LITERATURA: TEMA 6

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a

finals dels anys 70

LITERATURA: TEMA 6

Durant el període de postguerra la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser, en aquesta primera etapa, la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura catalana.

Hi va prendre un doble valor simbòlic:

– Per als vencedors: la imposició dels valors del règim i la tradició.

– Per als vençuts: un valor de resistència cultural i simbòlica.

LITERATURA: TEMA 6

Durant aquest període coincidiren diverses generacions de poetes:

● Els consagrats abans de la Guerra Civil (Carles Riba, J.V. Foix, Carles Salvador).

● Els qui havien començat a publicar en els anys trenta (Espriu, Pere Quart, Joan Vinyoli...)

● Els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena postguerra (Xavier Casp, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, V.A Estellés, entre d'altres)

LITERATURA: TEMA 6

A l'exili americà es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la immediata postguerra: Nabí, de Josep Carner (1941) i Elegies de Bierville, de Carles Riba (1943). En ambdós casos, es perpetua el codi postsimbolista heretat del noucentisme.

Paral·lelament a aquesta línia, n’hi ha una altra entorn de Josep Vicenç Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l’experimentalisme de les avantguardes.

Als anys 60: Realisme Històric o Social

● Menor pressió de la censura literatura de caràcter més realista i de compromís polític. S'enfronta a l'estètic de tradició simbolista.

● Màxims representants

– Pere Quart amb el llibre Vacances pagades (1960)

– Salvador Espriu amb la Pell de Brau (1960),

– Gabriel Ferrater, Da nuces pueris, – Miquel Martí i Pol amb obres com La fàbrica (1972).

– Lluís Alpera – Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1971).

La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:● Actitud social del poeta: deixà de sentir-se una espècie d'elegit,

un il·luminat o un solitari, per a identificar-se amb l'entorn; passà a considerar-se una persona corrent més, solidari amb la resta.

● Sobre l'experiència poètica: l'acte d'escriure deixà de ser una labor intimista o críptica, per a ser una experiència compartida amb els lectors, amb el conjunt de la societat.

● Mètode d'“inspiració”: la reflexió del poeta sorgia de l'experiència real; no provenia de la consideració de la paraula poètica com a font d'un discurs simbòlic.

● Un llenguatge nou: el discurs poètic deixà de ser equívoc i abstracte, per a passar a ser unívoc i concret. El llenguatge adquirí un to directe i fins i tot col·loquial.

● El protagonista del poema: l'heroi de la nova poesia passà a ser una persona corrent, immersa en l'anonimat de la vida quotidiana.

● L'objectiu de la poesia: la poesia assolí una funció social, amb l'objectiu d'enriquir la persona humana i alliberar-la de tota mena d'alienacions i d'opressions.

● El destinatari: qualsevol lector es convertí en destinatari de la poesia realista; els receptors deixaren de ser persones cultes amb formació literària.

Als anys 70: Generació dels 70

Els autors de l'anomenada «generació dels setanta» -Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal, Miquel Desclot, Josep Piera, Salvador Jàfer, Joan Navarro o Marc Granell- canviaran l'accent del social a l'individual, i influïts pel simbolisme i el surrealisme, tensaran al màxim les possibilitats expressives de l'idioma per a donar eixida al seu desassossec vital.

La Nova Cançó

En sintonia amb la poesia realista, la “Nova Cançó” es convertí en un fenomen de masses.

Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de l'idioma a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura, missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista.

Raimon, a partir de la seua primera cançó (1959: Al vent, escrita el mateix any de la mort del gran poeta simbolista Carles Riba) es convertí en el cantant més emblemàtic i les seues cançons assoliren un gran impacte social.