TENEN FUTUR LES HUMANITATS? EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA

13
TENEN FUTUR LES HUMANITATS? EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA Francesc Bernat i Baltrons Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona Hostalric, 13-IV-2015

Transcript of TENEN FUTUR LES HUMANITATS? EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA

TENEN FUTUR LES HUMANITATS? EL CAS DE LA FILOLOGIA CATALANA

Francesc Bernat i BaltronsDepartament de Filologia Catalana,Universitat de Barcelona

Hostalric, 13-IV-2015

1. Lletres o ciències? Tot és ciència ( < scientia, “saber”, “coneixement”)

Acumulació de saber > especialització > divisió de les ciències al llarg de la història

◦ Antiguitat: arts mecàniques / arts liberals◦ Edat mitjana: arts liberals trívium (gramàtica, lògica,

retòrica) i quadrívium (aritmètica, geometria, astronomia, música)

◦ Il·lustració (XVIII): ciències naturals i ciències humanes ◦ A partir del XIX: enorme diversificació de les ciències◦ Avui: no hi ha criteris clars de classificació

Hi ha fronteres entre les “ciències” i les “lletres”?

Necessitat creixent de transversalitat i cooperació

2. Les ciències humanes i socials a la UB Oferta de graus de la Universitat de Barcelona:

http://www.ub.edu/dyn/cms/continguts_ca/estudis/oferta_formativa/graus/graus.html

Oferta de màsters i postgraus: http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters/masters.html

Mireu sempre les opcions:◦ Arts i humanitats ◦ Ciències socials i jurídiques◦ Educació

3. La filologia entre les ciències humanes (1)La filologia (< Philo-logia,“amic de la paraula”) és la disciplina científica que té com a objecte d’estudi la paraula.

El filòleg s’interessa per totes les manifestacions de la paraula com a forma del pensament i com a transmissora d’informació, d’idees o de sentiments. Per això esdevé un professional de la llengua i la literatura competent en:

1) la comprensió i la interpretació dels textos,

2) el coneixement de l’estructura i de l’evolució de la llengua,

3) el seu ús normatiu i expressiu,

4) i un especialista en la cultura (sobretot literària) en la qual s’inscriu la llengua estudiada.

3. La filologia entre les ciències humanes (II) La llengua ens fa humans: permet el pensament i, per

tant, l’autoconsciència Sense llengua no hi ha cultura acumulació del saber i

les experiències de cada generació La llengua ens ordena el món d’una determinada manera

(cada llengua és un món) Llengua oral primer, llengua escrita després En quina activitat humana no és necessària una bona

competència lingüística? Si no se sap explicar una cosa és com si no se sabés

Vivim a la societat de la informació necessitem professionals de la llengua

4. La Filologia Catalana avui

Conjunt de coneixements lingüístics i literaris aplicats a la llengua i cultura catalanes

Creixent tendència a l’especialitzacióLingüística: diacronia/sincronia, fonètica, morfologia,

sintaxi, lexicologia, semàntica, dialectologia, etc.Estudis literaris: hª de la literatura, edició, crítica

literària.Noves branques mixtes: sociolingüística, psicolingüística,

pragmàtica, lingüística aplicada, literatures comparades...

Experiències d’antics alumnes: http://stel.ub.edu/filologiacatalana/taxonomy/term/36

5. Un parell de lectures sobre la utilitat de les humanitats

Nussbaum, Marta (2011): Sense ànim de lucre. Per què la democràcia necessita les humanitats. Ed. Arcàdia: Barcelona.

Ordine, Nuccio (2013): La utilitat de l’inútil. Quaderns Crema: Barcelona.

6. Sortides professionals (1) Ocupació i estudis universitaris:

6. Sortides professionals (II) Competències professionals i humanitats:

6. Sortides professionals (III) Ocupació i Filologia Catalana:

◦ https://diaridecampsl.wordpress.com/2014/11/27/hi-ha-feina-de-filologia-catalana/

◦ http://www.nuvol.com/noticies/es-busca-filoleg/◦ http://

slcat.blogspot.com.es/2015/04/catalana-per-interes.html Perfils professionals més freqüents:

◦ Assessorament lingüístic◦ Tasques editorials (edició, correcció, informes de lectura,

producció i manteniment de continguts literaris)◦ Dinamització (socio)lingüística i cultural◦ Mitjans i gabinets de comunicació◦ Docència (secundària, adults o lectorats estranger)◦ Creació literària◦ Recerca ◦ Cal especialitzar-se després del grau!

7. Per què estudiar filologia catalana a la UB? Perquè som el departament de filologia catalana més antic i

més gran de totes les universitats catalanes. Perquè oferim un pla d’estudis més variat i amb més crèdits

específics que el d’altres titulacions equivalents: estudis de lingüística normativa, descriptiva, aplicada i històrica; de literatura medieval, moderna i contemporània, i de mètodes d’anàlisi i d’edició de textos.

Perquè en els nostres cursos conflueixen persones que provenen de tot el domini lingüístic (bàsicament de Catalunya, País Valencià i Illes Balears), cosa que els enriqueix notablement.

Perquè comptem amb una gran plantilla de professors amb perfils variats i amb una àmplia experiència en l’àmbit de la recerca i de la projecció en el món professional.

Per què el Departament de Filologia Catalana de la UB té una llarga tradició de recerca en diversos aspectes de la llengua i de la literatura catalanes: en edició de textos, dialectologia, història de la llengua, fonètica, història de la literatura, sociolingüística, etc.

Perquè oferim una àmplia oferta d'estudis de postgrau i màsters de caràcter professionalitzador i de recerca.

Perquè és al centre de Barcelona, en un emplaçament històric, accessible i molt ben comunicat.

8. La Filologia Catalana a la UB Pla d’estudis de Filologia Catalana (UB):

http://www.ub.edu/filologia/guia_grau_fil_cat/index.htm Web del Departament de Filologia Catalana de la UB:

http://stel.ub.edu/filologiacatalana/ Facebook del Departament:

https://ca-es.facebook.com/FilCatUB Premi FilCat UB (II edició):

http://stel.ub.edu/filologiacatalana/segona_edicio_del_Premi_FilCat_UB

8. Contactes Departament de Filologia Catalana UB:

http://stel.ub.edu/filologiacatalana/contacte El meu perfil: http

://stel.ub.edu/filologiacatalana/francesc_bernat El meu correu-e: [email protected] 

I MOLTES GRÀCIES PER LA

VOSTRA ATENCIÓ!