TERESA PÀMIES

- Alex Maruri

- Carla Rojals

- Laia Rossell

- Ariadna Miret

ÍNDEX1. Biografia ............................................................ pàg. 3

1.1. Experiència vital

2. Obra literària .................................................... pàg. 5

2.1. Gènere narratiu

2.2. Assaig

2.3. Què acostumava a escriure?

3. “Quan érem capitans” ....................................... pàg.

4. Lectura oral ........................................................ pàg.

5. Fragment d’entrevista ....................................... pàg.

1. Biografia

Teresa Pàmies i Bertran va ser una dona que va

néixer a Balaguer el 8 d’octubre de 1919 i va

morir el 13 de març de 2012, a Granada.

Ella va ser una escriptora catalana, filla del

dirigent marxista Tomàs Pàmies.

Va passar la seva infància en un ambient familiar

molt polititzat i amb deu anys, venia pels carrers

la revista de BOC.

Amb setze anys, Teresa ja militava al partit

socialista (JSU) i participava en mítings i actes de

propaganda. Reivindicava amb la pràctica un

paper actiu de les dones a la guerra.

Va viatja als Estats Units per recollir simpaties i

diners per a la causa republicana.

Amb la derrota, la seva família va quedar dividida

i es va exiliar a França, juntament amb el seu

pare, on va viure les penúries de l’exili i dels

camps refugiats.

D’allà va passar a Amèrica, país on va viure uns

quants anys.

Va tornar a Europa i es va establir a Praga, on va

començar a escriure guions per a la ràdio. El 1971

va tornar a Catalunya.

1.1. Experiència vital

5

Experiència vital

• Els anys treta van ser una dècada decisiva en el moviment d’igualtat de la dona. Amb l’arribada de la guerra, les dones van veure potenciat el seu paper: moltes joves llibertàries anaren a lluitar al front com a milicianes, i d’altres ocuparen càrrecs en els partits polítics. Teresa Pàmies tenia disset anys quan va esclatar la guerra, i hi participà activament i amb gran entusiasme a múltiples iniciatives de propaganda a la rereguarda i al front. Era la líder de les Joventuts Comunistes i participà en un míting històric a la Monumental en què demanava ajuda per a la ciutat de Madrid, assetjada per l’exèrcit feixista.

• Només tenia estudis primaris, però la guerra la va fer madurar i va adquirir una formació autodidacta.

2. Obra literària

Les obres literàries de Teresa Pàmies eren de gènere narratiu, tot i que també va escriure assaigs. Va escriure algunes novel·les, narrativa breu.

2.1. Gènere narratiu

Novel·laVa ploure tot el dia. Barcelona: Edicions 62, 1974.Si vas a París, papà... (diari de maig, 1968). Barcelona: Nova Terra, 1975.Amor clandestí. Barcelona: Sagitario, 1977.Cròniques de nàufrags. Barcelona: Destino, 1977.Massa tard per a Cèlia. Barcelona: Destino, 1984.Segrest amb filipina. Barcelona: Destino, 1986.La primavera de l'àvia. Barcelona: Destino, 1989.La filla del Gudari. Barcelona: Empúries, 1998.

Narrativa breuAventura mexicana del noi Pau Rispa. Barcelona: Pòrtic, 1985.La vida amb cançó. Barcelona: Empúries, 1999.Estem en guerra. Escrits 1936-1939. Valls: Cossetània, 2005

8

NarrativaTestament a Praga. Barcelona: Destino, 1971.Quan érem capitans. Barcelona: Dopesa, 1974.Dona de pres. Barcelona: Proa, 1975.Gent del meu exili. Barcelona: Sagitario, 1975.Quan érem refugiats. Barcelona: Dopesa, 1975.Crònica de la vetlla. Barcelona: Selecta, 1975.Records de guerra i d'exili. Barcelona: Dopesa, 1976.La reraguarda republicana. Barcelona: Edicions 62, 1977.Aquell vellet gentil i pulcre. Palma de Mallorca: Moll, 1978.Maig de les dones. Barcelona: Laia, 1980.Memòria dels morts. Barcelona: Planeta, 1981.Opinió de dona. Barcelona: Edicions 62, 1983.Cartes al fill recluta. Barcelona: Pòrtic, 1984.Mascles no masclistes. Barcelnoa: Plaza & Janés, 1987.Coses de la vida a ritme de bolero. Barcelona: Empúries, 1993.Cròniques de comiat. Barcelona: Empúries, 2000.Memòries de guerra i d'exili. Barcelona: Proa, 2000.Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001.Carta a la néta sobre el comunisme. Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001.L'aventura d'envellir. Barcelona: Empúries, 20023x1 [amb Pilar Rahola i Margarita Rivière]. Barcelona: Rosa dels vents, 2003.Conviure amb la mort. Barcelona: Empúries, 2003.Informe al difunt. Barcelona: La Campana, 2008.

2.2. AssaigCrítica literària o assaig

La quotidianitat en la narrativa de Josep Vallverdú. Lleida: Edicions de l'I.E.I., 1987.Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977) Valls: Cossetània, 2007.

2.3. Què acostumava a escriure?

La seva obra és un testimoniatge molt subjectiu, directe i compromès, d'una realitat històrica des de la perspectiva de les vicissituds vitals íntimes, que s’han creuat sovint amb el fat del país. Una característica és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.

3. “Quan érem capitans”

“Quan érem capitans” són les memòries de Teresa

Pàmies dels anys de la guerra civil, quan amb només 17

anys era dirigent de les JSUC.

El llibre és, per tant, el relat d’una militància política, que

recorre la seva participació en la creació de l’antifeixista

Aliança de la Dona Jove de Catalunya, la seva presència

en el Congrés Mundial de la Joventut per la Pau als

Estats Units...

Però és, al mateix temps, el retrat de la vida a Barcelona

durant la guerra.

4. Lectura oral

Quan érem capitans

5. Fragment d’entrevista

Aquí hi ha el LINK de l’entrevista que hem trobat de Teresa Pàmies. El fragment que posarem és del minut 3.02 fins al minut 6.32.

15

Gràcies per la vostra atenció