En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

CA

RT

ES C

REU

AD

ES

2

TEMPS DE FRANJA 123

Sumari

2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

7 Baix Cinca

10 Entrevista

12 Llitera

14 Cultura

15 Tema del mes

16 Aragó

17 Galeria de Personatges

19 Opinió

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’ Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’ Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

En resposta a Juan Luis Camps

Benvolgut Juan Luis,

L’ASCUMA té com a tret distintiu lapromoció i dignificació del català autòc-ton, i així la seua actuació durant estosanys ha estat marcada per fer cultura perla llengua i en esta llengua. De viure en uncontext lingüístic normal, mos podríemdedicar a una difusió cultural diferent,sense haver de passar per la premissa ini-cial de la llengua i el seu debat, tal i comfan d’altres associacions de la província deTerol. Això ho demostra que fins enguanyno ham tingut una col·lecció d’història.

Agraisco les teues crítiques constructi-ves sobre la nostra Trobada d’enguany aPena-roja, a les quals faré les següentsanotacions:

1) A la taula redona que vai moderar, elsparticipants van fer un extens resum delsnostres XXV anys. Segons vai tractar desintetitzar, ha consistit en:

–Reivindicació política pel reconeixe-ment legal de la llengua a l’administraciói l’escola.

–Difusió de la llengua i cultura: exposi-cions, trobades, fires, classes per adults...

–Publicacions (fonamentalment creacióliterària i estudis sobre folklore).

2) Lo dia va ser molt cultural: 4 presen-

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ ns les teuescartes, tot indicant el teu nom ipoblació, a:tempsdefranja@gmail.com

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’ HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: Presoners del camp deconcentració d’Ebensee (Àustria) en elmoment de ser alliberats (7/5/1945). Foto deltinent de l’ex. americà A. E. Samuelson,National Archives, U.S. Federal Government.

tacions de llibres d’autors matarranyencs(dos d’ells amb recital), una representacióteatral (Lo pobre llop, molt bé) i una ac-tuació musical (Túrnez&Sesé: magnífics).

Com vai dir a la cloenda, va quedar bendemostrat en los actes de la Trobada queno n’hi ha llengües millors que altres i quetotes, també la nostra, valen per a l’ex-pressió del pensament, dels sentiments iper crear bellesa.

A quin percentatge dels habitants de lesnostres viles arriba tot lo que fem? Al ma-teix que a les de les viles castellanopar-lants, o, millor dit, a una mica menys no japer “elitisme” sinó perquè molts no sóncapaços de llegir en català i alguns no vo-len entrar per raons polítiques. Pensatambé que no totes les viles són Pena-rojai no a totes som benvinguts.

Tens raó en què no mos hauríem de cap-ficar tant en lo nom de la llengua, i que re-sulta més important utilitzar-la que con-vèncer als recalcitrants sobre la seua de-nominació de “chapurriau” o una altra.Així és com tenen èxit les jornades sobrehistòria que tan bé organitzes a Queretes.

Jo guardo un record molt positiu de laXXIV Trobada. I agraisco a tots los quevau vindre la vostra participació.

M. Dolores Gimeno PuyolVicepresidenta de l’Ascuma

3

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

EDIT

OR

IAL

Les llengües són els instrumentsde què disposem els humans per re-lacionar-nos els uns amb els altres.La llengua inicial és el vehicle decomunicació que sorgeix en la prò-pia família i pertany al nostre en-torn social. És la forma d’expressiói de parlar ensenyada pels pares,que són sempre els primers profes-sors de llengua. A més, la llenguainicial és aquella en què, per reglageneral, els progenitors volen esco-laritzar els seus fills. Els pares hande poder trobar per als seus fillsuna escola que sigui la continuació—amb mestres, sistemes i materialsdocents— de la pròpia família. No-més per sentit comú ja sembla quehauria de ser així, malgrat els nom-brosos casos de sobres coneguts enquè els pares accepten —per impe-ratiu legal— que els seus fills apren-guin als centres d’ensenyament, allegir, escriure, dibuixar, cantar, su-mar, restar, multiplicar i dividir, endefinitiva a desenvolupar la seuaintel·lectualitat, en una llengua di-ferent d’aquella en la que van co-mençar a viure, dins de la seua fa-mília, quan van arribar a aquestmón.

La defensa del català parlat a laFranja es pot i s’ha de fer mitjan-çant múltiples iniciatives emanadesde les institucions públiques, d’as-sociacions veïnals, culturals, artísti-ques o esportives i fins i tot desd’entitats empresarials. Però la mi-llor defensa de la nostra llenguarau en la seua normalització entreles noves generacions. I aquesta ésuna tasca que en totes les parts delmón, i amb tots els idiomes, s’exe-cuta als centres d’ensenyament,perquè es tracta de transmetre alsfills, convertits en alumnes, conei-xements científics en la mateixallengua en la qual els seus pares elsvan transmetre els coneixementsvitals indispensables, en els primersanys de la seua vida.

Això és el que sembla haver en-tès i està duent a terme, amb lloa-ble valor i gran esforç, l’associacióClarió, de pares i mares del Matar-ranya en defensa del català. Clarióva organitzar, el passat 4 d’octubre

a Pena-roja, la “Jornada Llengua iEscola al Matarranya” per comme-morar els 30 Anys de l’Ensenya-ment del Català a l’Aragó, on es vaexplicar “El model d’immersió a laBressola”, desenvolupat a la Cata-lunya Nord d’ençà l’any 1976.Aquest projecte va començar ambset alumnes i ara en té més de mil,la qual cosa ha obligat el governfrancès a oferir un ensenyament bi-lingüe a l’alumnat d’aquell territoricatalanoparlant.

Avui sembla indiscutible el paperdecisiu de l’ensenyament públic dequalitat per a la nostra societat, toti que quan els poders públics noofereixen l’educació i l’ensenya-ment que els pares volen per alsseus fills, potser l’única solució si-gui la mateixa que a la Bressola.Un cas semblant i paradigmàtic vaser el de l’aparició de les ikastolesal País Basc els darrers anys delfranquisme. Donat que ni les esco-les públiques, ni les privades delmoment, no oferien pas l’ensenya-

EDITORIAL

La llengua inicial de “Clarió”

ment de l’èuscar i en èuscar, nom-brosos grups de ciutadans vancrear els centres bilingües en règimde cooperatives de pares. Potser ala Franja sigui més problemàticprendre iniciatives semblants i pot-ser Clarió, encara que s’ho propo-sés, tampoc podria arribar a tant.

En tot cas, no seria absurd plan-tejar avui un projecte d’aquestescaracterístiques a la nostra terra.Només cal recordar que fa centanys els regeneracionistes baixara-gonesos van recolzar l’obertura decol·legis rurals per a aquells nensque, en acabar l’escola primària,volguessin cursar estudis d’ense-nyament secundari, davant lamanca d’instituts de zona enaquells temps. Així va sorgir elcol·legi del Mas del Llaurador, di-rigit pel sacerdot mossèn José Pe-llicer, que va funcionar des delsanys vint fins la guerra civil. Avui,l’objectiu d’un centre d’aquestamena seria molt diferent, però tanimportant com el de llavors.

“Moltes creences se m’han desfet a les mans,i se m’han escolat entre els dits. I tinc les mans buides, com un paper en blanc”

Epistolari (1981-1989) p. 298

1a Jornadade Llengua i Escola alMatarranyaCARLES SANCHO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

MA

TAR

RA

NY

A

4

El riu Matarranya neix als portsde Beseit, amb vessants a Terol,Tarragona i Castelló, i el seu prin-cipal afluent, l’Algars s’uneix a ella Nonasp (Saragossa) perquè pocsquilòmetres més avall, entre La Po-bla de Massaluca i Faió desembo-que a l’Ebre (Pantà de Riba-rojad’Ebre-Tarragona).

En els seus marges s’assenten 17poblacions a la província de Terol, 5a la de Tarragona, 4 a la de Saragossai 1 a la de Castelló. En total sumen18.000 habitants, l’economia delsquals es basa principalment en l’a-gricultura i la ramaderia.

Tant el riu Matarranya com totsels seus afluents, estan molt conta-minats a les seves àrees mitjana-bai-xes per les aigües residuals de lespoblacions i les filtracions en subsòlde les explotacions agrícoles i rama-deres, si bé l’Institut Aragonès del’Aigua diu que les seves aigües sónnetes i cristal·lines (serà en el naixe-ment “Parrissal” Matarranya i “Tolldel vidre” Algars), perquè en la sevaconca mitjana-baixa, les aigües i eljaç dels rius donen pena i desprenenuna intensa olor a podridura.

A dia d’avui solament existeixendues depuradores d’aigües resi-

Ecologia mediambiental i qualitat dels nostres rius// ÀNGEL VILLALBA DAMIÁN

duals municipals a la conca, una aArnes (Tarragona), al riu Algars iuna altra a Favara (Saragossa), alMatarranya. Les dues funcionen aple rendiment (85% de depuració)i les dues són ecològiques amb uncost de construcció inferior als250.000 euros i un cost de manteni-ment inferior als 14.000 euros l’any.La d’Arnes porta en funcionamentdes de l’any 2000 i la de Favara desdel 2006. Ambdues van ser disse-nyades per universitats espanyoles.

Des del govern d’Aragó (DGA)proposen un pla de DepuradoresMunicipals de tipus convencionalper a pobles de més de 10.000 ha-

bitants amb un cost d’explotaciómitjà per municipi de 190.000 eu-ros a l’any, quan aquí només exis-teixen tres pobles que sobrepassenper poc els 2.000 habitants: Vall-de-roures (Terol), Batea (Tarragona) iMaella (Saragossa).

No existeix cap altra planta depre-tractament de purins en tota laconca. Desconec si algun particulargestiona els seus residus però re-sulta obvi que la solució a la conta-minació del subsòl hauria de serglobal per a tota la conca.

Altres rius de Terol, com el Gua-dalop i el Martín no gaudeixen demillor salut ecològica.

Ibèries // Carles Terès

Al cotxe encara hi tenim un radiocasset. Aquest aparent ana-cronisme em permet escoltar les cintes que en una altra èpo-ca (en una altra vida) vaig gravar principalment de la ràdio. Can-çons robades a programes estimats, que acabaren confegint unpopurri ambigu i estimulant. Una mena de cartes russes on espassa de Fermin Muguruza a Philip Glass o a una peça fol-klòrica. Tot depenia de la meva prestesa en prémer simultà-niament play i rec quan sonava una peça que m’agradava. La‘platina’ me l’havia comprada amb control manual de volumde gravació, cosa que em permetia de simular foses en començari en acabar la cançó.

Darrerament hi tinc posat un casset on hi ha cantants por-tuguesos, entre els que destaquen la mitja dotzena de cançonsbellíssimes d’Ala dos Namorados. L’altre vespre, tot sentint-la, mentre conduïa, se m’ocorregué imaginar què hauria pas-sat si Portugal hagués quedat, com la Corona aragonesa, sotadomini castellà. Potser la llengua portuguesa s’hauria conver-

tit en una cosa similar al gallec que ara s’escolta als mitjans decomunicació. Molts dels matisos i subtilitats de la pronúnciaque enriqueixen aquestes cançons no existirien. Serien tota unaaltra cosa; potser bonica, però diferent. Inevitablement vaig ima-ginar què hauria passat amb les llengües de la nostra Corona.Potser l’aragonès tindria ara una vitalitat més gran, i el cata-là gaudiria d’una riquesa de matisos que es van perdent en lesgeneracions més joves pel predomini despietat de la ‘lenguacomún’. Però... i el castellà? Com seria el castellà d’Aragó? Pot-ser s’hauria convertit en un dialecte molt diferenciat de l’es-tàndard. Fins i tot és possible que hi hagués un moviment se-cessionista que s’inventés unes normes pròpies i l’anomenésamb noms pintorescos (que no reproduiré per a no donar idees).

Però vet aquí que Mikel Laboa va rellevar els portuguesosamb una cançó en misteriosa llengua basca. No sé que deia, peròla cadència em traslladà a les penombres boscoses d’un paísancestral. Qui vol la monotonia del monolingüisme? Not me.

L’ ESMOLET

El riu Algars al seu pas per Nonasp DANIEL MAZA PONS

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

MA

TAR

RA

NY

A

5

A Pena-roja va celebrar-se el dis-sabte 4 d’octubre la 1a JornadaLlengua i Escola al Matarranya percommemorar els 30 Anys de l’En-senyança del Català a l’Aragó i laCloenda de l’Any Desideri Lom-barte 1989-2014. L’organització delsactes va anar a càrrec de Clarió, l’As-sociació de Pares i Mares del Ma-tarranya en Defensa del Català, itambé hi van col·laborar diferentsentitats locals, comarcals i provin-cials. Al matí el Centre Cultural dePena-roja va acollir els participantsa la jornada, principalment profes-sorat, que van rebre un dossier on esrecull diversa informació sobre elterritori i la nostra llengua. La sa-lutació als participants per part del’alcalde de Pena-roja Paco Estevei del president de Clarió José Ma-nuel Aragonés van precedir la con-ferència inaugural i brillant de JoanPere Le Bihan, responsable de laBressola del 1981 al 2012 –escoleslaiques catalanes a la zona francesade parla catalana– que titulà ‘El mo-del d’immersió de la Bressola’. Unaexperiència educativa molt exitosade la introducció de la llengua ca-talana a través d’ensenyament en unterritori dins de l’estat francès ons’estava perdent en trencar-se latransmissió generacional afavorintel monolingüisme. La Bressola quenasqué el 1976 amb només 7 alum-nes ara ha passat a tenir-ne més demil i ha forçat al govern francès delterritori catalanoparlant a oferir al’alumnat un ensenyament bilin-güe.

Més tard es presentaren diversesiniciatives educatives a la Franja queincideixen sobre la dignificació de lanostra llengua. Margarita Celmaens parlà del Projecte d’Innovació iInvestigació Educativa ‘CantemJunts’ que va coordinar com a pro-fessora de música i on hi va partici-par el CEIP Vicente Ferrer Ramosde Vall-de-roures i que es va mate-rialitzar en la publicació d’un llibrei l’enregistrament d’un CD recollintles cançons populars aconseguides

1a Jornada Llengua i Escola al Matarranya i Cloenda de l’Any Desideri Lombarte// CARLES SANCHO

a través del projecte i interpretadespels mateixos alumnes. Paco Tejero,exdirector del CEIP Sant Josep deCalassanç de Fraga, presentà ‘Elcontacontes’ un innovador projecteeducatiu en què els alumnes del ci-cle superior de primària interpretendiferents contes als alumnes d’in-fantil i un altre projecte de dansespopulars a primària. A continuacióuna taula redona sobre ‘Experièn-cies al voltant dels 30 anys d’Ense-nyança del Català a Aragó’ en quèvan intervenir: Pep Labat, professorde català de secundària i Paco Te-jero, tots dos de Fraga, Teresa Ma-ria Ballester mare i professora deMont-roig i Rubén Lombarte pe-riodista i exalumne de Pena-roja.Acabats els parlaments es va obrirun debat molt interessant amb la in-tervenció del públic assistent. La jor-nada matinal va estar coordinadaper Pepa Nogués, secretària de Cla-rió. Mentrestant al poliesportiu xi-quets i jóvens van participar en el ta-ller de mural party dedicat a Desi-deri Lombarte que havien iniciat di-vendres a la nit.

A la tarda es va continuar les ac-tivitats i els jóvens van acabar el mu-ral mentre que els més menuts de lavila al mateix poliesportiu pintaven,ballaven i jugaven. El mural dibui-xat tenia la força expressiva dels ver-sos escrits per Desideri sobre lanostra llengua:

La llengua que parlem és clara i forta, i és dolça si convé, i és falaguerai és jove com un brot de primavera,i és vella com l’hivern, i no és morta.Està viva al carrer.Val per anar a llaurar,i per a renegari per anar a la fonti per anar al cafè. Per què no ha de valerper a escriure a un diariper a passar el rosarii per escriure més, si més convé,més versos i cançons i més històriesdels fets presents i passades glòries?

Com a acte de cloenda de l’AnyDesideri Lombarte, ja a la vespradai davant la casa on va viure, un re-presentant de l’Associació Culturaldel Matarranya va fer el resum deles activitats realitzades enguanyper commemorar els 25 anys de lamort de l’escriptor i activista cultu-ral pena-rogí. Després, de manera es-pontània, Ramon Mur va iniciar lalectura d’uns poemes de Desiderique va continuar el públic assistenta l’acte. Elles, La terra prima, Lameua pàtria menuda, La xica que vaa la font, Hem perdut un amic, Lafortuna, Jo no òbrigo el balcó... ver-sos escrits pel poeta i recitats pelsparticipants a la convocatòria coma merescut homenatge i reconeixe-ment d’un dels personatges mésdestacats del Matarranya.

Conferència ala JornadaLlengua iEscola alMatarranyaCARLES SANCHO

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

MA

TAR

RA

NY

A

6

Tresors legítims // Juli Micolau

L’ ARGADELL

Ara que ja hem deixat les activitats lúdiques i culturals del’estiu, convé recordar algunes de les novetats literàries quehan passat a formar part de les meues lectures i, posterior-ment, de les lleixes de la biblioteca.

Primer de tot vull parlar del poemari Terres i vents, de naConxita Jiménez, guanyadora del I Premi de Literatura Rural–en català– convocat pel nostre amic de Vall de roures, el lli-breter Octavi Serret, i publicat per Edicions Saldonar (2014).La veu de la poetessa arriba a la fondària de l’ànima i la sentsa flor de pell. Diu: “Terres de cel rogenc, terres antigues,/ terresd’aiguabarreig i pedra tosca,/ terres de brums de vent i de si-lenci,/ terres de sol salvatge i albes dolces”... o “en algun clot dela mà,/ en algun vers,/ aquell so oblidat de les fulles/ guardat ge-losament”. Conté un pròleg profitós d’en Santi Borrell, el

poeta i activista cultural penedesenc.L’altre llibre que em vull referir és una traducció feta pel poe-

ta tortosí –m’atreviria a dir que mig freixnedí– Andreu Subi-rats, autor també de l’extensa i formidable introducció i de lesnombroses notes. Parlo, concretament, del llibre Els ParadisosArtificials, de Charles Baudelaire. Comença amb ‘I. Opi i Hai-xix’ (1860) i ‘II. Del vi i del haixix comparats com a mitjans demultiplicació de la individualitat’ (1851). Publicat per Días Con-tados (2014). En transcric un fragment del Teatre de Serafí: Quèse sent? Què es veu? Coses meravelloses, no? Espectacles ex-traordinaris? És molt bonic, molt terrible, molt perillós?...

Bé, no es pot transmetre amb quatre lletres tot el que donende sí aquests dos llibres; els recomano força i cal no perdre-se’ls!

Des de Favara (Matarranya) Wir-berto Delso va ser un dels caps vi-sibles dels capellans rojos enfrontatsa la cúpula eclesial tardofranquista.L’associació que porta el seu nomorganitza uns excel·lents fòrumsanuals, i en este quart (25 d’octubrea Favara) participaven el senadorMarcelino Iglesias (Bonansa), ex-president d’Aragó que va aprovar laLlei de llengües en el seu últim anydels dotze de mandat, i José Bada,favarol i Conseller de Cultura delprimer Govern autonòmic (PSOE),que va iniciar les classes optatives decatalà a la Franja. La proposta ver-sava sobre la “Incertidumbre en laFranja. Entre castellanos y catala-nes... nosotros en medio”.

L’acte es va obrir per l’alcalde deFavara, exposant el dubte sobre si elfet de parlar català, que ens apropaa Catalunya, amb una possible inde-pendència ens convertirà en objectede canya al mono perquè no respo-nem, o ben al contrari, intentaran es-timar-nos més per a que no ens hiaproximem. José Bada consideravaque catalans i castellans patien delmateix mal, el nacionalisme. Ja en cas-tellà, va proposar que la Franja haviade recuperar la convivència que l’hacaracteritzat amb relacions a les duesbandes, perquè “és una estupidesa feruna frontera entre Batea i Maella”.

Marcelino Iglesias va exposar encatalà que la Llei de llengües “va sermolt interessant” a pesar del seuúnic any de vigència, i que la Fran-ja té dos handicaps: “som moltpocs” i “estem desvertebrats”. Peraixò el seu objectiu van ser elsacords amb Catalunya per a viure lafrontera amb normalitat. A conti-nuació, va assentar la seua clau devolta: “la crisi territorial és mésgreu que la crisi econòmica”. L’a-firmació se situa en la polèmica queja va desfermar en un míting delPSC on banalitzava el nazisme as-sociant-lo amb l’independentisme enafirmar que “quan l’hipernaciona-lisme ha guanyat a Europa hi ha ha-gut molts desastres i més de 100 mi-lions de morts”.

Exposant que no li costa gensusar les dues llengües, va continuaren castellà, oposant arguments con-tra el sobiranisme català. Manifes-tava que amb la crisi econòmica eramés fàcil culpabilitzar Madrid queassumir les retallades, i que els pres-supostos de “Madrid ens roba” vanser aprovats i negociats per Pujol,mentre ell només s’interessava perles competències simbòliques (te-levisió, policia...). Finalment, pro-posava resoldre el conflicte amb lareforma de la Constitució i la terri-torialització del Senat.

En el torn de preguntes el públicva encertar a indicar els punts méscrítics. Es va demanar el posiciona-ment dels ponents sobre el dretdels catalans a votar, i els dos po-nents s’hi van oposar de manera cla-ra, afirmant que cal respectar laConstitució (tot i que cal dir queaquesta permet els referèndums).Iglesias va anar més enllà explicitantla seua oposició a la democràcia par-ticipativa, despertant fins i tot algu-na reacció en la taula. Alguns par-ticipants van mencionar la via fe-deral. Altres van ironitzar sobreels arguments exposats: “així, laculpa és dels catalans (que se n’a-niran), los del PP que també són ro-ïns, i al mig es troba la neutralitat delPSOE i la Franja?”. També des delpúblic es va destacar que les ofertesde concòrdia i diàleg no es mate-rialitzaven en propostes concretesque puguen resoldre el conflicteobert.

MarcelinoIglesias

GOBIERNOARAGON.ORG

FÒRUM WIRBERTO DELSO: INCERTIDUMBRE EN LA FRANJA. ENTRE CASTELLANOS Y CATALANES... NOSOTROS EN MEDIO

Iglesias creu que la crisi amb Catalunya és mésgreu que la crisi econòmica// NATXO SOROLLA

7

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

BAIX

CIN

CAJornada Cinga 2014 sobre el jaciment

romà de Vil·la Fortunatus// CARME MESSEGUER

El dissabte 27 de setembre es vaaixecar amb accent romà a Fraga.L’Institut d’Estudis del Baix Cincahi convocava la Jornada Cinga 2014dedicada en aquesta ocasió a «Vil·laFortunatus: passat i futur», ambl’objectiu de donar a conèixer quèha suposat la integració de la vil·laa la Xarxa de vil·les romanes d’His-pània i d’oferir propostes per a unamés gran dinamització del jaciment.

Un seguit de figurants abillats a laromana van rebre els visitants salu-dant-los en llatí, llançant-los pètalsde rosa i repartint-los branquetes dellorer en el pati del Palau Montca-da ambientat amb un larari (templedomèstic) cedit per l’IES Ramón J.Sender i un mosaic elaborat pelsalumnes de l’IES Bajo Cinca.

Va encetar la jornada la confe-rència de Francesc Tuset, l’arqueò-leg que va dirigir les darreres exca-vacions portades a terme al jaciment,posant la vil·la en el seu context his-tòric i geogràfic. Tot seguit, AbigailPereta, en representació de Patri-moni del Govern d’Aragó, va donarcompte de les diverses actuacions iinversions de l’administració sobreVil·la Fortunatus; sobre la integra-ció del jaciment a la Xarxa de vil·lesva explicar que suposava la coordi-nació entre jaciments similars perabordar de manera conjunta pro-blemàtiques i innovacions amb l’ob-jectiu final de constituir una ruta deturisme cultural de nivell europeu.

En el descans, els assistents vanpoder gaudir d’una gustatio (aperi-tiu) de productes elaborats a la ma-nera romana antiga: bunyols de for-matge, llesques d’ou i mel, dàtils far-cits, vi de roses, formatge, figues,meló, fruita seca...

La jornada va continuar amb unamostra de la gestió de jaciments ibè-rics i romans a càrrec d’arqueòlegs,museòlegs i gestors turístics. Enuna primera tanda, dedicada al mónibèric, es va presentar la Ciutadellaibèrica de Calafell i el consorci Pa-trimonio Ibérico de Aragón, ambseu a Alcanyís. A continuació es van

presentar les vil·les de La Loma delRegadío, d’Urrea de Gaén (Terol) iLa Villa de las Musas d’Arellano, aNavarra, de característiques similarsa la de Fraga i que també s’han in-tegrat a la Xarxa de vil·les. L’expo-sició de la vil·la de La Malena, d’A-zuara (Saragossa), a càrrec de l’al-calde de la població, va tenir un ca-ràcter més reivindicatiu, ja que, toti estar considerada una de les tresmillors vil·les d’Aragó per l’espec-tacularitat dels seus mosaics, enca-ra no s’hi ha intervingut per prote-gir-la i conservar-la.

La matinal va concloure amb elreconeixement que l’entitat orga-nitzadora va dispensar a FranciscoCasas, guarda i guia de la vil·la, i ala seua família, per la dedicacióamb què durant anys han vetllat perVil·la Fortunatus, que es troba enmigde les terres propietat de la família.El reconeixement es va fer materialen el lliurament de la reproducció ar-tística d’un cancell visigòtic trobat ala vil·la –ara al Museu Provincial deSaragossa– obra de l’escultora tor-rentina Pili Beltran.

Havent dinat, l’escenari es vatraslladar al jaciment de Vil·la For-tunatus, on l’arqueòleg Tuset vaconduir una nodrida colla d’assis-tents en una visita amenitzada perintervencions del grup de teatreGénesis 2.0 de la Penya Fragatina re-creant escenes com la d’un legionariemèrit que decideix establir-se a lafèrtil Ribera del Cinca, la d’un trac-tant d’esclaus i la d’un predicadorinstant l’auditori a convertir-se, enconsonància amb la cristianitzaciódels habitants de la vil·la romana ila posterior construcció, sobre lavil·la mateixa, probablement des-habitada aleshores, d’una basílica pa-leocristiana que incorporava unbaptisteri. Cal assenyalar que re-centment s’ha instal·lat en la vil·launa magnífica maqueta de la vil·laque l’Associació Belenista de Fragava elaborar com a tema central delBetlem del Nadal anterior, queconstitueix un atractiu més per tor-nar a visitar el jaciment de Vil·la For-tunatus, declarat Bé d’Interès Cul-tural pel Govern d’Aragó l’any2004.

Recepció delsvisitants aVil·laFortunatusMARINA BARRAFON

8

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

BAIX

CIN

CA Cicle de cine infantil i juvenil a Mequinensa

// ROSA ARQUÉ

Des del passat diumenge 19 d’oc-tubre i fins al proper 30 de novem-bre s’està celebrant a la sala Goyade Mequinensa un cicle de cinemainfantil en català. Es projectaran untotal de cinc pel·lícules, una cada diu-menge, a les cinc de la tarda i a pre-us reduïts –4,5 € cada sessió–.

El cicle ha començat amb la pro-ducció de Disney, “Avions 2: equipde rescat” –19 d’octubre– i continuaamb “Operació cacauet” –26 d’oc-tubre–, “Un pla deliciós!” –2 de no-vembre–, “L’abella Maia” –9 denovembre–, “Campaneta, fades ipirates” –23 de novembre– i acaba-rà amb “Com ensinistrar un drac 2”,–30 de novembre–.

Aquest cicle s’emmarca dins la ini-ciativa “T’agrada sentir-lo en cata-là” on col·laboren l’Ajuntament deMequinensa i el Circuit Urgellenc.

La iniciativa pretén fer créixer l’o-ferta d’oci entre els joves i fomen-tar el cinema infantil en català a lagran pantalla. A més de Mequi-nensa, aquest projecte es desenvo-lupa en un total de 32 localitats mésde Catalunya i Aragó.

La sala Goya de Mequinensa vaestrenar el passat estiu un nou sis-tema digital de projecció, substituintal tradicional de 35 mm, adaptant-se als nous formats de distribució.Aquest nou sistema permet que en2 o 3 setmanes puguin veure’s pel·lí-cules d’estrena recent a la localitat.

Gràcies al conveni de col·labora-ció entre l’Ajuntament i el CircuitUrgellenc es manté aquesta ofertacultural i d’oci per als veïns delmunicipi i de localitats limítrofes queno compten amb una programacióde cine estable durant l’any.

Capítol dels ordes del Temple a Fraga// CARME MESSEGUER

El cap de setmana del 24 i del 25d’octubre Fraga va acollir un esde-veniment templer coincidint amb lacommemoració de la data de la con-questa de Fraga per les tropes cris-tianes (24 d’octubre de 1149), enquè també van participar els Tem-plers, que ostentarien diverses pos-sessions a la Ribera del Cinca. La ce-lebració va ser organitzada per LaMagia Cultural del Bajo|Baix Cinca,nova associació liderada per l’histo-riador Joaquín Salleras que aglutinapersones amb diverses inquietudsculturals i artístiques.

Entre els actes programats va des-tacar el sopar medieval que va tenirlloc al Castell de Fraga i la desfilada,encapçalada per membres d’asso-ciacions templeres seguits per grupsrecreacionistes i múltiples voluntarisde la comarca a peu o a cavall, i tan-cada per uns rejovenits Ramon Be-renguer IV, comte de Barcelona, i Pe-ronella, reina d’Aragó, a manerad’amfitrions. La desfilada va acabaren el passeig del Cegonyer amb la lec-tura de les capitulacions de la Fraga

dernes són congregacions religioseslaiques que propugnen el conreudels valors cristians concretats en tas-ques socials, reconeixen l’autoritat pa-pal i pretenen la restitució de l’honordels templers històrics i la conserva-ció dels monuments de fundaciótemplera tot rebutjant l’esoterisme.La convocatòria de Fraga va tenircom a objectiu assentar les bases pera la unificació de les diverses bran-ques de vocació templera d’Europai Amèrica.

sarraïna davant les tro-pes cristianes. A més, vahaver-hi la projecció dedocumentals, una con-ferència sobre el Templeal segle XXI i la pre-sentació de la publicacióLa huella del Temple enel Bajo Cinca –elabo-rada a quatre mans perFederico Leiva Paredes,historiador valencià imestre general de l’Or-den Católica del Templo,i Joaquín Salleras Clarió,nomenat comanador honorífic deFraga–. D’altra banda, el capítol d’or-des del Temple es va celebrar, a por-ta tancada, també al Castell de Fra-ga.

L’Orde del Temple (Orde dels Po-bres Cavallers de Crist i del Templede Salomó) va ser un orde militar vin-culat a les Croades a Terra Santa i decaràcter financer que es va manteniren actiu durant el segle XII fins a serdissolt pel papa Climent V. Les nom-broses organitzacions templeres mo-

Desfilada detemplers aFragaNAUSICA GIBERT

Façana de la sala Goya, el cinema de Mequinensa. ARXIU

9

¡Quina diferència entre el tracte que reben, en l’àmbit cul-tural, els habitants de la Franja i els de la Val d’Aran per partde les respectives administracions autonòmiques! Aquí si que,malauradament, és aplicable allò que “les comparacions sónodioses”. Els aranesos disposen de l’ensenyament no univer-sitari en occità –a banda d’emissions televisives pròpies, to-ponímia normalitzada i ús de la seua llengua a l’administra-ció–, en canvi a la Franja els alumnes més afortunats única-ment tenen dos hores setmanals en la llengua pròpia, i moltsni això! És clar que no ens hauria d’estranyar sabent qui go-verna a Aragó i la política d’absoluta oposició al català de quèfan gala, una política que arriba a convertir en catalanista algúcom el ministre Wert. Aquesta política només té un nom: “et-

nocidi” –en l’accepció que li dóna el professor Roland Breton:“acció deliberada i planificada tendent a fer desaparèixer elstrets culturals més característics, començant per la llengua,d’un grup humà”–.

Com dèiem, les comparacions són odioses, i des de la Fran-ja caldria exigir un mínim respecte per a les característiquesculturals pròpies –principalment en l’àmbit educatiu– i demanarl’escolarització plena de xiquets i jóvens en la nostra llengua;ni més ni menys que el que tenen els aranesos. El contrari se-ria permetre una discriminació injusta i contrària als drets hu-mans exercida sobre els habitants de la Franja que no podríemconsentir. Potser seria bo, si les coses continuen igual, impul-sar un manifest per a oposar-se a aquesta nefasta política...

Quina diferència! // Joaquim Torrent

ESTAMPES RIBERENQUEST

EMPS

DE

FRA

NJA

/ n

. 123

/ n

ovem

bre

201

4BA

IX C

INC

A

L’associació “Amical de Maut-hausen i altres camps i de totes lesvíctimes del nazisme d’Espanya”,va celebrar la seva assemblea anualde socis el diumenge dia 26 d’octu-bre a la localitat de Mequinensa.

Per aquest motiu es van progra-mar diferents actes, els quals vancomptar amb una estreta col·labo-ració de l’Ajuntament de la locali-tat.

El dissabte 25 d’octubre, hi vahaver pel matí una trobada de pro-fessors i professores de secundàriaa l’IES Bajo Cinca de Fraga, perposar les bases de la Xarxa “MaiMés” de Preservació de la Memò-ria i prevenció del Feixisme.Aquesta xarxa que ja va començara perfilar-se a Catalunya el curspassat, volem començar a teixir-latambé a l’Aragó i podem dir quen’hem plantat la primera llavor.

El mateix dissabte, a les 18:30h,al “Spai Jove” de Mequinensa, laDra. en Historia i expresidenta del’Amical de Mauthausen, Rosa To-ran, va impartir una conferènciasobre la deportació femenina. Elpúblic que va assistir a la conferèn-cia va omplir la sala. Rosa Toran vafer un recorregut detallat sobre ladeportació de tres dones de la fa-mília Beleta, la mare, la filla i unaneboda, les dues primeres originà-ries de Mequinensa. La conferen-ciant va repassar el periple de lesBeleta per presons de la Gestapo icamps de deportació, un periple

Assemblea anual “Amical de Mauthausen”// JOSEP SAN MARTÍN

que acabà amb la vida de la filla, laMaria Beleta, i el fill d’aquesta queva néixer a Ravensbruck.

Completant el tema de la confe-rència a partir del dia 8 de novem-bre es podrà visitar a Mequinensal’exposició “Resistents i deporta-des”, sobre la deportació femeninaal camp de Ravensbruck.

El diumenge 26 d’octubre, a les11h, els socis de l’Amical que s’ha-vien desplaçat a Mequinensa perassistir a l’assemblea, foren rebutsa l’Ajuntament per l’alcaldessa dela localitat, Sra. Magda Gòdia. Totseguit la comitiva es va traslladar al’antic poble de Mequinensa i da-vant els jardins del museu es des-cobrí un monument dedicat als me-quinensans i mequinensanes de-portats als camps nazis. Allí se’lsfeu un emotiu homenatge. Partici-paren en els parlaments l’alcal-dessa de la localitat, i el presidentde l’Amical. Per acabar l’acte, duesfamiliars del deportat José Silves-tre Ibarz, mequinensà que fou as-sassinat a Gusen, feren l’ofrena flo-ral al monument.

El matí acabà amb la reunió del’assemblea anual de socis de l’A-mical a les dependències del Mu-seu de Mequinensa amb una no-drida participació de socis. L’as-semblea aprovà entre altres resolu-cions, el que es va anomenar la De-claració de Mequinensa, que vincu-larà per sempre l’Amical de Maut-hausen amb aquest poble amfitrió.

DECLARACIÓ DE MEQUINENSA

Havent estat aquesta la primera Assemblea gene-ral de la Associació Amical de Mauthausen i altresCamps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya,que se celebra sense la presencia d’ex-deportats i ex-deportades, i en base al jurament “Mai Més” pro-nunciat pels supervivents després de l’alliberament ials mateixos camps,

L’Assemblea aprova per unanimitat la resolució se-güent amb el compromís de continuar treballant per a:

1) Preservar i difondre la memòria de la deporta-ció republicana antifeixista.

2) Denunciar i combatre les actituds i actuacions ra-cistes, antisemites, homòfobes, xenòfobes, etc.

3) Lluitar per la llibertat, la igualtat i la justícia so-cial per a tota la humanitat.

Resolució aprovada a Mequinensa, el 26 de octu-bre de 2014

Josep San Martín BoncompteDelegat a l’Aragó de l’Amical de Mauthausen ialtres camps i representant de l’Amical al CIM

D’esquerra a dreta: Magda Gòdia, alcaldessa deMequinensa; dues nebodes del deportat José SilvestreIbarz, mequinensà assassinat a Gusen, i Enric Garriga,president de l’Amical. JOSEP SAN MARTÍN

10

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

ENT

REV

ISTA

El professor i activista culturalJoan Pere Le Bihan va participar enla 1a Jornada d’Escola i Llengua alMatarranya “30 Anys d’ensenyançadel català a l’Aragó” celebrada aPena-roja el 4 d’octubre i organitzadaper Clarió, l’Associació de Pares iMares del Matarranya en defensa dela llengua catalana. De fet ell va serencarregat en iniciar la jornada ma-tinal amb la conferència inaugural“El model d’immersió lingüística”.Joan Pere, com a bon mestre, va ex-plicar de manera molt didàctica i en-tenedora la seua experiència de mésde trenta anys treballant a la Fun-dació de la Bressola.

Pregunta. Quan va començar la re-pressió a la llengua catalana al sud-est francès?Resposta. La repressió a la llenguacatalana a França va començar al1700 amb el regnat de Lluís XIV, l’a-vi de Felip V enfrontat amb els ca-talans durant la Guerra de Succes-sió. Aquesta repressió del governfrancès contra la nostra llenguacontinuarà en el temps i farà que apartir de la Segona Guerra Mundiall’ús del català disminuís força a la na-ció veïna. P. Per què va sorgir la necessitat de

crear la Bressola a la CatalunyaNord?R. Perquè estava molt avançat elprocés de substitució lingüística delcatalà a favor del francès en les po-blacions de la Catalunya Nord on, enalguns casos, encara les generacionsde més edat parlaven en català.S’estava trencant la transmissió ge-neracional de la llengua pròpia delterritori. Els avis parlaven català, elspares una mica però els fills gens. Ca-lia donar la volta com un mitjó ur-gentment a la situació de la llenguacatalana a França.P. Es va crear la Bressola com a en-titat i es va posar en marxa la primeraescola. Quan va passar?R. El 1976 neix la Bressola a Perpi-nyà sense cap ajut del govern fran-cès, a l’antiga clínica veterinària“La Croix Bleue” a la carreterad’Elna que després passaria a ins-tal·lar-se al barri de Sant Galdric .Una escola que tot es feia en cata-là, fins i tot era la llengua dels patisi de totes les comunicacions que ge-nerava el centre. I un any més tardes crearia la segona escola de laBressola a Nils, una població d’unscent habitants. Un centre rural quefacilitaria el contacte dels alumnesamb la natura, un recurs pedagògic

Joan Pere Le BihanCARLES SANCHO

molt motivador per a l’alumnat quecalia aprofitar.P. Com van poder tirar endavant dosescoles privades sense cap ajut per

part del govern fran-cès?R. A partir del 1979 hiva haver una implicacióde cantants que de for-ma voluntària van co-mençar a programarrecitals solidaris per asubvencionar la Bres-sola: Lluís Llac, Jordi

Barre, Pere Figueres... El 1982 el go-vern francès del socialista FrançoisMitterrand dóna la primera sub-venció estatal a la Bressola. A par-

tir de 1995 es fa més ofi-cial aquesta ajuda i ob-tenim un conveni ambel Ministeri Francèsd’Educació com unaescola concertada. D’i-niciativa privada peròara ja subvencionadaper l’administraciófrancesa.P. Actualment quantscentres formen part de

la Fundació la Bressola?R. Vam començar el 1976 amb setalumnes i una sola escola i ara ja en

JOAN PERE LE BIHAN, RESPONSABLE DE LA BRESSOLA DEL 1981 AL 2012, DE LA CATALUNY

“Al meu territori s’estava trencant la trans// CARLES SANCHO

Joan Pere Le Bihan i Rullan (Mar-sella, 1948) de pare bretó i mare ma-llorquina, estudià filologia espa-nyola i fou professor a un liceu deMarsella. Militant d’esquerres, el1973 deixà la faena docent per a tre-ballar com obrer a Marsella, ondestacà per la defensa del treballa-dors marroquins i tunisians sense pa-pers. Un accident laboral l’obligà adeixar el treball. El 1977 s’establí aPerpinyà i, dos anys més tard, es vafer càrrec la Bressola de Nils. El 1981va passar a dirigir la Fundació de laBressola. Va impulsar el 1991 la ins-tal·lació dels repetidors de TV3 a laCatalunya Nord. El 2006 va rebre elPremi 31 de desembre de l’Obra Cul-tural Balear. Actualment, ja jubilat,viu a Rubí.

«Vam començarel 1976 amb setalumnes [...] araen som quasimil.»

«Aquí la situacióla teniu millorque a Françaperquè la majorpart de la gent japarla català.»

11

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

ENT

REV

ISTAYA NORD

smissió generacional de la llengua pròpia”són quasi mil, amb set escoles iun centre d’ensenyament se-cundari.P. Per què ha tingut tant èxit a laCatalunya Nord la Bressola?R. Un dels motius d’aquest èxitha estat la selecció del personalque jo mateix m’he encarregatde fer personalment, cada vega-da amb el director concernit,per tal de fer equips de treballque fossin coherents i tiressin en-davant la programació educati-va dels centres. Els mestres hand’assumir els principis de la Fun-dació i s’han d’implicar total-ment en la línia d’escola. Actual-ment a la Catalunya Nord tot-hom enveja la Bressola, fins i totles famílies que no són catala-noparlants matriculen els seusfills al centre perquè valoren elseu treball pedagògic. Un altre delsèxits de la Bressola és que en la dè-cada dels noranta el govern francèsha començat a oferir a la poblacióescoles públiques bilingües: en fran-cès i en català. Perquè la Bressolaoferia un ensenyament de qualitatmolt valorat pels pares i acostar-s’hiera una aposta per millorar els re-sultats escolars de l’alumnat.El cas més significatiu de l’èxit de laBressola és l’escola de Nils, unapoblació de només un centenard’habitants i que compta amb uncentre amb setanta alumnes. Compot suposar-se, molts vénen de forade la població atrets per la bonaimatge que ofereix la institució.A més a la Bressola el català és unallengua formal a l’aula i també unallengua de comunicació amb elscompanys, com per exemple al pati.Això no passa a la major part de lesescoles de Catalunya, on el català ésnomés la llengua formal en els cen-tres.P. Ara ja jubilat, segueix en contac-te amb la Bressola?R. Sí, ara que visc a Rubí amb lameva filla ajudo amb el que puc a laFundació i, a més, col·laboro apor-tant la meva experiència professio-nal dirigint durant molts anys la

Bressola al Departament d’Ense-nyament de la Generalitat de Cata-lunya. P. Com ho veieu la formació d’unaFundació de la Bressola a la Franja?R. Penso que seria viable perquèaquest tipus d’escola que nosaltresvam dur a terme és molt apropiadaper a la població rural pel contactepermanent de l’alumnat amb la na-tura. Per exemple al Matarranya hihauria molts paral·lelismes amb l’es-cola que van engegar a la CatalunyaNord a la petita població de Nils denomés cent veïns. Si ofereixes un en-senyament de qualitat els pares ac-cepten haver de desplaçar els seusfills amb centres fora de la poblacióon viuen. Perquè per als pares l’im-portant és el model pedagògic queofereixes. Al Matarranya la situacióde la llengua la teniu molt millor quea França perquè la major part de lagent parla el català, cosa que no pas-sava a la Catalunya Nord quannosaltres vam arribar el 1976 amb elprojecte educatiu de la Bressola.Aquí, si heu d’esperar que el governaragonès faci algun gest per la per-vivència del vostre català esteu per-duts. Una hora de català a la setmanaa les escoles és ridícul i insuficient peraprendre la llengua. Heu de tirar en-

davant una escola amb un projectecom el nostre d’immersió lingüísticatotal si no, a poc a poc, anireu per-dent la llengua, el principal ele-ment d’identificador de la vostra cul-tura.

Quan parla d’este model d’escola ru-ral de Nils a França em ve a la me-mòria l’escola del Mas del Llaura-dor que va fundar el mossèn vall-desgorfà José Pellicer cap al 1915aproximadament i que va arribar atindre més de trenta alumnes en unapoblació que el l’any 1930 tenia

només 56 habitants. Elcapellà va haver d’or-ganitzar una residèn-cia a la casa parroquialper acollir els alumnesque venien de lluny, al-guns de Bellmunt onhavia estat anterior-ment exercint com areligiós, però sobretothi havia d’alumnes dela Vall del Tormo, Vall-

junquera i Valldesgorfa. L’escoladel Mas de mossèn José que fins i totva rebre un premi de la DiputacióProvincial de Terol, va estar activafins l’arribada de la Segona Repú-blica.

«Els mestres hand’entendre laFundació iimplicar-setotalment en lalínia de l’escola.»

Un moment dela conferènciade Le Bihan,amb JoséManuelAragonès, deClarió, il’alcalde dePena-rojaFranciscoEsteveCARLES SANCHO

12

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

LLIT

ERA Revista La Rambla d’Albelda

// JOSEFINA MOTIS

el de les instal·lacions, força accep-tables. L’equip i l’entrenador hiposen la resta. Escriuen el seu en-tusiasme de cara a la propera tem-porada aspirant a Primera regional.

• La Coral Contrapunt: de grans,amb el cor infantil de petits, se-gueixen amb professionalitat i luxe,el costum de cantar a cerimònies i,actualment, en esdeveniments. En-guany expliquen que van cantarjunts grans i petits a la festa de finalde curs.

• La Penya El Magré: associacióque de fa trenta anys s’ocupa demantenir les tradicions i festes po-pulars, a més d’activitats de convi-vència. Aquesta penya ajuda a pe-nyes de joves a fer activitats engrups juvenils a les festes majors. Sónles Penyes Juvenils amb els seus lo-cals particulars.

—Hi ha unes pàgines amb moltesimatges d’una activitat d’ALEC,estudis de ceràmica a la Llitera, ongrans i petits fan figures de fang al’aire lliure.

—A les primeres pàgines d’a-quest número s’explica algunes ac-tivitats del parvulari El Niu, desta-cant la importància de fer activitatssensorials, amb jocs en què s’utilit-zen els sentits.

—Biblioteca: la seva funció lúdi-ca i cultural, amb abundant materialde lectura, jocs i tecnologia.

—La darrera pàgina, com de cos-tum, és la d’excursionisme, on s’ex-plica trajecte Albelda-Tamarit i elseu interès.

—A les pàgines centrals hi ha l’a-portació de Casa de la Vila, amb l’ex-posició dels comptes, impostos, ad-ministració local, urbanisme, am-bient, interès per la conservació decamins del terme, i noves tecnolo-gies, sempre a “l’última”.

Altres articles interessants són: —El relacionat amb Albeldans al

Món. Òscar S. O. explica la seva ex-periència a Canadà on treballa coma biòleg en la branca en la que estàdoctorat, la biomedicina.

—La visita d’intercanvi d’estu-diants alemanys a Albelda. Hi hauna organització a Lleida que s’o-cupa d’aquests intercanvis: al maig

vénen estudiants i professors ale-manys i al setembre van espanyolsa Alemanya . Enguany va tocar ve-nir a Albelda. Els estudiants i pro-fessors van quedar encantats, ambganes de tornar.

—J. M. Seira i M. Font, han tingutla iniciativa Verdmelada Lafont, i enuna entrevista expliquen la elabo-ració amb vegetals envasats de di-ferents gustos ben acceptats en al-guns punts de venda.

—La pàgina d’acomiadament delmetge de capçalera en la que es mos-tra que va estar molt integrat i in-teressat per la gent del poble.

—Hi ha a la revista el seu apartatMagazine, on els lectors envien laseva participació col·laborant ambrelats, records del poble, poesia, mi-crorelats i un interesant documentd’història. En aquest número parti-cipa C. Corbera sobre José Monca-si i J. M. Molet, explica anècdotesd’un ermità que antigament estavaa sant Sebastià.

—Al Dossier de premsa, es mos-tren els articles de diferents publi-cacions de la Comarca –Llitera, Co-marca, la Voz de la Litera, Ecos deAltoaragón –, relacionats amb cele-bracions i costums del poble.

Com que l’economia i els tre-balls són principalment agrícoles iramaders, potser estaria bé que hihagués més articles tractant aqueststemes, com són la distribució de ter-res en petites finques, collites, aigua,regs, el que costa tot en hores de tre-ball i despeses; la comercialització,dificultats, guanys i pèrdues, aixícom el negoci de les granges.

A Albelda, poble de la Llitera, co-marca d’Aragó que forma part de laFranja, zona de transició amb Ca-talunya, com cada estiu, la primeraquinzena d’agost ha sortit publica-da La Rambla abans de la festa ma-jor.

Va començar a publicar-se a prin-cipis dels 90 amb tres exemplars al’any. Els responsables han fet un es-forç per mantenir-la passant a dosnúmeros anuals i, darrerament, mi-llorant la presentació, el paper i lesimatges.

En aquest poble es parla català is’aprèn el castellà al mateix temps;amb tota normalitat es considera bi-lingüe i així es publica la revista.

El número 56 te 52 pàgines, ambcontinguts variats sobre les diversesrealitats del poble.

—Presentació Editorial: d’EstherSabaté que sempre ha treballat perla cultura del poble.

—Salutació de l’alcaldessa M. A.Llop: amb motius de la festa major.Hi ha les pàgines del programad’activitats especials d’aquests dies.

—Associacions i el seu paper a laconvivència, educació, art i culturadel poble:

• Rondalla san Roque: grans i pe-tits que canten i ballen jotes en ce-lebracions locals i de fora del poble.Explica les principals actuacionsdel darrer any, les previstes per lafesta i el seu entusiasme. És de va-lorar aquesta continuïtat.

• Associació de pares: expliquenles activitats extraescolars que hananant programant en cada estaciódel any.

• Associació de dones: sempreavantguardistes, assenyalen l’AnyInternacional de l’Agricultura Fa-miliar, on el paper de les dones ésmolt actiu en una estructura de pe-tits agricultors. La seguretat ali-mentària es d’actualitat i necessària.

• Associació de jubilats: encaraque a la terra no es jubilen mai, te-nen un espai propi, per tertúlies, jocs,i conferencies. Ara esperaven eltema de les herbes aromàtiques.Aquest espai és l’hogar del jubilat.

• Club Atlètic Albelda: l’Ajunta-ment procura el seu manteniment i

Coberta dela revista

J. MOTIS

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

LLIT

ERA

13

Una cosa és predictible quan és pronosticable a partir de l’a-plicació d’una o més regles. D’ací el concepte de predictibilitat,que és la base de la prospectiva: “conjunt sistematitzat de con-jectures sobre l’evolució futura, fetes per mitjà d’hipòtesis iamb la finalitat de preveure els canvis que s’esdevindran i depreparar-s’hi amb unes actuacions congruents”. Per altrabanda, la logística és l’organització de tot allò que és necessariper a dur a terme una activitat o un projecte. La predictibili-tat, la prospectiva i la logística serveixen per a planificar:“formar el pla o projecte (d’una activitat o d’un conjunt d’ac-tivitats)”. Quan pensem en la planificació, tanmateix, tendim arelacionar-la amb l’estat, l’ajuntament, l’empresa, etc.; i ja estàprou bé. Però no és menys cert que també l’apliquem cons-tantment a la nostra vida quotidiana. Per exemple, si volem ferun arròs hem de procedir necessàriament a una planificacióprèvia, si no volem obtindre com a resultat un autèntic bunyol,una gasòfia. Si se’ns comença a cremar la ceba del sofregit,hem de tindre a punt la tomata ratllada (no n’hi poseu gaire),no s’hi val a ratllar-la al moment o anar a la tenda a buscar-ne

un pot. I les carns, peixos o mariscs els haurem hagut de fregirprèviament perquè sinó ja no hi serem a temps, a menys quevulguem embrutar una altra paella o cassola. I el safrà? Si hihem abocat l’arròs ja no podrem anar a cal veí per un sobret...

Ho dic tot plegat perquè tinc la impressió que, a Aragó, nohi ha gaire tendència a practicar el noble art de la prospectiva.Molta gent parla i parla, o crida i crida, però ningú no esdedica a allò que diuen “imaginar escenaris”. I és que l’arròsl’estan coent ben bé al costat de casa. L’arròs, o potser una sar-suela. Agrade o no agrade, el fet és que els veïns de Llevants’han ficat, arromangats, a la cuina i, encara que els ho prohi-bisquen amb tots els anatemes del món, el cas és que algunacosa cuinaran. Si eixa cosa ix com la imaginen ells –i, de plani-ficació, en saben un niu– Aragó es pot trobar amb la porta alsmorros i sense dret de cullera. Però, si s’espavila i planifica, laseua posició estratègica “entre tiris i troians” pot resultar-li, ala curta o a la llarga, beneficiosa.

I, per a la Franja, la diferència pot anar entre agafar unabona i sucosa pisca o... mullar pa amb l’olor.

Quien calcula compra en Sepu // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

Alarma a la Llitera i a la Ribagorça per lapèrdua de transport públic amb Lleida// J. ESPLUGA TRENC

bles donades les elevades taxesd’envelliment. L’empresa addueixque, des que el Govern d’Aragó haeliminat el servei de transport es-colar, els recorreguts no li són ren-dibles. La protesta dels alcaldesafectats ha dut a la Direcció Gene-ral de Transports del Govern d’A-ragó a dir que es mirarà de replan-

tejar la situació, sense gaires garan-ties de que es puga mantenir elservei. Curiosament, des de mit-jans de setembre els serveis detransport públic entre Fraga i Llei-da han patit també una reducciódràstica, cosa que fa témer alguna lò-gica més política que social en les lapresa d’aquestes decisions.

L’empresa Autocars Gamón, deLleida, va anunciar que a mitjansd’octubre d’enguany deixaria d’o-ferir els serveis de mobilitat Graus-Lleida i Camporrells-Lleida. La no-tícia va sacsejar els municipis per onpassen aquestes línies, ja que és l’ú-nic mitjà de transport públic dequè disposen. Des de fa dècades elspobles de la Baixa Ribagorça (comBenavarri, Purroi o Baells) i de laLlitera (com Alcampell, Tamarit oAlbelda) han comptat amb una va-luosa oferta de transport públic peranar i tornar de Lleida dues vegadesdiàries, una pel matí i una altra perla tarda. La línia Graus-Lleida arri-ba a Lleida al voltant de les 9h i re-prèn camí a les 12h, mentre que a latarda hi arriba a les 16h i retorna ales 18:30h. La Camporrells-Lleida(que passa per Camporrells, Vall-delou o Castellonroi) té una mitjahora de diferència. Es tracta d’unservei indispensable per a tothomque necessita anar a Lleida per mo-tius mèdics, escolars o comercials, in-dispensable per a lla gent que no dis-posa de vehicle propi, cosa cada ve-gada més habitual en els nostres po-

Lleida, centrede serveis pera moltshabitants dela Llitera i laRibagorçaJESÚS GARCIA

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

CU

LTU

RA

14

Temps al temps i Ya babé interpreten a Desideri Lombarte// CARLES SANCHO

L’acte de cloenda del 2n FestivalMatarranya Íntim els organitzadorsvan voler dedicar-lo a la commemo-ració de l’Any Desideri Lombarte1989-2014 oferint un espectacle poè-tic-musical a l’ermita de la Consola-ció de Mont-roig titulat “Temps altemps i Ya babé interpreten a Desi-deri Lombarte”. Els dos grups for-mats per músics del Matarranya i laTerra Alta van comptar amb la col·la-boració especial de l’artista calacei-tana Rakel Esteve que anava pre-sentant l’escriptor pena-rogí a travésde la seua biografia i els seus poemesi, al mateix temps, introduïa els temesque anaven interpretant les dos for-macions musicals a partir dels textosdel poeta. En una pantalla gegant, amés, s’anava projectant un extens re-portatge fotogràfic del personatge ipaisatges evocadors que comple-mentaven els seus versos. Alguns te-mes ja els havíem escoltat anterior-ment, o a través de gravacions o enconcerts en directe; altres eren novesaportacions musicals interpretantl’escriptor.

Recordem que Temps al temps vagravar el seu primer treball Ratets(2007) amb moltes lletres de Desiderii Jean Pierre i Mallen van participaren el CD col·lectiu Una roella al cor.Homenatge a Desideri Lombarte(2002), este últim membre destacatdel grup Ya babé. El concert es vaanar convertint en una veritable an-tologia dels poemes desiderians méscelebrats: ‘Lluny de tu’, ‘I jo quisóc?’, ‘Setanta quilos per a mal’, ‘Jocde paraules’, ‘Elles’, ‘Gust amarg’,‘Torneu-me-la’, ‘Un receret de sol’...La complicitat entre els dos grups feiabarrejar els deu músics en l’escena-ri amb una única formació que escomplementaven a l’hora d’inter-pretar la recreació dels poemes. I, finsi tot, la presentadora va col·laborar enalgun tema amb els seus companys.Temps al temps ja van actuar al febreren la inauguració de l’Any Desiderial Santuari de la Mare de Déu de laFont a Pena-roja. L’èxit de la con-vocatòria va fer-se evident per lagran quantitat de públic assistent alconcert que va ocupar l’esplanada da-

vant de la frontera principal de l’e-difici religiós i que van agrair ambaplaudiments cada tema interpre-tat. Entre el públic hem de destacarla presència de la família de l’home-natjat, amics i coneguts de l’escriptordesaparegut i veïns de la seua vila. Unfinal espectacular per la segona edi-ció del Matarranya Íntim a Mont-roigque ha agradat molt i que ja esperemper l’agost de l’any vinent.

Actuació deTemps al

temps i Yababé a

l’ermita de laConsolació

JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

Amb aquest títol acaba de publicar-se una esplèndida introducció a la si-tuació de la llengua i la literatura ara-goneses ara i ací. El llibre és entèscom l’actualització i ampliació del’obreta El aragonés hoy publicadapel Consello d’a Fabla Aragonesa aOsca fa vint-i-cinc anys. És en anglèsi en castellà. Porta adjunt un vídeo enanglès, aragonès i castellà, amb unaintroducció anglesa i aragonesa. Mal-grat la inevitable concisió s’hi indi-quen amb detall els territoris ons’enraona aragonès, es descriuenamb encert els dialectes aragonesos,la difícil història de la llengua i se’nfa un bon resum de la literatura con-temporània. En tractar de la socio-lingüística i de l’ensenyament els au-tors es permeten una àmplia exposi-

ció, especialment del treball inèdit d’I-ris Campos sobre les actituds dels es-tudiants de magisteri envers l’ara-gonès, actituds altament positivesde cara a l’ensenyament d’aquestallengua. Per les notícies que m’arri-ben sembla que l’esmentat treballtracta també de les actituds enfrontdel català d’Aragó. Caldria que elsque hi tenen accés, ens n’informessen.Per a conèixer la situació jurídica del’aragonès i el català convé llegir lespàgines 45-50 d’aquest capítol, i mésencara les pàgines 69-70 del següent,on s’exposa sense eufemismes elgran retrocés en el foment de l’ara-gonès i del català que és la Llei deLlengües actual en relació amb la nopas generosa Llei de Llengües ante-rior. Els autors ja ens advertien al

principi (p. 37) que l’actual llei deLlengües deja prácticamente en la des-protección más absoluta a las dos len-guas minoritarias de Aragón, llegan-do incluso a negarles su nombre cien-tífico e histórico (aragonés y catalán).Segueixen els capítols dedicats alsmitjans de comunicació, amb la bi-bliografia (quasi)exhaustiva i bendescrita dels llibres en aragonès del1971 al 2013. Tanquen l’obra un breucomentari sobre l’aragonès en l’àm-bit internacional, les conclusions i unllistat de les entitats que treballen perl’aragonès. Al vídeo observareu quehi ha representants de les tres orto-grafies –Consello, Academia i Socie-dat. Un triomf del bon seny aragonès.Llegiu aquest llibre i sabreu molt mésbé qui som.

Aragonese Language in 21st// ARTUR QUINTANA

15

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

TEM

A D

EL M

ESEducació redueix a la meitat les hores de català a l’IES Matarranya// EMMA ZAFÓN

elaborar un projecte de centre bi-lingüe és una decisió del claustre isuposa un treball més costós per al’equip docent. Així mateix, l’opcióde treure català de l’horari de matíha comptat sempre amb una fortaoposició de pares i alumnes. Moltsd’ells van mostrar el seu malestardurant dues reunions mantingudesen el centre de secundària de Vall-de-roures els darrers mesos de se-tembre i octubre.

Finalment, la solució aprovadapel Govern d’Aragó ha estat tit-llada com “salomònica” ja que im-plica que els alumnes cursaran tantfrancès com català, només que hofaran al 50%. De les dues hores lec-tives que hi ha a la setmana, actual-ment s’imparteix una de català iuna de francès. La mesura afectainicialment els alumnes de primerd’Ensenyament Secundari Obliga-tori ja que aquells dels cursos su-periors seguiran com fins ara: elsque començaren la secundària cur-sant català continuaran amb la do-cència d’aquest idioma i els que hoferen optant pel francès seguiranamb les classes com fins ara. Tot ique la mesura sembla inicialmentsatisfactòria, els pares dels alumnesque estudien català continuen de-mandant que l’idioma compte ambun horari com el de la resta d’as-

signatures. Cal recordar que l’as-signatura, per ara optativa, és l’ú-nica en la qual s’estudia en la llen-gua pròpia ja que la resta de con-tinguts s’estudia en castellà.

Polèmica en els CRA

Les novetats en l’ensenyamentde català en els Col·legis RuralsAgrupats van causar una forta po-lèmica a causa d’un article publicaten un mitjà en català. En la infor-mació, s’explicava que els CRA ha-vien substituït l’ensenyament decatalà pel de LAPAO (acrònim deLlengua Aragonesa Pròpia de l’À-rea Oriental), i va avivar les críti-ques entre defensors i detractorsdel català, tenint als mestres ruralsen el punt de mira. Alguns d’ells,que no han volgut ser citats, vandeixar clar que la introducció deLAPAO a les aules de primàrias’havia determinat des del departa-ment d’Educació i no des dels pro-pis centres escolars. Actualment, elsalumnes de primer, tercer i cinquède primària estudien el que DGAanomena llengua pròpia mentre elsde segon, quart i sisè continuenamb el català. Això sí, ambdues as-signatures estan impartides pel ma-teix mestre o filòleg català.

La conselleria d’Educació delGovern d’Aragó ha resolt reduir ala meitat les hores de docència ques’imparteixen en el primer curs d’e-ducació secundària a l’IES Matar-ranya. La decisió ha vingut moti-vada pel fet que, fins ara, les classesde català se solapaven amb les defrancès. Es tracta d’una mesura quees va aplicar fa un parell d’anys, jaen context de crisi, per tal d’estal-viar el transport escolar de totsaquells alumnes que cursaven ca-talà per la vesprada. Llavors, Edu-cació va veure amb bons ulls quecatalà passara a l’horari de matí,coincidint amb francès, per tal d’e-vitar un enfrontament amb elsalumnes i així estalviar el cost delautobús fora d’hores lectives.

La mesura s’havia vingut apli-cant amb més o menys encert finsenguany, quan una membre del de-partament de Francès de l’institutde Vall-de-roures ha denunciat quela mesura és incompatible ambl’actual llei d’Educació. És a dir,que en tant que l’IES Matarranyaofereix dues llengües estrangeresde forma obligatòria, anglès i fran-cès, cap d’ambdues assignaturespot ser prescindible en el currícu-lum de l’alumnat. Per tant i tot i seruna mesura adoptada provisional-ment per Educació, català no podiacontinuar solapant-se amb l’horaride francès perquè aquesta segonallengua gaudeix d’estatus d’obliga-tòria como ho poden ser les mate-màtiques o la història.

Davant d’esta situació, duramentcriticada pel col·lectiu de paresClarió, les solucions plantejades peldepartament d’Educació implica-ven o bé traslladar català al que s’a-nomena una sèptima hora (per lavesprada) o bé elaborar un pro-grama de centre bilingüe en el quales puguen impartir els quatre idio-mes en l’horari habitual: castellà,català, anglès i francès. De fet,aquesta modalitat és la que actual-ment s’imparteix a l’IES BaixCinca de Fraga. No obstant això,

Reunió a l’IESMatarranyaambl’Inspectord’Educació iparesd’alumnesEMMA ZAFÓN

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

AR

AG

Ó

16

El passat 8 d’octubre tingué lloc ala seu de la Direcció General de Po-lítica Lingüística de la Generalitat deCatalunya, a les Drassanes de Bar-celona, una reunió informativa entreun grup de membres de la Carta Eu-ropea de Llengües Minoritàries, òr-gan de treball de la Comissió Euro-pea i diferents responsables institu-cionals i activistes que treballen pelcatalà. Dins d’un programa d’entre-vistes molt atapeït, els membres de laComissió van trobar un forat, uns mi-nuts abans de partir en avió cap a lesilles Balears on continuarien la seuafeina, per a rebre a dos representantsd’Iniciativa Cultural de la Franja:Màrio Sasot, de l’IEBC, i Natxo So-rolla, d’ASCUMA.

Aquest últim presentà als expertsun breu però clarificador informe onquedava palesa, amb dades reals, lanefasta política de l’actual govern PP-PAR des de l’aprovació de la novaLlei de Llengües.

En un dels apartats de l’informes’assenyalava el retrocés progressiuen l’ús interpersonal de la llengua en-tre catalanoparlants a la Franja.

Quan al reconeixement legal de l’a-ragonès i el català a l’Aragó amb lanova llei es va informar als experts lacontradicció que suposa la desapari-ció del nom d’aquestes llengües a laLlei i el manteniment dels noms d’a-ragonès i català a altres lleis de l’en-

tramat legal aragonès com a la Lleide Patrimoni i d’altres.

Així mateix els dos membres d’ICFvan informar de la situació de l’en-senyament de català en determinatsmunicipis i escoles de la Franja ons’han generat diferents conflictes re-centment. Junt amb el dossier s’afe-gien diferents retalls de premsa ons’informava d’alguns d’aquests casos:la prohibició de parlar en aragonès alsplens de l’Ajuntament d’Osca, l’ini-ci de classes de LAPAO en algunscursos del CRA Tastavins i l’intent desuprimir les classes de Català a l’IESde Vall-de-roures.

Els portaveus de les associacions dela Franja van significar als experts quetot i que aquests conflictius intents de

Els experts del Comitè Europeu de Llengües Minoritàriespreocupats per la situació de l’aragonès i el català a l’Aragó// MARIÀ ÁLVAREZ

retall dels drets lingüístics dels cata-lanoparlants han tingut com escena-ri la comarca del Matarranya, és allàon s’han manifestat amb més vigor lesmobilitzacions i moviments associa-tius de pares d’alumnes i de la po-blació en general en defensa de l’en-senyament i ús de la seua llengua ini-cial a l’escola.

Els experts de la Comissió infor-maren als representants franjolinsque remetran un escrit amb la màxi-ma celeritat possible al govern espa-nyol i a l’aragonès mostrant la seuapreocupació per aquesta situació i ex-igint que es compleixen els acords enmatèria lingüística signats pel go-vern espanyol en l’època del presi-dent Aznar.

Malala Yousafzai // M. Llop

DONES

Malala és una jove de Míngora, Pakistan, activista en defen-sa dels drets de les xiquetes per accedir a una educació en unpaís on la dona està privada de llibertat i d’anar a l’escola, enla zona del riu Swart, on el règim talibà va obligar a tancar lesescoles privades i va prohibir l’educació de les xiquetes entre2003 i 2009. Malala sempre ha tingut el recolzament del seu pare,Ziaudin Yousafzai. Als treze anys, Malala va escriure un blog pera la BBC amb el pseudònim de Gul Makai, on explicava la seuavida sotmesa al règim del Tehrik e Talibà Pakistan (TTP). Tam-bé va preparar, juntament amb el seu pare, un documental dedenúncia per al New York Times, l’any 2009. El 9 d’octubre de2012, a Mingora, quan viatjava en el vehicle que la transporta-va a l’escola, va rebre uns trets de pistola que li van provocardiferents lesions al crani i al coll. Dos xiquetes que també van

ser ferides. Aquest acte terrorista va tenir amplia difusió i con-demna en els medis de comunicació pakistanesos i a nivell mun-dial. Un portaveu del TTP afirmà que intentarien matar-la denou. L’any 2013 va publicar, amb la periodista britànica Cristi-na Lamp, una autobiografia titulada: Jo sóc Malala. Al maig del2014 participà en la campanya per l’alliberament de les joves ni-gerianes segrestades quan estudiaven per un grup islamista querebutja l’educació de la dona. Moltes voltes ha estat premiadaa nivell mundial. El 10 d’octubre del 2014 va rebre el Premi No-bel de la Pau compartit amb Kailash Satyarthi, activista indi pelsdrets dels xiquets i de les xiquetes. Malala Yousafzai és la per-sona més jove nominada i premiada amb el Nobel en qualsevolcategoria; amb setze anys és una icona mundial contra l’inte-grisme, defensora del dret universal de les noies a l’educació.

La Universitat de Saragossa s’adhereix a l’Any Desideri// M.A.

La Universitat de Saragossa ha volgut sumar-se als actes d’homenatge al poeta ma-tarranyenc Desideri Lombarte, organitzant, des del Departament de Lingüística Ge-neral i Hispànica de la Facultat de Lletres que dirigeix Javier Giralt, un recital delDuo Recapte amb el seu espectacle “Ataüllant lo món des del Molinar”. L’acte tin-drà lloc a l’Aula Magna de Filosofia i Lletres lo 13 de novembre a les 17:30 hores, coin-cidint amb l’horari de classes de l’assignatura “Literatures d’Aragó” que imparteixJosé Antonio Lasheras. L’assistència és oberta a tot el públic.

D’altra banda, el duo Recapte finalitzarà aquest cicle de concerts dedicats a la poe-sia de Lombarte en el XXV aniversari de la seua mort amb una actuació lo dia 28de novembre de 2014 a la Casa de Cultura d’ El Torricó a les 20,00 hores. L’acte estàorganitzat des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament que encapçala Ana Do-mínguez.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

GA

LER

IA D

E PE

RS

ON

AT

GES

17

Per diverses circumstàncies difícils de detallar, aquest passat es-tiu he hagut de fer diferents indagacions a propòsit de les espèciesde gasteròpodes terrestres que poden trobar-se a l’extens termemunicipal del Poble. No caldria dir que el tipus de caragol més vo-luminós i amb un nombre d’exemplars més elevat present a les ter-res del Poble és el conegudíssim caragol ‘bover’ –conegut tambéamb els geosinònims ‘moro’, ‘boquer’,’bouer’ i, en el parlar local,‘caragol d’horta’; és a dir, l’Helix aspersa en nomenclatura cientí-fica antiga i Cryptomphalus asperpersus en llenguatge científic ac-tual) en els àmbits més humits. Mentre que en els paratges més secs,les espècies dominants són el conegut caragol ‘vinyal’ –amb els geo-sinònims ‘cristià’, ‘jueu/judeu’, ‘cabra’, ‘bocanegra’(el local ‘cara-gol de mont’ gros, l’Otala puntacta i, possiblement, l’Otala lacteade boca més clara, en nomenclatura científica) i el caragol ‘mon-geta’ –amb els geosinònims ‘xona/xoneta’, ‘regina/regineta’, ‘cabreta’,‘pedrenyer’ (‘caragol de mont’ petit, de nom científic Eobania ver-miculata). No puc obviar, malgrat l’escàs interès gastronòmic quedesperten entre almenaspins i mequinensans els gasteròpodes ter-restres més menuts –però molt apreciats per molts dels habitantsde la veïna ciutat de Fraga–, en concret estic parlant de les cara-goletes de les espècies, si més no, Cernuela cespitun, Cernuela vir-gata i Monacha cartusiana. No cal dir que el gasteròpode innomi-nat al Poble més enllà del genèric ‘caragoleta’, de cos allargat enforma de con truncat, però identificat científicament amb de la de-nominació de Rumina decollata i que s’alimenta bàsicament de carndels caragols bovers morts, no el tenen en compte gastronòmica-ment enlloc.

Amb tot, del que ara voldria parlar és dels gasteròpodes proupresents en les terres més àrides del terme del nostre Poble. En con-cret, del ‘caragol de mont blanc’ –les mítiques ‘vaquetes/baquetesde les regions meridianes del nostre país– amb nom científic d’I-berus gualterianus alonensis– i sobretot de l’espècie Sphincteroc-hila candidissima, sense nom popular al Poble però coneguda enaltres punts de la Península com a caragol ‘gitano’. Aquest últimi peculiar mol·lusc gasteròpode terrícola comú als ambients este-paris de la depressió de l’Ebre, es caracteritza per tenir una clos-ca globosa d’uns dos centímetres de longitud, totalment blanca –tal i com assenyala el seu nom científic– molt calcificada; és dir, moltdura i doble. La carn de l’animal és negroide, característica que tro-bem en la motivació del seu nom vulgar. Es tracta d’una espècieque només trobem –que jo sàbia– de manera abundosa entre lespedres d’un únic mas enclavat en les terres més àrides del Poble,les mateixes terres àrides que acullen exemplars dels fongs hipo-geus Terfeziaceae, les mítiques tòfones del desert –desert trufflesen anglès, criadillas de tierra o turmas en espanyol i ‘trufes’ en elparlar local; en el nostre cas en concret les espècies Terfezia are-naria, Picoa juniperi i, possiblement, Terfezia claveryi.

Si bé l’Iberus gualterianus alonensis és de closca blanquinosa mésaviat grossa i dura amb carn blanca i ben saborosa, l’espècie Sphinc-terochila candidissima es caracteritza per una carn molt escura i,sembla, que més prompte amargant i closca relativament petita iextraordinàriament resistent. Vet ací, doncs, les criatures del desert:les Terfeziaceae i els gasteròpodes terrestres de càndida i calcifi-cada closca dura.

Criatures del desert // Esteve Betrià

U12

La Pili Beltran (Torrent de Cinca,1971) és una persona molt social, quetothom saluda i que saluda tothompel nom mentre compartim un cafèsota unes tardorals gotes de pluja;aparença fràgil i fortalesa interna.

Es va iniciar com a escultora quanes va inscriure en un curs de formacióde l’INAEM a l’Escola Taller de Tor-rent. Inicialment es va decantar perfusteria, però quan va veure com tre-ballaven la pedra va pensar que ellatambé ho volia fer. La van voler dis-suadir dient-li que era una activitatmasculina, però van acceptar que hoprovés i s’hi va quedar. Les teòriquesles feien tots junts, però de picapedrersn’eren només entre set i vuit. Venia unprofessor de Lleida, bastant gran, quea més de tècnica els transmetia expe-riència. Treballaven amb pedra are-nisca, calcària, granit, marbre... Elcurs es va prolongar durant tres anysi van fer de nou tots els rètols dels car-rers de Torrent; també els van enco-

manar l’escut de l’Ajuntament, un mo-nument als deportats a Mauthausenper a Fraga, un trencaaigües per alMonestir de Sixena, ...

La Pili diu que la pedra no és ma-tèria inert, que transmet vibracions,sensacions, i que pot vehicular les quel’artista porta al seu interior. Tan-mateix ella no treballa a partir de pe-ces concretes, sinó que parteix d’unaidea i busca la matèria primera quecreu que millor la podrà expressar.Explica que va elaborar una peça decreació en un moment de crisi inter-na. La peça transmetia força tot i pre-sentar una esquerda i línies asimè-triques. S’hi va veure reflectida. Ac-cidentalment, la peça va acabar per-dent el cap i la nostra artista va volerentendre que aquella etapa de laseua vida s’havia tancat. L’esculturaes titulava Actitud.

Amb altres companys de Fraga, ainstàncies de la Divina Sabaté, fa unparell d’anys van organitzar una ex-

posició conjunta per donar-se a co-nèixer. Des d’aleshores ha treballatbàsicament per encàrrec: noms decasa, escuts, fins i tot làpides, i, el dar-rer, la reproducció d’un cancell visi-gòtic de Vil·la Fortunatus amb quèl’IEBC va voler obsequiar el guardai guia del jaciment com a reconeixe-ment per la seua dedicació quangairebé toca la jubilació.

La vena artística l’ha portat tambéa escenificar contes per a canalla itambé es deleix per la música i la can-çó, aficions que ha transmès als seusdos fills, especialment al petit.

Maria Pilar Beltran Jiménez: quan la pedra parla// CARME MESSEGUER

Maria PilarBeltran

JiménezCARME MESSEGUER

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

PAÏS

OS

CA

TALA

NS

18

La teoria és molt simple: com seria d’important de poten-ciar la catalanitat de Fraga davant el món. Es tractaria de mos-trar la catalanitat com un valor afegit que diuen ara; de fer-nenotar el pes i la proximitat física al món català. En definitivafer-la més atractiva més enllà d’un punt cardinal de la canta-rella “.... i de Fraga a Maó”. Els responsables corresponentshaurien d’esmolar la imaginació i estic segur que n’eixirienguanyant. En canvi, contràriament a aquesta meua entelèquia,des de la cosa de les autonomies el que hi ha és un esforç in-dissimulat per mostrar l’aragonesisme de Fraga davant el mónperquè no hi hagen dubtes, fins i tot diria de mostrar un ara-gonesisme bel·ligerant.

Hi faig voltes a “la teoria” quan hem llegit l’anunci de laJornada “Aragón y el derecho a decidir”, organitzada per laFundación Gaspar Torrente que penja de la CHA. Al meu en-tendre és un exemple del que dic sobre l’exaltació de l’arago-nesitat de Fraga i aquesta vegada promoguda per una inicia-tiva “d’esquerres”. Perquè no em digueu que la tria de la ciu-tat de les figues més bones del món per parlar del dret a de-cidir a l’Aragó, en aquests moments, no és una manera demarcar el territori i implicar-la sense pal·liatius.

I no és la primera vegada que (ens) passa de ser objecte d’e-xaltació aragonesa, i no em refereixo a les coses que compor-

ten, per exemple, les festes del Pilar amb la missa baturra i al-tres manifestacions d’antologia; penso sobretot en un fet queem va escandalitzar, quan l’any 1982, acabat de proclamarl’Estatut d’Aragó, es va triar Fraga per estrenar la festa na-cional de l’Aragó, el 23 d’abril, San Jorge –nom impronun-ciable per a nosaltres– amb tot el que representava de mani-festació identitària aragonesa.

No sóc a temps per a donar l’opinió de l’acte del dia 29 so-bre el dret de decidir, però em permeto, emparat en la figurade Gaspar Torrente, que ell no ho hauria fet perquè estic con-vençut que hauria respectat escrupolosament la singularitatde les viles de la Franja. Però potser em precipito una vegadamés i aquest dia, al Palau Moncada, s’hi sentiran paraules comles que el 2 de setembre de 1979 va dir Josep Galan al Cego-nyer de Fraga, al local del CEICU: “potser arribarà un dia quela gent de la Franja haurà de triar de pertànyer a un costat oa l’altre...”

I tampoc no puc dir res de com haurà anat l’acte anunciat aFavara per parlar de la influència del procés català. Què hihaurà dit l’home que ens va “honorar” fent comparacions delprocés amb el nazisme?

Ara se m’acaba de velar la teoria de què parlava. Apagol’article.

Fraga, una teoria // Francesc Ricart

NO SOM D’ EIXE MÓN

L’any 2005 Francesc Serés rebiael Premi Ciutat de Lleida per unprojecte de reportatges literaris so-bre la vida i el treball en la porcióde terra –entre Saidí i Alcarràs– enquè ens ha tocat viure a bona partdels lectors de Temps de Franja.Una crisi ferotge després, el pro-ducte és un recull de cròniques id’entrevistes portades a terme en-tre 2003 i 2013 que ofereixen di-verses instantànies de les transfor-macions del paisatge agrícola ihumà de la zona. Per les pàgines deLa pell de la frontera desfilen pa-gesos retirats, encarregats i, majo-ritàriament, immigrants arribatsdel Magrib, de l’Àfrica subsaha-riana i de l’Est d’Europa, peròtambé hi ha lloc per a la reflexió so-bre el paper del cronista i sobre lacircumstància pròpia.

Com en altres ocasions, l’autor deSaidí aborda un tema incòmode, enaquesta ocasió endinsant-se en lesentranyes de la immigració (les fo-tografies en són la prova irrefutable)amb un to neutre, salpebrat d’ironia,que no dóna concessió al dramatis-

La pell de Francesc Serés// CARME MESSEGUER

me sinó quan el drama és la situaciómateixa, i en la repercussió que laimmigració ha tingut en les pobla-cions d’acollida i la gent que les ha-bita. Sense jutjar les persones, Serésdenuncia una situació estructural noresolta a través del relat de frag-ments d’històries de vida de perso-nes que, més que viure, sobreviuen.

Com en una capa epidèrmica més,La pell de la frontera reflecteix lesmarques que els nous esdeveni-ments van deixant en la pell de lanostra terra i en nosaltres mateixos.Si la trilogia De fems i de marbres vaser una introspecció en la històriad’una manera de viure i La matèriaprimera i La força de la gravetat di-rigien la mirada ampliada, ara pe-riodística, ara literària, al present deles classes mitjanes del conjunt delpaís, La pell de la frontera torna a fo-calitzar la visió en les darreres ona-des humanes que han travessat elnostre entorn més immediat i en unmón que s’acaba tal com l’havíemconegut, en una mena de comiat del’autor d’unes terres i d’una mane-ra d’entendre la vida.

Coberta del llibreARXIU

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

23 /

nov

emb

re 2

014

OPI

NIÓ

19

Es necessiten dades sociològiques de les llengües a Aragó// NATXO SOROLLA

seua supervivència, i que la situacióés molt més positiva per al catalàque per l’aragonès, que el coneixe-ment del català a la Franja està mésestès que en altres territoris comCatalunya, Balears o País Valencià,i que els ciutadans compatibilitzenles denominacions locals amb lesdenominacions acadèmiques.

Però també sabem que entre elsjóvens catalanoparlants s’estan ge-neralitzant dinàmiques regressivesen el seu ús intragrupal, que amb ellaissez faire de les administracionss’ha obviat la responsabilitat delsistema educatiu, principal instru-ment modern de socialització, en elmanteniment d’aquest patrimoniaragonès, que els seus parlants na-dius han hagut d’assumir tota laresponsabilitat de la seua conser-vació, a la vegada que els processosde globalització han minoritzat aaquest grup autòcton, que, en elpitjor dels casos, s’han trobat ambla necessitat d’emigrar i diluir-se.És per això, que la llengua catalanaa la Franja es troba en un punt d’in-flexió, i si no hi posem remei, elcanvi de paradigma l’abocarà a unprocés de substitució lingüística.

El coneixement acadèmic d’a-questes llengües s’ha d’agrair a queAragó va formar part l’any 1981dels territoris que van liderar la in-corporació de preguntes sociolin-güístiques en el Cens de Població,que l’any 1994 la Comissió Euro-pea va requerir informació quanti-tativa sobre el Catalan in EasternAragon (Spain) mitjançant el pro-jecte Euromosaic, que l’any 1995 laUniversitat de Saragossa publicavael resultat d’una enquesta sociolin-güística a la Franja encarregada pelGovern d’Aragó, que l’any 2003 esrealitzava una enquesta d’usos lin-güístics a la Franja finançada pelGovern d’Aragó i la Generalitat deCatalunya, que en aquesta èpocatambé es realitzava l’estudi quanti-tatiu més important sobre la llen-gua aragonesa a l’Alt Aragó perl’equip basc de l’Euskobarómetro,

que a finals de la dècada passada elMinisteri d’Educació finançava elprojecte d’investigadors de dife-rents universitats (RESOL) per al’estudi dels processos de resocia-lització, o que l’any 2011 el Censestatal incorporava a Aragó qües-tions sociolingüístiques.

I tot i la diversitat d’origen de lesinvestigacions, el 26/10/2014 ensvam llevar amb el titular “Cataluñavuelve a anexionarse el AragónOriental en una encuesta lingüís-tica”, on un simple estudi sociolin-güístic es convertia en una armapolítica contra el patrimoni lingüís-tic del país, confonent qüestionscientífiques amb interessos polítics.L’estudi sociolingüístic intenta re-plicar el que ja es va realitzar l’any2003 per part del Govern d’Aragói la Generalitat de Catalunya, i queés consultable a la pàgina web del’Institut Aragonès d’Estadística.Pareix que, a pesar de la diversitatd’orígens dels estudis que s’hanenumerat, cap frontera s’ha moguta Aragó des de principis dels 80, iencara més, que poques identitatshan trontollat. Molt al contrari, co-neixem millor la realitat sociolin-güística, a pesar que no s’ha posatremei a la fragilitat de les dues llen-gües històriques, precisament araque el català s’uneix al procés quel’aragonès ja porta transitant massaanys. Actualment tenim una basesuficient per conèixer les condi-cions amb les que el patrimoni lin-güístic d’Aragó va superar el segleXX. No abandonem en debats in-fructuosos l’oportunitat d’estudiarels importantíssims reptes queafrontarà al llarg del segle XXI.

L’any 2003 el Govern d’Aragó ila Generalitat de Catalunya van feruna enquesta sociolingüística demanera conjunta a la Franja, mit-jançant la qual hem obtingut la fontde dades sociolingüístiques mésimportant aconseguida fins ara, i amés comparable amb els altres ter-ritoris. Una dècada més tard s’estàgestant la segona onada d’aquestestudi, que l’actualitzaria. El diu-menge 26 d’octubre l’Heraldo deAragón es feia ressò de la respostacontundent que el Govern d’Aragóha fet a la Generalitat de Catalu-nya en plantejar la renovació delconveni que ja es va signar el 2003.Un grup d’investigadors va publi-car el 28 d’octubre una resposta aaquesta reacció, que traduïm a con-tinuació:

Seminari Aragonès de Sociolin-güística: Natxo Sorolla, sociòleg(URV), Pena-roja. Chabier Gi-meno, sociòleg (Unizar), Saragossa.Josep Espluga, sociòleg (UAB), Al-campell. Antonio Eito, sociòleg(Unizar), Chacetania. Ceci La-presta, sociòleg (UdL), Fraga. In-vestigadors en les llengües d’A-ragó: Maite Moret (Unizar), Me-quinensa. Javier Giralt (Unizar),Sant Esteve de Llitera.

La sociologia va néixer en unmoment històric en què emergia lanecessitat de conèixer les condi-cions de vida de la població per ala seua gestió i millora. I des d’a-quell moment, la disciplina analitzaels efectes de la industrialització, elsorgiment del capitalisme, els con-flictes socials, el despoblament ru-ral i tants altres temes als qualss’han dedicat les Ciències Socials.També les llengües han estat el seuobjecte d’estudi, i d’això n’és unexemple l’extens ventall de recer-ques realitzades sobre el català il’aragonès a Aragó. Sabem que145.566 aragonesos coneixen lesdues llengües, amb un importantpes fins i tot a Saragossa, que latransmissió de la llengua de paresa fills és la clau de volta per a la

Banderaembrutadadurant els‘Fets de la

Codonyera’SIGRID SCHMIDT VON

DER TWER