Tesi Doctoral

ESPAI PÚBLIC,

VIDA QUOTIDIANA I

IDENTITAT DE BARRI A TERRASSA:

LA CONSTRUCCIÓ MATERIAL I SOCIAL

DE CAN PALET I CA N’ANGLADA

A TRAVÉS D’UNA GEOGRAFIA DE LA PROXIMITAT

Fabià Díaz-Cortés, 2009

Tesi Doctoral

dirigida per la Dra. Maria Dolors Garcia Ramon

ESPAI PÚBLIC,

VIDA QUOTIDIANA I

IDENTITAT DE BARRI A TERRASSA:

LA CONSTRUCCIÓ MATERIAL I SOCIAL

DE CAN PALET I CA N’ANGLADA

A TRAVÉS D’UNA GEOGRAFIA DE LA PROXIMITAT

Fabià Díaz-Cortés

Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, primavera de 2009

A totes les persones que formen part de la meva vida. Perquè hem viscut aquesta experiència i

perquè el resultat final és producte d’aquesta vivència. Moltes gràcies, salut! i fins ara!

-

ÍNDEX

I. INTRODUCCIÓ............................................................................................... p.14

1.1. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA................................ p.16

1.2. ORIGEN DE LA RECERCA............................................................................ p.17

1.3. PREGUNTES DE RECERCA PRÈVIES.......................................................... p.18

1.4. ESTRUCTURA DEL TREBALL....................................................................... p.20

2. MARC DE REFERÈNCIA TEÒRIC, METODOLÒGIC I

TERRITORIAL....................................................................................................... p.24

2.1. MARC TEÒRIC DE LA RECERCA............................................................... p.26

2.1.1. De l’àgora a la plaça passant pel capitalisme i la vida quotidiana.

L’espai públic com a fet social................................................................................ p.26

2.1.2. Utopia, tensió i conflicte en un ordre social, polític i econòmic

basat en la desigualtat i la discriminació. La funció social de l’espai públic.. p.33

2.1.3. Contribucions des de l’acadèmia i des del carrer

a la idea d’espai públic.............................................................................................. p.36

2.1.3.1. L’estudi de la diferència i la desigualtat a partir de l’anàlisi

dels usos i apropiacions a l’espai públic.................................................. p.37

2.1.3.1.1. El gènere com a mecanisme social de discriminació i

exclusió a l’espai públic................................................................. p.39

2.1.3.1.2. Les construccions socials identitàries com a mecanisme

social d’exclusió i discriminació a l’espai públic....................... p.41

2.1.3.1.3. L’edat com a mecanisme social de discriminació i

exclusió a l’espai públic................................................................. p.45

2.1.3.2. Resistències i alternatives en favor del dret

a l’espai públic ............................................................................................... p.46

2.1.3.3. Relectures sobre la privatització de l’espai públic i

de la vida social............................................................................................. p.52

2.1.3.4. L’opinió recollida al carrer sobre la idea d’espai públic........ p.55

2.1.4. A tall de resum teòric................................................................................... p.59

2.2. EL CONTACTE DIRECTE AMB EL MEDI EN EL TREBALL DE CAMP:

L’ADAPTACIÓ METODOLÒGICA A LES ÀREES D’ESTUDI...................... p.60

2.2.1. Vida i recerca: cap a una mateixa forma de viure la geografia............. p.61

2.2.2. Referents metodològics en la recerca ...................................................... p.68

2.2.3. De l’observació passiva a la participació activa a les àrees d’estudi... p.73

2.2.3.1. “Què passa a la plaça?”. Les observacions sistemàtiques..... p.74

2.2.3.2. Mirades i contactes. Les observacions no sistemàtiques...... p.79

2.2.3.3. No n’hi ha prou amb observar. La participació activa

en espais comunitaris.................................................................................. p.81

2.2.4. Les fonts orals com a mètode per sistematitzar un treball de camp

més relacional i pròxim a les àrees d’estudi: les entrevistes en profunditat

semidirigides............................................................................................................... p.83

2.2.4.1. El guions de temes i preguntes, una eina de suport

en les entrevistes......................................................................................... p.87

2.2.4.2. Els contactes. Defugint de la “bola de neu” apostant

per la diversitat............................................................................................. p.89

2.2.4.3. Adaptació de l’entrevista en profunditat semidirigida.

La realització d’entrevistes......................................................................... p.90

2.2.4.4. El buidatge de les entrevistes. De l’anàlisi de les fonts orals

recollides a la redacció final....................................................................... p.92

2.2.5. Fonts de consulta en el treball de camp................................................... p.94

2.2.6. A tall de resum metodològic....................................................................... p.97

2.3. EL MARC TERRITORIAL: LES ÀREES D’ESTUDI..................................... p.98

2.3.1. Les visites al lloc d’estudi: la descoberta dels barris de Can Palet i

Ca n’Anglada de Terrassa........................................................................................ p.98

2.3.2. Context urbà i social de Can Palet i Ca n’Anglada................................. p.99

2.3.3. Barris i espais públic: els “can palets” i “ca n’anglades” més enllà

de la realitat terrassenca.......................................................................................... p.122

Recapitulació............................................................................................................... p.134

3. EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ HISTÒRICA DE CAN PALET I

CA N’ANGLADA: DE LA “PERIFÈRIA” AL “CENTRE”................ p.136

3.1. ELS ORÍGENS DE CAN PALET I CA N’ANGLADA: BARRIS OBRERS

DE LA TERRASSA INDUSTRIAL.......................................................................... p.140

3.1.1. Industrialització i migracions camp-ciutat................................................. p.141

3.2. ELS DESPLAÇAMENTS MIGRATORIS PER RAONS POLÍTIQUES I

ECONÒMIQUES I LA CONSTRUCCIÓ MATERIAL DELS BARRIS: CASES

BARATES, AUTOCONSTRUCCIÓ I POLÍGONS D’HABITATGE............. p.146

3.2.1. Condicionants urbanístics i cohesió comunitària a través

de l’etapa d’autoconstrucció material dels barris.............................................. p.147

3.2.2. Els canvis que vénen de fora dels barris: la política desarrollista

franquista i els canvis ideològics del Concili Vaticà II........................................ p.150

3.3. LES NECESSITATS COL·LECTIVES EN UNS BARRIS EN CREIXEMENT:

LA LLUITA VEÏNAL PER LA DIGNIFICACIÓ DE CAN PALET I

CA N’ANGLADA..................................................................................................... p.154

3.3.1. Les parròquies al servei del veïnat organitzat ......................................... p.156

3.3.2. La lluita veïnal organitzada per millorar les condicions

de vida als barris........................................................................................................ p.159

3.3.3. Un balanç general i històric sobre la vida de barri a Can Palet i

Ca n’Anglada............................................................................................................... p.166

3.3.3.1. Un ambient rural i obrer............................................................. p.167

3.3.3.2. Gènere i vida de barri................................................................... p.169

3.3.3.3. Control polític i solidaritat veïnal en transformació............. p.171

3.3.3.4. Relacions socials a barris amb escassetat d’espais públics

planificats........................................................................................................ p.173

3.4. LA INTEGRACIÓ TERRITORIAL A LA CIUTAT DE CAN PALET I

CA N’ANGLADA AMB LA REINSTAURACIÓ DELS AJUNTAMENTS

DEMOCRÀTICS........................................................................................................ p.178

3.4.1. Can Palet, la integració territorial a través dels projectes de ciutat... p.178

3.4.2. Ca n’Anglada, la integració territorial amb els projectes de barri...... p.182

Recapitulació............................................................................................................... p.188

4. ELS IMAGINARIS SOCIALS SOBRE CAN PALET I CA N’ANGLADA:

IDENTITAT DE BARRI, PERCEPCIONS I INTEGRACIÓ............. p.190

4.1. LES BASES DE LA IDENTITAT DE BARRI A CAN PALET I

CA N’ANGLADA..................................................................................................... p.194

4.1.1. El component cultural...................................................................... p.194

4.1.2. El component de classe................................................................... p.196

4.1.2.1. Les parròquies obreres: el recurs humà i espacial

per trobar-se i autoorganitzar-se............................................... p.198

4.1.2.2. La lluita veïnal: l’expressió organitzada i política

d’una vida en precari als barris.................................................... p.201

4.2. IDENTITAT DE BARRI I NOVES REALITATS SOCIALS I CULTURALS

A CAN PALET I CA N’ANGLADA...................................................................... p.202

4.2.1. De la identitat de barri a la identitat de ciutat........................... p.202

4.2.2. Entre el lloc d’origen i el lloc d’arrelament................................. p.206

4.2.3. El progrés familiar i personal en els barris i la ciutat................ p.209

4.3. PERCEPCIONS SOCIALS COL·LECTIUS SOBRE LA REALITAT ACTUAL

DE CAN PALET I CA N’ANGLADA................................................................... p.212

4.3.1. Brots xenòfobs i racistes en el context de les percepcions

negatives sobre la realitat sòcio-espacial dels dos barris.................... p.219

4.3.2. L’etnicització dels compartaments individuals i dels llocs......... p.225

4.4. EL DEBAT SOBRE LA INTEGRACIÓ SOCIAL A CAN PALET I

CA N’ANGLADA DE LA POBLACIÓ NOUVINGUDA: DE QUINA

INTEGRACIÓ PARLA EL VEÏNAT?..................................................................... p.236

4.4.1. La nova etapa migratòria als barris amb l’assentament

de persones d’origen extracomunitari de classe treballadora........... p.236

4.4.2. El debat als barris sobre la integració als barris de la població

nouvinguda d’origen extracomunitari...................................................... p.237

Recapitulació............................................................................................................... p.244

5. LES RELACIONS VEÏNAT-AJUNTAMENT EN EL PROCÉS

DE MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA A CAN PALET I

CA N’ANGLADA: LES DIFERENTS FORMES DE FER BARRI.... p.246

5.1. REIVINDICACIONS VEÏNALS A CAN PALET I CA N’ANGLADA.... p.250

5.1.1. Les problemàtiques sòcio-urbanístiques expressades pel veïnat

de Can Palet i Ca n’Anglada...................................................................... p.250

5.1.1.1. La “problematització” de la recent immigració......... p.262

5.1.2. Demandes veïnals a Can Palet i Ca n’Anglada ........................... p.263

5.2. INTERVENCIONS MUNICIPALS A CAN PALET I

CA N’ANGLADA..................................................................................................... p.274

5.2.1. Grans projectes en marxa a Can Palet i Ca n’Anglada............ p.281

5.2.2. El paper del sector privat en la transformació

dels dos barris............................................................................................... p.285

5.3. PARTICIPACIÓ I INTERLOCUCIÓ BARRIS-AJUNTAMENT............... p.292

5.3.1. Formes impositives de fer política municipal als barris............ p.292

5.3.2. La vida quotidiana en relació a les formes de participació

institucionalitzada......................................................................................... p.300

Recapitulació............................................................................................................... p.306

6. ESPAIS PÚBLICS I VIDA QUOTIDIANA A CAN PALET I

CA N’ANGLADA................................................................................................. p.308

6.1. LA XARXA D’ESPAIS DE TROBADA A CAN PALET I

CA N’ANGLADA..................................................................................................... p.312

6.1.1. La Plaça de Can Palet i la Plaça de Ca n’Anglada...................... p.312

6.1.1.1. Les opinions veïnals sobre les dues places

a les entrevistes............................................................................... p.313

6.1.1.2. Les observacions sistemàtiques a les dues places..... p.327

6.1.1.3. Les dinàmiques socials a les places segons diferents

col·lectius......................................................................................... p.348

6.1.2. Els altres espais públics i de trobada a Can Palet i

Ca n’Anglada................................................................................................. p.358

6.1.2.1. Les places i carrers i el Parc de Vallparadís............... p.358

6.1.2.2. Els equipaments comunitaris ......................................... p.362

6.1.2.3. Els espais comercials........................................................ p.373

6.1.2.4. Les llars............................................................................... p.375

6.2. PROBLEMÀTIQUES SOCIALS ALS BARRIS EN RELACIÓ

ALS ESPAIS PÚBLICS............................................................................................... p.380

6.2.1. Classe social i exclusió a l’espai públic......................................... p.380

6.2.2. Gènere i exclusió als espais públics.............................................. p.381

6.2.3. Ètnia i exclusió a l’espai públic....................................................... p.383

6.2.4. Edat i exclusió a l’espai públic........................................................ p.386

6.2.5. L’estat de deixadesa de places i carrers...................................... p.388

6.2.6. La preeminència del cotxe sobre l’anar a peu ........................... p.389

6.2.7. Privatització de l’espai públic.......................................................... p.390

6.3. QUOTIDIANITAT I VIDA DE BARRI A CAN PALET I

CA N’ANGLADA..................................................................................................... p.394

6.3.1. Quotidianitat i divisió sexual del treball...................................... p.394

6.3.2. Quotidianitat i comerç de proximitat.......................................... p.400

6.3.3. Quotidianitat i autoseguretat personal i comunitària............... p.405

6.3.4. Una reflexió sobre la vida de barri: les dones i la cultura

com a motor de canvi als barris............................................................... p.411

Recapitulació............................................................................................................... p.420

7. CONCLUSIONS.............................................................................................. p.422

7.1. REVISIÓ DE LES PREGUNTES DE RECERCA........................................... p.426

7.2. REFLEXIONS FINALS: CAP A UNA GEOGRAFIA IMPLICADA

EN L’ENTORN QUOTIDIÀ................................................................................... p.446

BIBLIOGRAFIA..................................................................................................... p.452

Material de suport en el text

Taula 1. Calendari de les observacions sistemàtiques......................................................... p.78 Taula 2. Evolució de la població a Terrassa, 1910-2005.................................................. p.105 Taula 3. Evolució de la població a Can Palet i Ca n’Anglada, 1995-2006................... p.106 Taula 4. Evolució dels orígens de la població de Can Palet,1995-2006........................ p.108 Taula 5. Evolució dels orígens de la població de Ca n’Anglada,1995-2006................. p.108 Taula 6. Estructura de la població per edats i sexe de Can Palet, 2006..................... p.109 Taula 7. Estructura de la població per edats i sexe de Ca n’Anglada, 2006................ p.110 Taula 8. Evolució de l’estructura poblacional per sexe a Can Palet i Ca n’Anglada, 1997- 2006.......................................................................................................... p.110

Taula 9. Evolució dels delictes registrats a Terrassa, Can Palet i Ca n’Anglada, 1994- 2006....................................................................................................... p.114 Taula 10. Evolució de les llicències d’obres majors a Ca n’Anglada, 1999- 2006...... p.115 Taula 11. Evolució de les llicències d’obres majors a Can Palet i Ca n’Anglada, 1999- 2006......................................................................................................... p.115 Taula 12. Evolució de les llicències d’obres majors a Ca n’Anglada sense tenir en compte els aparcaments, 1994- 2006........................................................ p.115 Taula 13. Superfícies urbana i zona verda en relació a la població a Terrassa, 2006........................................................................................................................... p.117 Taula 14. Comportament electoral a Can Palet, eleccions municipals 1995-2007... p.119 Taula 15. Comportament electoral a Ca n’Anglada, eleccions municipals 1995-2007.............................................................................................. p.120 Taula 16. Comportament vots en blanc i nuls a Can Palet i Ca n’Anglada, 2003 i 2007............................................................................ p.120 Taula 17. Evolució de persones votants i electores en eleccions municipals a Can Palet i Ca n’Anglada, 2003 i 2007.............................................................................. p.121 Imatge 1. Descripcions orals enregistrades de les situacions observades a les places..................................................................................................................................... p.75 Imatge 2. Localització sobre un plànol de les persones presents a les places............ p.76 Imatge 3. Descripcions redactades en bloc de les situacions observades a les places..................................................................................................................................... p.76 Imatge 4. Observacions no participants a les places......................................................... p.77 Imatge 5. Bloc de notes del treball de camp....................................................................... p.79 Imatge 6. Participació a les “Tertúlies de Ca n’Anglada”................................................. p.82 Imatge 7. Codificació amb el programa Atlas-ti.................................................................. p.93 Imatge 8. L’àrea urbana de Terrassa..................................................................................... p.100 Imatge 9. Les àrees d’estudi en el context urbà de Terrassa.......................................... p.100 Imatge 10. Estructura urbana actual de Can Palet............................................................ p.103 Imatge 11. Estructura urbana actual de Ca n’Anglada..................................................... p.105 Imatge 12. El carrer Colom de Can Palet a l’any 1947.................................................... p.140 Imatge 13. Els futurs terrenys del barri de Ca n’Anglada als anys quaranta.............. p.141 Imatge 14. El Pla Pratmarsó, 1949........................................................................................ p.147 Imatge 15. Polígons d’habitatge a Can Palet, 1964........................................................... p.152 Imatge 16. Polígons d’habitatge a Ca n’Anglada, 1964.................................................... p.152 Imatge 17. Anàlisi sòcio-urbanística de l’ISPA a Terrassa als anys seixanta................ p.155 Imatge 18. Demandes veïnals a Ca n’Anglada als anys setanta..................................... p.161 Imatge 19. Notícia sobre demandes veïnals a Can Palet als anys setanta................... p.162 Imatge 20. Portada del butlletí veïnal Egara Información d’abril de 1973................. p.164 Imatge 21. Perfils de la proposta Bucher................................................................................ p.184 Imatges 22 i 23. La transformació de la Plaça de Ca n’Anglada al 1995.................... p.185 Imatges 24 i 25. La transformació de la Plaça de Ca n’Anglada al 1995.................... p.185 Imatges 26-29. Fets del juliol de 1999 a Ca n’Anglada..................................................... p.221 Imatge 30. La Plaça de Can Palet............................................................................................. p.312 Imatge 31. La Plaça de Ca n’Anglada...................................................................................... p.313 Imatge 32. Avis a la Plaça de Can Palet.................................................................................. p.314 Imatge 33. Avis a la Plaça de Ca n’Anglada........................................................................... p.315 Imatge 34. Canalla a la Plaça de Can Palet........................................................................... p.315 Imatge 35. Canalla a la Plaça de Ca n’Anglada.................................................................... p.316 Imatge 36. Mares acompanyant a la canalla a la Plaça de Can Palet........................... p.317 Imatge 37. Mares acompanyant a la canalla a la Plaça de Ca n’Anglada.................... p.317 Imatge 38. Pares acompanyant a la canalla a la Plaça de Can Palet............................. p.318 Imatge 39. Pares acompanyant a la canalla a la Plaça de Ca n’Anglada...................... p.318 Imatge 40. La Plaça de Can Palet com a lloc de pas........................................................... p.319 Imatge 41. La Plaça de Ca n’Anglada com a lloc de pas.................................................... p.319

Imatge 42. La gent gran i el fet d’estar a la plaça................................................................ p.320 Imatge 43. Les relacions entre dones que acompanyen a la canalla a la Plaça de Can Palet.................................................................................................................. p.321 Imatge 44. Les relacions entre dones que acompanyen a la canalla a la Plaça de Ca n’Anglada........................................................................................................... p.321 Imatge 45. Mares acompanyant a la canalla a la Plaça de Ca n’Anglada..................... p.322 Imatge 46. L’entrada al centre cívic a través de la Plaça de Can Palet.......................... p.323 Imatge 47. La proximitat de les escoles i l’ús de la Plaça de Ca n’Anglada................... p.324 Mapes situacionals dimarts migdia a les places de Ca n’Anglada i Can Palet.............. p.330 Mapes situacionals dimarts tarda a les places de Ca n’Anglada i Can Palet................. p.332 Mapes situacionals dijous migdia a les places de Ca n’Anglada i Can Palet.................. p.334 Mapes situacionals dijous tarda a les places de Ca n’Anglada i Can Palet.................... p.336 Mapes situacionals dissabte migdia a les places de Ca n’Anglada i Can Palet............. p.338 Mapes situacionals dissabte tarda a les places de Ca n’Anglada i Can Palet................ p.340 Mapes situacionals diumenge migdia a les places de Ca n’Anglada i Can Palet.......... p.342 Mapes situacionals diumenge tarda a les places de Ca n’Anglada i Can Palet............. p.344

ANNEX A

ANNEX A-1: La recerca bibliogràfica ANNEX A-2: Les persones entrevistades en el treball de camp ANNEX A-3: Exemples de transcripcions del diari de camp ANNEX A-4: Guions de suport en les entrevistes a veïnat ANNEX A-5: Guions de suport en les entrevistes a informants ANNEX A-6: Llista de codis analítics i codificació

ANNEX B

ANNEX B-1: Trajectòria investigadora i docent ANNEX B-2: Exemples de transcripció d’entrevistes ANNEX B-3: Textos analítics tematitzats de la codificació ANNEX B-4: Fets de 1999 a Ca n’Anglada ANNEX B-5: Fets del 3 de març de 2003 a Ca n’Anglada ANNEX B-6: Participació a les “Tertúlies de Ca n’Anglada” ANNEX B-7: Conflicte veïnal a Ca n’Anglada

I. INTRODUCCIÓ.

1.1. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA.

1.2. ORIGEN DE LA RECERCA.

1.3. PREGUNTES DE RECERCA PRÈVIES.

1.4. ESTRUCTURA DEL TREBALL.

15

16

1.1. PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA RECERCA.

La present recerca tenia per objectiu previ i inicial analitzar l’ús i apropiació que fan

dones i homes d’espais públics concrets, és a dir, a través d’una anàlisi de gènere.

Aviat, però, la recerca s’adaptà a la realitat i necessitats dels casos d’estudi, fent que

l’objectiu principal i general passés a ser l’anàlisi de la construcció social i material

d’espais públics en uns contextos urbans concrets, els barris. A aquest objectiu de base

s’han subordinat d’altres objectius més concrets com l’anàlisi històrica i actual en la

construcció d’imaginaris col·lectius, d’identitat i de sentiment de pertinença respecte

els espais públics i els barris; l’anàlisi de la relació entre polítiques i intervencions

urbanes i socials respecte els barris i la millora de les condicions de vida del veïnat,

amb una atenció especial a les formes de participació veïnal i interlocució barri-

ajuntament; i l’anàlisi de la vida quotidiana als espais públics tenint en compte aspectes

com el gènere, l’edat, l’ètnia o la classe, dimensions que, al llarg del treball, hem mirat

de tenir sempre presents de forma interrelacionada.

L’interès d’aquesta recerca té dues vessants: la pròpia recerca en sí i que el material

generat sigui i tingui utilitat social. La recerca, en sí mateixa, ja és un procés viscut on

no només s’enriqueix la persona -a partir d’un procés viscut de llums i ombres- sinó

que també es contribueix a desenvolupar el coneixement i el saber col·lectiu i

universal. Sembla un tòpic aquest interès però, amb l’edat que tinguem i identificats i

identificades amb la universitat pública i amb la geografia, cal que tinguem clar l’interès

per generar una recerca que barregi l’experiència viscuda i la contribució social en

favor d’un saber i coneixement col·lectius. Però la recerca també volem que sigui una

eina d’utilitat pública i col·lectiva, amb l’interès que sigui útil per altres persones amb

l’objectiu de millorar les condicions de vida de les persones i, en concret, de les

persones que viuen en barris populars a Catalunya. Enriquir la idea d’espai públic en

general i tractar l’actualitat dels barris populars a Catalunya no pot ser una tasca

individualista i cal que fem interconnectar múltiples experiències tant des de l’àmbit

acadèmic, com veïnal i polític. I aquesta Tesi Doctoral vol ser una contribució, una

mirada més, per tal que el veïnat d’aquests barris torni a tenir en les seves mans el

poder per transformar quotidianament el lloc viscut, el seu entorn, a partir d’una

millor autoconeixença comunitària i de les seves necessitats i demandes col·lectives.

17

1.2. ORIGEN DE LA RECERCA.

Aquesta recerca té el seu origen en un projecte d’investigació més ampli que portava

per títol Geografia, gènere i vida quotidiana. Intervencions urbanes i integració social,

finançat per fons públics a través del Pla Nacional d’Investigació 2000-2003 de l’extingit

Ministeri de Ciència i Tecnologia i del qual es va ocupar de desenvolupar les i els

integrants del Grup de Recerca de Geografia i Gènere del Departament de Geografia

de la Universitat Autònoma de Barcelona1. L’objectiu d’aquest projecte de recerca era

analitzar l’impacte real d’actuacions i intervencions urbanístiques en diferents ciutats,

basades en la promoció o reforma de l’espai públic, en l’àmbit de l’exclusió social i de

processos de marginació socio-espacial sobre grups concrets de població.

La concessió d’una beca pre-doctoral de Formació de Personal Investigador va fer

possible que m’incorporés a aquest projecte entre els anys 2001 i 2005 i que obtingués

un sou digne que fes possible la dedicació al projecte general, al grup de recerca i

l’estudi i treball de camp que ara es presenta. En aquesta primera etapa es van discutir i

assentar les bases temàtiques, teòriques i metodològiques des d’una tasca col·lectiva

que es van anar transformant conforme es desenvolupava el primer treball de camp

per una de les àrees d’estudi, el barri de Ca n’Anglada.

Posteriorment, la meva continuïtat en altres projectes finançats amb fons públics de

l’Estat com el de Sentit del lloc i pràctiques d’ús en els espais públics urbans. Una mirada

des de la geografia del gènere (2003-2006, Ministeri de Ciència i Tecnologia) i Espais

públics, llocs d’inclusió o d’exclusió? Aportacions des de la geografia social i del gènere (2006-

2009, Ministeri d’Educació i Ciència), i que seguien la mateixa línea temàtica i

metodològica que el primer projecte, van fer possible completar la recerca,

desenvolupant un segon treball de camp pel cas de l’altra àrea d’estudi, el barri de Can

Palet, i la posterior tasca d’anàlisi comparativa entre els dos casos d’estudi. En aquest

període, però, no es va deixar de banda el cas del barri de Ca n’Anglada,

desenvolupant-se una participació més directa en afers col·lectius que també va

suposar un primer retorn del treball realitzat al veïnat.

1 Les geògrafes i geògrafs que han integrat el grup de treball d’aquesta recerca, dirigit per Maria Dolors Garcia Ramon, han estat, per ordre alfabètic a partir del primer cognom, Abel Albet, Mireia Baylina, Ariadna Cucurella, Anna Ortiz, Maria Prats, Isabel Salamaña, Anna Serra i Montserrat Villarino, a més de la persona que escriu aquestes línies.

18

També cal recordar i remarcar que a l’any 2008 la Fundació Jaume Bofill m’atorgava un

ajut de finalització de Tesi Doctoral, un suport econòmic que m’ha facilitat l’estabilitat

necessària per tancar aquesta etapa i, també, ha suposat un reconeixement al treball

que s’estava realitzant. En aquest sentit, tampoc vull passar de llarg la resta de suports

econòmics o contractes laborals que han fet possible poder desenvolupar aquesta

recerca a partir de l’any 2005, com serien la concessió d’un accèssit en el Premi Rogeli

Duocastella de la Fundació La Caixa a l’any 2005, les dedicacions remunerades en el

mateix grup de recerca entre el 2005 i el 2007 o la contractació com a Professor

Associat a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2005.

1.3. PREGUNTES DE RECERCA PRÈVIES.

Com s’ha comentat anteriorment, l’objectiu principal i general de la recerca és l’anàlisi

de la construcció social i material d’espais públics en uns contextos urbans concrets,

els barris, que també es concretava amb altres objectius subordinats com analitzar la

construcció d’imaginaris col·lectius, d’identitat i de sentiment de pertinença, les

polítiques urbanes i socials i la vida quotidiana, seguint sempre l’eix dels espais públics,

les condicions de vida i les formes de participació i de relació comunitàries

interconnectant dimensions analítiques com el gènere, l’edat, l’ètnia i la classe. Per tal

de poder aprofundir en aquest objectiu de la recerca ens hem plantejat quatres

supòsits temàtics amb les seves corresponents preguntes de recerca:

Identitat de barri i sentiment d’apropiació i pertinença.

Als barris populars de l’Estat espanyol, l’arrelament a aquestes àrees urbanes i als seus

espais públics està íntimament lligat amb la història recent i l’experiència col·lectiva en

el marc de la lluita veïnal per la millora de les condicions de vida als barris i contra la

dictadura franquista:

- La identitat de barri i el sentiment de pertinença al lloc s’explica per un procés de

construcció social i material caracteritzat per l’autoorganització i lluita veïnal?

- Quina incidència té el sentiment de pertinença al lloc en relació a l’espai públic?

19

- Quina relació hi ha entre identitat de barri i processos i expressions de

descohesió comunitària en aquestes àrees urbanes?

Repercussions socials i materials de les actuacions municipals als barris.

A partir dels anys vuitanta, les administracions públiques s’han esforçat per mobilitzar

recursos, humans i econòmics, per desenvolupar polítiques d’intervenció social i

urbanística en els barris populars, amb la intenció de millorar la qualitat de vida del

veïnat:

- Les polítiques públiques d’intervenció social i urbanística han suposat una millora

col·lectiva i del conjunt del barri?

- Les polítiques públiques d’intervenció social i urbanística han suposat una millora

en les formes de participació comunitària en els afers col·lectius del barri?

- Les polítiques públiques d’intervenció social i urbanística en matèria d’espais

públics han suposat un reforçament i promoció de la vida de barri?

La vida quotidiana als espais públics.

La vida quotidiana als espais públics es configura a través de diverses dimensions com

poden ser el gènere, l’edat, l’ètnia o la classe i segons la incidència de cadascuna d’elles

s’esdevindran unes situacions, usos i apropiacions als espais públics:

- Quina incidència té el gènere en la vida als espais públics?

- Quins tipus de desigualtats i de discriminacions, segons aquestes dimensions,

condicionen les presències i absències als espais públics i les situacions i usos que

trobem?

- L’escala de barri i la vida quotidiana que se’n desenvolupa al seu interior reforça la

coneixença mútua, entre persones i llocs, i actua com a mecanisme de prevenció i

seguretat comunitària?

20

El paper dels espais públics als barris.

L’existència d’espais públics als barris és fonamental per fer possible la trobada entre el

veïnat, la socialització col·lectiva i el reforçaments dels vincles comunitàries.

- La construcció d’espais públics tradicionals, places i carrers, contribueix a reforçar

i incentivar la vida de barri?

- Respon a les necessitats i demandes del veïnat la construcció d’espais públics

tradicionals?

1.4. ESTRUCTURA DEL TREBALL.

La Tesi Doctoral que us presentem l’estructuraríem en sis parts a partir de la

presentació del primer capítol que correspon a l’apartat introductori del treball, on es

presenten els objectius i interessos principals de la recerca, l’origen de la mateixa i el

plantejament de les preguntes de recerca que guiaran el desenvolupament del treball.

Una primera part, que correspon al capítol 2, serviria de context de referència del

conjunt de la recerca, des del punt de vista teòric, metodològic i de les àrees d’estudi.

Es tracta d’un punt de partida per al treball en sí i sobre el que s’ha intentat anar i venir

al llarg dels posteriors capítols. Un primer subapartat d’aquesta primera part és el

dedicat a l’estat de la qüestió entorn la idea d’espai públic, a través de la consulta

bibliogràfica de revistes científiques combinades amb opinions sobre aquest tema de la

gent entrevistada en el treball de camp. Es tracta d’un cos teòric que es presenta i

s’estructura de forma classificada i tematitzada a partir de la interpretació analítica dels

articles consultats. Prèviament, es contextualitza teòricament l’espai públic a partir de

la seva naturalesa social en societats capitalistes. Un segon subapartat es centra en la

descripció dels procediments seguits i les tècniques emprades en el treball de camp, on

s’ha mirat de fer una redacció el més propera possible al procés viscut. El tercer

subapartat se n’ocupa de la presentació de les àrees d’estudi, des d’un punt de vista

sociodemogràfic i que també ha reclamat la incorporació d’un cos teòric bàsic i de

referència en relació a la idea de barri popular, l’escala de treball on s’ha emmarcat la

recerca.

21

La segona part, ja al capítol 3, es centraria en assentar aspectes bàsics en el

desenvolupament posterior del treball des del punt de vista històric, on mirem

d’analitzar i interpretar el procés de construcció històrica en relació a les dues àrees

d’estudi, des del punt de vista social i material. Aquest capítol l’entenem com una tasca

prèvia, necessària i imprescindible per poder entendre les construccions identitàries en

relació als barris i el sentiment de pertinença respecte llocs concrets, assenyalant els

processos i episodis històrics que han marcat l’evolució social i urbanística d’una i altra

àrea d’estudi. És a partir d’aquest capítol on la utilització analitzada de la font oral

marcarà el fil conductor del treball.

La tercera part és la que iniciaria l’anàlisi de l’actualitat un cop tractat el procés de

construcció històrica de les dues àrees d’estudi. S’inicia amb el capítol 4, que centra el

seu interès en els imaginaris col·lectius que té la gent respecte els seus barris, on la

construcció d’identitats s’estudia amb la combinació del tractament de la història

social, com referent que assenta les bases identitàries d’un i altre barri; els canvis

socials que es viuen en l’actualitat, que reclamen una reconfiguració de la identitat de

barri pre-existent; les imatges subjectives que el veïnat té respecte el seu lloc de

residència, on les lectures integradores i optimistes contrasten amb les percepcions

més excloents i discriminatòries en relació als canvis socials que s’han produït

recentment; i, finalment, el debat veïnal entorn a la integració als barris de les noves

realitats socials en relació a les dinàmiques socials, culturals i espacials que estaven

consolidades per la població arrelada en una i altra àrea d’estudi.

La quarta part, que segueix centrada en l’anàlisi de l’actualitat, continuaria amb el

capítol 5, on l’interès està en treballar les problemàtiques existents als dos barris i les

demandes veïnals que hi tenen lloc, així com les actuacions municipals que s’han

desenvolupat en les dues àrees d’estudi, tenint en compte, també, les formes de

participació comunitària i la interlocució barri-ajuntament. El capítol també introdueix

el paper que juga un altre agent social de transformació dels barris, a banda del veïnat i

l’administració local, com és el sector privat, sobretot a través del sector immobiliari i

la transformació urbanística a través de l’habitatge, però incloent també consideracions

que van en la línia de reconèixer la incidència que tenen els processos de privatització i

22

de mercantilització en l’àmbit dels espais de trobada i de la vida quotidiana d’un i altre

barri i de forma general.

La cinquena part conclouria l’estudi de l’actualitat pel cas d’un i altre barri a través del

capítol 6, on l’actualitat de les dues àrees d’estudi passa a ser analitzada i interpretada

des de la mateixa vida quotidiana que es desenvolupa en un i altre barri, parant atenció

especial en el paper que juguen els espais públics i de trobada, fent un seguiment més

particularitzat en el cas de dues places centrals i emblemàtiques per cadascuna de les

àrees d’estudi, i les relacions personals i comunitàries en la vida quotidiana que hi

tenen lloc.

La sisena part és la que correspondria a les conclusions, al capítol 7, que les hem dividit

en dos subapartats, un que donaria resposta a les preguntes de recerca plantejades a

l’inici de la Tesi Doctoral i, una segona, que miraria de fer un tancament del treball

valorant de forma genèrica i global la recerca, la formulació de propostes i el camí a

seguir a partir de l’experiència viscuda.

El treball es tanca amb la inclusió de la bibliografia i l’annex, que s’ha optat per

incloure’l en dos formats, un de paper, on es pot trobar informació de referència

sobre el procés de recerca i del treball de camp (l’anomenat Annex A) i, un de digital,

on s’afegeixen exemples de transcripcions generades a partir de les entrevistes

realitzades en el decurs de la investigació i d’altra informació d’interès en la meva

trajectòria dels darrers anys (l’anomenat Annex B).

Val a dir, en definitiva, que la mateixa estructuració del present treball, explicitada en

l’índex resultant i els títols corresponents, ja suposa en sí una declaració d’intencions o,

millor dit, d’intuïcions. L’índex final és resultat d’un treball analític i interpretatiu que ha

tingut diferents formes i expressions, restant sempre en discussió i transformació

contínua, posant-se de manifest que la capitulació final expressada en el present treball

no deixa de ser com una hipòtesi encoberta, expressió de síntesi de la recerca, tant en

el seu resultat final i de conjunt, que ara es presenta, com en el procés viscut, des del

primer fins l’últim dia.

23

2. MARC DE REFERÈNCIA TEÒRIC, METODOLÒGIC I

TERRITORIAL

2.1. MARC TEÒRIC DE LA RECERCA.

2.2. EL CONTACTE DIRECTE AMB EL MEDI EN EL TREBALL DE CAMP:

L’ADAPTACIÓ METODOLÒGICA A LES ÀREES D’ESTUDI.

2.3. EL MARC TERRITORIAL: LES ÀREES D’ESTUDI.

Recapitulació.

25

26

2.1. MARC TEÒRIC DE LA RECERCA.

El context teòric en el qual cal emmarcar la recerca l’hem treballat des de tres punts

de vista. Primer, des d’una contextualització inicial sobre l’evolució del concepte de

plaça, l’espai públic a partir del qual es va originar el tema i objecte d’estudi. Segon, la

realització d’un estat de la qüestió entorn l’espai públic, consultant fons de revistes

científiques en ciències socials, que ha donat lloc a una tematització interpretada del

conjunt d’articles consultats. I tercer, s’introdueixen les opinions de persones

entrevistades al treball de camp per mirar d’oferir més visions i posicionaments entorn

a la idea d’espai públic. Es tracta de tres punts de vista que han servit de guia i referent

en els posteriors capítols, i que han ajudat a situar l’espai públic des d’un punt de vista

teòric, temàtic i de concepció.

2.1.1. De l’àgora a la plaça passant pel capitalisme i la vida quotidiana.

L’espai públic com a fet social.

En l’actual recerca, un àmbit de referència bàsic ha estat la plaça, sempre entesa com

un espai públic concret, (re)construït material i socialment, i situada en un marc

estructurat i estructurant més ampli, com pot ser el barri, i on també incideixen

processos d’escala regional i planetària. L’origen del que avui coneixem com a plaça,

pel que fa a la seva funció infraestructural i social, cal buscar-ho en les ciutats de

l’època clàssica, essent la referència més clara l’àgora grega i, posteriorment, el fòrum

romà. Lewis Mumford cita l’Il·líada d’Homer per definir l’àgora grega com a lloc

d’assemblea on les persones es congreguen, havent persistit la seva funció social encara

avui dia. Així, per a ell, la plaça actual descendeix directament de l’àgora, ja que “és al

lloc obert, amb els seus cafès i restaurants circumdants, on es produeixen trobades

espontànies i cara a cara, converses i flirtejos que no són oficials, encara que siguin

habituals” (Mumford, 1966:187). Richard Sennet destaca que a l’àgora tenien lloc

activitats simultànies sense relació entre elles, agrupant-se la gent en grups de discussió

i debat on es parlava de temàtiques diverses, sense que es produís una sensació de

caos (Sennet, 1997). Sennet també destaca que la presència i apropiació a l’àgora i el

seu ús no estaven oberts a tothom, posant de manifest que “la majoria dels

esdeveniments cerimonials i polítics que es produïen en la mateixa estaven vedats a la

immensa població d’esclaus i estrangers (‘metecs’) que sostenien l’economia de l’antiga

27

ciutat” (Sennet, 1997:56). Tant a l’època clàssica com en l’època medieval, la ciutadania

i la burgesia, bàsicament homes benestants i amb una rica vida pública i amb temps per

desenvolupar-la, eren els usuaris assidus i més presents a les àgores i places, i on dones

en general i homes dels grups i classes més baixes i populars restaven fora d’aquests

espais on només l’ús de pas era el que bàsicament desenvolupaven. Fernando Chueca

ens presenta l’àgora com l’espai privilegiat de la reunió i la tertúlia ciutadana, que a la

llarga esdevindrà la tertúlia política, essent un espai que ell adscriu a les ciutats que

anomena públiques, les que considera mediterrànies, on l’exterior, el carrer i la plaça

són els vertaders hàbitats socials, en contraposició a les que anomena ciutats

domèstiques anglosaxones i nòrdiques, on la casa és l’hàbitat social per excel·lència, i

ciutats privades o religioses islàmiques, on els àmbits domèstic i públic estan

marcadament dividits (Chueca, 2002). No se’ns ha d’escapar, però, que la ciutat i

places mediterrànies responen a unes realitats molt complexes, com tot el que és

producte i pràctica de les societats humanes, observant-se com les ciutats

mediterrànies tenen molt de vida al carrer, però també de vida a la llar familiar, àmbits

que han estat travessats per la religió i per les divisions espacials entre públic-privat per

motius de distinció, exclusió i desigualtat, jugant un paper important en les conductes i

maneres de percebre i desenvolupar la vida a les ciutats, per la qual cosa és difícil de

no veure influències d’altres àmbits, com els esmentats del nord d’Europa i del nord

d’Àfrica, entre d’altres.

En l’època medieval, les places difícilment responien a un model rectangular, en canvi,

el que més sovintejava, era una plaça on l’ús estava destinat a les activitats comercials i

de mercadeig i la forma estava supeditada a les necessitats dels edificis circumdants, els

quals tenien preferència i condicionaven la distribució dels espais oberts (Mumford,

1966). Les places, en alguns casos, restaven totalment diluïdes amb la xarxa de carrers

existents a les ciutats, integrant-se a la xarxa de mobilitat d’aquella època, formant part

d’una trama única i articulada, on es pot reconèixer en diferents parts el treball dels

constructors, però també dels gremis especialitzats. És per això que cal destacar la

diferència etimològica entre àgora, definida com a lloc d’assemblea, i plaça, definida

com una part més de la xarxes i vies de comunicació de l’interior de les ciutats. Les

places i carrers responen de forma diversa a les necessitats funcionals de la pròpia

ciutat, on la mobilitat de persones i mercaderies destaca per sobre d’altres atributs, on

28

les places “ofereixen espais majors que no difereixen conceptualment dels carrers”

(Benevolo, 1993:47-48). En d’altres casos, però, trobem places tancades o recluses que

resten al marge de la circulació, que poden guardar relació amb els patis interiors

mediterranis o les bastides i les places majors presents al llarg de les geografies

ibèriques i occitana.

Serà l’emergent capitalisme del segle XVII el que iniciarà un període on la unitat

orgànica de la ciutat es comença a esmicolar, dividint i fragmentant els diferents espais

urbans i on el valor de canvi de la propietat urbana començarà a prevaler per sobre del

valor d’ús de l’espai urbà. L’inici de l’etapa capitalista comportarà una clara oposició

entre ambients privats i ambients públics, fins llavors relacionats i compenetrats i,

àdhuc, diluïts. Serà la ciutat industrial haussmaniana descrita per Benevolo (1993) o la

versió novel·lada catalana, la de la ciutat dels prodigis (Mendoza, 2000) on s’aplega bona

part de la població, famílies burgeses i obreres, on tot és possible, on quasi tot està en

venda i on hi ha l’interès, per part del sistema econòmic, de fer tot potencialment

mesurable, vendible i rendible. Entrem en una etapa on la vida urbana a les ciutats

s’intensifica i es fa més complexa, i els espais públics esdevenen lloc de disputa i

conflicte entre la quotidianitat de les persones, els agents que mercantilizen els espais

urbans. Una nova visió de l’espai públic a partir d’aquesta etapa és la que ens il·lustra

Jane Jacobs, ja a finals dels anys seixanta, al clàssic treball de Muerte y vida de las grandes

ciudades, considerant que les persones no utilitzen espais públics com places o parcs

simplement perquè estiguin a prop de la seva residència habitual ni perquè urbanistes i

arquitectes desitgin que els usin. Es mostra taxativa quan considera que els parcs no

són res per definició, apuntant que no es poden considerar els espais públics oberts,

partint dels projectes, ni com elements que actuïn en un increment del valor dels

edificis i establiments contigus ni en una estabilització de la població resident. És per

això que creu que, generalment, s’espera i es demana massa dels espais públics, posant

de manifest que més que no pas transformar les qualitats essencials de l’entorn i

d’elevar automàticament la seva qualitat social, places i parcs són precisament els

afectats i condicionats directa i dràsticament per la forma com actuen sobre ells la vida

als barris on s’insereixen. Referint-se al Rittenhouse Square de Filadèlfia destaca la

varietat i la confusió d’usos funcionals dels edificis que l’envolten, contribuint a què

sigui un espai que és utilitzat per la gent en franges horàries diferents gràcies a què els

29

usos quotidians difereixen i són diversos. Per això ressalta que el que és important és

“la diversitat funcional dels seus centres, establiments i altres llocs adjacents, contigus

o propers, és a dir, per la diversitat d’activitats i usos que produeixen i determinen la

presència d’una menor diversitat i quantitat d’usuaris” (Jacobs, 1967:105). És per això

que considera que una plaça tancada en un entorn unifuncional, com pot ser el fet de

residir, esdevé un espai buit durant diferents franges horàries del dia. Per a ella, creiem

que encertadament, l’animació i la diversitat són elements claus per tal d’induir un

continu flux d’activitats i vides, ressaltant que “una varietat arquitectònica superficial

pot donar aparença de diversitat, però només un genuí contingut de diversitat

econòmica i social, resultant de les anades i vingudes de persones que fan coses

diferents” (Jacobs, 1967:110) és el que realment dóna significat a la plaça i els espais

públics i tenen el poder, com ella considera, de dóna’ls-hi vida.

En l’actualitat, vivim un procés on la iniciativa privada produeix espais públics amb la

complicitat de les administracions públiques, sobretot locals (Benach, 2000 i 2003),

basant-se en la competència entre ciutats i, en general, en el benefici, la sobreprotecció

de classe i la capacitat de consum, la qual cosa provoca una disputa i conflicte entre

usos socials quotidians i interessos privats o d’una minoria en relació a l’espai públic.

Richard Sennet considera que aquest assalt del sector privat i dels grups dominants

sobre l’espai públic significa el declivi de la persona pública, on l’espai públic serà cada

cop més artificialitzat pel consumisme de masses i on les necessitats exagerades de

seguretat portarà a un abandonament de l’espai públic o a un sobrecontrol sobre ell

que deixarà excloses a moltes persones i col·lectius, confonent-se els àmbits d’allò

públic i allò privat, on les places passen a ser monuments en sí mateixes, dignes de ser

contemplades i travessades, però no viscudes, confirmant-se que “l’espai públic és una

àrea de pas, ja no de permanència” (Sennet, 1978:23). Isaac Joseph també considera

que les places i els carrers ja no són els àmbits on les persones intercomuniquen i es

troben, canviant també els usos dels temps, on els desplaçaments han variat així com

els ambients, advertint que el que “ha canviat és la pròpia cosa pública” (Joseph,

1999:7) on la confusió manifestada per Sennet, en relació als espais públics, es torna a

posar en evidència. Antonio Montesino ressalta que els canvis socials que han suposat

els avenços de la tècnica -allà on han arribat- han fet més complexes i heterogènies les

relacions interpersonals produint-se -en qui s’ho ha pogut permetre- una major

30

disponibilitat de l’anomenat temps lliure, però la parcialitat i desigualtat en l’abast

d’aquests avenços posa de manifest que l’ús d’aquest temps estigui lligat a

jerarquitzacions, controls i discriminacions (Montesino, 2002).

La privatització dels espais públics, entesa com la mercantilització i control d’aquests

espais per part dels grups dominants en les societats capitalistes i neoliberals, és una

dinàmica que cal observar amb deteniment i denunciar, car està actuant tant en els

mecanismes d’exclusió i marginació com, a partir d’aquests, en la construcció i

recreació d’un nou tipus d’espais públics o de vida pública, basada en la capacitat de

consum, en el tancament de classe i la proliferació d’espais de trobada i consum

custodiats i altament vigilats. Les situacions d’exclusió als espais públics són, en

l’actualitat, un dels fets més presents i palpables en la realitat observada i viscuda de les

ciutats contemporànies. La privatització d’aquests àmbits de la vida social i la

implementació de polítiques de control i seguretat destinades a evitar la presència de

certs col·lectius, està essent un dels mecanismes més efectius en les pràctiques

d’exclusió als espais públics. Fernández Durán descriu un procés general on el capital

privat amb connivència amb els poders polítics estan transformant molts espais urbans

en enclavaments privatitzats i altament vigilats, sobretot aquells llocs més valorats des

del punt de vista econòmic, social, polític i militar, que en moltes ciutats coincideix

amb el centre urbà, que va perdent multifuncionalitat –com reclamava Jane Jacobs- i en

favor de la unifuncionalitat (Fernández Durán, 1996) i d’altres visions, concretant en

l’exemple de Barcelona, apunten cap a una ciutat dual, on es les polítiques urbanes

estarien dirigides a grans projectes de renovació en un context de competència

internacional entre grans ciutats mentre es mantindrien espais socials precaritzats a

través de la residència i concentració en determinades parts de la ciutat de les

poblacions més desafavorides (Benach i Tello, 2004). En aquesta línia, pel cas dels

Estats Units, Mike Davis apunta que els nivells actuals de pobresa existents no es veien

des d’abans de la Segona Guerra Mundial però el que destaca és el consens polític

entre els anomenats republicans i demòcrates en la retallada de prestacions socials i el

rebuig a les mesures de caràcter social per a la millora de la situació dels i les més

febles, i preventives, obligant, en canvi, a incrementar les inversions públiques i

privades en seguretat i coerció, afectant de forma directa a la vida en les ciutats i als

espais públics (Davis, 2001), una realitat que també la vivim al nostre entorn.

31

Però, tanmateix, el que també es reflecteix són les permanències i les resistències en

favor d’uns espais públics no controlats per la coerció o pels interessos privats -que no

de privacitat-, tant de forma organitzada, a través dels moviments socials urbans, com

de forma espontània en l’àmbit de la quotidianitat (Benach, 2005). Per a Rosa Tello,

l’espai públic és causa i efecte dels canvis de la ciutat postindustrial, on els aspectes

físics, econòmics, socials, relacionals, simbòlics, etc. fan possible l’existència d’una rica

diversitat i heterogeneïtat d’espais públics. Per a ella l’espai públic “conté l’imaginari

social que li dóna valor simbòlic, referencial o d’identitat, i a la vegada conté les

diferències d’expressió del poder polític que l’ha definit i l’ha construït, però també se

l’ha apropiat en resimbolitzar-lo” (Tello, 2002:21). En el mateix sentit, Manuel Delgado

reconeix que les coses estan canviant en relació als espais públics, on formes de viure i

estar als espais públics que es pensaven en crisi tornen a reaparèixer i a reivindicar-se

en els darrers temps, considerant que avui en dia “es viu un moment en què el carrer

torna a ser reivindicat com espai per a la creativitat i l’emancipació, al temps que la

dimensió política de l’espai públic és creixentment col·locada al centre de les

discussions a favor d’una radicalització i una generalització de la democràcia” (Delgado,

1999:19). És per això que es reclama una defensa dels espais públics, com remarca

Fernández Durán, ja que els poders econòmic i polític neoliberals encara no s’han

apropiat plenament d’aquests espais, reclamant l’esforç col·lectiu de la gent per crear i

ocupar “nous espais intermedis comunitaris de convivència, relació, producció i

consum, autogestionats, és a dir, no heterodeterminats ni des d’allò polític ni des de la

lògica de la mercaderia” (Fernández Durán, 1996:389). En aquesta línia Jordi Borja, ja

contraposava als anys vuitanta els models de privatització de les àrees i vides urbanes

amb els que considerava un nou urbanisme, que promogués “la reconstrucció de teixits

socials de base, la solidaritat i l’intercanvi, l’apropiació comunitària de l’espai urbà, la

recuperació de la ciutat, la defensa i promoció de les identitats locals (barris i ciutats i

no grans àrees metropolitanes anònimes i tecnocràtiques)” del qual són part

resistencial, activa i transformadora moviments socials urbans que tenen com a base de

la seva lluita, entre d’altres, la demanda de places i espais públics, la revalorització de

festes de barri o el reclam i ús intensiu d’equipaments col·lectius (Borja, 1988:138-

139).

32

Comprovem com les definicions quotidianes dels espais públics són resultat de

construccions socials de la pròpia gent, de la pròpia col·lectivitat, essent a llocs com el

carrer i les places els espais “on es produeix en tot moment –malgrat les excepcions

que procuren de tant en tant la policia i els fanàtics- la integració de les

incompatibilitats, on es poden desenvolupar els més eficaços exercicis de reflexió

sobre la pròpia identitat, on cobra sentit el compromís polític com consciència de les

possibilitats de l’acció i on la mobilització social permet conèixer la potència dels

corrents de simpatia i solidaritat entre estranys” (Delgado, 1999:208). Així, l’espai

públic és producte de continues construccions socials. En aquest sentit, el present

estudi cal entendre’l com una contribució més als plantejaments lefebvrians de

producció social de l’espai i del dret a la ciutat, reconeixent a l’espai públic com a lloc

físic concret producte de processos socials que tenen el seu origen en la influència

mútua entre persona i societat i processos locals i globals (Lefebvre, 1969, 1972 i 1976;

Bassand, 2001). Aquest és el nostre punt primari de partida, que l’espai públic és una

producció social, individual i col·lectiva, una producció social que té les seves

representacions concretes per, exemple, a una plaça, però aquestes representacions

no es regulen, única i exclusivament, per fenòmens donats i observables a la plaça

mateixa, sinó que responen a diferents lògiques que tenen el seu origen en diferents

escales i dimensions analítiques. Reconeixent la producció social de l’espai públic estem

fent una passa decidida per evitar que els processos de privatització i mercantilització

s’imposin. En aquest sentit, s’emfatitzaria la vessant social de l’espai públic, com a fet

social, per sobre de la vessant material (Carr et al. 1995; Borja i Muixí, 2003; Frick,

2007), on els espais públics construïts i dissenyats no serien res si no actués sobre ells

la societat (Jacobs, 1967), i sobre els quals cal tenir una mirada multidisciplinar que

tingui en compte aproximacions a l’espai públic des de l’àmbit de la política, l’economia,

l’arquitectura i la interdependència d’allò material, allò relacional i allò simbòlic (Tello,

2002). Es podria dir que la concepció social quedaria clara quan parlem dels espais

públics, però i el dret als espais públics?

33

2.1.2. Utopia, tensió i conflicte en un ordre social, polític i econòmic basat

en la desigualtat i la discriminació. La funció social de l’espai públic.

Ja hem vist com en la fase del capitalisme que ens trobem en l’actualitat els espais

públics són privatitzats, reinventats, regulats o restringits des de l’òptica del valor de

canvi i del capital, com passa amb altres conquestes socials de les classes populars i de

caràcter públic, com la sanitat i l’educació. En tot cas, els espais públics, continuen

essent un àmbit de la sociabilitat humana on les persones es continuen relacionant,

badant, jugant, lluitant, amagant-se, divertint-se, mostrant-se, manifestant-se, etc., en

definitiva, les persones continuant donant vida a aquests espais, i vivint-los. Un fet

social i també un dret, però un dret sobre el qual es regula i es normativitza però

també un dret no escrit que les persones miren d’exercir sense coaccions ni

restriccions fent possible la sociabilitat a través de la quotidianitat i l’espontaneïtat. I és

en aquest punt on es creu necessari introduir el debat entre dues concepcions que en

les ciències socials s’ha tingut sobre la idea d’espai públic, una que consideraríem com

utòpica, que remarca la potencialitat dels espais públics, i l’altra la conflictiva, que es

centra més en analitzar la realitat que al final s’acaba donant en ells sense perdre de

vista la contribució i la lluita en favor de la justícia social, en aquest cas, en l’àmbit dels

espais públics.

Un bé públic, com podria ser l’espai públic, sempre ens ha de remetre a una conquesta

social, que vol donar servei i resposta a necessitats col·lectives, i és des d’aquest punt

de partida que podríem començar a comentar aquestes dues concepcions que, creiem,

cal tenir presents a l’hora de tractar temàtiques relacionades amb els espais públics.

Les contribucions teòriques que podríem situar en un posicionament utòpic tenen el

seu punt de partida en la definició que Jürgen Habermas va fer de l’esfera pública,

lligada a una concepció burgesa de l’Estat i la societat, que tindria la seva plasmació en

el model d’Estat del benestar. Aquí l’espai públic és la materialització de la mediació

entre societat civil i Estat, centre de la vida democràtica de les societats on la

controvèrsia pot donar-se des de l’expressió i representació lliure de les persones

(Habermas, 1986). Hannah Arendt entén per públic tot allò que apareix en públic, tot

allò que pot veure-ho i sentir-ho tothom i que compta amb la més àmplia publicitat

possible, el lloc que és comú a tothom i que està diferenciat de llocs d’identificació

34

comunitaris i familiars (Arendt, 1993). Ambdues concepcions van en la línia d’identificar

la idea d’espai públic amb lloc de representació, d’expressió col·lectiva i de posada en

comú de les opinions i les experiències en un context de normalització de les relacions

humanes que no posen en dubte l’ordre establert. Al revés, es deixa la porta a què des

de l’Estat s’actuï per assegurar aquesta normalització a través de normes i regulacions

que suposen, sense que estigui previst en les plantejaments d’un i altra, nous

instruments de desigualtat i de discriminació socials.

Així, ens podem refermar en la idea de bé públic i bé comú en relació a l’espai públic

en les dites democràcies contemporànies (Joseph, 1999; Lolive, 2006) i amb les

possibilitats que ofereix de creativitat en relació a canvis i continuïtats en la vida

pública de les ciutats (Goheen, 1998), descrivint usos socials als espais públics des de la

suposada normalitat del que és observable, comptabilitzant quanta gent hi ha, si estan

sols o en grups, si estan assentats o conversant, donant resultats considerats positius o

negatius i oferint una descripció física del lloc on els i les usuàries són objectes del que

es veu i transcorre en aquell instant d’observació a partir de visions més o menys

idealistes dels espais públics (Whyte, 1980; Simon, 1997). Podem atribuir diferents

funcions i característiques a l’espai públic, com veure la plaça o el carrer com espais

que possibiliten la circulació d’un lloc a un altre i la comunicació entre persones

(Joseph, 1999; Augustin, 2002; Gourdon, 2002) o com llocs on es posen en evidència

els valors de la diferència cultural que entren en contacte a partir de normes i pautes

socials (Simonsen, 1996) o com l’espai públic esdevé un àmbit privilegiat de

l’aprenentatge de l’alteritat (Ghorra-Gobin, 2000). Les possibilitats d’interacció entre

persones que no es coneixen entre elles és un altre dels factors que caracteritzarien a

l’espai públic, fent possible la construcció i reconstrucció d’identitats i el pas d’una

apropiació individual a una de col·lectiva que pugui suposar una ruptura i crisi de la

identitat preconcebuda o tradicionalment establerta (Berdoulay, 1997; Casal de Rey i

Martínez, 1997; Cooper, 1998; Ghorra-Gobin, 1998; Rogers, 1998; Joseph, 1999). Són

concepcions encertades des del punt de vista de la utilitat, però que deixen de banda el

seu significat, observant-se una manca d’anàlisi de les relacions de gènere, per exemple,

o d’altres com les de classe, ètnia o edat, o les dificultats per mantenir sempre

diferenciades i antagòniques la tradicional dicotomia públic-privat, sense oblidar que, en

35

alguns casos, no tenen un interès per modificar una realitat de discriminació i

desigualtat, sinó simplement descriure realitats socials.

En aquest sentit, moltes vegades, el sol fet d’observar, sense entrar a valorar els

processos més generals, les escales més globals que afecten els espais públics,

impossibiliten una anàlisi més acurada del per què d’aquelles presències o absències.

Pel que creiem que cal apostar és per anàlisis obertes on diferents i diverses

dimensions estiguin interrelacionades, tenint en compte, per exemple, les relacions de

classe, de gènere, edat i ètnia (Hayden, 1995; Ruddick, 1996) i mantenint una mirada

que estigui constantment anant i venint de les escales locals, intermèdies i globals per

tal de fer una anàlisi el més propera possible als actuals processos que tenen lloc avui

dia als espais públics de les ciutats i, també, ser actius i actives en treballs que ajudin a

evitar situacions de marginació i discriminació a l’espai públic, sense oblidar que cal que

siguem part activa en els nostres entorns vitals i quotidians, on residim, on treballem i

on desenvolupem recerca. I és a partir d’aquesta concepció que centrem l’anàlisi en la

tensió i conflicte social que es dóna als espais públics, pel que s’observa i pel que no

s’observa, on la teoria i la pràctica es fa més complexa, ja que més que una esfera

pública habermassiana estaríem parlant de diferents esferes públiques que estan en

tensió i en conflicte (Fraser, 1992; Berdoulay et al. 2001), que també suposa analitzar

diferenciadament la diferència, ja que moltes vegades sota el paraigües de la diferència

s’amaguen autèntiques situacions desiguals i discriminatòries des del punt de vista

cultural i de classe (Haylett, 2003).

Jane Jacobs remarcava la necessitat de diferenciar entre els usos reals i els usos mítics o

ideals, demanant que cal combatre aquesta confusió generada moltes vegades des d’un

discurs dit especialitzat de personal tècnic, polític i científic, que s’entesten en

confondre i imposar imatges idealitzades dels espais públics amb la realitat (Jacobs,

1967). En aquest punt és on cal fer combinar, des d’un reconeixement conflictivista,

una concepció de l’espai públic com escenari real i simbòlic de la lluita de classes i de

col·lectius discriminats per aconseguir un dret a la ciutat basat en la justícia social i en

la igualtat (Mitchell, 2003) i una concepció que li dóna valor de canvi i transformació

socials a la persona a través de la seva pràctica espontània i quotidiana (Benach i Tello,

2004; Albet et al. 2006). Sobre aquesta concepció doble creiem que cal fer una anàlisi

36

des de les ciències socials acceptant la complexitat social que acaba definint els espais

públics, destacant el sentit de pas, de situació temporal i efímera que tenim les

persones als espais públics, on la vida urbana es reconstrueix constantment. La

complexitat de les realitats i situacions efímeres i múltiples que tenen lloc als espais

públics és una característica que destaca Manuel Delgado, posant de manifest la

dificultat per desenvolupar una anàlisi pretesament objectiva i exhaustiva: “l’espai usat

de pas –l’espai públic o semipúblic- és un espai diferenciat, això és territorialitzat, però

les tècniques pràctiques i simbòliques que l’organitzen espacial i temporalment, que el

nomenen, que el recorden, que el sotmeten a oposicions, juxtaposicions i

complementarietats, que el graduen, que el jerarquitzen, etc., són poc menys que

innombrables, proliferen fins l’infinit, són infinitesimals, i es renoven a cada instant”

(Delgado, 1999:34). Es fa necessària una interpretació contextualitzada de les

situacions socials en relació als llocs, com es reclama des de la psicologia social (Valera,

1999) on les persones donen significat social i simbòlic a l’entorn, amb diversitat de

matisos i possibilitats.

2.1.3. Contribucions des de l’acadèmia i des del carrer a la idea d’espai

públic.

La consulta bibliogràfica de revistes acadèmiques del món de la geografia i altres

disciplines ha fet possible realitzar un estat de la qüestió que gira, de nou, entorn a les

concepcions de l’espai públic com a fet, funció i dret socials i en relació a la disputa i

conflicte entre el seu valor d’ús i de canvi. Es tracta d’una anàlisi bibliogràfica que ha

donat més informació i ha reforçat aquestes concepcions i, també, les ha enriquit i

renovat1. Al mateix temps, s’ha volgut incorporar a aquestes contribucions sobre la

idea d’espai públic les opinions que persones amb les que s’ha entrat en contacte en la

present recerca ens han donat al respecte. No es tracta d’ignorar que el conjunt

d’articles consultats es basin en estudis de cas que han suposat l’entrada en contacte

amb persones i llocs com a font primària d’informació, fent-se una posterior anàlisi

interpretativa de la informació, sinó de mirar d’enriquir els posicionaments i posar en

1 Per saber més sobre la realització de l’estat de la qüestió desenvolupat a partir de la consulta de diferents i diverses revistes acadèmiques i de caràcter científic, entre els anys 1995 i 2007 consulteu l’annex [veure Annex A-1].

37

primera persona tant les opinions exposades als articles com les opinions expressades

directament al carrer.

2.1.3.1. L’estudi de la diferència i la desigualtat a partir de l’anàlisi dels usos

i apropiacions a l’espai públic.

Els treballs que segueixen en la línia de treballar la construcció social de l’espai públic

són els que es centrarien en l’observació dels usos i apropiacions dels espais públics,

combinant la descripció i l’anàlisi, un aspecte primordial per poder entendre la realitat

dels espais públics. Així, distingiríem entre treballs que es centren en l’observació i

seguiment d’un grup social determinat; els que desenvolupen la recerca a partir d’un

espai o espais concrets i ús del temps; o els que combinen tots dos aspectes.

En relació als treballs que parteixen de l’interès per analitzar usos i apropiacions de

determinats grups socials destacaríem els que tracten les diferències d’ús de l’espai

públic entre dones autòctones i dones nouvingudes de països del “sud” (Caballé i

Morales, 1995). Altres propostes es centrarien en els usos diferenciats de l’espai públic

que es donen a ciutats de l’Àfrica oriental, respecte els que podríem trobar a ciutats

europees (Calas, 2002b,c). D’altres treballs centrarien la seva anàlisi en grups de joves

skaters i l’ús tan propi que fan de l’espai públic (Calogirou i Touché, 1997). Persones

joves, pel cas de noies britàniques, són un altre col·lectiu tractat per conèixer les

diferents pautes de consum de noies adolescents en espais d’oci i lleure (Thomas,

2005).

Sobre els articles que tracten la seva anàlisi en espais concrets, es ressaltaria l’interès

per parcs, places i carrers. Les propostes anirien des del seguiment històric dels usos

d’un parc a la ciutat quebequesa de Montreal (Debarbieux i Perraton, 1998) a l’anàlisi

de com els sons condicionen usos i presències de diferents persones entrevistades en

espais públics (Yang i Kang, 2005). Però on ressalta més l’interès és en centrar l’anàlisi

de gènere a l’ús i apropiació d’espais públics concrets, com des de diferents

experiències catalanes es proposa (Caballé, 1996; Ortiz, 2004a; Cucurella, 2004; Serra,

2004). Afegir treballs des del punt de vista de l’anàlisi de l’ús del temps, fent de les

38

temporalitats una altra forma de contribuir a una anàlisi complexa i multidimensional

de la vida als espais públics (Bondue et al. 2007; Massot i Zaffran, 2007).

Els treballs que combinen l’interès per grups socials i llocs concrets són els que més

han proliferat en la consulta bibliogràfica realitzada, tenint exemples de treballs analítics

i comparatius en relació a joves d’origen català i mexicà en relació a les seves

pràctiques d’ús i apropiació de l’espai públic a través de l’oci a les ciutats de Lleida i

Nezahualcoyolt (Feixa, 2000) o en relació a persones de tota la vida i de nouvingudes

pel cas del barri del Raval de Barcelona i en com construeixen identitats i s’apropien

dels espais públics del barri (Aparici, 2001; Magrinyà i Maza, 2001) o en d’altres dos

llocs que es localitzen en aquest mateix barri barceloní (Sargatal, 2001). Pel cas també

del Raval, també s’analitza el sentit d’apropiació de les dones de diferents orígens i

classes socials (Ortiz, 2004b), temàtica que també es tractada pel cas d’Atenes, però

centrant-se en el cas exclusivament de dones d’origen albanès (Vaiou, 2002). Persones

joves tornen a ser motiu de seguiment en relació a l’ús o no del vel per part de noies

joves a Alger (Mouzoune, 2002) i Istanbul (Secor, 2002). El seguiment de la visibilitat de

dones lesbianes a la ciutat quebequesa de Montreal (Podmore, 2006) és una altra

mostra d’aquests treballs que combinen l’interès per un grup social i per un espai

concret.

L’anàlisi dels usos, relacions i processos als espais públics posa de manifest que és difícil

mantenir la imatge invariable dels espais públics com a llocs d’igualtat social. Per una

banda, processos d’exclusió i marginació en relació a la classe social, el gènere, l’edat

o/i l’ètnia configuren la quotidianitat dels espais públics, que tenen el seu origen,

fonamentalment, en el sosteniment d’un sistema social basat en la desigualtat, que

identificaríem amb el patriarcat i el capitalisme. Per una altra, les relacions humanes es

basen, també, en processos psicosocials d’identificació i desidentificació basats en

comparacions i categoritzacions primàries que són la base de les relacions o no

relacions entre persones a l’espai públic. Aquesta realitat complexa és la que a

continuació intentarem tractar dividint-la en tres apartats que ens ajudin a focalitzar

diferents àmbits de desigualtat i discriminació a l’espai públic, com serien el gènere,

39

l’edat i la identitat cultural2. A propòsit no hem fet aparèixer la classe social en aquesta

classificació ja que creiem que és un aspecte transversal i present en totes tres

dimensions interpretatives, i mirarem de destacar-la en cada moment, sense oblidar

que en la majoria d’articles no responen a un model unidimensional d’anàlisi sinó que

també es barregen tots quatres aspectes o més d’un d’ells.

2.1.3.1.1. El gènere com a mecanisme social de discriminació i exclusió a

l’espai públic.

Els articles consultats centren el seu interès en relacionar espai públic, gènere i el

paper que juguen aspectes com la por i les polítiques de seguretat; el paper de

l’emancipació de la dona i del treball domèstic remunerat i no remunerat; i les

representacions socials discriminatòries a través de la televisió i la música.

El temor ens pot fer ser cauts i cautes quan fem ús dels espais públics però la por ens

pot arribar a fer que no sortim de casa. Sota aquesta premissa són diversos els articles

que intenten deconstruir la imatge de la seguretat vers les dones, remarcant que la por

a la violència restringeix l’accés i les activitats als espais públics per part de les dones

(Koskela, 1997). La por genera desigualtat i injustícia social a l’espai públic en base al

gènere, l’ètnia i l’edat, segons exemples d’estudis de cas a un parc de la ciutat britànica

de Leicester (Madge, 1997). Es remarca que la por a la violència contra les dones

comporta exclusió espacial, essent reflex de les relacions de poder en clau de gènere,

és a dir, el discurs de la por en el cas de les dones és, a part d’una amenaça real en

estructures socials patriarcals, un mecanisme per estendre i interioritzar el sentiment

de por que condiciona, quan no estreny considerablement, la vida a places i carrers de

les dones (Koskela, 1999). El paper dels homes, en un context de control social basat

en el patriarcat, és estudiat en el cas de nois estudiants a la ciutat nordamericana

d’Irvine, per comprovar que els seus discursos es sustenten en la idea que les dones

estan en perill als espais públics i cal que siguin protegides (Day, 2001).

2 Aquestes tres dimensions són instruments interpretatius i analítics que ens han ajudat a desenvolupar l’estat de la qüestió, sense obviar que la idea d’identitat social tant pot servir per construccions socials com el gènere o el fet de ser jove o adult.

40

Sobre el paper que està jugant en la igualtat entre homes i dones tot el procés que es

coneix com “d’emancipació” de la dona, sobretot pel seu accés al treball, a recursos

propis i al lleure, es troben treballs força crítics en relació a l’accés a l’espai públic, on

els aspectes de classe i gènere es combinen per reforçar la desigualtat entre dones i

entre dones i homes. Estudis fets des d’una anàlisi de gènere han analitzat les

pràctiques físiques i simbòliques en espais comercials de restauració per part d’homes i

dones als EUA, remarcant la construcció d’espais clarament genderitzats i on l’home

continua tenint una situació i posició de domini respecte la dona (Bird i Sokolofski,

2005). Així, trobem articles que posen en dubte l’emancipació de les dones en general

respecte al major accés als espais públics, pensant en el cas de dones de classe mitjana i

alta a ciutats britàniques com Edinburg i Newcastle o a la ciutat canadenca de Toronto,

on el que més ressalta és que la idea de canvi residencial va més lligada a la seguretat i

a l’interès per trobar un model de vida comunitari d’intraclasse que farà possibles uns

usos de l’espai públic exclusivistes i discriminatoris respecte a classes socials d’inferior

nivell adquisitiu (Bondi, 1998; Pain i Townshend, 2002; Kern, 2005). Processos

d’elitització de determinades zones urbanes a través del comerç i la residència per part

de la població homosexual, també són analitzats en el cas de la ciutat belga de

Brussel·les, distingint entre la visibilitat que té el col·lectiu gai gràcies a aquests

processos, mentre que el col·lectiu lesbià es manté en la invisibilitat i, per tant, la

marginació (Deligne et al. 2006). La vida social de les classes benestants continua

essent motiu d’anàlisi en d’altres treballs on s’observa que l’accés lliure i autònom de

dones de classes altes als espais públics es produeix a través del consum i l’oci de

pagament, aspecte que no ha suposat un qüestionament de les relacions de desigualtat

en relació al gènere (Gleson, 1995; Bondi i Domosh, 1998).

Si bé, hem fet esment abans de dones de classes socials benestants, altres treballs s’han

centrat en l’estudi de les condicions de vida de dones de classes populars, fixant-se en

el cas d’obreres immigrades que suporten dures condicions de treball en el sector

domèstic, però com, malgrat el context opressiu, generen els seus propis espais públics

i de relació (Yeoh i Huang, 1998). El treball domèstic remunerat d’atenció a les

persones també es motiu d’anàlisi en altres articles, remarcant-se que la visibilització

d’aquestes dones a l’espai públic està relacionada amb les característiques de la feina

però no a un accés lliure a espais públics (Dussuet, 2001). Altres visions, centrades en

41

la vida quotidiana als espais públics de les dones també matisen el paper de

“l’emancipació”, observant que l’apropiació que fan dones soles als parcs i places es

distingeix entre una apropiació de caràcter domèstic, bàsicament relacionada amb la

presència de dones a l’espai públic per activitats relacionades amb la llar i la família, i

una altra de caràct