dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - Institut Català d’Ornitologia Desembre 2009núm. 3

l’AtlesEsperant l’Atles!

Després de tres anys d’intensa feina de camp i recopilació d’observacions, tot l’equip de persones implicades en la

coordinació, anàlisi, redacció, il·lustració, maquetació i edició està treballant amb l’objectiu de tenir el llibre a finals de 2010.

Quan l’any 2004 publicàvem l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, ja vèiem que aquella gran fita

era, de fet, una part de la història dels ocells que viuen a casa nostra. Ben aviat es va plantejar la idea de fer un atles a l’hivern. El projecte es va iniciar l’any 2005 i des de llavors hi estem treba-llant. Primer rumiant com podíem fer el treball de camp, com arribar a cobrir tot el territori, com optimitzar i integrar l’esforç dels grans projectes que ja hi

havia en funcionament (censos d’ocells comuns, d’ocells aquàtics hivernants, ocells marins, etc.), com compatibilit-zar metodologies de camp complexes i senzilles en funció d’un equilibri entre les preferències dels participants i les necessitats analítiques, etc, etc.

Després va arribar la fase més engres-cadora per a tots, la dels mostrejos de camp. Durant tres hiverns, més de 900 col·laboradors han agafat els prismàtics i els abrics i han sortit a mirar ocells per fer possible l’Atles. L’èxit d’aquesta fase

és rotund. A tall d’exemple, dels 386 quadrats UTM 10×10 km de Catalunya, només 3 han quedat amb una cobertura inferior a la prevista. El fred, especial-ment el del darrer hivern, no va dis-minuir la nostra il·lusió. Fins i tot vam tenir por de possibles accidents i vam extremar les precaucions. Finalment, però, no hem hagut de lamentar cap problema i aquest ha estat un dels èxits que, més enllà dels resultats, no podem deixar d’esmentar.

A la darrera fase del projecte hi treba-llem més de 200 persones En el moment que llegiu aquest report s’hauran conclòs la major part de les anàlisis, amb totes les proves que han estat necessàries per trobar els procediments més adients. Aquí avancem alguns dels resultats, amb els textos, mapes, gràfics i taules que integren la informació de les diferents dades recollides durant la realització de l’Atles.

Ara falten uns mesos de feina vertigi-nosa per acabar un llibre que, creiem, tindrà un lloc privilegiat a la nostra bi-blioteca, o a la nostra memòria personal o col·lectiva. Ja gairebé el tenim aquí.

Grup hivernal de caderneres a Mont-rebei (Pallars Jussà).

ContingutsIntroducció.................................. 2Participació ................................. 3El llibre ....................................... 9Resultats gràfics .......................... 9English summary ....................... 14Referències ................................ 15

Jo

an E

stra

da

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia2

LAtles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és un projec-te impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia amb el suport

del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Els seus objectius són:

1) Conèixer les espècies presents a l’hivern a Catalunya i la seva àrea de distribució. Així com en el cas dels ocells reproductors ja es disposa de dos Atles que descriuen la distribució de les es-pècies durant el període de cria, en el cas de l’hivern la informació existent és dispersa i molt parcial. El sol fet de poder comparar les distribucions de les espècies a la primavera i a l’hivern dóna una informació que pot arribar a ser de gran interès en ecologia i conservació. A més, 35 anys d’anellament d’ocells ens permeten tenir una idea de les àrees de procedència dels ocells que passen l’hivern a Catalunya.

2) Elaborar mapes de densitat d’alta resolució, a escala UTM 1×1 o similar. La idea inicial va ser la d’obtenir mapes de densitats absolutes (ind/km2) i no d’índexs d’abundància relativa. Malgrat això, la gran variabilitat en les xifres d’in-dividus que trobem en un punt concret a Catalunya al llarg de l’hivern dificulta extraordinàriament la cerca de models estadístics fiables i per això sembla més assenyat generar mapes d’abundància relativa (entre 0 i 1), conceptualment similars als de l’Atles de nidificants.

3) Conèixer la distribució i abundàn-cia relativa de les espècies marines del litoral català. Si bé durant la temporada de nidificació el mostratge en terra és suficient per determinar la presència de reproductors, a l’hivern és necessari establir un mostratge clarament marí. En aquest sentit, cal remarcar que en l’Atles d’hivern es mostraran les dades de dos protocols utilitzats específica-ment per a l’obtenció de dades d’ocells marins: el mostreig d’ocells des de la

costa amb telescopi i les campanyes oceanogràfiques.

4) Mostrar la variabilitat temporal de les espècies en el període d’estudi. Cal remarcar la gran variabilitat entre hiverns, i sovint dins un mateix hivern, en la distribució de moltes espècies, fet menys destacable durant el període reproductor. Per aquest motiu, cada espècie pot mostrar fins a tres mapes d’índex d’abundància, un per a cada hivern. El nombre final de mapes per espècie depèn de l’existència de diferèn-cies estadístiques espacio-temporals en la seva abundància.

5) Estimar la població de cada espè-cie a l’hivern. Es presentaran estimes quantitatives a partir de la combinació dels mapes d’índex d’abundància i de les estimes de densitat, o bé a partir de censos específics. Com en el cas de l’Atles de nidificants, les estimes qualitatives de camp seran el darrer recurs quan no disposem de dades més fiables a partir dels altres dos sistemes d’estimació.

6) Obtenir tendències de les espècies hivernals a Catalunya. La manca d’un atles anterior dificulta molt l’estima de tendències. Malgrat tot, per a moltes

espècies disposem d’informació que per-met abordar aquesta important qüestió. D’una banda, gràcies al Cens d’ocells aquàtics hivernants, disposem d’una sèrie de més de 30 anys de dades d’ocells aquàtics; d’una altra, gràcies al programa SOCC es podran conèixer les tendències dels ocells comuns dels darrers 7 anys.

7) Generar descriptius de l’ecologia de les espècies. Malgrat el mostratge de camp no recull directament cap dada sobre l’ambient, a través de la georefe-renciació dels censos i de capes SIG amb variables ambientals, podrem conèixer les preferències d’hàbitat o d’altitud a l’hivern.

El període d’estudi que ha abastat els hiverns 2006-2007, 2007-2008 i 2008-2009, i el disseny i metodologia del projecte es poden consultar al web www.ornitologia.org/monitoratge/at-leshivern.htm, d’on es pot descarregar tota la informació relacionada. Aquest projecte es fonamenta en la participació de centenars ornitòlegs voluntaris i té un producte final molt ben definit, un llibre de grans dimensions i a tot color de característiques similars a l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002.

IntroduccióL’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 és el projecte que ha de servir per conèixer en detall l’avifauna present a l’hivern a Catalunya. A diferència del període reproductor, per al qual ja tenim dos atles, aquest és el primer atles d’ocells que es fa a l’hivern a casa nostra.

Mosquiter comú Phylloscopus collybita a l’Estany d’Ivars i Vilasana (Pla d’Urgell).

Jo

an E

stra

da

’

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia 3

ParticipacióGairebé 900 ornitòlegs han participat en el projecte realitzant mostrejos de quadrat, SOCCs, censos d’ocells aquàtics, censos d’ocells marins o fitxes complementàries. Aquesta xifra és significativament més gran que la de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, en el qual van participar 520 ornitòlegs.

Una de les fites que s’ha propo-sat aquest projecte és la d’as-solir una alta participació i aconseguir així que sigui

considerat una fita de tot el col·lectiu d’ornitòlegs de Catalunya. La llista de col·laboradors que ara presentem és clarament més llarga que la mostrada en el segon informe del projecte i gai-rebé arriba als 900 participants (Taula 1). Això es deu tant a la incorporació dels col·laboradors dels censos d’ocells aquàtics hivernants, els quals han estat afegits recentment al llistat, com a la ma-

jor participació en la resta de mostratges, molt especialment en el complementari. Aquesta xifra és significativament més gran que la de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, en què van participar 520 ornitòlegs. Entre tots, hem aconseguit cobrir tot el territori i tots els grups d’ocells.

L’ICO ha reservat 650 llibres a un preu especial de 30 € per als col·laboradors de camp de l’Atles. Aquesta oferta serà vàlida durant un any des de la data de publicació o fins a finals d’existències. És important que tothom que trobi algun

error en el llistat de col·laboradors el comuniqui a la coordinació del projec-te (atles@ornitologia.org o ico.atles@gmail.com). Els socis de l’ICO que no siguin col·laboradors de l’Atles tindran un descompte del 30% sobre un PVP de 60 €.

Finalment, cal destacar molt espe-cialment la participació de diverses institucions, tant en el suport en les tasques de mostreig de camp, com en la fase analítica. Aquestes institucions es mostren en la darrera pàgina d’aquest informe.

Abelló Sala, Pere ACQAfonso Jordana, Ivan CAlàs, Joan AAlbero Figueras, Lluís QAlbert Fernández, Camil ACAlbornà Rovira, Pere-Xavier ACAldeguer, Antonio CAlegre, Victoria CAlfonso Bou, Xavier CAlmansa Anglada, Xavi AAlonso Garcia, Rosa M. SAlonso Martínez, Marc CAltarriba, V AÁlvarez Cros, Carlos ACMQSAlzina Bilbeny, Pere CQSAmores Guevara, Raquel AAndino Pol, Héctor CSÁngel Falcó, Encarna CAnguera, Andreu CAntó Juan, Joan CAnton Recasens, Marc CMQSAparicio Sanz, Antoni CQSAragonés, Quim AArbonés, Helena CArcos Pros, Josep Manel CQArenas Ribas, Ferran CQSArgullós Romera, Montserrat CQSArilla, Miquel ACArjo, Sara CQSArmada Casales, Rafael CArmangué, Arcadi CArmengou Roig, Joan Ignasi AArnau, Jordi AArnó Mumbiela, Josep Maria A

Aroza Rodríguez, David CArquimbau Cano, Roger ACQSArroyes Martínez, Angel CArtera, Txema CAute Todo, Francesc Xavier CQSAymerich Boixader, Pere ACQSAymerich Isern, Joan ACQSAymí Cubells, Raül ACQSBacardit Peñarroya, Montserrat CQSBach Ferré, Quim SBadia, Quim ABadosa Malagelada, Enric ACBaena Crespo, Oriol CQSBagaria, Guillem ABaiges Casanova, Claudi CQSBalagué Puig, Mar SBallesta Castro, Jordi CQSBallesteros Salla, Tomás CQSBaltà Josa, Oriol CQSBañeras Vives, David ABarba, Oscar ABarbarà Puig, Josep ABarceló, Laura CBardina, Joan ABarquín Ruiz, Marina ACQSBarrachina Andrés, Joan CBarragán, Juan Jesús ABarral, Pere ABarri, Carles CBarriocanal Lozano, Carles CMQSBarrios Rubio, Manel CBarro García, Silvia CBarros López, Álvaro MBarrull Ventura, Joan C

Bas Casas, Jordi QBas Lay, Josep M. ACMQSBaserba Peracaula, Jan ABaserba Viñas, Carles ABassas Arnau, Montserrat CBassas, Dani CBassests, Josep ABassin, Albert CBassols Isamat, Emili SBastida Vives, Raül ACBatlle Bassa, Agnès ACSBatlle, Josep ABatriu Vilaró, Miquel ACQSBaubí Bolea, Javier CSBaucells Colomer, Jordi ACQBayer Gonzàlez, Xavier ACQSBécares de Fuentes, Juan CQBelenguer, Sofia ABelil Canyadell, Albert CBelil Canyadell, Quim ABelio, Josep Maria ABeltran, Toni ABenejam Vidal, Lluís ABernal Guerrero, Juan ACQSBernatallada Serrat, Josep ABerrocal Muñoz, Francisco SBertolero Badenes, Albert CMQSBertran Fàbregas, Marc CQSBes Oliva, Marta CBescós Grilló, Pedro CBigas Campas, David ACMQ Blanch, Ferran ACBlasco, Tomàs CBoada, J A

Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia4

Bohigas Cayuela, Joan CBoix Moradell, Miquel CQBolado, José ABombardó, Quico ABonan Barfull, Arnau ACSBonfil Solsona, Jaume ACQSBonilla López, Manel CSBonjoch, Marc ACBoronat Miranda, Daniel CQSBorràs Hosta, Antoni ACBorràs Ripollès, Joan CBorrero, Juan Manuel CBosch Prat, Josep ABosch, Pere ACBosch, Sergi ACBosom, J ABota Cabau, Gerard ACQSBové Jordana, David CSBragulat, Eduard ABranyas, Pilar ABravo, Josep ABros Caton, Vicenç QSBrotons Alabau, Lluís CQSBrugnoli Segura, Yago ACMQSBudó Ricart, Joan CQSBullock, Matthew ABurch Viñals, Jordi ABurgada Buron, Jordi CBurgas Riera, Albert ACMQSBurgas Riera, Daniel ACSBurgos, Marta CBuscà Valdé, Lluís ACBustamante Galera, Ivan ACaba, Jordi ACaballé Ferran, David ACCabanas Cucaña, Lluís ACCabrera Ortega, Josep CCabrera, Guillem ACaelles, Ivan ACalabrés, Cèsar ACCalaf García, Jordi ACalderón Álvarez, Raül ACMQSCalero González, José Antonio CCalero, Pau ACCallau López, Yolanda SCallís, Mariona CCallizo Pastor, Virgili CQSCalvet Gaya, Jordi CQSCama Torrell, Albert ACMQCamacho Cases, Alexis SCampà, Ramon ACampderròs Jordà, Jaume SCampi Campi, Joan ACampos Llach, Miquel ACamprodon Subirachs, Jordi ACQSCamprodon, Martí ACamps, Joaquim MQSCampsolinas Juanola, Albert CSCanal Palomeres, Mònica QSCanet Rovira, Toni S

Canut Bartra, Jordi QSCaña, Jordi ACapalleras Fábregas, Enric ACQSCapdevila Torrell, Francesc CQSCapella Farré, Pepe ACarandell Tanyà, Divina ACarballal del Valle, Manuel Enrique ACQSCarbonell Font, Rafael CSCarboneras Malet, Carles CCardador, Laura ACCardona Melgarejo, Martí ACardona, Jordi ACarrera Gallissà, Enric QCarreras Boladeras, Sergi ACarretero Serra, Andreu CMQSCarrion, Gerard CCasademont, Josep Maria ACCasals Graells, Eva ACasals, Emili CCasas Morral, Miquel ACCastan, Anna ACastel Soler, Pilar ACastel Tironi, César CCastellà Torrents, Jaume CQSCastelló Masip, Joan CCastelló, Maria ACastilló Carretero, Jordi CQSCastillo Izquierdo, Sergi ACCatalà, Lina ACatalan Ramírez, Dolors CCebrian Puyuelo, Jordi G. CQSCenteno Magí, Meritxell ACerdà, Josep ACerdeira Ribot, Jordi ACSChabert, Remi AChaparro, Joan A. CChristopher, Stephen CClarabuch Vicent, Oriol CMQSClavell Corbera, Jordi CSClilverd, Jason CCodina Diago, Mireia ACCodina, Anna ACCodina, Josep AColl, Salvador AColodro Fandos, Carles CQSColomé Casanova, Xavier AColomer Budó, Joana CSColomer, Xavier CComas Herrera, Aleix ACSConde González, Alejandro CConill Martínez, Gregori ACopete Peralta, José Luis CQCopete Peralta, Luis Miguel CQCornellà, Francesc ACornellas Pitach, Anna ACorral Martínez, José Manuel CCortada Gardella, Albert MQSCortés Montesinos, Josep Lluís CQSCortinas Pineda, Pere ACCos Arnau, Isidre A

Costa, Toni ACotín Martínez, Javier CCrafford, Charles CSCruïlles, J ACufí, Marc ACulí Ribas, Joan CQSCulleré, Lluís ACCumplido Vila, Josep Mª CCurcó Masip, Antoni ACMQSDalmau Ausàs, Jordi CQSDalmau Bonet, Gerard ACDalmau Guasch, Anna CQSDalmau, Francesc ACDarnés Martín, Marta CDe Jesús Pinho, Gabriel Cde la Cruz Lozano, Antonio CDe Roa Bonell, Enric ADegollada Soler, Artur QSdel Amo Aguilar, Rodrigo MQDelgado Garcia, Alfons ACQSDenham, Derek SDíaz Diethelm, Daniel SDíaz Escobar, José Antonio ADíaz Gómez, Daniel CDíaz Piqueras, José Luis CDíaz, Laura ADiethelm Hophan, Thérèse CDinarès Cistaré, Manel CQDomènech Gimeno, Jordi CSDomenech, Adrià ADomènech, Àngels ADomingo Beltri, Carles ADomingo de Pedro, Màrius CQSDomingo Santamaría, Miguel Ángel ACQSDomingo, Berta ADomínguez Carracedo, Gero CDor, Emili CDurà, Conxa CDuran Coma, Josep Lluís ACEcharte Sutil, Jaione CQEdó, Enric AElices, Sandra AErra Pagès, Jordi CEscolà Llevat, Andreu CQSEspaña Cuadrado, Teresa CEspaña Ruiz, Antonio CEspar, Ignasi AEspartaco, Francisco CEsteban González, Pau ACEsteva, Roc AEstopà Mata, Israel QSEstrada Bonell, Joan ACQSEstrada Devesa, Víctor CEstrada Jofre, Joan CFàbregas Ruano, Enric CFabregó Claparols, Jaume CFanlo Grasa, Esther ACQSFarré Canal, Joan Ramon SFarré Sanpera, Maria Lluïsa CFarré Serrando, Enric ACS

Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia 5

Farré, Eva AFeliu Bruguera, Jordi ACSFeliu Latorre, Ponç ACMQSFeliu Sánchez, Ponç AFeliu, Albert CFeo Quer, Carles ACQSFernández Calvillo, Félix ACFernández Martín, Ángel CQFernández Ordóñez, Joan Carles CQFernández, Cecilio CFerrando, Jordi AFerré Sànchez, Ramon ACQFerrer Ballester, Joel AFerrer Obiol, Joan ACMQSFerrer Parareda, Xavier CSFerrer Pumarola, Jofre AFiguerola, Blanca CFlores Flores, Didac AFlores, Josep Miquel AFlorit, Esperança AFont Revilla, Erenia QFont, Laura AFontanet, Francesc AFontcuberta Trepat, Enric CSFontelles Ramonet, Ferran CQFornós Bo, Gina AFortià Rius, Ramon CFortuño, Laura AFouces Sáez, Vicente CFradera Borrell, Maria Lourdes CFramis Sarría, Hugo CFranch Casanova, Miquel Àngel ACMQSFrías Martín, Paqui CFuentes Rosúa, Miguel Angel CFunosas, David A

Funosas, Gerard AFurquet Morales, Carles CFuselles, Marc AFusté, Laia AFuster Solanilla, Maria Teresa CGaliano, Pablo CGallés Gabarró, Anna CQSGàlvez Martínez, Marc ACQSGamero Cabrellez, Anna SGámez Montoya, Xavier CGañán, Julio AGarcía Boix, Suni CGarcia Carrera, Sònia AQSGarcia Espluga, Bernat QGarcía Fernández, Emilio QGarcía Ferré, Diego CQSGarcia Garcia, Josep ACQGarcia Gonzàlez, Ernest CSGarcía Hernando, Nieves CGarcía Mesa, Jorge CGarcia Pausas, Jordi QGarcia Petit, Jordi ACQSGarcia Petit, Lluís AGarcia Ràfols, Ruth QSGarcia Reàdigos, Miquel Àngel CQSGarcía Ródenas, Andrés CGarcia Serrano, Enric CQSGarcía Tarrasón, Manuel CGarcia, Rosa AGargallo Oliva, Gabriel CQSGarreta Puyol, Xavier AGarrido, Héctor CGarrido, Xavi AGarrigós Solís, Maite ACGarzón Caujola, Lluís A

Gassó Méndez, Jaume CGay Pons, Lluís CSGaya, Norbert AGil Raga, Joan AGil Velasco, Marcel CMQSGil, Joan Ignasi CGil, José CGil, Mariona CGilabert, Queralt AGilibets, Josep Maria AGimisó Conejero, Joan Carles CGiralt Jonama, David QSGiró Amigó, Francesc CGispert, Angel AGispert, Joan AGispert, Josep AGispert-Saüch Viader, Salvador CGómez Balmes, Miquel ACQSGómez Vargas, Francisco Javier SGómez, Asier CGómez, Rafael CGonzález Ballvey, Daniel SGonzález de Lucas, Rafael CMQSGonzàlez Peix, Carles ACGonzález Prat, Ferran ACGonzález, Patricia AGordo Villoslada, Oscar CGracia Conchello, Luis CGracia Tinedo, Eduardo aCSGracia, Jorge AGrand, Cisco CGrande Flores, Carlos CQSGras, Enric AGrau Pérez, Oriol CGrima, Alicia AGuallar Rivero, Antonio CGuallar Rivero, Santi CMQSGuàrdia, Natàlia CGuasch Gonzàlez, Cisco ACQSGuasch Vallvé, Xavier AGubau Torrent, Quim CSGuillem Martí, Roger SGuillén Cuesta, Jordi SGuillen Martí, Roger ACQGuinart Patiño, Emma ACMSGuiran, Alba AGuitart Rigall, Silvia AGuixé Coromines, David CQSGustamante Sánchez, Lluís CMQSGutiérrez Benítez, Ricard ACMQSGutiérrez, Ariadna CGutiérrez, Eva María CGutiérrez, Gerard CHernández Matías, Antonio CQHernández Orenes, Santi CSHernández Pous, Lluís CHernández Verdejo, Fernando CHernández, Mar AHerrando Vila, Jordi CHerrando Vila, Sergi CQS

Col·laborador Mostratge

Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge

La passió per observar ocells de gairebé 900 ornitòlegs ha fet possible l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.

An

na

Dal

mau

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia6

Holroyd, Geoff CHove Sorensen, Iben AHugas, Lluís ACHurtado, Gemma CIbáñez Vargas, Javier CQIdígora Planas, Xavier CQSIglesias Pérez, Bernat AQSIlla, Marc ACIsern Pascal, Pere Ignasi CIsús, Josep ACJacas, Lourdes CJacobs, Maarten CJané, Montserrat CJarque, Pedro AJensen Marcet, Cristian ACSJiménez Blasco, Irene CJiménez Monge, Jorge CJiménez Mur, Pere Josep ACJiménez Saldaña, Laia ACJosa Anguera, Lluís CSJosa Anguera, Pere ACQSJuárez, Txesco CJulien Vila, Abel QSJurado Vila, Ivan AJutglà Nogué, Roger ACQSJutglar Jutglar, Francesc QKirchner Granell, Francesc QSKuppel, Thomas CQLabian Sánchez, Pere CLahoz García, Jose Ángel CLahoz, Eva ALainez Molinero, Josep CLamas Solano, César CLampreave, Gabriel CLapiedra González, Oriol CLara Calderón, Ana CLarios, Jordi ALarruy Brusi, Xavier ACQSLeón, Pepe ALiarte de Blas, José CLlauradó Tarragó, Lluís ALlauradó, Ferran ALlebaria Vivar, Carles SCLligé, Francesc ALlimona Llovet, Francesc CQSLlobet François, Toni SLlobet Marimon, Marc ACSLlordella Prat, Marc CLlorente, Eduard ALlover Colom, Maria CQLluis, Esther, Pol, Ona i Martha ALockwood, Mike CQSLópez Antia, Ana CQLópez Sanz, Ferran ACMQSLópez Zozaya, Elena SLópez, Albert ALópez, Ana ALópez, Carles ALópez, Miquel Àngel CLópez, Toni AC

Lóriz Peralta, Víctor CLoscertales Durán, Pilar CLotín, Javier ALozano Anglada, Albert CSLucena, Anabel ALuque, Jose AMaceda, Alberto CMacià Valverde, Francisco Javier ACMQSMacias Vázquez, Carles CSMadueño Baena, Pedro CMajoral Balanyà, Toni SMajoral, Joan AMaldonado Alonso, Jonathan CMaluquer Margalef, Joan CQMañas Codes, Daniel ACSMañé Ferré, Jose Mª CMañosa Rifé, Santi CQSMargalef Pelejà, Toni QSMarí Vivancos, Toni SMarimon Suñol, Francesc CMarín Sáez, Eduardo SMarin, Gabriel AMariné, Rafel CMariné, Toni AMarqués Solé, Jesús AMarques, Cristina AMarsellés, Albert AMartí Aledo, Jordi ACMQSMartí Bertomeu, José Fermín AMartí Cea, Míriam CMartí, David AQMartín Alcántara, Pedro CMartín Orive, Abel AMartín, Carolina AMartin, Lluís M. AMartínez Benítez, Francisco CQSMartínez Maldonado, José Manuel CSMartínez Ruíz, Carles CMartínez Vidal, Ramon AQSMartínez Vilalta, Albert CQSMartínez, Rubén CMartorell Gendra, Carles ACSMartorell, Santi AMas Cornet, Guillem ACMas Pueyo, Hubert ACMasblanch Ponce, Lluís AMasdéu Domingo, Noèlia CMate Alonso, Isabel CMateos Herrero, Judit AMateos, Jordi CMatheu de Cortada, Eloïsa CQSMaurín, Xavier AMaynou, Francesc SMenal, Albert ACMendoza Osorio, Javier CQSMérand, Vincent CMerchan Nevado, Ferran CMestre Querol, Joan CQSMillán Marco, Salvador CMillán, Antoni C

Millán, Arnau CMillán, Pol CMillan, Santi ACMillet Sargatal, Aleix QSMinguet Vidal, Ramon QSMinobis Bech, Robert ASMiquel Mir, Roger AMir Dalemus, Alba AMira, Joan AMiralta, Raül CMoix Chico, Roser AMoix, Jordi AMoix, Joseph AMola, Raimon AMolas, Marçal AMolina Martín, Pau ACMoncasí Salvia, Francesc ACQSMontràs Janer, Teresa ACMontull, Roman CMora Carandell, Guillem AMorales, Oriol CMorante, Mia CMoreno i Aneires, Anna AMoreno Vera, Juanma AMoreno Verdugo, Moisés AMoreno Vives, José Ramón CMoret Viñals, David CQSMorlans Salvador, Anna AMujal, Gloria AMuñoz Tamayo, Manuel ANadjarian Kaladjian, Valentina ANaedts, Frederik CNaranjo Estañol, Eva ANaspleda Feixas, Joan CQSNavarro Badoch, Josep ANavarro Ripoll, Elisenda ANavarro, Pere ANicolau Vila, Jordi CQSNieto Pallàs, Ximo CQSNievas Castro, Antoni AQSNiñerola Casals, Núria CNoguera Piquer, Marc CSNovelles, Lluís AOlioso, Georges COliu, Salvador ACOliva, Elisabet AOlivé Vázquez, Marc CSOliver Dorado, Carlos Alberto CQOlivera Aguilà, Daniel ACQSOliveras Serrano, Ignasi ACQSOliveras, Jaume AOllé Torner, Àlex ACQSOporto, Álvaro AOrdeix Rigo, Marc ACQSOrgué Vila, Sara CÒrrit, Marina AOrta Sagalàs, Jaume COrta Segalàs, Carles COrtega González, Enric CMQSOrtin, Dolors A

Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia 7

Ortiz, Mariano APadilla Cano, Toni SPagès Romaní, Aleix APagès, Felip APalau Llach, Anna CPalau Puigvert, Jordi CQSPalet Esteve, Josep CQSPallarés, Lluís APalmada Colom, Marta ACPalmarola, Àngel APalomares, J APàmies Pallisé, Enric CParache, Josep APardo, Toni CParellada Viladoms, Xavier AParra Cuenca, Xavier ACQSPascua Subiranas, Llorenç APauly, Matxalen ACPedro Font, Albert ACQSPedrocchi Renault, Vittorio ACPedrocchi Rius, César CPedrocchi Rius, Elena CPedrocchi Rius, Vittorio CQSPedrós Tosal, Anna APeiris, Ferran APena Franch, Enric SPeracaula De Garriga, Mercè APerelada Ramon, Jaume APérez Cañestro, Julio CPérez García, Víctor CPérez González, Sílvia APérez López, Marc CSPérez Osanz, Marc ACSPérez Petrus, Òscar CSPérez Ruíz, Natàlia CPérez, Enric CPeris Campodarbe, Albert CPeris Miras, Marc QSPernal Roma, Manel CPernas Barrull, Lluís CSPerrone, Piero APetit Saludes, Albert CMQSPibernat Viñets, Carles ACPicazo, Alfons APiccardo Valdemarín, Julia aCMQSPiera Pallàs, Eduard CSPinós, Jaume APiñol Baena, Cesar ACPlanas Figueras, Enric CPlans Rubió, Pedro José CMQ Poblet Sobrino, Olga CPonce Santos, Jordi SPonjoan Thäns, Anna CQSPons Ferran, Pere CQSPons Gracia, Elisabet CPons Pla, Francesc CQSPons, J APont Torné, Francesc CQSPou Palau, Maria SPou Sarreta, Ramon A

Prada, Laura ACPrado Raez, Joan Josep QSPrat Espelt, Ramon CSPrieto Mercader, Cristina ACProbst, Karin CProbst, Volker CPuig Sánchez, Marc ACQPuig, Joan Manuel APuigpelat, Eva CPujol Vàzquez, Albert MSPujol Vilaseca, Joan ACQSQueral, Josep M. AQuerat, Toni AQuesada Lara, Javier CQSQuijada, Encarna ACQuintana Batlle, Alba AQuintana Bret, Margarida AQuintana Fàbrega, Lluis AQuintana Quintana, Jordi ARacionero Cots, Clara CQSRafa Fornieles, Miquel QSRamal, Armand ACRamos Garcia, Raül CRamos Sánchez, Ricardo CMQSRamot García, Jaume ACSRanseier, Guillem ARaurell Sola, Montse CQSRequejo De Las Heras, Andrés CMRequena Jiménez, David QSReverté, Alba ARibas Falomir, Josep CRibas, Alberto ARibes Vidal, Eladi CQRibes, Toni ARibó, Dolors ARicart Jané, Sergi CRicart, A ARiera Díaz, Xavier QRiera Moradell, Marta ARipoll Gómez, Joan Carles CQSRius, Guillem ACRivaes Silva, Sofia CQSRiveiro Andrade, Clamores CRobillard, Anne-Marie CRobillard, Jean-Guy CRoca Faidella, Josep CRoca Orta, Daniel CRocaspana Jové, Rafel ACSRodoreda, Jordi ARodríguez Franch, Martí ACQSRodríguez García, Josep Maria ARodríguez Martín, Beneharo MRodríguez Páez, Xavier CRodríguez Peña, Nuria CRodríguez Sinovas, Antonio CRodríguez, Miquel ACRoig Palau, Joan CQRoig Reverté, Jordi ARoig Simon, Job CQSRoig, Joan S

Rojals del Amo, Jordi CRollan Vallbona, Àlex SRomera Cabrera, Javier ACRomero Martos, Jesús ARos Piera, Jaume MRost Bagudanch, Josep ACMRovira Ardèvol, Vanessa CRovira Girabal, Joan ASRovira Vera, Marc CSRoyo Falguera, Gloria ARubio Berzoso, Miguel ARubio Cortals, Narcís ACRubio, Lidon ARuhí Vidal, Albert ARuiz Olmo, Jordi ARuiz Perales, Xavier SRuíz Sánchez, Angelina CRuiz, Agustí ARuiz, Arnau AS, Arnau ASaavedra Bendito, Deli SSaez Cambrero, Toni ASala Arnau, Pere AQSala Parra, Jordi ACMSSala Valls, Albert CSSales Asensio, Sergi ACSalla, Marta ASallés, Sandra ASalmerón Anoro, Antonio CSalvà Xuclà, Carlos SSamarra, Carme ASampere Pujol, Xavier ACSan Segundo García, María CSáncehez Blanch, Manel CSánchez Anaya, Mary-Rose CSánchez Blanch, Manuel ACQSSánchez Frou, Mercè ACSánchez Inés, Miguel Àngel CSSánchez Juanpere, Frederic ACSánchez Krellenberg, Alfried CMQSSánchez López, Nerea CQSánchez Requena, Damià ASancho Avello, Isabel ASanfidel, Erika ASanllehí Bitrià, Enric CSSanmartí Blanch, Roger CQSSantaeufemia Escuer, Fco. Javier ACSantana García, Carles CSantandreu Gràcia, Marc CQSSantandreu Pajerols, Joan CQSSanz Lanao, Ramon AQSanz Sánchez, Víctor CSapinya, Jordi ASardà Palomera, Francesc CQSSargatal Vicens, Jordi ACQSarrió, Héctor ASazatornil Luna, Víctor QSchaerlaeckens, Johan CSchaerlaeckens, Loes CSebé Bros, Xavier C

Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia8

Sebé Pedrós, Arnau CSSellarès, Núria ASenar Jordà, Joan Carles CSendra, Martí CSerra, Delia ASerra, Enric ACSerra, Jordi CSerrano Garriga, Pere CSerrano Reyné, Gustau CQSServitje Peix, Ramon CQSSesé, Joan ASimon Julià, Rosa CQSSingh Devi, Madhav CSobrevias Bonells, Lídia CSol Rueda, Daniel QSSolà Subiranas, Eudald ASolà, Carles ASolanes Morros, Eva Mª ASSolans Oste, Jordi CSolduga Nogueró, Jordi ACSolé Soriano, Salvador CSolé, Roser CSoler Muñoz, Xavier SSoler Zurita, Jaume ACQSoler, Salvador ASolís Nogués, Ramon CQSSomoza Sánchez, Alberto Javier CSørensen, Iben Hove CSoriano Amores, Marc ASoro Millet, Pere ASort Vilaseca, Fermí ACQSSota, Carles AStefanescu Bonet, Constantí CSSubirà Castañé, Albert ASubirana, D ASucarrats Semis, Pere C

Surroca, Joan ASykes, Julian CTàbara, Joan David CTanco Serra, Xavier STantull Oliva, Josep CSTargell, Àngel CTarragó, Montsant ATarragona Negre, Eva CTeixidor, Ricard ATello Monreal, Oriol CMQThevenot, Cécile CThomas, Fiona CThomas, Héctor AToldrà Bastida, Lluís Xavier CSTomàs Fumadó, Raimundo ATomás Gimeno, F. Xavier CTomàs Gimo, Núria STor, R ATorné Viudas, Sergi ASTorralbo Cruz, J. Rafael CQTorre Corominas, Ignasi STorrella Mayol, Aina CTorrelles, Manel ACTorres Expósito, Pedro ACTorres, Xavier ATost, Maria ATrabalon Carricondo, Fran CQSTrullols Grané, Jordi QTurmo, Sergi ATuset, Daniel AUrgell Mónico, Pau ACVaca Agustí, Albert QSVall·llosera, Joaquim CVallès Martín, Benjamí CQSVall-llosera Camps, Miquel ACSValverde Saubí, Daniel AC

Varea Polo, Anna AVarela, Sara AVasille, Francesca AVázquez de Luca, Albert ACMQSVázquez de Luca, Jordi ACQVega Aldrofeu, Elena QVelasco Rubio, Enrique CVendrell Manent, Mercè CVendrell Martí, Armando CQVentura Linares, Joan ACQSViadé, Juame AVidal Esquerré, Francesc AQVidal Nogué, Joan CSVidal, Manel AVigué Ruaix, Jordi SVila Bonfill, Albert SVilà Nogueras, Rafel QSVila Perdiguero, Pere CQVila Portella, Xavier ACSVila, Enric CVilagran Casanovas, Joaquim ACQSVilahur Godoy, Xon CQSVillar Martínez, Ricardo CQVillarreal Romero, Aïtor AVillero Pi, Dani AQVinyes Martín, Xavier CViñas, Marc AViver Fabregó, Jordi AQSVives Soler, Jordi AWard, Judith AWest, Steve ASXifra, Quim CXimenis, Joan CZapata Rabasa, Maria QZaragoza Navarro, Maria AZuzaya Coronas, Amalia C

Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge Col·laborador Mostratge

Taula 1. Llistat dels col·laboradors que han participat en els diversos mostratges de camp de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009: Q=mostratge extensiu o de quadrat, S=mostratge intensiu o SOCC, A=censos d’ocells aquàtics, M=cens d’ocells marins i C=mostratge complementari. Les institucions i entitats que han donat suport al projecte apareixen a la darrera plana de l’informe.

Entre tots farem possible l’Atles!Si ets col·laborador de l’Atles i encara no tens la samarreta de l’ICO, contacta amb nosaltres per aconseguir-la!

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia 9

LAtles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 tindrà un format i número de pàgines molt similar al darrer atles de

nidificants, i com aquest, també serà editat per Lynx Edicions (Figura 1). A més dels pròlegs i llistats de participants inicials hi haurà un capítol dedicat a la climatologia hivernal a Catalunya i a la meteorologia particular d’aquests darrers tres hiverns. A continuació hi haurà un nou capítol d’hàbitats, centrat també en l’hivern. La part “dura” del llibre serà l’apartat destinat a explicar les diferents metodologies utilitzades en el projecte, tant els diversos sistemes d’obtenció de dades de camp com les complexes anà-lisis estadístiques utilitzades per obtenir els resultats per a cada espècie.

Les fitxes d’espècies tenen un plan-tejament diferent del de l’Atles de ni-dificants. En aquella ocasió hi havia dues grans categories d’espècies, la de les espècies per a què s’havien obtin-gut evidències de reproducció dins el període 1999-2002 i les que hi van ser presents com a estivals no reproductores. A l’hivern aquest criteri general no té

sentit i s’ha optat per una diferenciació fonamentada en criteris d’abundància i regularitat.

Primer, hi haurà un capítol principal on es tractaran les espècies residents o les hivernants no escasses, enteses com aquelles que tenen una població estimada en un mínim de 10 individus i distribuïdes homogèniament cada any

al llarg del període d’estudi (15 novem-bre-15 febrer). Aquesta categoria exclou els migrants tardans o primerencs, en-cara que siguin relativament abundants. En aquest capítol les espècies quedaran il·lustrades a color, tindran 2 pàgines i un text d’aproximadament 1.000 pa-raules en català, més un resum de 200 paraules en anglès.

Un segon capítol tractarà les espècies molt escasses, amb menys de 10 indi-vidus estimats o més de 10 individus però no distribuïts homogèniament al llarg del període d’estudi. En aquest cas es farà una subdivisió per distingir entre les espècies regulars (presents els 3 hiverns) i les irregulars (no presents els 3 hiverns). Les espècies regulars dispo-saran d’una il·lustració en blanc i negre i de 350 paraules de text o 300 paraules més un gràfic. Les irregulars no tindran dibuix ni continguts gràfics i disposaran d’un text d’unes 200 paraules.

Per acabar, hi haurà un darrer capí-tol dedicat a les espècies exòtiques no establertes, d’extensió i característiques similars a les espècies molt escasses i irregulars.

El llibreAquest Atles tindrà un aspecte i estructura interna molt similar a la de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 i també serà editat per Lynx Edicions. Malgrat les diferències de contingut, l’un al costat de l’altre en una biblioteca semblaran les dues parts d’una mateixa obra.

Figura 1. Aspecte (preliminar) de la coberta del llibre.

Resultats gràficsL’Atles és un llibre on el disseny hi té un paper cabdal. En aquest sentit, igual que en l’Atles de nidificants, s’aposta pels elements visuals que permeten una ràpida interpretació dels resultats. En aquest apartat es mostren alguns exemples dels principals continguts gràfics que apareixeran al llibre.

Mapes de distribució de 10×10 kmEls mapes de distribució a resolució d’UTM 10×10 km acompanyen totes les espècies residents o hivernants, així com també les espècies molt escasses però de presència hivernant regular a Catalunya. La llegenda interpretativa mostra la informació que contenen:

1) Les boles blaves indiquen els qua-drats on s’ha detectat l’espècie durant el període d’estudi. La bola gran correspon a la presència de l’espècie detectada dintre de les hores de cens del mos-tratge de quadrat (vegeu ICO 2007). La bola petita correspon a la presència de l’espècie detectada en qualsevol altre

mostratge estandarditzat (fora de les hores de cens establertes en el mostratge de quadrat, al SOCC, als mostratges d’ocells marins o als censos d’ocells aquàtics hivernants) o no estandardit-zat (dades complementàries, buidat de noticiaris ornitològics, comunicacions telefòniques, estadístiques de caça, etc.).

’

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia10

2) El fons taronja indica la presència de l’espècie durant el període d’estu-di de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004), ja sigui com a nidificant possi-ble, probable o segur, o com a estival no reproductor.

3) La part inferior de la llegenda pre-senta el grau de solapament entre la distribució obtinguda en aquest Atles i la de l’Atles de nidificants. S’ha cal-culat com el quocient entre el nombre de quadrats comuns i el de la unió de quadrats d’ambdós atles.

Aquests mapes permeten comparar la distribució observada a l’hivern amb la de l’Atles de nidificants per a cada espècie, i també permeten tenir una aproximació quantitativa de les seves diferències. Vegeu-ne un exemple a la Figura 2.

Mapes d’índex abundànciaEls mapes d’índex d’abundància mostren la probabilitat de detectar l’espècie du-rant el període hivernal en cada quadrat UTM 1×1 km. En el cas d’espècies comu-nes aquests mapes s’han elaborat a partir de les dades del programa SOCC, mentre que en el cas d’espècies escasses prove-nen de les localitzacions precises (UTM

G Figura 3. Mapes d’índex d’abundància de la griva Turdus viscivorus durant els tres hiverns d’estudi. En aquesta espècie s’han detectat diferències significatives en l’abundància en els tres hiverns. En conjunt, hi ha un patró força similar al de l’Atles de nidificants (Estrada et al. 2004), amb una distribució concentrada a la plana de Lleida, serralades prelitorals de la meitat sud de Catalunya i Pirineus. Al llarg d’aquests 3 hiverns hi ha una progressiva davallada poblacional a la plana de Lleida i un increment en els sectors més meridionals i orientals de la seva distribució.

E Figura 2. Distribució observada als quadrats UTM 10×10 km de la merla de pit blanc Turdus torquatus. Aquest mapa ens assenyala que l’espècie continua utilitzant majoritàriament els mateixos territoris que durant el període de cria, tot i que de forma isolada s’observa en altres serralades del país i fins i tot a la costa. La menor extensió de la distribució a la zona pirinenca a l’hivern pot ser deguda tant a una menor detectabilitat en aquesta estació com a una migració d’exemplars cap a altres contrades de climatologia més benigna. Tanmateix, aquest mapa no ens aporta directament informació sobre si els individus observats a l’hivern són sedentaris o es tracta d’exemplars provinents d’altres latituds que substitueixen parcialment o totalment les poblacions nidificants catalanes.

Atles de nidificants 1999-2002n Tots els mostratges: 57Atles d’hivern 2006-2009

• Mostratge extensiu: 26 • Mostratge complementari: 19

Solapament: 36%

0-0,10,1-0,20,2-0,30,3-0,40,4-0,50,5-0,60,6-0,70,7-0,80,8-0,9

0,9-1

2006/2007 2007/2008

2008/2009

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia 11

1×1 km) aportades pels col·laboradors de l’Atles. Tot i que aquesta probabilitat d’aparició no reflecteix directament la densitat de l’espècie en forma d’individus per unitat de superfície, el gradient de colors que es mostra es pot interpretar com a tal ja que aquestes dues mesures estan molt ben correlacionades. Tots aquests mapes s’han generat amb el software MAXENT (Phillips et al. 2006) a partir de la modelització de l’abun-dància/presència de l’espècie amb un total de 83 variables ambientals i de les variables de contagi.

El nombre de mapes que es mostra en aquest apartat varia segons l’espècie en funció dels resultats d’una anàlisi prèvia sobre les variacions temporals (entre hiverns i dins d’un hivern) en l’abundància, ja sigui en el conjunt de Catalunya o en una de les regions biocli-màtiques definides (Pirineus, Catalunya Central, Plana de Lleida, Litoral Nord i Litoral Sud). Degut a la limitació d’espai i per tal d’evitar l’acumulació d’excessiva informació gràfica que faria més feixuga la seva consulta i dificultaria la seva interpretació, s’ha decidit mostrar úni-cament la variació entre hiverns o entre períodes i, per tant, no s’ha representat en cap cas les sis possibles combinacions de període i any. Per això, la variació representada correspon a un màxim de tres mapes. La casuística és la següent:

1) Si existeixen diferències significa-tives entre els tres hiverns: tres mapes (2006/07, 2007/08 i 2008/09).

2) Si existeixen diferències entre un dels tres hiverns i els altres dos: dos mapes (per ex. 2006/07 i 2007/08-2008/09).

3) Si no existeixen diferències signifi-catives entre hiverns però sí entre els dos períodes: dos mapes (desembre i gener).

4) Si no existeixen diferències sig-nificatives entre hiverns ni períodes: un mapa.

Vegeu un exemple de mapa d’índex d’abundància (Figura 3).

Mapes d’ocells marins mar endinsEn el marc del projecte Atles s’han dut a terme censos d’ocells marins des de la costa (vegeu ICO 2007). Aquests censos, però, no permeten obtenir informació dels ocells mar endins. Per cobrir aquest buit, s’han fet servir dades cedides per SEO/BirdLife, corresponents al Projecte Life Áreas Importantes para las Aves (IBA) Marinas en España (LIFE04NAT/ES/000049; vegeu detalls en Arcos et al. 2009). Concretament s’han utilitzat dades de censos per transectes a mar obert, obtingudes durant la campanya oceanogràfica ECOMED, de l’Instituto Español de Oceanografía (IEO), que es repeteix cada any entre finals de novem-bre i principis de desembre i que cobreix la totalitat de la plataforma continental catalana (des del litoral fins al marge de plataforma). A més de les dades en brut, s’han generat també mapes d’índex d’abundància. El producte d’aquests censos permetrà a l’Atles:

1) estendre la retícula de 10×10 km mar endins, per mostrar la presència/absència de les espècies marines fins al marge de la plataforma continental. Aquestes dades es mostraran com a complementàries.

2) incorporar mapes d’índex d’abun-dància per a les espècies estrictament marines. Aquests mapes mostren la pro-babilitat de detectar l’espècie d’acord amb models d’adequació de l’hàbitat generats amb MAXENT, a una resolució de 2,5 x 2,5 minuts (≈ 4,5 x 4,5 km). Aquests models es van efectuar amb les dades de 2006 i 2007, independent-ment, i els resultats apareixen com el promig entre els dos anys. Vegeu-ne un exemple (Figura 4).

Mapes de recuperacions d’anellesEls mapes de recuperacions d’anelles ens ajuden a conèixer la procedència dels ocells que trobem a l’hivern a Catalunya i, en determinats casos, el grau de fidelitat a l’àrea d’hivernada. El mapa mostra totes les dades que consten al banc de recuperacions de l’Oficina Catalana d’Anellament, amb les localitats de captura dels ocells que han estat anellats o recuperats a l’hivern (considerat com a tal entre el 15 de novembre i el 15 de febrer). Vegeu-ne un exemple (Figura 5).

1) Els punts vermells són els ocells capturats com a adults en època de cria o anellats com a pollets (el període de cria varia amb l’espècie). Assenyalen

G Figura 4. Mapa d’índex d’abundància de la baldriga mediterrània Puffinus yelkouan durant el període d’estudi. La costa nord (aigües de l’Empordà) destaca com a principal àrea d’hivernada d’aquesta baldriga, que sol trobar-se de forma més irregular i en menor nombre cap al sud, arribant fins a l’entorn del delta de l’Ebre. A mida que avanç a l’hivern és més freqüent observar exemplars al litoral central i sud.

0-0,10,1-0,20,2-0,30,3-0,40,4-0,50,5-0,60,6-0,70,7-0,80,8-0,9

0,9-1

2006-2007

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia12

l’àrea de reproducció dels ocells que es troben a Catalunya a l’hivern.

2) Els punts taronges són els ocells capturats en altres períodes de l’any. La major part d’aquests són migrants, però una part poden ser ocells que arriben a les àrees de nidificació abans de l’èpo-ca de cria definida per a l’espècie o hi romanen algun temps després.

3) Els punts blaus són els ocells cap-turats en període hivernal. Assenyalen canvis en la hivernada dels ocells. En més del 90% dels casos, representen canvis entre diferents hiverns.

Selecció d’hàbitati de rang altitudinalAquests dos gràfics mostren el grau de preferència de les espècies pels diferents hàbitats i altituds de Catalunya. En el cas de les espècies d’ocells comuns s’han uti-

litzat les dades dels aproximadament 200 itineraris en què s’han dut a terme censos SOCC ampliats i, mitjançant el programa DISTANCE (Buckland et al. 1993) s’han calculat les densitats (individus/km2) per a cada hàbitat i rang altitudinal en cada hivern d’estudi. Les dades indiquen els valors promig d’aquests 3 hiverns i es mostra tant la mitjana com l’interval de confiança del 95%, cosa que, a més de donar una idea de la variabilitat dins d’una mateixa categoria, permet avaluar si són significativament diferents entre sí. Vegeu un exemple de cada cas (Figura 6 i Figura 7).

Tendències de les poblacions hivernants d’ocells aquàtics i marinsEn aquest gràfic es mostren les ten-dències temporals que han tingut les

poblacions hivernants d’ocells aquàtics i marins des dels anys 70. El gràfic mostra el nombre d’exemplars comptabilitzats a cada localitat durant el cens d’ocells aquàtics hivernals del mes de gener. Cal tenir present que no totes les lo-calitats disposen de la mateixa sèrie temporal. Malgrat tot, aquestes dades ens aporten una perspectiva històrica molt més àmplia que la de qualsevol altre grup en els canvis de l’avifauna hivernant a Catalunya. Vegeu-ne un exemple (Figura 8).

Tendències d’ocells comunsEn aquest gràfic es mostren les ten-dències temporals que han tingut les poblacions d’ocells comuns que passen l’hivern a Catalunya (línia blava) i les de les que hi nidifiquen (línia taronja). En cada gràfic, la línia gruixuda mostra l’índex poblacional de l’espècie per a cada temporada (valor de referència=1 en l’any 2002) i les dues línies més fi-nes del mateix color mostren l’interval de confiança del 95%. Quan, per a un any determinat, l’interval de confiança no engloba el valor 1, es considera que l’abundància ha estat significativament diferent de la de l’any de referència (2002).

A la part superior del gràfic es defineix el tipus de tendència que té l’espècie en el període estudiat, segons la classificació de tendències adoptada per l’European Bird Census Council (www.ebcc.info, vegeu també ICO 2009):

1) Augment fort: Increment significa-tiu de més del 5% anual (5% significaria que la població es dobla en 15 anys).

2) Augment moderat: Increment significatiu de menys del 5% anual.

3) Estable: No hi ha increments o decrements significatius, però és cert que la tendència és menor del 5% anual.

4) Tendència incerta: No hi ha incre-ments o decrements significatius, però no és cert que la tendència és menor del 5% anual.

5) Disminució moderada: Decrement significatiu de menys del 5% anual.

6) Disminució forta: Decrement significatiu de més del 5% anual (5% significaria que la població es redueix a la meitat en 15 anys).

Vegeu-ne un exemple (Figura 9).

G Figura 5. Mapa de recuperacions d’anelles d’estornell vulgar Sturnus vulgaris. Aquest mapa ens indica que la majoria dels estornells vulgars que passen l’hivern a Catalunya nidifiquen en un sector força delimitat entre el sud i est d’Alemanya, Suïssa i la república Txeca. A més, hi ha hagut alguns estornells que han estat capturats a l’hivern a Catalunya que en un altre hivern o el mateix hivern també han estat capturats al sud de França, nord d’Itàlia o Aragó. Aquest fet suggereix una certa flexibilitat en la distribució hivernal dels individus que es poden trobar a l’hivern a Catalunya.

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia 13

Prats i matollars alpins

Mosaic d’alta muntanya

Boscos subalpins

Matollars i prats muntanya mitjana

Mosaic de bosc i matoll de muntanya mitjana

Pinedes muntanya mitjana

Boscos caducifolis

Mosaic agroforestal muntanya mitjana

Garrigues i brolles mediterrànies

Mosaic de bosc i matoll mediterrani

Alzinars i suredes

Pinedes mediterrànies

Mosaic agroforestal mediterrani

Mosaic agromatollar mediterrani

Mosaic d’ambients agrícoles

Camps d’oliveres

Fruiters de secà i vinyà

Conreus de secà

Conreus de regadiu

Mosaics amb rius, estanys i embassaments

Zones humides

Zones periurbanes

Zones urbanes

0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200

G Figura 8. Evolució de la població hivernal d’ànec fosc Melanitta fusca a Catalunya 1972-2009. L’ànec fosc, igual que altres ànecs marins de distribució més septentrional, presenta un volum poblacional oscil·lant segons els anys a Catalunya. Depenent del rigor de l’hivern, ens arriben més o menys exemplars cada any. L’ànec fosc ha esdevingut pràcticament regular en petit nombre al delta de l’Ebre durant el darrer decenni, quan ho havia estat als anys 1990s al Delta del Llobregat i, encara abans, als 1980s als Aiguamolls de l’Empordà. S’observa un màxim absolut el gener de 1989, amb 104 exemplars, i màxims secundaris el 1981 (45), 1986 (38), 1991 (24) i 2002 (18). Els últims 18 anys, però, no ha passat dels 20 exemplars hivernants, amb una mitjana de 5 ocells. Aquest patró d’arribades coincideix amb el de l’èider (màxim de 147 exs. el 1989) o l’ànec glacial (5 exs. el 1989).

Aiguamolls de l’Empordà (1975-2009)

Delta del Llobregat (1977 i 1979-2009)

Delta de l’Ebre (1972-1982 i 1985-2009)

2.010-2.7001.800-2.1001.500-1.8001.200-1.500

900-1.200600-900300-600

0-300

0 10 20 30 40 50

F Figura 7. Gràfic de selecció de rang altitudinal de la garsa Pica pica. Aquest gràfic mostra que les garses a l’hivern resulten molt més abundants entre 0 i 300 m (amb un promig de 33 individus/km2) i arriben, com a molt a la franja de 1.500-1.800 m. Resulta interessant remarcar que la variabilitat és prou elevada com per dir que no hi ha diferències en l’abundància de 300 a 1.800 m.

G Figura 6. Gràfic de selecció d’hàbitat de la garsa Pica pica. Aquest gràfic mostra que els conreus de regadiu constitueixen l’hàbitat on hi ha més garses (amb un promig de 120 individus/km2), seguit de les zones suburbanes, urbanes, conreus de secà, mosaics agrícoles i ambients de ribera. En el cas d’aquest còrvid, les preferències d’ambient observades són molt similars a les detectades en l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al. 2004), si bé en el present Atles les densitats són més altes en els conreus de regadiu. És possible que la baixa mostra de l’Atles de nidificants en aquest ambient donés un resultat més esbiaixat que l’actual.

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

Exs.

100

80

60

40

20

0

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia14

When we published the Catalan Breeding Bird Atlas 1999-2002 in 2004, we realised that

this great achievement was actually just a part of the life history of the birds that inhabit Catalonia. Soon, it raised the idea of a winter atlas. The project started in 2005 and since then we have been working on it. First, thinking how to do the fieldwork, how to get to cover the entire territory, or how to make compatible complex and sim-ple field methodologies by balancing the preferences of participants and the analytical requirements to reach our targets. Then, it came the most exciting phase for most of us, the field surveys, which were carried out from 2006/07 to 2008/09. For three winters, more than 900 participants took their coats and binoculars to watch birds and thus

assembling an Atlas. The success of this stage was astonishing. For example, only 3 of the 386 10x10 km UTM squares of Catalunya received a lower coverage than initially expected. The cold weat-her, especially in the last winter, did not diminish our enthusiasm. We were even afraid of accidents and had to exercise all precautions. Luckily, there were no accidents and this should be mentioned as another achievement of this Atlas that goes beyond its results. After three years of intense fieldwork and collection of observations, over 200 people are now involved in its coordination, analysis, writing, illustration, design and edition. The aim is having the book published by the end 2010.

In this report, the last before the publication of the book, we show the objectives of the project, its large list of participants, the book format and

some of its results. The objectives of this atlas are:

1) To determine the species present in Catalonia in winter and their range. Contrasting with the breeding period, existing information is scarce and scat-tered for the winter.

2) To produce fine-grained abundance maps (1x1 km or similar). The initial target was to obtain maps of absolute densities (ind/km2). However, given the large variability in the numbers of individuals that are in a particular area in winter, now it seems wiser to generate maps of relative abundance.

3) To determine the distribution and relative abundance of seabirds. Data come from two very different protocols: the sampling of birds from the coast using a telescope and from oceanograp-hic off-shore surveys.

4) To show the temporal variability

English summary

G Figura 9. Gràfic de tendències de les poblacions de reietó Regulus regulus en temporada de nidificació (línia taronja) i a l’hivern (línia blava). Mentre que en temporada de nidificació el nombre de reietons és més baix a Catalunya any rere any, a l’hivern hi ha una tendència clarament positiva. Una de les explicacions que podrien estar darrere d’aquests patrons és que, mentre la població nidificant als boscos subalpins dels Pirineus podria estar patint els efectes adversos de l’escalfament climàtic (vegeu Gregory et al. 2009), algunes poblacions hivernals s’estarien concentrant a les nostres latituds. En el conjunt d’Europa, la tendència general de l’espècie és més aviat negativa (PECBMS 2009).

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

6

5

4

3

2

1

0

Índe

x po

blac

iona

l

The Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 is a project coordinated by the Catalan Ornithological Institute with the aim of establishing the distribution, abundance and ecological requirements of the bird species of Catalonia in winter. It is supported by the Departament of Environment and Housing of the Catalan Government and Caixa de Catalunya’s Social Work. The aim is having the book published by the end 2010.

Primavera: Disminució moderdaHivern: Augment fort

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - desembre 2009 - Institut Català d’Ornitologia 15

ReferènciesArcos, J.M., J. Bécares, B. Rodríguez y

A. Ruiz. 2009. Áreas Importantes para la Conservación de las Aves Marinas en España. LIFE04NAT/ES/000049-Sociedad Española de Ornitología (SEO/BirdLife) Madrid. http://www.seo.org/?lifeibamarinas.

Buckland, S. T., Anderson, D. R., Burnham, K. P. & Laake, J. L. 1993. Distance sampling. Estimating abundance of biological populations. Chapman & Hall. London.

Estrada, J, Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona.

Gregory R.D., Willis, S.G., Jiguet, F., Voríšek, P., Klvanová, A., van Strien, A., Huntley, B Collingham, Y.C., Couvet, D. & Green, R.E. 2009. An indicator of the impact of climatic change on European bird populations. PLoS ONE 4 (3): 1-6.

ICO 2007. Primer informe de l’At-les dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2007. Institut Català d’Ornitolo-gia. Barcelona.

PECBMS 2009. The state of Europe’s Common Birds 2008. CSO/RSPB, Prague, Czech Republic.

Phillips, S.J., Anderson R.P. & Schapire R.E. 2006. Maximum entropy mode-ling of species geographic distributions. Ecological Modelling: 190:231-259.

ICO. 2009. Setè informe del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC). Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

of the species in the study period. Each species can display up to three maps of abundance, one for each winter. The final number of maps for each species depends on the existence of statisti-cal spatio-temporal differences in their abundance.

5) To estimate the population of each species in winter. To obtain them, we use several methodologies depending on the species characteristics, ranging

from distance sampling procedures to rough fieldwork estimations.

6) To estimate winter population trends. We have historical information to address this important issue only for some species. On one hand, thanks to the winter waterbird censuses we have a series of more than 30 years of data from aquatic birds; on the other hand, the common bird censuses provide 7-year trends for this kind of species.

7) To describe the ecologi-cal requirements of the speci-es. Although no information on the environment was co-llected during the fieldwork period, georeferencing the species by means of GIS allows us to determine their winter habitat preferences.

The Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 will have a format and number of pa-ges similar to that of the last breeding Atlas and, like this, will also be published by Lynx Edicions. Nevertheless, the species accounts will have a different approach to that of the Catalan Breeding Bird Atlas 1999-2002. In that oc-casion, there were two broad categories of species, those

for which breeding evidences had been found, and those present in but without breeding evidences. In winter, this ge-neral rule is meaningless and we have used several criteria based on abundance and regularity. The Atlas is a book whe-re design plays a crucial role. In this respect, we bet on visual elements that allow rapid and easy interpretations of the outcomes (see Figures 2-9 in this report).

Ro

ger

San

mar

tí

More than 900 passionate birdwatchers have made

possible the Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009

Report de l’Atles d’ocells a l’hivern - agost 2008 - Institut Català d’Ornitologia

Tercer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009

Redacció: Sergi Herrando, Santi Guallar, Ricard Gutiérrez, Pep Arcos, Juan Bécares i Marc Anton

Bases de dades i anàlisi: Lluís Brotons, Santi Guallar, Sergi Herrando, Marc Anton,

Dani Villero, Stuart Newson, Javier Quesada, Pep Arcos, Juan Bécares i Chelina Batista

SIG: Magda Pla i Ferran Páramo

Il·lustracions: Martí RodríguezDisseny i maquetació: Lluc Julià

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009Institut Català d’Ornitologia

Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella Passeig Picasso sn, 08003-Barcelona

www.ornitologia.org

Amb el suport de:

Entitats col·laboradores:

I Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Consorci de l’Alta Garrotxa, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Ajuntament de

Barcelona, Ajuntament de Terrassa, EGRELL i Club de Caçadors de la Becada.

Citació recomanada: ICO. 2009. Tercer informe de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009.Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

l’Atlesl’Atlesl’Atlesdels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009