Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona 301

Notes d

e lectu

ra

La filosofia i la infncia: una altra estncia del llenguatge i de

lexperincia de pensar

Dra. Liliana J. Guzmn

Walter Kohan. Filosofia y Educacin. La infancia y la poltica como

pretextos. Caracas, FUNDARTE, 2011. 208 pgines.

Estructurat orgnicament en tres parts,

aquest llibre de Walter Kohan aborda els

temes principals que preocupen a lautor

fa temps: la infncia, leducaci i la filoso-

fia. En primer lloc, Kohan li dedica quatre

extensos captols a la relaci entre filoso-

fia i infncia, i a aquelles preguntes que es

pensen (i que lautor suggereix pensar) en

els llindars de la disciplina acadmica i la

filosofia amb i de la infncia.

Des duna perspectiva traada des de

la filosofia com a interrogaci de

lensenyament (i de leducaci com a

emancipaci), Walter Kohan desenvolupa

la idea dinfncia com a estrangeritat,

posant a dialogar conceptes de Jacques

Rancire i Jacques Derrida. Aix, la infncia

s pensada en la figura de lestranger,

com a fora destrangeritat, en lamable

noci derridiana de hospitalitat segons

la qual la infncia seria un temps

dobertura on la poltica esdev en la

capacitat de fer lloc a la possible i a cons-

cincia de limpossible; ms encara, esde-

v en lobertura del fet educatiu a una

experincia del pensament on la paraula

de laltre t veu en el nostre estatge del

llenguatge, aquell espai de certeses i

coneixements des dels quals parlem,

pensem, eduquem i transmetem formes

de relacions amb la cultura i de constitu-

ci de la subjectivitat.

Tamb aquesta primera part del llibre,

i en estricta conseqncia als desenvolu-

paments que Kohan ve realitzant per tal

de pensar una figura clau per a la filosofia

com a paradigma de leducador, del nen,

del mestre, ofereix un captol consagrat a

Scrates: la infncia de leducaci i la

filosofia. Scrates, o figura des de la qual

lautor interroga (amb Michel Foucault)

lexperincia filosfica com a inquietud de

si, com epimeleia heautou, especialment

visible en tant saviesa prctica en molts

dilegs platnics, com Menn i Eutifrn.

Un tercer captol daquesta primera

part de lobra ofereix un exercici reflexiu i

dhermenutica de la hospitalitat a

partir de dos enunciats: un de infncia,

prpiament, i un altre daprenentatge de

llengua estrangera. En un cas, el primer

diu cada cosa t un motiu per ser entesa

de la mateixa manera en qu s entesa

enunciat filosfic de clara significaci a

la tradici occidental i antiga, i en un

altre, un nen descobreix un joc del llen-

guatge a partir duna associaci (i dife-

rncia) entre llenges: Tia, em portu-

gus, se diz ta, em espanhol1. Ambds

com a exercicis de posar en relaci infn-

cia i estrangeritat com a inquietuds sobre

el llenguatge, sobre la temporalitat i es-

pecialment com a prctica dinterrogaci

del pensament des de la conscincia de la

prpia ignorncia com a condici sine qua

non per tornar a pensar, tornar a la infn-

(1) Kohan, W. (2011) Filosofa y Educacin. La infancia

y la poltica como pretextos, Cap. 3 Motivos para

pensar la infancia ms literal, p. 69 y segents.

302 Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona

Notes de lectura

cia com un estat dobertura a una altra

educaci de la infncia com esdevenir.

Lautor finalitza aquesta primera part

amb una mirada de leducaci i de la

infncia del pensament a partir de la

mirada de Gilles Deleuze, especialment

com una filosofia no de la infncia ni

tampoc de leducaci, sin com a dimen-

si afirmada en lescriptura, amb una

potncia infantil que interromp la norma-

litat dall pensat i fa visible les condi-

cions per a la creaci dun mn nou 2.

En aquesta lectura de Deleuze, el lli-

bre convoca a una doble obertura del

filosofar: la del pensar el nostre temps,

com una prctica que en continutat

amb obres prvies de Kohan traa una

nova imatge del pensament, interv

decisivament en la manera de pensar del

seu temps 3, i la del pensar mateix com a

esdeveniment i esdevenir de la infncia

enfront de la imatge dogmtica del pen-

sament, esdevenir que ocorre com un

raig i com a treball poltic: la tasca de

afirmar una poltica de pensament no dog-

mtica, no feixista, no totalitria, una poltica

dall mltiple, de la singularitat i de

lesdeveniment; un esdevenir de la poltica o

una poltica de lesdevenir. Una poltica de

lensenyar i de laprendre com a problemes

que no ens esperen ja delimitats, sin que s

necessari delimitar en tot el seu desplegar-se.

Una poltica del pensament que, primer de

tot, nega els plnols sobre els quals leducaci

sha pensat a si mateixa i elabora nous pl-

nols, desatn els problemes plantejats com a

urgents i necessaris pel discurs pedaggic i

traa nous problemes: actuals per intempes-

tius, reals i al mateix temps invisibles; una po-

ltica que, per fi, desconfia dels conceptes ja

creats i afirma les condicions per a una altra

creaci 4.

(2) Ob. cit. p. 91.

(3) Kohan, W. (2004) Infancia. Entre educacin y

filosofa, Barcelona: Laertes, p. 234.

(4) Kohan, W. (2011) ob. Cit. p. 95.

Una segona part del llibre de Kohan

torna a ocupar-se de Scrates, per dun

Scrates amb una relaci pedaggica i

filosfica amb Plat que passa per lull de-

constructiu de Jacques Derrida. En acord

a la lectura derridiana de Plat (i del pen-

sar la filosofia en els comenaments hist-

rics del logos occidental, sota la relaci

entre escriptura i disseminaci), Walter

Kohan ens fa llegir aqu novament textos

clssics com Apologia de Scrates, Fedro o

La Repblica. Altres textos derridians que

ocupen latenci daquest captol del

llibre s La Carte Postale, i la figura plat-

nica del phrmakon, aquella droga per a

loblit i la memria que el dispositiu pla-

tnic ens va deixar en herncia, com a

farmcia de duplicitat i diferncia, en

qualitat desdeveniment del pensar.

Aquesta part segona del llibre inclou

una emotiva i profunda carta escrita per

Kohan a Mathew Lipman, fundador del

programa Filosofia per a Nens, en mem-

ria daquest filsof i educador a propsit

de la seva mort, esdevinguda el 26 de

desembre de 2010. De la mateixa manera,

lautor dedica aqu un captol especfic a

la prctica filosfica en les comunitats

populars: pren sentit aix la veu de

lexperincia filosfica realitzada entre

comunitats de nens i estrangers, en

lhoritz foucaulti duna ontologia

histrica del present, com tamb en la

necessitat de restituir al pensament el seu

carcter viu en les tradicions populars

daquells que, en lacadmia, no tenen

veu: tal s el cas duna sentncia presa

dun pare zapotenc, que va dir: Primer

caminars tots els camins de tots els

pobles de la terra, abans de trobar-te a tu

mateix (Niru zazalu guirxixe neza

guidxilay ti ganda guidxelu lii)5, o del

(5) Ob. cit. p. 59.

Temps dEducaci, 44, p. 301-303 (2013) Universitat de Barcelona 303

Notes d

e lectu

ra

filosofar com a exercici tic de cura de si

mateix.

Tanca aquest segon apartat de Filoso-

fa y Educacin un captol especialment

dedicat a lescriptura en el pensament

infantil, com a mediaci que dna a pen-

sar el vincle entre Infncia i Filosofia, i que

busca una experincia en el llenguatge en

recerca duna inquietud de si que, en el

model de Scrates, es dna a ensenyar

com un pensament viu que transcendeix

els marges de linstitut i fa de la filosofia

una altra poltica educativa que lautor ja

havia assenyalat en una obra anterior sota

aquestes premisses:

quina poltica safirma per a (i a travs de) el

pensament quan la filosofia es presenta en si-

tuaci educativa? () En efecte, si del que es

tracta s densenyar i aprendre filosofia, de

laprendre, de lensenyar, de la relaci entre

aquests termes, del que s possible, desitja-

ble, important fer a travs de i amb el pensa-

ment en els espais institucionals habitats 6.

Com a tercera i ltima part del llibre,

Walter Kohan ofereix diversos textos den-

trevistes, converses, o trobades compar-

tides amb diferents exponents daquesta

disciplina: Oscar Brnifier i Maurici Lan-

gon, entre altres. Tanca el llibre amb

captols que donen vida al dileg filosfic

en conseqncia a tot lexposat en el cos

del llibre, sobre la filosofia com a prctica

dialgica, dialctica, i com a experincia

dun altre esdevenir del temps, del llen-

guatge, de la vida i dun mateix.

En homenatge a lescriptura potica

de Manuel de Barros, Walter Kohan fina-

litza Filosofa y Educacin retornant la

inquietud filosfica a la recerca en la

literatura de certes imatges dinfncia a

les quals la filosofia, i leducaci, poden

convocar en un trencament amb el disci-

plinament del saber, de les institucions, de

(6) Kohan, W. (2009) Scrates: el enigma de ensear,

Buenos Aires: Biblos, p. 11.

nosaltres mateixos, en una discontinutat

amb el normatiu de lensenyament en

lactual configuraci del bio-poder.

Tal com topos outopos del llenguatge,

Kohan conclou Filosofa y Educacin amb

una picada dullet a la literatura com una

altra experincia del pensament, com

estada del llenguatge i del pensar per

pensar duna altra manera la infncia,

leducaci i la filosofia. Doncs en els

temps de la infncia de la filosofia, previ al

fet que el logos construs el seu dispositiu

apollini i racional, el pensar habitava les

imatges, la msica i la poesia. El pensar

antic, com tamb certa potica dels tro-

badors medievals, i per qu no, moltes

maneres de lart modern i tardmodern,

eren altres estncies del llenguatge en la

paraula potica, tota una experincia de

estrangeritat, amb un altre dileg entre el

desig i la paraula i on la poesia i el llen-

guatge feien aquesta experincia definida

per Giorgio Agamben en aquests termes:

la poesia construa la seva prpia autoritat

convertint-se ella mateixa en la estada oferta

a la gioia che mai non fina de lexperincia

amorosa 7.

Joc del llenguatge que mai acaba en-

tre lhospitalitat i all estranger, que

assenyala un altre estatge de lexperincia

filosfica amb leducaci i la infncia.

(7) Agamben, G. (2006) Estancias: la palabra y el

fantasma en la cultura occidental, Valencia: Pre-

textos.