L'instintSergi Pmies

1992 by Sergi Pmies

L'instint s la histria d'un poble petit que es queda sense llum. A l'entorn d'aquest fet, accidental i fantstic, la novella avana encadenant histries que descobreixen una fauna de personatges diversos atrapats per l'adversitat. Amb un estil efica i captivador, Sergi Pmies retrata les grandeses i misries d'un poble imaginari o les persones, el riu, els animals, les plantes i els objectes tenen el mateix protagonisme a l'hora de teixir la narraci. Sense concessions ni tampoc cap renncia a la tendressa, Pmies torna a sorprende'ns amb una histria aparentmentment senzilla en la qual cada detall contribueix, de manera decisiva, al desenlla.

Sergi Pmies (Paris, 1960) ha publicat en aquesta editorial els reculls de contes T'hauria de caure la cara de vergonya, Infecci, La gran novella sobre Barcelona (Premi de la Critica Serra d'Or), L'ltim llibre de Sergi Pmies, i les novelles La primera pedra (Premi caro), Sentimental, Si menges una llimona sense fer ganyotes (Premi Ciutat de Barcelona i Premi Lletra d'Or) i la que avui presentem, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana. La seva obra ha estat traduda al francs, al castell i a l'alemany. Collabora de manera regular en diversos mitjans de comunicaci.

PRIMERA PART

No tenim electricitat. O b est tallada o b no existeix. No he vist mai cap bombeta encesa. Per hem crescut aix, i amb el temps hem desenvolupat un sentit de l'orientaci semblant al de les rates-pinyades.

Klaus Kinski

1.

Salta la llebre. El caador dispara. L'animal cau. Durant sis segons la bstia respira amb els ulls oberts. Desprs es mor. Les botes del caador avancen rtmicament, cada vegada ms de pressa a mesura que s'acosten al cadver. Les soles tatuen el terra polsegs amb unes empremtes simtriques, prpies d'un cos pesat. El can de l'escopeta fumeja, satisfet d'haver fet blanc a la primera. Se sent el vent. I el cant d'un pins, que l'home atribueix a una cadernera. Sense aturar-se, torna a carregar l'arma, per si de cas. S'ajup.Recull la llebre, que el gos ensuma nerviosament encara s tbia. L'agafa per les orelles i mentre la fica al sarr calcula que deu pesar gaireb sis quilos. Gira cua i se'n torna cap al poble. A diferncia del gos, procura trepitjar les mateixes petjades que ha deixat venint, per se n'atipa i fa drecera. Creua un camp de sgol, dos camins de carro i una carretera. Tres quarts ms tard s dalt d'una muntanya. S'atura. La sang del sarr li taca els pantalons. El caador contempla el paisatge.Maco, pensa.

El paisatge s la vall, dividida per un riu prou ample perqu el pont hagi de tenir dues arcades de pedra, centenries. I el poble, s clar, arraulit al voltant de l'esglsia, com si les cases busquessin l'ombra del campanar per protegir-se del sol (o b del dimoni). Tot s de color verd: verd arbre, verd aigua de riu, verd herba, verd furgoneta de l'alcalde. Hi ha tres torres d'alta tensi queper ordre d'aladavetllen el riu fins al fons de la conca. I al darrera, el cel: una famlia de nvols disfressats de gris. El caador prepara l'arma. Entre la galta i l'espatlla esquerra, bloqueja la culata de fusta envernissada. El dir s'excita i llisca pel gallet mentre l'ull bo tria la diana. Recorda quan, de petit, aleshores, fent sorolls amb la boca, imitava el so dels impactes de bala: tunc, tunc, paiun. Apuntava a la campana de l'esglsia o al color verd de la furgoneta del pare de l'alcalde. Ara, en canvi, t un munt de munici arxivada a la canana, un gos discret i fidel, llicncia per caar i una pea al sarr, esplndida. Sense manies, l'home apunta a la torre d'alta tensi ms baixa. Salta la torre. El caador dispara. La torre cau.

2.

La torre ha caigut i el poble s'ha quedat sense energia elctrica. La nit ha arribat. Abans, per, l'horitz ha tramitar una posta de Sol amb vermells d'aquarella i amb grocs oxigenats. Ara, com un fanal, la lluna plena suggereix el contorn de les ombres. Alg el capell ha encs dues espelmes: una per ell i l'altra per un sant d'expressi allucinada. Inquiet amb la cara paga, s'ha acostat a la finestra i ha mirat el cel ansiosament. Hi ha buscat l'eco d'una pregria, una resposta que, si arriba, segur que trigar. Desprs ha tornar al llit i s'ha posar els auriculars. La rdio no informava de cap tragdia; al contrari: l'optimisme navegava pel dial com per un riu plcid que l'ha transportar dolament fins ms enll del son. Ha roncat uns minuts pocs, sense adonar-se'n, fins que l'han despertat els crits del ve de la casa del costat.Ja n'hi ha prou! ha cridat el ve. I tothom l'ha sentit.

Tothom s tot el poble: el caador, el capell, l'alcalde i vuit-centes catorze persones ms, si comptem els morts del cementiri, Que l'home que viu al costat de l'esglsia protesti no s cap novetat. Sempre ho ha fet. Quan plou, per I, una vegada que Malparida! Tradora! Filla de puta!, cridava (i coses per l'estil). Avui, per, quan se n'ha anat la llum, l'home no ha dit ni piu. Semblava espantat. Ha tret els glaons del congelador i els ha abocat a l'aigera, per evitar un possible mullader. Desprs ha canviat les piles de la llanterna, per quan fos fosc. Fins que el capell no ha comenat a roncar, l'home s'ha estat al menjador, immbil, assegut en una cadira, comptant mentalment quantes hores t un segle.

3.

Un Segle t 876000 hores, aproximadament. Depn del segle, s clar, i del nombre d'anys bixests que imposi la ruleta del calendari. L'ltim, encara inacabat, ha tingut prou hores per acollir l'poca ms intensa de la vida del poble.

Dues guerres civils, una epidmia de tifus, la construcci de la carretera i els descobriments de l'aigua corrent, de la llum i del telfon, el primer autombil o la nova distribucimolt ms sensatadels conreus. Comparat amb els anteriors, el segle XX ha estat un nervi, una explosi d'activitat, com si, desprs de gaireb mil anys de silenci, de cautela i d'indiferncia, el poble s'hagus arriscat a passar a la histria. O, com a mnim, a participar-hi. Veient-ho aix, a les fosquesper fora, indefens, ning no diria que aquest pom de cases baixes ha vist nixer talents com ara un candidat a premi Nobel d'Economia, una pintora abstracta, la gossa Jeu (que va salvar un grup d'excursionistes perduts durant la Gran Nevada) i, fa relativament poc, una Miss Simpatia.

Tamb hi ha l'altra cara de la histria, ms amarga. La dels fills del poble que han quedat inscrits al marbre de la memria no pas per cap cosa positiva sin per les atrocitats que van cometre. N'hi ha pocs, d'acord, per n'hi ha. L'assass de la Mitja Lluna, per exemple, conegut amb aquest sobrenom no per cap ra astrolgica, com suggereixen l'alies i la llegenda, sin perqu matava les seves vctimes (disset de confirmades, vint-i-tres d'atribudes) a cops de mitja lluna, un instrument que serveix per trossejar la carn, format per una fulla d'acer de deu centmetres d'amplada, corba i amb dos mnecs als extrems.

4.

En senyal d'agrament, un dels excursionistes que la gossa Jeu va salvar de la neu la va voler adoptar. Va insistir-hi molt. I, com que l'animal no tenia amosla Jeu era de tothom i no era de ning, l'alcalde hi va accedir. Se la van endur. La van fer pujar al seient de darrera d'un cotxe amb matricula rovellada i capicua. Ella estava nerviosa, inquieta. Ms que un morri, semblava que li haguessin posat una sordina, no va tornar mai ms. L'excursionista se la va instal-lar al jard, a la part ms assolellada d'una torre situada en un barri luxs de la capital. Li va construir una caseta de fusta amb el nomJeupintat damunt de l'arc de la porta. Desprs li va comprar un collar antipuces, un os de plstic, una pilota blava de goma, i la va fermar amb una cadena que, cada vegada que provava de saltar la tanca del jard, l'escanyava violentament. Com que s'avorria, l'animal es va engreixar. Amonat per l'augment de pes de la seva gossa, l'excursionista va decidir portar-la al veterinari.Potser ests prenyadali va dir. (S'equivocava.)

La consulta del veterinari la va impressionar molt. A la sala d'espera hi va conixer un bxer condemnat al brom i una versi verdosa de pequins que patia un atac crnic de leptospirosi. Va relacionar la tristesa i el dolor dels altres gossos amb la bata blanca i amb el somriure de l'home calb que S'acostava cridant-la Jeu!pel nom. Abans que el veterinari la pogus agafar, la gossa va saltar d'entre els braos de l'excursionista. No va voler mossegar ning: no era el seu estil. Tot i que sabia on era la porta, va preferir sortir per la finestra. No va veure el vidre i, quan va senti r com explotava, es va espantar. Desprs, durant uns quant s segons, la gossa va volar des del set pis. Sense identificar-los, va contemplar els terrats de les cases, les antenes, les espirals de fum sortint d'un ram de xemeneies, uns pedaos de parc (gaireb verds), i una graella de barrancs profunds, amb torrents desbocats de gent i de maquines. Pe r no veure el final, i aprofitant una ventada clida sud-sud oest, la Jeu va tancar els ulls, es va girar d'esquena i es va estimbar contra una bstia fora de servei. Abans de morir, va bordar alguna cosa.

5.

Quan va saber que la Jeu havia mort, l'alcalde gaireb va plorar. Es va sentir culpable. Si no l'hagus deixat anar, es retreia, si no hagus consentit que l'excursionista se l'emports, l'animal no hauria saltat mai des de cap set pis. Mai de la vida, repetia. Des d'aquell dia, Cada vegada que sona un lladruc a prop o lluny, tant se val, el record de la gossa se li aferra a l'esquena en forma d'esgarrifana amarga. Aquesta nit, com que no hi ha llum, tots els gossos de la vall s'han posat a bordar. Ha comenat el pastor alemany de la filla del forner. Com una contrasenya, el seu crit d'alarma s'ha escampat per la foscor, de gola en gola, fins a formar un cor anrquic i estrident. Desprs de voltar per tota la vall, la cridria ha tornat al poble i s'ha refugiat a les orellesamples, greixoses i vermellesde l'alcalde.La mare que els va parirha remugat.

Per no sentir els lladrucs, l'alcalde s'ha tancat al despatx. S'ha posat uns taps d'escuma, grocs, a les orelles. Assegut, ha encs un cigarret sense filtre. Ha comenat a relaxar-se a partir de la tercera pipada. A poc a poc, la veu dels gossos s'ha anat esvaint. Des de la butaca, i amb una llanterna made in Taiwan en forma de flauta, ha jugat a illuminar les parets de l'habitaci. El marc de fusta del mapa oficial de la comarca, tan antic com el barmetre espatllat. El fusell que va heretar del seu pare, inservible. Una fotografia de la dona, somrient des de l'escala d'una piscina. El cap dissecat d'un senglar que, amb els anys, i a mesura que el paper pintat de la paret s'esgroguea, ha anat perdent pl i ferocitat. I, entre la porta i la cortina, un calendarijuliol amb la petjada del primer home sobre la lluna. O se n'hauria de dir la primera petjada de l'home sobre la lluna?, es pregunta.

6.

La lluna s parcial: noms illumina all que li conv. Com que t l'exclusiva de la llum, es veu amb cor de triar, de condemnar la meitat del poble a una foscor absoluta, d'abandonar d'una manera irresponsable els reflexos de l'aigua del riu i, si li ve de gust, de passejar per la vall amb la llibertat d'un focus d'escenari de teatre. Aquesta nit, la lluna vola damunt les flors i s'entret per descobrir el nom i la forma de cada espcie. Una belladona, una prmula o una slvia, tmida, que vibra i que saluda sota la intensa resplendor amb una vergonya d'actriu debutant. Ms avall, al mig d'una clariana voltada de bardisses, hi ha una manta escocesa, de llana. I a sobre, abraats, la filla del forner i el professor.M'estimes? pregunta ella.T'estimocontesta ell.

Fa una estona han parlat de les estrelles i de l'univers. La filla del forner ha dit que, d'entre tots els planetes, el seu preferit s Saturn. No solament per l'anellha precisat, sin tamb perqu s el menys dens del sistema Solar. Oi que ning ho diria?, ha preguntat illusionada. El professor no ha contestat. Amb la punta dels dits ha acariciat els cabells foscos de la noia. Mentrestant, ella assenyalava els punts d'uni d'una constellaci esdrixola i continuava somiant en veu alta. Quan ha dit- que amb l'ajut d'un telescopi els altres anells de Saturn tamb sn visibles des de la terra, l'home li ha descordat el primer bot de la brusa. Silenci. Lentamentsabia que la pressa era innecessria, l'ha besat a la galta. I una mica ms avall: al coll i a les clavcules. Amb el cap baix, la noia s'ha descordat tots els botons els de les mnigues, tamb. No duia res a sota. S'ha tret la camisa i ha deixat que la claror de la lluna la reconegus com la mirada professional d'un metge: amb una lascvia continguda. El seu somriure era una combinaci d'insolncia i de vanitat. Sense dubtar, ha agafat el cap del professor entre les mans i l'ha obligat a besar-li primer el pit esquerre, i desprs el dret.T'agraden?ha preguntat.

7.

La Cludia Topor, l'ex-Miss Simpatia, li agrada molt cuidar-se els pits. Cada mati, desprs d'haver-se dutxat amb aigua tbia, s'hi fa un massatge lent i minucis amb una pomada pllida, que escampa per la pell fins a convertir-la en una capa gaireb inapreciable de verns. Acte seguit, se'ls unta amb un oli suau, fet amb extractes d'arrel de genciana. Tres cops per setmana dorm amb els sostenidors posats. Diu que aix ajuda el mscul pectoral perqu revitalitza l'elasticitat dels teixits interns de la glndula. Aquesta nit, la Cludia ha aprofitat la falta de llum per parlar per telfon amb la seva millor amiga. D'entrada li ha preguntat si pensava sortir i si a la capital tamb s'havien quedat sense electricitat. L'amiga ha dit que s a la primera pregunta i que no a la segona. Aleshores la Cludia li ha explicat que el poble estava a les fosques. Que la vall semblava un cementiri de fantasmes, amb la lluna plena i els gossos bordant com en una pellcula de terror. L'amiga l'ha tranquillitzat. Els fantasmesha ditno en tenen, de cementiri. I totes dues s'han posat a riure (amb xiscles curts, exacte). Per canviar de tema, l'amiga li ha preguntat quan pensava tornar.No ho sha contestat.

La Cludia no sap quan tornar. Ms ben dit: no sap si est preparada per tornar. En t ganes, s clar. I moltes. Aquest poble, sol dir, s'acaba de seguida. Un cop has saludat tothom, has regat les plantes i has canviat les roses de la tomba dels pares, qu ms s'hi pot fer en un forat com aquest?

L'amiga se'n fa el crrec, encara que, precisament per aix, no entn per qu la Cludia hi viu des de fa gaireb dos anys. Coneix el poble i sap que, efectivament, s'acaba de seguida. L'estiu anterior, quan va anar-hi a passar una setmana de vacances, va constatar que era molt difcil no avorrir-se ms enll del tercer dia. I aleshores encara, perqu era a finals d'agost i podien anar a banyar-se al riu.

8.

El riu s el punt de referencia, l'agulla d'una balana que prova d'equilibrar dos marges ben avinguts de territori. Ni marge esquerre ni marge dret; ning pretn atribuir-se cap superioritat pel fet d'haver nascut o de viure en una riba o l'altra. A banda i banda d'aquesta frontera s'hi parla el mateix idioma, hi circula una sola moneda i s'hi aplica un nic, obsolet, codi penal. Com el clima, la pesca s imprevisible. De tant en tant, una process de truites avorrides puja contracorrent, fregant el reflex platejat de l'esglsia. Piquen poc, per, quan piquen, el pont i els pescadors ho celebren amb crits d'alegria, amb hip-hip hurres i amb un ball infantil de canyes i de xarxes. Desprs, un succedani de subhasta reparteix el que sobra. S'improvisa un minimercat on, en comptes de parades, competeixen palanganes, galledes i arguments de venedor aficionat:Truita fresca! Guapa! Barata!per exemple.

L'aigua que baixa pel riu s transparent. I el fons, de terra, de color camell. La suma de tots dos, per contra, s de color verd, d'un verd ambigu, d'aquests que els daltnics solen confondre amb gris o, en casos ms extrems, amb blau. Ara, per, el riu no s de cap color. Si de cas s fosc, com la resta de la vall. Se'l sent baixar. Mentre flueix, fa grgares i escup un fil de la seva memria d'afluent. Sn records segmentats, confusos, marcats d'una banda per la dependncia de la neu i de la pluja, i de l'altra pel comproms d'haver de morir sempre a poc a poc, passant el testimoni a un altre riu germ, cert: ms ample, d'acord; per tamb ms trist. Fragments d'imatges, nusos catics de llum que arrosseguen, sense barrejar, escenes de sequera i desfilades de peixos victoriosos, escuma de sab i un ram de nvia, una m ortopdica, un posa-vasos de la discoteca Darwin o el

reflex de la Cludia nua.

9.

A la Cludia, els pits li van nixer quan tenia tretze anys i poques setmanes. La primera persona que se'n va adonar va ser el seu pare. Un dia, la Cludia s'estava dutxant. Quan va acabar, va voler-se eixugar i, com que no trobava cap tovallola, va cridar que n'hi portessin una. Hi va anar el pare, perqu la mare estava mirant el seu concurs de televisi preferit. Quan va obrir la porta del bany, es va trobar la nena tremolant, morta de fred, amb els braos estesos, suplicant una tovallola. Aleshores els va veure. Aix sn pits, va pensar mentre procurava no alarmar-se. I se'n va tornar cap al menjador. Havent sopatfeia estona que la Cludia dormiael pare va encendre una pipa i, solemnement, li va comunicar a la dona:La nena ja t pits.

Aleshores, els pits de la Cludia no eren com els d'ara. Les cllules adiposes tot just comenaven a situar-se sota una pell insegura, en constant evoluci i els conductes galactfors, de la mida d'una llavor, gaireb ignoraven que tenien la missi d'unir els alvols mamaris al mugr, s a dir: la missi de conduir la llet. Als seus pits d'ara, en canvi, no hi falta res i cada cosa s al seu lloc. Els msculs subclavis han aprs a viure harmnicament a l'ombra de les clavcules. Els mugronsfins fa quatre dies rebels i conflictiuses limiten a rebre i a comunicar qualsevol incidncia sensorial. I el teixit retromamari fa de coix, de sordina perqu, desprs d'haver travessat la bossa serosa i la fscia superficial, els batecs del cor no destorbin la placidesa de les glndules.

10.

Els batecs del cor de la filla del forner es confonen amb els del professor. Esbufeguen a duo, intensament. Mentre s'abracen, procuren no transgredir els lmits de la manta. Ell li diu que l'estima, tot i que no s veritat. Ella, en canvi, no li diu res, encara que l'estima bojament, com mai no havia estimat ning. Per demostrar-ho, se li enganxa als llavis i el besa durant quaranta-quatre segons. s una xuclada salvatge, maldestra. D'entrada, el professor la interpreta com una prova d'apassionament, per acte seguit sospita que deu ser un smptoma alarmant d'ineptitud. Des de fa estona, procura contenir els gestos de la noia i prova de redrear una conducta exagerada, febril. Per no ofendre-la, no li dna consells, noms l'acompanya, amb discreci, com el mestre dirigeix la m d'un nen que vol aprendre a escriure. Amb suavitat, poleix els defectes d'una posici, corregeix la intensitat d'una carcia, en definitiva: ordena. Ella ho entn i alenteix. Progressivament, inventen un altre ritme, que no s el d'ell (un pl lent), per tampoc el d'ella. I, a ms a ms, funciona.Molt bdiu el professor. I ella plora. (D'emoci.)

Pel professor, la filla del forner s l'excepci a la regla de no cometre mai adulteri. No fa cap esfor per no sentir-se culpable. Al contrari: vol sentir-se culpable. Potser perqu sap que noms aix, exagerant el nivell de mala conscincia, trobar el valor suficient per tallar el que acaba de comenar. Fins ara, peri sense comptar la de fa una estona, ha posposat cinc vegades la decisi de deixar-ho crrer. De fet, quan la va conixer, ja va decidir tractar-la poc. I, en qualsevol cas, de lluny. Aquest era el propsit. Havia vingut al poble a refer-se d'una malaltia inusual i emprenyadora, no a posar en perill nou anys de matrimoni per una noia que, si no era menor d'edat, ho semblava.

11.

El propsit de la companyia s restablir la normalitat en el subministrament de corrent

com ms aviat millor. Ho diu una veu autoritzada de l'empresa energtica. L'alcalde insisteix (s el seu deure). Exagera. Demana una resposta concreta per informar la poblaci. Si no reparen l'avaria de seguidamig suplica, els danys seran irreparables. La veu telefnica l'interromp. En les prximes horesinforma-, el departament tcnic adoptar totes les mesures necessries per recuperar una mnima estructura de servei. Mentrestant, perd, cal esperar. L'alcalde regateja. Sense arguments, suggereix una soluci provisional i parcial, com ara un parell de generadors. Impossible. La resposta de la veu s taxativa per no autoritria. I, a ms a ms, ho argumenta. La caiguda d'una torre d'alta tensi de la xarxa principal, que portava dues lnies de 110000 volts cada una, ha provocat una interrupci total del corrent elctric. L'apagada no afecta solament el seu pobleel de l'alcalde, sin tamb tota la vall i una part considerable de la comarca. En conseqncia, els generadors han hagut d'assignar-se a treballs prioritaris.Aix va per llargconclou l'alcalde desprs de penjar. I, per no sentir els gossos, torna a posar-se els taps d'escuma a les orelles.

L'alcalde vol dormir per no pot. T son. I unes ganes immenses de tornar a somiar que la seva dona s viva, al seu costat, amb la cara mig amagada al coix de la dreta, la boca oberta i un peu fora del llit (amb les ungles pintades de vermell). La troba a faltar, s. En poc temps ha passat de la desesperaci al fatalisme i de l'enyorana a la resignaci. Ara ja, noms li queden tones de records i una sensaci molt desagradable de comproms, de deure moral, ms que amb la morta, amb el dol. L'alcalde s'empassa saliva, decidit a agafar el son. Mentre acluca els ulls, es pregunta per qu carai la gent s'adorm comptant bens i no elefants, cangurs, tortugues, conills, cucs de seda, mussols, cargols, ases o rates-pinyades.

12.

Sobre l'origen del costum de comptar bens abans d'adormir-se hi ha dues teories. Primera: l'anomenada teoria d'Antoine Graveleux (1803-1885), que diu aix: Un propietari ov, ric i francs, tenia problemes d'insomni. S'havia fet gran, ves, i ja no podia dormir com quan era jove. El seu fill, l'hereu, va trobar la soluci. Cada nit, davant de la finestra del dormitori del pare insomne, feia desfilar, una a una, les bsties del ramat. Tranquillitzat, el vell s'adormia amb un somriure plcid, feli. Segons la teoria de Graveleux, el procs que va de la inquietud inicial a la placidesa s el segent: inventari de bens igual a sentiment de propietat igual a sensaci de poder igual a convenciment de fora igual a serenor i, finalment, igual a son.Potser s, pensa el capell. I continua escoltant el programa de rdio.

La segona teoria s'anomena Teoria de l'Evoluci Imaginativa. S'atribueix al cientfic Karl Gurzman i diu el segent: Els nostres avantpassats pitecantrops, desprs d'una dura jornada de persecuci i de caa del mamut, tenien el costum de jeure a la intemprie. Abans d'adormir-se, contemplaven el cel. Si feia boi, pel que sembla, aleshores feia bo ms sovint que no pas ara-, veien desfilar els nvols. Aquesta imatge va ser transmesa de pares a fills, al llarg dels segles, fins a arribar a l'homo sapiens. Amb el progrs, la intemprie va ser substituda per la realitat dels primers sostres. I els nvols per all que ms s'hi assemblava: els bens. El capell, per, prefereix la versi d'un oientun tal Ericque ha trucat al programa per aportar la seva prpia teoria. L'home s un llop per l'home, ha dit, i el que ms li agrada s adormirse fent balan, comptant els bens que ha devorat durant el dia.

13.

A la vall ja no hi ha bens. Els ltims van emigrar fugint d'una sequera que va castigar la zona durant massa temps. Els pastors van canviar de ruta. I alguns, tamb de feina. Sense

ramats, el paisatge va modificar el color i la banda sonora. Ara, l'nica esquella que se sent s la de l'esglsia, una campana que, puntualment, celebra les hores, els quarts i una missa diria. A l'esglsia hi va poca gent, sobretot d'en que la televisi va comenar a retransmetre cerimnies religioses d'arreu del mn, molt ms distretes que no les del poble, amb un capell diferent a cada missa i uns cors d'escolanets que afinen com diuen que afinen els ngels. A ms a ms, si els creients volen confessar-se, poden trucar al nmero de telfon gratut d'una empresa privada que els escolta atentament i que, en general, sol imposar unes penitncies ms benvoles que no les del capell local.Un parenostre i tres avemariesdiu la veu telefnica.

El caador penja. Somriu. S'esperava un cstig ms sever que un parenostre i tres avemaries. No ha confessat que s culpable d'haver deixat el poble sense llum. Potser perqu sospita que no s ben b un pecat, sin, si de cas, un delicte. De fet, ell no n's, de creient. De tant en tant, li agrada trucar al nmero gratut per sentir la veu de la noia que agafa el telfon. Desprs, quan li passen el capell de gurdia, s'inventa un pecat venial i espera el veredicte per pura curiositat. El pecat d'avui, per, no era inventat. Quan ha tornat de caar, des de la cuina, ha vist realment la finestra entreoberta de la vena. I s veritat que s'ha amagat quan la noia ha comenat a despullar-se. Era una escletxa d'un pam d'amplada, per n'ha tingut prou per contemplaro per imaginar que contemplava primer una esquena del color de la culata del seu fusell. I desprs uns pits sumptuosos, perfectes, que, com acaba de reconixer en la confessi telefnica, l'han impulsat a masturbar-se inevitablement.

14.

L'ltim home que va acariciar els pits de la Cludia no els respectava prou. Per no dir gens. Els maltractava, per crueltat i per incompetncia. De vegades li mossegava els mugrons furiosament, sense adonar-se del dolor que provocava. I, si ella plorava, l'home feia cara de sorprs. Gaireb s'indignava i repetia que ell sempre havia mossegat els mugrons de les seves amants. I que fins ara no se n'havia queixat cap. Al contrari, deia amb un somriure atrapat entre l'orgull i l'arrogncia. No comprenia que a la Cludia tant se li'n donava el que hagus fet amb les seves amants anteriors. No comprenia res. Era idiota, un idiota integral, incapa de veure res ms enll de la punta del prepuci. Almenys, aix s el que li retreia la Cludia cada cop que discutien.

Van viure junts massa temps. Al principi, quan es van conixer, ell la va ajudar molt. Sobretot quan la Cludia va decidir participar en concursos de bellesa. Va contribuir a pagar les classes de gimnstica, de ball, l'acadmia d'idiomes (angls i portugus) i els cursos d'oratria i de cosmtica. A ms de fer-li costat, va suportar les llargues temporades de dieta estricta i obsessiva. No podien sortir a sopar al restaurant, com qualsevol parella. Ni quedar en un bar per fer copes, com la gent de la seva edat. Havien de viure d'una manera gaireb clandestina perqu ning no sabs que la Cludia violava algunes de les normes ms sagrades dels concursos de Miss. Per no importava. S'estimaven. Sense demanar res a canvi, ell es va convertir en xofer, en infermer, en cuiner, en confessor, en amic de tota la vida, en amant exquisit i en secretari. En definitiva: en incondicional de la Cludia.

15.

L'ex de la Cludia viu a la capital. T un apartament petit i cntric on predominen el color negre i una olor penetrant d'ambientador de poma. En aquest moment, l'home llegeix un exemplar canti d'una revista de modes. Passa les pgines a poc a poc, sense fixar-se gaire en els articles. De tant en tant, com ara, s'atura davant d'un anunci. En llegeix el text: la

casa L'Oral presenta una laca revolucionaria. Elegants o sofisticats, clssics o avantguardistes, els pentinats d'avui dia necessiten cada vegada ms el complement d'un bon suport. Amb la nova Elnett-Extra, qualsevol pentinat pot tenir xit. Per qu? Doncs perqu la nova Elnett-Extra continua sent la ms fina de totes les laques. Es fcil d'eliminar: noms cal raspallar-se suaument. A ms a ms, i a diferncia d'altres productes semblants, Elnett-Extra respecta els cabells i garanteix el suport perfecte que els pentinats actuals exigeixen. Ara ms que mai, es pot afirmar que Elnett-Extra s, sens dubte, la reina de totes les laques.Caraidiu. I gira full.

L'home ha fet veure que no se n'adonava, per la noia de l'anunci de laca era la Cludia. Molt maquillada, s veritat, per era ella. Aleshores, quan es va fer aquesta sessi fotogrfica, encara no havia estat nomenada Miss Simpatia. Era model i prou, per ja feia gaireb dos anys que vivien plegats. Comenaven a tenir problemes. Ell estava gels. Molt gels. Dels amics, dels parents, dels companys de feina, de qualsevol Cosa masculina que aparegus en el camp visual de la Cludia. Per ella, res no era com abans. De cop i volta, i sense causa aparent, el xofer va comenar a fer tard i a conduir perillosament. L'infermer ho curava tot amb aspirines, somnfers i mal humor. El cuiner s'atipava de raviolis i de llaunes de sardines en escabetx. En comptes d'escoltar, el confessor parlava i s'irritava quan alg ella provava d'interrompre'l. L'amic de tota la vida va comenar a beure, primer whisky i ms endavant qualsevol cosa. L'amant exquisit es va transformar en un animal, en una bstia que, a ms de mossegar-li els mugrons, l'obligava a practicar el sexe anal cada vegada ms sovint. I, com que no valia la pena quedarse per un secretari incompetent, la Cludia va fer la maleta i se'n va tornar al poble.

16.

La maleta s sota el llit, a les fosques. Avui encara ms, a causa de l'apagada general. A l'interior, noms hi ha una bossa de plstic i l'etiqueta oblidada amb la marca, la talla i el preu d'un vestit de bany. La maleta s slida, de fibra de vidre. T dues tanques frontals que s'obren amb la mateixa clau i una nansa metllica que conserva una anella de cartr plastificat gentilesa d'Aerolneas Argentinas amb l'adrea i el nom de la Cludia. A la part de sota hi ha quatre rodetes giratries que, si s'estira el mnec lateral, faciliten el transport per superfcies planes. La maleta es diu Wonderful Superlight. La Cludia va decidir comprar-la en una botiga de l'aeroport d'Amsterdam, durant un viatge que va fer per diferents ciutats europees, ara far sis anys.Aquestava dir que volia. I el seu pare la va comprar.

La maleta recorda que la van treure de mala manera de l'aparador. La van tombar damunt del taulell i la van girar i obrir tres i quatre vegades, com si l'escorcollessin. Desprs, per, la van deixar a terra, amb suavitat, i la van netejar amb una camussa. De seguida es va adonar que havia fet sort: Cludia i els seus pares semblaven bona gent. En poc temps la van convertir en una pea essencial de l'equipatge de la famlia. I, ms endavant, en la maleta personal de la noia ms simptica del planeta. Juntes, han voltat per tot el mn. La maleta ha conegut les vagonetes i les cintes mecniques de molts aeroports. Ha suportat la insolncia dels grums d'hotels de quatre i de cinc estrelles. S'ha mig ofegat als portaequipatges pudents d'una colla de taxis que val ms oblidar. Ha resistit l'intent de robatori d'alg que va provar d'obrir-la amb una clau que no era. Ha estat gaireb violada pels duaners de l'aeroport de Miami, que pretenien esventrar-li les butxaques interiors perqu sospitaven que hi amagava mitja dotzena de microfilms ella! una Wonderful Superlight! . I tot aix en poc temps, el suficient per agrair una llarga temporada de tranquillitat. Encara que sigui sota un llit i a les fosques, com ara.

17.

Per l'home que viu al costat de l'esglsia, la foscor, com la pluja, s presagi de tragdia. A les fosques, pensa, tot s possible. Per aix, fins que no torni la llum, ha decidit no dormir i esperar. Mentrestant, armat amb un ganivet de cuina i una llanterna, l'home especula. D'entrada, s'imagina que l'apagada general ha estat conseqncia d'un cop d'estat. A la capital, l'exrcit ha ocupat els punts estratgics per evitar una reacci popular. D'un moment a l'altre, un portaveu oficial anunciar la dissoluci del parlament i la composici d'un nou govern format per quatre militars, dos civils, un cardenal i un esportista. Dem, a primera hora, arribaran els tancs. Quan entrin al poble, els vidres de les cases tremolaran. Hi haur poca resistncia. Aquells que, com l'alcalde, no acceptin sotmetre's a la nova autoritat seran afusellats. Les execucions es faran de dia, a tocar de casa seva, davant de l'esglsia. Els que aconsegueixin fugir hauran de refugiar-se a les muntanyes. El fred i la gana els faran baixar a buscar mantes i aliments. Els detindr una patrulla forestal. Com a escarment, els passejaran pels carrers. Aniran bruts, amb les mans damunt del cap i una expressi rebel a la mirada.Proudiu. Per continua.

Al cap d'uns mesos, es comenar a parlar de la guerrilla. I d'un lider barbut que tindr, entre molts dons, el de la ubiqitat. D'amagat, circularan rumors, octavilles i tabac ros. El professor ser condemnat a treballs forats. La filla del forner heretar els deutes i la mala sort del seu pare. El capell aprofitar una visita al Vatic per exiliar-se. La discoteca dels afores haur de tancar per falta de clientela. La Cludia s'unir a la guerrilla, s'enamorar del lider barbut i canviar de nom (Es veia venir, pensa). Viuran una histria d'amor apassionada i accidentada que durar fins que la bomba d'un camarada trador els converteixi en cendra i en llegenda. Quinze anys ms tard, amb el retorn de les llibertats, s'estrenar un musical luxs inspirat en la vida de la Cludia. Es dir Miss Guerrilla, i ser un xit.

18.

Sense electricitat, la discoteca Darwin s un cementiri. Perdoneu les molsties. Grcies, diu, escrit a m, el cartell i de l'entrada. A l'interior, illuminat per un llum d'emergncia cada vegada ms dbil, l'amo parla per telfon. Ms ben dit: crida. Exigeix una resposta. Ha trucat vuit vegades sense comptar les que ha trucat i comunicaveni encara s hora que alg li doni una explicaci lgica. Evidentment que no es conforma amb el comunicat oficial de la companyia! Ja se'l poden confitar, exclama. Els insulta. Els amenaa. Els demandar, anuncia. Penja. Els cambrers esperen ordres. No gosen expressar-ho, per estan molt contents. Una nit sense pblic, amb els altaveus muts i les barres desertes, s una treva que agraeixen gaireb tant com una paga extra. A la cabina, el discjquei juga amb la flama d'una espelma. Bufa suaument i la claror respon amb una dansa sinuosa, a punt d'apagar-se. Amb el peu, segueix el ritme de la msica que sona des d'una rdio de piles.Yeahcanta. I pica de mans.

L'amo ha sortit a respirar una mica de lluna plena. Apagat, el rtol de ne sembla el cadver d'una serp. De tant en tant, hi ha cotxes que s'acosten. Redueixen la velocitat, com si anessin a aparcar, per, quan veuen que el local est a les fosques, acceleren i passen de llarg, decebuts. L'amo sospira. Preveu que aquesta nit ja no vindr ning. El porter no haur de barallar-se amb grups d'adolescents vinguts de tota la comarca. La dona del guarda-roba noms podr penjar la seva rebeca i, si li ve de gust, comptar les perxes o ordenar els paquets de tabac. Dem al mati, l'empresa de la neteja trobar els lavabos tan nets com els ha deixat fa unes hores. Cap vter embussat. Cap mirall guixat amb nmeros

de telfon escrits amb pintallavis. Ni un got trencat. Noms silenci i foscor.

19.

La dona del guarda-roba s'impacienta. Fins que no torni la llum, no podr saber com acaba la novella que est llegint. L'ha hagut de deixar per anar a treballar, a contracor, just quan la princesa, disfressada de serventa, fugia d'una ciutat ocupada pel caos i per uns vladmirs famlics i salvatges. Qu li passar a partir d'ara?, es pregunta. Pateix. S'identifica molt ms amb el personatge de la princesa que no amb aquells pries, barroers i alcoholitzats, que proclamen el nou ordre revolucionari. Si pogus decidir el desenlla de la histria, la dona del guarda-roba faria que la princesa retrobs el seu pare, el vell emperador exiliat. Desprs, amb l'ajut de les tropes lleials, s'enfrontarien als vladmirs fins a restablir la monarquia. Hi hauria combats sagnants i escenes heroiques. Per, finalment, s'imposaria la fora de la tradici i la princesa podria ser coronada reina com Du mana, amb campanades a la catedral, confeti, i un cor de salves foradant el cel.

La dona treballa al guarda-roba de la discoteca no solament pel sou, sin tamb per no haver de veure el marit. Per regla general, quan ella arriba a casa cap a quarts de sis del mat ell s'acaba de llevar. S'ha tancat al lavabo, amb la rdio engegada, i canta mentre s'afaita. Tamb se sol sentir l'aigua que raja, intilment, tot i que ella li ha demanat moltes vegadespotser ms de milde no malversar-la d'aquesta manera. Per qu et penses que s'han inventat,les aixetes?, solia preguntar-li quan encara es parlaven. Actualment, amb prou feines se saluden. Procuren no coincidir, noms quan s inevitable, i omplen les bores d'oci practicant els seus hobbies respectius. Ella, la lectura i dormir molt. Ell, la caa i la cuina.

20.

El caador ha decidit sopar el conill que va matar abans d'ahir. Fa tres quarts que l'est preparant. Xiula. La foscor no l'afecta. Ha posat un quinqu al mig de la cuina, al costat d'una pgina gastronmica retallada del diari. Ara s'hi veu prou per no prendre mal amb un ganivet tan esmolat com el contorn de la lluna. Ha tallat el conill en vuit trossos i els ha fregit amb oli molt calent. Desprs ha rentat les verdures i les ha trossejat ben menudes, per fer-ne un sofregit. Quan ha comenat a agafar colorper esbrinar-ho ha hagut d'acostar-s'hi amb un misto encs i ha estat a punt de cremar-se les pestanyes, hi ha afegit el conill i l'ha flamejat amb conyac. L'ha deixat coure a foc lent, durant cinc minuts. Hi ha abocat la salsa i l'ha acabat de cobrir amb aigua. Acte seguit, l'ha deixat coure fins que ha estat ben tou. Els consells de la recepta li han recordat les instruccions d'un electrodomstic. Amb l'avantbra, s'ha eixugat la suor del front. Ha posat els trossos de conill en una cassola neta, ha passat el suc pel colador xins, l'ha barrejat amb la picadapreparada prviamenti un raig de licor de pera. Finalment ho ha deixat coure cinc minuts, fins que, mentre ho ensumava amb els ulls tancats, ha dit:Mmmmmm.

El caador escura els ossos del conill. Se l'ha menjat sencer. No n'ha guardat cap tros per la dona, tot i que, durant uns segons, ha estat a punt de fer-ho. Llepa la cullera. Amb una molla de pa escura el fons de la cassola: salsa, quina salsa! Es retreu no haver-ne fet ms. Comena a rentar els plats. Pensa com cuinar la llebre que ha caat aquesta tarda. La simple idea li fa venir aigua a la boca. Dubta entre una salsa de mostassa i una crema de prunes, pinyons i nous. En tot cas, decideix, aquesta vegada en guardara una raci generosa per la dona. Sap que, quan la tasti, ella no far cap comentari favorable: en part perqu odia la carn i en part perqu s massa orgullosa. Per en el fonsi aix el fa somriurees morir d'enveja de no saber cuinar tan b com ell.

21.

Pel capell, la nit s la prova irrefutable de l'existncia de Du. Noms un Duel seupodia inventar un fenomen tan perfecte. A ms a mspensa, el Creador no es va conformar amb pintar diriament el cel de negre, sin que el va guarnir amb milions d'estrelles i amb distncies d'aquelles que, encara que s'hi escarrassin, els humans no podran recrrer mai ni caminant ni volant, ni tan sols abastar-les amb la imaginaci. El capell se senya, satisfet. Els crits del ve li han trencat el son. S'ha tornat a vestir, i ara dna grcies a Du per la nit, pel silenci, per la cera de les espelmes, per l'oxigen, pel foc, pel cant dels grills i per la lluna plena. Prega per la gent del poble, sobretot pels pecadors. I somriu, agrat, sota la imatge del Sant d'expressi allucinada.Grciesconclou.

El cementiri del poble s ple de pecadors. Al fons, a m dreta, hi ha la fossa comuna. Entre altres, hi van enterrar el cadver de l'assass de la Mitja Lluna. No t l'aparena d'una tomba: no hi ha cap inscripci, ni tan sols una lpida, noms un munt de pedres i de terra aplanada a cops de pala. Al voltant, ning no hi deixa flors. Mai, ni per error. Amb el temps, per, hi ha crescut un marc de males herbes que sembla dibuixar una frontera irregular entre l'assass i els morts de les altres tombes (sis dels quals sn, curiosament, vctimes seves). A la gossa Jeu li agradava dormir als peus d'aquest sepulcre collectiu, reservat noms als que no poden o no tenen dret a ser enterrats dignament. Entrava al cementiri per l'nica porta, fregant el rovell dels barrots de la reixa. Avanava a poc a poc, movent la cua. Ensumava ms d'un rastre fins que, gaireb sempre, triava el que la duia fins a la fossa comuna.

22.

Els pares de la Cludia sn enterrats molt a prop de la porta del cementiri. No els van assassinar, no. Van morir de mort natural, amb pocs segons de diferncia. Primer la mare, que va deixar anar un ah metllic abans de caure fulminada per una rfega d'infarts. I acte seguit el pare, que quan va veure el cos mort de la seva dona, va cridar no! ", per massa tard, just el temps de sentir com el cor se li encongia fins a desaparixer entre la pell del pit i la camisa. Els van enterrar plegats, per voluntat de la Cludia. A la lpida hi va fer gravar els noms de tots dos, quatre dates i la frase d'un poema que deia: De vegades, els himnes sn per aquells que estan sota la terra.

La tomba ms visitada s la del candidat a premi Nobel d'Economia. Al centre de la lpidaun triangle de marbre amb vores de granit rosathi ha un retrat oval amb una fotografia des de la qual l'economista somriu, entre un bigoti gris i un barb de dimoni. Fa ms de vuit anys que est sota terra, per encara hi ha alg que s'ocupa del canviar les flors del gerro que presideix el sepulcre. Potser perqu el van nomenar fill predilecte del poble. O potser com a reconeixement a una vida dedicada a l'estudi de les cincies econmiques. Un estudi polmic, que va trencar motllos quan va posar en qesti la idea de la cardinalitzaci de les utilitats sota risc mitjanant un model lineal. I una vida amb una obsessi constant: demostrar que, en economia, dos ms dos no sumen forosament quatre.

23.

Un! Dos! Tres! diu la Cludia.Comena a ballar. Du el walkman penjat del cintur, sobre el maluc esquerre. Els

auriculars li fan de diadema. Somriu. S'ha fet una cua de cavall i s'ha posat el bodi de gimnstica. Mou el cap. Segueix el ritme de la msica. Li agrada molt, i a les fosques, encara ms. Per posar-se a prova la resistncia dels timpans, ha apujat el volum al mxim. Un cop sec de bateria inaugura la can. Desprs, una cadena de baixos uneix els teclats i la primera veu, masculina. Un home de deb, pensa. La tonada s senzilla. Repeteix into the night d'una manera obsessiva. El cor de veus femenines circula per un carril parallel al de la veu solista, cadascun per un auricular diferent. De tant en tant, per, s'encreuen i comparteixen una estrofa, una frase o un crit. Cap al final de la can, hi ha una trompeta apassionada que s'enfila pel comps. El baix, contundent, i la caixa de ritmes decideixen cap on ha d'explotar l'alegria, la suor, l'energia: el cos de la Cludia.

No s el mateix que ballar amb els ulls tancats, pensa la Cludia. s millor. Perqu quan obre els ulls tampoc no hi veu. Hi ha la msica i prou, concentrada en l'escuma negra dels auriculars que escupen la melodia amb la fidelitat artificial de l'estreo. I el plaer de seguir una coreografia que s'improvisa i que no t res a veure amb l'alegria organitzada dels passos que va haver d'aprendre a les classes de jazz i d'aerbic. Quan sona el piano, el cervell de la Cludia es transforma en un paisatge de tecles blanques, negres, blaves, verdes, grogues i vermelles, pintat per una m gegant, de deu dits.

24.

El discjquei ha reconegut de seguida l'ltim tall de la cara A d'un dels seus discos preferits. S'eixuga la suor amb la visera de la gorra. Respira. Ha ballat al voltant de la rdio com si el mn s'acabs dem. Feia temps que no es deixava anar aix, amb tanta passi. Generalment, quan treballa, ha de controlar els plats, la pista i s'ha de limitar a bellugar les espatlles (poc), el cap (bastant), i les cames (d'aquella manera). La cabina s molt esclava. El primer dia que hi va entrar li va semblar el lloc de treball ideal, el tron somiat del rei de la nit. Per, amb el temps, l'espai se li ha anat reduint fins a produir-li una sensaci de claustrofbia, de peix atrapat per les tristes dimensions d'un aquari. Per aix, quan se n'atipa, punxa una can llarga, de vuit o nou minuts, i surt a fer un cigarret o a xerrar una estona amb la dona del guarda-roba.Qu fa la princesa?

La dona del guardaroba somriu. El discjquei s l'nica persona que s'interessa per les seves lectures. S'acosta a la llanterna i l'informa en veu baixa, com si malparls d'alg. Han passat moltes coses, anuncia. La princesa ha fugit disfressada de serventa. Neva. Els vladmirs uns cafres sanguinaris han ocupat la ciutat. El caos. Flames pertot arreu, xiscles. Pnic. Han saquejat el palau. Han cremat la bandera. Han destrossat el piano de cua a cops de destral. Han incendiat les pintures de la biblioteca, incloent-hi el retrat inacabat de la princesa. Han llenat tota la roba dels armaris pel balc. Han matat els criats que, fidels, han defensat la propietat imperial fins a l'ltim moment, com si fos casa seva. Abans de morir, Nikolai Galatenko, el majordom ms antic de la famlia (i un dels seus personatges preferits), ha cridat: Visca l'emperador! Els vladmirs tamb han violat la Tatiana pobreta, la cuinera muda. No recordava que fos mudadiu el discjquei.

25.

La novella que llegeix la dona del guarda-roba batega a 1'interior d'un llibre de tapes dures i vermelles. Al llom, escrit amb lletres daurades i majscules, hi ha el ttol de la histria, una mica ms llarg que el nom de l'autora, acabat en ova. Vist de lluny, es podria confondre amb una bblia d'hotel, per no. L'ultima pgina diu que es va acabar d'imprimir a finals de maig de mil nou-cents vuitanta-cinc. El paper s bo, d'aquell que per girar full no obliga el lector a ensalivar-se el dit. La dona del guarda-roba el va comprar en una rea

de servei de 1'autopista. Li va agradar el ttol, i tamb que no hi hagus cap fotografia a la coberta. El llibre semblava haver-se perdut en un prestatge dominat per novelles negres, receptaris i guies turstiques.

La novella va sentir un cop a la punta del llom. Es va despertar. Desprs es va inclinar, impotent, a punt de perdre l'equilibri. Per una m amb dos anells va evitar la caiguda. Alg va bufar per treure-li la pols. Malgrat el preu, la van obrir respectuosament, per la pgina set, just on comena el primer captol, desprs d'una cita segons la qual el millor amic de l'home s el tren. La van deixar sobre el taulell, entre la caixa registradora i un expositor d'ulleres de sol. La m de la caixera la va girar i va llegir-ne el ttol. Va haver-hi un dileg, breu, relacionatli va semblar amb el seu futur. Abans de ficar-la dins d'una bossa de plsticjunt amb un pintallavis i un paquet de galetes de coco, l'ungla ms perillosa de la m de la caixera li va arrencar l'etiqueta del preu, brutalment, sense adonar-se que acabava de deixar una cicatriu innecessria damunt la pell del llibre.

26.

L'alcalde ja sap que la companyia no disposa de cap llibre de reclamacions pels usuaris. No cal que l'hi repeteixin. Precisament per aix insisteix que vol parlar amb un crrec autoritzat de l'empresa elctrica. Per formular una queixa i per reclamar la informaci que, almenys fins ara, li ha estat negada sistemticament. Ha dit sistemticament, per hauria pogut fer servir un altre adverbi. Li agraden els adverbis. Troba que fan seris, que ajuden a donat una imatge d'alcalde instrut. Els usa d'una manera intutiva, sense pensar gaire en el significat, una mica a l'atzar, sobretot quan parla per telfon, potser perqu no veu la cara de l'interlocutor. De vegades li fa l'efecte que n'ha triat un d'incorrecte, i aleshores en deixa anar uns quants ms.

Sistemticamentrepeteix. Una avaria com la que s'ha produt a la zona de la vall no es pot reparar movent una palanca o prement un bot. Tant de bo fos possible solucionar-ho d'aquesta manera. Fins ara, diu el portaveu afnic del departament d'atenci a l'usuari de la companyia, s'ha avaluat l'abast real del tall en el subministrament d'energia i s'ha posat en marxa el Pla Especial d'Urgncia Operativa. No hi ha termini fixat per restablir el retorn a la normalitat. Depn. A hores d'ara, i tenint en compte que falten dades, fer previsions equival a especular. I, com deu comprendre l'alcalde, la direcci de l'empresa no pot permetre's el luxe d'especular. Aquesta s la situaci actual. En el moment que l'empresa confirmi els informes provisionals elaborats pel departament tcnic, far pblica una nota oficial que s'emetr en els butlletins horaris de Radio Nacional.

27.

L'ltim butllet de Radio Nacional no ha donat cap noticia relacionada amb l'apagada general. L'actualitat ha estat resumida en deu titulars, separats per una cortina musical agressiva, que contrastava amb el to indiferent de la locutora. L'ordre de les noticies no depenia de la gravetat dels fets, sin del lloc on s'havien produt. Com ms lluny, ms importants. Les milcies religioses antigovernamentals dels territoris ocupats desconvoquen la vaga indefinida prevista per dem. L'actual president de l'Agncia Internacional de l'Espai ha estat reelegit per 212 vots a favor, 15 en contra i 4 abstencions. L'expedici francesa al pol sud arribar a l'objectiu un dia abans de la data prevista. La caixa negra de l'avi DC10 que es va enfonsar a les aiges del Pacfic ha estat trobada per dos submarinistes aficionats. Principi d'acord en les negociacions prvies per crear un espai tecnolgic com entre els vuit pasos membres. Desprs de vint-i-set hores d'angoixa i de negociaci amb les autoritats, els atracadors del Banc Internacional d'Orient han alliberat els ostatges. Els Tigres apallissen els Pumes en l'ltim i decisiu partit dels play-off.

Un actor noruec ser el protagonista de la pellcula inspirada en els ltims anys de la vida de Winston Churchill. I, per acabar, el temps continuar estable, amb un augment progressiu de les temperatures, sobretot de les dirnes.Calorpreveu el capell mirant el sant.

El sant d'expressi allucinada no s el patr de cap ofici. En vida, i desprs de la mort dels seus pares, va cedir la promesa i l'herncia al seu germ i es va tancar en una cova. Quan en va sortir tenia tanta fam d'austeritat que es va fer missioner. Va fracassar. En va tornar tan prim i arrugat que no el van reconixer ni els amics. Una ceguesa passatgera el va illuminar d'una manera singular. Desprs d'haver adquirit una profunda humilitat vivint uns mesos a l'interior d'un pou, va exercir l'alta contemplaci passant trenta-tres anys al cim d'una columna, des d'on arengava, a hores fixes, les multituds de pelegrins. La histria de la seva mort explica que el van cremar viu, s, damunt d'unes graelles, per haver-se negat a confessar els secrets que li havien confiat. Potser per aixpensa el capellse'l sol presentar amb aquesta mirada angoixada, esferedora.

28.

De petit, el professor volia ser maquinista de tren. Volia travessar el paisatge al tim d'una locomotora desbocada i saludar les vaques a cops de txu-txu. La filla del forner somriu. Li llepa la patilla i li diu que t la pell massa suau per ser ferroviari. Que s tard. I que haurien de fer un pensament i tornar cap al poble. Ell, per, continua. Desprs confessava voler ser pilot d'avions. Hauria comenat per pilotar una Bulldog, una avioneta anglesa molt prctica, d'hlix nica, al morro, i amb una autonomia de vol d'uns mil quilometres. El professor enlaira la m imitant el vol de la Bulldog. Mentre bufaes nota que ho havia assajatfa vibrar els llavis, que sonen com un motor. A poc a poc, s'acosta a la boca de la noia, per, a l'ltim moment, fa una acrobcia en forma de vuit i aterra accidentalment entre els seus pits.Anemdiu ella. I s'aixeca.

S'han vestit sense mirar-se. Han plegat la manta desprs d'espolsar-la enrgicament. Agafats de la m, han baixat pel cam de la font i s'han separat abans d'arribar al poble, no fos cas que, tot i la foscor, alg els veis. El professor s'ha endut la manta, l'ha olorat i ha somrigut: olor d'adulteri. Per no excitar-se de nou ha pensat en la seva malaltia, en les deu setmanes de convalescncia que els metges li van prescriure com a complement a la medicaci. Una injecci diria de vitamina B7, pndoles i una dieta natural, a base de cereals i de fruita. I molta tranquillitat.Si dorm deu hores, millor que si en dorm vuitli va dir el metge.

29.

Tamb hi ha gent que dorm. De fet, son majoria. Quan s'ha fet fosc, han optat per ficar-se al llit, per tancar els ulls i esperar que la companyia elctrica repari l'avaria. Alguns han aprofitat l'avinentesa per follar. Hi ha una parella que, a hores d'ara, encara no ha acabat. Feia temps que no ho feien, potser mig any. Com que no tenen pressa, han pogut esplaiar-se. S'han despullat lentament, l'un a l'altre, com quan eren ms joves. S'han besat, tamb, per aquesta vegada no ho han fet per enllestir a corre-cuita una fase del ritual, sin pel plaer de redescobrir el gust de la saliva compartida, el ritme improvisatmmmmmde dues llenges que ballen i que es contradiuen seguint la brixola dels estmuls. Hi ha d'haver un ordre, cert, i ho saben. No poden acariciar-se l'esquenatant li fa si la d'ella o la d'ellamb les dues mans i, alhora, provar de polir un acoblament que, fins ara, semblava reservat als atletes oliosos del cinema porno. No pretenen batre cap record, noms volen regalar-se el desig que han estalviat durant sis mesos, i gastar-lo de cop, fins a l'ltima

gota.Aixdiu ella. I ell plora. (De plaer.)

Els que dormen s'assemblen. Tenen en com la boca oberta i una expressi de treva aturada entre els ulls i la punta del nas. Comparteixen els roncs i, de tant en tant, un fil de bava que els allarga la lnia del somriure. N'hi ha que parlen entre somnis, sobretot aquells que durant el dia solen ser silenciosos i una mica esquerps. El poc que s'entn no t gaire sentit, almenys aparentment. Fa una estona, per exemple, una boca bigotuda de llavis tallats i mal al ha escopit aquesta mena de llista rimada: festa, escopeta, pardal, general, Anna, campana, Mag, viol, Pau, gripau, Pere, cullera, Benet, ganivet, Sim, mel, monja, taronja, capell, pa, i rosa, no se sap si amb erra majscula o minscula.

30.

La majoria dels pocs nens del poble son d'excursi. Han sortit al mat, d'hora, en un autocar nou de trinca, con- duit per un parent de l'alcalde. S'han acomiadat dels pares davant de l'esglsia. Els nens corrien pel passads del vehicle, felios, i movien la m illusionats per la perspectiva de passar tres diesdues nitsfora de casa. Ara, noms queden els ms petits, plcidament adormits en llits de miniatura, envoltats de papers pintats decorats amb bens, elefants, cangurs, tortugues, conills, cucs de seda, mussols, cargols, ases, rates-pinyades i espantaocells que semblen protegir-los de l'exterior. Criatures que passen d'un somni a l'altre i que descobreixen nous colors, portes que s'obren a finestres des d'on l'horitz es converteix en els carrils d'un tramvia i, ms tard, en un xilfon tocat per un mgic cec que, malgrat tot, somriu amb unes dents que haurien de ser blanques, com les incisives d'un elefant, per que son verdes, com la pell del cocodril que prova de devorar-los dins la foscor.

No ploris diu l'home que fa una estona parlava entre somnis.L'ha despertat el plor de la seva filla. Quan l'ha sentit, s'ha aixecat rpidament i ha entrat a l'habitaci de la nena. Xisclava, dreta damunt del llit de barrots, aterrida, probablement pels efectes devastadors d'un malson. Amb molt de compte, l'home l'ha agafat en braos. La criatura encara s'ha espantat ms. Quan ha sentit les primeres paraules del pare, per, el plor ha minvat. Amb el cap recolzat a l'espatlla de l'home, la nena ha notat com la gronxaven, com l'acariciaven, com el consol de l'olor familiar lluitava contra el record de la boca violenta del cocodril. El pare s'ha acostat a la finestra i li ha fet mirar la lluna, rodona i blanca. Durant uns segons, la nena ha callat, amb els ulls molt oberts, encara plens de llgrimes. Desprs, per, hi ha tornat.

31.

Venint del nord la carretera fa baixada. Hi ha un revolt darrera l'altre, cada cop ms tancats i perillosos a mesura que s'apropen al poble. Cadascun t la seva histria, una memria selectiva d'accidentsmortals, greus, lleusamb trencadisses de vidres, explosions, flames, ferralla i crits de pneumtics que sobreviuen sobre l'asfalt, en l'empremta negra de les derrapades. Sn senyals, per n'hi ha tants que sembla que alg els hagi pintat a la carretera per intimidar els habitants de la zona. Per prevenir-los del que els pot succeir si continuen conduint com han fet fins ara. La lnia blanca i continua divideix la calada en dues parts bessones. Des del nord, la d'anadapotser perqu s ms a prop del rius, de molt, la ms perillosa.Cagonlaputa! exclama el taxista. I ha de frenar per no envestir una furgoneta que ve de cara.

No s'han estimbat de miracle. Desprs de la maniobra, el taxista ha hagut de domar el

cotxe i ha sortit de la carretera. Ha mirat pel retrovisor, buscant conversa, per noms hi ha trobat la silueta fosca i callada del client. Fora de renegar, no ha fet cap comentari. Serenament, ha girat fins a una esplanada de grava, immensa. El vehicle ha avanat a poc a poc, fins que la llum dels fars ha descobert el retol adormit de la discoteca Darwin. Aturi's aqu, ha ordenat el client. El conductor ha apagat el motor. El silenci ha envat l'interior del taxi, per gradualment s'han comenat a notar smptomes de vida: l'himne dels grills, el moviment d'una tongada de brises i el so d'unes passes, rpides, sobre la grava.

32.

Segons la llegenda, on ara hi ha la discoteca hi havia un santuari. Es diu que el temple estava compost per un conjunt d'esttues situades al voltant d'una plataforma elevada. I que, com a cloenda de peregrinacions multitudinries, s'hi celebraven cerimnies collectives o danses rituals d'iniciaci adulta, en les quals les noies ms joves ballaven fins que sortia el sol. La primera vegada que va sentir aquesta histria, l'amo de la Darwin es va divertir molt. Va pensar que l'havia encertada, que havia trobat el lloc ideal per construir el seu temple. Ning no s'hi va oposar, al contrari l'autoritat municipal d'aleshoresel pare de l'alcalde actualhi va collaborar amb un entusiasme sorprenent, gaireb sospits. Fins i tot va aconseguir convncer el capell perqu benes el local el dia de la inauguraci.Si es beneeixen els vaixells, perqu no s'han de beneir les discoteques? preguntava.

El client baixa del taxi. Vol estirar les cames, per es troba amb la m estesa d'un home que el saluda enrgicament i que li diu que ja era hora. Que si arriben a trigar una mica ms s'hauria vist obligat a tancar la barraca. I que tancar la barraca hauria representat una prdua econmica molt forta. El taxista somriu i encn un cigarret mentre l'amo de la discoteca continua parlant i caminant cap a la porta del local. Ara es pregunta com s possible que una avaria duri tant. Com s possible que la companyia no hagi previst una incidncia com aquesta? I, finalment, com s que l'empresa li envia un home que no porta cap caixa d'eines, ni la granota blava amb l'anagrama rod de la hidroelctrica cosit al pit, un home que arriba amb taxi i quedubtano fa cap fila de ser tcnic en la matria?

33.

L'home somriu. No, no s cap tcnic en la matria. De fet, confessa, no hi entn ni un borrall, d'electricitat. Li sap greu no poder-li donar un cop de m. S'ha aturat aqu per casualitat. Han estat a punt d'estimbar-se. A ms a ms, li venia de gust estirar les cames i prendre alguna cosa. No en sabia res, de l'avaria. Si ho hagus sabut hauria continuat fins al poble. Ara que ho diu, per, recorda l'home canviant el to de veu. Fa uns quilometres, el taxista li ha comentat que tot era molt fosc. Massa fosc, s. Per ell no ho ha trobat gens estrany. De nit, i fora de la ciutat, tots els paisatges li semblen massa foscos. De vegades, quan surt de viatgeamb tren o per carreteraconfon la silueta de les muntanyes amb la dels arbres. Ara mateix, per exemple, seria incapa d'afirmar si all d'all s un bosc o un nvol de tempesta.

All d'all s una muntanya, un perfil anguls barreja de vegetaci i de roca. El punt ms alt s la meta dels excursionistes de la comarca. Hi ha un mirador que dona a l'altra banda, a una plana infinita, generalment boirosa. L'amo de la discoteca ho ha explicat com si fos el guia d'un grup de turistes aptics. Se sent decebut. Mentalment, calcula les prdues que tindr aquesta nit. Per, d'altra banda pensa, el taxista i l'home que acaba de confondre amb un tcnic de la companyia elctrica son, ara per ara, els seus nics clients. I els ha de cuidar, encara que noms sigui per donar una bona imatge. Fa un esfor per somriu-re i aconsegueix aplacar ms de la meitat de la indignaci que el corrou. Respira. S'eixuga la suor del front i de la papada. Amb una rapida pinzellada de llengua, es neteja les genives i

les dents. I amb el posat cordial que figura que han de tenir aquells que treballen de cara al pblic, l'amo diu:Endavant, senyors. Benvinguts a la discoteca Darwin.

34.

El taxista ha demanat un paquet de Marlboro. La dona del guarda-roba s'ha espantat. No l'ha vist venir perqu estava d'esquena, comptant els penjadors. La veu li ha sonat com la d'un fantasma. A ms a ms, li ha recordat l'accent del seu marit. Amb la llanterna, li ha illuminat el pit. I desprs, ms amunt, la cara. No s el seu marit. Mentre fa visera amb la m, el taxista mig acluca els ulls, incomode. La dona no el recorda. Ni tampoc compren per que l'han deixat entrar si no hi ha corrent. Tot i aix, s'ajup i agafa el paquet de tabac. El deixa sobre el taulell, al costat del talonari de resguards del guardaroba. El taxista pregunta quant s. La dona contesta, telegrfica. Durant uns segons, noms se sent el soroll d'unes monedes. Desprs, el taxista acosta el palmell de la m al taulell. Ha d'admetre que no s'hi veu. La llum de la lot, compassiva, descobreix una famlia de diners suats. La dona agafa tres monedes i li'n torna dues, diferents, de canvi. L'home agafa el paquet, l'obre, li dna les grcies i, abans d'anar-se'n, pregunta:Foc?

La flama del misto s prou llarga perqu es puguin veure les cares. Mentre encn el cigarret, el taxista pensa que la feina de la dona del guardaroba s pitjor que la seva. N'est convenut. Li torna a donar les gracies, aquest cop per la capsa de mistos que li acaba de regalar. Li pregunta on s la barra. Amb un moviment rpid de llanterna, ella li indica que cap a la dreta. Cap a la dreta, per, noms hi ha foscor. I un llum d'emergncia, s, lluny com una estrella. A poc a poc i amb molt de compte, el taxista s'hi dirigeix. La punta del Marlboro substitueix els fars del taxi. Si xucla intensament, li fa de llums llargs. Xucla. El fum li envaeix el pit. Tus. Encn un misto. Avana.

35.

La millor amiga de la Cludia est llepant el pit d'un home. A poc a poc, segueix una lnia de pels foscos que, quan arriba una mica ms avall del melic, s'eixampla i es transforma en un matoll suat que decora la base d'un tronc de carn nerviosa. Se'l fica a la boca, noms un instant, per tastar-lo. Es dol, pensa. I l'agafa amb la m, amb discreci, com si volgus confirmar que, efectivament, s el ms gran que ha acariciat mai. L'ex de la Cludia la deixa fer. No se'n sap avenir. Fa anys que li va al darrera. Que li truca i que li tira la canya d'una manera descarada. Fins ara, ella sempre havia dit que no, que no i que no. Que mai no li faria una cosa aix, a la Cludia. I que semblava mentida que, sabent com sabia que eren amigues, ell li proposs de sortir junts (sovint, ell es preguntava si no volia anar-se'n al llit amb ella precisament perqu era la millor amiga de la Cludia). Avui, perfa una estona i per sorpresa, ella s'ha presentat al seu apartament. Ha trucat des del porter automtic, ha pujat i se li ha llanat als braos, apassionadament.

La millor amiga de la Cludia se sent alliberada d'un deure que, fins ara, s'havia imposat com una penitncia. Hauria pogut evitar-ho, d'acord, i continuar fugint, com de la pesta, de l'home que ara li lliga les mans amb un cintur, per tampoc no s'hauria sentit satisfeta. El dilema era insuportable, i sobretot hipcrita. Si actuava per amistat amb la Cludia, renunciava als seus desitjos i, en part, als seus sentiments. Si la traa, en canvii suposant que aix fos una traci, havia d'assumir-ne les conseqncies. I prou. Desprs de conixer les dues opcions, sap que prefereix la segona. Tanca els ulls. L'olor de l'home s com un imant, obre la boca i deixa que ell hi fiqui els dits (salats), els braos (peluts), el coll (aspre) i una llengua (valenta) capa de descobrir la millor manera de fer-la tornar boja.

pagament durant dos mesos. Quan els seus pares li preguntaven qu volia per l'aniversari, o per Nadal, ella contestava: Diners. A ms a ms, comenava a treballar com a model i cobrava tant que, fins i tot suposant que hagus tingut la m foradada, no s'ho hauria pogut gastar tot. Aleshores no podia imaginar que els seus pares moririen. El mateix dia. Ni que li deixarien una herncia de vuit xifres i, com a complement, la casa del poble.

9.

La llum de la lluna s'estira sobre la tomba dels pares de la Cludia. Sota la llosa, un parell d'esquelets comparteixen el silenci, cadascun des del seu tat. La Cludia va voler que els enterressin junts. Fins i tot va posar-se en contacte amb un fuster de la capital disposat a construir un tat de mides especials (de matrimoni, va dir sense immutar-se). Alg, per, va afirmar que all era illegal. I, encara que ning no es va ocupar de comprovar-ho, ella s'ho va creure i es va haver de conformar amb dos tats individuals. I una sola tomba, aix s. Als pares, l'enterrament els hauria agradat. Els que hi van assistir van plorar de deb, a cara destapada, sense vels ni ulleres de sol, sense vergonya. La Cludia ms que ning, inconsolable, de genolls davant del forat.

La Cludia va plorar durant dues setmanes. Es va tancar a casa, decidida a no sortir-ne mai ms (ho va prometre). La seva millor amiga va venir de la capital per fer-li costat. L'obligava a rentar-se, a dormir, a canviar-se de roba i a menjar. La va ajudar molt. Les llgrimes que en teoria havien de servir per alleujar el dolor, es reproduen per formar una cadena infinita de desconsol. A poc a poc, desprs de consumir quatre capses de kleenex i dues de somnfers, el plor es va suavitzar. Ja no era continu, sin que, de tant en tant, arrencava sense sorprendre ni la Cludia ni l'amiga. Totes dues sabien que el trngol seia difcil de superar. I lent. Per aix, quan la Cludia va sortir del dormitori i es va asseure a la butaca (del pare), no pas per continuar plorant sin per veure la televisi i contestar en veu alta Tirana una de les preguntes Capital d'Albnia? del concurs (preferit de la mare), l'amiga va comprendre que el pitjor havia passat.

10.

El pitjor ha passatdiu el capell.L'home ferit s'incorpora. L'alcalde el saluda. Hola, diu. Ell contesta amb una ganyota i mou la m. No sap quanta estona ha dormit. Ha sentit una punxada a l'espatlla i, quan ha obert els ulls, el capell era all, davant seu, i li oferia una tassa de tilla fumejant. Mentre l'agafa per la nansa procurant que no vessi, s'adona que la llum encara no ha tornat. Damunt la taula, al costat del transistor, hi ha la mateixa palmatria que abans d'adormir-se per amb una espelma ms petita. La tilla li escalfa la m. Bufa. Per l'olor, sembla amarga. Molt amarga. El capell i l'alcalde esperen que se la prengui, somrients. Semblen impacients. El ferit s'inquieta. I si volent enverinar-lo?, es pregunta. I si, com havia especulat, hi ha hagut un cop d'estat i l'exrcit controla el pas? I si resulta que les autoritats del poble han optat pel bndol dels sublevats i han decidit comenar a fer neteja i a eliminar futurs opositors? Aixconcloujustificaria la presncia de l'alcalde. Per guanyar temps, el ferit deixa la tassa a terra. I, amb un fil de veu que pretn amagar l'evidncia de l'excusa, diu:Crema.

El ferit dubta. Si el capell l'hagus volgut assassinar, ho hauria pogut fer mentre dormia. S. Hauria pogut matar-lo mentre li netejava la ferida. Tamb. O ms tard, quan l'ha ajudat a estirar-se al sof. D'acord. O quan li ha ofert la copa de conyac. I tant. Tanca els ulls. Sent com l'alcalde s'aixeca i camina pel menjador. Tamb el sent xiular. Potser est nervis, pensa. Potser espera que s'empassi la infusi enverinada. Desprss'imagina, amb l'ajut

del capell carregaran el seu cadver i el deixaran a la plaa, amb els altres cossos. Una pila de morts que, ms tard, regaran amb benzina i cremaran, com a escarment. Vol aixecar-se i fugir, per, s'atura. Obre els ulls. Si agafa la tassa i llena la tilla cremant a la cara del capellcalcula, potser podr sorprendre l'alcalde i colpejar-lo violentament amb la tassa. A la nuca, que s on fa ms mal. Tot i la ferida, s'hi veu amb cor. Ara s el moment. El capell sembla distret i l'alcalde observa el transistor que hi ha damunt la taula. Mira el rellotge, somriu, desconnecta el cable dels auriculars i apuja el volum.Les notciesdiu. I sonen els senyals horaris (uns segons abans que la campana de l'esglsia).

11.

El ferit no s'ha mogut. Desprs de sentir els senyals horaris, s'esperava que sons una marxa militar i que una veu autoritria llegs l'ltim comunicat oficial del govern provisional. Doncs no. La sintonia de sempre, agressiva, i el to indiferent de la locutora han fet que s'hi repenss. Ha mirat la tassa de tilla, satisfet de no haver de fer-la servir contra ning. De cop i volta, la tassa ja no era una arma sin un objecte, un recipient de porcellana ple d'una infusi innecessria per generosa. El capell ja no era l'enemic despietat que, sotana al vent i sacsejant l'aspersori com si fos una maraca, escampava la benzina damunt d'una pila de cadvers enverinats. I l'alcalde, que en la seva imaginaciencenia la torxa que els havia de convertir en cendra, recuperava una personalitat aparentment serena. Ara, tots tres escolten les notcies. I esperendebadesque informin sobre l'apagada.

L'apagada no s notcia. Si la caiguda de la torre d'alta tensi hagus provocat vctimes mortals, aleshores s. Si el tall del corrent elctric hags afectat la capital, potser tamb. Per en aquesta vall noms hi ha una vintena de pobles i quatre urbanitzacions semidesertes. Tot plegat, no arriba a vint mil persones, de les quals noms un 67 % tenendret a vot. I qu importa que vint mil persones s'hagin quedat sense llum, que estiguin a les fosques, comparat amb el fet que als territoris ocupats l'actual president de l'Agncia Internacional de l'Espai (que ha arribat a l'objectiu un dia abans de la data prevista i ha descobert dos submarinistes a l'interior de la caixa negra de l'avi DC 10) hagi creat un espai tecnolgic com desprs de vint-i-set hores d'angoixa i de negociaci amb els Tigres, que acabaven d'apallissar l'actor noruec que havia d'interpretar el personatge de Winston Churchill?

12.

La filla del forner apaga la rdio. Estripa el bitllet de loteria. Avui tampoc, diu, per no es resigna. Sap que la sort s'ha de buscar amb pacincia i amb un esperit positiu, optimista. Recorda que quan li va explicar que li agradava jugar, el professor va dir que ell no creia en la sort. Que la loteria era un invent de l'Estat per recaptar ms diners jugant amb l'esperana de la gent. Hi estava en contra. Del tot. I no comprenia per qu una noia tan intelligent i tan maca com ella es deixava entabanar per la temptaci d'un estpid joc d'atzar. Precisament l'atzar s el que ms li agrada. No juga solament pels diners del premi, sin per guanyar, aix, de cop i volta, per encertar la mgica combinaci de nmeros que surten del bombo oficial. Desprsi suposant que guanyshauria de pensar en la manera de gastar-se'ls, per, com a mnim, ja hauria sentit el plaer de guanyar, de ser l'nica, la primera.

Si guanys, la filla del forner no se n'aniria del poble. Sovint, quan parla amb altres persones que tamb juguen i comenten qu farien si els toqus la grossa, observa comla majoria somia amb projectes extics, molt allunyats de la vida quotidiana, com ara un

creuer en un transatlntic de luxe o una vida regalada sota una palmera caribenca. Ella no. Del Carib, li fa l'efecte que no en suportaria ni la msica, ni l'enganxifosa humitat, ni tampoc aquesta dria per menjar fruita tropical a totes hores. Aqu al poble, en canvi, podria invertir-hi els diners sense haver de renunciar ni al paisatge, ni al passat, ni a les tres estacions de l'any que, malgrat els canvis climatolgics, encara sobreviuen: estiu, hivern i primavera.

13.

L'estiu s l'estaci ms curta de l'any: juliol, agost i uns diespocsde setembre. A la nit bufa una brisa suau que pentina la vall de nord a sud i que travessa les cases creant un corrent d'aire que provoca, sovint, alguna trencadissa. Avui, per, la brisa s gaireb inapreciable. En els moments d'intensitat mximacom arafa tremolar les ulles dels arbres i desperta algun insecte, per no gaire ms, potser perqu saben que sn molts, els grills continuen cantant. s la can de sempre: un himne reiteratiu que relata les misries de la seva espcie, amb una tornada que reclama un futur ms just pels ortpters. El canten molt sovint, sempre igual. De vegades, dos cops la mateixa nit. Aix sol irritar i provocar que, de tant en tant, alg provi d'agredir-los, generalment trepitjant-los, caant-los a cops de bast o, fins i tot, llanant-los l'al destructiu d'un insecticida. Per aix, quan una persona o un animal se'ls acosta, els grills callen, putes.

La brisa que ve del nord s juganera. Li agrada passar sota el pont i fregar les dues arcades de pedra mentre xiula arran d'aigua. Aquest s un dels seus ponts preferits. A la vall n'hi ha d'altres, per no tenen la histria d'aquest. El primer cop que la brisa va travessar el poble, el pont ja hi era. Semblava ms gran que no pas ara, potser perqu aleshores encara no s'havia construt l'esglsia i no es podia comparar amb res. De dia, es veia des de molt lluny, majestus, encorbat per amb fermesa per salvar l'obstacle de l'aigua. Ning no va provar mai de destruir-lo. Ni tan sols durant les dues ltimes guerres, quan l'obsessi devastadora es va posar de moda, El pont era intocable, sagrat. Les bombes i els trets sonaven a banda i banda del riu, per mai damunt del pont.

14.

Encara que els llibres d'histria afirmen que va durar ms temps, aqu, al poble, l'ltima guerra civil va durar una setmana. Va comenar el dilluns al mat i va acabar la nit deldiumenge, un quart desprs que sonessin les onze campanades de les onze. A diferncia d'altres ones del pas que van poder triar bndol, aqu no va haver-hi prou temps. La violncia va arribar a travs de l'nica rdio que hi havia al poble, propietat d'un comerciant. Un comunicat oficial va condemnar la sublevaci dels facciosos i va demanar la mobilitzaci immediata de la poblaci. El comerciant per, ho va entendre al revs. Armat amb un fusell, va sortir al carrer i va disparar contra el pit de l'alcalde. El va matar. La dona de l'alcalde ho va veure. I el fill tamb. A la nit, amb l'ajut de tres companys, el fill va incendiar el magatzem del comerciant, que quan va voler sortir va descobrir que les finestres i les dues portes eren tancades per fora. Va morir plorant. (Pel fum.) I el poble es va quedar sense rdio i, en conseqncia, sense notcies del que passava a la resta del territori.

L'endem, una patrulla de rebels que fugia del poble ve va afusellar dues dones que estaven a punt d'entrar a missa. Quan el capell va obrir la boca per condemnar la matana, una bala, accidental, va sortir de la pistola d'un dels rebels i el va ferir a la galta. Els altres rebels van creure que el seu company era un trador i, desprs de confiscar- li l'arma, el van executar. A la tarda, un desertor es va sucidar quan va saber que el

buscaven. A la plaa, els rebels es van enfrontar a un escamot format per familiars i amicsde l'alcalde assassinat. El tiroteig va durar fins que es van acabar les municions; s a dir: fins al divendres. Desprs, la batalla va continuar a cops de baioneta, de pedra i de navalla. El diumenge al migdia, finalment, un destacament de l'exrcit sublevat va ocupar el poble i va rematar els ferits casa per casa.A domiciliva ordenar el comandant.

15.

El caador explica a la seva dona com ha caat la llebre. No sabien de qu parlar. I per aix l'home ha agrat que li pregunts si havia caat res. No s'ho esperava. Amb les mans, imita la posici del fusell i el retrocs del tret definitiu. La llebre no ha patit, remarca a corre-cuita, com si volgus justificar-se. Sap que ella detesta la violncia. Qualsevol mena de violncia. Fins i tot aquella que, de manera tradicional i per sobreviure, els humans han practicat contra els animals. Quan es van conixer, en parlaven sovint. Cadasc defensava el seu punt de vista amb una barreja de fermesa i de sentit de l'humor. I, tot i que no esvan posar mai d'acordsobre la caa i sobre moltes altres coses, aquestes diferncies de parer, ms que convertir-se en obstacles, els van unir encara ms. Aleshores, i sense proposar-s'ho, s'estimaven ms la riquesa de la discrepncia que no la satisfacci de la coincidncia. O, pitjor encara, de la indiferncia.Com saps que no ha patit? ha preguntat ella.

L'ha desarmat. Ho ha fet a posta, sabent que amb aquest a pregunta acabava la conversa. Malgrat la mitja penombra li ha endevinat la mirada irritada, d'odi, gaireb. Mental ment, per reviure les sensacions de la presa, l'home s'ha transformat en una llebre. Amb les orelles a punt, ha interpretat cadascun dels sorolls que l'envoltaven. Ha saltat gil, per damunt d'unes pedres, Desprs s'ha aturat. H a ensumat el terra. De cop i volta, per, ha sentit un so diferent, sospits. Potser una branca que es trenca. Potser les petjades d'un caador i del seu gos que s'acosten per matar-lo. Amb les potes posteriors, ha iniciat un salt llargussim, espectacular. Curiosament, les potes del davant no han aterrat com havia previst. Una bala, segur. I res ms.Perqu ho sdiu el caador. S'en torna cap a l a barra.

16.

A la barra, l'amo de la Darwin acaba de prendre una decisi; tancar. Diu que no val la pena esperar ms estona. I que, encara que la llum torns ara mateix, el que ha perdut ja no pot recuperar-se, A crits, ordena als cambrers que pleguin, i que, abans d'anar-se'n, alg tu mateix avisi el discjquei, la dona del guarda-roba i el porter, que deu ser al magatzem, roncant. El taxista apaga el Marlboro. El client escura la copa. El caador fa cara de sorprs. La Cludia torna de lavabo i deixa la lot sobre el seient d'un tamboret. Tot tres la miren. Els llums de gas es reflecteixen sobre el vidre de la barra. L'amo de la discoteca arronsa les espatlles i fa un gest que pretn expressar resignaci i rbia alhora. Se senten les passes dels cambrers i alguna rialla, annima.Tanquemrepeteix l'amo.

El client pensa en veu alta. Diu llstima. S'acosta al llum de gas i mira el rellotge. Es ms tard que no es pensava. Calcula que si continua el seu viatge, arribar abans es faci de dia com havia previst. El taxista se'l mira, expectant. S'hauria estimat ms no parar, fer tot el trajecte d'una tirada. Per la clientela mana, pensa. I la tarifa que han acordat abans de sortir inclou una i ms incidncies com aquesta. El cient dubta. El caador tamb. La Cludia no. Decidida, demana a l'amo de la Darwin que l'acompanyi fins a la porta, amb la

llanterna. L'amo es treu el mocador de la butxaca, s'embena la m dreta i, per la nansa metllica, agafa un dels llums de gas que hi ha sobre la barba.Es per no cremar-mediu mirant el taxista.

17.

Els cambrers es persegueixen pel passads com si fossin criatures. O fantasmes. Riuen. La dona del guarda-roba els sent mentre tanca l'armari on ha desat el tabac, el talonari i la caixa metllica. Agafa el llibre i la lot. Avana fins a la cortina. Al darrera, el discjquei l'espera, somrient, amb una espelma que agonitza a l'extrem d'una ampolla buida de cervesa. Comenten que la llum se n'hauria d'anar ms so vint. El discjquei protegeix la flama de l'espelma amb la m. Camina a poc a poc, procurant que no s'apagui. La donadel guarda-roba illumina la punta de la flama amb la llanterna. El discjquei es gira. Entesos, diu. Amb la llengua, s'ensaliva els dits index i polze de la m dreta i, sensemostrar dolor, pessiga el ble, que mor a l'instant.

S'han trobat al vestbul. El porter (que, efectivament, era al magatzem, roncant), els cambrers, la Cludia, l'amo, el taxista, el client, el caador, el discjquei i la dona del guarda-roba. Hi havia tantes lots enceses que semblava que la llum hagus tornat. L'amo ha fet broma i ha qualificat l'apagada de sabotatge celestial. Ning no ha rigut. Han anatsortint en fila ndia, tots llevat de l'amo (que volia connectar l'alarma) i del client (que volia preguntar-li com funcionen les alarmes quan se'n va la llum). L'amo, per, no vol que cap desconeguti el client s, al capdavall, un desconegutvegi on s l'alarma. El client se n'adona, s'excusa i surt fora, amb el dubte clavat al pap. Uns minuts ms tard, l'amo tanca la porta i, desprs de posar-li una m paternal damunt l'espatlla, li explica que les alarmes tenen una mena de bateria prpia que els permet funcionar encara que no hi hagi electricitat.Ahdiu el client.

18.

Ning no se'n va. Sn tots a la porta: sembla que esperin alguna cosa. De fetamb ganes o senseesperen que torni la llum. Sobretot l'amo. Tot i que ha decidit tancar, si l'apagada s'acabs, ara mateix tornaria a obrir la discoteca. Potser perqu li llegeixen el pensament, els cambrers i el porter s'afanyen i sn els primers de marxar. Desapareixen per l'esplanada i, al cap d'una estona, s'allunyen amb tres cotxes recoberts d'adhesius. L'ltim toca el clxon quatre vegades i derrapa abans d'enfilar la carretera, com si se'n fots. El discjquei pregunta si alg vol que l'acompanyi. T una plaa lliure a la moto. La dona del guarda- roba mira el seu marit i, sense pensar-s'hi, diu:Jo.

El caador calla. Se sent humiliat, ms per la presncia dels altres que pel fet que la dona se'n vagi amb el discjquei. No vol demostrar-ho, per. Aparentment, no s'immuta mentre observa com ella segueix les passes del motorista. Internament, en canvi, la rbia inicia un itinerari ple de subtileses fsiques. L'orgull inhibeix l'acci de la gelosia (reacci possessiva produda, tamb, per l'organisme mascul). D'una manera simultnia, aconsegueix controlar l'odi excessiu i disminuir la secreci de bilis. La rbia comena a fondre's relativament, limitada per la mala consciencia de qui vol amagar un historial farcit de disputes domstiques. Adulteri, sencara que pagant. Menyspreu, tamb. Indiferncia, segons l'humor. Avortament accidental no cal dir-ho. Infeccions genitals, mentides,

contagis, herpes. Tot plegat, tristeses i secrets de matrimoni que el caador aconsegueix dissimular.

19.

Mentre fuma, el professor medita. L'adulteri el fascina. Fins ara, noms n'havia pogut ser espectador. La universitat era un viver de relacions sentimentals clandestines, N'hi havia de tota mena. Des del catedrtic casat que concedia l'aprovat a canvi d'una nit amb l'alumna de torn, fins al rector, pare de famlia, que compartia caps de setmana apassionats amb una bibliotecria, passant per les mltiples combinacions entre els membres del claustre de professors. Ell s'ho mirava des de fora. De tant en tant-ms per comproms que per amistathavia de ser cmplice d'aquells que, per por que els enxampessin, l'utilitzaven com a coartada. Quan una alumna o una professora provava de seduir- lo, ell la tallava de seguida, generalment amb una confessi que, sense desqualificar la temptaci de l'aventura, lloava els avantatges de la fidelitat. Sabia que els seus collegues feien crrer la bola que la Rosa l'havia domesticat com si fos un gos. Fins i tot li va arribar el rumor que era impotent i, a ms a ms, homosexual.

Ara, en canvi, l'adulteri s una realitat, una evidncia. Per absoldre'sli agrada sentir-se culpable noms pel fet d'haver-se de defensarinventa excuses que el justifiquin: la solitud, el poble, la convalescncia, l'avorriment, el clima, la distncia. Res no el conven, per. Somriu. Per primera vegada assaboreix el plaer d'haver conegut la filla del forner. Malgrat el poc temps que fa que la coneix, se la imagina, la recorda, la troba a faltar. I, en canvi, no l'estima; i aix li produeix una satisfacci gaireb perversa, de llibertat. El futur, que quan va comenar la segona fase del tractament es presentava com una mena de trnsit cap a la monotonia, s'enriqueix de cop i volta amb la presncia de la noia. s un estmul nou. I, encara que no ho vol admetre, l'excita ms que cap altra cosa perqu l'estmul va del cervell a la bragueta sense passar pel cor.

20.

Agafada al discjquei, la dona del guarda-roba serra les dents. La moto s'inclina i s'adapta a cada revolt fregant la imprudncia. Escup un brum continuat que acompanya els lladrucs dels gossos de la vall. L'aire la despentina, per ella pensa que no hi fa res, perqu la sensaci del vent a la cara s agradable. No s el primer cop que torna a casa amb moto, per mai no havia deixat el seu marit amb un pam de nas a la porta d'una discoteca. No semblava gens satisfet, recorda. Encara que ho dissimulava, ella sap que ha patit. I, en part, li sap greu. Noms en part, per, perqu sent que hi devia moltes, de venjances. I que, suposant que aix fos una venjana, ha estat innocent, benvola, molt menys severa que no la que de deb mereix.

Compte! crida el discjquei. Alguna cosa s'interposa entre la llum del far i la calada. Un conill, potser. El conductor t mig segon per reaccionar. Per no esclafar-lo, hauria de fer all que cap motorista ha de fer mai: frenar bruscament i clavar la roda del davant a la carretera. Si ho fes, la moto s'aixecaria com la gropa d'un cavall de rodeo i els faria volar, a ell i la dona del guarda-roba, cent metres ms enll (o potser ms i tot). Si frena amb la roda del darrera, en canvi, perdran l'equilibri, derraparan i s molt probable que no pugui evitar envestir la bstia. Amb serenitatnoms ha passat un quart de segonel discjquei sospesa els pros i els contres. De matar l'animal. I de tenir un accident. El temps acaba. Decideix donar ms gas

i tirar pel dret. Amb un ull tancat i l'altre mig obert, accelera. El conill corre desesperadament i aconsegueix esquivar la roda de la moto i salvar la pell. De miracle, per, que consti.

21.

El capell creu en els miracles. Encara que personalment mai no ha tingut el privilegi de viure'n cap. De petit, se sentia fascinat per les histries miraculoses que li explicaven. Ms endavant, les va escriure en uns quaderns i les va colleccionar. Un paraltic que tornava a caminar malgrat que els especialistes li havien diagnosticat una malaltia irreversible. Una pluja sobtada, de quatre setmanes, que arribava desprs de tres anys de sequera, quan ni la terra, ni els animals, ni les persones de la zona creien que fos possible. Una pluja que no apareixia en els mapes dels meteorlegs ni a la fotografia del satllit Meteosat. Notcies breus de fets extraordinaris que el capell interpretava com a miracles precisament perqu no es podien explicar per causes naturals. I que, en conseqncia, havien de tenir, per fora, la divinitat com a origen immediat.

L'apagada, en canvisegons li ha explicat l'alcalde, t com a origen una causa natural. Una torre d'alta tensi. Una estructura de suport, slida, feta d'uns materials que, en teoria, haurien de presentar una elevada resistncia a l'acci dels agents atmosfrics. Noms en teoria, per, perqu a la prctica la torre ha caigut i ha provocat una apagada que el capell, el ferit i l'alcalde comencen a trobar excessivament llarga i molesta. Per distreure's, escolten la rdio. Ara se sent una conversa entre un locutor que no sap pronunciar les erres i una especialista en eugassers i muls. La conversa s cordial. El locutor pregunta i l'especialista contesta procurant no caure en gaires tecnicismes. Parlen de la reproducci dels eugassers. L'alcalde s'acosta al transistor per canviar d'emissora, per el ferit aixeca la m i diu: No, sisplau. Deixi-ho. M'interessa.

22.

Escolten: en les someres, els smptomes de zel sn diversos. D'entrada, l'animal presenta una vulva tumefacta, entreoberta, que desprn una substncia mucoviscosa. Aix provoca que, amb freqncia, la somera adopti la posici d'orinar. Tamb s'observa que l'animal s'atura insistentment per ensumar orins i excrements d'altres quids. A ms a ms, brama sovint, perd una mica la gana, es mostra agitat i amb moviments enrgics de mandbula, com si mastegus. El zel ms efica coincideix amb els nou dies posteriors al part i dura fins al dia que fa quinze. Abans del cobriment, es recomana de fer un rentat vaginal amb un irrigador (2 litres d'aigua, prviament bullida, a 40 graus centgrads i 10 grams de bicarbonat) per eliminar el mucus i facilitar l'avan de les cllules espermtiques.

Encara que les femelles poden parir amb facilitat, s convenient observar-les ben de prop per, cas que sigui necessari, ajudar-les sense precipitaci. Just desprs que l'ase hagi nascut, si el cord umbilical no ha esquina