TFG_ La Filosofia 318 Text

La Filosofia 3/18 a través de l’art

1

Resum

El propòsit d’aquest treball és dissenyar un projecte de treball per tal de treballar les habilitats

de pensament a partir d’una obra d’art de Miquel Barceló, per dur a terme amb infants de 5

anys.

Aquest treball en primer lloc, es presenta un recull d’informació sobre els antecedents de la

Filosofia 3/18 a Espanya, concretament a Catalunya, el GrupIREF i la seva utilitat a l’educació

infantil a través de l’expressió artística. A més, d’un recull de les diferents habilitats de

pensament que es poden treballar amb els infants dins l’aula. El projecte Filosofia 3/18, doncs,

mostra la seva pertinença per ser implantat a les aules de segon cicle d’ Educació Infantil ja

que els infants es podran desenvolupar de manera integral, unint la societat i l’escola. El diàleg

filosòfic es una eina metodològica per aprendre a pensar i desenvolupar les habilitats de

pensament i expressar els sentiments i emocions amb l’expressió plàstica.

Finalment, inclou el procés i les conclusions de l’experiència que s’ha dut a terme com a

projecte de millora a l’aula. El qual demostra que la mestra ha de tenir un gran bagatge sobre

aquesta metodologia, on s’ha de treballar de forma sistemàtica i des de els interessos dels

infants, on el diàleg filosòfic és una gran eina per tal que els infants puguin expressar les seves

idees, opinions i desitjos, aprenguin a escoltar, construint un aprenentatge de manera conjunta.

Paraules clau: filosofia 3/18, art, diàleg filosòfic, educació infantil i habilitats de pensament.


2

Summary

The purpose of this end of degree project is to design a working project to explore and work the

thinking skills of 5 years old pupils from a Miquel Barceló’s masterpiece.

On first instance, this project presents a compilation of information on the history of philosophy

3/18 in Spain, particularly in Catalonia, the GrupIREF and its usefulness in pre-school education

through artistic expression. In addition, of a compilation of different thinking skills that can be

worked with pupils in the classroom. The Philosophy 3/18 project, show it effectiveness to be

implemented in the classrooms at the second cycle of pre-school education so the pupils can be

developed holistically, combining school and society. The philosophical dialogue is a

methodological tool used to learn to think, develop thinking skills and express feelings and

emotions with artistic expression.

Finally, it includes the process and findings of the experience carried out as a project to improve

in the classroom. Which shows that the teacher should have a great background on this

methodology, also should work systematically and from the children interests, where the

philosophical dialogue is a great tool so that children can express their ideas, opinions and

desires, learn to listen and constructing a learning process together.

Key words: philosophy 3/18, art, philosophical dialogue, pre-primary school, thinking skills.


3

Resumen

El propósito de este trabajo es diseñar un proyecto de trabajo para poder trabajar las

habilidades de pensamiento a partir de una obra de Miquel Barceló, para llevar a cabo con

niños de cinco años.

En este trabajo en primer lugar, se presenta una recogida de información sobre los

antecedentes de la Filosofía 3/18 en España, concretamente en Cataluña el GrupIREF y su

utilidad en educación infantil a través de la expresión artística. Además incluye una recogida de

las diferentes habilidades de pensamiento que pueden ser trabajadas en el aula. El proyecto

Filosofía 3/18, enseña su eficacia para ser implantado en las aulas de segundo ciclo de

Educación Infantil, ya que los niños podrán desarrollarse de manera integral uniendo sociedad

y escuela. El diálogo filosófico es una herramienta metodológica para aprender a pensar y

desarrollar las habilidades de pensamiento y expresar los sentimientos y emociones con la

expresión plástica.

Finalmente, incluye el proceso y conclusiones de la experiencia que se ha llevado a cabo como

proyecto de mejora del aula. El cual demuestra que la maestra debe tener un gran bagaje

sobre ésta metodología, ya que se tiene que trabajar de manera sistemática y desde los

intereses de los niños. El diálogo filosófico es una gran herramienta para que los niños puedan

expresar sus ideas, opiniones y deseos, aprender a escuchar construyendo un aprendizaje de

manera conjunta.

Palabras clave: Filosofía 3/18, arte, diálogo filosófico, educación infantil y habilidades de

pensamiento.


4

1. Introducció

Aquest projecte, filosofia a través de l’expressió plàstica, estimula les capacitats de raonar,

d’argumentar, de respectar l’opinió dels altres i d’afrontar situacions diverses en els infants, i

ben segur que pot contribuir a preparar persones capaces de conviure en societat raonant i

pensant per si mateixes des d’una perspectiva democràtica.

Per introduir a l’escola un programa com el de filosofia, amb la finalitat de formar éssers

humans més raonables, cal que la filosofia estigui organitzada en una seqüència que comenci

des de l’ inici de l’escolarització i prossegueixi durant tots els anys de l’escola.

L’objectiu de l’educació és educar els estudiants perquè puguin convertir-se en persones

raonables. Perquè no es pot mantenir la democràcia si els estudiants que surten de les escoles

no són persones raonables, sinó persones acrítiques, irreflexives i plenes de prejudicis. La

democràcia, per ser autèntica i eficient, exigeix ciutadans reflexius, éssers humans pensants.

No només éssers humans instruïts.

Cal considerar la filosofia:

- una assignatura central en el procés educatiu com a totalitat.

- un complement valuós del pla d’estudis existent per a tots els membres de la població

escolar.

- una disciplina que ens prepara per pensar en les altres disciplines.

Per tal que els docents pugui aplicar de forma òptima les habilitats de pensament a través de

l’art, no només necessiten una formació teòrica, sinó que necessiten programar totes les

activitats que es duran a terme i els materials que s’han d’utilitzar, tenint en compte el nombre

dels alumnes i els nivells de coneixement que tenen cada un dels infants, respectant sempre el

seu ritme d’aprenentatge.

Un pilar fonamental per aconseguir que els infants puguin aprendre allò que el docent es

proposa és l’actitud que aquest ha de transmetre als alumnes, ja que ha de ser un bon model

per els infants.

La meva intenció es posar a prova aquest plantejament dissenyant activitats per tal que es

puguin treballar les habilitats de pensament amb els infants.

La primera part és de fonamentació teòrica, on es presenten els antecedents de la Filosofia

3/18 en l’educació infantil , així com les principals aportacions realitzades fins els moments.

La segona part es presenta i justifica les opcions metodològiques presses per l’elaboració de la

investigació, el procés que s’ha de dur a terme, la sistematització de la recollida de dades

obtingudes i poder procedir al seu anàlisi i interpretació.

La tercera part, recull les conclusions de la investigació i les referències bibliogràfiques

corresponents.


5

Tenint en compte que la investigació es situa en la pràctica educativa quotidiana i real per

posar a prova un nou plantejament didàctic, basat en la filosofia a través de l’expressió

artística, el model que s’ ajusta a l’objectiu i a les característiques d’aquest treball és la

investigació-acció.

Com indica M. Eizagirre i N. Zabala (2002) 1 “La investigació-acció aplicada a la educació

ofereix contribucions pràctiques per el desenvolupament de l’ escola, l’ aula, els mètodes, la

formació de nous professionals i, en general, a les preocupacions de mestres, estudiants,

comunitat i societat”.

La investigació-acció vincula els processos de investigació amb els processos de innovació, i

amb el desenvolupament i la formació professional, el qual respon a la intenció d’un procés

d’auto-reflexió i transformador.

1Eizagirre, M. y Zabala, N. (s. f.). Investigación-Acción Participativa. Diccionario de Acción Humanitaria y

Cooperación al Desarrollo. Recuperat el 10 de juny del 2014

http://www.dicc.hegoa.ehu.es/listar/mostrar/132



6

2. Justificació

La gran motivació per a desenvolupar aquest projecte, va ser arrel de les pràctiques que vaig

realitzar amb els infants de 5 anys, on vaig poder observar la gran potencialitat que tenien les

activitats plàstiques per tal de poder treballar les habilitats de pensament amb els infants.

L’objecte de la investigació és posar un nou plantejament didàctic: la filosofia 3/18 a través de

l’expressió artística, dins l’aula d’infantil per tal de poder millorar la tasca docent i fer que

l’aprenentatge sigui significatiu per l’infant.

Uns dels objectius de l’educació, és educar els alumnes perquè puguin convertir-se en

persones raonables. Amb un pensament crític, reflexiu i sense perjudicis. La nostra societat

necessita éssers humans pensants. No només éssers humans instruïts.

Per aquest motiu, treballar amb filosofia i l’art prepara als infants per pensar en altres

disciplines.

En filosofar es produeix tant un alliberament cognitiu com un alliberament afectiu. L’activitat

d’aprendre i pensar junts. Aquesta interiorització els permet fer-se més reflexius, els ensenya a

pensar abans de parlar i d’actuar, a ser capaços de ser autònoms, capaços d’auto governar-se

intel·lectualment i moralment, en definitiva que siguin autocrítics.

La filosofia i l’art són les disciplines humanístiques més adequades, són el mitjà i la finalitat,

perquè a través dels seus continguts i del seu mètode permet a l’infant reflexionar sobre

aquells temes que no són tractats de manera específica a l’escola. A l’hora de compartir idees i

emocions, les expressions artístiques obrin les nostres ments i ens fan pensar i sentir tot allò

que ens envolta. Ens permeten veure el món de manera distinta, com pugui ser empatitzant

amb l’autor a partir de la seva creació. L’art i la filosofia, permeten expressar els sentiments i

emocions d’un mateix, així com també conèixer el món que ens envolta interactuant amb ell.

Segons M. Lipman (2002)2, “La tradició filosòfica ha treballat sempre un cos específic de

conceptes que han estat considerats importants per a la vida humana o rellevants per al

coneixement humà. Exemples d’aquests conceptes poden ser: justícia, veritat, bondat, bellesa,

món, identitat personal, temps, amistat, llibertat i comunitat”.

Exercitar les habilitats de pensament a través de l’art ens permet dotar als infants de recursos

personals i col·lectius per gaudir d’una obra. Ensenyar-los a mirar però també a escoltar, a

dialogar, a interpretar, a gaudir de les obres d’art i a ser conscient del seu propi gust, sent

capaç de donar raons i buscar criteris en l’opinió. Pensar amb l’art ens ha de procurar

aprendre a pensar en termes de sensacions, colors, formes, composicions, tot aplicant el

raonament lògic a la contemplació de l'art per fer dels infants uns bons observadors: que

gaudeixin, però critiquin i tinguin un criteri i siguin capaços de crear. És a dir, d’una banda,

exercitar distintes habilitats de pensament a través d'un quadre (observació, formular hipòtesis,

2 LIPMAN. M, SHARP. A. (2002). Filosofia en el aula. Madrid: Ediciones la torre. 201


7

imaginar, donar raons, interpretar, etc.) i, de l’altra, aconseguir actituds tan intel·lectuals com

sensitives i emotives, a partir de l'anàlisi i el treball creatiu d’algunes obres.

A més, enlloc de posar sempre els coneixements per damunt i contra els sentiments, una bona

mestra hauria de prestar més atenció en fer que els desitjos dels infants siguin més intel·ligents

i les experiències intel·lectuals més plenes d'emoció, per tal que els infants puguin aprendre en

un ambient tranquil afavorint al seu desenvolupament, així com gaudir del llarg procés.


8

3. Marc teòric: la filosofia 3/18

3.1. Antecedents històrics de la filosofia 3/18

El fundador de la Filosofia per nins fou Matthew Lipman, qui va veure en la Filosofia i el model

educatiu necessari per fer una transformació de les practiques educatives tradicionals, (

autoritàries i intel·lectuals, que només afirmen la dimensió cognitiva del pensar i repetició

memorística de conceptes ), per un programa de formació filosòfica que es centrarà en

practiques per el desenvolupament mental i social dels infants, a través de el diàleg filosòfic

com a eina privilegiada de indagació, comunicació, i participació democràtica. Juntament amb

Anne Margaret Sharp, Matthew Lipman, va elaborar un currículum pedagògic-didàctic complet

acompanyant les diferents edats i preocupacions dels infants.

Va proposar una sèrie de “ Manuals per el professor”, que acompanyen a cada una de les

novel·les, amb activitats i exercicis, així com plans de formació per el professorat i avaluació de

l’eficàcia i eficiència del programa una vegada aplicat a les aules. A més de llibres de

fonamentació teòrica.

Els manuals no es tracten de qualsevol relat per a nins. Sinó són relats en els quals estan

pensat per donar lloc a una investigació. Les novel·les “Filosofia 3/18” són un nou gènere amb

un propòsit específic: convidar als alumnes a que participin en el diàleg filosòfic sobre els

conceptes centrals, comuns i controvertits que són inherents a l'experiència humana. En aquest

sentit, tenen un fort caràcter didàctic i sovint es construeixen al voltant d'una columna vertebral

de conceptes filosòfics tradicionals i d’estratègies dissenyades per reflectir, d'una banda,

aspectes de la tradició de la filosofia, i de l'altra, el tipus d'idees i estils de pensament que són

rebuts alegrement per els infants, perquè reflexionin sobre les seves pròpies experiències.

Aquestes novel·les van acompanyades de manuals que:

1. Assenyalen les idees que guien els mestres i els hi donen una idea de les diferents

posicions que s'han pensat al respecte en la història de la filosofia.

2. Proporcionen als professors exercicis i plans de diàleg com també fan que els infants

participin en la investigació filosòfica, treballant la relació dels conceptes amb la seva pròpia

experiència.

3. Ajuden a perfeccionar el seu propi pensament i a ser conscients del procés

d'investigació a mesura que va evolucionant.

Encara que, a cada novel·la apareixen diverses preguntes, cada una d’elles es centra en un

tema central, el qual serveix de fil conductor, per tractar altres qüestions.

- “Hospital de muñecas (4-6 años): Dotando de sentido a mi mundo. Un relato sobre las

muñecas permite discutir sobre la propia identidad personal”.


9

- “Elfie (5-6 años): Relacionando nuestros pensamientos. Pequeños relatos para la

adquisición del lenguaje y la toma de conciencia de las formas de razonamiento implícitas

en las conversaciones cotidianas de los niños, la conciencia perceptiva, la clasificación, la

distinción o los sentimientos”.

- “Kio y Guss (7-8 años): Asombrándose ante el mundo. Reflexión sobre el mundo y

nuestro conocimiento del mismo, realizada por una niña ciega y su amigo en diálogo con

sus familiares”.

- “Pixie (9-10 años): En busca del sentido. El significado, el lenguaje, la construcción del

relato y la construcción de la identidad, expuestos por una niña que cuenta cómo construyó

su reflexión y su relato sobre una criatura misteriosa”.

- “Nous (10 años): Decidir qué hacer. Es una continuación de Pixie centrada en cuestiones

de ética”.

- “El descubrimiento de Harry (11-12 años): Investigación filosófica. Su eje narrativo es la

indagación, descubrimiento y aplicación del razonamiento formal e informal por un grupo de

niños, al hilo de acontecimientos y conversaciones de su vida familiar y escolar. En ese hilo

narrativo aparecen multitud de problemas filosóficos de todo tipo”.

- “Lisa (13-14 años): Investigación ética. El mismo grupo de compañeros continúa su

indagación planteándose esta vez las principales cuestiones éticas al hilo de los sucesos

de su vida cotidiana”.

- “Suki (15-16 años): Escribir, cómo y por qué. Investigación estética. Se mantienen los

mismos personajes y su relación dialógica e indagadora, pero esta vez el eje conductor es

el conjunto de cuestiones estéticas, planteadas sobre todo, a propósito de las creaciones

literarias”.

- “Mark (17-18 años): Investigación social. Nuevamente aparecen los personajes, que en

cada novela han ido “creciendo”, y se plantean los principales problemas de la filosofía

social y política, siempre sobre la base de los sucesos que les ocurren y las discusiones

entre ellos”.3

Matthew Lipman va viatjar per tot el món per explicar el seu programa i els seus llibres foren

traduïts a cents d’idiomes.

Va arribar a Espanya al 1985 per participar en un important congrés de docents de filosofia de

batxillerat. En un primer moment, la gran majoria del professorat va rebutjar el seu programa,

menys alguns professors que van veure interessant aquest projecte, ja que proposava nous

camins dins el món de l’educació.

Algunes de les contribucions més interessants cap a l’enfoc de Lipman es duen a terme a

Espanya:

García Moriyón va introduir la FpN ( Filosofia per Nins) a Espanya, a mitjans dels vuitanta, el

qual és editor de la revista internacional “Aprender a Pensar” i fundador de l’ Associació de

3 GARCÍA MORIYÓN, F. (2002). La estimulación de la inteligencia. Madrid: Ediciones de la torre. 50-54


10

FpN. Ha traduït al espanyol pràcticament tots els materials que Lipman ha escrit, en

col·laboració amb Ediciones de la Torre.

El Grup de Innovació y Recerca per a l’ensenyament de la Filosofia (Grup IREF) és un projecte

educatiu nascut a Catalunya l’any 1987. Compte amb més de vint anys d’experiència i dos

programes filosòfics: El Projecte de Filosofia 3/18 i el Projecte Noria.

Aquests dos projectes, pretenen formar ciutadans que pensin i raonin, reforçant les habilitats de

pensament a l’escola.

3.2. La Filosofia 3/18 a Espanya

Aquest projecte educatiu és nascut a Catalunya l’any 1987, el seu referent és el currículum

eductiu internacional Philosophy for Children, creat a finals dels anys 60 a Nova Jersey per el

filòsof Matthew Lipman, traduït a més de 40 llengües i aplicat en països dels cinc continents.

A cada país adopta formes diferents, tant organitzatives com institucionals i de continguts. A

partir del currículum original, cada país adapta a les seves circumstàncies l’objectiu del

projecte.

El projecte Filosofia 3/18 és una proposta pedagògica sistemàtica i innovadora, que consisteix

en un conjunt de programes que aplicats dels 3 als 18 anys enforteix la capacitat reflexiva dels

alumnes. És a dir, aquest projecte és adequat per desenvolupar les habilitats de pensaments a

les diferents etapes educatives, com: a l’educació infantil, primària, secundària, i fins a la

universitat. Es treballen particularment les àrees de comprensió, anàlisi i solució de problemes,

i es fa a través de la filosofia com a disciplina fonamental.

El que pretén és ensenyar a pensar d’una manera més amena i desenvolupar les habilitats

cognitives dels infants, ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a fer-los més conscients

de la riquesa intel·lectual i a preparar-los en la raonabilitat per a la participació en un món

democràtic. Tant pel seu contingut com pel seu mètode, porta als infants a reflexionar sobre

temes presents en totes les altres disciplines: veritat, subjecte, identitat, temps, llibertat, relació,

etc. Així, sense adonar-nos, treballem aspectes de la filosofia reforçant les bases de les altres

disciplines, de tot el saber que imparteix des de l’educació infantil fins al final de la universitat.

La filosofia no té sols una aplicabilitat escolar immediata també tracta d’aquelles qüestions que

són fonamentals per a la vida humana (justícia, bondat, bellesa, món, amistat, amor, mort, llei).

Tots aquests aspectes no només són presents a l’escola i a la vida acadèmica, sinó també a la

vida quotidiana, a la vida del carrer, i això és el que pretén ensenyar la Filosofia 3/18, a través

del diàleg obert i la llibertat d’expressió, per tal que els infants es puguin crear la seva pròpia

filosofia.


11

El GrupIREF és una associació sense ànim de lucre que promou el projecte Filosofia 3/18 en

català i el projectes NORIA en castellà, que tenen com a referent el currículum conegut

internacionalment per “Philosophy for Children”. El GrupIREF s'ocupa de la traducció i

adaptació d'alguns programes d'aquest currículum i de la creació de nous programes, així com

de la divulgació i de la formació del professorat.

En aquests moments formen part del GrupIREF un ampli col·lectiu d'ensenyants d'educació

infantil, primària, de secundària i d'universitat. Irene de Puig és la seva directora actual.

El projecte educatiu “NORIA” duu el nom de l’atracció perquè pretén oferir alguna cosa

semblant en l’àmbit del aprenentatge reflexiu i creatiu. L’objectiu és que els nins puguin

aprendre a pensar i actuar considerant distintes perspectives. Que la capacitat de pensar i

actuar els provoqui plaer.

La “NORIA” és circular. El cercle té un paper decisiu en aquest projecte, ja que utilitzant

aquesta forma geomètrica els nins s’organitzen i se disposen en l’espai per poder dialogar. El

projecte incentiva el desenvolupament de la capacitat de pensar per si mateix, però en

companyia dels demés, en situacions de diàleg, “comunitat d’investigació”. Asseguts en cercle,

un pot mirar al altre quan xerra i/o escolta 4.

Objectiu de la filosofia 3/18

“El projecte Filosofia 3/18 es planteja com a objectiu fonamental ajudar els alumnes a pensar

millor per si mateixos, siguin del nivell que siguin” 5. Aquest projecte té la finalitat de

proporcionar eines als alumnes per tal de convertir-los en éssers més atents al discurs, puguin

millorar la seva capacitat de judici i siguin més reflexius i més raonables.

El que pretén la filosofia es formar ciutadans que puguin ser autònoms i crítics perquè pensin

per ells mateixos, perquè explorin alternatives diferents dels seus punt de vista, i perquè

descobreixin els propis prejudicis i trobin raons per a les seves creences. D’aquesta manera els

infants es podran desenvolupar de manera òptima dins la nostra societat on podran parlar i

pensar raonablement essent més creatiu i més lliures.

4 SÁTIRO, A. (2010). Jugar a pensar con niños de 3 a 4 años. Guía para educadores. Barcelona:

Octaedro. 9-10 5 PUIG, I. (2011). Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Barcelona: Eumo Editorial.14


12

Els dos eixos de la proposta

Hi ha dos grans eixos que cohesionen el programa “Juguem a Pensar” el vertical i l’ horitzontal.

L’eix vertical està format per les habilitats de pensament i l’horitzontal, per les activitats que

concreten aquesta verticalització: el jocs, els contes i l’art.

Eix vertical:

Les habilitats de pensament

La proposta educativa que es fa des de la Filosofia 3/18 és la de tractar les habilitats més

rellevants de totes les àrees, i que són les que fan referència al procés de recerca, al procés de

raonament, a la conceptualització i a la traducció o formulació. Unes habilitats que els infants

solen tenir de forma natural i que intentarem potenciar i interioritzar a través del diàleg.

“L’expressió “habilitats de pensament” aplega un gran conjunt de destreses, procediments i

capacitats, des de les més específiques fins a les més generals: des de la percepció de

semblances i diferències fins al perfeccionament en raonament lògic, des de la capacitat de

descompondre el tot en parts fins a la de saber obtenir pensaments causals i reorganitzar les

parts del tot. Des de la capacitat d’explicar com es pot haver produït una situació fins a la de

pronosticar com pot esdevenir un procés, des de la facilitat de justificar conductes amb raons

convincents fins a la facilitat per generar idees i desenvolupar conceptes, des del poder de

descobrir alternatives fins al poder d’inventar-se, des de la capacitat de classificar fins a

l’habilitat d’avaluar”. 6.

Les habilitats de pensament es treballen a través d’una metodologia específica dialògica i

cooperativa on poden desenvolupar un conjunt de destreses i procediments que s’adquireixen

per mitjà del seu exercici, la pràctica i la repetició, les quals s’han esdevingut habituals,

quotidianes.

Les habilitats de pensament ajuden als infants a pensar millor, expressar-se millor, comprendre

millor, ser més autònom intel·lectualment i tenir més consciència democràtica, per tant les

activitats programades han d’ajudar als infants a pensar amb més lògica i de manera més

significativa, és a dir, han de millorar el judici, ja que el judici és el lligam entre el raonament i

l’acció.

“La incorporació de les habilitats de pensament a cada un dels aspectes del pla d’estudis

aguditzaria la capacitat dels infants per establir connexions i diferències, per definir i classificar,

per avaluar objectivament i amb esperit crític la informació real, per comportar-se amb

prudència, establir les relacions entre fets i valors i allò que lògicament és possible” 7.

6 PUIG, I. (2011). Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Barcelona: Eumo Editorial. 29-30

7 PUIG, I. (2012). Fer filosofia a l’escola. Barcelona:Eumo Editorial. 39


13

D’aquesta manera els alumnes poden treballar de manera global i significativa la realitat del

món que ens envolta de manera crítica,creativa i lliure, reforçant el lligam entre escola i societat

Quatre famílies d’ habilitats de pensament

1-Habilitats de recerca

- Endevinar

- Esbrinar

- Formular hipòtesis

- Observar

- Suposar i conjectuar

- Buscar alternatives

- Anticipar conseqüències

- Seleccionar possibilitats

- Imaginar: idear, inventar, crear

2- Habilitats de conceptualització i anàlisi

- Formular conceptes precisos

- Posar exemples i contraexemples

- Buscar semblances i diferències

- Comparar

- Definir

- Agrupar i classificar

- Seriar

3- Habilitats de raonament

- Buscar i donar raons

- Fer inferències

- Raonar condicionalment

- Raonar analògicament

- Establir relacions de causa i efecte

- Establir relacions de parts/tot

- Establir relacions de fins i mitjans

- Establir criteris


14

4- Habilitats de traducció

- Explicar: narració i descripció

- Interpretar

- Improvisar

- Traduir de l’oral a la mímica i a la inversa

- Traduir de l’oral al plàstic i a la inversa

- Traduir de l’oral al llenguatge musical i altres

- Sintetitzar

Habilitats de RECERCA

Habilitats de

CONCEPTUALITZACIÓ I

ANÀLISI

Habilitats de RAONAMENT

Habilitats de

COMUNICACIÓ I

TRADUCCIÓ

Trobar vestigis

i descobrir

Recollida de la

informació

Són rellevant en les

ciències experimentals

Abstracció.

Lligam entre

Llenguatge i pensament

Organització de la informació

Són rellevants en tot el

coneixement

Connectar i

Relacionar

Elaboració de la

informació

Són rellevants en les

ciències formals

Interpretació

Traducció

Preservar el significat

Són rellevants en les

àrees del llenguatge

Informen sobre el món

Interioritzar coneixements

Posar-lis nom

Ordenar i

ampliar el coneixement

Explicitar

comunicar

formular el resultat del

coneixement


15

Eix horitzontal:

En aquest apartat es presenten tipus d’activitats per desenvolupar les habilitats de pensament.

Les activitats

Activitats per desenvolupar les habilitats cognitives:

1- Jocs i activitats lúdiques

2- Contes populars

3- Art: pintura

1- Jocs i activitats lúdiques

“Parlarem de joc i d’activitat lúdiques, perquè aquest es el punt de partida: la relació

afectivointel·lectual. Mostrant a la pràctica que pensar també és divertit i que l’esforç de

rumiar de vegades té moltes compensacions, perquè ens fa estar més contents i ens

proporciona alegries”8.

El joc és una manera d’interactuar amb la realitat de l’infant. Tot joc es desenvolupa

dins d’un marc psicològic que li dóna sentit i evoluciona amb l’edat, reflectint en cada

moment la manera que l’infant concebi el món i les seves relacions.

En aquesta etapa tot l’activitat de l’infant gira a l’entorn del joc; per tant, totes les

tasques que es proposin han de tenir aquest to. Perquè:

- El joc és una activitat natural en l’infant que li proporciona plaer i divertiment.

- El joc és una manera d’adaptar-se al món.

- El joc és un instrument d’aprenentatge.

2- Contes populars

“La importància del món imaginari per als infants és un fet prou conegut i prou explicitat

per diversos autors i autores en les seves obres sobre educació infantil.

És a través dels contes, sobretot en la primera infància, que es canalitzen molts dels

seus sentiments, les emocions, els pensaments, les aspiracions col·lectives, els

dubtes, les angoixes i les pors propis de persones que encara no tenen prou clars els

límits entre realitat social i lingüística de la seva comunitat ha estat una pràctica que

s’ha donat en totes les èpoques de la humanitat i en totes les civilitzacions”9.

Els contes han estat sempre una font de coneixements i transmissió de valors. Ajuden

als infants a entendre conceptes i continguts, afavorint el treball del llenguatge i el

pensament. Col·laborant en la construcció del món psíquic i simbòlic de les persones.

Per això els contes es consideren fonamentals en els primers anys, ja que els models

que es presenten afavoreixen al desenvolupament dels infants.

8 PUIG, I. (2011). Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Barcelona: Eumo Editorial. 35

9 PUIG, I. (2011). Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Barcelona: Eumo Editorial. 39


16

3- Art

“Un tractament de les habilitats a través de l’art ens permet de dotar els infants de

recursos personals i col·lectius per gaudir d’una obra. Ensenyar-los a mirar, però també

a escoltar, a dialogar, a interpretar, a inventar, a fruir de les peces i a fer-se conscients

del propi gust” 10

.

Les obres d’art susciten un plaer immediat, on podem donar el nostre judici, ja que el

seu contingut ens dóna pistes de com es relaciona amb el món que ens envolta, tot i

que és cosa de cada un, ja que no hi ha una única resposta correcta a l’hora

d’experimentar amb una obra concreta.

Una mateixa peça pot agradar a algú i pot desagradar a un altre persona, però fa falta

veure quin és l’anàlisi per usar arguments pertinents, criteris més contundents.

3.3. Relació entre art i filosofia

L’art és un camp on la persona es pot expressar i comunicar de moltes i diverses maneres

especials. On es mesclen sensacions, emocions, pensaments, valors, idees, principis, etc.

És un recurs pedagògic interessant, ja que l’art es potent, impactant, lliure i com a mínim ens

dóna l’oportunitat de gaudir o no d’aquest.

F. Hernández (2003)11

mostra la importància de l’art com a recurs filosòfic, ja que al mateix

temps estimula a nivell sensorial i emocional, afavoreix al pensament, ajudant a entendre i

desenvolupar la creativitat.

Aquest autor estableix algunes relaciones importants entre l’art i la filosofia:

- L’art és lúdic i genera un plaer. En moltes ocasions s’utilitza per divertir-nos.

- L’art és sensibilitat, suscita emoció a l’observador i al productor, així com al mateix

temps els materials utilitzats expressen sentiments, sensacions, percepcions sobre

el contingut de l’obra.

- L’art és pensament i estimula el pensament per tal que es pugui desenvolupar de

diferents maneres.

- L’ art és creativitat. L’ art no existeix sense la creativitat. Per aquest motiu, és un

estímul per el seu desenvolupament.

Des de un punt de vista més concret, M. Lipman (1998) 12

. , estableix l’art com a recurs

pedagògic per apropar-nos a la filosofia. Aquesta:

10

PUIG, I. (2011). Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Barcelona: Eumo Editorial. 42 11

HERNÀNDEZ, F. (2003): Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro. 60 12

GARCÍA MORIYÓN, F. (2002). Matthew Lipman: filosofia y educació. Madrid: Ediciones de la Torre.164-166


17

1- Afavoreix a l’observació atenta per poder dialogar i enriquir-nos mútuament. Es plantegen

les activitats com una aportació del desenvolupament expressiu del llenguatge dels sentits,

( sensacions, formes, colors, impressions).

2- Ajuda a elaborar criteris propis, conscients i argumentats:

- Acceptació d’altres visions.

- Comprensió de nous punts de vista.

- Reflexió sobre les pròpies creences i opinions.

3- Ajuda a desenvolupar la capacitat d’orientació. Seleccionar criteris per el judici estètic,

afavorint la creació d’un gust personal justificat i conscient.

4- Ajuda a racionalitzar les situacions que suposen conflictes de valors.

- Imaginació moral i coherència moral.

- Capacitat de raonament i pertinença en els judicis.

5- Ajuda potenciar el pluralisme i el no-relativisme. És possible afirmar coses distintes d’una

obra, però no totes són defensables.

Un tractament de les habilitats a través de l’art ens permet dotar els infants de recursos

personals i col·lectius per gaudir d’una obra. A partir de l’anàlisi i l’observació de l’art

aconseguim actituds. Ens permet ensenyar-los a mirar, però també a escoltar, a dialogar, a

interpretar, a inventar, a gaudir de les peces i a fer-se conscient del propi gust, és a dir, han de

saber raonar el gust, tant el que els agrada com el que no els agrada, aplicant el raonament

lògic davant l’art. Això permet que gaudeixin però critiquin i tinguin un criteri i siguin capaços de

crear.

Segons R. Arnheim (1993)13

l’educació artística hauria de funcionar com una de les tres àrees

d’aprenentatge, que doten les ment dels joves de les habilitats bàsiques per afrontar amb èxit

totes aquelles branques del currículum.

1- La primera d’aquestes tres àrees centrals és la filosofia, que instrueix al infant en:

a) La lògica, és a dir, la capacitat de raonament

b) La epistemologia, la capacitat de comprendre la relació de la ment humana amb el món

de la realitat.

c) L’ ètica, conèixer la diferència entre el correcte i incorrecte.

2- La segona àrea central es l’aprenentatge visual, on l’infant aprèn a manejar els

fenòmens visuals, com a mitjà principal per organitzar el pensament.

3- La tercera àrea és l’aprenentatge lingüístic, capacitar al infant per comunicar

verbalment els fruits del seu pensament.

13

ARNHEIM, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós. 89-90


18

Aquestes tres àrees segons R. Arnheim aporten l’equipament general per el que es necessita

en qualsevol altre camp en concret.

Si partim de l’ objectiu general de la Filosofia 3/18 és ajudar a que els infants aprenguin a

pensar millor per ells mateixos.

Segons R. Arnheim (2005)14

, “ es pot i s’ha d’ensenyar a pensar en termes de sensació, colors,

formes i composicions, ja que la percepció es també pensament”. D’aquesta manera es

convenient que ajudem als infants a aplicar el raonament lògic a l’observació de l’art, així com

també relacionar-los amb els sentiments i emocions.

3.4. Funcions de l’art i la filosofia

L’educació ja és en si un procés, al tancar un cicle, obri un altre. És una infinita successió

d’aconteixements ètics, estètics, epistemològics, etc. Segurament, no podem crear genis, però

podem millorar la qualitat creativa del procés educatiu, ja que la creativitat pot ser

desenvolupada per tots i afavorir la claredat i la comprensió profunda de les coses.

En aquest punt hem de tornar a Lipman i a la seva proposta de millorar el pensament i

multidimensional en una comunitat d’investigació. El millor és intentar col·laborar en la creació

d’una societat en la que les “excel·lències poden florir en diversitat i en abundància” 15

i això ho

podem fer a través d’una educació conscient del seu paper en el desenvolupament d’un pensar

excel·lent.

Considerant tots els aspectes plantejats per aquest projecte, podem dir que la filosofia té un

potencial educatiu que pot millorar la capacitat de raonament dels ciutadans. Ajuda a elaborar

un pensament creatiu en la mesura en que proporcionem la informació de persones creatives,

capaços de valorar i ser crític... . Per això, l’escola precisa ser un ambient creatiu que doni

prioritat al desenvolupament del pensament creatiu en aquest marc de pensament

multidimensional.

Les obres d’art comenten el món i ens fa sentir alguna cosa davant l’objecte que representa.

Rarament ens trobarem amb un tipus d’obra que simplement contemplem i ens atreu d’ una

manera passiva.

Sovint l’obra d’art presenta davant dels nostres sentits un conjunt de valors, positius i negatius;

l’obra elogia o condemna, en definitiva, l’art es un tipus de comunicació de significats on l’artista

funciona sovint com un crític social. L’art ens obre a la pluralitat de significats i d’interpretacions

i per tant de mons, el qual ens permet obrir-nos a les possibilitats de les vivències i

experiències d’un mateix i del món que ens envolta.

14

ARNHEIM, R. (2005). Arte y percepción visual: psicología del ojo creador. Madrid: Alianza. 95 15

SÁTIRO, A. (2010). Jugar a pensar con niños de 3 a 4 años. Guía para educadores. Barcelona: Octaedro. 57-58


19

Segons E.W Eisner (1995)16

“la mirada de l’artista troba plaer i significat en la suggerent

subtilesa de les reminiscències i llocs de la nostra existència. L’obra d’art mostra aquestes

intuïcions, les fa reviure i desperta novament la nostra consciència cap al que hem après a no

veure” D’acord amb el que deia Hegel (2001)17

“ la ciència de l’art és en la nostra època una

necessitat molt més gran que en l’època que l’art garantia una satisfacció directa i plena”. Les

obres d’art ens transporten al món de la fantasia i del somni. Aquestes obres ens ajuden a

participar novament en els moments màgics de la ment i a revelar idees i sentiments amagats

en les obres i en un mateix.

A més, per a ajudar-nos a redescobrir el sentit del món, l’art té un important paper en el

desenvolupament de la vida de la sensibilitat i funciona com una imatge del que podria ser la

vida.

16

EISNER, E.W. (1995). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós. 10

17 HEGEL, G.W.F. (2001). Lliçons sobre l’estètica. Barcelona: Edicions 62. 78


20

4- Desenvolupament d’una proposta d’investigació-acció

4.1 Objecte de la proposta investigació-acció

Des de el punt de vista d’aquest autor, el diàleg filosòfic és una eina metodològica per aprendre

a pensar i a desenvolupar les habilitats de pensament. La intenció d’aquesta investigació es

dissenyar un projecte de treball per tal de poder treballar les habilitats de pensament que ens

proposa la filosofia 3/18 a través de l’expressió plàstica, per tal de poder posar a prova aquests

plantejaments.

L’ objecte de investigació respon, per lo tant a la proposta d’avaluar un programa de filosofia

en les aules d’educació infantil, en aquest cas, a partir de l’art a través de l’obra de Miquel

Barceló. Valorant la potencialitat de la filosofia per transformar l’educació en tots els nivells,

comprovant la seva viabilitat en les aules.

Com bé ens diu R. Arnheim, (1993)18

“l’art és un camp en el que l’ esser humà s’expressa i es

comunica de manera molt especial. En ell es mesclen sensacions, emocions, pensaments,

valors, idees i principis, etc”. És un recurs pedagògic interessant, perquè davant l’art els infants

es poden expressar des de la seva vivència i experiència ja que en tot art podem representar la

realitat del món que ens envolta.

Les preguntes que es fan els infants són altres maneres de poder entendre el món, d’explorar-

ho i conèixer-ho. S’estan iniciant en la construcció del seu coneixement i no deixen de ser

preguntes filosòfiques, on encadenen un per què darrera l’altre fins que es donen per satisfets.

Per tant, hem d’explotar aquest desig per conèixer el món que ens envolta, per aconseguir fer

diàlegs filosòfics amb els infants, en el dia a dia.

Per tal de dur a terme aquest diàleg filosòfic amb els infants utilitzarem l’art com a fil conductor.

Ja que amb els infants és una bona manera de començar a plantejar-se preguntes sobre el que

veiem, sentim, percebem...quan ens trobem davant d’una obra d’art i/ o creem una obra.

No obstant, com bé ens diu l’autor H. Garner (2001)19

sobre el treball amb l’art, podem dir que

l’art no té com a finalitat ensenyar una sèrie de coneixements específics, sinó que afavoreix als

infants per tal de poder construir una estructura de pensament, per comprendre i apreciar els

valors estètics de l’art i el món que l’envolta.

18

ARNHEIM, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona: Paidós, 21 19

GARNER, H. (2001). Arte, mente y cerebro. Barcelona: Paidós. 50


21

4.2. Context de la proposta

Aquesta investigació es durà a terme a l’escola “CIDE” amb els infants de 5-6 anys, amb els

quals realitzo les practiques de 3-6 anys.

El CIDE, està situat a les afores de Son Rapinya, on van voler sortir del centre de la ciutat per a

una millor aproximació a la naturalesa i per guanyar espais amples on poder jugar i córrer. Però

la situació ha canviat molt, ja que la zona està molt urbanitzada, essent una barriada de son

Rapinya.

Els alumnes majoritàriament són dels voltants de l’escola, però també hi ha molts d’alumnes de

la resta de Mallorca. Les famílies procedeixen de classe mitjana, no obstant també podem

trobar casos extrems tant per alta com per baix.

El centre es denomina “Centro Internacional de Educación, S. Cooperativa Ltda.” i la seva

titularitat la té el/la President/a del Consell Rector. És un centre privat concertat, en la

peculiaritat que és cooperativa. La denominació del centre és “Centro Internacional de

Educación” (CIDE).

El centre CIDE compta amb cinc línies des de l’etapa d’Educació Infantil fins a ESO. A més,

compta amb tres línies de Batxillerat i tres mòduls de FP i PQPI. La totalitat dels alumnes de

l’escola són 2100 alumnes aproximadament.

Les ràtios oficials de la Conselleria d’Educació que té destinades per aquest centre són: 28 nins

per aula. Els infants que hi ha a la meva aula són 26 nins.

Els mestres que treballen en el CIDE són 139, entre d’ells 20 són contractats i la resta són

cooperativistes.

Característiques del grup classe

El Grup pertany al Tercer Nivell del Segon Cicle d’Educació Infantil [5-6 anys]. I està format per

26 alumnes, del quals un d’ells presenta un retràs maduratiu, per tant està inclosa dins el

Programa de Necessitats Educatives de Suport Especials.

Els infants en el qual em vull dirigir, durant l’educació infantil no han treballat la filosofia 3/18, i

per aquest motiu penso que treballar la filosofia 3/18 des de ben petits afavoreix a la millora del

pensament reflexiu i en la raonabilitat per a la participació en una societat plural des d’ una

perspectiva democràtica.

Característiques generals dels infants de 5 anys

- Adquireix una maduresa important en les funcions bàsiques i en la seguretat personal.

- Avança en la vivència i representació del seu cos

- Hi ha un gran progrés evolutiu de la percepció: diferencia, identifica i associa moltes més

dades del món exterior rebudes a través dels diferents sentits.


22

- Augmenta la capacitat de centrar l’atenció i memoritzar el que aprèn.

- Progressa en raonament, troba relacions diverses entre objectes i fenòmens, entre el que

experimenta ara i el que ha experimentat anteriorment.

- La maduració perceptiva l’ajuda a començar a estructurar l’espai i el temps.

- Regula i precisa la motilitat fina. Es concreta la lateralitat i procés d’interiorització de la

pròpia dreta i esquerra.

- Progressa notablement la seva comunicació verbal: compren qualsevol missatge oral

d’estructura i vocabulari senzill. Pot expressar-se amb riquesa i precisió de lèxic, amb

formes i estructures cada vegada més elaborades i amb una correcta ordenació d’idees o

fets.

- La relació amb els altres infants s’intensifica: el seu joc es fa més organitzat, li calen

companys i va aprenent a interessar-se pels desigs dels altres. Això ajuda a la seva

autoafirmació.

- Està molt interessat per la realitat objectiva. Aquest interès, acompanyat de les

adquisicions en el camp del raonament i en el dels hàbits de treball, fa que sigui un bon

moment per introduir una sistematització més gran en els diferents aprenentatges i en els

de les tècniques instrumentals bàsiques.

4.3. Justificació de la proposta

Per tal de poder treballar amb els infants les habilitats de pensament, que ens aporta la

Filosofia 3/18, he dissenyat activitats artístiques, tenint en compte el caràcter globalitzador dins

de les activitats, en les quals els infants són protagonistes del seu propi aprenentatge, en les

quals poden enllaçar les seves vivències a través de l’art i fer-los conscients de la pròpia

identitat de cada un.

D’aquesta manera aplicaré la filosofia 3/18, en El projecte que es durà a terme, amb el nom

“SOM PINTORS”, on treballarem les habilitats de pensament a partir de l’obra de Miquel

Barceló, ( la cúpula de Ginebra).

A aquest Projecte té en compte els tres àmbits en els quals ens movem dins del marc

globalitzador de l’etapa d’educació infantil són:

1- Identitat i autonomia personal: elements motors, aspectes cognitius i afectius implicats

en la formació de la identitat i l’autoconcepte.


23

2- Descobriment del medi físic i social. Procediments com l’observació, l’explicació i la

recollida de dades permeten canalitzar la curiositat, provocar interès i generar

preguntes.

3- Comunicació i representació, especialment el desenvolupament del llenguatge i les

habilitats de comunicació. Entrar en totes les formes de comunicació. Verbal, corporal,

plàstic, artístic i musical.

4.4. Línea metodològica

- Per treballar les habilitats de pensament dins el projecte de treball, dedicaré quatre

sessions, repartides en nou activitats, que es desenvoluparan durant una setmana entre

les 11:00 i 12:00. Desprès del pati per tal de crear una rutina. Aquest horari serà bastant

flexible, segons la motivació i l’ interès dels infants.

- He distribuït els temps de tal manera que pugui respectar el ritme d’aprenentatge de tots

els alumnes, ja que les activitats estan disposades d’una forma repetitiva, encara que

sempre variades.

- Destacam l’organització dels agrupaments, de manera individual , petit grups i gran grup,

els quals ens permeten observar el procés d’aprenentatge dels alumnes, a més d’afavorir

el contacte amb un mateix i amb els demés.

- Al començament de cada conversa de manera conjunta repassam les normes, per tal de

poder iniciar als infants en una tasca intel·lectual que requereix atenció i participació.

D’aquesta manera no es tracta d’imposar-les, sinó de mostrar com són d’útils, econòmiques i

eficients. Han de veure la necessitat de respectar aquestes regles.

Per tal de repassar les normes, usarem com a recurs el llibre de normes amb dibuixos, que

tenen a l’aula.

Els projectes de treball responen a una intenció organitzada de donar forma de manera natural

el desig d’aprendre. Parteixen d’un enfoc globalitzador obert, per provocar aprenentatges

significatius, partint dels interessos dels infants i de les seves experiències i coneixements

previs.

Els elements fonamentals d'un projecte són el diàleg i la discussió ja que el punt de partida és

un problema o una situació, el recorregut del qual fins al final es construeix a partir de

preguntes que responen a:

- El desig de saber coses noves.

- La reflexió sobre el propi saber.

- La recerca de nous coneixements.

- La reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge.

D’aquesta manera podem dir que l’aspecte metodològic més rellevant dins aquest projecte de

treball es la filosofi


24

Aspectes metodològics

Filosofia 3/18

Pretén ensenyar a pensar d’una manera amena i desenvolupar les habilitats cognitives

dels infants, ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a fer-los més conscients

de la riquesa intel·lectual i a preparar-la en la raonabilitat per a la participació en un

món democràtic. C. Diez (1998)20

, els punts principals que s’han de tenir en compte

per a dur a terme un projecte de treball són:

Interès i motivació

Negociar el projecte implica respondre als interessos dels alumnes. Ja que és del seu

interès, el treball que han de dur a terme es torna més motivador.

Per tant, la negociació d'un projecte es pot realitzar a partir d'una sèrie de temes que la

mestra proposa, o a partir d'una situació o problema que sorgeixi dels interessos dels

infants.

Investigació

És propi i característic d'un projecte incentivar processos d'investigació en els infants.

Per a això, s'ha de proposar situacions o problemes que suposen buscar, seleccionar i

interpretar informació de diverses fonts.

Aprenentatge significatiu, contextualitzat

Aquest aspecte metodològic suposa plantejar activitats dinàmiques i d'interacció entre

persones i amb el medi ambient, que impliquen desenvolupar estratègies per trobar

solucions diverses, ja siguin individuals o grupals. D'aquesta manera, les experiències

personals o grupals es convertiran en aprenentatges significatius i contextualitzats.

Interdisciplinarietat

Proposar activitats significatives i contextualitzades en el treball per projectes implica el

treball i la interrelació entre les àrees de l'etapa educativa corresponent. La creativitat

és un factor que ha de considerar-se en la integració de les diferents àrees, i dependrà

del grau de motivació i interès de l'educador i dels alumnes.

20

Diez, C. (1998). La oreja verde de la escuela: trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil.Madrid: Ediciones de la torre.100-120


25

Treball cooperatiu

Aprendre a interactuar, a confrontar idees i a documentar la informació que posseeixen,

és clau a l'hora de treballar per projectes. Es desenvolupa l'organització i la cooperació

del treball en grup i les diferents formes de comunicació que han d’establir.

És fonamental que, des de la negociació fins a la finalització del projecte, les diferents

activitats i propostes que conformen el projecte impliquen en els alumnes aprendre a

interactuar, a confrontar idees i a documentar la informació que posseeixen.

Paper de la mestra

Com en tot projecte educatiu, el paper de la mestra és extremadament important i en

aquest cas el projecte filosofia 3/18 exigeix una nova manera de treballar a classe i per

tant, una nova manera d’actuar de l’ensenyant.

- Ha d’estar oberta als canvis, flexible per adapatar-se als infants

- Observadora d’allò que als infants l’interessa

- Actitud d’escola atenta, activa i creativa, per tal de poder adapatar-se als diferents

aprenentatges dels infants. L’infant ha de ser el protagonista del seu propi aprenentatge, de

manera que pugui actuar.

- Actitud humil, ha de saber callar a temps per no anticipar-se a les respostes dels infants.

Deixar que els errors es produeixin ja que són el natural camí per aprendre.

- Deixar fluir la reflexió filosòfica, potenciar l’emergència del pensar i provocar preguntes més

que no pas donar respostes.

- Ser un model a seguir, ja que els infants a aquestes edats aprenen molt per imitació.

Mostrar com i perquè es fan les coses.

- Verbalitzar les passes dels processos és una eina fonamental perquè els estudiants

entenguin que les coses tenen una dinàmica, que es poden decidir, que hi ha diversos

camins per arribar a algun lloc, etc.

- No ha de “manipular les preguntes dels infants, al registrar la conversa, ha de ser fidel al

que el subjecte diu i com ho diu.


26

Objectius didàctics

INTEL·LIGÈNCIES OBJECTIUS DIDÀCTICS

Cinètico-corporal

- Manipular diferents materials per realitzar obres d’art

- Experimentar amb diferents materials, (plastilina, fang, pasta de sal, ceres,

retoladors, pintura i aquarel·la)

Visual-espacial

- Reconèixer a través d’observacions directes i indirectes de les diferents obres

d’art les seves característiques fonamentals: (volum)

- Realitzar obres plàstiques per comunicar idees

- Admirar fotografies i vídeos d’una obra d’art: la cúpula de les Nacions Unides

- Gaudir a l’hora de realitzar obres plàstiques

Social

- Adquirir habilitats socials: respectar el torn de paraula

- Aconseguir centrar l’atenció en l’activitat i mantenir-la durant un temps

- Acceptar els comentaris i opinions dels companys

Lingüístic

- Augmentar el vocabulari en relació a l’art a través de diàlegs, converses i

descripcions

- Dialogar sobre les vivències i experiències realitzades

- Saber on cercar i recollir informació respecte als pintors amb l’ajuda de les

famílies

- Prendre iniciativa en la participació de les converses

Naturalista

- Identificar elements naturals a través d’obres d’art

Lògica-matemàtica

- Comparar i contrastar les característiques de les cúpules

Musical

- Gaudir de la música

- Valorar la música com a font d’inspiració i relaxació


27

Continguts didàctics

INTEL·LIGÈNCIES

CONTINGUTS DIDÀCTICS

Conceptuals Procedimentals

Actitudinals

Cinètico-corporal

-Manipulació de diferents

materials per realitzar les

nostres obres d’art: plastilina,

fang, pasta de sal, ceres,

retoladors, pintura i

aquarel·la.

Visual-espacial

-Identificació de les

característiques

fonamentals de les

diferents obres d’art:

volum.

-Realització d’obres

plàstiques per expressar

sentiments, emocions,

desitjos i fantasies.

-Gaudí a l’hora de realitzar

obres plàstiques.

Social

-Adquisició

d’habilitats socials:

respectar el torn de

paraula

-actitud de respecte davant

les opinions dels companys

- escolta activa

Lingüístic

-Ampliació del

vocabulari en relació

a l’art

-diàleg de les vivències i

experiències

-Participació de manera

activa a les converses

Naturalista

-Identificació dels

diferents elements

naturals a les obres

d’art.

Lògica-matemàtica

Comparació de les

característiques de

les cúpules.


28

Musical

-Valoració de la música

com a font d’inspiració i

relaxació

- Gaudí de la música

Normes

1- QUAN VULGUIS PARLAR, AIXECA LA MÀ

2- NO PARLIS MENTRE PARLA UN ALTRE COMPANY

3- PARLA CLAR I ALT PERQUÈ ET PUGUIN ENTENDRE

4- PENSA EL QUE VOLS DIR ABANS DE DEMANAR LA PARAULA

5- ESCOLTA ELS TEUS COMPANYS AMB ATENCIÓ

Espai

L’espai en el qual es durà a terme les activitats de la conversa és important, ja que els infants

han d’estar còmodes i agust per tal de poder-se expressar en claredat i seguretat. Tots els

infants s’han de veure les cares quan parlen, per tal que es puguin dirigir un amb els altres. Per

tant les activitats de conversa que desenvoluparé per tal que els infants puguin reflexionar i

parlar sobre el tema, serà mitjançant una assemblea, que es farà formant un cercle a l’estora,

on la mestra formarà part d’aquest cercle per tal de motivar la discussió entre els infants.

Recollida de dades

Durant tot el procés hi haurà observació directa dels infants, anotant de manera individualitzada

els aspectes més rellevants, mitjançant un diari de registres i la transcripció de converses. Per

tal de facilitar el registre de la conversa, motivar i captar l’atenció dels infants, usaré una

gravadora de veu. Aquest recull d’informació ens ajudarà a avaluar el procés de l’infant, no tan

sols el resultat final.

Per finalitzar el projecte, es realitzarà a una assemblea final, sessió número quatre, per tal que

els infants puguin expressar i evocar de manera individual tot allò que han fet i aprés, durant el

projecte i avaluar l’assoliment dels objectius establerts. Després de la transcripció de la

conversa, d’aquesta activitat i les anotacions recollides en el diari, durant les diferents activitats

del projecte més rellevant del moment, es complementarà a la taula d'observació per tal de

veure els avanços en l’aprenentatge dels infants i fer una valoració global de tot el procés.


29

L’avaluació final té una funció qualificadora / certificadora. Aquesta avaluació s’ha d’entendre

de forma global; cal fixar-se en el desenvolupament que ha fet cada alumne de les pròpies

capacitats en conjunt.

4.5. Desenvolupament de les sessions

TEMPORALITZACIÓ: SESSIONS I ACTIVITATS

Nº de la sessió: 1 Activitat nº: 1 i 2

Duració: 30 minuts, aproximadament Horari: 11:00h-12:00h

Nom de l’activitat: Descobrim la cúpula de Miquel Barceló

Objectius didàctics Continguts didàctics Intel·ligències

-Reconèixer a través d’observacions directes i indirectes de les diferents obres d’art les seves característiques fonamentals: (volum) -Admirar fotografies i vídeos de la cúpula -Adquirir habilitats socials: respectar el torn de paraula -Aconseguir centrar l’atenció en l’activitat i mantenir-la durant un temps -Acceptar els comentaris i opinions dels companys -Augmentar el vocabulari en relació a l’art a través de diàlegs, converses i descripcions -Dialogar sobre les vivències i experiències realitzades -Saber on cercar i recollir informació respecte als pintors amb l’ajuda de les famílies -Prendre iniciativa en la participació de les converses

-Identificar elements naturals a través d’obres d’art.

Conceptuals

-Identificació de les característiques

fonamentals de les diferents obres d’art:

volum.

-Adquisició d’habilitats socials: respectar

el torn de paraula

-Ampliació del vocabulari en relació a l’art

Identificació elements naturals a les obres

d’art.

Procedimentals

Manipulació de diferents materials per

realitzar les nostres obres d’art: plastilina,

fang, pasta de sal, ceres, retoladors,

pintura i aquarel·la.

-Realització d’obres plàstiques per

expressar sentiments, emocions, desitjos

i fantasies

- diàleg de les vivències i experiències

Actitudinals

-actitud de respecte davant les opinions

dels companys

-escolta activa

-Participació de manera activa a les

converses

-VISUAL-ESPACIAL

-SOCIAL

-LINGÜÍSTICA

-NATURALISTA

Materials Espai: Annex (plànol aula)

Agrupament

-Informació proporcionada per l’infant. -Llibreta viatgera -Un llapis per cada nin

La zona de l’estora per mostrar la

informació que ens ha duit l’infant i

conversar sobre aquesta, i més tard a la

zona de les taules per poder escriure de

manera més còmode a la llibreta viatgera.

En gran el temps de l’estora i de manera individual per escriure la carta als pares.

Desenvolupament de l’activitat: Temporalització


30

Activitat 1

Descripció: un infant ens duu informació referent a l’obra de Miquel Barceló la

cúpula de Ginebra. L’infant explicarà la informació que ha dut a tota la classe.

Desprès de mostrar la informació del pintor, passam la informació a la resta dels

companys perquè ho puguin veure de més a prop i en més detall l’obra del

pintor.

Possibles preguntes per treballar l’habilitat de recerca: Formular hipòtesis.

Preguntes sobre el concepte de l’obra.

-A què vos recorda aquesta cúpula?

-Perquè et recorda a això?

-Creieu que en Miquel Barceló volia representar això?

Possibles preguntes per poder treballar l’habilitat de recerca: Esbrinar.

Preguntes del què ens agradaria saber del pintor.

- Com ha fet la cúpula?

- Ha estat molt de temps?

- Ha fet més obres d’art?

Acabam la conversa, pensant a on podem trobar informació sobre el pintor:

llibres, Internet, museus, diaris, revistes...

Possibles preguntes per poder treballar l’habilitat de recerca: Esbrinar.

- A on podem trobar informació del pintor?

- Qui ens pot ajudar a cercar i recollir informació?

- Com podem demanar ajuda?

Activitat 2

Descripció: Una vegada sabem a on anar a cercar i recollir informació, els

encarregats del dia repartiran la llibret viatgera a cada un dels infants, per tal

d’escriure als pares que ens ajudin a trobar informació del pintor Miquel Barceló.

Activitat 1

10-15 minuts Activitat 2 10-15 minuts


31

AUTOAVALUACIÓ DE LA SESSIÓ A

LU

MN

ES

HE ESTAT DISTRET/A I HE FET MOLT DE RENOU

HE ESTAT DISTRET/A PERÒ HE ESTAT EN

SILÈNCI

HE ESTAT ATENT/A I MOLT

TRANQUIL/TRANQUIL·LA

Aleida

Alberto

Alejandro. M

Alejandro. R

Adriano

Blanca

Clara

Carlota

Emi

Hugo. F

Hugo. N

Irene

Ivan

Jairo

Joan

Jordi. A

Jordi. B

Juan

Leonor

Lucia

Miquel

Nora

Nuria

Pau


32

Rodrigo

Ruth

RESULTATS HAURIEM DE MILLORAR ES POT MILLORAR HA ANAT MOLT BÉ

Nº de la sessió: 2 Activitat nº: 3, 4 i 5

DURACIÓ: 30 minuts, aproximadament

HORARI: 11:00h-12:00h

Nom de l’activitat: Creem a partir de l’observació del vídeo de com es va fer la cúpula


-Manipular diferents materials per realitzar obres d’art -Experimentar amb diferents materials, (plastilina, fang, pasta de sal, ceres, retoladors, pintura i aquarel·la) -Reconèixer a través d’observacions directes i indirectes de les diferents obres d’art les seves característiques fonamentals: (volum) -Realitzar obres plàstiques per comunicar idees -Admirar fotografies i vídeos de la cúpula -Gaudir a l’hora de realitzar obres plàstiques -Adquirir habilitats socials: respectar el torn de paraula -Aconseguir centrar l’atenció en l’activitat i mantenir-la durant un temps -Acceptar els comentaris i opinions dels companys -Augmentar el vocabulari en relació a l’art a través de diàlegs, converses i descripcions -Dialogar sobre les vivències i experiències realitzades -Prendre iniciativa en la participació de les converses

-Identificar elements naturals a través d’obres d’art Comparar i contrastar les característiques de les cúpules -Gaudir de la música -Valorar la música com a font d’inspiració i relaxació

Conceptuals -Identificació de les característiques fonamentals de les diferents obres d’art: volum. -Adquisició d’habilitats socials: respectar el torn de paraula -Ampliació del vocabulari en relació a l’art -Identificació d’ elements naturals a les obres d’art. -Comparació de les característiques de les cúpules. Procedimentals -Manipulació de diferents materials per realitzar les nostres obres d’art: plastilina, fang, pasta de sal, ceres, retoladors, pintura i aquarel·la. -Realització d’obres plàstiques per expressar sentiments, emocions, desitjos i fantasies - diàleg de les vivències i experiències Actitudinals -Gaudí a l’hora de realitzar obres plàstiques. -actitud de respecte davant les opinions dels companys -escolta activa -Participació de manera activa a les converses -Valoració de la música com a font d’inspiració i relaxació - Gaudí de la música

-CINÈTICO-CORPORAL

-VISUAL-ESPACIAL -SOCIAL -LINGÜÍSTICA -NATURALISTA -LÒGICO-MATEMÀTICA -MUSICAL

Materials Espai Agrupament

- Projector -Ordinador -Altaveus per sentir la narració de la informació del vídeo -Vídeo de la com es va fer la cúpula: http://youtu.be/8LQaWpgj-yk - fols -pintures, retoladors, plastidecors, aquarel·les D’aquesta manera integram les noves tecnologies a l’aula, per tal que els infants

Sala de dormitori, ja que és l’habitació més fosca i més fàcil d’accedir. Aula i la zona de les taules, per tal que els infants es puguin expressar fent un dibuix del que han vist de manera còmoda.

Gran grup per veure el vídeo i individual a l’hora de fer el dibuix, per tal de poder observar el que han captat del vídeo

http://youtu.be/8LQaWpgj-yk


33

puguin veure de manera real i visual, l’elaboració de la cúpula


Activitat 3

Descripció: Visiona el vídeo de com es va fer la cúpula en Miquel Barceló amb

projector. Per aquesta activitat anirem als dormitoris dels infants de 3 anys, ja que

és l’habitació que és pot enfosquir més, per tal que la projecció del vídeo es pugui

veure en bona qualitat. La projecció d’aquest vídeo serà diferent del que

normalment estam acostumats, que és la projecció a la paret. Aquesta vegada la

projecció estarà reflectida al sostre de l’habitació, per tal de recrear la situació

espacial que es troba la cúpula i provocar més atenció i interès en els infants.

D’aquesta manera els infants estaran tombats al terra mirant al sostre de

l’habitació.

Possibles preguntes per treballar l’habilitat de recerca: observar.

Preguntes sobre el procés que ha realitzat el pintor

- Com comença en Miquel Barceló per fer la seva obra?

- Aquest dibuix per què serveix?

- Vosaltres abans de fer les vostres feinetes pensau com voleu fer-les?

- Per on es comença quan heu de fer una feineta?

Activitat 4

Descripció: Desprès de veure el vídeo conversam sobre les idees que tenim per

fer l’esbós de la nostra pròpia cúpula.

Possibles preguntes per treballar l’habilitat de recerca: idear-imaginar.

Preguntes del procés que farem per realitzar la nostra cúpula

- Si volguessis explicar a un amic el que vols fer...com ho faríeu?

- Si ho féssim amb un dibuix, com seria?

- Ho podríem fer d’una altra manera?

Activitat 3



34

Preguntes de imaginació sobre la cúpula

- Què pot ser aquesta cúpula?

- Si estassis a dins la cúpula a quina part estaries?

- Quin títol li posaries?

Activitat 5

Activitat per treballar l’habilitat de recerca: crear.

Descripció: De manera individual damunt un full en blanc, els infants crearan

l’esbós de la seva pròpia cúpula. Elegint el material de manera autònoma. (

pintura, retoladors, llapis de colors, ceres i aquarel·les).

Aquesta activitat anirà acompanyada de música clàssica, per tal d’afavorir un

clima relaxat.

Activitat 5 10-15 minuts

AVALUACIÓ DE LA DINÀMICA DE LA SESSIÓ

ALUMNES

DURANT LES ACTIVITATS HI HAGUT MALA

ORGANITZACIÓ I NO XERRAVEM

DEL MATEIX

DURANT LES ACTIVITATS I

HAGUT UN ORDRE PERÒ NO TOTS XERRAVEM DEL

MATEIX

DURANT LES ACTIVITATS I HAGUT

UN ORDRE I TOTS XERRAVEM DEL

MATEIX

Aleida

Alberto

Alejandro. M

Alejandro. R

Adriano

Blanca

Clara

Carlota

Emi


35

Hugo. F

Hugo. N

Irene

Ivan

Jairo

Joan

Jordi. A

Jordi. B

Juan

Leonor

Lucia

Miquel

Nora

Nuria

Pau

Rodrigo

Ruth

RESULTATS HAURIEM DE MILLORAR

ES POT MILLORAR HA ANAT MOLT BÉ

Nº de la sessió: 3 Activitat nº: 6, 7 i 8


HORARI: 11:00h-12:00h

Nom de l’activitat: feim la nostra pròpia cúpula


-Manipular diferents materials per realitzar obres d’art -Experimentar amb diferents materials, (plastilina, fang, pasta de sal, ceres, retoladors, pintura i aquarel·la) -Reconèixer a través d’observacions directes i indirectes de les diferents obres d’art les seves característiques fonamentals: (volum)

-Realitzar obres plàstiques per comunicar idees -Gaudir a l’hora de realitzar obres plàstiques -Adquirir habilitats socials: respectar el torn de paraula -Aconseguir centrar l’atenció en l’activitat i mantenir-la durant un temps

Conceptuals -Identificació de les característiques fonamentals de les diferents obres d’art: volum. -Adquisició d’habilitats socials: respectar el torn de paraula -Ampliació del vocabulari en relació a l’art -Identificació d’elements naturals a les obres d’art. -Comparació de les característiques de les cúpules. Procedimentals -Manipulació de diferents

-CINÈTICO-CORPORAL

-VISUAL-ESPACIAL

-SOCIAL

-LINGÜÍSTICA

-NATURALISTA -LÒGICO-MATEMÀTICA -MUSICAL


36

-Acceptar els comentaris i opinions dels companys -Augmentar el vocabulari en relació a l’art a través de diàlegs, converses i descripcions -Dialogar sobre les vivències i experiències realitzades -Prendre iniciativa en la participació de les converses

-Identificar elements naturals a través d’obres d’art -Comparar i contrastar les característiques de les cúpules -Gaudir de la música -Valorar la música com a font d’inspiració i relaxació

materials per realitzar les nostres obres d’art: plastilina, fang, pasta de sal, ceres, retoladors, pintura i aquarel·la. -Realització d’obres plàstiques per expressar sentiments, emocions, desitjos i fantasies -diàleg de les vivències i experiències Actitudinals -Gaudí a l’hora de realitzar obres plàstiques. -actitud de respecte davant les opinions dels companys -escolta activa -Participació de manera activa a les converses -Valoració de la música com a font d’inspiració i relaxació - Gaudí de la música


-Diversos materials: fang, pasta de sal, plastilina. -Suport de fusta per posar les obres dels infants -Cola blanca -Música clàssica -Mocadors per tapar els ulls als infants

Zona de l’estora per fer les converses amb els infants, i zona de les taules per poder manipular els materials de manera més còmode i segura amb els ulls tapats.

Gran grup a les converses i individual a l’hora de manipular el material.


Activitat 6

Descripció: Conservem sobre com fariem la nostra pròpia cúpula, per tal que tengui volum.

Possibles preguntes per treballar l’habilitat de comunicació, traducció i formulació: traduir del llenguatge oral a la plàstica. Preguntes sobre la creació de la pròpia cúpula

- Com faries la teva pròpia cúpula? - Amb quins materials? - De quina manera pintaries la teva cúpula? Activitat 7

Descripció: Després de la conversa, els infants de manera lliure elegiran el

material per crear la seva pròpia cúpula. (fang, pasta de sal, i plastilina). A

mesura que els infants van acabant la seva pròpia creació, ho aniran posant en

comú a un mateix suport, per tal de crear una cúpula de manera cooperativa

per la nostra aula.

A Aquesta activitat els infants tindran els ulls tapats amb una tela per modelar

el material que han elegit, mentres realitzen l’activitat de fons ens

acompanyarà la música clàssica, per afavorir a l’atenció i interès dels infants,

Activitat 6



37

creant un ambient tranquil i una harmonia de treball articulant les tasques més

metodològiques amb la vivència personal aconseguint una actitud afectiva en

l’activitat.

Activitat 8

Descripció: Desprès de posar en comú totes les obres de cada infant al suport

de fusta, per poder penjar a la nostra aula. Seuran en rotllana i conversaran

sobre el que han fet durant l’activitat anterior.

Possibles preguntes per treballar l’habilitat de comunicació, traducció i

formulació: explicar.

- Que ha passat en sentir la música?

- Creus que t’ha ajudat a concentrar-te amb l’activitat la música?

- Que t ha recordat quan tenies ells ulls tapats?

Activitat 8 10-15 minuts

AVALUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ

ALUMNES

NO HE

PARTICIPAT NI UNA SOLA VEGADA

HE PARTICIPAT UNA O DUES

VEGADES

HE PARTICIPAT MOLTES VEGADES DURANT LA SESSIÓ

Aleida

Alberto

Alejandro. M

Alejandro. R

Adriano

Blanca

Clara

Carlota

Emi

Hugo. F

Hugo. N

Irene


38

Ivan

Jairo

Joan

Jordi. A

Jordi. B

Juan

Leonor

Lucia

Miquel

Nora

Nuria

Pau

Rodrigo

Ruth

RESULTATS HAURIEM DE MILLORAR

ES POT MILLORAR HA ANAT MOLT BÉ

Nº de la sessió: 4 Activitat nº: 9


HORARI: 11:00h-12:00h

Nom de l’activitat: Comparam les dues cúpules


-Reconèixer a través d’observacions directes i indirectes de les diferents obres d’art les seves característiques fonamentals: (volum) -Adquirir habilitats socials: respectar el torn de paraula -Aconseguir centrar l’atenció en l’activitat i mantenir-la durant un temps -Acceptar els comentaris i opinions dels companys -Augmentar el vocabulari en relació a l’art a través de diàlegs, converses i descripcions -Dialogar sobre les vivències i experiències realitzades -Prendre iniciativa en la participació de les converses -Identificar elements naturals a través d’obres d’art

-Comparar i contrastar les característiques de les cúpules

Conceptuals -Identificació de les característiques fonamentals de les diferents obres d’art: volum. -Adquisició d’habilitats socials: respectar el torn de paraula -Ampliació del vocabulari en relació a l’art -Identificació d’elements naturals a les obres d’art. -Comparació de les característiques de les cúpules. Procedimentals -Diàleg de les vivències i experiències Actitudinals -Gaudí a l’hora de realitzar obres plàstiques. -Actitud de respecte davant

-VISUAL-ESPACIAL -SOCIAL -LINGÜÍSTICA -NATURALISTA -LÒGICO-MATEMÀTICA


39

les opinions dels companys -Escolta activa -Participació de manera activa a les converses -Valoració de la música com a font d’inspiració i relaxació - Gaudí de la música


-cúpula de paper -cúpula amb volum

la zona de l’estora, per tal de poder afavorir als infants en la participació de la conversa

Gran grup


Activitat 9

Descripció: Comparam les dues cúpules per treballar el concepte de volum.

Possibles preguntes per treballar l’habilitat de conceptualització i anàlisi: comparar i contrastar. Preguntes sobre la relació que tenen les dues cúpules

- Quina és la cúpula que té volum? - Què tenen d’igual? - Què tenen de diferent? - Quina cúpula creis que faria més por? Per què?

Possibles preguntes per treballar l’habilitat comunicació, traducció i formulació: resumir. Preguntes per sintetitzar l’activitat - Digues amb una sola paraula la diferència que hi ha entre les dues

cúpules. - Les podries diferenciar d’una altra manera? - Et serviria com a títol de l’obra? - Quin títol podrien tenir les obres?

Activitat 9

10-15 minuts

AVALUACIÓ FINAL

L’avaluació final ens serveix per fer-los conscients del seu propi aprenentatge, ja que la presa de consciència

del procés es el que ens ajuda a aprendre.

- Què has après durant totes les activitats? - Com explicaries a un amic teu el que has fet per aprendre? - Com faries un dibuix per explicar el que has après?


40

4.6. Avaluació dels infants

L'avaluació ens permet obtenir informació sobre el procés d'aprenentatge i prendre decisions

per millorar aquest procés. Serveix per orientar i per reconduir coneixements i actituds al llarg

del procés d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta serà contínua i integradora i es durà a terme

durant tot el procés, d'acord amb els objectius establerts.

L’observació directa és un dels mètodes d’avaluació més adients a l’etapa d’Educació Infantil ja

que ens permet observar i valorar en els alumnes: la participació en les activitats, la interacció i

el treball en equip, els hàbits i el domini dels continguts, entre altres aspectes.

Un altre mètode són els intercanvis orals i la interrogació a través de les preguntes i

els diàlegs perquè són mitjans bàsics per identificar els coneixements, els continguts

i les capacitats en general. Per que quedi constància d’aquest processos d’aprenentatge

s’utilitzaran tres eines de recollida d’informació: el diari d’aula, l’anecdotari i la taula

d’observació.

- El diari d’aula s’utilitza per recollir tota la informació del que succeeix a l’aula.

Això permet tenir una “memòria viva” del curs, en relació als infants, a la

matèria, a la metodologia, a la programació i a la didàctica. En aquesta

quedaran registrades les situacions i experiències que passen a l’aula en

relació a aquesta programació.

- L’anecdotari és el registre permanent d’allò rellevant en el procés d’aprenentatge,

moments que cal destacar. Permet valorar, especialment conductes individuals o col·lectives

dels alumnes, així com les seves actituds i comportaments.

- A l'annex es presenta la taula d’observació que s’utilitzarà en aquest projecte per tal

de poder avaluar els objectius didàctics.


41

4.7. Autoavaluació

Per dur a terme una observació de manera sistemàtica empraré el següent qüestionari, per

poder fer millores durant el procés i adaptar-me millor als infants, cobrint les seves necessitats i

inquietuds:

GRAELLA AUTOAVALUACIÓ DOCENT

Ítems Gens Poc Molt Bastant Observacions

L’activitat planificada, em permet

avançar cap al objectiu

establert?

L’activitat permet a tots els

infants participar en el diàleg?

Els materials proposats han

estat útils per aconseguir que

tots els infants puguin treballar a

partir dels seus coneixements i

experiències pròpies ?

El temps de l’activitat ha estat

adequat?

L’espai ha permès que els

infants es poguessin moure de

manera lliure?

Les preguntes formulades han

estat enteses per els infants?

L’actitud ha acompanyat als

infants a engrescar-se en

l’activitat?

Què es podria millorar?

Valoració de la sessió


42

5.Conclusions

La realització d’aquest projecte ha suposat una major consciència de la gran importància de

implantar una metodologia innovadora com és el projecte filosofia 3/18. Per tal que els infants

es puguin expressar i dialogar a través d’activitats pròximes als seus interessos i curiositats.

D’aquesta manera poder-se formar com un ciutadà, crític i reflexiu en la seva vida diària.

La pràctica de la filosofia 3/18 a través de l’art, és molt adequada ja que hi ha algunes

carències dins l’aula.

La conversació i l’expressió oral no està molt treballada, fan un ús excessiu de l’escriptura,

cosa que s’hauria de donar més importància al diàleg, sobretot a aquesta etapa. Els infants han

de poder expressar els sentiments, idees i necessitats que posseeixen per tal de poder donar

significat a tot allò que els passa.

Per tal de motivar als infants i a l’hora afavorir un aprenentatge significatiu es convenient que

les activitats proposades connectin amb els interessos dels alumnes, construint d’aquesta

manera coneixements com a respostes a les inquietuds dels infants, aconseguint enllaçar la

cultura escolar i la cultura de la societat, de la realitat dels infants.

Per aquest motiu el diàleg és molt important a l’hora de prendre consciència dels aprenentatges

que realitzem en el dia a dia, ja que la conversació està sempre present a les aules, la qual

cosa es una tasca compartida entre els infants per tal de nodrir-se els uns amb els altres, on no

existeixen participants privilegiats, a pesar que no tots els participants són iguals.

Amb la realització d’aquesta investigació s’ha pogut qüestionar la viabilitat de posar en pràctica

un programa de filosofia a través de l’art en l’educació infantil.

Una vegada fet l’anàlisi podem arribar a les següents conclusions:

- La mestra ha de tenir un gran bagatge sobre la metodologia que s’ha usa, ja que

ha de conèixer molt bé totes les habilitats de pensament que es poden treballar

amb els infants i adaptar les activitats per tal de poder desenvolupar aquestes, ja

que ha de ser conscient dels processos que realitzen els alumnes.

- Per dur a terme aquest projecte, s’ha de fer de forma sistemàtica, per tal que els

infants puguin aprendre a reflexionar, raonar i ser crítics. En quatre sessió, no és

pot veure la seva evolució, s’ha de treballar durant tota l’etapa per tal que els

infants vagin interioritzant la dinàmica i puguin tenir més seguretat a l’hora

d’intervenir en la conversa, ja que no és una cosa fàcil per a molts d’infants. No

s’ha de convertir en una activitat puntual, sinó que ha de formar part de la pròpia

tasca docent en el seu dia a dia.


43

- Treballar des de les seves pròpies creacions ens permet veure els infants més

motivats a l’hora d’entrar en el diàleg, ja que es treballa des de els seus propis

coneixements.

- En el grau de participació dels infants, existeix una gran diferència, així com al seu

contingut de resposta, alguns dels infants, els costa tenir iniciativa a l’hora de

participar en les converses, per això durant el desenvolupament de les sessions

s’ha de variar la dinàmica de les activitats, per tal que puguin cobrir les necessitats

del grup-classe. Per tal d’ajudar els infants a agafar confiança en si mateix i poder

aconseguir més autonomia a l’hora de participar en gran grup.

- Les activitats s’han de convertir en un espai on el coneixement dels infants es

construeix a partir del intercanvi, reflexió i diàleg tant de manera individual com en

grup. Els infants han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, on la

mestra té un paper secundari com a mediadora i facilitadora de l’aprenentatge, de

manera que tots els infants puguin aprendre de l’experiència i sabers dels demés.

- El diàleg filosòfic és un mitjà idoni perquè els infants expressin les seves idees,

aprenguin a escoltar les respostes dels companys i es sentin part del grup aportant

les seves vivències i experiències a tot el grup, construint de manera conjunta

l’aprenentatge.

- Dur a terme aquesta metodologia és indispensable per estimular als infants a que

pensin i creïn des de el seus propis coneixements, afavorint l’ aprenentatge

significatiu.

- L’ensenyament és una feina de totes les persones implicades, tant per part de

l’alumne com el docent.

- El diàleg no és unidireccional, hi ha conversa entre docent i discent.

- L’infant en la conversa, expressa en total llibertat les seves sensacions, per tal de

poder millorar en el seu procés de reflexió i raonament. Fent veure que són

capaços de compartir idees, experiències i perspectives entre si.

- La filosofia en l’educació infantil no sols persegueix l’objectiu d’adquirir les habilitats

de pensament i expressió, sinó que va més enllà, de formar en la democràcia, en

valors ètics i actituds fonamentals per el bon funcionament de la societat.

- El docent a l’hora de posar en pràctica aquesta metodologia s’ha de creure allò que

vol transmetre, ja que els infants perceben aquest fet i es mostren més receptius

davant les propostes que els oferim.

- L’actitud de la mestra és molt important, ja que ha de tenir un tracta molt proper per

tal que tots els infants puguin participar en la conversa, respectant els seus ritmes

d’aprenentatge, per tal de desenvolupar un aprenentatge òptim en els infants.

- Fer feina amb grup estam construint la personalitat de cada un, ja que tots els

infants poden donar la seva opinió, desenvolupant la seva identitat personal. No

només ajuda a adquirir capacitats socials, sinó que ajuda a construir una identitat

estable i equilibrada ja que demostrem el que som en interacció amb els iguals.


44

Com a conclusió final, pensam deixar una part oberta en el final per tal de reflexionar nous

plantejaments a revisar.

- Estan prou formats els docents amb aquesta metodologia?

- Quina és la clau de l’èxit?

- Com podem respectar els desitjos de tots els infants encara que no coincideixin

amb els nostres?

- Com observar per comprendre i no per jutjar i/o qualificar?

- Es pot prevenir el fracàs escolar des de l’educació infantil, canviant la visió

d’entendre l’educació?

Fent un petit incís sobre la formació dels docents amb aqueta metodologia, penso que els

docents haurien d’estar més motivats i tenir més seguretat en si mateixos a l’hora de dur a

terme a aquesta metodologia ja que la tasca d’educar requereix que el docent posseeixi

l’adequada formació i capacitació pedagògica corresponent, de tal manera que la seva tasca i

interacció amb els infants resulti beneficiosa. No obstant, si el docent no està motivat i no es

sent segur en si mateix, pot influir de manera directa als aprenentatges dels infants.

Penso que respondre aquestes preguntes ens pot ajudar a millorar dia darrera dia la tasca

docent, per tal de poder cobrir de manera satisfactòria totes les necessitats i interessos dels

infants, així com respectar els diferents ritmes i nivells d’aprenentatge. I d’aquesta manera

poder formar els infants com a ciutadans crítics i creatius, dins d’un món democràtic.


45

6. Bibliografia

- ARNHEIM, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona:

Paidós

- ARNHEIM. R. (2005). Arte y percepción visual : psicología del ojo creador. Madrid:

Alianza

- Diez, C. (1998). La oreja verde de la escuela: trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil.Madrid: ediciones la torre.

- EISNER, E.W. (1995). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós

- Eizagirre, M. y Zabala, N. (s. f.). Investigación-Acción Participativa. Diccionario de

Acción Humanitaria y Cooperación al Desarrollo. Recuperat el 10 de juny del 2014


- GARNER, H. (2001). Arte, mente y cerebro. Barcelona: Paidós

- GARCÍA MORIYÓN, F. (2002). La estimulación de la inteligencia. Madrid:

EDICIONES DE LA TORRE

- GARCÍA MORIYÓN, F. (2002). Matthew Lipman: filosofia y educació. Madrid:

Ediciones de la Torre

- Grup IREF. ( Innovació i Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia): (consulta dia

05/05/2014). http://www.grupiref.org/

- HEGEL, G.W.F. (2001). Lliçons sobre l’estètica. Barcelona: Edicions 62

- HERNÁNDEZ ,F. (2003): Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro

- LIPMAN,M. Y SHARP. A. (2002). Filosofia en el aula. Madrid: Ediciones la Torre

- PUIG, I. (2011). Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Barcelona: Eumo

Editorial

- PUIG,I. (2012). Fer filosofía a l’escola. Barcelona: Eumo Editorial

- SÁTIRO, A. (2010). Jugar a pensar con niños de 3 a 4 años. Guía para

educadores. Barcelona: Octaedro

http://encore.uib.es/iii/encore/record/C__Rb1810710__Sarnheim__P0%2C1__Orightresult__X4?lang=cat&suite=pearl


http://www.grupiref.org/

TFG_ La Filosofia 318 Text

Documents

Transcript of TFG_ La Filosofia 318 Text