TEXTOS

SANT JORDI

4tB

JOCS FLORALS

2014

Escola Duran i Bas

UN MÓN SUBTERRANI

Vet aquí quatre cosins molt aventurers. La petita es deia Laia, el segon més petit Blai, el tercer Pau i la més gran Marta. Un dia van voler anar a visitar el Llac Roig. Quan hi van arribar van dinar i jugar fins que van notar un terratrèmol i la terra se’ls va empassar. Quan van topar amb el terra es van aixecar. Sort que portaven berenar i una tenda de campanya. Van començar a caminar i van sentir un soroll:

-Au,! Au,! Au, !Au,! Quin mal!!!Els quatre cosins intrigats van anar a veure que era. Era un cocodril molt estrany: era de ratlles verdes i roses, i a més a més parlava! La Laia, que era la que portava la farmaciola, amb unes pinces li va treure la punxa que tenia clavada a u na poteta del darrere. Es va estranyar en veure un ésser humà. Els va dir que ja hi havia hagut però que s’avien extingit. Era de nit i estaven molt cansats, així que van decidir acampar. El cocodril els va dir una recepta molt bona. En acabar de sopar es van posar a dormir. Quan es van llevar van esmorzar i van emprendre el camí, i li van preguntar al cocodril si hi havia alguna porta per sortir a l’exterior, i li va dir que sí, però que estava al país de les magdalenes i que si en menges una no pots parar, que la porta estava vigilada per un cavaller fort i dolent. El seu únic punt dèbil era l’amor. Quan van arribar al país el van creuar lligats per no menjar-se’n ni una. En arribar a la porta van disfressar a un pal i van poder passar la porta.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.

EL BOSC EN MINIATURA

Hi havia una vegada dos ocells que vivien en un bosc, i un dia es van adonar que el bosc es feia cada vegada més petit.

Quan es va fer petit del tot les coses es veien normals.

Van sortir volant i es van trobar un nen gegant i li deien:

-Eh nen tu! … El nen se’n va anar corrents a casa seva i els ocells el seguien.

Els ocells es van posar a un microscopi i el nen va veure que eren ocells, va buscar una pedra que fes llum i els va tornar a la normalitat, al bosc també i tots van viure feliços.

LA NÚRIA CANTA I BALA

Hi havia una vegada una noia que es deia Núria. Ella ballava anava al C D B A E que vol dir: club, de, ballar, amb, estil. Ella volia cantar però la seva mare no volia que cantés. La mare li va dir que potser quan tingués 12 anys podria matricular-se a una escola de cant.

Desprès de dos anys es va apuntar a un concurs de cant que és deia:``La Voz Kids´´.

Durant l’estiu va assajar molt. Desprès d’un temps li van dir que quedava semifinalista.

A la semifinal va conèixer la Malú, la Rosario i en David Bisbal. Va passar

a la final i es va posar molt contenta. La Malú, la Rosario i en David Bisbal li van dir que tenia una veu molt bonica!

A la final va guanyar i la Núria és va fer cantant.

Conte contat aquest conte s’ha acabat.

EL NEN SOLITARI

Fa molts anys hi havia un nen que es deia Lluís, en Lluís sempre que anava a l’escola, al pati ningú volia jugar amb ell, tampoc li feien cas, sabeu per què?

Perquè en Lluís només volia que juguessin a la seva manera. Cada dia passava el mateix.

Va arribar un dia que n’estava fart del què li feien i li va dir a la mare:

- Mare ningú no em fa cas!- La seva mare li va contestar:

- Lluís, fill meu, què els fas tu?

- És que no volen jugar a la meva manera.

- Mare, què faig perquè juguin amb mi?

- Lluís, no has de manar, has de fer cas de les regles del joc.

L’endemà quan va arribar a l’escola...

Va voler jugar a fet i amagar amb els seus amics que abans no ho eren.

Després la mare va venir al migdia i els va veure jugant, va cridar en Lluís i li va dir:

-Veig que has fet cas del meu consell.

-Sí, mare m’ha anat molt bé!

CREATIVITAT

Hi havia una vegada un poble molt petit a la vora d’un mar molt gran. Un dia hi va haver un tsunami molt fort, el mar es va emportar dues persones: una mare i una filla. Es van trobar perdudes a una illa tropical, la mare va trobar una cova molt gran, però la mare li va dir a la seva filla:

- Me’n vaig a pescar, vigila la cova. La nena tenia moltes idees: va agafar molts pals, moltes fulles i fusta d’alguns arbres, ella volia fer una espècie de pegament, així que va agafar aigua, més fulles i fang i li va sortir una cosa enganxosa i va utilitzar-la com pegament. Amb la fusta va fer una caseta, amb les fulles va cobrir la teulada i es va adonar que faltava color. Amb roses i flors aixafades feia colors i amb els colors va pintar la caseta de colors, amb la fusta que li sobrava va fer habitacions i un sofà de fusta, amb més fulles va cobrir el sofà. Mentre esperava que tornés la

mare es va clavar una agulla al peu, la va agafar i va cosir molta roba i desprès la va pintar. Quan va venir la mare pensava que s’havia equivocat d’illa, però quan va veure la filla va començar a plorar d’emoció i es va adonar que tenia creativitat.

EL DIAMANT DE L’AMISTAT

Hi havia una vegada un pobre pescador que no tenia amics.

Un matí quan ell va anar a pescar amb la seva barqueta i amb una diminuta canya es va trobar uns pescadors, quan el van veure es van petar de riure i li van dir: tu amb aquesta canyeta i aquesta barqueta que es trenca a trossos ...no! El pobre pescador se’n va anar a una altra zona a pescar. Va pescar just en aquell moment un diminut peixet que a la cua portava un lluminós diamant .

Va deixar anar el peixet i es va quedar aquell preciós diamant .

Des d’aquell dia, baixava al mar a pescar, i pescava el mateix peixet que portava un diamant a la cua. Quan va aconseguir una gran quantitat de diamants, va decidir repartir-los entre les famílies que més ho necessitaven, fins i tot aquells pescadors que s’havien rigut d’ell i que no l’havien deixat anar amb ells a pescar.

Des d’aquell dia els dos pescadors es van fer amics d’ell i cada dia el portaven a pescar amb la seva barcassa.

Van ser molt feliç i també van fer molts amics.

EL FUTBOLISTA “PATÓS”

Hi havia una vegada un futbolista molt “patós” que és deia Axel.

L’Axel volia ser el millor futbolista del món, però ho tenia molt difícil. Cada partit perdien gràcies a ell. Així que es va esborrar del club. Com que li agradava tant el futbol va veure partits a la televisió cada dia.

L’Axel creia amb la màgia…Així que va tornar al club. El dia que s’hi va inscriure tenien un partit. Van començar perdent 1-0, van empatar 1-1 gràcies a un nen que és deia Dani. Quedaven deu segons i tenia la pilota l’Axel,, va saltar i va dir “xut de foc”! i la pilota es va fer foc. El porter no tenia cap ni una d’oportunitat. I quant marca, s’acaba el partit. A l’Axel el volien fitxar pel Barça i pel Madrid. És va quedar al Barça.

EL LABERINT DEL MINOTAURE

Hi havia una vegada un nen que sempre imaginava coses estranyes.

Es burlaven d’ell a tot arreu, fins que un dia de tempesta anava passejant i li va caure un llamp al cap i es va adormir.

Quan? Va trobar tot el que imaginava pel camí i va trobar a moltes coses: un cavall menjant-se a un lleó i moltes coses més ,fins que va veure un laberint però allò no ho havia imaginat ,i va entrar.

Nomes entrar va sentir una veu que li deia!

-Una vegada has entrat no és pot sortir a no ser que arribis al centre del laberint, llavors podràs desitjar lo que vulguis.

-El nen va intentar arribar al centre ,va tornar a aparèixer la veu un altre vegada.

-Sí vols arribar al centre del laberint hauràs de passar els meus obstacles.

-I és va trobar la primera prova i és de llançament de pes i va guanyar fins que va arribar a l’ ultima prova i allà é son va trobar al minotaure i amb totes les proves passades va aconseguir moltes coses.

Va trobar les coses necessàries per vèncer el minotaure i el nen va desitjar que tot tornés a la normalitat i després de tot allò és va trobar al llit i quan és va despertar i és va donar conté de que tot ha estat un somni.

EL NEN PETIT

Hi havia una vegada un nen que no volia anar a l’escola i mai no feia els deures. Un dia, mirant la televisió hi va veure un nen que es feia petit, petit, petit…va pensar:

-Podria fer-me petit com aquell nen i no haver d’anar a l’escola. Quan aquell vespre se’n va anar a dormir va demanar a l’estel, que mirava cada nit, que el fes petit, molt petit i es va posar a dormir. L’endemà el seu germà gran es va col·locar el germà súper petit a la motxilla perquè es pensava que era el ninot. De camí cap a l’escola el germà súper petit va començar a plorar dins la motxilla perquè tenia calor i estava incòmode. Després, com que no tenia res a fer, va escalar pels llibres com si fos una muntanya i va caure

- AHHHH!- ho va intentar una altra vegada i ho va aconseguir.

–BÉÉÉÉ!-sóc el millor escalador. Tot seguit es va trobar amb un regle i el va haver de creuar. Al final quan va sortir de la motxilla es va fer gran i va decidir tornar al col·legi. Al final va ser el més llest de la classe i sempre feia els deures.

EL PETIT ASTRONAUTA

Hi havia una vegada un nen que volia ser astronauta.

Un dia va anar al mercat a comprar i entre les moltes coses

que va comprar hi havia un iogurt. A casa, quan va obrir la

tapa hi deia: Enhorabona! Has guanyat un viatge gratuït a la Lluna!

L’endemà va agafar un avió que anava a Estats Units i allà va pujar

al coet i van dir: deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un i

zero!

El coet es va posar en marxa i durant el viatgen va veure un

univers meravellós. Quan va arribar a la Lluna va dir:

- És molt divertit saltar! Mira quines roques més boniques! Després va dir:

- Què és això? És un extraterrestre! Quina por!

- No et preocupis, no et faré mal.

- L’extraterrestre parla?

- Sí que parlo, però tinc un problema.

- I quin és?

-Que quan venen les vostres naus, humans, tinc por que em descobreixin!

- No passa res perquè abans he vist un cràter molt gran on t’hi pots amagar.

- Gràcies per la teva ajuda!

- De res, però ara he de tornar a la Terra.

Quan va arribar a la Terra cada dia recordava la seva aventura i sempre deia: quan sigui gran seré astronauta.

EL SOMNI DE LA RITA

Hi havia una vegada una nena que es deia Rita i tenia un somni:

ser jugadora de hoquei de petita anava a tots els partits i li va dir

als seus pares que volia fer hoquei i la van apuntar.

Quan va començar tenia 5 o 6 anys i tots els seus amics la van a anar a veure.

Aquella nit van perdre i tots li van dir que no aconseguiria el seu somni.

Però ella seguia i seguia i mai no ho aconseguia.

Un dia al matí una amiga seva li va dir :

- Si tu vols ser competidora olímpica de hoquei ho aconseguiràs, només has de confiar en tu i perseguir aquell somni i ho va aconseguir als 15 anys.

Un dia jugant es va fer una lesió molt gran i no va poder jugar més

Al cap de 20 anys la van convocar per ser entrenadora de hoquei junior USA.

Va anar a buscar els amics i van començar a entrenar, el primer dia van competir amb Islàndia i l’altre entrenador li va dir:

- No aconseguiràs guanyar-nos!

Ella li va contestar:

- Això ja ho veurem

Van jugar el partit i van perdre i aquell noi va xulejar, més endavant van competir amb molts equips i a tots els van guanyar, els va tocar Islàndia VS USA i aquella nit van guanyar i van ser els millors del món.

Ah, per cert , van quedar 12-0!

EL TELEVISOR MÀGIC

Després d’un intens dia, la Delia esta molt però molt cansada perquè , ja sabeu...les mares fan tota la feina.

La Delia es va asseure al sofà va engegar el televisor i...

havien aparegut els seus personatges preferits la SUPER cuinera, el llenyataire amb uns braços increïbles i la seva preferida: la SUPER mare, després de que ella els veiés fora el televisor va dir :

-So...so...sou vosaltres, diu la Delia molt emocionada.

-Sí, som nosaltres, diuen els del televisor .

- Aaaaaah! I després de cridar...

Els va manar que fessin el que volia la Delia.

Després de manar-los els seus protagonistes preferits li diuen:

Delia, no ens facis fer treballar tant, ja sabem que estàs molt cansada però nosaltres també ho estem, menys la SUPER mare. Nosaltres hem fet el que hem pogut , adéu.

I conte contat i la Delia ja esta treballant.

☺

EL TSUNAMI

Hi havia una vegada una illa on hi havia molta tranquil·litat, però va passar un temps i va haver-hi un terratrèmol, i la gent van veure una cosa que venia de molt lluny. Quan s’estava acostant i ja sabien de què es tractava , era un tsunami. El tsunami va xocar contra l’illa i es va inundar tota, la gent es moria i, van viure quatre persones. Llavors va arribar un helicòpter, i amb les quatre persones va marxar.

ENVEJA

Hi havia una vegada una nena que sempre anava als partits de futbol, vivia al carrer de l’Esperança amb la seva mare , el seu pare i la seva germana petita.

Ella sempre jugava a futbol i com que li agradava aquest esport cap nena no volia jugar amb ella, els dies que a l’hora del pati que no tocava pilota.

Ella es deia Laura i la seva germana es deia Esperança.

Va arribar una nena nova a la seva classe i a ella tan li feia si li agradava el futbol o no, a ella li agradava perquè era molt bona .

Al final les nenes tenien enveja de la Laura perquè ella sabia jugar a futbol i les altres no, al final de tot es van fer molt amigues.

La Laura els va ensenyar a jugar .

I si no us ho creieu mireu al DVD.

EL MARCIÀ

Hi havia una vegada un astronauta que se’n havia d’anar a la Lluna. (...)

Quan va arribar a la Lluna va menjar una mica. Després va veure un marcià corrent, i va dir :

- Demà investigaré la Lluna ...

I es va posar al llit.

Quan es va despertar i es va haver posat el vestit, i va dir:

-Mans a l´obra!

Després d´una hora caminant va pensar:

-Estic molt cansat!, descansaré una mica i seguiré.

Ja havia descansat prou i quan es va aixecar va veure el marcià que era de color verd. Se’n va entornar al coet per dinar i volia investigar més però a internet no hi havia res. I es va prometre que no descansaria fins que ho trobés. L´endemà se’n va anar a passejar però de cop i volta es va trobar el marcià i llavors era de color groc! L’astronauta estava confós i el marcià va

dir:

-Hola terrícola, perquè ets aquí?

L’astronauta es va espantar, i va dir:

-Si us plau no em matis!!

El marcià feia cara de pregunta i va respondre: - Per què he de fer això?

L’astronauta cada vegada es quedava més tranquil... i va dir:-Ah, no, jo pensava que els marcians feien això(...)

Després es van fer molt bons amics i deia l’astronauta que el podien descobrir que és un marcià però el marcià va tenir una idea que era disfressar-se.(...)

Quan ja eren a la Terra s’ho passaven molt be i van decidir que serien els millors amics per sempre.

EL LLADRE

Hi havia una vegada tres senyors: un es deia Carlos, un altre Andrés i l’últim Pol. Cada nit venien lladres i els robaven a casa, estaven investigant qui era. A la nit es van quedar al sofà i va entrar el lladre i van saber qui era . Van trucar a la policia i el van atrapar . Li van dir que hauria d’estar 50 anys a la presó .

Van passar els anys i ja no va tornar a robar mai més .

Al final es va fer amic del Carlos , Andrés i el Pol. El lladre es deia Alex. Els quatre van anar a sopar a fora . Desprès van anar a casa, tots estaven molt cansats i tots van anar al llit a dormir .

Conte acabat conte finalitzat.

L’OLIVERA

Hi havia una vegada un senyor que era molt pobre i vivia en un hort, però a l’hort no hi havia gens de menjar.

No plovia mai, sempre feia molta calor fins que un dia va ploure sense parar a bots i barrals i així molts dies.

Després va sortir el sol i va veure una petita olivera. Va tornar a ploure i aquesta va anar creixent fins que es va fer un arbre. El senyor ja mai més va passar gana perquè van créixer moltes més oliveres.

I la seva família va sortir endavant perquè van vendre les olives.

Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

LA NENA FADA

Hi havia una vegada una nena que es deia Marta i mentre jugava a la xarranca va venir la seva millor amiga que es deia Martina va dir:

- Vaig a buscar alguna cosa per beure.

Quan la Martina va tornar, la Marta ja no hi era.

La Marta es pensava que havia marxat però no va ser així, el què havia passat era que havia vingut la fada padrina i havia convertit la Marta en una fada màgica, perquè la Marta sempre desitjava ser una fada, tenir una vareta màgica i ales, estava en un mon ple de llaminadures de xocolata.

La Martina va descobrir que la Marta era fada i ella també ho volia ser. La fada padrina va convertir la Martina també en fada i totes dues van ser fades per sempre

LA VOLTA AL MÓN

Hi havia una vegada una vegada un ogre malèvol que vivia al bosc. Cada dia sortia a caça, un dia anava a agafar un conill però li va fer pena, i li va preguntar si volia ser el seu amic.

Per començar a ser amics van pensar en donar la volta al món en globus , i quan anaven als Estats Units es van aturar a descansar i es van trobar amb una cigonya molt maca de la que l’ogre se’n va enamorar i li va preguntar si volia continuar el viatge amb ells,la cigonya els va dir que si i van arribar al castell d’un ric i els va invitar a dinar, el senyor ric es volia quedar amb la cigonya però la cigonya va dir que no volia i al final es van escapar i conte contat conte acabat.

LES VACANCES

Hi havia una vegada una nena que es deia Cristina i se’n va anar de vacances amb la seva família, a un poble perquè allà hi vivien els seus tiets; allà hi havia

la casa dels seus besavis,on hi dormien.

Un dia la seva tieta va portar un gatet que tenia un mes i li va regalar a la Cristina, ella es va posar molt contenta perquè li agradaven molt els animals, però, és cla, les vacances s’acabaven i la Cristina l’havia de deixar en aquell poble perquè els seus pares no volien animals a casa.

El dia que se n’havia d’anar, la Cristina va plorar molt però ella sabia que la seva tieta el cuidaria molt bé, i així va ser.

I aquest conte contat aquest conte ha passat.

L’ ASTRONAUTA

Hi havia una vegada un nen petit que volia ser astronauta i quan es va fer gran va anar amb la seva nau a l’espai i va anar al planeta mart on va col·locar la bandera però; ha ha ha ha ha!un Marcià?però que fan aquí?i el van atacar i el van portar al rei dels marcians. L’ astronauta va reaccionar molt de presa

i es va escapar però la nau esta va on estaven els marcians

i va tornar i va avisar ha l’esquadró. On van lluitar i el capità

es va escapar però un astronauta el va perseguir el va atrapar i els va dir on estava la nau llavors la van agafar i van marxar però encara no havien acabat perquè els perseguien amb les naus però van guanyar els astronautes i van viure feliços i van menjar anissos per sempre.

EL MEU DIARI SECRET

DILLUNS 24 DE GENER

Des que els meus pares em van parlar d’ell, jo ja sabia que arribaríem a ser ànimes bessones.

Quan estic amoïnada sempre el tinc al costat, sempre amb mi... mai ens separem. A l’escola, de compres, de vacances, ja forma part de la meva família.

DIMARTS 25 DE GENER

Avui, la meva millor amiga s’ha enfadat amb mi. Veig el món de color gris! Però vaig recordar que el tenia a ell i he tornat a somriure.

DIMECRES 26 DE GENER

Avui tinc un examen molt important!!! Estic nerviosa i el pitjor de tot és que em vaig passar tota la tarda al seu costat i no vaig tenir temps d’estudiar ni de fer els deures.

No sé què fer, els meus pares estan cada cop més preocupats per les meves notes, i ja no surto al carrer tant com abans. Les meves amigues em troben a faltar. Això és culpa seva, és una distracció per a mi, i no sé com deixar-ho córrer!!

¿Voleu saber qui és, com es diu, d’on ve...?

Molt bé ¿esteu preparats per conèixer el seu nom?

Doncs, ell és Samsung Galaxy, el millor mòbil de tota la història!

EL SOMNI

Hi havia una vegada una nena que es deia Carla. Un dia la Carla va anar a dormir i va tenir un somni molt xulo. Sabeu quin?:Es trobava en un país fet de llaminadures aquest país tenia un rètol a l’entrada que deia: LLAMINADURALANDIA. Ella va al·lucinar. Va anar a potinejar-ho tot: Un arbre de menta, una font de xocolata i fins i tot va menjar-se la porta d’una casa. Dins

de la casa hi havia un caramel de maduixa i li va preguntar:

-Com et dius?

-Carla, i tu?

-Nadia

-Vols ser la meva amiga?

-D’acord!!!

Les dues es van anar juntes al palau del rei caramel de llimona. El caramel de llimona es va enamorar de la Carla. I li va dir:

-Quina preciositat!

-Gràcies!

-Vols ser la meva dona?

-Val!!!

I just quan s’anaven a fer un petó…

La mare la va despertar:

-Vinga, Carla!

-Mama!

-Què?

-Estava en un somni molt xulo!

-Ai Carla!

-No passa res, mama.

-Gràcies Carla!

-De res t’estimo molt!

-I jo!

Conte acabat conte finalitzat

EL NEN DELS JOCS FLORALS

Hi havia una vegada un nen que havia d escriure un conte pels jocs florals .

I també s’havia d’aprendre un poema. La seva part era difícil, però després

li van posar mes fàcil també s´ havia d´ aprendre un poema d’anglès.

I era fàcil. Primer el poema d’angles el va gravar tot el grup. Després d´

anglès a català havíem de llegir però al final no vam llegir. A

continuació havia de passar el poema a l’ordinador i fer un conte

per Sant Jordi i a Sant Jordi havia de fer el ball de bastons .

I aquí s´ acaba la meva història.