Any 5 • núm. 34 • La Franja, febrer de 20042,30 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Camí de Sirgaen aragonèsL’editorialsaragossanaGara d’Edizionsha traduït aaquesta llenguala novel·la mésconeguda deJesús Moncada

PASQ

UA

L VI

DA

L

Bodegas Nuviana creixDesprés d’un any de funcionament,l’empresa del grup Codorniu pensaduplicar la seua producció el proper any

Units contra el transvasamentEls consellers de medi ambient deCatalunya i Aragó signen a Mequinensauna declaració en defensa de l’Ebre

Els

tres

tom

bs a

Mas

salió

el 2

004

CENTRO DE ESTUDIOS BAJOARAGONESES

Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i AlcanyísHojas de las fronteras. Entre Gandesa y Alcañiz

de Joan Perucho–Premi Nacional de Literatura 2002–

MassaliórecuperaEls Tres Tombs

MassaliórecuperaEls Tres Tombs

Demaneu-lo a:Centro de Estudios Bajoaragoneses

email: cesba@bajoaragon.netwww.bajoaragon.net

Apartat de correus 94 - 44600 ALCAÑIZ

La darrerapublicació delCentro deEstudiosBajoaragonesesen coedició ambl’Institut RamonMuntaner

PVP: 21 E

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Messeguer, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:tempsdefranja@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel EstañaESTISORESMiguel Estaña

Després d’uns anys d’oposició ferotge a lanormalització del català, alguna cosa s’estàbellugant al País Valencià. La Generalitat, contro-lada pel PP, una volta assolida la unitat ortogrà-fica del català/valencià, ha donat un parell mésde passes endavant, que cal que coneguen tantels nostres lectors, socis i simpatitzants com –iespecialment– les màximes autoritats del PPd’Aragó si no volen ser una excepció en elsterritoris de llengua catalana.

El President de la Generalitat, FrancescCamps i el seu conseller de Cultura, EstebanGonzález, han emès un decàleg de l’ús delvalencià destinat a «impulsar l ’ús delcatalà/valencià» a l’administració. Heus-lo ací:

1. Les comunicacions internes de les conse-lleries es redactaran en valencià.

2. Les comunicacions entre les diferents conse-lleries i les delegacions territorials d’estes esredactaran en valencià

3. Les comunicacions de les conselleries ambles diputacions, els ens públics i els municipisde predomini lingüístic valencià, segons l’arti-cle 35 de la Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyamentdel Valencià, es redactaran en valencià.

4. Les comunicacions de les conselleries ambels municipis de predomini lingüístic castellà,segons l’article 36 de la Llei /1983, d’Ús iEnsenyament del Valencià, es redactaran envalencià i en castellà.

5. Les comunicacions, cartes, notificacions,etc. que remeten les conselleries als ciutadansque resideixen en un municipi de predominilingüístic valencià, segons l’article 35 de la Llei4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià, esredactaran en les dues llengües oficials, figurant

en primer lloc el valencià, i en segon lloc elcastellà.

6. Les comunicacions, cartes, notificacions, etc.que remeten les conselleries als ciutadans queresideixen en un municipi de predomini lingüís-tic castellà, segons l’article 35 de la Llei 4/1983,d’Ús i Ensenyament del Valencià, es redactaranen les dos llengües oficials, figurant en primer llocel castellà,i en segon lloc el valencià.

7. En les intervencions públiques dels consellers,secretaris autonòmics, subsecretaris, directorsgenerals, secretaris generals administratius, capsd’àrea, caps de servici, caps de secció i tècnics,el valencià serà la llengua d’ús sempre que estostinguen un domini suficient del valencià.

8. Les unitats administratives que atenen direc-tament els ciutadans iniciaran en valencià lacomunicació. Si el ciutadà respon o sol·licita quela llengua de comunicació siga el castellà, conti-nuaran la comunicació en castellà. En tot cas,extremant el respecte per la llengua elegida pelciutadà.

9. La imatge pública i corporativa de la Gene-ralitat Valenciana i de totes les seues unitats admi-nistratives serà en valencià: retolació de les fron-teres, senyalització interna, segells, encunys icartells.

10. Els fullets informatius, les pàgines web, elsanuncis i les revistes es faran principalment envalencià.

Quede clar que, des de TdF, demanem al PPd’Aragó que no solament no s’opose a la Llei deLlengües sinó que s’eforce a potenciar l’ús socialde la nostra llengua.

Les passes enrera d’aquest decàleg, les comen-tarem al pròxim editorial.

L’espill valencià

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorCom podeu veure en l’Editorial de la pàgina de l’esquerra, els

populars del País Valencià s’han posat les piles per a mirar de ficara l’abast dels seus ciutadans els productes i serveis de la seua admi-nistració autonòmica en la seua llengua vernàcula: el valencià.

Quina diferència amb l’actitud del PP aragonès i altres sectorspolítics conservadors, que des d’alguns mitjans de comunicació afins com el diari ABC, la cade-na Onda Cero, Radio Nacional de España, etc, es van escandalitzar fins al punt de esgarrar-se totsels vestits patriòtics que portaven pel fet de que el president Marcel·lí Iglèsias anunciés en aques-ta modesta revista que pensaven moure altra volta el tema de la Llei de Llengües.

No ens agrade gens ni mica fer periodisme de intencions i declaracions, perquè moltes voltesaquestes no tenen una traducció futura en fets, en realitats. Però en aquesta ocasió han tingut lavirtut de treure a la llum, aquesta sí, una realitat: l’odi visceral de la dreta política espanyola enversla varietat i la igualtat de drets lingüístics.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJordi Estruga,

economista i bibliòfil

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes: Aragó i Catalunya signen laDeclaració de Mequinensa

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióQui té coa de palla, se li encén o(en espanyol, perquè m’enten-guen) Quien se pica, ajos come

2

3

3

4

7

10

15

16

17

18

19

13

Estem ben apanyats!A l’agost vaig tenir el plaer de llegir una exten-

sa entrevista feta a J.A.Labordeta i publicada aEl Periódico de Catalunya. Versava sobre infi-nitat de temes, tractats amb molta ironia i un puntde mala lleit. Es confessava desenganyat de lapolítica i «rojo» sense complexos i que si conti-nuava actiu era per respecte als lectors i per laseua amistat amb la gent de la CHA. Reconei-xia que les activitats d’un diputat aporten proudisgustos i maldecaps, però també alguna satis-facció, com el seu mierda! al Congrés. I no calrepetir, per prou coneguda la seua posició en l’in-sensat disbarat ecològic del PHN.

Confessava que no hi sent d’una orella, cosaque li permet, al sorollós Madrid, dormir comun àngel posant l’orella bona al coixí, però queés un mal típicament aragonès, com ho demos-tra la sordesa dels universals Goya i Buñuel,afegint-hi que està convençut que la conegudadificultat dels aragonesos pels idiomes, lesprodueix aquest defecte auditiu.

De tot això se’n treu dues conclusions: prime-ra, jo que sordejo poc o molt i em pensava queera a causa del temps –del temps que fa que vaignàixer– i ara veig que pot ser degut als meusorígens, i segona, ¿podria ser que la tan espera-da «llei de llengües» no es discutís i –el mésimportant– no s’aprovés degut a l’esmentadadificultat aragonesa pels idiomes? És a dir, que,quan creiem que polítics i partits no escolten elclam de les minories lingüístiques, en realitatés…que no hi senten!

Solució:Aquesta tardor situar al Parlament, unequip d’otorrinos controlant la capacitat auditi-va dels diputats abans de les votacions impor-tants.

Josep Mauri i Gracia

Jamaica BlaveraLa cafeteria Jamaica discrimina als valen-

cianoparlants. El dilluns 16 de juny a primerahora de la vesprada, em disposava a prendre uncafè amb llet a la Cafeteria Jamaica, situada ala Plaça de l’Ajuntament, 19 de València.

En el moment de demanar la meua consu-mició, ho vaig fer en valencià com de costum.Quan d’una forma grollera i insultant la cambre-ra em digué: «a mi me hablas en español, porque no te entiendo y no tengo ninguna obli-gación de entenderte, por que estamos en Espa-ña». Tot seguit cridà el seu encarregat quevingué tot exaltat escridassant-me i amenaçant-me per a què marxara d’allí perquè no m’haanava a servir. Aleshores els hi vaig demanarels fulls de reclamació, a la qual cosa aquestem contestà que no li donava la gana donar-me’ls, que no ho pensava fer.

En eixe moment em vaig veure en l’obligaciód’avisar un agent de la policia municipal, aquestes personà i prengué constància de la incidèn-cia com que s’havien negat a donar-me els fullsde reclamació. Llavors isqué el gerent i li diguéa l’agent de la policia municipal que volia denun-ciar-me per racista, ja que la cambrera i l’enca-rregat eren d’origen sud-americà.

En cap moment vaig realitzar cap objeccióper la procedència o la llengua que parlavenels cambrers de la ’Cafeteria Jamaica’, sinó peltracte denigrant rebut per un ciutadà valenciàque s’expressa i viu en total normalitat amb laseua llengua. A mi precisament dir-me racis-ta; que sóc homosexual i la meua parella és deColòmbia. I jo em pregunte de tot açò; serà queJulio de España té accions en el Jamaica? o elscambrers son la reencarnació de Franco?

ANEM TOTS AL CAFE JAMAICAPARLANT EN VALENCIÀ

www.lavanc.com

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

El dissabte 17 de gener, festi-vitat de Sant Antoni Abat,Massalió va recuperar un delscostums més enyorats en lamemòria col·lectiva: Els TresTombs, més conegu tcol·loquialment com «l’anar avoltar a Sant Antoni».

Aquesta recuperació ha estatpossible, gràcies a una majorsensibilitat del nou Ajuntamenten recuperar tot allò queconforma la nostra identitatcom a poble i comarca, forçaidentificadora del nostretarannà i que ens agermanaamb totes aquelles comarquesveïnes que comparteixen unamateixa unitat cultural i linguís-tica.

El costum dels Tres Tombsa Massalió, tot i estar molt arre-lat, es va perdre cap allà alsanys 70 amb la total desapari-ció dels animals de llaurança enser sustituïts per la maquinàriaagrícola.

Enguany, el mateix que s’hafet durant segles, s’ha recupe-rat el costum amb tota la seuapuresa, és a dir, el Sant, moltdematí ha segut baixat des del’església pels funcionarismunicipals, sent col·locat a unataula vestida per l’ocasió alcentre de la plaça Major.Tanmateix, l’Ajuntament hafet al forn els tradicionalspanets de Sant Antoni, que una

vegada beneïts, s’han repartitper l’agutzil als animals endonar els Tres Tombs i, igual-ment, tot seguint la tradició,tal com s’anava arribant a laplaça es voltava per desprésmarxar. Això ha fet que no esconvertira amb espectacle talcom es veu actualment enmoltes d’aquestes recupera-cions. La gent de Massalió, haestat completament fidel alsorigens del costum.

Gràcies a l’entusiasme d’al-

Massalió recupera els tres tombs

Pasqual Vidal

gunes famílies, la vila potgaudir en l’actualitat d’una bennodrida colla de cavalls –alvoltant dels vint– i que enguanyen els Tres Tombs, han fetreviure en la memòria de lagent aquells temps passats quanels nostres pares i iaios anavena voltar a Sant Antoni posantels animals de llaurança davallla protecció del Sant. A més amés, en aquesta voltada i adap-tant-ho als temps actuals, s’hihan afegit tots els gossos,moixons i animals domèstics,fent d’aquesta manera que l’es-tada del Sant a la plaça pugue-ra perllongar-se fins el primertoc de la missa Major, tal comés preceptiu segons la tradició.

Per concloure, ens restanomés felicitar i animar al’Ajuntament i Regidoria deCultura per seguir endavantamb aquest recuperament tanidentitari per la nostra vila icomarca matarranyeca, i endefinitiva, per tot l’àmbit cultu-ral català.

Josep

Se’m fa difícil començar aescriure aquest article, que vulldedicar al meu amic –el mésantic– Josep Miquel Céspe-des Alòs. En Josep ens vadeixar el 19 de gener, desprésd’una dura i llarga lluita contrala malaltia. En conversa telefò-n ica sa mare va d i r -me«després del seu darrer sospir,vaig sentir el gran silenci delmón». Aquestes paraules esficaren dins meu. Dret al telè-fon, envoltat de la gelor de lacasa i l’obscuritat muda de lanit de Torredarques.

En Josep ha estat una torrepoderosa, oberta a tots els ventsdel món, però amb uns fona-ments indestructibles. Uncomunista integral, que ha dedi-cat la seua vida a treballar perla igualtat de les persones. Vaigsentir per internet un programaque li va dedicar Ràdio La Mina–feia anys que treballava enaquest conflictiu barri. Tots elsqui parlaren, confirmaren el quejo ja sabia. Fins els darrersmoments, ja al llit, continuavareunint -se amb els seuscol·laboradors i fent gestions.Calia tirar endavant els projec-tes que duia entre mans com aregidor d’Ensenyament i Soli-daritat de Sant Adrià.

Jo mai vaig compartir laseua militància, però sí quecoincidíem en moltes idees.El seu exemple m’ha enco-manat des de sempre l’opti-misme polític, és a dir, creureque hi ha gent en la políticaque realment hi són per millo-rar la societat.

La seua veu poderosa s’haapagat. Ara tenim el gran silen-ci del món, però el ressò perdu-ra ben endins de tots els qui elvam conèixer.

Carles Terès

L’E

SM

OLE

T

PASQ

UA

L VI

DA

L

PASQ

UA

L VI

DA

L

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYAVIL

ES

I G

EN

TS A mi no em

va ofendre l’himne del trompetista

El passat mes de novem-bre, el trompetista encarregatd’interpretar l’himne nacionala la Copa Davis que se cele-brava a Austràlia va triar,segurament per una simplebadada, la partitura de l’him-ne de Riego o de la II Repú-blica en lloc de la «MarchaReal». El secretari d’Estatd’Esports del Govern espan-yol, Juan Antonio Gómez-Angulo, no s’ho va pensardues vegades i es va posar ales tres pedretes. Va eixir, totindignat ell, a la tele per dirque el que havia passat a l’es-tadi havia estat «una ofensaper a tots els espanyols». Potser que l’acalorament delmoment no el deixara pensaramb tranquil·litat i no vamedir prou bé les seues parau-les. Ho dic sobre tot per allòde «tots els espanyols». A mi,sincerament, no em va ofen-dre en absolut aquell bonhome que tocava tan satisfetla trompeta. A mi, l’himne deRiego em va recordar unaetapa de la història del nostrepaís en la que es van obrir debat a bat les portes del progrésen molts camps: l’educació,la cultura, l’economia i l’es-tructura territorial –van apro-var-se els primers estatutsd’autonomia–. Unes expec-tatives que una llarga guerravan soterrar sota una pesadacapa de mort i por. No, a mí,senyor Gómez-Angulo, sitorna a escoltar l’himne deRiego, no m’incloga entre elsofesos.

Lluís Rajadell

Catorze anys fent de jutge aGandesa han deixat unaprofunda petja en l’universreferencial d’en Joan Perucho,Premi Nacional de Literatura2002. Els Fulls de les fronte-res. Entre Gandesa i Alcanyísrecullen gran part de l’obraperuchiana que se situa peraqueixes terres limítrofes del’Aragó, Catalunya i València,

tallades per tantes fronteres itan íntimament unides, delsPorts, el Baix Aragó, el Mata-rranya i la Terra Alta. Aquestaantologia, en la redacció de laqual ha participat el propi autor,es pot llegir com un Senti-mental Journey a aqueixesterres, les quals, junt amb lesde Bizanci, són les que possi-blement més han influït sobre

JOAN PERUCHOFulls de les fronteres.Entre Gandesa i Alcanyís. Hojas de las fronteras. Entre Gandesa y Alcañiz. Centro de Estudios Bajoaragoneses, 2003(Edició bilingüe català-castellà)

ell, i, al mateix temps, com unainiciació a la lectura de la seuaobra: l’atenta mirada peru-chiana darrere el mirall, trans-gredint constantment les fron-teres entre el real i l’imaginari,entre el racional i el fantàstic,entre ciència i màgia, entrehistòria i anacronisme, entre elmisteri i la mes absoluta natu-ralitat. Fronteres temàtiquesentre erudició, bibliofília,vampirisme i gastronomia,entre ficticis personatges realsi reals personatges ficticis.L’edició és bilingüe català-castellà, amb versions en unao altra llengua on el lectorpodrà adonar-se de felicesdiscordàncies. L’antologia ésabundantment il·lustrada.

Artur Quintana

El CESBA edita un llibre de Joan Perucho sobre el Matarranya

Enric Algars

Fulls de les fronteres. EntreGandesa i Alcanyís. El Centrode Estudios Bajoaragoneses haeditat aquesta obra en la quales reflecteixen les terres que estroben entre Alcanyís i Gande-sa. Els ports de Beseit, el Mata-

rranya en conjunt i el BaixAragó apareixen reflectits en lapublicació, d’unes 300 pàgi-nes. Es tracta d’una antologiade Joan Perucho, un escriptorque va viure durant 14 anys aGandesa exercint de jutge.

Aquest temps transcorreguta Gandesa el va influir fins alpunt d’escriure aquesta anto-logia, que pot llegir-se com unviatge sentimental a aquestesterres perquè són de les quemés van influir Joan Perucho,que va aconseguir el PremioNacional de Literatura l’any2002. El Matarranya i les terresde Bizanci són les que més vanimpressionar l’escriptor. Defet, els ports de Beseit il·lustrenla coberta del llibre, en quètambé apareix la figura de l’au-tor.

En aquests fulls es podentrobar les fronteres entre allòreal i allò imaginari, el racio-nal i el fantàstic, la ciència i lamàgia, entre la història i l’ana-cronisme, o entre el misteri ila naturalitat. Una obra bilin-güe, en castellà i en català, enquè podem trobar tambébibl iofí l ia, vampirisme igastronomia. En definitiva,aquesta antologia pot servircom una iniciació a la lecturade l’obra de Perucho.

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Vall-de-roures vol una esglésiasense mutilacions

Lluís Rajadell

L’església de Vall-de-roures,que forma amb el contigucastell el millor conjunt gòticde la província de Terol i undels més importants d’Aragó,podria recuperar el seu esplen-dor original si fructifica lacampanya que ha engegat ungrup de veïns sensibilitzatsamb l’importància de manteniri recuperar el patrimoni monu-mental del poble. El temple,construit entre els segles XIVi XV i un dels principals expo-nents del més pur estil gòtic dela Corona d’Aragó, va perdreal segle XIX un dels seustrams, el situat al peu del’esglèsia, degut al estat ruinósque presentava. Va haver-hi unintent de recuperar-lo als anyssetanta del segle XX, però alpoc temps de començar lesobres es van paralitzar sensemés explicacions.

El promotor de l’AssociacióCultural per la Recuperaciódel Patrimoni de Vall-de-roures(Repavallde), Manuel Siura-na, profesor d’art a Barcelona,prepara un memoràndum perdirigir-lo a les administracions

públiques i al Arquebisbat deSaragossa, al que pertany Vall-de-roures, en el que vol demos-trar que «una obra d’art d’es-ta magnitud no pot romandre

mutilada». Siurana resalta quel’església de Santa Maria laMajor és un «l legat delsnostres avantpassats que teniml’obligació de mantenir i millo-rar si és possible». Este experten art naixcut a Vall-de-rouresexplica que per tot el BaixAragó històric –comarques delBaix Aragó, Matarranya,Andorra, Bajo Martín i Casp–van edificar-se a l’Edat Mitja-na moltes esglésies gòtiques,però la major part d’elles vanser substituïdes per edificisbarrocs més del gust del seglesXVII i XVIII. Així, actual-ment, l’església de Vall-de-roures «és el millor exempledel gòtic baixaragonés, moltvinculat, a més, amb el queproliferava a la resta de laCorona d’Aragó».

El passat 3 de gener es vapresentar a la Casa de Culturade Vall-de-roures Repavallde,que va reunir al saló d’actes a

un centener de persones inte-ressades en el projecte. Peraltra banda, l’Ajuntament querecolza la movilització veïnalha encarregat una memòria perconeixer la situació del monu-ment i el cost econòmic quetindria la seua reconstruccióintegral.

El regidor de Cultura, CarlosFontanet, explica que l’objec-tiu de l’Ajuntament és recons-truir la part demolida al segleXIX i, a més, restaurar la restade l’edifici, que presentaproblemes de filtracions desdel teulat, reparat moltes vega-des amb materials heteroge-nis i de qualitat deficient.Fontanet diu que el teulats’hauria de restaurar integra-ment amb lloses de pedra, comal projecte original.

L’Associació per la Recu-peració del Patrimoni no volquedar-se en un organismetestimonial i anuncia que apro-fitarà la pròxima SetmanaSanta, quan el poble s’ompliràde gom a gom de visitants, perdesenvolupar una campanyade recollida de signatures queavalin la reivindicació dereconstruir el temple. Lessignatures recollides i elmemoràndum es remetran ales institucions implicades perdemanar la seua intervencióper a retornar a l’església elseu esplendorós aspecte origi-nal.

Siurana desitja que estavegada el projecte no acabicom en 1971, quan es van reti-rar les enrunes de la part asso-lada, es van posar les bastidesi poca cosa més. D’aquell frus-trat intent es podría recuperar,no obstant això, el projected’obres, que deu d’estaramagat al fons d’algun calaixadministratiu a l’espera delsfons per fer-se realitat.

LA JOIA DE L’ARQUEBISBE

Entre els segles XIV i XV, l’Arquebisbat de Saragossa va eixe-car a un dels pocs pobles del Baix Aragó que eren de la seuajurisdicció feudal, Vall-de-roures, un impresionant monumentgòtic, l’església de Santa Maria la Major. A més, al costat seuels arquebisbes van construir –els dos edificis es comuniquenper un passadís– paralel·lament un imponent castell-palau. Elsegle XIX no li va ser propici al temple, i degut al perill de queel tercer tram caiguera a terra, es va optar per enderrocar-lo perevitar accidents. Així, mutilat, ha arribat fins als nostres dies.La singularitat de l’església va provocar que el 1931 fora decla-rat Monument Nacional pel Govern espanyol i en 1982 Bien deInterés Cultural per la DGA. A més, s’ha convertit, juntamentamb el castell, en el principal reclam turístic del poble i en laprincipal imatge associada a Vall-de-roures. Entre 1965 i 1966,els veïns del poble van aportar el treball i els recursos econò-mics necessaris per la restauració del temple en la part conser-vada. També és cert que el sistema polític imperant en aquellsmoments va impulsar a molts residents a apuntar-se a les obresde cara a mostrar publicament l’adhesió a l’església, un dels pilardel règim. Va ser la darrera restauració del monument, que janecessita d’una nova actuació, tant de restauració com de recons-trucció.

MA

NU

EL S

IUR

AN

A

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Pròxima cessió del Castell de Fraga

La Direcció General de Patri-moni de l’Estat cedirà pròxi-mament a l’Ajuntament deFraga, l’ús de l’edifici de l’an-tiga Església de Sant Miquel,popularment conegut com elCastell de Fraga. La cessió seràa títol gratuït i per un terminide 75 anys. Així ho va avançarel batlle de Fraga,Vicent Juan,en finalitzar l’últim ple celebratper la Corporació Municipalfragatina, i així ho va confirmarahir mateix, en assenyalar quees té el compromís verbal quela cessió serà imminent i ques’està a l’espera de rebre l’es-borrany del conveni. L’Ajun-tament de Fraga ja va sol·lici-tar el passat mes de març lacessió d’aquest monumentemblemàtic per a la capitalfragatina, ja que es considera-va il·lògic que s’iniciés unprojecte de rehabilitació quesuposarà una inversió de gaire-bé dos milions d’euros, en unedifici que no és de propietatmunicipal.

Una volta es rebi l’esborranyi es firmi el corresponentconveni, l’ajuntament podrà

disposar de l’edifici del Castell,la rehabilitació del qual es vaendegar fa uns quants mesos.Al llarg de 2004 s’esperaconcloure l’obra i convertir elCastell en una sala culturalpolivalent, capaç d’acollirrepresentacions teatrals, actua-cions musicals, conferències,exposicions, etc.

El projecte, redactat per l’ar-quitecte Juan Manuel PérezLatorre, té una inversió d’unsdos mi l ions d’euros i esfinançarà entre l’Ajuntamentde Fraga, el Ministeri deFoment, a través de l’u per centcultural, la DGA i una entitatfinancera. L’Ajuntament comp-ta amb una partida de 600.000euros per en els pressupostosd’enguany i n’ha aprovat ja unaaltra de 1.200.000 més per al del’exercici següent.

El passat mes de desembre,l’alcalde de Fraga va firmar aMadrid el conveni pel qual elM in is te r i de Foment escompromet a aportar 200.000Û amb càrrec a aquest exercicide 2003. Vicent Juan va remar-car l’existència d’un compro-

mís ferm per subscriure l’anyque ve un nou conveni pel qualn’aportarien la quantitat roma-nent, que superaria els tres centmil euros. En principi, elMinisteri de Foment s’hacompromès a aportar 565.000euros, amb càrrec a l’u per centcultural de la inversió de lavariant de la carretera N-II.

Les obres en van ser adjudi-cades el passat mes de juliol al’empresa CONSTRUCTORAGENERAL FRAGATINA,SA, per un import de 2.053.556Û. El termini d’execució és de24 mesos. La primera fase delstreballs està consistint en laconsolidació d’estructures quemanté encara l’edifici. La reha-bilitació del Castell consistiràen la restauració de les restesde murs i capelles laterals queencara aguanten dretes, aixícom el remat de la façana prin-cipal, la torre, la coberta i l’àb-sida, per tal de recuperar l’an-tiga forma de l’edifici. Unavolta restaurat, el Castell esdedicarà a sala cultural poli-valent.

Purins excedents

Malestar i rebuig hacausat en l’alcalde de Fragala petició dels ramaders deLleida de dipositar purinsen finques del terme muni-cipal fragatí. L’Ajuntamentde Fraga no ha rebut capmena de sol·licitud o comu-nicació envers a aquestapossibilitat, que coneix perles informacions aparegu-des en els mitjans de comu-nicació.

Segons aquestes infor-macions, uns tres centsramaders de la comarca delSegrià han sol·licitat permísa la Conselleria d’Agricul-tura de la Generalitat deCatalunya per poder extrau-re els purins de les grangesi traslladar-los a finquesubicades a l’Aragó.

L’alcalde de Fraga,VicentJuan rebutja aquesta possi-bilitat, al·legant que Fraga iel Baix Cinca estan ja«sobrecarregats d’aquestsresidus a causa de la impor-tant cabanya de porcí exis-tent». L’Ajuntament s’haadreçat ja a les Conselleriesd ’Agr icu l tu ra i Med iAmbient dels Governsd’Aragó i Catalunya, a quiha traslladat la seua preo-cupació i rebuig a aquestapetició dels ramaders cata-lans. Vicent Juan argumen-ta aquest rebuig en aspectessanitaris i mediambientals,sobretot tenint en compte lapròxima transformació enregadius de zones comMonegres que podrien serposs ib les receptoresd’aquests purins. L’alcaldede Fraga també ha fet unaadvertència a ramaders,agricultors i transportistes,anunciant que «l’Ajunta-ment serà contundent enl’aplicació de la normativaque sobre aquestes qües-tions estableix el seu àmbitcompetencial».

Redacció

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Independentistes

El president de la FACAO,d’Amics de Fraga, de la CreuRoja i de no sé quantes cosesmés, el Sr. Ángel Hernández,en un articulet publicat, l’oc-tubre passat aLa Voz del BajoCinca, setmanari propietat deson cunyat, ataca sense mise-ricòrdia a Guillem Chacón i,de passada, em menciona ami personalment dient-meque sóc un fals, perquè tot ique només treballem per lallengua i la cultura, vamfirmar fa anys un MANI-FEST INDEPENDENTIS-TA promogut per en Xirinacs.Ja hem explicat diversesvoltes que, per estatuts,l’IEBC-IEA, ni es fica en polí-tica ni es manifesta política-ment. Però ell, tretze són tret-ze. Si hi vam aparèixer és quesom independentistes. A més,radicals. Radicalíssims.

La sorpresa majúscula,però, és que, el mateix 2003,a un Manifest promoguttambé per la gent d’en Xirihan aparegut com a firmantsi supporters de l’indepen-dentisme català més radical,els Amics de Fraga i laFACAO: Quina sorpresa!!!Vint anys fent-mos sang ambuna mentira i ara resulta que,d’amagatotis, van firmantmanifestos d’esta mena. Quèamagat s’ho tenien!! Haver-hodit, homes! A alguns, lesarrels catalanes, l’ADN, tiren,oi? Ah! feu-mos arribar el llocd’internet on apareix la llista,que l’emmarcarem i, de tanten tant, amb una llagrimeta,la contemplarem amb vene-ració. Déu n’hi do quin mira-cle! i quina satisfacció! Japodem cantar juntets allò deCatalunya triomfant…!

Josep Galan

L’H

AM Ifni 1957-58

Paco Tejero

El passat 29 de novembre 7militars espanyols morien a l’Iraqvíctimes d’una acció de guerra.Des d’alguns mitjans de comu-nicació es va afirmar que eix erael dia en què l’exèrcit espanyolhavia tingut més baixes per accióbèl·lica des de la Guerra Civil.Esta afirmació,per fortuna,no ésexacta.

El dia més negre per a lestropes espanyoles va ser el 13 degener de 1958, durant la guerrad’Ifni. Una guerra desconegu-da, fosca, misteriosa i amagadaper la dictadura del general Fran-co i que va provocar entre lesforces d’Espanya 152 morts,518ferits greus, 58 desapareguts i40 presoners (entre ells 3 civils,3 dones i dos nens). Al comença-ment dels anys 50 el Marrocestava repartit entre França iEspanya. Esta tenia zones deProtectorat (tot el nord i la regióde Tarfaia al sud), l’enclavamentd’Ifni i el Sàhara Occidental.

Després d’un període de revol-tes, atemptats i repressionsFrança concedeix la inde-pendència a la seua part el 2 demarç de 1956. Pressionada perles circumstàncies Espanyasegueix el mateix camí i ho fa el7 d’abril però sol al Protectoratde la part nord. De seguida Fran-co llicencia la flamant GuàrdiaMora, per si de cas.

Comencen allavonces unasèrie d’incidents entre les escas-ses tropes que protegien aquellsterritoris i grups armats que

pretenien la seua integració en elRegne de Marroc. Bandes Arma-des era la denominació donadapels espanyols i Exèrcit d’Alli-berament era com es coneixiades del Marroc, que li donavasuport i estava al darrere d’ell.

La situació desembocà enrevolta generalitzada el dia 23 denovembre de 1957 a les 6,30hores i casualment conegudapoques hores abans pel coman-dament espanyol gràcies a laconfidència del policia indígenanúm 3.651 (premiat amb uncomerç a Canàries). A pesard’això i del reforçament de lesguarnicions amb l’arribada detropes (per primera vegada hivan participar els paracaigudis-tes), la situació esdevingué moltdifícil, sobretot a Ifni on es vanperdre totes les posicions excep-te la capital Sidi Ifni.

El 13 de gener de 1958 la XIIIBandera de la Legió surt del’Aaiún en persecució d’unabanda armada però a l’alturad’Edchera una part cau en unaemboscada i al combat té 42morts i 55 ferits greus. De l’ene-mic queden 70 cadàvers. A l’en-demà es reuneixen a Les Palmescomandaments espanyols i fran-cesos i donen llum verda a lesoperacions TEIDE i ECOUVI-LLON. Havien de participartropes i avions dels dos exèrcitsal Sàhara Espanyol, la duraciómàxima era 15 dies i per volun-tat expressa del Govern francès

l’opinió pública no deuria serconeixedora d’esta col·labora-ció, la qual cosa també li conve-nia al Govern de Franco. Lesoperacions conclouen el 25 defebrer amb èxit i a partir d’alla-vonces les bandes armadesdeixen de ser un perill tant per al’Ifni i el Sàhara com per al terri-tori francès de Mauritània.

La guerra es dóna per acaba-da el 30 de juny amb la firma deno se sap ben bé què. A part deles pèrdues humanes Espanyatorna al Marroc Tarfaia i renún-cia a recuperar les posicions d’If-ni. Un any després el rei deMarroc,Mohamet V, torna els 40presoners (un d’ells un soldatdel Barri de Llitera de Fraga). Apartir d’allavonces milers dejoves espanyols fan la mili a SidiIfni i el Sàhara.La forta censurade l’època va impedir que lasocietat espanyola tingués conei-xement del que allí ocorria i solsels familiars dels militars mortstingueren consciència exacta delque hi succeïa. Però també vapromoure una visió idíl·lica através del NO-DO amb un repor-tatge sobre la visita d’un grupd’artistes espanyols (CarmenSevilla i Gila entre d’altres) enca-rregats de distraure el Nadal de1957 a les tropes enviades a Ifni.

El conflicte va posar enevidència l’aïllament interna-cional del règim del GeneralFranco, la carència d’una ideaclara de com descolonitzaraquells territoris i la tortuosatrajectòria d’alguns personatgesque hi van participar, tant marro-quins, saharauis com espanyols.

El valor, sacrifici i heroismedels militars, que lluitaren ambarmament de la Guerra Civil iavions de la 2a Guerra Mundialperquè els Estats Units van prohi-bir usar el que havia venut i llogatper modernitzar l’exèrcit, vanaconseguir evitar a Espanya unnou desastre com el d’Annual el1921. Reconeixement, honor iglòria que sorprenentment no se’lsva donar i que encara esperen.

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Mequinensa necessita un model de política mediambientalGilberto Obiol, Ajuntament de Mequinensa

Deu fer uns dos mesos vaigassistir a un Congrés de MediAmbient a Saragossa organit-zat pel Sindicat UGT (Federa-ció Aragonesa), on es vapresentar un Manifest per a lasostenibilitat d’una Comarca.

Això em dóna peu a comen-tar la necessitat que tenim aMequinensa d’aplicar unmodel de política mediam-biental sostenible.

No fa gaire temps que lavisió de les persones en quanta polítiques medi ambientalsera la de protegir la flora i lafauna. Avui afortunadamenttothom sap que no n’hi ha prouen protegir els valors ecolò-gics. S’ha d’aconseguir impli-

car els ciutadans, modificantel seu comportament social.L’urbanisme, el transport, agri-cultura, la energia, la produc-ciò d’energies, el turisme, etc.deuen estar lligades amb elmedi ambient.

En els processos de l’Agen-da 21 s’ens diu que el 80 percent de la població europea viuen ciutats i la tendència és crei-xent. Això imposa que l’espairegional es va consolidant comespai urbà. Els nostres polítics,quan legislen per preservar elmedi ambient, haurien d’usardiferents nivells d’actuació ino sempre ho fan; en el procésde descentralització implantatals anys 80 i 90 s’afavoreix

descaradament les administra-cions autonòmiques i handeixat en un segon lloc a leslocals. A més a més. els muni-cipis han disposat de molt pocmarge de maniobra a l’hora dedissenyar les seves pròpiespolítiques degut a l’excessivadependència financera respec-te a l’Administració central iautonòmica.

Mequinensa i el seu termemunicipal està prou definidaper tenir una futura estructuraindustrial, agricola i turística.

Les empreses ubicades alpolígon són de molt baiximpacte ambiental i això és elque es vol en el futur: gaire béno generen residus i actual-

ment senyalen que hi ha unatrajectòria per harmonitzar unaugment de llocs de treball.

En matèria de polítiquesagràries s’hauria de potenciarla producció agrícola formantnous agricultors i que totssiguin capaços de conviureamb el medi ambient perproduir aliments de qualitat.

Pel que fa al turisme, Mequi-nensa té i tindrà en el futurunes perspectives de desenvo-lupament molt importants pera l’economia local.

Finalment, el capital i elsempresaris no poden anar perdavant de les pol í t iquesmediambientals locals que vanen benefici de tots.

El part de les paraules

Susana Barquín

Hi ha milions de paraules en cada llengua que serveixen per adesignar objectes, idees, conceptes, accions, per a construir frasesque ompliran les pàgines d’una revista, o un article científic,formaran un poema, diran t’estimo o t’odio, feriran o alegraranuna estona de vida. Rara vegada ens preguntem com han sorgitles paraules si no en som especialistes. Quan no sabem què signi-fica un mot, mirem un diccionari i, si hi ha sort, en un momenttenim el dubte resolt. Quan apareix un nou concepte, la televi-sió, la ràdio o els diaris ja ens diuen com l’hem de nomenar, ensexpliquen què significa, i l’incorporem al nostre vocabulari, o no,depèn de si el necessitem en el nostre fet parlant. D’aquestamanera, la llengua a vegades pareix que sigue alguna cosa queno és a dins nostre, que no forme part de nosaltres, més promp-te una eina que és a fora, que ens ve donada per no se sap qui oquè, i la nostra feina és aprendre com es manega i prou. Tanma-teix, en el cas del català, en ser una llengua que ha patit durantmolts anys un exili de l’ús públic, arraconada i condemnada a viureentre les parets de l’ús domèstic de forma quasi exclusiva, l’es-forç que ha calgut i cal fer per anar recuperant expressions iparaules, o fins i tot crear-ne de noves, ens produeix una sensa-ció molt curiosa de propietat personal i de relació íntima amb lallengua. L’anem creant a mesura que l’anem necessitant, i ho fementre tots una mica, sense un cos acadèmic de savis instal·lats mésenllà del bé i del mal. He sentit sovint menysprear la tasca norma-tiva dels lingüistes, com si fossen persones que no estiguessen almón i s’inventessen paraules, o decidissin que tothom ha de ferservir el mateix patró perquè són ells qui manen, en una forma

d’entendre la norma lingüística com una imposició de gent forà-nia. Això és especialment palès en el cas del català justament peraquesta presó domèstica a què estava condemnat, que li ha ator-gat un estatut de llengua familiar i, per tant, més plena d’afectesi d’emocions personals. També aquesta manera d’anar-la fent entretots ha refermat la relació de propietat individual de la llenguacatalana. Pel camí, potser ens hem oblidat una mica que una llen-gua és un vehicle de comunicació, i la norma és necessària perquèsi algú diu negre jo sàpiga què vol dir negre. En qüestions norma-tives, m’agrada especialment la tasca del Centre de Terminolo-gia TermCat. Són una mena de faedors de paraules que treballenper dotar el català del vocabulari necessari perquè sigue unallengua viva, útil i dinàmica. Algú podrà dir que la gent ja gene-ra vocabulari quan el necessita, bé, cap problema, que vagen fent,però jo prefereixo que entre tots ens posem d’acord en què és negre,perquè així no calgué discutir sobre la negror i ens puguem dedi-car a conversar de temes més interessant que el significat parti-cular de la negror. Fa un temps, vaig necessitar els serveis del Term-Cat, perquè no sabia com s’escrivia en català «paraguayo» referita la varietat de préssec. Ells tampoc no ho sabien. És clar, a mino m’havia eixit en cap diccionari perquè no existia aquest moten català. Els vaig comentar que, almenys a Fraga, la gent el conei-xia com a préssec de tomàquet (o mullarero tomater), i els va parèi-xer una bona forma de designar-lo. S’ho van estudiar, i finalmentvan establir que el mot adient era préssec de tomàquet. D’aques-ta manera, Fraga i la que subscriu van contribuir al part d’un termeen català. De tota manera, els faedors de paraules ja les podenanar creant en marbre o en porcellana xinesa, que si la gent noels fa cas no hi ha res a fer. Per això deia que una llengua es faentre tots, generant noves necessitats i acceptant les solucions delsexperts. (Per cert, el mullarero és una varietat de préssec que aFraga va quedar com a nom genèric del fruit, una altra forma degenerar termes, encara que sigue local)

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Vesprada del 8 de gener de2004. Ens trobem tres mequi-nensans i, alhora, barcelo-nins: Jordi Estruga, JesúsMoncada i jo mateix; aldomicili familiar del primer,al carrer Copèrnic del barribarceloní de Sant Gervasi,per fer petar la xerrada.Aprofito l’avinentesa per feruna breu entrevista a l’amfi-trió, abans no ens embran-quem, inevitablement, endisquisicions a pròposit delPoble.

Pregunta: On ets nascut? Resposta: Els pares, tots

dos, eren mequinensans enca-ra que jo vaig néixer a Barce-lona el 1934. Vaig tenir la sortde néixer al carrer Santa Teclad’un barri, Gràcia, que m’es-timo molt. I allí és on vaig tenirels primers amics, alguns d’ellsdescendents de gent de Mequi-nensa; me’n recordo molt deRaimundo Rodes i de JoaquínGràcia Ibarz. Hi havia moltís-sima gent de Mequinensavivint aquells anys a Gràcia.Hi vaig viure fins que em vaigcasar, el 1960.

P: Els pares, van baixar aBarcelona uns quants anysabans?

R: El meu pare, nascut el1906, quan va fer el servei mili-tar –que devia de ser l’any1926– va venir aquí a Barce-lona i ja s’hi va quedar. Llavorsva venir la meva mare, peròse’n van tornar a Mequinensa,i s’hi van casar l’any 1933 (vanvoler fer el matrimoni alPoble), però jo ja vaig néixer,al carrer Santa Tecla que etdeia abans.

P: Tens germans, hi ha mésEstruga i Estruga, cognom típi-cament mequinensà?

R: No, sóc fill únic. I elsmeus pares tampoc no erencosins; es deien Estruga peròeren de branques diferencia-des. Possiblement dec d’ésserl’únic Estruga Estruga que hiha al món. Els nostres quatrefills i dos néts continuen,evidentment, la nissaga delsEstruga.

P: Com vau passar la GuerraCivil?

R: La meva estada més llar-ga a Mequinensa es va produirdurant la Guerra Civil. Tenia

moment de jubilar-me, fa dosanys, era el director general deFerrer Pharma Internacional.Afortunadament, en totsaquells anys vaig veure el grancreixement d’aquests labora-toris.

P: Com a cap d’exporta-cions, deus parlar diverses llen-gües.

R: Parlo cinc l lengües.Evidentment català i castellà,i francès, anglès i italià. L’ale-many no puc dir que el parla,però l’entenc força.

P: El teu interès pel cognomEstruga, t’ha dut a investigaralguna cosa a propòsit d’aquestcognom?

R: Sempre he tingut feinesque m’han interessat moltís-sim, però he cregut que tambéhavia de realitzar alguna altralavor de tipus intel·lectual. Iuna d’elles ha estat la investi-gació dels orígens. I he inves-tigat els cognoms, el meu enprimer lloc. Ja sabia que veniade Mequinensa; en alguns delsviatges que he fet m’he trobataltres Estrugues al món, sempreen relació amb el món jueu. ARodesia, en una visita comer-cial espanyola que vam fer afinals dels anys seixanta, emva venir a trobar, en llegir elmeu cognom en la premsalocal , un industr ia l jueud’aquell país per dir-me que esdeia Estrugo i demanar-me siérem parents. Més tard aTurquia, a Estambul, unasenyora, jueva sefardí, direc-tora d’un banc, també em va fersaber que es deia Estrugo.Després vaig trobar un llibreescrit per un professor dematemàtiques, que es deiatambé Estrugo, sefardí que vavenir de Turquia a aquí, sobreels orígens d’aquest cognom ihi vaig descobrir que el meucognom tenia un origen jueu-català.

dos anys només i vaig estar aun hort, a l’hort de Xorrús, ambel meu avi (lo meu iaio, perdir-ho en mequinensà). L’any38 vam tornar a Barcelona perno quedar-nos aïllats del meupare, que estava amb l’exèrcitrepublicà a València.

P: Com foren e ls teusprimers estudis?

R: En tornar a Barcelona,vaig anar a un parvulari aGràcia, al carrer Bonavista.Després a l grup escolarUruguai i en acabat vaig estu-diar a l’acadèmia Jaumà, uncentre educatiu molt prestigiós,a Gràcia també.

P: La recordo, als Jardinets,al començament del carrerGran.

R: Hi vaig estudiar el peri-tatge i el professorat mercan-til. Estudiava i feia classes, ambcatorze anys, de matemàtiquesals pàrvuls. Al quinze anysme’n vaig anar a treballar auna empresa gràfica, Manu-facturas Gráficas B. Siven, eldirector de la qual era VicençCaldés i Arús, pare de l’es-criptor Pere Calders, i de quivaig aprendre a estimar el mónde l’edició i del llibre. D’allívaig passar al Banc de Santan-der, primer com administratiui una mica més tard com aapoderat. El 1960, amb vint-i-cinc anys, vaig a treballar amben Carles Ferrer Salat del GrupFarmacèutic Ferrer, on vaigser-hi durant 42 anys, primercom cap d’exportacions i, en el

Jordi Estruga i Estruga, economista i bibliòfil

«He volgut ser acadèmic per Mequinensa de la Reial Acadèmia de Bones Lletr

«En 42 anys als

Laboratoris Ferrer

vaig veure el creixe-

ment d’aquesta

empresa.»

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

P: Parlant de llibres, sé quetens un gran interès pel món del

llibre i del gravat.R: Tornant al que deia abans,

a més d’interès per la feina,s’han de tenir inquietuds peraltres coses. Sempre m’ha inte-ressat el món del llibre, peròinicialment m’interessava perla història. I un dels temes queem motivaven era la històriade la Corona d’Aragó, forma-da principalment per dos gransterritoris que estimava molt:Catalunya, on havia nascut, iAragó, d’on procedien elsmeus pares. L’estudi de lahistòria i del perquè d’aquestaCorona d’Aragó em portava aadquirir llibres, llibres que enocasions em costava trobarperquè estaven exhaurits i haviad’anar a les llibreries de vell.En les llibreries de vell empresenten llibres antics amb unpreus que, en aquells moments,em van semblar molt cars, peròcom que m’agradaven acaba-va, en ocasions, per comprar-los, però sempre amb la idea deconèixer una mica millor elpaís on vivia. A posteriori, enuna visita que vaig fer a l’Ar-gentina el 1974, un llibre antic,una crònica del rei Joan II del’any 1591, que m’havien oferta Barcelona a uns preus que,per a mi, considerava prohibi-tius, me’l van oferir a molt bonpreu i el vaig adquirir; va serel primer que vaig tenir, dellibre antic. A partir d’aquellmoment vaig començar acomprar llibres antics, gaire-

sa de la Reial Acadèmia de Bones Lletres»

«Sempre m’he

sentit motivat per

la història de la

Corona d’Aragó.»

bé sempre relacionats amb lahistòria de la Corona d’Aragó.Més tard vaig passar a adqui-rir llibres de gravats connectatsamb l’art (l’art m’ha interessatmoltíssim, tota la vida). Vaigdescobrir que el gravat no eraun tema gaire conegut a Espan-ya, i em vaig afeccionar tambémoltíssim al món del gravat.Les meves col·leccions actualsde llibres estan basades enobres d’història i, a més a més,en llibres de gravats i que facinreferència a la història delgravat i a l’estudi de les tècni-ques del gravat.

P: I la cartografia?R: També és un tema que

m’ha interessat molt. Tinccol·leccions de mapes antics,centrades sobretot en Catalun-ya, on gairebé sempre apareixMequinensa, i Barcelona. Endiferents ocasions algunsd’aquests mapes s’han mostraten exposicions internacionals

P: Vas facilitar una ediciófacsímil del llibre de SantaAgatòclia de Mequinensa.

R: Tinc un original, que vaigtrobar, amb gran sorpresa meva,comprant llibres antics arago-nesos, del llibre de la vida deSanta Agatòcl ia del pareMiguel de Salas. Vaig proposara l’entitat cultural mequinen-sana “Coses del Poble” fer unaedició del llibre, ho van acep-tar i es va publicà el 1993.

P: Has participat en l’edicióde llibres de caire històric?

R: El meu interès pel llibreantic i pel llibre de gravat, d’ar-tista, m’ha dut a participar al’Associació de Bibliòfils deBarcelona –de fet de Catalun-ya, ja que és única–, i a travésd’aquesta entitat en l’edició dediferents llibres de bibliòfil.

P: Ets membre d’alguna altraentitat cultural o acadèmica?

R: Ja fa haig em van propo-sar ser membre de la ReialAcadèmia de Bones Lletres.Ho vaig acceptar; i en momentde dir de quina població voliaque fos acadèmic vaig demanarde ser-ho de Mequinensa. Aixíque sóc acadèmic corresponent

de la Reial Acàdemia de BonesLletres per Mequinensa.

P: Per acabar, quins lligamsmantens amb Mequinensa?

R: Evidentment mantinclligams de família. Antigamentéren més intensos, però perqüestions de feina i família hianava menys del que jo volia:alguna Santa o alguna cele-bració o reunió familiars, esta-des sempre lamentablementmassa curtes.

P: I amb “Coses del Poble”?R: Quan es va crear fa anys

aquest col·lectiu mequinensàem van proposar formar-ne part,i d’aleshores ençà hi mantincuna col·laboració ben estreta.

En acabar la trobadabarceloninomequinensana, enJordi Estruga ens obsequiaamb dos esplèndids presents.Per a Jesús Moncada, unmagnífic exemplar en edicióde bibliòfil d’una selecció decontes de Pere Calders; i pera qui signa aquesta entrevis-ta, una còpia original de l’es-tampa del senyor de Beau-lieu, Chevalier de l’Ordre deSaint- Michel, Ingenieur etGeographe, súbdit fidel iuntuós de S. M. Lluís XIV deFrança, un gravat que, percert, ha motivat, en part, lanarració ’Una estampa delsegle XVII’ publicada en elvolum Cabòries estivals deJesús Moncada.

Berenguer de Mussots

BIBLIOFILIA

Jordi Estruga com a economista i directiu empresarial és desde 1961 membre del Círculo de Economía –ha estat integrantde la seua junta directiva entre 1964 i 1968– i des de 1966membre de la Lliga Europea de Cooperació econòmica. Tambéha estat col·laborador de la secció econòmica de La Vanguar-dia i el Diario de Barcelona entre 1964 i 1968. Amb tot, els últimsanys s’ha dedicat, amb intensitat creixent, al món de la biblio-filia, la història del gravat i la cartografia catalana. Des de 1979és membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, entitatque presideix des de 1997 formada per un col·lectiu limitatestatutàriament a 150 socis. Des del 2000 també és membre del’Association Internationale de Bibliophilia-Paris i assessor delInstituto de Historia del Libro y de la Lectura-Salamanca.

L’amor pels llibres li degué néixer quan entre els quinze i elsdevuit anys treballà al costat de Vicenç Caldés en una empresad’arts gràfiques. A tall d’anèdocta: vint anys més tard un altrefill de mequinensans entrava a treballar en una empresa edito-rial al costat Pere Calders, fill del senyor Vicenç.

B. de M.

«Els llibres antics

d’història, el gravat

i la cartografia

m’han interessant

molt.»

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA1212 EL BAIX CINCA

Nuviana ha produït un milió d’ampollesde vi en el seu primer any de vida

Màrio Sasot

Bodegas Nuviana, la prime-ra incursió del grup vinícolaCodorniu en terres i Denomi-nació d’Origen aragoneses, havenut en el seu primer any defuncionament un milió d’am-polles de vi i facturat 2,79mil ions d’euros. El 64%d’aquesta quantitat corresponal mercat nacional. El miliód’euros facturats en el mercatinternacional procedeixen prin-cipalment de compres depaïsos com ara Suïssa, Canadà,Alemanya, Dinamarca i Japó.

Anton Raventós, directorcomercial de la firma, es vamostrar molt satisfet d’haverobert a l’Aragó aquesta novalínia productiva de la firma,destinada a la creació de vijove de taula i de qualitat i«sorprès agradablement per lesgrans facilitats que hem rebutdel govern aragonès, no sola-ment en el capítol de subven-cions, sinó en l’agilització det ràmi ts per a la nos t rainstal·lació, facilitats de contac-tes amb productors, etc. cosaamb què no ens havíem trobatmai en d’altres comunitats onhem obert denominacionsd’origen».

Aquest responsable de l’em-presa Codorniu considera quela seua expansió cap a d’altresmercats vitivinícoles fora deCatalunya es deguda a que «enel mercat del vi català tenim jabodegues a totes les comar-ques amb denominació d’ori-gen, després de l’obertura dela darrera a la Conca deBarberà, a la vora del Mones-tir de Poblet».

Les Bodegas Nuviana estanenclavades en el terme muni-cipal de Bellver de Cinca(Osca), molt a prop de laprovíncia de Lleida i de Raimaton l’empresa té la finca devinyes més gran (3.300 ha).

La inversió inicial realitza-da en les noves bodegues ha

sigut de 4,1 milions d’euros,dels quals, el Departamentd’Agricultura del Governd’Aragó en va gestionar, através del Programa d’Indús-tries de la UE, un ajut de893.000, procedents de lapròpia DGA, del Ministerid’Agricultura i dels fonsFEOGA.

Pel seu cantó, l’empresa hainvertit, al llarg del 2003,924.000 Û, que s’han destinata l’ampliació del número dedipòsits de la bodega i del parcde bótes, i per a enguany hi haprevista una inversió de950.000 Û més.

Segons que va informar elgerent de la bodega, MiguelSancho, aquestes inversions«són tan sols el principi d’unprojecte que volem que vagi amés. De fet hem previst dupli-car la producció el 2004, arri-bant als dos milions i migd’ampolles».

La construcció de Nuvianaha generat un important impulseconòmic en aquesta zona agrí-cola a cavall entre les comar-ques aragoneses de la Llitera idel Baix Cinca. L’empresaCodorniu té contractada laproducció de sis finques anne-xes a la bodega, entre elles lade San Miguel, on es troben les

seues insta·lacions. En aquestprimer any de producció seranja 300 hectàrees conreades, quepassaran a 400 el 2005. Aquestsproductors associats a Nuvia-na conreen per acord amb labodega les varietats CabernetSauvignon (170 ha.), Tempra-nillo (102 ha.), Merlot (20 a),Syrah (83 ha) i Chardonnay(60 ha.).

Els vins pertanyen a la deno-minació «Vinos de la Tierra.Valle del Cinca», a què pertan-yen només dos bodegues més,també instal·lades en el termede Bel lver : «Valonga» i«Monte Julia».

«El fet de ser poques bode-gues en la denominació ensfacilita posar-nos aviat d’acorden el tipus de varietats quevolem produir o en criteris dequalitat» –explica Joan Martí-nez, responsable de l’àreacomercial exterior de Codorniu.Els vins Nuviana han eixit almercat amb aquest nom demarca en les seues varietats denegre, rosat i blanc, venuts bàsi-cament en el sector de la restau-ració. Per a la seua venda engrans superfícies, BodegasNuviana ha creat la marca«Veranza». El 28% del mercatnacional d’aquests productesels acapara Catalunya.

«Llevantem laLlitera»

Remenant papers m’hansortit uns retalls de diari i unsadhesius dels anys 1976 i 1977que parlen del Movimentd’Alliberament de la Llitera.Avui ens semblarà un nomcuriós i xocant, però s’ha detenir en compte el temps quecorria. El dictador s’haviamort feia poc, la gent estavamolt polititzada i s’esperavencanvis i un futur millor.

Els adhesius són dos petitsmapes de la Llitera amb elsnoms dels pobles. En un hi haun llaurador aguantant a lesespatlles el mapa de la comar-ca, amb el text: «Llevantem laLlitera que està bastant perterra». En un altre diu:«La Llite-ra és l’empresa comú de tots elslliterans». Un tercer paper, de1978,diu:«Coneguem la nostracultura! Seminari de cultura llite-rana a l’Institut de Tamarit, a les10 del matí, els dissabtes».

En un paper apart es diu que12 persones d’aquest grup esvan reunir a Tamarit de Llite-ra l’ú de maig de 1977. Hiapareixen anotats els noms il’edat dels components, peròno els cognoms. Les edats vandels 19 fins als 46 anys.

Recordem que l’any 1978 elsetmanari Andalán publicavaque a l’Institut de Tamarit enuna enquesta que es va fer a 64alumnes tots se sentien catalansmenys 1. Malgrat l’enrenou dela notícia i la protesta de l’al-calde de la població, el periò-dic i els qui van fer l’enquestas’hi van reafirmar.

Seria interessant descobriraquests pioners que lluitavenper la nostra llengua i culturaen les acaballes del franquisme.Alguns tendrien ara 73 anys.Desconec qui em va fer arribaraquests papers quan estavaredactant el llibre La Franjade Ponent avui. Potser elsamics Jaume Carreras, JosepAnton Chauvell o FrancescRicart en sàpiguen alguna cosa.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Carrers del barri vell de Donostia. Fa un fred que pela. S’ha fetde nit, i la broixina boirosa que puja de la banda del port, porta-da per l’oratge humit de la mar cantàbrica, s’arrapa a les orelles.Te les deixa petrificades, gairebé de vidre. Pareixen les copes aque-lles de la padrina que hi ha a l’aparador de totes les cases: al mésmínim copet se fan a miques. El meu amic Ferran, fill del cor delsPirineus, no pot més i decideix comprar-se una gorra, barret,txapela o barretina: el que siga, amb tal que li tape les orelles.Precisament trobem a la primera cantonada un individu que prac-tica el top-manta i ven justament gorretes de llana (potser acríli-ques; no ve al cas). El venedor ambulant sembla sud-americà, ambtrets de procedència quítxua o aimara. Té bon aspecte i pareixeducat, i aguanta estoicament palplantat l’insuportable fred delcarrer. Ferran s’emprova una gorreta: si m’escau, si no m’escau…Sorprès de sentir com parlem, el venedor ens demana:¿Son uste-des franceses? —No, catalanes, contesta decidit Ferran. Després

El món és massa complex

Ramon Sistac

de creuar la mirada uns instants amb un sobtat estrabisme, comsi estigués processant la informació, el venedor veu finalment fer-se la llum:¡Ah! ¡Así hablan ustedes gallego!

Ens vam haver d’excusar per les nostres riallades. Al seurequeriment, li vam explicar que a l’Estat Espanyol, a més del’ídem, hi ha tres llengües territorialment oficials més, i que laque parlem nosaltres n’és una: el català. I prou, perquè érem allímit de la pulmonia, i el venedor començava a donar símpto-mes de tenir saturada la memòria RAM. Potser, en el fons, deviapensar que el món fóra millor si els francesos parlessen francès,els espanyols espanyol, els italians italià, i així successivament.No es va escunçar el comentari, però si l’hagués fet potser li hauriacontestat que també els peruans peruà, els xilens xilè, els argen-tins argentí. I els andorrans andorrà!

L’Univers és una complexa massa inabastable i, a sobre, enexpansió. I nosaltres l’intentem comprendre a base de capsetesi prestatgets. Tot ho hem de ficar a dins d’una capseta, i cada capse-ta dins d’un prestatget. Però el món és massa gran i amorf; i nocap dins les capsetes, ni dins els prestatgets. I la nostra ignoràn-cia, la nostra manca de capacitat d’entendre o d’imaginar situa-cions complexes que són diferents de les que ens són més prope-res, amenaça de tirar per terra la prestatgeria tota.

Des del mes de setembre-octu-bre, l’Ajuntament de Benavarripublica un Butlletí Municipalanomenat ARO, acrònim d’Ara-gonesos de la Ribagorça Orien-tal. Ara van pel número 3. Aques-ta idea, engegada pels nostrescompanys i amics del CERI i laRegidoria de Participació,comu-nicació i Llengua, està veient lallum a un ritme d’un exemplarcada dos mesos. Ajuntament iCentre d’Estudis han unitesforços amb l’objectiu de, peruna banda,donar a conèixer totala problemàtica de Benavarri icomarca i, per l’altra, de norma-litzar la nostra llengua. L’ajun-tament s’ha proposat amb ferme-sa introduir la llengua catalana,en la variant ribagorçana en elsseus programes culturals, estàretolant els cartells de la Casa dela Vila en bilingüe i edita aquestbutlletí, en castellà i en catalàribagorçà,de què donem mostraen fotos i que està obert a totsaquells que desitgen rebre’l..Juntament amb l’opinió dels dife-

rents partits polítics que confor-men l’ajuntament, hi apareixenels noms, els problemes i la vidadiària de les viles comarcals–Purroi,Calladrons,Aler,Casti-lló etc.– que sens dubte contri-buiran a donar a conéixer la reali-tat de la comarca.

Un sector de la població accep-ta la publicació amb il·lusió, unaltre sector s’assobta davant unallengua i un ús que mai havienvist. Els responsables confienque a poc a poc la major partdels ciutadans assoliran com a seuel Butlletí, i la llengua com aseua. Confien mantenir ARO eltemps que calga i els agradariaque els ajuntaments de la Fran-ja els imitessen:un territori en quèels respectius ajuntaments contri-buïssen a la tasca de normalitzar–lingüísticament– la vida muni-cipal ajudaria a véncer la resistèn-cia dels sectors que la comba-ten.

En successius números de TdFse seguiran rebent notíciesd’ARO.

Naix ARO, el Butlletí Municipal de Benavarri

Corresponsal

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA1414 LA LLITERA I LA RIBAGORÇAC

AR

TE

S A

L V

EN

T

Control de qualitat

Al que hem arribat: hempassat de seleccionar fruita aseleccionar persones, com side la mateixa cosa es tractés;aquesta està massa gruixuda,aquesta no fa bona cara,aquesta està podrida, el colorno és l’adient, i així successi-vament.

Control, control i méscontrol. Això està succeint enla data que escric aquesteslínies, a 26 de gener de 2004,en un país que presumeixd’avançat envers els altres.Crec que tots haureu endevi-nat a qui em refereixo: alsUSA.

En aquest país i en d’altresque, dissortadament, el volenimitar, confonen la velocitatamb la cansalada, com es diucol·loquialment, confonen elcontrol amb la seguretat ipensen que a major control,major seguretat, quan en lamajoria dels casos, per no diren tots, produeixen l’efectecontrari.

Si perdem la llibertat demoviment en el món, perd elsentit el fet que existeixen lespresons ja que, malaurada-ment, aquest petit planeta enquè vivim, progressivamentl’estem convertint en unapresó, per l’excés de barrots deseguretat que, en la meuaopinió, estem construint.

Massa interessos noto perdescobrir d’altres planetes pera ser habitables quan en aquesten què vivim, que el tenimmés a prop, som incapaços detrencar fronteres per tal quepuguem viure-hi en harmo-nia i en pau.

Miquel Estaña

Oberta la ruta dels dinosauresd’Areny de Noguera

Carles Barrull

L’Associac ió Cul tura ld’Areny, amb la col·laboracióde l’Ajuntament de la vila i delGovern d’Aragó, ha obertaquest estiu una de les duesrutes que té previstes realitzaral voltant dels dinosaures. Elrecorregut, ben senyalitzat icondicionat, parteix de la matei-xa vila d’Areny de Noguera iarriva fins al jaciment d’Ha-drosaures «Balsi-3» i «Blasi-1» que es trova a la meitat deles muntanyes properes a lapoblació. La tornada es realit-za per l’antic camí d’Iscles, desdels anys seixanta en desús, quearriva a aquesta localitat a travésdels «Horts del Convent»,propietat fins a les desamortit-zacions decimonòniques delscarmelites que s’instauraren alsegle XVI. Al llarg del reco-rregut, que es pot fer tran-quil·lament en unes dues hores,s’analitza la vida i el medi natu-ral que envoltava aquests legen-daris éssers, tot explicant les

mutacions sofertes i les carac-terístiques actuals del paissat-ge prepirinenc que ara podemcontemplar.

La importancia del jacimentd’Areny de Noguera és indub-table: en termes geològics estroba a cavall de les formacionsAreny i Tremp que en pocsmetres permet copçar el pasdel Certàcic al Juràssic; entermes paleontològics elshadrossauris d’Areny, mésconeguts com «pics d’ànec»són importants tant per nombrerescatat d’individus com peltant per cent d’estructura òssiad’un únic individu, que arrivafins al setanta per cent; comper la cronológica, datada entreseixanta-cinc i setanta milionsd’anys, poc abans del cataclis-me d’aquestes espècies quecontribuiran al debat sobre laseua extinció i els convertei-xen en un dels dinosaures més«joves» d’Europa. A mès,actualment s’estan analitzant

les restes del que podria ésseruna nova espècie de dinosaure.

En el projecte global de reva-lorització del patrimoni pale-ontològic d’Areny de Noguera,l’Associació col·labora ambl’Ajuntament i es preveu crearen breu una altra ruta que aniràfins al jaciment d’«incites» opetjades de dinosaure, que estroben molt properes a Areny,junt a la carretera Nacional 230,que des de Lleida es dirigeixfins la Vall d’Aran i França.També s’estàn realitzant, ambun bon ritme, les obres arqui-tectòniques que condicionenl’antiga Casa de la Vila per aconvertir-la en Museu Paleon-tològic. Tot un ampli i ambiciósprojecte al voltant dels dino-saures i la geologia que aquestany ha començat a veure elsseus primers fruits, entre laexpectació i la curiositat, tant deveïns com dels nombrosos turis-tes que s’acosten a aquesta loca-litat ribagorçana.

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

DECLARACIÓ DE MEQUINENSACatalunya i Aragó tenen un gran valor comú: un patrimoni

mediambiental privilegiat. Muntanyes, planes, valls i rius mai nohan estat fronteres ni meres fites orogràfiques, sinó un nexeentre dos pobles germans, que han sabut forjar, mitjançant l’apro-fitament racional dels seus recursos, relacions de veïnatge quehan enriquit l’actiu social, econòmic i cultural dels dos territo-ris.

Dins dels valors ambientals comuns, el riu Ebre és, des desempre, el camí viu més gran entre Aragó i Catalunya.

Els governs de Catalunya i Aragó, en virtut de la importànciaprimordial que atorguen al medi ambient, mostren el seu compro-mís per treballar, d’una manera conjunta, per la preservació delmedi, la qualitat, la sensibilització i l’educació ambiental, aixícom per l’impuls decidit al desenvolupament sostenible.

Els governs d’Aragó i Catalunya es comprometen a unir elsseus esforços per defensar la unitat de la seva conca, la preser-vació y recuperació del bon estat ecológic del riu en tot el seutraçat i l’ús eficient de l’aigua, enfront de les amenaces que reta-llen les possibilitats de futur, en aplicació de la Directiva-marcde l’Aigua 2000.

Els governs de Catalunya i Aragó són sensibles a les necessi-tats d’altres territoris, per la qual cosa mostren la seva decisióde cercar, des del consens i en el marc de la gestió sostenible delsrecursos que inspiri el desenvolupament europeu, les solucionsmés eficaces que facilitin que tothom pugui gaudir d’un bé tanescàs i estratègic com és l’aigua, tal com es pot esperar de dospobles històricament solidaris.

Mequinença, a 22 de gener de 2004EL CONSEJERO DE MEDIO AMBIENTE

Alfredo Boné PueyoEL CONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

Salvador Milá i Solsona

Si fa no fa un any després dela Declaració de Lleida, signa-da per alcaldes de municipisaragonesos i catalans afectatspel traçat de la N-230, lacol·laboració entre totes duescomunitats s’ha tornat a ferefectiva amb la Declaració deMequinensa. Aquest importantdocument, a més, és el testi-moni escrit de la primera troba-da institucional entre repre-sentats del Govern aragonès iel nou Govern català. El castellde Mequinensa n’ha estat laseu. S’hi donaren cita el conse-ller de Medi Ambient de laGeneralitat, Salvador Milà,d’Iniciativa per Catalunya-Verds, i el socialista AlfredoBoné, responsable de la polí-t ica medioambiental delGovern d’Aragó, qui tingué lainiciativa de realitzar la reunió.

La Declaració de Mequi-nensa té l’objectiu de coordi-nar l’aprofitament i la millorgestió de l’aigua de l’Ebre, aixícom la preservació de la rique-sa mediambiental de les zonesbanyades pel riu. En aquestsentit, la Declaració dibuixaun front comú en la lluitacontra el transvasament del’Ebre, per la qual cosa es va

Aragó i Catalunya signen la Declaració de Mequinensa

Aleix Castellnou

acordar demanar a la titular dela cartera de Medi Ambient delGovern de Madrid, ElviraRodríguez, l’ajornament de laconcessió de les llicènciesd’obres que permetran tirarendavant el PHN. Però laministra, abans de trobar-seamb els consellers autonòmics,ja ha concedit permisos perendegar el transvasament;concretament, ho ha fet per alsdos primer trams, a Almeria iMúrcia. I més recentment, elGovern central ha iniciat elprocés d’expropiació deterrenys en municipis del nordde Castelló i el sud de Tarra-gona, la qual cosa ha aixecatuna gran alarma social i unaprofunda sensació de malestarentre els ciutadans afectats perla mesura. Davant aquestesdarreres accions governamen-tals, el president del PP d’Ara-gó, Gustavo Alcalde, s’ha limi-tat a indicar que la majoriaparlamentària que té el seupartit al Congrés del Diputats–perquè al Parlament català i ales Corts d’Aragó no la té pas–és garantia suficient de legiti-mitat democràtica.

Álfredo Boné, Conseller de Medi Ambient de l’Aragó i Salvador Milà, Conseller de Medi Ambient de Catalunya

Mar d’Aragó

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

L’editorial saragossana Garad’Edizions, dirigida per ChuséAragüés, ha tret al mercat enla seua col·lecció «Libros dePocha» la traducció a l’ara-gonès de la primera novel·lade Jesús Moncada,Camí deSirga, feta pel mateix editor.

Segons ens explica Aragüés,«ha estat un treball dur, en elqual he trigat més de dos anysi mig, però al mateix temps hedisfrutat molt».

Per a Ara -güés, un delsaspectes mésdurs de la seuafe ina com at raduc to r haestat l’adaptacióo la recerca dinsde l l èx icaragonès delsmots referents almón f luv ia l .«Encara que ales ter res ons ’ha par la taragonès hi har ius , no hanestat gaire nave-gables, tan solssorcats per lesnavates (o nava-

des). Així que moltes eines denavegació no tenien la seuaparaula en cap de les variantsde l’aragonès».

Per altra banda, Aragüèsdecidí finalment mantindre encatalà del text original els topò-nims, noms propis de personeso de vaixells, els noms delsbars, etc.

Gara d’Edizions s’ha desta-cat per editar traduccions al’aragonès d’obres clàssiques

La novel·la Camí de Sirga, traduïda a l’aragonès

Màrio Sasot

de la literatura universal comO Principet, de Saint Exupery;A Metamorfosis, de Kafka;Alizia en o pais das maravie-l las , de Lewis Carrol ; ocontemporànies com Sueniosd’un seductor, de WoodyAllen, o Requiem por un labra-dor espaniol, de l’aragonèsRamón José Sender.

Aquesta política de traduc-cions ha estat qüestionada peralguns sectors de la culturaaragonesa (més aviat saragos-sana) per ser obres que podenser llegides en castellà pelsmateixos lectors que podenaccedir a la traducció arago-nesa. Tot i que Chusé Aragüesconsidera que aquestes pecesen aragonès “aporten elementsde referència a la llengua literà-ria que enriquix l’idioma i alsautors que l’utilitzen per aescriure. Publicar solament lescreacions originals en aragonèssuposaria acceptar l’actualdinàmica de progressiu empo-briment de l’idioma» –explicaAragüés.

Altres edicionsEn relació a altres edicions

i traduccions d’obres del narra-

El propassat 8 de gener, datadel naixement de BaltasarGracián, es va celebrar a Sara-gossa el Día de las Letrasaragonesas organitzat pelgovern aragonès. A diferènciadels altres anys, el tradicionalsopar es va convertir en un acteprotocolari al saló de la Coro-na del palau Pignatelli, seguit

d’un pica-pica a uns pabellonsinstalats a la sortida de l’acte.

La fredor i poca assistènciade públic es va deure proba-blement, a part de la «reduccióhostelera», a la minva depremis i premiats. El guardóinternacional a les Lletres«Baltassar Gracián» ja no es vaconvocar. També desaparegué

el premi de narrativa en castellà«Ramón J. Sender», que en losdos o tres anys que s’haviaconvocat, el jurat l’havia decla-rat desert. L’«Arnal Cavero»de literatura en aragonès tambéva quedar desert «per la mancade qualitat de els obres presen-tades». En resum: es va donarel Premi a les Lletres Arago-

neses per la seua trajectòria al’esciptora saragossana Sole-dad Puérto las. El premi«Miguel Labordeta» de poesiava ser per a Juan Carlos Elijasy el «Guillem Nicolau» alprofessor universitari lleidatàamb ancestres de Saidí, XavierTerrado..

dor mequinensà, que acabad’abandonar la seua editorial desempre, La Magrana, per afitxar per Edicions 62, calesmentar que, en aquest anyque comença, apareix la traduc-ció de Camí de Sirga a l’hon-garès i a l’eslovè. Així mateix,la seua nova editorial treurà ala llum aquest mes de febreruna edició de luxe d’aquestanovel·la coincidint amb elnúmero 500 de la prestigiosacol·lecció «El Balancí».

Per altra banda, Edicions 62publicarà, també aquest any,la reedició del llibre d’articlesperiodístics de Moncada Cabò-ries estivals. La primera ediciódins la col·lecció «Quadernsde les Cadolles» dirigida perl’Hèctor Moret, de la qual esvan imprimir 1.200 exemplars,es va exhaurir ràpidament.

Per últim,Xordica, l’edito-rial espezialitzada en llibres enaragonès dirigida per ChuséRaúl Usón, que ja va traduir alcastellà els dos primer llibresde contes de Moncada Histò-rias de la mano izquierda i Elcafé de la rana, traurà d’ací auns mesos la versió castellanade Calaveres atònites.

Xavier Terrado va rebre el premi «Guillem Nicolau» en una deslluïda Nit de les Lletres Aragoneses

M.S.

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 1717GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

La seduccció deldiccionari català-valencià-balear

Esteve Betrià

En la crònica del mes passat, no vaig fer cap referència, permanca d’espai, a l’obra més important, o si més no la més cone-guda, de Francesc de Borja Moll: el Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Aquesta magna, rica i matisada obra també ésconeguda, com sap tothom, com l’Alcover-Moll, els cognomsdels dos filòlegs balears que més hi van treballar:Antoni M. Alco-ver i Francesc de B. Moll. Potser també caldria afegir-hi, si esvol ésser just, el nom i els cognoms del filòleg valencià ManuelSanchis Guarner per tal de completar la tríada d’autors delDCVB.

Iniciada al bell mig de l’anomenat període modernista de lacultura catalana per un filòleg exaltat i ’modernista’com mossènAlcover –titllat de passional i de poc científic–, aquesta obralexicogràfica, folklòrica, etimològica, dialectal, etnogràfica,fonètica, etc. ha patit d’un cert menysteniment per part dels filò-legs més assenyats i ’noucentistes’ que durant dècades handominat el panorama institucional de la llengua catalana. Tanma-teix, s’observa en els últims anys com el DCVB i, sobretot, lafigura i l’obra del seu iniciador han superat, encara que lenta-

ment, l’ostracisme a què havien estat condemnats, i han recu-perat el lloc que els pertoca dins de la història de la llengua i lafilologia catalanes. Primer foren els escriptors de fora del trian-gle Figueres-Reus-Solsona, i tot seguit, o alhora, els lingüistesoriginaris també d’indrets extratriangulars els que van trobar enels deu volums del DCVB una font gairebé inesgotable d’in-formació, de coneixement i de descripció de la llengua i lacultura del país. No endebades aquesta obra té en la base les eixi-des filològiques –treballs de camps– i les reflexions lingüísti-ques de persones coneixedores de la gent i del territori; d’amants«passionals» de les varietats territorials i dels registres socialsde la llengua comuna.

Per finalitzar, només una nota personal: poques coses sóncomparables a l’emoció que vaig sentir, farà cosa de quinzeanys, en llegir l’entrada2. um a l’últim volum del DCVB. Unaforma tan extremadament local com um pare, característica delparlar del Poble, hi tenia entrada pròpia! Només persones ambuna finíssima sensibilitat lingüística podien adonar-se que si alDCVB es recull la forma baleàrica mumare també calia que s’hirecollís la forma mequinensana umpare. De fet aquest mot, oaquesta forma, deu d’ésser l’únic que és exclusiu del parlar deMequinensa –o ho era, perquè es troba en l’actualilitat en clarretrocés–; la resta de vocabulari mequinensà (com es pot compro-var, ara també per Internet, consultant l’Alcover-Moll) és compar-tit, amb parlars de Catalunya, País Valencià, Balears i Pitiuses,l’Alguer,…

Arancha i Mabel Galicia Val«Pujar al podi en un campionat d’Espanya ho compensa tot»

D. Sarrau

Aquestes dos germanes fraga-tines, de 21 i 19 anys respecti-vament, filles de Maribel i Paco,subscriptors de TdF, vénendedicant-se en cos i ànima a laGimnàstica Rítmica des que elsseus pares, les van apuntar al’Escola de Gimnàstica Rítmi-ca de Fraga, escola amb quèvan arribar a ser campionesd’Aragó. El seu nivell les portaa integrar-se en el Club Patríciade Lleida (1996-1998), clubamb què aconsegueixen, entrealtres èxits, la Mabel, unsubcampionat per equips (1997)i dos campionats individuals ala Copa Catalana (1997-1998),i l’Arancha, campiona, fins als12 anys, de totes les categoriesprovincials d’Aragó tant en lamodalitat de conjunts com indi-vidual, abasta el campionatprovincial de Lleida i el de Cata-lunya, en la modalitat de

conjunts a Tarragona (1996),tercera en el campionat d’Es-panya, categoria d’Honor,d’aquell mateix any, el campio-nat provincial i regional enmodalitat individual de Cata-lunya (1997) i quarta classifi-cada per aparells en modalitatindividual del campionat d’Es-panya de 1997…

Amb el Sicoris Club de Llei-da, dos campionats de Catalun-ya (1999-2000) en individualtanquen el currículum més quebrillant de la Mabel alhora quel’Arancha abasta ja la seua sise-na participació en els campio-nats d’Espanya. L’aro és l’exer-cici favorit de la Mabel i lacorda, el de l’Arancha. Les parti-cipacions en campionats a nivellnacional amistosos són nombro-ses. Des del 2001 desenvolu-pen la seua activitat en el ClubRítmica Monzón.

CRÒNIQUES TAGARINES

En l’actualitat compaginenels estudis de C. Empresarials,l’Arancha,, i Administració iDirecció d’Empreses i Magis-

teri, la Mabel, amb el treballcom a monitores a Bellver i aOsso de Cinca. Un exemple devoluntat i d’esforç.

Núm. 34. Febrer de 2004 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Gairebé el títol d’una obra de teatre de gran èxit de públic i decrítica (passeu-me el tòpic). No us amoinaré amb cap argumentde cap drama, tot i que ben bé es podria parlar d’una certa setma-na tràgica. A veure si me’n sabré eixir. Són els fulls del meu diarid’una setmana que no ha estat una setmana qualsevol.

Divendres: La pelota vasca. Vam veure el film de Medem,per cert que ens el van oferir de franc, cosa que no sé si supo-sarà motiu de cap denúncia contra els organitzadors per haveratemptat contra ves a saber quin article d’una llei antiterroris-ta. És un reportatge immens sobre la situació del País Basc, ode la convivència d’un poble marcat per una dinàmica terroris-ta insuportable. Sé que a Fraga també va agradar molt, que éscom dir que va impressionar. A mi, també em va impressionarmolt. Gràcies Medem i sort al poble basc. Memorables les imat-ges d’Orson Welles.

Dissabte: reflexió compartida durant una estona amb unagent jove que gasta dissabtes a xarrar i xarrar per estar bensegurs de com han d’actuar al llarg de la setmana. Són noies inois que responen a les sigles de la CAL, potser ja us les sabeu:Coordinadora d’Associacions per la Llengua. (Nota: són els del«Correllengua». Una altra Nota: hem de pensar a encoratjar-losperquè continuïn amb la il·lusió que sempre han mostrat»).

Diumenge: Goodbye Lenin. Sabeu que fa molt temps, el segle

passat!, hi havia el mur de Berlín? És clar que ho sabeu i que elmón va viure una etapa prou llarga dividida entre el món occidentali el dels països de l’Est, amb règims anomenats comunistes. Ladenominada República Democràtica Alemanya va ser un delsparadigmes d’aquest règim que finalment ha estat un fiasco histò-ric monumental que ha fet enrogir molta gent entotsolada a creu-re-s’ho, per dir-ho d’una manera no massa punyent. Doncs, lapel·lícula va d’un fill que vol estalviar a la seua mare patriota queconega com la seua pàtria, mentre ella patia un estat de coma, hapicat l’ham capitalista. Divertit, un film molt divertit, si no fos…

Dilluns: la bomba Carod-Rovira. Rectifico i esborro la parau-la trampa «bomba» que pot esdevenir tendenciosa i marcar lesments dels lectors. Rectificació: la notícia del diari ABC (lletresque no volen dir res de cap associació en defensa de la llenguacatalana) sobre una reunió de Carod-Rovira amb representantsd’ETA (aquestes sigles ja sabeu què volen dir) que ha provocatun daltabaix considerable, amb gran commoció de molta gental Principat (uns de bona voluntat, d’altres amb la voluntatsegrestada) i molta hipocresia i molta salivera a les Espanyes.

Dimarts: La grande bouffe. Un film que va d’una fartanadade molta gent que acaba en una situació lamentable. Talment compassa al carrer on tothom vol aprofitar l’avinentesa per deglutir,o siga linxar, el protagonista de dilluns.

Com coi es poden casar aquestes peces? Carod-Rovira, ETA,Goodbye Lenin, el mur de Berlín, La pelota vasca, la CAL,l’ ABC…, en arribar ací em vénen arcades com les del final delfilm de Marco Ferreri i no puc continuar. Que vingui OrsonWelles i que ho aclarixca amb el seu ull clínic.

M’heu entès? No us hi amoïneu que no passa res. Jo tampocno ho tinc massa clar. Ara, a més a més, ja tenim un altre Carnes-toltes a tocar.

Divendres, dissabte,diumenge,dilluns…

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

Suposo que per a un ciutadàde Vic, o de Figueres, o de tantsaltres indrets en què la llen-gua, tot i les seves dificultats,no és el major problema, ésdifícil fer-se càrrec de quèsignifica defensar la llenguacomuna al País Valencià. Si, asobre, parlem de les comar-ques més meridionals, l’em-presa encara és més àrdua. Hodic a propòsit d’una revista ques’edita a Elx amb el títol ElTempir (tempirés aquella aiguade pluja fina, com un xim-xim,que deixa la terra assaonadasense xopar-la). Si no la conei-xeu, hauríeu de fer-ho de segui-da. És una revista culta, benpresentada, feta amb una tossu-deria que de vegades semblaimpossible, i és l’expressiód’un indestructible amor a lallengua, ensems que, a Madrid,

El TempirIsabel-Clara Simó

quatre analfabets decideixenesquarterar la llengua comu-na. El contrast és aparatós. Jasé per experiència que moltshabitants del nord ignorenmoltes coses del sud. I encaragràcies que l’Eliseu Climentde vegades puja a explicarcoses o ens fa baixar a totsmassivament a assabentar-nosd’algunes coses, però el certés que hi posem poc esforç.Per això, revistes com aquestaens poden ser d’una gran utili-tat. Ara mateix en tinc un exem-plar a les mans: hi apareix elprimer estudi seriós sobre elcens lingüístic al País Valencià(1986-2001), gràcies al qualens assabentem que a les duesMarines hi ha punts amb unnombre de residents estrangers,procedents del turisme, escan-dalosament alts, com ara la

Nucia, amb un 32% d’es-t rangers (a lemanys,holandesos, britànics ibelgues), Xàbia, amb un32%, o Benimatxell, ambun 39%. També ens assa-bentem que a Elx, quanels dos membres d’unaparella són catalanopar-lants, parlen en valenciàals seus fills, en l’any1935 , e l 100%, encontrast amb el 1981, enquè només els parlen en valen-cià el 23% (xifra que ha pujatforça darrerament), o els índexsdetallats dels immigrants quehan après el català.

A tot arreu costa tirar enda-vant una revista cultural. Éssobretot difícil no caure en elvictimisme i tocar el cor delslectors, sinó oferir un produc-te de qualitat al comprador, i

esperar que el lector s’hi inte-ressi. A Elx és una mica mésdifícil. I portar-ho amb la digni-tat amb què ho porten els amicsd’El Tempir és sens dubteextraordinari. Ara que han fetdeu anys, permeteu-me que elsfeliciti i que us animi a tots afer-hi una ullada. No per gene-rositat, sinó per necessitat, queconsti.

Núm. 34. Febrer de 2004TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

Qui té coa, se li encén o (en espanyol, perquè m’entenguen) Quien se pica, come ajos

Esteve Betrià

Vet ací sis mínimes notes enreferència al desconcertant textpublicat en la secció ’Estampesriberenques’ de l’anteriornúmero d’aquesta revista.

a) Ara sabem que qui tandestrament va saber batejar jafa alguns anys part de les terresfranjolines –sembla que finsllavors innominades, indòmitesi salvatges– fou el senyorGuillem Chacon, Cap de laDelegació de la Franja dePonent de la Institució Catala-na d’Història Natural/IEC. Unsenyor que, si bé no és esmen-tat –greu errada– en capmoment en la crònica tagarinaal· ludida, no mostra caprecança en reclamar –i ben fetque fa– els seus legítims dretsdenominalistes.

b) En el text desconcertant esdiu que «Potser en Moret[llegiu, sisplau, en Betrià] nodeu saber que una mitjana nosempre és una illa, ja que elmot es refereix a les gleres o alsboscatges riberencs. I el casmés proper és el de la Mitjanade Lleida, que no és pas una illasinó una mitjana». I bé, ni Alzi-ra ni Algesires tampoc no sóncap illa però, d’acord amb l’eti-mologia d’aquests topònims,ho foren. Dit d’una altra mane-ra, a tot arreu –vull dir a tots elsreculls lexicogràfics, tret del’Alcover-Moll– es diu que’mitjana’és una illa, o illeta, almig d’un riu. En alguns s’hiafegeix, com a última accepciódel mot ’mitjana’, que també ésuna arbreda a la qual s’esténl’aigua del riu en temps derevingudes. Doncs bé, sensdubte aquesta última accepcióparteix de la interpretació quevan fer els redactors de Diccio-nari català-valencià-balear(DCVB) en entendre, en l’ac-cepció número 15 de ’mitja-na’, que un topònim (la Mitja-na) de la capital del Segrià era

un nom comú. Els redactorsdel DCVB no s’adonaren (ja sesap que aliquando bonusdormitat Homerus) que eltemps i els sediments havienconvertit una mitjana –una illafluvial– en una glera –vorainundable d’un corrent d’ai-gua. Però si se sap mirar enca-ra es poden veure, això sí fossi-litzades i desdibuixades, lesilles a les quals fan referènciaels topònims Alzira, Algesiresi la Mitjana de Lleida.

c) Al Diccionari Etimològici Complementari de la LlenguaCatalana de Joan Coromineshom pot llegir (vol. V, pàg.665b) que: «Una mitjana és unailleta en el curs del Baix Segreo de l’Ebre: a Flix distingeixenuna ízla, quan és treballada,d’una mi_ána, quan no l’apro-fiten (n’hi ha una p. ex. a lapunta de la península on esprodueix el gran tombant delriu, 1935); ’el curs del Segre --- forma recolzes i meandres --- amb ubèrrimes mitjanes,farcides de canyars’, Lladono-sa (Ciutat de Lleida, p. 23).»Esclar que Joan Coromines fouun gran coneixedor de la llen-gua i la gent del país, inclosa laFranja. Això sí, l’eminent filò-leg barceloní es limità a calci-gar el territori, d’Aiguaviva aFontjanina i de Torredarques ala Torre de Buira (espero,senyor Chacon, que no calgaque especifica on són aquestesquatre localitats), i a escoltar lagent que l’habita sense voler-lasalvar de res. Tenir miradametropolitana no té res a veureamb el lloc on un hom ha nascuto resideix, sinó que més aviatrespon a una actitud vital. Peròestà clar, senyor Chacon, que nosabeu de què parlo.

d) Ara sé que vaig fer mal feten qualificar l’ignot registra-dor de la propietat toponímicade la Franja de toponomista

improvisat. Mea culpa. Peròper més que repassa la cròni-ca no sé veure perquè dieu, donGuillem, que «el que no té capjustificació són les males mane-res de donar l’opinió. Cal ofen-dre? Cal anar sempre a fermal?» No sé, de debò, en quèus he pogut ofendre o on heemprat males maneres; però sicom Cap de la Delegació Cata-lana d’Història Natural/IECtrobeu que ha estat així, usprego que em dispenseu. Noem convé estar a males amb elpoder institucional –ni que sigavirtual–; ja n’he rebut massa, degarrotades institucionals.

e) Aquest discret patxetí noés cap Cap ni cap “expert” (percert, senyor Chacon, com quali-ficareu l’adjectiu nominalitzati, sobretot, les cometes queempreu en el vostre escrit:d’ofensius, de males manereso directament de roïns?), tansols –seguint les metàforesornitològiques que sembla quetan bé coneixeu– un astorat iesparverat –disculpeu laredundància– xinxeu queobserva distret els inquietantsvols dels moixons i muricecs(excuseu-me, però no m’hesabut estar de la nota al marge:per fer-ne una lectura ambfonètica mequinensana, inter-canvíeu les vocals posteriorsàtones) que intenten fer veureque dominen els cels del nostreracó de país. En fi, un servidorés algú que només mira de

conèixer una mica millor laseua llengua i que s’ha cregut–ingenu com encara és– eldiscurs en defensa de la biodi-versitat i, alhora, de la diversi-tat lingüística.

f) I per finalitzar, només dirque espero retrobar-vos, senyorChacon, per la Rambla o a laplaça de Sant Jaume, indretsbarcelonins que visiteu, comjo mateix, de manera reiterada.Efectivament, al Poble, ni al’estiu ni a l’hivern, no us trobomai –o gairebé mai–; segur queés culpa meua: quan hi vaigvós ja en torneu. Potser llavors,al bell mig de la capital delpaís, em podreu resoldre –sitinc sort i si vós us sentiucondescendent– un dubte quefa alguns dies que em téinquiet: ¿el corb que esmen-teu en el títol del vostre escrit,és un Corvus corax o un corbmarí –Phalacrocorax carbo,en espanyol ’corbarán’– o uncorb de bec vermell –Coraciagranula, en espanyol ’grajo’?¿La garsa que l’acompanya, ésPica rustica o Pica caudatal–en espanyol ’urraca’–, o…?Sembla que coneixeu prou bé,cosa digna de tota lloança, lafiliació, popular i científica,dels martinets, picabous, corbs,garses i buitres –altrament ditvoltors– que sobrevolen, dedilluns a dilluns i del nord alsud, les terres, les aigües i lesviles del nostre perifèric isalvatge rivet nord-occidental.

JAU

ME

SEU

MA

Any 5 • núm. 34 • La Franja, febrer de 20042,30 e

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Camí de Sirgaen aragonèsL’editorialsaragossanaGara d’Edizionsha traduït aaquesta llenguala novel·la mésconeguda deJesús Moncada

PASQ

UA

L VI

DA

L

Bodegas Nuviana creixDesprés d’un any de funcionament,l’empresa del grup Codorniu pensaduplicar la seua producció el proper any

Units contra el transvasamentEls consellers de medi ambient deCatalunya i Aragó signen a Mequinensauna declaració en defensa de l’Ebre

Els

tres

tom

bs a

Mas

salió

el 2

004

CENTRO DE ESTUDIOS BAJOARAGONESES

Fulls de les fronteres. Entre Gandesa i AlcanyísHojas de las fronteras. Entre Gandesa y Alcañiz

de Joan Perucho–Premi Nacional de Literatura 2002–

MassaliórecuperaEls Tres Tombs

MassaliórecuperaEls Tres Tombs

Demaneu-lo a:Centro de Estudios Bajoaragoneses

email: cesba@bajoaragon.netwww.bajoaragon.net

Apartat de correus 94 - 44600 ALCAÑIZ

La darrerapublicació delCentro deEstudiosBajoaragonesesen coedició ambl’Institut RamonMuntaner

PVP: 21 E