió de Girona (28.11.2013)