Tendències de les desigualtats en l’ús del preservatiu en adolescents de Barcelona. Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens, Anna Pérez.

Hàbits alimentaris dels adolescents després de l’inici de la crisi econòmica. Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier Bartoll, Francesca Sànchez i Mª José López

20 de març de 2015

Els Divendres de Lesseps

Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció (SAMI)Servei de Sistemes d’Informació Sanitària (SESIS)

ENQUESTA FRESC: Monitorització de Factors de Risc en Escolars de

Barcelona

Servei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció (SAMI)Servei de Salut Comunitària (SESAC)

Servei de Prevenció i Atenció a les Dependències (SEPAD)

Servei de Programes i Intervencions Preventives (SPIP)Servei de Sistemes d’Informació Sanitària (SESIS)

Curs 1986-1987:

Enquesta (FRISC) a escolars de 10 i 14 anys (5è i 8è d’EGB)

• Tabac• Alcohol• Drogues• Exercici físic

Factors de Risc en ESColars de Secundària (FRESC)

1987 1992 1994 1996

1998 - 2001 2004 2008 2012

Edicions FRESC

1987

1r (12-13)

2n (13-14)

3r (14-15)

4t (15-16)

2n (17-18)

Curs (edat) dels escolars estudiats

E

S

OBATX CFGM

5è EGB

UEC (12-16)

1992 1994 1996 1998-2001 2004 2008

UEC: Unitat d’Escolarització Compartida

PQPI (16-21)

PQPI: Programa de Qualificació Professional Inicial

2012

Problemes de salut estudiats

Als 14-16-18 anys:

- Tabac (1987)

- Alcohol (1987)

- Altres drogues (1987)

- Estats d’ànim i relacions amb els altres (2001)

- Violència i assetjament (2004)

- Temps de lleure (1996)

- Alimentació (2001)

- Seguretat vial (1996)

- Pes i alçada (2008)- Exercici físic (2012)

Només als 16-18 anys:

- Sexualitat (1996)

- Assetjament sexual (2008)

Comportaments i factors de risc estudiats

Objectiu general

Conèixer els comportaments i actituds relacionats amb la salut dels joves escolaritzats de la ciutat de Barcelona, per tal d’orientar i avaluar les intervencions i polítiques preventives

Objectius específics Monitoritzar les tendències en els principals comportaments i factors

de risc dels joves

Identificar problemes de salut emergents

Investigar factors associats a determinats comportaments de risc

Objectius de l’enquesta FRESC

Disseny

• Estudi transversal (enquesta FRESC)

Població d’estudi

• Alumnes de la ciutat de Barcelona

• 2n ESO (13-14 anys)

• 4t ESO (15-16 anys)

• 2n Batxillerat i CFGM (17-18 anys)

Mètodes FRESC

Selecció i mida de la mostra

• 1.000 alumnes per curs acadèmic

• Mostreig aleatori per conglomerats *

- Titularitat del centre (públic, concertat, privat)

- ICEF (baix, mig i alt)

• Unitat mostral: AULA

• Esperant un 20% de “no resposta”

Recollida de dades

• 2n trimestre curs escolar

• Qüestionari auto-contestat en horari lectiu

• Personal ASPB

* www.randomizer.org

Tesines MSP

Tendències de les desigualtats en l’ús del preservatiu en adolescents de Barcelona. Laia Alvarez

Hàbits alimentaris dels adolescents després de l’inici de la crisi econòmica. Teresa Arechavala

Hàbits alimentaris dels adolescents després de l’inici de la crisi econòmica

Teresa Arechavala, Xavier Continente, Anna Pérez, Xavier Bartoll, Francesca Sànchez i Mª José López

Antecedents

• La prevalença del sobrepès i l’obesitat en els adolescents

espanyols és del 17% i 8,5% respectivament1

• S’associen amb malalties cardiovasculars durant l'edat adulta2 i,

entre els factors de risc, destaquen els hàbits alimentaris.

• La crisis econòmica pot haver modificat els hàbits alimentaris d’aquesta població.

• Els adolescents poden ser una població vulnerable

1. Sánchez-Cruz J-J, Jiménez-Moleón JJ, Fernández-Quesada F, Sánchez MJ. Prevalence of child and youth obesity in Spain in 2012. Rev Esp Cardiol. 2013;66(5):371-6

2. Park MH, Falconer C, Viner RM, Kinra S. The impact of childhood obesity on morbidity and mortality in adulthood: a systematic review. Obes Rev Off J Int Assoc Study Obes. noviembre de 2012;13(11):985-1000

Justificació

Els hàbits alimentaris inadequats durant l’adolescència poden

condicionar la salut en etapes posteriors

Es disposa de pocs estudis en referència a la freqüència de

consum d’aliments en adolescents durant èpoques de crisis

L’enquesta FRESC disposa de dades sobre els hàbits

alimentaris dels adolescents de Barcelona després de l’inici de

la crisis

Objectius

Descriure els hàbits alimentaris i l’Índex de Massa Corporal (IMC) dels

adolescents escolaritzats (16- 18 anys) a Barcelona en el 2012 (després

de l’inici de la crisis econòmica), y comparar l’IMC del 2012 amb el del

2008, abans de l’inici de la crisis.

• Analitzar possibles canvis en la prevalença de l’excés de pes

com a indicador de salut entre el 2008 (abans del inici de la crisis

econòmica) i el 2012 (durant la crisis econòmica).

• Descriure els patrons de consum i la presa de l’esmorzar a partir

de les freqüències de consum i el compliment de les

recomanacions alimentàries en els adolescents l’any 2012.

Mètodes

Diseny:

Estudi descriptiu observacional (2008 i 2012)

Població d’estudi:

Estudiants matriculats a 2n ESO (13-14 anys) i 4t ESO (15 -16 anys), 2n de Batxillerat

i CFGM (17-18 anys) de centres educatius de la ciutat de Barcelona.

Fonts d’informació

Enquesta FRESC 2008 i 2012 hàbits alimentaris i recollida objectiva del pes i talla

Variables dependentsConsum d’aliments

• Freqüència de consum (mai, setmanalment, diari)

• Compliment de les recomanacions (menys del recomanat, recomanat o més del recomanat)

Esmorzar abans de sortir de casa

• Freqüència de consum (mai, setmanalment, diari)

Índex de massa corporal (WHO BMI z-scores)

• Excés de pes (sobrepès i obesitat)

Aliments de consumPa

Hidrats de carbó

Arròs o pastaPatates o yucaCerealsAmanida o verdura crua Fruites i

verduresVerduras cocidasFruitaLlegums  Carn vermella  Carn blanca  Peix  Ous  Làctics  Fruits secs  Embotits  Refrescos  Dolços  

Pastes No

recomanatsPostres làctics

Patates Xips

Variables independents

• Sexe

• Curs acadèmic: 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat

• Nivell Socioeconòmic de l’alumne (Family Affluence Scale)

• Titularitat de l’escola - pública- privada / concertada

• Any de l’enquesta: 2008 i 2012

Anàlisi de dades

• Excés de pes segons edició de l’enquesta, FAS i sexe

• Freqüència de consum segons curs i sexe

• Compliment de les recomanacions alimentàries segons FAS i sexe

Resultats

Característiques sociodemogràfiques de la mostra. Enquesta FRESCa 2008 i 2012. Barcelona

a. Informe FRESC (Factores de Riesgo en ESColares), 2008 y 2012, Barcelona, España.

b. Test CHI2 para variables categóricas y test U--Mann Whitney para variables continuas.

c. Family Affluence Scale: indicador socioeconómico individual.

b

c

b

Evolució de l’excés de pesa segons curs, sexe i FASb. Enquesta FRESCc 2008 i 2012, Barcelona

*

*

a. L’excés de pes està format pel sobrepès i l’obesitat. b. Family Affluence Scale: indicador socioeconòmico individualc. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars), 2008 i 2012, Barcelona, Espanya.Test CHI2 amb significació <0,05

Freqüència de consum “d’aliments no saludables” segons sexe i curs. Enquesta FRESCa 2012

a. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona, Espanya.

Test CHI2 amb significació <0,05

Freqüència de consum de fruita i verdura segons sexe i curs. Enquesta FRESCa 2012.

a. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona, Espanya.

Test CHI2 amb significació <0,05

Freqüència de la presa de l’esmorzar segons sexe i curs. Enquesta FRESCa 2012.

a. Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona, Espanya.Test CHI2 amb significació <0,05

Nois

Prevalença d’adolescents que compleixen les recomanacions alimentaries segons sexe i FAS.

Enquesta FRESCa 2012, Barcelona

Noies

Nois Noies

Nois Noies

a.Informe FRESC (Factors de Risc en ESColars) 2012, Barcelona, Espanya.Test CHI2 amb significació <0,05

Limitacions i fortaleses

Limitacions Fortaleses

• El qüestionari no va ser dissenyat específicament per aquest estudi

• Qüestionari no validat

• Biaix d’informació• Informació autoreportada• Memòria

• La mostra és representativa

• El Pes i la talla estan recollits objectivament i permet comparabilitat

•Aporta informació sobre la freqüència alimentaria durant la crisis

Conclusions• El consum de verdures i fruites és més gran en noies que en nois, mentre

que el consum d’aliments poc saludables és més gran en nois.

• Menys del 50% dels adolescents compleix les recomanacions

• El compliment de les recomanacions en el consum d’ous, carn vermella i refrescos segueix un gradient socioeconòmic, sent les persones de nivell socioeconòmic més desafavorit qui segueixen més les recomanacions en relació al consum de proteïnes però menys en el consum d’aliments poc saludables.

• La prevalença d’excés de pes és més gran en els alumnes d’ESO que en els de batxillerat, i també és més elevada en nois que en noies.

• Les noies de nivell socioeconòmic més desafavorit que cursen Batxillerat presenten un augment de l’excés de pes entre el 2008 i el 2012, mentre que les noies del NSE afavorit i ESO presenten una disminució.

Conclusions

• Importància de monitoritzar hàbits alimentaris i l’IMC a

llarg plaç després de l’ inici de la crisis

• Els resultats observats recolzen la implementació de

polítiques públiques orientades a reduir les desigualtats

socials

Tesines MSP

Tendències de les desigualtats en l’ús del preservatiu en adolescents de Barcelona.

Laia Alvarez, Gloria Pérez, Xavier Continente, Mercè Gotsens, Anna Pérez.

AntecedentsEl preservatiu és el mètode més efectiu a l’hora de prevenir infeccions de transmissió sexual i embarassos no desitjats (Holmes et al., 2004).

Accessibles i fàcils de fer servir.

Factors associats al baix ús de preservatiu: Ingesta d’alcohol i/o drogues il·legals (Gómez et al., 2007; Poulin et al., 2001). Freqüents relacions sexuals i elevat nombre de parelles sexuals (Beadnell et al.,2005). Manca de negociació del mètode (Stone et al.,2002). Actitud negativa envers comprar i utilitzar preservatius (Bermúdez et al., 2011).

Eixos de desigualtat: Edat (relacions estables) (Faílde Garrido et al.,2008).

Primera relació sexual (Stone et al.,2002).

Gènere Noies: Relacions més estables (Teva et al.,2009; Faílde et al, 2008; Van Empelek & Kok, 2006).

Nivell socioeconòmic familiar (Ruiz Muñoz et al., 2011). Barri de residència (Hoyos et al., 2001). País d’origen (Puente et al., 2011).

Tendències en l’ús de preservatiu (≈90’ - ≈2010’). Països que mostren una millora i altres un empitjorament.

Canadà augmenta l’ús de preservatiu (Rotermann, 2012). Nova Zelanda (Clark et al, 2013), Estats Units (Kann et al, 2012) disminueixen l’ús

del preservatiu.

Tendències en les desigualtats socioeconòmiques: USA, anys 90’: la prevalença d’ús de preservatiu va augmentar en tots

els NSE, però mantenint les desigualtats (Besharov, Gardiner, 1997). Suècia, 1981-2001: la prevalença d’ús de preservatiu va augmentar en

tots els NSE, sense presència de desigualtats (Lindh et al, 2009).

A Espanya… Disminució de l’ús del preservatiu en persones de 15 a 24 anys entre 2004

(79,4%) i 2012 (68,6%) (Moreno et al, INJUVE 2012).

Justificació

Descriure les tendències en l’ús del preservatiu segons el nivell socioeconòmic en adolescents de 17 a 19 anys escolaritzats a Barcelona en els anys 2004, 2008 i 2012.

Es coneixen els factors associats a l’ús del preservatiu.

S’han descrit les desigualtats en l’ús del preservatiu en l’adolescència.

No s’ha estudiat si l’ús de preservatiu ha augmentat o disminuït segons nivell socioeconòmic.

Objectiu

MetodologiaDisseny: Estudi transversal de tendències, 2004, 2008 i 2012.

Població: Adolescents 17-19 anys, estudiant 2n de batxillerat i cicles

formatius en centres de Barcelona.

Font d’informació: Enquestes FRESC.

2004: 752 (72,4% respostes)2008: 786 (84% respostes)2012: 1092 (82,5% respostes) Total: 2630 alumnes.

59,7% havia mantingut relacions sexuals alguna vegada

2004: 416 alumnes2008: 504 alumnes2012: 650 alumnes Total: 1570 alumnes.

Ús del preservatiu en l’última relació sexual.“¿Quin mètode vas fer servir en la teva última relació sexual amb penetració?

- Píndola anticonceptiva, preservatiu, diafragma, DIU, càlcul de data, espermicides, marxa enrere, altres”.

Variable dependent

Consum d’alcohol o drogues previ a última relació sexual: sí/no.Haver comprat preservatius alguna vegada: sí/no.Freqüència de les relacions sexuals: més d’una vegada a la setmana, una vegada o menys a la setmana.Haver rebutjat una relació sexual per no poder utilitzar el preservatiu: sí/no.Haver utilitzat la píndola postcoital: sí/no.Haver quedat/deixat embarassada: sí/no/no ho sé.

Variables explicatives

Sexe: masculí o femení.Nivell socio-econòmic del barri de l’escola (IRFD*): Tercil baix, mitjà, alt.Titularitat de l’escola: pública o concertada+privada.

Variables socio-demogràfiques

Variables relacionades amb la conducta sexual

Altres variables explicatives

Any de l’enquesta: 2004, 2008, 2012.Estat d’ànim negatiu: sí o no.Consum de cànnabis experimental.

Variables 2012-Píndola del dia després-Anell vaginal-Cap mètode

2012-Píndola del dia després-Anell vaginal-Cap mètode

Estimació de les prevalences per any i sexe. Test de χ2.

Descens en l’ús de preservatiu al llarg del temps.

Models de regressió Poisson amb variança robusta, estratificats per any i sexe.

Desigualtats socioeconòmiques en cada any.

Models amb la introducció de la interacció de la variable de NSE-Any d’enquesta.

Desigualtats socioeconòmiques en el descens de l’ús de preservatiu.

Anàlisi de les dades

Nois (n=694) Noies (n=876)

    % (n) % (n)

Any de l'enquesta 2004 30.6 (212) 23.3 (204)

2008 29.2 (203) 34.4 (301)

2012 40.2 (279) 42.3 (371)

IRFD Tercil baix 34.3 (238) 35.6 (312)

Tercil mig 30 (208) 31.9 (279)

Tercil alt 35.7 (248) 32.5 (285)

Tipus d'escola Pública 29.8 (207) 32.4 (284)

Concertada/Privada 70.2 (487) 67.6 (592)

Resultats

Descripció de la mostra en nois i noies.

Mètodes utilitzats en l’última relació sexual en nois i noies

Nois Noies 2004 (n=207) 2008 (n=202) 2012 (n=273) 2004 (n=202) 2008 (n=296) 2012 (n=365)

% (n) % (n) % (n) P valor % (n) % (n) % (n) P valorPreservatiu 87 (180) 87.6 (177) 76.2 (208) 0.001 76.7 (155) 77.7 (230) 64.7 (236) <0.001Preservatiu (únic) 80.7 (167) 85.7 (173) 69.6 (190) <0.001 73.3 (148) 74 (219) 54.8 (200) <0.001Anticonceptius orals 9.2 (19) 7.9 (16) 7.7 (21) 0.828 14.9 (30) 12.5 (37) 19.7 (72) 0.036Anticonceptius orals (únic) 5.8 (12) 6.9 (14) 5.5 (15) 0.799 12.4 (25) 10.1 (30) 13.7 (50) 0.377Diafragma 0.7 (2) 0.3 (1)DIU 0.5 (1) 0.3 (1)Anell vaginal 1 (2) 2.2 (6) 1 (2) 1.7 (5) 3.6 (13) 0.101Pegats 0.3 (1)Espermicida 0.3 (1)Càlcul de data 0.5 (1) 0.5 (1) 0.7 (2) 0.92 1 (2) 0.7 (2) 1.1 (4) 0.85Marxa enrere 7.3 (15) 3.5 (7) 14.7 (40) <0.001 8.9 (18) 10.1 (30) 14.5 (53) 0.081Marxa enrere (únic) 5.8 (12) 3 (6) 9.9 (27) 0.009 7.9 (16) 8.4 (25) 10.1 (37) 0.616Cap mètode 0.5 (1) 0.5 (1) 5.9 (16) <0.001 1 (2) 0.3 (1) 6.0 (22) <0.001Píndola postcoital 2.2 (6) 2.7 (10)

Evolució de la prevalença d’ús de preservatiu segons NSE en nois d’entre 17 i 19 anys escolaritzats a Barcelona

RPa= 0,80 (IC95%=0,68-0,94)

Evolució de la prevalença d’ús de preservatiu segons NSE en noies d’entre 17 i 19 anys escolaritzades a Barcelona

RPa= 0,84 (IC95%=0,71-0,99)

Evolució de la prevalença d’ús de preservatiu segons NSE en nois i noies d’entre 17 i 19 anys escolaritzats a Barcelona

** *

Evolució de les raons de prevalença d’ús de preservatiu ajustades en nois d’entre 17 i 19 anys escolaritzats a Barcelona

RPa

IRFD mig vs baix IRFD alt vs baix Escola concertada o privada vs pública

Alcohol/drogues en l’última relació sexual vs no

Relacions més d’un cop per setmana vs menys

Haver comprat preservatius alguna vegada vs no

Tenir un estat d’ànim negatiu vs no

Evolució de les raons de prevalença d’ús de preservatiu ajustades en noies d’entre 17 i 19 anys escolaritzades a Barcelona

RPa

IRFD mig vs baix IRFD alt vs baix Escola concertada o privada vs pública

Consum experimentalde cannabis vsno haver-lo provat

Alcohol/drogues en l’última relació sexual vs no

Relacions més d’un cop per setmana vs menys

Haver rebutjat una relació sexual sense preservatiu vs no

Haver utilitzat la píndola postcoital vs no

Discussió

Descens d’ús del preservatiu. Diferents programes d’intervenció que modifiquen conductes.

Manca d’educació sexual (Wellings & Parker, 2006).

Pèrdua de percepció del risc d’embaràs o de patir una ITS. Embaràs com a oportunitat d’independència familiar (Alvarez et al, 2012, Seoane

et al, 2005). No esperança en el futur (Seoane et al, 2005).

Píndola del dia després? (2009)

Canvi de mètode anticonceptiu?

EspanyaNova Zelanda

Estats Units

Canadà

Discussió IIDescens en NSE desafavorits. S’ha descrit un comportament sexual més de risc en barris de NSE

baix i ambients deprivats (Hoyos et al, 2001; Akers et al, 2011). No estudis (?) que descriguin empitjorament només en NSE

desafavorits.

Gènere. Noies tenen parelles sexuals més estables (Teva et al, 2009;

Faílde et al, 2008; Van Empelek & Kok, 2006). Increment dels estereotips de gènere (Alvarez et al, 2012, Megías

et al, 2005).

Immigració?

* Desenvolupats

Suïssa, USA, Bahames, Japó, UE

(fins 2004)

Limitacions i fortalesesLimitacions:Diferències en qüestionaris. IRFD com a mesura del NSE.Biaix d’informació.

Informació autoreportada.Memòria.

Fortaleses:Primer estudi d’aquestes característiques a Espanya.Variables comparables al llarg del temps.

Conclusions i recomanacions

L’ús de preservatiu ha disminuït significativament en els adolescents de 17 a 19 anys escolaritzats a Barcelona entre 2004 i 2012. Més important en nois i noies de nivell socioeconòmic

desafavorit.

Es recomana: Assegurar l’accés generalitzat al preservatiu. Augmentar l’educació afectiva-sexual i la prevenció de

conductes sexuals de risc, en tots els nivells socioeconòmics i no només en els menys privilegiats.

Tenir en compte la perspectiva de gènere en les intervencions en població adolescent.

Seguir realitzant aquest tipus de vigilància mitjançant les enquestes FRESC.

Gràcies per la vostra atenció!