16. TAGAÞ1ANENT

01/236 Sant Martí de Tagamanent02/237 Sant Cebrià de la l'1óra03/238 Sant N'icolau04/239 Sant Isidre de la Figera o de la l'lóra05/240 Santa Marja de Tagamanent06/241 Yallforners07/242 La tlila08/243 Bellver09/244 El Bel I i ti0l245 L'Agustí11l246 El Soler12/247 La Fìguera13/248 E1 Clot141249 Puìg-Agut15/250 Els Fondrats16/251 La Caseta17/252 La Perera18/253 La Jaça deì Bellit19/254 Can Codina201255 Castel I seguer211256 Estela de la Calma o La Sitja del Lìop

INVENTAR] DEL PATRIlvloNI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL MONTSENY, TAGAMANENT i6l0l/MON. 236

DENOI'IINACIÓ: SANT MARTf DE TAGAMANENT

LOCALITZACI0 GEOGRÀFICAT Aì peu de la falda del Turó de Tagamanent. S'hi pot arrìbarper diverses pjstes, ìa més planera és la que surt de coìl Formic'i travessa tot elPla de la Calma.

l|luNICIPI: Tagamanent.

ÈPOCA: Documentada al 1009, sembla que es va reed'ifjcar al 1098, ì que al s. XVI jahavia estat abandonada-

TIP0L0GIA: Esglésìa parroquiai.

DESCRIPCIÓ: Restes de I'esglésìa que consisteixen en un llenç de rn.lr, d'uns 7 m, delcostat de migd'ia, que assoleìx una aìçada màxinn de 4 m i a un gruìx de g5 cm, juntamb un terç de I'absjs amb el començarent de la volta de quart d'esfera j l;arctriomfal on ha quedat un àbac, visjble des de I'interjor. A I'exterior encaras.'entreveu una part de les finestnes cegues que decoraven 1a part superior del murabs'idjal. Enmig de ìa vegetac'ió es poden observar encara les bases dels murs amb elperírnetre_cornplet, que medeix, a la nau, 7 m de ìlargada per 4,10 d'anpìada. L'apareìlés ben col'locat amb petìts carreus de pedra sorrenca vernella amb junts de nrorter decalç amb menudalls.

CONTEXT: s'ituada al costat de1 viarany que puja a Santa Maria, en un tram amb escalesde pedra i murets perimetraìs, envoltada d'alzjnes. A la dreta de les nestes hj ha untauler amb un mapa del parc.

ESTAT DE OONSERVACI0: Ruina, en procés de deterioranent. caldlia consolidar-la.

VALORACIÓ: Restes històriques d'un edjfici deì segìe XI.

EVOLUCIÓ D'USOS:0rigìnal: Esgìésia parroquial i capeììa.Actual: en desús.

DOCUI.IENTACIO BI BLIOGRÀFI CA I

- AADD.: Els castells catalans. 1969- AADD.: Catalunya romànica Vol. XVIII, Vallès 0rìental. 1991.- AADD.: Gran Geoqrafja Comarcal de Catalunya. Vol 6, El Vallès. 1991- Gavín, J.Mc.: Inventarj d'esglésies Vol. 23 Vallès 0rjental. i990.- Vall, R.; Masvidal, A.: El romånic al Vallès. 1983.- Fotografia a l'SPAL, de 1980.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIt'lONI ARQUITEcTÒNIC LOcAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRII'ION] ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.TAGAMANENT T6/02/MON, 237

DENOII1IliACIÓI SANT CEBRIÀ DE LA lllÓRA

L0cALiTzAcIÓ GE06RÀFI0Ar Indret de La l'lóra. s'hj arrjba per una pista que surt aì'esquerra de col'l Formjc i que va fins al pla de la calma.'rot ¡ust arrjbant-hi, calagafar un trencal I a la dreta que baixa f j ns a la lllóra.

|\IUNICIPI: Tagamanent.

ÈPocA: Documentada al 1099, I'edifici actual data deì segìe xII. Al 1580 s,hi afegìrenles dues capeììes laterals; a1 LTZZ es va construir la f,or"talada de ponent i al 1Zg9es va ajxecar el canpanar. Al 1952 fou restaurada j s'enderrocaren del tot les restesde la rectoria annexa.

TIP0L0GIA¡ Església parroquiaì .

PROPIETAT: Bisbat de Barcelona.

DESCRIPCId: Esglés'ia amb planta de creu llatjna, amb canpanar adossat als peus ìpetita sagristia adossada a I'absjs semicjrcular. A I'j tei'ior presenta una sola naucoberta amb volta de canó seguit, acabada en I'absis cobert amb volta d; qr;;td'esfera. A banda'i banda deì iegon tram de la nau trobem rengl"s capelles lateralscobertes-amb volta apuntada. Els nurs d'època romàn'ica són de carreus ben tallats iþen col'locats, de mides diverses. A ìa façana principal tnobem la portalada, molt

adovellada; al costat tenjm el campanar, deomú i grans cantoneres, amb espit1Ieres .i

de mìg punt, sota una de ìes quals trobemnta una petìta fìnestra d'arc de mìg punt,e no arriba a la teulada. Als costats destia, d'aparell nrolt ìrreguìar, presentenes cobreix amb teulades a doble vessant,

es cobreix a quatre vessants. Cal destacarftica al lloc d'unjó del canpanar amb la

CONTEXT: Situada per sota del Pla de la Calnn a g50 m d'altitud en una vessant de lanuntanya.que.baixa cap a ]a riera de I'Avencó, prop de la masia el clot. Davant de|'esgrèsia hi ha una placeta de forma rectangular, tancada per un rur, amb tresalzjnes a-ì'esquerra. A la dreta trobem ìes restes de la rectorìa. Cap a l;est trobemun bosc d'alzines.

ESTAT DE C0NSERVACIÓl Restaurada al 1952. Caldria ì'eparar-ne 1es cobertes, actuaìmentenvaides per la vegetacìó.

vAL0RACIó: Església romànica que ha arribat ben conservada als nostres djes.

EVOLUCIO D'USOS:0rìginal : Esgìésìa parroquiaìActual: Ermita rural.

RÈGIil DE PROTECCIÓ: N.S.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIr'tONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PAR6S NATURALS.1,997

INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

t)OCUf'lEllTACIô BI BLIOGRÀFICA :- AADD.:- AADD.:- Castel l

1994- Gavln, ,.r¡ .;- Pladevall, A.: cas sobre la oarroouia de s¡nf tcl_la parroquìa de Sant Cebnià de la Móra',Ausa ns V. Vjc: 1967, pp. 16l-Ill.a

ValI, R.; Masvidal, A.: El romànic al Vallès. 1983.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS.1997

INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL I,IONTSENY.TAGAlllANENT 16/03/MON. Z38

DEN0tllNACIóI SANT NrCOLAU

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: AI PIA dC IATagamanent, a uns 2,4 Km prendre tnencaila uns 350 metres de la masia El Bellit.¡IUliICIPI I Tagamanent.

Calma. Prendre el camí de Collformic aa la dreta ì avançar 1,5 Km nes. Es troba

Fou desmuntada al 1830 per a edìfìcar laÈPoCA¡ Rl.ta_¡dat M.itjana, potser segle XII.capelìa de la masja El Belljt.

TIP0LOGIAT Cape|a.

DESCRIPCIó: Restes de murs d'una ermita de pìanta rectanguìar de dirnensionså!:":li"r"ï t:^1,,T.-.r'îlilli p_resenrava unu nuu r¡iica am¡

"b;ì;";;;;..nguìar una micatnés estret, seguint 'estructurã

;"-ì;*i;r" ;; i;;;"üiir:i'";:'tËi;;ii:J'':Aiguafreda, deì s' XII. Les restes a"lururånt presenten .ur."ìireguìars trebaìlatsde petìt tamany,

CONTEXT: Turó limitat al nord-est per Sot del llorìnot ì ar sud-oest per camí d,accési bosc d'alzines' A I'oest hi ha una area-de suau pendent sense vegetació amb estratsde roca superficiaì.

ESTAT DE C0NSERVACIó: Ruina.

VAL.RACId: Restes "r" l::liTolìen_l'ocupació de la zona des de l,Atta Edat Mìtjana.Exerple de la poca sensibilitat ieì p.trí*ïinredieval a ìa primera meitat del s. xIX.EVOLUCId D'USOS:0niginaì: enmita.Actual: ruïnes.

DOCUÈIENTACId BIBLIOGRÀFICA :- Gavín. J.M.: Inventari d'esglésies. Vol. 23 Vallès 0rjental. 1990.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL , ,, ,*,, -A"-ALT1 997

INVENTARI DEL PATRII4ONI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL MONTSENY.TAGAMANENT 16/04/MON. 239

DENOiIINACIO: SANT ISIDRE DE LA FIGUERA O DE LA MÓRA.

L00ALITzAcIo GEOGRÀFIcAr sortint del nuclì urbà d'Aiguafreda per la pistaa la riera de I'Avencó. Agafar la pìsta a la dretJ abans dìarribar alBisbaì que condueix al nucli format per st. Isidre de la Mora, ìa Fìguera i

[llUNICIPI: Tagamanent

Èpoc¡: rozs

TIP0L0GIA: Capel la

PR0PIETAT¡ Bisbat de Vic

paral .1 eì apont de ìala Perera.

DESCRIPCI0: Petita ermita de pìanta rectanguìar amb afegìt a I'oest. L'edìf.ic.i escobreix a dues aigües i presenta espadanya. Els rrurs són dË paredat conrj, arrebossat,amb grans pedres cantoneres, de pedra sorrenca vermella. La façana princìpal, amb elsnurs arrebossats i estucats en color, presenta l'accés, rectangllar. amb grans carreusi llinda ermotllurada. A ìa façana est tenjm una espitllera de-dobìe esqueixada, aixícom a I'afegit, on és monolltica.

cal destacar una taula de pedra, ernmotllurada a un costat de la façanaprincipal.

OONTEXT: Situada en una vessant de la rruntanya, envoltada per antics terrenys deconreu amb pocs arbres, ara utiljtzats com a pastures.

ESTAT DE C0NSERVACI0t Dolent. S'ha previst una restauració.

vALORACI0: senzilla enmita, d'jnterès per la fjnestra de caràcter monolltic.

EVOLUCIÓ D'USOSIOrigÍna1: Capella de la FigueraActual: Sense culte.

RÈGIü DE PROTECCIÓ¡ N.S.

DOCUITEI'¡TACIO BI BLIOGRÀFI CA :- AADD.: Vol. 6 El Vallès. 1991.- Gavfn, allès 0riental. 1990.

"a

#*ffi \

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRTMONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARCS NATURALS.1997

INVENTARI DEL PATRIllloNI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL lt,lONTSENY. TAGAMANENT 16/05/MON. 240

DENOIIIINACIÓ: SANTA MARIA DE TAGAMANENT

LOCALITZACI0 GEOGRÀFICAt Cim del Turó de Tagamanent. S'hì pot arribar per diversespistes, la nés planera és ìa que surt de Coll Formjc j travessa tot el Pla de laCalma.

l\lUNICIPI: Tagamanent

ÈPOCA: fsglésia citada al 993, tot ì que I'edìficì actual és originarì de1 segle XIV,aprofìtant com a fonanents una part de la nuralla de I'antic castelì de Tagamanent,ara completanent desaparegut. Reformada als segles XVI-XVII afegint-h'i les dues nauslaterals, transformant conpletament la zona de I'absis, i substitu'int-ìo per'l'acabament actual i reformant les cobertes, convertint 1a primitìva espadanya encampanar. Al 1736 es va construir la casa rectoral annexa. A rnitjans deì segìe XVIIIs'afegeìxen els dos cossos laterals que flanquegen el carìpanar. A partir d'aqul vaentran en una l1arga decadència que culminà amb la profanacjó de 1936. Al 1957 fouadquirìda per un part'icular, el ll'ibreter Josep Porter, qui va corençar a restaurar-la. però desistl a causa de les destrosses ocasìonades pel brètoìs. Al 1974 fouadquìr'ida per'la Diputació de Barcelona.

TIPOL0GIA: Església parroquial .

PROPIETAT: Diputació de Barcelona.

DESCRIPCIó: Conjunt format per 1'esg1ésia parroquial de Santa trlaria de Tagamanent,restaurada, j ìa rectoria i d'altres construccions annexes, en ruines, sjtuat al llocon hj havia hagut l'antic castelì de Tagamanent del qual queden pocs rastres.L'esg1ésìa de nau centraì, coberta amb volta de canó seguìt, apuntada ì reforçada ambarcs torals, i dues naus laterals, afegides, que no arriben fins als peus, cobertesamb voltes de creueria , i connectades a la nau central mitjançant arcs de rnig puntque descansen sobre pilars hexagonals. A 1a capçalera ha desaparegut l'abs'issemic'ircular que fou substituit per un de quadrangular.

A I'exterior, els ûurs presenten dos tipus d'apareì1, el d'orlgen medjeval,de carreus ben tallats, l1ìgats amb morter de caìç, i el dels afegìts posteriors, deparedat comÍ, destacant les grans pedres cantoneres dels dos cossos afegits a banda'i banda del carpanar. Als peus, sota el campanar, destaca la portaìada d'arc de migpunt, esqueixada, amb quatre arquivoltes motllurades, i amb brancals i dovelles decarreus ben tallats. A sobre trobem un òcul, també esqueìxat, i al capdanunt els dosgrans arcs de mìg punt del canpanar, cobert amb terrat pìa. A banda i banda, als doscossos afegits, trobem diferents tìpus d'obertures, quadrangulars, circulars i amb arcde mìg punt, de d'iferents tamanys, totes elles ernnrcades amb brancals, llindes iàtnpits de pedra de carreus de pedra ben tallats. Al cos de I'esquerra destaca un trosde pedra calcària, neaprofìtat, d'orlgen romànic, amb decoració esculpida, consistenten una motllura còncava a 1a part posterior j un fris de cercles amb elements vegetalsinscrits a la part superior. A 1a part posterior de ì'esgìésìa destaca el volumcorresponent a 1a capçaìera, amb una petita finestra amb enrnarcaments de pedra, coberta dues aigües, j sostingut sobre dos arcs de mìg punt que recoìzen en dues ìlarguespilastres que salven el desnivell del terreny. A ìa dreta trobem les restes d'unacapella latenal, amb un tros de mur amb una petìta finestra, errnarcada, iI'arrancament d'una volta, anterior a les refornes del XVII.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'|ONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I OE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARIDELPATRIt,10NIARQUITECTÒNIc.PARCNATURALDELMoNTSENY.

Les restes de la rectoria cons'isteixen en dos cossos d'edificació, un de

quuo.ungrlu., adossat a ia-dreta de 1'esslésia' I li flti:^?"t:::]Îii-l :'d,aìlargassat, adossat al dãvant de I'anierior al costat dret, paral'lel a la part

davantera de 1'esgìésìa, formant a'ixí una mena de patì' De les restes deì primer

cos destaca el mur davlåt"r, J. paredat comú rejuniat amb morter de calç, on trobem

una gran portalada a'"rä-ãå'riS þunt, amb grans dovelles i carreus dels brancals

ben tallats, amb ru intã.ìp.ió""1736;, sotá un escut heràldic' a la clau; 'i

d.iverses obertures, de-ãifbrents tamanys, totes rectangulars i enunarcades per

llinda npnolítica, brancats i anpit de carreus ben tallats. De I'altre cos, que

pr"r"ntu obertures *¿r r"niiIles', amb IIinda nicnolítica i brancals amb totxo i

paredat comú, destac., ã-li.int"rior, I'arrencament de la volta que el cobria,

possiblement de canó seguit.

C0NTEXT¡ El coniuntdes d'on es divisen

se situa dalt del Turó de Tagamanent, en una zona de matolls'tots el s Pi cs cì rcurndants '

ESTAT DE C9NSERVACI6: L'església fou restaurada per la Diputacìó de Barcelona entre

1gg4_g5, i les restes J"-iã,".toria i de les construccions annexes foren

ããnroiiåuA"r durant el mateìx perlode. Al 1987 s'hì dugué a terme una campanya

d'excavació arqueològica'

VALSRACIfl: Coniunt emblemàtjc, de gran valor històric, record de I'existèncìa de

l,antjc castell oe raga;nãnt, ben-restaurat, que s'ha esdevjngut una fìtaexcursioni sta obl igada.

EVOLUCIO D'USOSI0riglnaì : Església Parroquial.Actual : Fita excursionista'

RÈGI||I DE PR0TECCIó: N.S', pendent de qualificació com a BIC'

DOCUI'IENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA :

allès 0riental ' 1991'

1994

e Tagannnent. A Monografies del Montseny

nn 3. Viladrau: 1988. PP. 61-74- Vull, R.; l'lasvidal, À.: El romànic al Vallès' 1983'

- F'i txa IPCE

- Fotografies a I'SPAL, de 1913, 1915, 1925 i 1980'

1997

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRiI'IONl ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS.

INVENTARI DEL PATR]IIONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL F.IONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1 997

INVENTARI DEL PATRIll|ONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL |'|ONTSENY.

Ê

D]PUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIt'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS.1997

INVENTARI DEL PATRIIIONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL tl|ONTSTNY.

199 iDTPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl|lONl ARQUITTCTÒN1C LOCAL I DE PARCS NATURALS.

INVENTARI DEL PATRIlllONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL T DE PARCS NATURALS. t997

INVENTARI DEL PATRIt'lONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT 16/06/MON. 241

DENOltlINACIÓ: VALLFORNERS

L0CALITZACIô GE0GRÀFICA: Per accedir-hi cal prendre la pìsta que porta des del centrede Cànoves, passantper Can Congost al pantà de Vallforners j al Pla de la Calma. S'hiarriba després de 7 Km. aprox. Amb tot, abans d'arribar al pantà hi ha una cadena ical pujar a peu o demanar permís als propietaris per pujar amb cotxe.

|TUNICIPI l Tagamanent.

ÈPOCAI Documentada al 1009, fou renovada entre finals del segle XVI i princìpis delXVII, i al 1915 s'hì construl I'actual tanca, modernista.

TIPOLOGIA: Antiga torre forta, reconvertida en masìa amb capella annexa.

PR0M0T0R: El Senyor de I'antic castell de Tagamanent.

PROPIETAT: Sr. Jorge de Pujg Girona.

DESCRIPCIô: Grup d'edificacions adossades conpost, d'esquerra a dreta, per 1'habitatgedels masovers, la masìa. I'antiga torre forta, i I'antiga capelìa, formant un conjuntmolt aììargassat'i prìm, de planta sensiblenent rectangular, amb la torre i I'esglésìamés estretes que 1a resta. La masoverìa presenta planta baixa ì un pis i estàconstruïda amb murs de paredat conr.i, deixant ìa pedna vista, i coberta a doble vessantamb ràfec d'una teula girada. Les obertures es distribueixen negularment j hi destaca1a gran portalada d'arc de mig punt, de grans dovelles, situada a I'extrem dret, vorala nnsia; a I'esquerra hi ha una altra porta. nrés npdesta d'arc rebaixat amb brancalsì carcanyols de totxo. Les fjnestres són rectangulars i presenten llinda de fusta i

brancals i ànpit de totxo, arrebossats ì emblanquinats.La nnsia presenta planta bajxa i dos pisos i apareìì de paredat comj, de pedres méspetites que I'anterìor, parciaìment arrebossat amb arganassa, amb pedres cantoneresque separen clarament ìa part central del cos afegit a I'esquerra ì de l'antìga torreforta; i coberta a una sola vessant. Quan a obertures, que es distribueixensinÈtricanent, són moìt senzilles, amb una porta rectanguìar amb llinda monolítica ibrancals de carreus ben tallats i marxapeu de pedra, una finestra a1 costat de laporta, també enrnarcada, dos balcons al primer pis, el de ì'esquerra rectangular i e1

de la dreta, sobre la porta amb arc rebaixat, fruit de I'arplìac'ió d'una antigafinestra, j ambdós amb el nntejx tractarnent que la porta; ì dues pet'ites finestres alsegon pìs amb lljnda de fusta, brancals de carreus irreguìars i lleìxa lleugeranentenrnotllurada.L'antiga torre forta, integrada conpositivament a la masia, té la mateixa aìçada queaquesta'i presenta un aparell de pedres més petites, amb cantoneres a la dreta.Presenta cinc pet'ites finestres, quasi espitì1eres, les unes sobre les altres,ermarcades per carreus de pedra.L'antiga capella està mig enrunada i fa les funcions de corral; se'n conserven elsmlrs de la nau i I'absis, però només està coberta la nau, mentre que ì'absìs funcjonade patì del corral. L'apareìl també és molt irregular, i de I'antiga porta d'accésnonÉs en queden els brancals, de carreus ben tallats, entre els quals s'ha configuratla nova porta, més estreta d'arc de mig punt i brancals de totxo vist. El més

interessant de la capella és una làpida de nnrbre on es pot llegìr eì següent:

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

"Dalmacjus de Rocabarti Domjnus castri de Tagannnent et de'la Vall Fornes quat enus est s'ita in termjno castri de Tagamanent ex familia comjtum petra ìate et vìecomjtum de Rocabarti ob ore regis Philipi testjj Hispanìarum et indìarum regìs hecedjficia a parte suo a fundamentjs erecta anrplìavit et decoravit anno 1610". Semblaser que aquesta ìàpida, que ens informa de la restauracjó de la casa al 1610, havìaestat sobre ìa porta prìncipal de la casa, car hi porta I'escut dels Rocabertí,aleshores senyors de la casa.

CONTEXT: Davant de la casa trobem una gran terrassa, sobre un rnur de maçoneriacarejada, formant talús, amb tanca composta per nuret acabat amb carreus en pendentì pedres, poc treballades, djsposades vertjcalrent. S'hi accedejx tnavessant unaporta amb reixa, ljmitada per dos pilars de forma cìlíndrica acabats amb elenentsornarnentals d'inspiració vegetal, construïda al 1915. Als angles de ì'espìanadas'hi han situat sengles guaìtadores. Davant de la porta hj ha una avinguda quebaixa cap a dos planells, un situat a mig camí, de forma cjrcular tancat amb muretde pedra, i un segon, a I'extrem, sobre un esperó, de forma rectangular amb elsvèrtexs arrodonjts, sobre m¡r de contenció de nnçonerìa ordinàr'ja amb contraforts'interiors. Des d'aquí hì ha nngnífiques vistes sobre la riera, un forn de vjdre, enruines, sjtuat nÉs avall, j el Sot del Avellanens. A banda i banda d'aquestsplaneì ls trobem terres de conreu esgìaonades.

ESTAT DE C0NSERVACIÓt L'habitatge dels masovers es va cremar fa quatre anys ìI'jnterior ha estat neconstruit totalment amb nous materjals. La masia fa anys queestà deshabitada, i caldria restaurar-la, ajxí com la capella i la tanca.

VAL0RACI0: Conjunt excepc'ional, d'origen molt antic, reformat en diferents èpoquesfìns als nostres dìes.

EVOLUCIO D'USOS:0rigìnal: Antiga torre forta, nnsja ì capelìa.Actual: ltlasia.

RÈGIl'l DE PRoTECCIÓ: N.S. Pendent de quaìifjcació com a BIC.

DOCUI'IENTACIÓ B I BLIOCRÀFI CA I

- AADD.: Vol 6, El Vallès. 199i- Àngeì d dias al Montseny. I de Cardedeu áSant Segimon" a La veu del Valìés. Setmanarj. Portanveu de la comaça.nn 300, SantCeloni: 14 de set. de 1902, pp. 1-3- Gavín, J.l',l.: Inventarj d'esglés'ies. Vol. 23 Vallès 0r'iental. 1990.- Fotos a I'SPAL de 1980.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS. r997

iNVENTARI DEL PATRII'IONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIl'4ONI ARQUlTECTÒNIC. PARC NATURAL DEL t'lONTSENY. TAGAMANENT 16/07 /I4ON. 242

DENOl'lINACIÓ: LA VILA

LOCALITZACId GEOGRÀFICAI S'hiurbanització "La Pedralba" amb

Km.

arri ba a través d'un trencal Ii nd'icacions "Turó de Tagamanent",

d'un carrer de lacaì avançar uns 3,2

ltluNICIPI: Tagamanent.

ÈpOCR: I'lasia del s. XVII; la torre podria ser orìgìnàrìa del s. XV.

TIP0L0GIA: l'lasia amb torre de gua'ita.

PROPIETAT: Sr. Ramon Fondevila Cunillera.

DESCRIPCIó: Ruines d'una masja constnuida al voltant d'una antìga torre de guaìta ode comun'icacions. De la masìa només en queden troços de mur que ens indìquen quetìndlia planta rectangular amb reculada al cantó sud de la torre. Aquests rrurs són deparedat comú, amb cantoneres poc tneballades, i d'obertures nonÉs ens queda laportaìada d'arc de mìg punt adovellada, sjtuada al costat de la torre. La torre esconserva sencera i presenta cinc plantes d'alçada, amb murs de paredat comú arrebossatì cantoneres de carreus ben tallats. Les obertures se sìtuen arrengìerades les unessobre les altres, i consjsteìxen en finestres rectangulans de tamanys similars, a lafaçana oest, amb lljnda monolítica j brancals de carreus de pedra ben tallats amb'ìleixa ermotllurada; les altres fìnestres són més petìtes i estan emmarcades ambcarreus. La torre es cobrejx a quatre vessants sobre ràfec amb jmbricacìons de rajolpla, teula gìrada j un altre rajol. A I'jnterior de la torre cal destacar el soterranìamb volta de canó feta amb argamassa ì pedra; I'estructura dels forjats formats perbìguetes de fusta, llates i rajols (al prirner pis s'han trobat restes de guìxos entrebigues amb decoracjó de grutesc) i I'estructura de la coberta amb bìgues de fusta iencanyì ssat.

CONTEXTI Envoltada per feixes de conreu al sud i a I'oest i bosc d'alzines al nord.Des de la torre es poden veure els pìrìneus i el rnedjterranj.

ESTAT [)t C0NSERVACIó: f'lasia en runes. La torre conserva I'estructura externa, peròjnternament està molt malmesa pels brètoìs.

VALORACIÓ: Coniunt jnteressant sobretot per 1a presènc'ia de la torre.

EVOLUCIO D'USOS:Origìnal: ltlasja i torre de guaita o comunjcacions.Actual: Abandonada, sembla ser que aviat serà restaurada.

RÈGIl'l DE PROTECCIO: N.S.

ß

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQU]TECTÒN]C LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIl|1ONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL I\{ONTSENY.

DOCUlilENTACIO BIBLIOGRÀFICA!- AADD.:1996- AADD.: Gran Geografja Comarcal de Catalunya. Vol 6, El Vallès. 1991- Castellanos, J.: "Uns altres patrinnnis" a Tagamanent. ns 23. Tagamanent: 1gg0.- Dnaper, J.lt1!.:"De Ayguafreda á Viladrau per Tagarnanent y Coìlfurmjch" a La Veude.l Vallés; Portantveu de la comarca. ns 305. Sant Celon'i: Lg02, pp. 1-3.- Llobet, S.: El medj i la v'ida al Montseny. 1990- Fotos a I'SPAL de 1980 i de 1930.

'\:\

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS, 1,997

INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.TAGAMANENT L6/08/I¡iON. 243

DENOIIINACId: EL BELLIT

LOCALITZACI0 GE0GRÀFICA: Al pla de la Calma. prendre el camíTagamanent, a uns 7,4 Km prendre trencall a la dreta i avançar 1,5

ÎllUNICIPI : Tagamanent.

ÈpoCA: S.xvtI-XVIii amb 1a capeìla afegìda al 1830.

TIP0LOGIA: Þlasia.

PR0PIETAT: Srs. Bellavista-parera de Granollers.

deKm

Collformic amés.

DESCRIPCIÓ: conjunt d'edifjcacjons, aììargassat i esglaonat, adaptat aì pendent deìterreny, amb tres cossos principaìs juxtaposats, de planta rectanqular. ì barrj amhcoberts 'i annexos. Els tres cossoscantoneres, cobrint-se els nrés grteulada a una sola vessant. El cosdedica a pa1ìen, i I'jnferior a capella,distingir djverses etapes constructives.paììer, la façana, amb pìanta baìxa i pìsterreny, presenta una dìsposició simètrjca de les obertures, amb una portalada d'arccarpanelì, amb brancals de carreus ben tallats. La resta d'obertures presenten llindesrectes i brancals també dedestinada ;i p;; ¿'ãii*l', iltl;segona fase, situada a I'es i lafilera de pedres cantoneresun eix d'obertures, similars a les anteri iPi:tercena hj destaca ì'enpremta d'un arc rebaixat de totxo d'una rosca, ìa presència deiqual força 1a dìsposició irregular de les obertufgs. l ìa capella, afegìda per.:osepMarja Bellit al 1830, segons indica una inscrìpcìó a la llinäa, destaca l'òcul sobre1a porta, aixl com ìa gaìeria coberta del lateral,

C()NTEXTI Env-oltada per terres de pastura i conreu cap al sud,I'oest cap al torrent de Valldossena. Al nord hj trobem bosc i

ESTAT DE C0NSERVACIó¡ Acceptabìe.

VALORACIÓ: El Bellit és una de les rnsies rnés inportants de1un conjunt molt conplert amb habitatge, gran pa'ller, barrì,

EVOLUCIO D'USOS:0rìgìnal: MasiaActual: l'lasia

RÈGIü DE PRI)TECCIÓ: N.S.

DOCUIIEI{TACIO BIBLIOGRÀFI CA :

amb fort pendent cap ael torrent del Molinot.

Pla de la Calma, formantcapeìla ì pou.

- AADD.:- castel I 1996

- Draper, tl:i305. Sant Celoni: 1902, pp, 1-3.Vol. 23 Vallès 0riental. 1990.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARcS NATURALS.1997

INVENTARI DEL PATRIl'lON] ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL l'l0NTSENY. TAGAMANENT ].6/09/I4ON. 244

DEN0ltllNACI0: BELLVER

LoCALITZACIÓ GEoGRÀFICA: Prop de Turódes de Coll Formic creua el Pla de laes troba a uns 9,5 km de Coll Formic i

l'lUNICIPI : Tagamanent.

ÈpocA: s. xvII-xvIII.

TIP0L0GIAT l'lasia.

PROPIETAT: Dìputació de Barcelona

de Tagamanent. S'hj accedeix per ìa pìsta que

Calma 'i segueix en direcció al turó. La masjaa 500 m de I'Aqustí.

DESCRIPCIÓ: flasja de planta rectangular amb cossos afegìts a cada costat, tapant elsextrems de 1a façana, formant una "U" i creant un barrj tancat amb mur ì portaladad'accés. A la vora hì ha un antic paì1er, que va servjr d'habitatge dels darrersrnasovers, i els corrals. Els rnlrs són de paredat corni reiuntat amb morter, amb granscontrafonts a ìes façanes nord-est j sud-oest, i es cobrejx a dues aìgües, sobre ràfecde llosa de pedra sorrenca, en volad'iu. L'accés al conjunt s'efectua per 1a portaladadel barri, amb llìnda monolít'ica, amb la data 1778, i brancals de carreus poc

tr.eballats, alguns de reposicìó; al damunt hj ha una petìta teuladeta a dues aigües,amb el carener paral.lel al mur. La resta del rrur de tancament del banri es cobreìxamb teules i presenta un petìt finestró quadrat. Als extnems del mur hì ha els testersdels dos cossos laterals, amb façanes de paredat comú amb pedres carejades ì rejuntatamb argannssa (ìes parts restaurades s'han rejuntat amb cìment acoìorìt)' El cos de

la dreta es cobreìx a una sola vessant, i hi destaquen dues finestretes al tester, lasuperior emmarcada amb pedna'i la inferion sense emmarcafi€nts; a la façana que dóna

a l'interjor deì pati trobem dues arcades d'arc rebajxat de diverses fìlades de totxo,amb pìlar central ì capìtells toscans. El cos de la dreta es cobreix a dues vessantsi també té dues petites finestres al tester, 1a superior amb lljnda monolítica,brancals de carreus j Ilejxa enmotllurada; la façana que dóna al patì presenta una

fjnestra amb 'llinda monolítica, brancals de carreus de pedra amb les arestesbisellades j lleixa enmotllurada. Aquest cos també presenta obertures a l'exterior delconjunt, peì costat nord-est, on destaca una porta i tres finestres superposades sobreeì matejx eix, amb un tractament sjm'ilar a les anteliors. La façana principal, al fonsdel patì, presenta una portalada d'arc de mìg punt, adove.ìlada, amb carreus i pedresben tallades, amb un petit finestró a 1'esquerra; a sobre trobem dues fjnestres nÉs,de tamany més gran la que hl ha damunt de ìa porta, amb lljnda monolítica, bnancalsde carreus ben tallats, amb les arestes bisellades, j lleixa em¡notllurada (la de

1'esquerra amb bitllets sota la lleixa). A ìa façana posterìor trobem cinc finestresnes, distribuïdes amb certa reguìaritat j de tamany mig, amb el mateix tractamentornamental, i les de ìa pìanta bajxa amb reixa; a la dreta sobresurt el volum delforn.

CQNTEXT: Davant de I'edjfici hj ha una terrassa de forma rectangular amb pav'iment depedra natural i muret baix de tanca de panedat carejat. Més enllà trobem fe'ixes de

conreu al nord-est i al sud. A la vora hi ha una petìta estacìó metereològica i una

font de mjna i safareig. La masìa gaudeix de vistes del Pla del Vallès Oriental de laGarrìga a Granollers.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRII{ONI ARQU]TECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DTL PATRI|'IONI ARQU1TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

ESTAT DE C0NSERVACIól Actualnent la 0iputació de Barcelona està restaurantI'edjfici per a insta'l.lar-hi un centre de servejs i d'atencjó als vis'itants delTuró de Tagannnent. Això ha corportat 1'afegit al costat nord-oest d'un cos per ales instal.lacions centralitzades, i la col.locació de panells de plaquesfotovoì tài ques

VALORACIÓ: Gran masia d'alta muntanya, amb barri, que s'ha nnntìngut fjns alsnostres dies.

EVOLUCIO D'USOS:0riginaì: l'lasia.Actual: En procés de rehabilitacjó.

RÈGIl|t DE PROTECCIó: N.S.

DOCU||IENTACIÓ BIBLIOGRÀFI CA :

- Castellanos, J.: "Uns altres patrimonjs" a Tagamanent. ns 23. Tagannnent: 1gg0.drau per Tagamanent y Coììfurmich" a La Veu

n'g 305. Sant Celoni: 1902, pp. 1-3.- Llobet, S.: El rcdi i la vida al Montseny. 1990

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIlílONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL |'iONTSENY. TAGAMANENT 16/10/l'10N. 245

DENOÌ'IINACIÓ: L'AGUSTf

LOCALITZACIÓ GEQGRÀFICA¡ Pnop deì Turó de lagamanent. S'hì pot arrjbar per la pistaque surt de Coll Formic i travessa tot el Pla de la Calma.

l'luNICIPI: Tagamanent

ÈpOCA: s.Xvtl, anpliada i reformada al XVIIL

TIP0L0GIA: Masia.

PROPIETAT: Al 1902, Ramon Pareras. Actualment, Diputacìó de Barcelona.

DESCRIPCIÓ: Gran masja de tipus II, orjentada al sud-oest, de planta sensiblementrectangular, amb un cos afegit a la dreta, 'i un altre cos i un forn, al darrera. Elsmurs són de paredat comi, amb aìgunes pedres carejades ì rejuntat de morter'; j lacoberta és a dues aìgües, sobre ràfec de llosa de pedra sorrenca. A la façanaprincipal destaquen dues fileres de pedres cantoneres, una sota eì carener, i I'altreabans de ìa gaìerìa de la façana sud-oest, que ens ìndiquen les djferents fases deconstruccjó. Al centre trobem 1a portalada amb llinda recta monolítjca j brancals decarreus de pedra trebalìats; a banda j banda, sengìes espitììeres amb marc de pedra,actualment tapìades. A la primera planta trobem quatre finestres, disposadesreguìarment ì de tamanys simiìars amb llinda monolltica i bnancals de carreus de pedraben tallats j lleixa enrnotllurada; entre les dues centrals hi ha un tram de rur decarreus ben tallats, sota un arc de mjg punt, de carreus nÉs petits; aquest tram detntlr correspon a una font, amb fornícula que hi ha a l'interior, que desguassava peruna gàrgo1a, ara trencada, situada a ì'esquerra de la llinda de 1a portaìada d'accés.Aì segon pìs trobem finestnes de diferents tamanys, amb un tractament sjmilar a lesanteniors. Tres petites finestres, sjtuades a difenent nivell, cornpìeten el coniuntd'obertures d'aquesta façana, la quaì també presenta les restes d'un rellotge de soì,situat a ì'alçada de 1a prìmera planta a 1'esquerra de ìa portalada.

La galeria situada a I'esquerra abarca dues plantes; els pilars ì murs que ìacomposen són de carreus treballats, excepte a sobre de les arcades del prìmer pis ontrobem paredat coml arnebossat. La testera, corresponent a la façana princìpaì,presenta un gran arc de mig punt a ìa pìanta baixa, recolzat al costat dret a lescantoneres mìtjançant un encastament; a I'altra costat es recolza sobre carreus Íìenystreballats. Al primer pìs hi ha un altre arc de mig punt sobre dues pilastresadossades, de poca alçada, amb basa ì cap'iteìl toscà. La part frontal de 1a galerìapresenta mur a la planta baixa amb dues obertures geminades d'arc de mig punt, formatper carreus ben tallats; al primer pìs trobem quatre arcs de mìg punt sobne petìtspììars amb base i cap'itell toscà; ì aì segon p'is trobem obertures allargassades amb

p'i1ars ì bigues de fusta. A I'esquerra de la galerìa hi ha un cos afegit, amb murs deparedat comú arrebossat i pintat, 'i cantoneres, amb una petita fìnestra a ìa plantabaixa j dues finestres de tamany mitjà a sobre, les dues amb emmarcaments de pedra ì

I I ei xa enrnotl I urada.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIllloNI ARQU]TECTÒN]C LOCAL I DE PARCS NATURALS. I 997

INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL I|{ONTSENY.

tl c.os afegit a la dreta de ]a façana prìncipal és de planta rectangulali escobreix a dues vessants, una molt cunta, a1 costat obert, ì una més llarga a laresta. El rrur de la testera presenta un contrafort ataìussat, a 1'esquerra, i unaportalada d'arc carpanell amb carreus treballats, ajxí com 1'enprerpta d'una altraporta i dues finestres. El costat obert, formant galeria, es co[posa per un pilarcentral amb carreus de pedra i dos sostres de bigues de fusta; e1 primer amb llosesde pedra sorrenca formant pavìment, i el segon amb bigues de fusta i teules. A la'llinda de ìa porta que comlnica la planta baìxa de la galeria amb I'interior del'edifici figura ìa data "1754".

Davant de l'edifici hi ha una era amb un rrur de contenció a cada costat; elsituat a la dreta és de forma còncava i presenta una escala amb graons de pedraerpotrats al mur. A 1a part superìor del mur de I'esquerra hi ha una peçad'acabament amb forma de "L", per evìtar la caiguda de gra. Davant de I'era hi haun paller amb les inscripcions "1736" i "Dionisi Agustl" i "Pere Agustf".

A I'interior destaca la volta de rajola que cobreix la sala-vestlbul de lapìanta baixa; ì'escala amb graons de pedra, d'una sola peça; i la gran canpana a ìasala d'estar-cuina.

C0NTEXT: Prop deì turó de Tagamanent, envoltada de canps i feixes de conreus, ambbosc d'alzines al nord-est.

ESTAT DE C0NSERVACIór Actualnrent s'està restaurant per a adaptar-la a rruseu del mónrural català.

VALORACI0: Una de les masies més grans del Parc Natunal, que conserva força bé laseva estructura original.

EVOLUCIO D'USOS:Original: Masia.Actual: En procés de conversió en equipanent cultural.

RÈGI!I DE PROTECCIdI N.S.

DOCUIi|ENTACIO BI BLIOGRÀFI CA I

- Danés, J.: "Estudi de la Masia Catalana" a Butlletl del Centre Excursionista deCatalun.ya ng XLIII. Barcelona: 1933.- Llobet, S.: El nredi i la vida aì Montsery. 1990- Castellaños, J.: "Uns altres patrimonis" a EggIqEÉ. ne 23. Tagamanent: 1990.- Draper, J.Me.:"De Ayguafneda á Viladrau per Tagamanent y Co'llfurmich" a La Veudel Vallés; Portantveu de'la comarca. nc 305. Sant Celoni: 1902, pp. 1-3.

DIPUTACIó DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARcs NATURALS. 1997

INVENTARl DEL PATRIl'lONI ARQUITTCTÒNIC. PARC NATURAL DEL I'IONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1,997

TAGAI'{ANENT 16/1l/lll0N. 246INVENTARI DEL PATRIlfoNI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL ll|ONTSENY.

DEN0ltlINACI6T EL S0LER

LocALITzAcl0 GEoGRÀFIcA: Prop de

d'Aiguafreda pel sender de Granhi ha pasòat el Puig-Agut.

l'lUNICIPI : Tagamanent.

ÈpocA: s. xvII-xvIII.

TIP0L0GIA: Masia.

PR0PIETATT Sr. Fondev'i la'

la Baga de Can Carles. Per accedìr-hi cal pujar des

Recorrègut GR-S i tombar a la dreta per un camí que

DESCRIPCIÓ: ¡1asia de tìpus i, orientada a llevant amb planta rectangular, amb m'¡rs de

paredat comú reiuntat amb argamassa amb algunes pedres-c-arejades ì, pedres cantoneres

ben tallades, i teulada a dob-le vessant sobre ràfec de llosa de pedra sorrenca (a les

iuçun"t de ljevant ì de ponent), i de teula gìrada (a la façana sud)' A ìa façana estdeåtaca la portaìada d'arc de mìg punt, adovellada, amb marxapeu de pedra; a banda i

banda trobem tres petìtes finestiés (una a I'esquerra.i dues a la dreta) emnarcades

amb pedra, una de ies quaìs sense el marc. A sobre trobem quatre finestnes de tamany

mitjà amb llinda monolítìca (que en una fìnestra presenta 1a_ ìnscrìpció "Josep Soler,173i" i brancals de carreuÀ de pedra ben tallats amb lleixa enunotllurada. A lacantonada sud-oest destaquen dues finestres enlìaçades amb carreus treballats,substituint e1 paredat cornj del nur.

coNTEXTI Davant de ìa façana sud trobem una zona aixecada amb roques ì I'era amb

pavìrnent de lloses de pedra, limitada per un frur de pedra.ì per una gran roca en

voladìu. A llevant i ponent trobem feixes de conreu abandonades; al nord-est hi ha un

bosc d'alzines, i al sud-oest el Turó de Tagamanent'

ESTAT DE C0NSERVACIÓl Acceptabìe-do.lent. Presenta la coberta restaurada, però no hì

ha tancarnents a les finesties i les heures cobreixen parcialment ìa façana de ponent'

caldrja tancar les fìnestres per evitar-ne un major deteriorament.

VALSRACIÓl Senzilla nasia que conserva la seva estructura originaì, amb elements

arquìtectòn'ics interessants com 1a gnan portaìada i les grans cantoneres.

EVOLUCIó D'USOS:Or'ig ina l : l'ilasi a.Actual: Deshabitada.

DOCUî'IENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA :

- AADD.: Vol ' 6 El Vallès' 1991'

- Danés, Butlletí del Centre Excursìonjsta de

Catalunya ns XLIIl. Barcelona: 1933'- D..p"r1 J.l,,le.:"De Ayguafreda á vjladrau per Tagamanent y collfurmich" a La veu del

Vallés; Þortantveu da la comarca. nn 305. Sant Celonj: 1902, pp' 1-3'

s

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. sERvEIS DEL PATRIi'4ONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS.1997

INVENTARI DEL PATRIll10NI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL lll0NTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEIS DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVINTARI DEL PATRIl'lONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAI'IANENT T6/ IZ|NON. 247

DEN0t'llNACI0: LA FIGUERA.

LoCALITZACI0 6E0GRÀFICA: Sortint dei nuclia la riera de I'Avencó. Agafar la pistaBìsbal que condueix al nuclj format per St.

llUNICIPI : Tagamanent.

Èpoc¡: s. xvlI, anpì iada al xvlII.

TIP0L0GIA: ltlasia.

PROPIETAIT Sr. Francesc Grau

urbà d'Aìguafreda per ìa pista para1.le1aa la dreta abans d'arribar al pont de laIsidre de Ia l'lora, ìa Fìguera i la Perera.

DESCRIPCIô: Conjunt format per tres ed'ificac'ions adossades, art'iculades a través d'unpatì interìor. La construcció principal, més aìta, pnesenta planta baìxa, dos pisosi golfes i presenta coberta a doble vessant amb ia de I'esquerra més 11arga. La façanapnesenta els rurs de pedra, estucats, amb pedres cantoneres, 'i una tronera a ì'anglede la dreta, just sota la teulada. A ìa planta baixa trobem dues portes, una amb arcde mìg punt, adovellada, i I'altra amb arc carpanell, que dóna accés a les quadres.Sobre la porta d'arc de mig punt hi ha un balcó i a la resta finestres, en una de lesquals trobem la data "1796", tot emnrcat per ìììndes ì carreus de pedra. Sota lateulada trobem imbrjcacions. A I'jnterior destaca la solució dels forjats conformatsper bigues de fusta amb lloses de pedra al damunt.

La construcció situada a la pant posterìor, nÉs baixa, és segurament més

antìga. Presenta planta rectangular i coberta a dues vessants, tot ì que només téplanta baìxa i pis, amb goìfes. Els nurs són de paredat connÍ, amb pedres cantoneres,i les obertures, disposades regularnent. són rectangulars amb llindes i brancals depedra. Cal destacar la presencìa de pednes cantoneres, entre dues de les finestres delprìmer pis, testimonì d'alguna anplìació de I'edifici. A I'jnterior destaquen duesarcades de pedra, suportant eì prìmer pìs. La tercera construcció uneix les duesanteriors peì costat oest. En destaca 1a disposició molt ìrreguìar de les obertures.

CONTEXT: Situada en una vessant de la rruntanya, envoltada per antìcs terrenys deconreus amb pocs arbres, ara utiljtzats com a pastures.

ESTAT DE C0NSERVACIÓl En procés de reformes per a adaptar-la a habìtatge, senserespectar l'estructura interior, car s'estan substituint els antics forjats, moìtintenessants, per sostres amb bigues de formìgó.

VAL0RACI0: Conjunt d'edifjcjs, exenpìe de gran expiotacìó ranndera, transformada alsegle XIX en fonda que estatjà, v'iatgers il'lustres, com ara el poeta Joan Maragall.

EVOLUCIO D'USOS:0riginal: lllasiaActual: Masia, que en part s'està adequant com a segona residència.

t)OCUl\lENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA :

- AADD.: De la balnn a la nnsia. L'hàbitat nedieval i modern al Vallès Oniental. 1996- Castellanos, J.: "Uns altres patrimonis" a Tagamanent. n'g23. Tagamanent: 1990, s/p.- Draper, J.Me.:"De Ayguafreda á Viladrau per Tagannnent y Coìlfurmjch" a La Veu deiVallés; Portantveu de la comarca. nn 305. Sant Celoni, 1902: pp. 1-3.- Llobet, S.: El medj i la vida al Montseny. 1990

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DTL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIl',lONI ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSINY. TAGAMANENT L6/13/I4ON. 248

DENOl'1INACiÓ: EL cL0T

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: Indret de La Ì'1óra. S'hi arriba per una pista que surt aI'esquerra de Coll Formic i que va fins al Pla de la Calma. Tot just arribant-hì, calagafar un trencall a la dreta que baixa fins a Sant Cebrià i continua fins el Clot.

ltluNICIPI: Tagamanent.

ÈPoc¡: s. xvrrr.

TIP0L0GIA: t'lasia.

DESCRiPCIÓ: Edjfjci de planta sensiblenent nectanguìar amb un cos allargassat afegitperpendicuìarment a 1'esquerra formant una mena de "1", amb murs de paredat comú,arrebossat amb morter de calç deixant les cantoneres vjstes, ì coberta a duesvessants, amb carener paral.lel a 1a façana a I'edjfjci oniginaì, ì perpendìcular alcos afegit, sobre ràfec d'obra. A la façana del cos prlncipal destaca ìa portaladad'arc de mig punt de grans dovelles de pedra sorrenca vermella i brancals de carreusdel mateix matelial. Envoltant la porta, per dalt ì pels costats, hj ha cinc finestresde tamanys desìguaìs, distrìbuïdes amb certa regularitat, amb ll'inda monolítica jbrancals de carreus de pedra ben tallats, amb les arestes bisellades ì àmpit d'uncarreu. Més a ì'esquerra, a la vora del cos afegit, destaca una baìconena,vertjcalment entre dues finestretes, amb un tractament similar, però més tosc.El cos de 1'esquerra, amb un gnan desnìvell a la teulada, és més senzjll: a ìa plantabaixa trobem tres pontes, la central i la de 1'esquerra amb brancals j llinda de pedrasorrenca, molt tosca, 'i la de la dreta amb ll inda de fusta. Les finestres,distribuïdes amb certa regularìtat, presenten també enmarcaments poc trebaììats, m'igtapats per I'arrebossat. Davant del cos prìncìpa1 trobem un paller i un corral,coberts a una vessant, eì segon amb teulada de fibrociment, seguint el pendent de1terreny. Davant del cos de I'esquerra trobem I'era, amb pavìment de Iloses, j, mésavall, un pou, de pìanta cìrcular, amb murs i coberta de paredat comú.

CONTEXT: Situat en un esperó a uns 200 m més avall de I'església de Sant Cebrià de laMóra. Envoltada per carps de conreu que baixen cap al Sot del Rìó'i cap a un boscd'alzjnes. Té vistes sobre Ia Serra de I'Arca i les runtanyes d'Osona.

ESTAT DE C0NSERVACiÓl Acceptable tot ì que caldria restaurar els arrebossats de lesfaçanes i eliminar alguns elements molestos com la xemeneia que surt per unð fjnestrai el baixant de la façana prjncipal.

VALORACIÓ: Masia d'alta muntanya que ha conservat la seva fesomja fjns als nostresdi es.

EVOTUCIO D'USOS:0rlginal: l'lasìa.Actual : ltlasia.

RÈGI¡1 DE PROTECCIÓ: N.S.

t)OCUl|lENTACIÓ BIBLIOGRÀFICA:- AADD.: Gnan Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991.

t, .la cæeù

DlPUTAC]Ó DE BARCELONA. SERVE]S DEL PATR]I1ONI ARQUiTECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. ),997

INVENTARI DEL PATRIl'1ONI ARQUITECIÒNiC. PARC NATURAL DEL l'1ONTSENY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS.1997

INVENTARI DEL PATRIl'4ONI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL i'|ONTSENY. TAGAMANENT 16/ T4/I4ON. 249

DENO|TINACIÓ: PUIG-AGUT.

LOCALITZACI0 0EOGRÀFICAT Sota el Turó de Tagamanent. S'hì potGran Recorregut G.R.-5 que surt d'Aiguafreda, a la vora de la

ÌfUNICIPI : Tagamanent.

ÈpocR: s. xvtu

TIP0L0GIA: t'lasia.

PROPIETATT Sr. Fondevila.

arribar peì sender deriera de I'Avencó.

DESCRIPCIÓ: Restes d'una masia mìg construida, en un recinte de planta rectangular,sobre el que només queda ìa part esquerra deì que havja de ser una nnsia tipus II, ìparts del mur que tancava eì patì de la dreta, on nonÉs hi havja un cobert i ons'havìa de construir la resta de la casa, com dóna a entendre ìa gran portalada d'arcde mìg punt, adovellada, amb dovelles i carreus ben talìats que dóna accés al patì,'i de la qual només queden els brancals ì les dovelles més properes a aquests.L'edificì pròpiarnent dìt està construit amb murs de paredat conú, amb grans cantoneresi es cobrejx a una vessant sobre ràfec de teula gìrada. Cal assenyaìar que a ìacantonada de la dreta, sobre I'arc, no hi ha cantoneres, sinó carreus més petits,alguns dels quals sobresurten en voladju, deixant segurarnent per lligar-1os amb lahipotètìca cont'inuació de 1a façana; en aquest sentit, j djns del pati, es van deixarels orifjcis per a futures bìgues de fusta que cobrirìen aqueìla zona. Pel que fa ales obertures, les que donen a I'exterjor, com dues finestres, a la vora de I'arc,presenten lljnda r¡nnolftjca j brancals de carreus de pedra ben tallats, aixl comllejxa enrnotllurada; les que donen a l''interior del patì no tenen cap enrnarcament,nonÉs la llìnda de fusta, car posterìorment havien de quedar djns de la casa.

CONTEXT: Envoltada per terres de conreu que baìxen cap aì Torrent l'lal, al sud; al fonses dìstingeix el Turó de Tagamanent.

ESTAT [)E C0NSERVACI0: Enrunada, caldria consolidar-ne les restes.

VAL0RACIÓ: Interessant exenple d'un ed'ifjcì que es va quedat'a mìg fer.

EVOLUCIÓ D'USOS:0riginal: ltlasia.Actual : Abandonada.

DOCUITEI{TACIÓ BI BLIOGRÀFI CA I

- AADD.: Gran Geografja Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991.- Draper, J.M'g.:"De Ayguafreda á Vjladrau per Tagamanent y Collfurmjch" a La Veu delVallés; Portantveq d€ la comarca. nq 305. Sant Celoni, 1.902: pp. 1-3.

iaq¡ì

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIlilONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS, 1997

INVENTAR] DEL PATRIl'l0NI ARQUIIECTÒNIc. PARc NATURAL o¡L ¡IoIis¡T,,v.

oIpuTRcIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS.

1,997

INVENTARI DEL PATRIllONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL IIIONTSENY. TAGAMANENT 16/1s/MON. 250

DEtlOI¡|I I{ACI0: ELS FONDRATS

LocALITzAclo GEoGRÀFICA| pla de la calma, a uns 500 m. de El Bellit, on s'hi arribaa través d'un camí que hì puja des de I'Avencó (Aìguafreda).

lTUliICIPI : Tagamanent.

ÈPocRr s. xvlr.

TIP0L0GIA: t'4asia.

PROPIETAT: Sr. Francesc Grau

DESCRIPCI0: conjunt enrunat de planta rectanguìar esglaonada. L'edif.ici principal, depìanta quadrada, presenta murs de panedat comú pres amb fang arrebossat, aìgunsconservant ì'a1çada orìgìnal, i part de la coberta a dues vessants amb ràfecJ delloses de pedra. D'altres construccions auxiliars conserven la coberta, una al costatnord, on aquesta és de lloses de pedra, i una altra aì sud, que serveix de corral, quees cobreix en teules recolzades en llates i bigues de fusta. De les poques obertuiesque en queden, la majoria amb brancals de pedra j llinda de fusta, destaca una a lafaçana nord, situada al prirer pis, amb llinda i brancals de pedra calìssa grisd'anestes bisellades amb la data 1650.

C0NTEXTT Resguardada amb zona de bosc d'alzjnes a'l Nord, cap al Sot del Molinot,presenta terrenys de conreu ì pastures a la resta, amb suau pendent a l'est, nÉspronunciat a I'oest, on baixa cap al Torrent dels Fondrats.

ESTAT DE C0lr|SERVACI0: Enrunada

VALORACIó¡ l'|asia que forrn part de la mateixa propietat que la Figuera, ì que presentaun sistema de cobertes simjlar al d'aquesta, amb lloses de pedra.

EVOLUCIO D'USOS:0nigìnal: ltlasjaActual: Parcialr¡pnt utiIitzada com a corral.

RËCI|T DE PROTECCIÓ: N.S.

DOCUI.IENTACIO BI BLIOGRÀFI CA :

- Draper, J.Me.:"De Ayguafreda á viladrau per Tagannnent y collfurmich" a La veu delne 305. Sant Ceìonì: 1902. pp. 1-3.

tl nedj i la vida al Montseny. 1990

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARcS NATURALS. r997

INVENTARI DEL PATRIl\'l0NI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL l'1ONTSENY. TAGAMANENT 16/16/MON. 251

DENOl4INACIÓI LA CASETA

LOCALITZACIÖ GE0GRÀFICAT Indret de La Móra. S'hì arriba perl'esquerra de Coll Formjc i que va fins al pla de la Calma. Totagafar un trencall a la dreta que baìxa fins a Sant Cebrjà; lad'arribar a I'esglésìa.

t'lUNICIPI : Tagamanent.

ÈPocnr s. xvrrt.

TIP0LOGIA: Masia.

una pìsta que surt ajust arri bant-h'i , caimasia es troba abans

DESCRIPCI0: i'lasia de tìpus Il, de pìanta rectanguìar, amb murs de paredat comti,rejuntat amb morter de calç dejxant algunes pedres vjstes, amb cantoneres poctreballades de pedra sorrenca verrnella, j cobenta a dues aìgües, sobre ràfec de rajola punta de diamant j teula girada. La conrposicìó de façana és conpletament harnoniõsaamb l-a_ gnan_portalada al mig, amb llinda i brancals de carreus de pedra sorrencaverneìla, moìt irregulars, j cinc finestres, una a sobre ìa porta i duËs als costats,amb llinda, brancals i ànpits d'un sol carreu de pedra moit ìrregular. A la dretadestaca un paìler mìg enrunat, en eì qual s'ha trobat una antiga llj-nda fent de pilar;en aquesta lljnda es llegeìx ìa inscripcìó: "Manuel clot - Any 156g", la quaì cosa ensfa pensar que podrìa haver estat tneta de la masia "El Clot;.

O0NTEXT: Edifici envoltat de camps de conreu abandonats, amb una noguera davant la

ESTAT DE C0NSERVACIó: Bo. Els corrals ì els pallers annexos són en ruines.

VAL0RACIÓ: Senzilla mas'ia tlp'ica que conserva una bella volumetria.

EVOLUCIO t)'USOS:0niginaì: lvlasia.Actual : Segona residèncìa.

I)OCUIIEI{TACIÓ BI BLIOGRÀFICA :

- AADD.:- Danés,Catalunya ns XLiII. Barcelona: 1933.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIc LOcAL I DE PARcs NATURALS. l9s7

INVENTARI DEL PATRIt'l0NI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT 16/ 17 /I4ON. 252

DEN0ltll NACIÓ: LA PERERA.

L0CALITZACI0 GEoGRÀFICA: Sortint del nuclia la rjera de l'Avencó. Agafar la pìstaBisbal que condueix al nucli format per St.

urbà d'Aìguafreda per 1a pìsta paral.lelaa la dreta abans d'arribar aì pont de ìaIsidre de la l'lora, ìa Figuera j la Perera.

ItIUNICIPi : Tagamanent.

ÈPOCA¡ Presenta elernents originarìs del segìe XIV, tot i ser refeta al XVIII.

TIP0L0GIA: l'lasia.

PROPIETAT: Sra. Vila

DESCRIPCIdT Antjc mas-torre, convertit en masia tipus II de planta rectangular, amb

façana de panedat comú, amb pedres cantoneres, que presenta la pedra vìsta, tot i ques'observen restes d'arrebossat. La façana principaì pnesenta portaìada amb arc de migpunt adovellat, amb I'inscripció "REat. 1778" a la clau. D'entre les altres oberturesdisposades reguìarment destaquen les finestres ermnncades amb carreus enmotllurats depedra, una de les quals presenta imbricacions a la part infenior, a'ixl com unafinestra coronella d'un sol arc. A I'esquerra de I'accès princìpal s'observa uncontnafort, mentre que a la dreta sota una fjnestra cegada trobem una gàrgola sobreuna pica de pedra. A la resta de façanes trobem fjnestres quadranguìars ìa majoriaenrnarcades en pedra. Al costat nord tnobem una aresta al mjg de ìa façana que podriaser test'imoni de la transformació d'un antìc "mas-torre" en l'actual masìa.

A la vora hi ha un pou amb pedres treballades de forma cìrcular.

CONTEXT: Situada en una vessant de la runtanya que baìxa des del Pla de la Calma capa la Riera del Pujoì, envoltada per antìcs terrenys de conreus amb pocs arbres, arautilìtzats com a pastures.

ESTAT DE C0NSERVACIÓ: Regular, amb la coberta restaurada recentment. Cal destacarI'obertura d'un pati jnterjor que no ex'istja originàriament. Hi ha ruïnes deconstruccions auxiliars a I'est i l'oest.

VALORACIÉ¡ Exenrple de mas-torre d'orìgen med'ieval, convertida en masia a1 segìe XVIIL

EVOLUCIO D'USOS:0rì gi nal : ftlas'i a.Actual: Tancada.

DOCUI'IENTACIO BI BL IOGRÀFI CA :

- AADD.: De la balma a la masia. L'hàbìtat medieval 'i modern al Vallès 0rìental. 1996- Danés, J.: "Estudi de la l'lasia Catalana" a Butlletí del Centre Excurs'ionista deCatalunva n'g XLIIL Barcelona: 1933.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRII'tONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1,997

INVENTARI DEL PATRIT'IONI ARQUITECTÒNIC, PARC NATURAL DEL MONTSENY, TAGAMANENT 16/18/MON. 253

DENOi4Il,lACIÓ: LA JAçA DEL BELLIT

Lo0ALITzAcl0 GEoGRÀFIcAr Al pla de la calma. prendre el camf de collformìc aÏagamanent, a uns 7,4 Km prendre trencall a la dreta i avançar 1,5 Km rnés. Es trobaal costat de jes runes de 1a capeìla de sant Njcolau, a uns 350 m de El Belljt.

ltluNICIPI: Tagamanent

Èpoc¡: s. xvrr-xvrri

TIP0L0GIAr Corral

PR0PIETAT: Srs. Bellavista-Parera, de Granollers

DESCRIPCI0: Construcció de planta rectangular, cobert a dues vessants, de paredat comrfamb restes d'arrebossat, i pedres cantonenes. Porta d'accés amb llinda i brancals decarreus ben treballats, amb una petìta finestra al damunt, quadrada de llinda jcarreus de pedra. Tan a la façana prìncìpal, com a la resta de façanes podem observardiverses espitlleres, amb llinda, brancals i ànpit de pedra.

cal destacar les lloses de pedra dels ràfecs, que podrien ser un ìndìcì queanterjorment la coberta no presentés teula àrab, sjnó ìloses de pedra. També ésinteressant la solucìó de pìlars jnteriors, de pedra fìns a mitja alçada, amb unasuprestructura de fusta en forma de triangle jnvertit, sobre la quaì descansa lacoberta.

CONTEXTI Al davant del corral el terrenypresenta un suau pendent amb poca vegetació.A la resta trobem zona de bosc, amb les restes de I'ermita de Sant N'icolau, i elpendent cap al sot del Molinot.

ESTAT DE C0NSERVACIdT Acceptable.

VAL0RACIÓ: Edificj eminentment ut'ilitari però construit amb gran dìgnitat, destacantì'orìgìna1 solució de suports, tal j com corresponia a ìa inportància de la mas.ia dequè depèn.

EVOLUCIó D'USOS:0nìginaì: corralActual: corral

DOCUiIE¡ITACIO BIBLI()GRÀFI CA :

- AADD.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIÞlONI ARQUITEcTÒNIc LOcAL I DE PARcS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIl|l0NI ARQU]TECTÒNIC. PARC NATURAL DEL IfONTSENY. TAGAlllANENT 16/1g/MON. 254

DENOltllNACIÖ: cAN C0DINA

ToCALITZACIÓ cEoGRÀFICAT Sortìnt del nuctia la riena de I'Avencó. Agafar la pìsta a

Bisbaì que condueix al nucli de Ia l'lóra. Lala l'lóra.

l{UliICIPI: Tagamanent

ÈpocRr s. XVII o XVrrI.

ïlP0L0GIA: þ1asia.

PR0PIETAT: Sr". Xuclà.

urbà d'Aiguafreda per ìa pista paral'1eìala dreta abans d'arribar al pont de ìacasa és abans d'arribar a Sant Isidre de

DESCRIPCIÓ: Restes d'una gran masja, orientada al sud-oest, adaptada als desnjvellsdel terreny. La pìanta està formada per una agrupacìó de rectang'les, i els murs sónde paredat comú, amb cantoneres. Quan a obertures, el cos del nord-est, amb aparelìde carreus ben tallats de diferents tamanys, presenta espitlìeres a diferents aìçades,pen la qual cosa podria tractar-se d'una estructura defensiva. La resta d'oberturestambé són petìtes i estan emmarcades per carreus de pedra i lleìxa; al mur sud-oestdestaca una finestna amb trencaaigües, sobre un element decoratìu en fonma de volutes,i brancals enrmotllurats, sobne lìeìxa plana. A les cobertes s'han emprat teules ìI I oses de pedra.

C0NTEXT: Sjtuada en mìg d'un planell amb terres de conreu, envoltades per boscd'alzines.

ESTAT [)E CONSERVACIÓ: Ja estava enrunada al 1902. La major part de la teulada hacaìgut per'ò es mantenen la majoria dels murs. El propìetari té projectada ìarestaurac'ió de la masia.

VALORACIÓr Important masja amb murs de gran a1çada, amb una possibìe torre forta.

EVOLUCIÓ D'USOS:0rìgìnal: l'lasia i possìbìe torre forta.Actual: Enrunada.

DOCUI'IENTACIÓ BI BLIOGRÀFI CA I

- AADD.: De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. 1996- AADD.: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 6 El Vallès. 1991.- Draper, J.l'le.:"De Ayguafreda á V'iladr"au per Tagamanent y Coìlfurmich" a La Veu delVallés; Portantveu de la comarca. n'g 305. Sant Celonj, L902: pp. 1-3.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'loNI ARQUITECTÒNIc LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIÞiONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSEt.JY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl|lONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS, 1997

TAGAMANENT 16/20/I4ON, 255INVENTARI DEL PATRIl'l|ONl ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL lll|ONTSENY.

DENOI'IINACIÓ : CASTELLSEGUER

LOCALITZACIó GEoGRÀFICA: S'hi arriba a través del carrer de la urbanitzacìó "La

Pedralba" que porta cap'a-Cãn Èere Torn. Abans d'arribar-h'i s'agafa un trencall a

l,esquerra que porta u'unu pista sense asfaltar que mena a la masia, a un km. de la

u rban i tzac'i ó .

llluNICIPI i Tagamanent.

ÈPOCA: Originàrja del segle XV, reformada al XVIII, abandonada al 1970 i reconstruida

al 1986.

TIP0L0GIA: ltlasia.

PR0PIETAT: Sr. Jesús Ruìz Kaiser

DESCRIPCIfl: Edifici de planta en fornn de "L" situada sobre una terrassa, amb accés

a través d'una esca la 'edific'i presenta rrurs de

paredat comú, rejun cal algunes pedres carejades'

anb cantoneres ben ura pal ens permet veure dues

fases d'ed'if icac'ió, ect principal ' i el sector més

nou,al'esquerra.desortalada'rectanguìaramblljnda monoiítjca i brancals de carreus de pedra sorrenca. A sobre, trobem una

fìnestra, de tannny mig, amb ll'inda monolítjca'i brancals de carreus de pedra ben

tallats, amb les arest; b'isellades, i lleixa enrnotllurada. A la dreta, destaca una

altra finestra amb perfìl conopìaì a la llinda. Al cos de I'esquerra, trobem una altraiinestra, com la que hi ha sobre ìa porta, amb la data "1775" a la llìnda. Al damunt

trobem dues balconeres d'arc de miq punt, adovellats, amb brancals de carreus de pedra

ben tallada i barana dË totxo. Dárrera d'aquestes balconeres, ì dels nlrs que 1es

envolten, no hi ha cos d'edificació sinó un terrat cobert'

C0NTEXT: Davant de la casa trobem grans pìns davant d'un gran pìane11. A l',esquerra

hi ha feixes de conreu i a la dreta bosc d'alzines'

ESTAT DE C0NSERVACIÓ¡ Bo. Restaurada al 1986'

VALoRACIó: |llasìa de gran antìguìtat, reconstruida amb un bon criterj.

EVOLUCIO D'USOS:0rìginal: ltlasia.Actual : S'i ntenta retornan-'ìa

DOCUI'4ENTACIó BI BLIOGRÀFI CA I

a les tasques agrícoìes.

- "Rehabi l itació de la nasia de Castellseguer"de Tagannnent. Tagannnent: 1993. pp. 9-10

a la Revista de I'Assocìació d'Amics

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'l0Nl ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS.1997

il

INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSTNY.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITE0TÒNIc LOCAL I DE PAROS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIÎIONI ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY. TAGAMANENT 1.6/21/I4ON. ?56

DENOi'1INACIO: ESTTLA DE LA CALMA o LA SITJA DEL LLOP.

L0CALIIZACI0 GEOGRÀFICA: Dins de I'anomenada "Barraca d'en Ranron" , al Pla de laCalrn, sobre el Turó del Poliol. S'hj arriba per 1a pista que parteix de Coll Formici va fins al Turó de Tagamanent. Cal desviar-se a l'esquerra abans de de'ixar el Pla,a uns 5,8 km de Coll Formjc.

IIUNICIPI : Tagannnent,

EPOCA: Element prehìstòric de cronologia inprecìsa; hi ha quì cons'idera que és del'època megal.lltìca i el situa entre el 2?00 i ei 1800 a.C. durant la fasecanpanìforme j el bronze antic; mentre hì ha qui considera que 1a pedra és d'orìgencelta i per tant se situalia entre el 800 j el 700 aC.

TIP0L0GIA: Estela prehistòrica.

DESCRIPCId: Gran pedra sorrenca de 1,85 m d'aìçada per uns 1,30 m d'anplada i uns 40cm de gruix, que fornn part de les parets d'una cabana de pastor de pìantasensjblement rectangulan, construida amb pedra vìsta col.locada en sec, j coberta amblloses de pedra i rolls de fusta. La pedra presenta motius ornanentals en baix reìleu,consistents en incisions que dibujxen formes de cercles concèntrics j cercles, aixlcom algun semicercle, resultat del trencament de la pedra.

CONTEXTT La barraca se sìtua dait d'un petit turó, envoltat de terres de pastura ambgjnebrons, en una crui'lla de camjns cap a Coll Formìc, el Turó de lagamanent i

Cànoves.

ESTAT DE COl1SERVACIO: Bo.

VALORACIÓ: Elenent prehistòr'ic que docunenta 1'antiqulssima presència humana en elnnssls del Montseny.

EVOLUCIó D'USOS¡0rìginal: Imprecís, potser era un nrenhir.Actual: Eìernent arquitectònìc i joia arqueològìca.

DOCUÌ'IENTACIó BI BLIOGRÀFICA I

- Alñacambra, P.J.: "E1 negaì.1'itisme a La Calma (Montseny). a Tagannnent nq 23.Tagamanent: juny 1990.- Arxé, J.: "L'arqueologia a l'àrea del Montseny" a Monografies del Montseny. nq 5.Viladrau: 1990. pp. 145-169.- Vjla, Ll.: "L'estela del Pla de la Calma" a La Sitja del Llop. ne 1. Juliol de 1991.pp.2-3.- Vjlardell, J. Castells, J.: "Ha1lazgo de una estela decorada en el Pla de la Calma"a Pvrenae. n! 12. Barcelona: 1976. pp. 181-182.

DlPUTACIÓ DE BARCELONA. SERVEIS DEL PATRIl'tONI ARQUiTECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997

INVENTARI DEL PATRIl|l0N] ARQUITECTÒNIC. PARC NATURAL DEL MONTSENY.

DIPUTACIÓ DE EARCELONA. SERVEIS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL I DE PARCS NATURALS. 1997