Teories Ètiques - Nodo50 › filosofem › IMG › pdf › etica4diapo.pdfLes Teories Ètiques i la...
Transcript of Teories Ètiques - Nodo50 › filosofem › IMG › pdf › etica4diapo.pdfLes Teories Ètiques i la...
Teories ÈtiquesTeories Ètiques
ÈtiquesÈtiquesdels drets dels drets
ÈtiquesÈtiquesdel benestardel benestar
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 2
Les teories ètiques i la seua classificacióLes teories ètiques i la seua classificació
Definició:
Les teories ètiques són el resultat de les reflexions crítiques fetes sobre la moral vigent.
Teories ètiquesTeories ètiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 3
Les teories ètiques i la seua classificacióLes teories ètiques i la seua classificació
Trets: Pretenen fonamentar les normes i els judicis
morals amb: Un principi moral superior. Un bé suprem.
Les normes morals expressen obligacions: Afirmen que “quelcom” és un deure. Estructura gramatical: Totes les persones han de
fer X
Teories ètiquesTeories ètiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 4
Les teories ètiques i la seua classificacióLes teories ètiques i la seua classificació
Trets: Pretenen fonamentar les normes i els judicis
morals amb: Un principi moral superior. Un bé suprem.
Els judicis morals són judicis de valor: Expressen que “quelcom” és bo. La seua forma és “X és bo”.
Teories ètiquesTeories ètiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 5
Les teories ètiques i la seua classificacióLes teories ètiques i la seua classificació
Trets:
Les teories ètiques estableixen principis els quals justifiquen enunciats del tipus:
“Totes les persones han de fer X”
“X és bo”.
Teories ètiquesTeories ètiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 6
Les teories ètiques i la seua classificacióLes teories ètiques i la seua classificació
Classificació:
Criteri de classificació: resposta a la pregunta “què volem dir amb l'expressió ‘X és bo'?”
Tipus de teories:
les cognitivistes i
les no cognitivistes.
Teories ètiquesTeories ètiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 7
Teories Ètiques
Cognitivistes No Cognitivistes
Emotivisme
Prescriptivisme
Teleològiques Deontològiques
Ètica kantiana
Ètiques dels drets
Naturalistes
Intuïcionistes
Plató
G. E. Moore
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 8
Naturalistes
Subjectivistes Objectivistes
Sociobiologia
Darwinisme social
Eudemonisme
Hedonisme
Utilitarisme
Ètiques del benestar
Ètiques de l’excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 9
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Afirmen que “bo” no és cap propietat d'x.
L’enunciat del tipus “x és bo”:
No afirma res real sobre x.
Expressa:
Un determinat estat emotiu (com quan diem: “quina barbaritat!”).
Una ordre (com: “tanca la porta!”).
Teories ètiques no cognitivistesTeories ètiques no cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 10
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Objectiu:
Determinar el fi de les accions humanes.
Proposar normes i principis que orienten en la consecució del fi. Estructura de les normes morals:
“Totes les persones han de fer X, perquè X és bo”. El deure (maximitzar el bé) deriva del que és bo. El valor de les accions està determinat pel fi. El fi justifica (fonamenta) les normes morals.
TeleològiquesTeleològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 11
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Fins proposats:
El benestar humà.
La recerca de la bellesa, del bé.
L'autodesplegament, l'educació de l'areté.
L'autenticitat i la solidaritat.
TeleològiquesTeleològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 12
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Sostenen que el món dels fets i el món dels valors estan estretament connectats.
Teories ètiques naturalistesTeories ètiques naturalistes
TeleològiquesTeleològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 13
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Els termes morals expressen preferències subjectives.
“bo” és allò que representa les preferències, els interessos o els desitjos fonamentals dels individus i/o de les col·lectivitats.
subjectivistessubjectivistes
TeleològiquesTeleològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Teories ètiques naturalistesTeories ètiques naturalistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 14
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Anul·len les preferències subjectives.
“bo” és:
Allò que beneficia l'espècie (naturalisme biològic: sociobiologia).
Allò que beneficia la societat concebuda com un organisme (naturalisme sociològic).
TeleològiquesTeleològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
objectivistesobjectivistesTeories ètiques naturalistesTeories ètiques naturalistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 15
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
“bo” és una qualitat primària que no pot ser identificada amb cap propietat natural.
Els termes morals no poden representar qualitats “naturals” perquè hi ha una barrera infranquejable entre l'és i el deu.
TeleològiquesTeleològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Teories ètiques intuicionistesTeories ètiques intuicionistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 16
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Tracten de determinar què és el correcte o quin és el deure.
Proposen obrar conforme a deures exigits per:
L'existència de principis dictats per la raó (ètica kantiana).
L'existència de drets resultat del consens o del contracte social (ètiques dels drets).
DeontològiquesDeontològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 17
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
L'estructura de les normes:
“Totes les persones han de fer (incondicionalment) X”.
El deure justifica les normes morals.
DeontològiquesDeontològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 18
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Són ètiques procedimentals:
No importen els resultats o les conseqüències derivades de l'aplicació de tals principis i drets.
El que és rellevant és el procediment per fer principis i normes:
Es tracta de determinar quines condicions es requereixen perquè una norma puga ser considerada “norma moral”.
DeontològiquesDeontològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 19
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Procediment:
Si una regla de conducta es volguda com un deure universal, la considerarem una norma moral legítima.
DeontològiquesDeontològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 20
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Les normes no sempre coincideixen.
Exemple: Casos d'eutanàsia:
Ètica teleològica: passarà per alt el principi del “respecte a la vida” per tenir en compte què desitja la persona.
Ètica deontològica: posarà el principi del “respecte a la vida” per damunt dels desitjos de la persona.
Teories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Diferències entre Diferències entre teleològiques i deontològiquesteleològiques i deontològiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 21
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Les raons amb les quals defensen la igualtat, la llibertat o el respecte a la democràcia no són els mateixes:
Qui accepta la igualtat com un principi fonamental inviolable, pot derivar a imposar l'igualitarisme amb menyspreu de les voluntats dels individus concrets.
Teories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Diferències entre Diferències entre teleològiques i deontològiquesteleològiques i deontològiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 22
Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació
Les raons amb les quals defensen la igualtat, la llibertat o el respecte a la democràcia no són els mateixes:
Quan s'entén el principi d'igualtat subjecte a la noció de benestar (com no inviolable), la possibilitat d’un “dèspota benèvol” desapareix, perquè aquest privaria de llibertat les persones i la llibertat és imprescindible pel “benestar”.
Teories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes
Diferències entre Diferències entre teleològiques i deontològiquesteleològiques i deontològiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 23
Eudemonisme d’AristòtilEudemonisme d’Aristòtil
Punt de partida: Concepció tripartida de la Concepció tripartida de la
naturalesa humananaturalesa humana:
La naturalesa–tal–com–és (naturalesa oposada a l'ètica)
que precisa d'una raó pràctica (prudència)
per ser transformada en la naturalesa–tal–com–podria–ser–si–abastés–el seu–télos.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Aristòtil (384-336 a.n.e.)
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 24
“Comportar-se bé”: actuar conforme a la virtut.
“Viure bé”: exercitar la funció pròpia de l'home.
Eudemonisme d’AristòtilEudemonisme d’Aristòtil
Aristòtil (384-336 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Fi de les accions humanes:
Assolir l’eudemoniaeudemonia (felicitat):
Activitat de l'ànima conforme a una areté perfecta.
Inclou les nocions de:
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 25
La vida teorèticavida teorètica o contemplativa.
Activitat que només podrà realitzar una elit.
Eudemonisme d’AristòtilEudemonisme d’Aristòtil
Aristòtil (384-336 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
FFunció pròpia de l'home: la RaóRaó.
La seua activitat pròpia: la teoria (el raonament especulatiu sobre veritats immutables).
Activitat específicament humana (la vida bona):
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 26
Eudemonisme d’AristòtilEudemonisme d’Aristòtil
Aristòtil (384-336 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Per assolir la “vida bona” cal comportar-se bé:
Cal posseir el coneixement (prudència) per: Practicar les virtuts i Adquirir l'hàbit de
comportar-se d'acord amb les virtuts.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 27
Aplicar la regla del terme mitjà: Triar entre dos vicis, un per excés, l'altre per defecte Es tracta d'un terme mitjà subjectiu.
Eudemonisme d’AristòtilEudemonisme d’Aristòtil
Aristòtil (384-336 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Com gaudir la vida bona?
Per triar de manera virtuosa entre plaers i dolors, cal:
Aplicar la regla del terme mitjà
Prudència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 28
Prudència Saber com tenir en compte les circumstàncies per
aplicar principis generals a situacions particulars
Eudemonisme d’AristòtilEudemonisme d’Aristòtil
Aristòtil (384-336 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Com gaudir la vida bona?
Per triar de manera virtuosa entre plaers i dolors, cal:
Aplicar la regla del terme mitjà
Prudència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 29
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
Ètiques hedonistes:
Identifiquen el que és bo amb el plaer.
El fi de tota activitat humana és assolir plaer.
Epicur (341-270 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 30
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
Punt de partida:
Els ciutadans són desgraciats
Si superen els seus temors i frenen els seus desitjos, s'asseguraran els beneficis de la raó i seran feliços.
Epicur (341-270 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 31
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
Per a aconseguir la felicitat, l'home ha de portar una vida tranquil·la i assossegada.
Epicur (341-270 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 32
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
Per alliberar l'home de la seua por a la mort, als deus i al destí, va recórrer a l'atomisme de Demòcrit.
Per a frenar els desitjos vans i il·limitats, per abastar l’ataràxia (felicitat), proposa el plaer.
Epicur (341-270 a.n.e.)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Endavant
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 33
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
No fa sentit tenir por al destí, perquè:
La realitat és exclusivament material:
Les coses estan compostes d'àtoms que es mouen en el buit.
Els seus moviments són mecànics:
� Hi ha lloc per a l'atzar (llibertat).
� L’hedonisme nega el fatalisme i el destí.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
AtomismeAtomisme
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 34
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
No fa sentit la por als deus, perquè:
Res no dirigeix la vida de l'home cap a un fi determinat.
Els déus existeixen, però no s'ocupen dels assumptes humans.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
AtomismeAtomisme
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 35
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
No fa sentit tenir por a la mort, perquè:
L’ànima no és immortal:
L'ànima humana està composta d'àtoms.
En morir, els àtoms se separen. No pot haver-hi percepcions: la mort és la privació
de la percepció. La vertadera realitat pels éssers humans són les
sensacions mitjançant les quals captem les coses.
No cal témer els premis i els càstigs d'ultratomba.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
AtomismeAtomisme
Tornar
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 36
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
Delimitació del concepte:
No es tracta dels plaers momentanis, sinó del plaer durador.
L’entén com absència de dolor.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
El plaerEl plaer
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 37
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
Per triar correctament els plaers són necessaris:
Un art de calcular i
La prudència.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
El plaerEl plaer
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 38
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
L’art de calcular amb prudència ens fa triar:
Els plaers estàtics (l'aponía o l'ataràxia) als dinàmics (a la fam li succeeix la sacietat).
Els plaers intel·lectuals als corporals, per la seua major durada: El cos només pot gaudir del plaer present. L'ànima (la ment), a més de percebre el plaer
present, anticipa i veu el plaer futur i reté en la memòria els plaers passats.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
El plaerEl plaer
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 39
Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur
Cerca la permanència del plaer o absència del dolor.
Hem d'esforçar-nos per aconseguir el màxim plaer durador, l'ataràxia
Epicur proposa, per assolir la felicitat: un ascetisme moderat, l'autocontrol i la independència
Es tracta d’un refugi psicològic pel savi.
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Tornar
El plaerEl plaer
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 40
UtilitarismeUtilitarisme
El terme "utilitarisme" es deu a què Bentham anomenà utilitat a la "propietat de qualsevol objecte de produir benefici, avantatge, plaer o felicitat".
La utilitat és:
El valor suprem.
La norma de conducta a què està sotmès qualsevol altre deure, norma o valor.
John Stuart Mill(1806-1876)
Jeremy Bentham(1748-1832)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 41
UtilitarismeUtilitarisme
Una acció és bona en la mesura que conduïsca a la felicitat de la col·lectivitat.
La felicitat és entesa com "benestar" o satisfacció de necessitats.
“X és bo” equival a “X produeix benestar”.
John Stuart Mill(1806-1876)
Jeremy Bentham(1748-1832)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 42
UtilitarismeUtilitarisme
Concepció egoista de la naturalesa humana:
l'home sempre actua mogut pels seus propis interessos:
la recerca del plaer i
la fugida del dolor.
John Stuart Mill(1806-1876)
Jeremy Bentham(1748-1832)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 43
UtilitarismeUtilitarisme
Per a resoldre els conflictes entre egoismes particulars, formula el principi d'utilitatprincipi d'utilitat.
John Stuart Mill(1806-1876)
Jeremy Bentham(1748-1832)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
“Pel principi d'utilitat s'entén aquell que aprova o desaprova qualsevol acció segons la tendència que mostre a augmentar o disminuir la felicitat d'aquell l'interès del qual estiga en qüestió; o, en altres paraules, segons promoga la felicitat o s'opose a ella”.Jeremy Bentham, Introducció als principis de la Moral i de la Legislació.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 44
UtilitarismeUtilitarisme
l'utilitarisme identifica la major felicitat de l'individu amb la recerca de la major felicitat per al nombre més gran d'individus.
Tracta de construir una societat on coincidisquen la recerca del plaer personal i la recerca de la major felicitat per al nombre més gran de persones.
John Stuart Mill(1806-1876)
Jeremy Bentham(1748-1832)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 45
UtilitarismeUtilitarisme
Per a actuar i legislar èticament cal fer l'aritmètica dels plaersaritmètica dels plaers:
S'ha de fer un càlcul entre plaers i dolors de manera que el balanç resulte sempre positiu (major quantitat de plaer).
En triar entre diverses possibilitats, s'ha de considerar que la dignitat humana és el constituent essencial de la felicitat.
John Stuart Mill(1806-1876)
Jeremy Bentham(1748-1832)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 46
UtilitarismeUtilitarisme
La propostaproposta de l'utilitarisme és: maximitzar la felicitat general.
Procurar que els plaers siguen gaudits pel major nombre possible de persones.
Procurar que els plaers siguen gratificants: que no comporten dolors, que siguen duradors i fecunds, que no s'esgoten en el moment
del seu gaudi o en si mateixos.John Stuart Mill
(1806-1876)
Jeremy Bentham(1748-1832)
Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 47
Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
No és: “què és bo?”
És: “què he de fer?què he de fer?”
quines condicions n'ha de complir una regla de conducta per ser norma moral, és a dir, perquè obligue?
Kant (1724-1804)
Pregunta fonamental de l'éticaPregunta fonamental de l'ética
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 48
Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Les normes morals han de tenir validesa universal.
La forma o estructura lògica de les normes morals és:
“Totes les persones deuen (incondicionalment) fer X”.
L'interès individual no pot fonamentar la universalitat de les normes.
Kant (1724-1804)
TretsTrets
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 49
Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Rebuig de les ètiques teleològiques, perquè:
fan referència a preferències subjectives,
són elitistes i,
per tant, no són universals.Kant (1724-1804)
TretsTrets
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 50
Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Kant (1724-1804)
TretsTrets
El procediment per saber si una màxima subjectiva (“faça jo X”) pot ser norma moral és la seua universalitzabilitat (“facen totes X”).
Proposa una ètica deontològica i procedimental
Estableix un criteri únic (un procediment) per fonamentar normes morals.
L’imperatiu categòricimperatiu categòric.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 51
Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Kant (1724-1804)
TretsTrets
El suïcidi no podria ser mai una norma moral perquè seria contradictori amb l'existència mateixa de la vida humana.
Criteri per determinar la validesa universal d'una norma:
Que la seua aplicació no genere contradicció.
Exemple de Kant:
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 52
Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Kant (1724-1804)
TretsTrets
L'imperatiu categòric suposa que el subjecte moral és autònomautònom.
Aquest subjecte moral és l'individu–consciència, la “bona voluntat” solitària.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 53
Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques
Kant (1724-1804)
TretsTrets
L'ètica kantiana reposa sobre el postulat de la llibertatllibertat.
La llibertat és el fonament de l'acció moral:
No faria sentit obligar-se moralment si no es disposa de la capacitat de triar.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 54
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
És una discussió sobre distintes concepcions de la llibertat.
Ètiques dels drets: llibertat negativa (el dret a què ningú interferisca en els nostres projectes de vida).
Ètiques del benestar: llibertat positiva (el dret a gaudir dels mitjans conduents a la realització de les nostres metes o fins).
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 55
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Ambdós tipus de teories es caracteritzen per:
Fonamentar l'ètica en la racionalitat, i oblidar el paper dels sentiment humans.
Construir un model de persona egoista i il·lustrada, en la que se troben a faltar les virtuts de l'excel·lència, la magnanimitat o la solidaritat.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 56
Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Són teories ètico-polítiques defensores de la justícia enfront del benestar.
No defensen la justícia en el seu significat tradicional.
Defensen les llibertats individuals.
Aquesta noció l'oposen a les de:
Benestar general.
Llibertat positiva.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 57
Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Són les ètiques per antonomàsia des de la meitat del segle XX.
Perquè connecten amb una societat pluralista que:
Defuig del benestar particular i col·lectiu.
Prefereix vacunar-se contra tot tipus de paternalisme al·legant que “les persones tenen concepcions diferents i incommensurables del bé” (Rawls).
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 58
Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Proposen:
Defensar les vides i propietats dels individus particulars, les quals no poden ser sacrificades per atendre el benestar general.
I com el benestar general és la suma dels interessos i gaudis particulars, sembla profitós recórrer no sols a determinades regles (no matar, no mentir...) que han de ser respectades, sinó també a determinats drets fonamentals (a la vida, a la subsistència, a la llibertat, al benestar...) que no han de ser sacrificats en nom del benestar general.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 59
Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Representants:
La teoria de la justícia de Rawls.
L'ètica comunicativa d'Apel i Habermas.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Endavant
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 60
Pretensió:
Superar l’intuicionisme:
L'única via de coneixement de la justícia és la intuïció.
Superar l'utilitarisme: Rawls pretén que ningú no admeta institucions i normes
que permeten que les privacions d'algunes persones es compensen mitjançant un major bé per a totes en general, ja que el fet que algunes hagen de tenir menys a fi que altres prosperen pot ser avantatjós, però no just.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 61
Punt de Partida: Concep la societat com un sistema de
cooperació entre persones lliures i iguals que persegueix la perfecta satisfacció dels interessos dels seus membres.
Objectiu: Establir uns principis de justícia per poder dir
quan poden considerar-se justes certes normes, institucions socials, etc.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 62
Concepció de la legitimitat:
Una llei és legítima quan és conseqüència d'un pacte originari (contracte social) entre els individus que composen la societat.
La idea de contracte social remet a una posició original hipotètica.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 63
En la posició original:
Un conjunt d’éssers humans, sense d'interès els uns pels altres, es reuneixen per construir una societat on tots troben convenient viure.
Els individus han d'establir els principis de han d'establir els principis de justíciajustícia que legitimen un sistema legislatiu.
Per assegurar l'existència de condicions d'imparcialitat i d'universalitat, introdueix el concepte de "vel de la ignorànciavel de la ignorància“.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 64
No han de saber: El lloc que ocuparan en la
societat. La seua sort en la distribució
de capacitats naturals. Les dades particulars del seu
pla racional de vida. Els traços especials de la
seua psicologia. Les condicions de la seua
societat.
Han de saber: Que la societat està subjecta
a les condicions de la justícia. Els fets generals sobre la
societat humana. Els principis de l'economia
política. Les bases de l'organització
social. Les lleis de la psicologia
humana.
Funció del vel de la ignorànciavel de la ignorància Fer tabula rasa de tots els interessos particulars a
l'hora de triar els principis de la justícia.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 65
Contracte social:
Que ningú no gaudisca de majors privilegis, per tal d'assegurar-se unes condicions de vida el menys desfavorables possible en cas que la seua posició fora la pitjor situació imaginable.
Pressuposa l'adopció de la regla “maximin”regla “maximin”: procurar obtenir el millor en la pitjor situació concebible.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 66
Els individus trien dos principis:
El principi d'igualtat: assegura el màxim de llibertat de cada persona, compatible amb el màxim de llibertat de totes les altres.
El principi de diferència: Té a veure amb la distribució de béns en la societat.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Endavant
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 67
Principi de la igualtat: Cada persona ha de tenir un dret
igual al més ampli sistema total de llibertats bàsiques, compatible amb un sistema semblant de llibertat per tots.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Tornar
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 68
Principi de la diferència: Les desigualtats econòmiques i
socials han de ser estructurades de manera que: major benefici dels menys
avantatjats, d'acord amb un principi d'estalvi just, i
els càrrecs i les funcions siguen assequibles a tots, sota condicions de justa igualtat d'oportunitats.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Tornar
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 69
Definició de justícia (“justícia equitativa”)
Situació en què tots els valors socials siguen distribuïts igualitàriament, llevat que una distribució desigual beneficiés tots els membres de la societat.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 70
Conclusió: Aquest concepte de justícia
és superior al de l'utilitarisme
La justícia s'obté en aplicar la regla maximin en la resolució de conflictes per: La llibertat. La igualtat d'oportunitats. La renda. La riquesa...
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Tornar
Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 71
Reformulació de l'ètica kantiana Feta els anys 70 per:
Karl Otto Apel Jürgen Habermas.
Principals modificacions: Substitució de la “bona voluntat” solitària de Kant
per una “comunitat ideal de diàleg”. Fonamentació de la universalitat de les normes
morals en l'acció comunicativa.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 72
Comunitat ideal de diàleg:
Definició:
Comunitat on hi ha:
Llibertat d'expressió (absència de repressió).
Igualtat entre els parlants.
Rols intercanviables com a expressió del principi d'universalització.
Representa el paper de l'ideal de justícia.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 73
Criteri de validesa de les normesètiques:
L'acció comunicativa.
Un acord només serà racional o vàlid si la discussió pressuposa l'autonomia inalienable de cada individu.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 74
L'ètica discursiva és una reflexiósobre el procediment per declararquines normes són correcteso racionals. Tal procediment es recolza en el diàleg.
Si el diàleg racional fora possible (un diàleg sense discriminacions ni desigualtats) totes les lleis o normes procedents de tal diàleg serien legítimes.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 75
Imperatiu categòric: Una norma serà tant més vàlida
quan la situació en què ha estatconsensuada es troba més prop de la comunicació ideal.
Formulació de l'imperatiu categòric: Obra només segons una màxima tal que pugues
suposar que les conseqüències que resultarien del seu seguiment universal, podrien ser acceptades sense coacció per totes les afectades.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 76
A diferència de l'ètica de Kant,aquesta teoria ens diu que hemde tenir en compte: les conseqüències de les accions en aplicar la
suposada norma, i
els interessos dels individus.
Aquesta ètica no vol ser només una ètica de la intenció, sinó també una ètica de la responsabilitat.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 77
És una ètica procedimental:
El diàleg és el procedimentper trobar la norma vàlida.
El propòsit del discurs no és només trobar consens sobre els principis, normes i valors morals, sinó també sobre quins interessos dels individus poden considerar-se universalizables.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 78
El caràcter deontològic de l'èticadiscursiva és definit així per Apel:
És deontològica en la mesura queplanteja la pregunta pel que ésobligatòriament degut per a tots, prèviament a la pregunta platònic–aristotèlica –i novament utilitarista– pel télos de la vida bona, per exemple, per la felicitat de l'individu o d'una comunitat.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets
Tornar
Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 79
Són noves aportacions de l'utilitarisme
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
DefinicióDefinició
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 80
Ofereixen un concepte ampli de benestarconcepte ampli de benestar, en el que no sols es consideren els beneficis de tipus econòmic i social, sinó també els plaers relatius al desplegament de les capacitats cognitives i de la sensibilitat de tots i cadascun dels éssers humans.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
TretsTrets
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 81
Refuten les objeccions fetes per les ètiques deontològiques a l'utilitarisme clàssic.
Exemple de tals objeccions són les realitzades per Bernard Williams (1929-2003), qui assegura que l'utilitarisme clàssic:
pot considerar “correcta” la realització d'actes no sols injusts sinó repugnants, com araexecutar innocents per raons debenestar o benefici general.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
TretsTrets
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 82
Les seues aportacions poden implicar un canvi en la fonamentació de la teoria ètico–política contemporània, en omplir de contingut unes teories morals i polítiques quasi purament formals i procedimentals, quasi sempre buides i incapaces de resoldre els complexos problemes ètics del nostre temps: l'avortament, l'eutanàsia, el paternalisme ètic, la pobresa, les discriminacions per raó de gènere, d'ètnia...
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
TretsTrets
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 83
Richard M. Hare
R. B. Brandt
Josep Ferrater Mora
James Griffin
Fred Berger.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
RepresentantsRepresentants
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 84
Una ètica dels drets necessita d'una teoria de la vida bona (una ètica del benestar)
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
ObjeccionsObjeccions
Restringir-se al que és purament correcte resulta estèril, perquè:
no es tracta de gaudir de drets absoluts i inviolables sense cap objectiu o meta,
sinó que cada individu puga desenvolupar de la millor manera possible totes les seues potencialitats.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 85
Una ètica dels drets necessita d'una teoria de la vida bona (una ètica del benestar)
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Hare Rebutja l'intuïcionisme per defensar principis
com llibertat o igualtat. Igualtat o llibertat no són intrínsecament bones. Cal una referència empírica per determinar en
quina mesura són bones. Aquesta referència la constitueixen les preferències
reals de la gent d'una societat.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 86
Una ètica dels drets necessita d'una teoria de la vida bona (una ètica del benestar)
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Hare Reclama un lloc per la justícia i pels drets
humans dins d'una ètica del benestar.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 87
Les ètiques dels drets manquen d'un criteri per resoldre conflictes entre drets.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Cal, doncs, un metronmetron per decidir entre drets que s'oposen
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 88
Les ètiques dels drets manquen d'un criteri per resoldre conflictes entre drets.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Hare Cal un nivell crític de pensament moral per
decidir quin dels drets ha de ser preferit. El nivell crític ens proporciona un metron
Els principis prima facie seran aquells l'acceptació general dels quals afavorisca els interessos de totes les persones afectades.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 89
Les ètiques dels drets manquen d'un criteri per resoldre conflictes entre drets.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Brandt Recorre a la noció de dret prima facie.
Posseir drets prima facie significa que, aquests poden estar en suspens per valors més importants en situacions determinades. Exemple, el dret a la llibertat d'expressió mai pot ser
absolut ni il·limitat. Parlem de drets prima facie i no de drets absoluts.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 90
Les ètiques dels drets manquen d'un criteri per resoldre conflictes entre drets.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Griffin En ocasions el benestar importa més que la
lesió d'un dret concret. No hi ha cap dret absolut.
Els drets difereixen en importància, no sols en comparar-los entre si, sinó també en variar les circumstàncies.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 91
Les ètiques dels drets manquen d'un criteri per resoldre conflictes entre drets.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Griffin En ocasions el benestar importa més que la
lesió d'un dret concret. Postula la necessitat d'un metron
Cal una teoria substantiva dels drets en la qual el benestar siga un valor connectat amb valors substantius (autonomia, llibertat), els quals determinen per què els drets valen i què valen.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 92
Per l'utilitarisme, els drets humans són importants
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Brandt:
Pel que fa al dret a la igualtat, expressa la necessitat de combinar igualtats i desigualtats per tal d'aconseguir una societat més igualitària.
Argument: la utilitat marginal decreixent dels diners
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 93
Per l'utilitarisme, els drets humans són importants
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Brandt:
les consideracions d'utilitat (benestar) podrien dur-nos a recomanar que algunes persones reberen més en funció de les seues necessitats, una discriminació positiva per restablir la igualtat perduda.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 94
Per l'utilitarisme, els drets humans són importants
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar
Berger Demostra que l'utilitarisme de Stuart Mill rebutja
les desigualtats perquè entrebanquen l'optimització de la major felicitat pel nombre més gran de persones. Els drets com “igualtat” i “llibertat” són inherents a
la dignitat, tal qual és inherent al benestar. Igualtat i llibertat són constitutius de la felicitat.
ObjeccionsObjeccions
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 95
Resulten imprescindibles en la fonamentació contemporània de l'ètica atesa
l'excessiva càrrega de racionalitat i
l'oblit del paper dels sentiments humans en el comportament ètic que pateix la teoria ètica.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Paper en la teoria ètica contemporàniaPaper en la teoria ètica contemporània
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 96
Recuperar la unitat entre l'és i el deu.
L'èmfasi en la naturalesa social dels éssers humans.
Recupera el paper dels sentiments i les passions com fonament de l'ètica i expressa la necessitat d'una educació sentimental.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
TretsTrets
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 97
Sostenen que una persona és virtuosa, no perquè “deu”, sinó perquè ho “desitja”.
Ignoren sovint la diferència entre l'és i el deu, entre desitjar i valorar perquè identifiquen el que és naturalment desitjat amb el que és moralment valuós.
Propicien la unitat entre el que és prudencial i el que és moral, entre el que desitgem, en tant que éssers racionals amb sentiments morals, i el que devem o hem de realitzar.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 98
Alasdair MacIntyre
L'escissió entre l'és i el deu és fruit d'una moral que manca d'una concepció de l'ésser humà com ésser amb fins i metes particulars.
Per superar l'escissió, recupera d'Aristòtil l'esquema tripartit de la naturalesa humana Concebre així la naturalesa humana, la raó,
atorga un paper importantíssim a l'educació i a l'autodesenvolupament.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 99
Philippa Foot Afirma que no hi ha ruptura entre l'és i el deu:
La prudència i la moralitat, l'és i el deu es coimpliquen mútuament, ja que tenim la impossibilitat d'enfrontar-nos amb una realitat neutra i nua de valoracions. És impossible anomenar bo o perjudicial al que
“vulguem”. Seria anòmal veure a algú amb el cos destrossat per una pallissa i afirmar que no ha patit cap dany.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 100
Philippa Foot Els arguments filosòfics ignoren els fets més
importants de les relacions humanes. No poden explicar per què la justícia és
desitjada i, per tant, desitjable. I ho és perquè necessitem obrar
justament amb les altres persones,les quals són éssers humansi no objectes inanimats o bèsties.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 101
Aquest tipus d'observacions apunta a la necessitat de reconèixer que els valors no es creen per decisió dels subjectes.
El cinisme, la crueltat, la indiferència al patiment, són realment roïns, atesa la naturalesa humana.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Tornar
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 102
Les teories ètiques de l'excel·lència tornen l'ètica al seu origen, la polis
On les relacions d'afecte, amistat i cordialitat i el desig d'una convivència pacífica generen virtuts de benevolència i generositat;
On les persones atentes al seu bon viure i a una convivència cordial entre elles, conreen el seu areté particular.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Èmfasi en la naturalesa social dels éssers humansÈmfasi en la naturalesa social dels éssers humans
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 103
Aspecte important que les ètiques dels drets i del benestar passen per alt: L'origen de l'ètica està en la convivència en
societat (els valors els gesten els processos de socialització). L'ètica no sorgeix en les “comunitats ideals de
diàleg” o després de” vels d'ignorància” en posicions originàries inexistents, sinó de la reflexió crítica sobre comportaments socialment configurats.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
Èmfasi en la naturalesa social dels éssers humansÈmfasi en la naturalesa social dels éssers humans
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Tornar
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 104
MacIntyre
Apel·lar els sentiments i les passions com fonament de l'ètica No vol dir desplaçar el que és racional (el que
demana la reflexió) i ficar-hi al seu lloc el que és passional.
Pretén és complementar ambdues esferes per tal d'abastar la unitat de l'ésser humà.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 105
Carol Gilligan i Iris Murdoch rescaten les passions, els desitjos i els amors humans per fonamentar l'ètica des dels feminismes.
Les ètiques de l'atenció s'ocupen de els sentiments d'empatia i de benevolència, els projectes d'una vida harmoniosa en la qual es
conjuguen la cura amb la justícia, d'una banda, i la
benevolència i la felicitat, d'altra, amb el sentit d'equitat i d'imparcialitat.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 106
Carol Gilligan El coneixement de les dones sobre la
importància dels valors “femenins” (la intimitat, les relacions i l'atenció) situa les ètiques de l'atenció en una posició més avantatjosa, respecte de les ètiques comunitaristes, per integrar el millor de les aportacions racionalistes (el respecte a la individualitat i a l'aplicació universal de les normes i principis), amb elements més càlids i substantius, com l'afecte i l'atenció.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 107
Carol Gilligan
La seua proposta reclama l'element femení
per l'educació moral iper les teories ètiques,
ens acosta al món d'allò concret i substantiu, per quant “els judicis de les dones van units a sentiments d'empatia i compassió quan es tracta de la resolució de dilemes reals i no hipotètics” (Gilligan).
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 108
Carol Gilligan
Diferència entre moral de les dones i moral masculina
Moral de les dones: representada per l'exemple bíblic de la mare que tria perdre el seu fill abans que siga repartit entre ella i la falsa mare.
Moral masculina: estaria representada per Abraham, el qual no dubta sacrificar el seu fill en obediència a la “llei”.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 109
Carol Gilligan
La seua posició demana que els principis de la justícia (totes les persones han de ser tractades per igual) siguen complementats amb els principis de l'atenció (ningú no ha de danyar ningú).
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 110
Iris Murdoch (1919-1999)
Basa la fonamentació de l'ètica en els sentiments morals, concretament en l'amor.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 111
Iris Murdoch (1919-1999)
Considera tasca fonamental de l'ètica: inculcar-nos l'horror davant el patiment dels
altres,
mostrar-nos que el sacrificimai no és un fi en si mateix,sinó potser el mitjà pel qualaconseguim el benestar.
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 112
Iris Murdoch (1919-1999)
“L'ètica no hauria de ser simplement una anàlisi de la conducta mediocre habitual, sinó una hipòtesi sobre la conducta bona i la forma de posar-la en pràctica”
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
L'ètica no s'ha de constrènyer a deliberar com obrar conforme al que és correcte o el deure, complir les promeses, respectar allò aliè, etc.
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 113
Iris Murdoch (1919-1999)
“L'ètica no hauria de ser simplement una anàlisi de la conducta mediocre habitual, sinó una hipòtesi sobre la conducta bona i la forma de posar-la en pràctica”
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència
Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 114
Iris Murdoch (1919-1999)
L'ètica hauria d'ocupar-se de millorar-nos i de millorar les nostres relacions amb el món, tot responent les següents qüestions:
Què és una persona bona?
Podem millorar moralment?
Com podríem aconseguir-ho?
Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar
El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica
Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència