Any 8 • núm. 64 • La Franja, març de 2007 Carnestoltes ANTONIO … · 2009. 11. 9. ·...

Any 8 • núm. 64 • La Franja, març de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Com

pars

a de

Car

nava

l a F

raga

Entrevista a Francesc MauriEl meteoròleg de TV3 parla de la seuafeina i de les repercussionsmediambientals en el clima.

Premials DrapsEl grupmatarranyencrep un delspremis Aragó dela Música en laseua primeraedició.

AN

TON

IO M

ENÉN

Per un riu viuLa baixada de canoes pel Cinca potreviscolar l’ús ciutadà de les seues ribesi dinamitzar la ciutat de Fraga.

Carnestoltesa FragaCarnestoltesa Fraga

CURS 2006-2007

Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITA:

C/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 15 21

Associació Cultural del MatarranyaConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEACentre d’Estudis Ribagorçans (CeRib)

DIRECTOR:Màrio [email protected]

GESTIÓ I ADMINISTRACIÓ:Hipòlit Solé

CAP DE REDACCIÓ:Isabel Calaf • T. 661 470 [email protected]

COORDINACIÓ DE COMARQUES:Marta Canales

REDACCIÓ:Antoni Bengochea, Lluís Rajadell,Carles Sancho i Pasqual Vidal(el Matarranya). Arcadi Abad, Damià Torrent, Marta Canales, Jaume Casas i Josep Labat (el Baix Cinca). Carles Barrull, Anna Enjuanes,Neus Enjuanes i Aleix Castellnou(la Llitera i la Ribagorça). Carme Messeguer (PPCC).

OPINIÓ:Susanna Barquín, Esteve Betrià,Tomàs Bosque, Josep A. Carrégalo,Miquel Estaña, Joaquim Montclús,Josep Puche, Francesc Ricart,Carles Sancho, Ramon Sistac i Carles Terès.

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT: 978 85 15 21

IMPRESSIÓ i PRODUCCIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaPapelería GerminalC/ Sepulcro, 21TamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

El Parlament Espanyol ha tornat a escenifi-car el rebuig històric d’Aragó a la llengua cata-lana. El procés de reforma de l’Estatut aragonèsés valorat pels seus propis actors com històric.I en el seu emplaçament actual a Madrid, onespera la seua aprovació parlamentària, elspartits han seguit la línia que havien dibuixat aSaragossa. L’article 7 va eixir d’Aragó amb unaredacció enquistada en les modalidades lingüís-ticas dels darrers 25 anys.

La reforma de l’Estatut de l’any 1996 haviadeclarat que es garantirien els drets dels parlantsi l’ensenyament del català mitjançant una llei deCorts. Un gran avenç respecte el redactat de1982, ja que acabat el franquisme només s’ha-via garantit que les modalitats lingüístiquesgaudirien de protecció com elements del patri-moni aragonès. Però este avenç aparent ha estataturat durant 10 anys, primer per la coalicióconservadora PP/PAR de Lanzuela (1995/99), iposteriorment per la coalició de socialistes iregionalistes de Marcelino Iglesias (1999/07),sense legislar sobre els drets dels parlants.Enguany s’abandona el vell Estatut amb l’in-compliment de l’article 7, sense llei de llengües.

La nova proposta estatutària que signen elPSOE i el PP, amb el PAR i IU, només incor-pora l’afavoriment de les relacions en català oaragonès entre ciutadà i administració. A efec-tes pràctics, però, s’espera que se seguirà topantamb una administració composta de funciona-ris monolingües i paperassa monolingüe.

Per contra, Chunta Aragonesista escenificàa Madrid l’oposició a aquest article de l’Esta-tut, del qual ja es va desmarcar a Saragossa.

Demanen que el nou Estatut es desentenga de lesmodalitats lingüístiques i reconega el nom de lesllengües: català i l’aragonès. A més, demanen laseua oficialització i l’ensenyament de i en les llen-gües minoritzades, per tal d’aconseguir la seuaplena normalització. També, i amb intencions denegociació, afegixen una esmena subsidiària al’anterior, en que rebaixen les demandes a un únicpunt: el reconeixement del català i l’aragonès ambel seu nom.

Izquierda Unida seguix les directrius pactistesdissenyades a Aragó. Però el seu referent català,Iniciativa per Catalunya, es desmarca del grupestatal. A més es convertix en l’únic grup quesigna les esmenes fetes per l’associacionisme dela Franja (Fraga, 26 i 27 de maig de 2006, Jorna-da de l’Observatori de la Llengua). S’incorpora unaimportant esmena transitòria que garantix quementre no s’aprove la llei de llengües és d’aplia-ció la Carta Europea de Llengües Regionals iMinoritàries, que fa efectius alguns drets bàsics.

Esquerra Republicana presenta la mateixa esme-na que Chunta Aragonesista, però s’estauvia l’es-mena subsidiària de la negociació. Finalment,Convergència i Unió decidix incorporar només unadisposició addicional a tot l’Estatut, per comple-tar l’article de les modalitats del quadripartit. Esdemana que una llei de llengües regularà la coofi-cialidad del aragonés, el catalán y el aranés,lenguas minoritarias de Aragón. A més d’obviarles recomanacions fetes al govern aragonès sobrela impossibilitat de cooficialitzar cap llenguamitjançant la llei de llengües, ja que ha de ser elmateix Estatut qui declare l’oficialitat, s’incor-pora l’aranès per error.

Aragó torna a repudiar el català

Temps de Franja 64 15/3/07 16:29 Página 2

Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorLlegint l’entranyable i literari reportatge de Josep Lluís Escuer

sobre el riu Cinca en aquest número que teniu a les mans, no hepogut evitar emocionar-me i «somniar enrere», recordant el quehavia estat el riu de la meua infantesa a Saidí. Per als xiquets

del poble de la nostra generació, lo riu era un món d’aventures, d’emocions i d’aprenentatge. Simu-lavem (a vegades les féiem realitat) guerres entre els petits veïns de Vilella, que com nantros, anavena jugar i a refrescar-se a la gillera del riu.

Allí apreníem a nedar, i a ajudar solidàriament als que passaven algun perill en aquelles aigües,de vegades traïdores. Allí alguns van descobrir l’amor o l’atracció física. I fins i tot la mort, quanun amic de la colla morí als 18 anys davall les seues aigües.

Ara el riu està molt més allunyat del poble que abans. La gillera poblada de pedrissos i cantalsha desaparegut després que els camions de la grava, en les dècades «desarrollistes» se la van endurtota per a la construcció. I les piscines són més segures per a aprendre a nedar.

Però tenim dret a enyorar aquelles idíl·liques estances a un riu viu, desafiant i provocador desomnis i aventures? Somniar no fa mal a ningú.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del directorCartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaFrancesc Mauri

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Reportatge: Quelcom més de Pau Gargallo

2

3

4

7

10

14

16

17

18

El Sidral a Fraga en castellàAcceptaria un grup de titelles d’Holanda anar

a Flandes, ambdós territoris de llengua neer-landesa, i actuar en francès? O permetria l’Ajun-tament de Madrid que un grup portoriquenyactués en anglès en aquesta ciutat? Doncs elcapvespre de dissabte 13-1-07 El Sidral, unstitellaires de Lleida, van presentar a Fraga Norai el conte perdut en versió castellana. L’orga-nització anava a càrrec de l’Ajuntament, unajuntament que perpetua la diglòssia de la pobla-ció que administra.

Quim GibertFraga

El regidor de la (a)normalitat Miguel Luis Lapeña Cregenzán, regidor fraga-

tí de cultura i turisme, entre d’altres matèries,manifestava l’estiu passat parlant sobre la llen-gua autòctona, «volem donar-li un tractament denormalitat» (Temps de Franja, núm. 58). Migany després la seva regidoria ha estat la promo-tora d’una Guía de Restaurantes de Fraga, queell mateix va presentar en un acte a l’ajuntament.Tant la salutació de l’alcalde com la resta depublicació ignora precisament la llengua autòc-tona. I després veus polítics, amb cara de preo-cupació, perquè la gent cada camí creu menysen ells.

Agustí Lahuerta CodinaFraga

El Justícia d’Aragó defensa el «Chapurriau»

El Justícia d’Aragó, la figura que té el mandatde defensar els drets i les llibertats dels arago-nesos, va denominar el català amb la denomina-ció pejorativa de «chapuarriau» en la seua compa-reixença a les Corts d’Aragó, Tal com indica elPeriódico de Aragón, Chunta Aragonesista varequerir-li la menció de la llei de llengües que elGovern Aragonès ha endarrerit consecutivamentdes de 1997, donat que no se n’havia fet constarcap queixa. El Justícia va contestar aquest reque-riment amb la menció pejorativa de la llengua coma «chapurriau», que a les Corts Aragoneses moltpocs s’atreveixen a defensar.

Natxo SorollaPena-roja

Fraga i la convivència lingüísticaNomés tombar l’any, els veïns de Fraga vam

rebre la nova ordenança municipal de convivèn-cia ciutadana, que aborda bàsicament l’àmbitdels residus i la neteja viària.

Hi ha polítiques medioambientals que no tenenla més mínima sensibilitat ecolingüística. I és queper enèsima vegada l’ajuntament socialista fraga-tí exclou la llengua autòctona dels materials queedita, com en el cas d’aquesta ordenança. Parlarde convivència ciutadana i discriminar els fraga-tins catalanoparlants, que és una part molt impor-tant de la població, és èticament deplorable.

Q.G.Fraga

12

19


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYAL’E

SM

OLE

T Significar-se

Aquesta expressió l’he sentitsovint quan els meus majorsm’han explicat coses de laguerra. «Ton iaio es va signifi-car massa», «aquell de casa Talva acabar malament per signi-ficar-se»… M’estranyava elverb aquest, però més enda-vant, el diccionari me’l corro-borà: «Donar-se clarament aconèixer com a tal o tal cosa».

Els primers temps de viureen aquest Aragó nostre vaigsentir-ho vagament aplicat ami: les columnes que publi-cava a La Comarca amoïna-ven la mare. Era l’època delsuport d’en Pujol al governsocialista. L’allau de crítiquesals catalans s’extenia per lesEspanyes. Si fa no fa com ara.

L’altre dia, caminant perAlcanyís, va aturar-me unconegut d’aquells primerstemps. Vam preguntar-nos perles nostres vides i feines.Després va dir-me que eramolt valent d’escriure els«Viles i Gents», que si torna-ven a guanyar els populars,jo i en Rajadell ja ens podiempreparar. Vaig quedar-meconsternat. «!Pero si no escri-bo nunca de política! Sólo decultura, de lengua…» Va dir-me que era igual. Ell mateixse sentia amenaçat per aquellsque, quan eren al poder, invo-caven «los españoles de bien».«Y eso que me siento españoly, creo, soy buena persona»,reblà. Ens acomiadàrem ambuna encaixada. De cop i voltase’m representà mon iaioRamon, d’Estopanyà, fent allòque ell creia que havia de fer.Sense heroïsmes ni temeri-tats. Senzillament i normal-ment. M’estaré jo també«significant»?

Acasa m’esperava la feina,la família, la vida.

Carles Terès

Beseit, un dels pobles ambmés potencial turístic de laComarca del Matarranya, dispo-sa des del passat dia 11 dedesembre de nous accesosgràcies a la inauguració de lamillora de l’única carreterad’entrada al poble, els 6,1 quilò-metres de la A-2412 des de Vall-de-roures. La DGA ha invertiten la reforma 3,4 milions d’eu-ros. Al’acte inaugural van assi-tir el president del Governaragonès, Marcel·lí Iglesias, iel conseller d’Obres Públiques,Javier Velasco, entre d’altres.

massa pronunciades, segonscomenten els veïns del poble.

Una nota informativa delGovern d’Aragón informa deque al tram més pròxim a Beseits’ha evitat modificar el traçatoriginal per evitar l’impactepaisagístic, ja que la carreteradiscorreix entre les primeresmuntanyes dels Ports de Beseita un costat i el riu Matarranyaa l’altre. L’amplària mínima enaquest sector és de 6 metres.Entre les obres de fàbrica execu-tades destaca una ampliació delpont sobre el riu Matarranya,molt prop d’un túnel de 30 m.

Atot el recorregut s’ha subs-tituït el paviment, que era moltdeficient i irregular. Aquestavia, a més d’un intens tràficturístic dirigit als Ports deBeseit, suporta una importantactivitat industrial, degut a lapresència de la fàbrica de pinsod’ArcoIris i a una potent fàbri-ca de grava i sorra.

Si bé ha millorat la situaciógeneral de la carretera, algunsveïns comenten que les barre-res de seguretat col·locades ales vores del paviment estanmassa damunt de la carreterai que les cunetes tenen unpendent molt pronunciat.

Milloren els accessos a BeseitRedacció

Les obres han suposat unanotable millora del traçat i delpaviment, sobretot en el primertros, que va des de Vall-de-roures fins al quilòmetre 3 ique afecta a la fàbrica de pinsosdel Grup ArcoIris. A n’estesector, s’han eliminat les curvesmés perilloses i s’ha deixat unaamplària mínima de carreterade 7 metres –abans era denomés 5 metres–.

Des del quilòmetre 3 fins aBeseit els canvis de traçat hanestat menys significatius, el queencara deixa algunes curves

Comença la senyalització dels jaciments en la ruta «Íbers al Baix Aragó»

Redacció

Els treballs han començatsfa unes setmanes.

Al mes de desembre de 2006va començar la instal·lació del1r panell informatiu i dues taulesd’interpretació en cadacun delsjaciments de la Ruta dels Íbersal Baix Aragó històric que jahan estat objecte previ detreballs de neteja i consolidació.

S’han instal · la t f ins almoment els panells i taules delsjaciments de la Torre Cremada

i Tossal Montanyés de la Valldel Tormo, la Loma de losBrunos de Casp i la Guardiad’Alcorisa.

En les properes setmanescontinuarà la instal·laciód’aquests senyals informatiusen altres jaciments d’Alca-nyís, Calaceit, Casp, Massalió,O l i e t e , e t c . a ix í com l ainstal·lació de senyals direc-cionals en els camins d’accésa tots ells.

Pont i ermita de Santa Anna a Beseit

Poblat del Tossal Redó a Calaceit

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Val més tard…El 20 de març del 2003, sense

fer cap cas a la ciutadaniamundial, Estats Units i els seusaliats (entre ells l’Estat Espa-nyol) va començar la invasiód’Iraq. Els arguments erenclars, Sadam Hussein teniaarmes de destrucció massiva,donava protecció als terroristesd’Al-Qaeda, i el seu règim noera democràtic. Ja llavors lamajoria dels ciutadans no ente-níem aquests arguments. Armesde destrucció massiva?

Era estrany que els EstatsUnits que havien proporcio-nat armes durant anys alrègim iraquià, ara es preocu-paren d’aquest arsenal .Protecció a terroristes? Unrègim dictatorial i legalmentlaic, fet pel qual els EstatsUnits el tenien com a aliatdavant l’Iran, protegint a fanà-tics religiosos que voliendestruir al seu benefactor? Unrègim no democràtic? Araresultarà que l’administracióde Sadam era democràticaquan el govern americà liregalava armament? Totsfinalment vam acabar pensantel mateix: «volen el petroli».

Tres anys després, aquellaguerra democratitzadora nos’ha acabat i les nostres sospi-tes s’han convertit en veritatsinnegables.

I, ara que l’Iraq ja quasis’ha convertit en un nou Viet-nam, quan veiem que cadadia explota una nova bombaal mig de Bagdad, quan elsempresaris d’occident s’hanrepartit el pastís del petroli ide la reconstrucció, ara elsenyor Aznar ens diu quereconeix que no hi haviaarmes de destrucció massivaa l’Iraq. Han fet falta tresanys, no se sap quants milersde morts, i que els ciutadansel castigaren a les urnes, pera que aquest gran demòcratareconeguere que es va equi-vocar, o millor dit, que ensva enganyar.

Marc Martí Badia

VIL

ES

I G

EN

TS Balanç molt positiu dels primers

concerts del cicle Sons del MatarranyaMarc Martí

Ja fa quasi cinc mesos que elI Cicle de Concerts SONS DELMATARRANYA(organitzat perl’Associació Cultural del Matar-ranya juntament amb La Barra-ca, i amb el suport de AragónMusical) va començar a cami-nar, i de ben segur, que ningú,ni la pròpia organització s’es-perava la increïble resposta quetindria la gent de la nostra terra.Avui, després de 16 concertspodem afirmar que aquestaconvocatòria ha estat tot un èxit,centenars de joves de la comar-ca del Matarranya i de pobla-cions veïnes han acudit massi-vament als diferents concerts.

El dia 6 de gener el grupmatarranyenc LOS DRAPS vanfer que La Barraca s’omplís degom a gom. Després de tresmesos a les fosques, el grup vadonar molta guerra, més d’unahora i mitja sobre l’escenari,temps en el que vam podersentir gairebé totes les cançonsdel seu primers disc, i algunesde noves com Un crit al vent,Consumisme Llibertari oAcata’t-en. A banda de que lagent no va parar de ballar i decantar, cal destacar que aquestconcert va ser molt especial,per què el Rosset, el teclista,s’acomiadava del grup, fet queva motivar crits del públicdemanant-li que no marxés.

El dia 13 de gener els MA-TARRAÑAIN LAIF de Vall-de-roures van donar un nou aire alsconcerts. Versions dels 80’, d’allòque s’anomena «la movida», novan deixar que la gent, aquestavegada de més edat, no parés demoure’s. Amb La Barracaconvertida en una discoteca delsvuitanta, diversos amics del grupvan anar pujant a cantar diver-sos temes; també vam podersentir el primer tema propid’aquest grup Dormiràs amb mi.

El dia 19 de gener vam tornara viatjar cap a LO CLUB de LaCodonyera, allí vam gaudir delquè, sens dubte, va ser una de

les sorpreses del cicle. I, és queels nois del COLECTIBOASALTO LIRIKO ens vansorprendre a tots amb una actua-ció que va combinar el dub oragga amb violins i percussions,i el hip hop més dur a veu pela-da.

El dia 20 de gener vam tenirel plaer de poder escoltar endirecte a un grups mítics d’Ara-gó, els MALLACAN. Els Sara-gossans davant un públic moltnombrós van tornar a demostrarel perquè del seu renom, gaites,teclats, guitarres, trompetes, vansonar com un tot sense fissuresfent que el públic els acom-panyés en cançons com PaísZierzo o Palestina. A més ensvan desvetllar que estan musi-cant un poema de DesideriLombarte per al recopilatoriSONS DEL MATARRANYA.

El dia 3 de febrer desprésd’una setmana de descans forçatper la neu, els GEN van fer quetornarem a veure crestes i cade-nes pel Matarranya. I és que elseu rock de sèrie B va fer quemolts punks de les rodaliesacudiren al concert. Ells comsempre contundents i senseparar de saltar per tot arreu, sibé el públic va estar molt entre-gat, fins i tot el propi grup es vasorprendre que la gent cantésamb ells cançons com Argenti-na o Daño Colateral.

El dia 10 de febrer el grupfronterer TEMPS AL TEMPS

va tornar a dur la calma al cicle,i ens va oferir un recital de músi-ca poètica i intimista, que llunyde caure en el tòpic de la poesiacantada va aportar un nou so aaquest estil. Poemes de Lombar-te, de Juli Micolau o de Germanvan nàixer de les mans i lesboques d’aquests nois.

El dia 11 de febrer, ÀNGELVILLALBA va portar fins aPena-roja les cançons de lanostra transició. Records de llui-tes, d’amors i d’una manera deviure que el més joves de lazona vam conèixer gràcies a laguitarra i la veu d’aquest fava-rol infatigable.

El dia 17 de febrer, l’aragonèsi el català van tornar a conviu-re dins La Barraca. I és queaquest dia, potser un dels méscomplicats degut als carnavals,el ULUT (la nova promesa dela música en aragonés) i elsDECHUSBAN (una curiosamescla de pop i folk) ens vanaportar músiques bastant desco-negudes per la nostra terra. Peruna banda, un harcore obscur idistorsionat ple de melodia. I,per l’altra, una música de plaçade poble amb tocs poperos queno dixa indiferent a ningú.

Bé, només falten 3 o 4concerts per a què aquesta aven-tura que va nàixer d’un somniarribe al seu final, i de ben segurque si tot segueix igual podremdir que SONS DEL MATA-RRANYA ha fet història.

Actuació dels Azero de la Codonyera


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

Han passat deu anys des delconflicte hidràulic de Beseit,bressol de la Plataforma enDefensa de l Matar ranya(PLADEMA). Aquests amantsdel riu segueixen units, vetllantpel benestar del medi ambientde la comarca.

El diumenge 18 de febrerPLADEMA va celebrar el XDia dels Enamorats del Mata-rranya, per a recordar que através del diàleg i la raó es potarribar a l’enteniment. La plujano va poder parar la trobada,p r ev i s t a a l a c a se t a de lbombeig. Així que es van tras-lladar al centre de la localitatde Beseit.

Una jornada en la qual es vatornar al passat, del que s’hanaprès bons ensenyaments.Enrrere queda el projecte debombeig d’aigua des del riuMatarranya fins al pantà dePena, per a cabal de reg en la

PLADEMA celebra el X Dia dels Enamorats del Matarranya

Marc Martí

part baixa de la comarca. Elmatí va començar amb unconcert de la Coral de Beseit,que va interpretar un reperto-ri molt representatiu. Vancomençar amb l’HavaneraTrista de la Ronda de Boltaña,zona d’Osca companya de fati-gues. En concret, diverseslletres reivindicatives que vansonar durant la marxa verdadel conflicte del bombeig, o lacançó ’El nostre riu’, compos-ta per a aquella ocasió. Aquestdesè aniversari va estar acom-panyat a més de bon menjar,carns i embotits de la zona icócs per a postres.

Entre els assistents, veïns deBeseit, Vall-de-roures i fins i totde Saragossa, entre ells, PedroArrojo, president de la funda-ció Nova Cultura de l’Aigua iprimer espanyol guardonatamb el premi Goldman deMedi ambient.

Fernando de Latorre, de 72anys, va morir el dissabte 10 defebrer a Saragossa. El funeralva ser en l’Església Parroquialde Calaceit. Fernando Latorre,qui va ser alcalde de la locali-tat pel Partit Popular (PP)durant dues legislatures, entre1991 i 1999.

Abans d’ocupar l’alcaldia,va ser regidor a l’Ajuntament,entre 1974 i 1979, i va presi-dir la Cambra Agrària local.

Persona amb caràcter, peròdialogant i honest, noble isincer. Fernando Latorre,empresari agrícola, va impulsarmentre va estar a l’Ajuntamentel Polígon Industrial del seupoble i va ser cofundador de laFira Agrícola de l’Olivera i del’Oli. No obstant això, un delsaspectes que més ressaltavenels seus amics va ser el fet que«va trobar un poble dividit quanva entrar a l’Ajuntament, i vaaconseguir unir-lo».

Un altra faceta de Latorre vaser la seua constant defensa delcatalà com la llengua parladaa la Comarca del Matarranya.

Mor Fernando de Latorre, exalcalde de Calaceit, als 72 anys

M.M.

Escrit per Juan Luis Campsi Carles Sancho, l’obra, ques’integra en la col·lecció ’ LoTrull’, es titula Toni Llerda,Terra i llengua. Biografia, fetsi escrits. El volum, com es diuen la introducció, es converteixen una oportunitat per a refle-xionar sobre l’evolució políti-ca i cultural de Queretes i delMatarranya durant la segonapart del segle XX i els primersanys del XXI.

Els dos autors del llibre dedi-cat a Llerda reconeixen que al’hora de compilar l’abundantinformació que apareix en elllibre han constatat «la granestima i consideració que tot elmón tenia cap a Toni».

La primera part del llibreofereix un ampli recorregut per

la vida de l’edil mort.Els lectors podran trobar en

aquestes pàgines fotografies idades sobre el recorregut vitald’aquest polític i intel·lectual.L’obra, en aquest primer tram,ofereix també una recopilaciód’articles periodístics publicatsen diferents mitjans de comu-nicació de la Comunitat. Amés,poden llegir-se entrevistes queLlerda va concedir als periò-dics.

La segona part del llibre estàdedicada als escrits que l’ex-primer edil de Queretes varedactar al llarg de la seua vida.

Ascuma publica un llibre sobre la vida de Toni Llerda

M.M.

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Recordo aquelles vespradesd’estiu a l’embassament deMequinensa-Riba-roja, espe-cialment a boqueta de nit, ambuna brisa suau que espentejavaen silenci la nostra embarca-ció, un 420 vellíssim. Recordola posta de sol: un cel roig penti-nant les muntanyes. Un autèn-tic luxe per als sentits. Gaudí-em d ’aque l l a merave l l acompletament sols, feliços, enla minúscula immensitat del’embassament. Amb la caigu-da de la nit plegàvem les velesi la conversa derivava a vega-des en una petita discussió:Havíem de mantindre en secretl’absoluta bellesa i el silencid’aquells capvespres per acontinuar gaudint en solitari?.Era trist veure com la majoriadels usuaris de l’embassamentromanien a la «Playeta», senseplantejar-se tan sols navegarriu amunt per a descobrir altreshoritzons, altres sensacions?

De vegades en Roman ensacompanyava amb el seu caiac.Mentre nosaltres alliberàvemadrenalina orsant el veler, ells’internava en algun barrancamb el seu caiac i tornava ebride naturalesa, conduint-nos capa un tamarigar amagat on haviadescobert uns ous de gripau,una rara herba o un cau. Anysmés tard vaig deixar la vela i emvaig deixar seduir per la incon-tenible passió de Roman quanem descrivia les seues sensa-cions remant en el riu amb elseu K-1.

La primera vegada que vaigbaixar el Cinca en Caiac em vaimpressionar el canvi de pers-pectiva. Sempre m’havia mogutper les vores, en terra ferma,estudiant les seues plantes,observant aus o simplementpassejant. Des de l’aigua tot esva tornar diferent i va adquiriruna dimensió nova. Em vaigenlluernar amb la manera en

Un canal d’aigües braves a Fraga?J.L. Escuer Ibarz

com un bernat pescaire, a pocsmetres de la meua embarcació,desplegava tota la seua anato-mia per iniciar el vol. Real-ment pot seguir-se tota laseqüència perquè, amb la seuaenormitat, realitza tota l’ope-ració lentament, quasi ambluxúria continguda. I què dirdels cormorans que juguen ambtu, a pocs metres de la proa,submergint-se l’una i l’altravegada i mirant de reüll a veuresi t’atreveixes a seguir-los. Odel blauet, amb eix color elèc-tric, que realitza un vol dedisseny, ràpid i fugaç.

Em vaig apassionar ràpida-ment pel riu, per l’aigua, elsseus arbres i les seues roques. Itambé pels seus sorprenentscanvis després de les riuades. Hesentit el plaer de travessar lesboires de desembre o la dolçord’una pluja intensa i persistentmentre palejava. He remat enmolts rius, alguns salvatges,altres tranquils i peresosos. Atots els estimo d’una manera od’una altra. Sentir-te petit, comun animal insignificant, en untren d’onades enormes o en unremolí que t’aspira irremeia-blement, és una experiènciagratificant que et col·loca en elteu lloc i et desposseeix d’aques-ta vanitat de què tant ens vestimels homes.

Quan remo pel Pirineu, enaigües turquesa, veient com lespedres del fons passen moltràpid davall el casc del caiac,sempre penso en el nostreCinca, d’aigües brutes i inquie-tants, amb eixa exuberànciabiològica que només els caia-quistes podem gaudir en la seuaplenitud. I m’entristeix com elsriberencs viuen a les seuesesquenes, indiferents als plàs-tics, rodes, ferros, purins iproductes tòxics que espatllenla seua figura. Penso en els riusde Txèquia o d’Eslovènia, on

pràcticament en cada poblet hiha un petit camp d’eslàlom i onla gent rema, passeja, pesca igaudeix del riu. I el cuida comun bebè melindrós. Penso enrius com l’Ardèche, a França,una joia de la geologia. M’ad-mira com els nostres veïns galscuiden i assaboreixen els seusrius. També a l’Ardèche hi haun petit camp d’eslàlom,sempre ple de bulliciosos esco-lars que remen i aprenen, senseproposar-s’ho, que el riu tambéés un llibre que pot llegir-se iser gaudit. Que és cultura, endefinitiva.

Els companys de «CaiacBaix Cinca», i jo mateix, hemlluitat per aquest camp d’eslà-lom a Fraga, conscients que laseua existència canviarà la rela-ció dels nostres conciutadansamb el Cinca. Conscients queajudarà molt que deixem dedonar-li l’esquena i tornem lamirada cap a les seues aigüesi comencem a estimar-lo i adefensar la seua qualitat biolò-gica i paisatgística.

Sé que molta gent gaudiràobservant des del passeig lesfigures que algun palista dibui-xi dins l’onada d’estil lliure o

admirant l’elegància amb quèllisca una piragua de fibra al’hora d’atacar una porta. Séque molta gent començarà amirar el riu d’una altra mane-ra i potser, a exigir, que lesseues aigües tornen a ser tantransparents com els nostresvells ens asseguren que vanser. Potser alguns decidiran unbon dia que poden baixar a lallera i passejar davall els arbreso tindre una animada conver-sa amb algun palista que enaquell moment estigue descan-sant. Potser en creuar el pont,més d’un mirarà cap avall, noamb desdeny com ara, sinóamb una certa vanitat de tindreun riu únic i preciós queconnecte perfectament elsafores amb el casc antic.

M’alegro molt que l’ajunta-ment fragatí hage aconseguitque aques ta invers ió de600.000 euros, procedent del’Expo-2008, es quede a Fragai no en un altre lloc de laprovíncia. I no veig el dia enquè jo mateix estiga remant alcostat d’alguns que encara nosaben que la millor manera deestimar a un riu i gaudir-lo ésfondre’s amb ell.

Baixada amb caiac per les aigües del riu Cinca


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

De fantasmesFa uns dies, un fragatí amb

tendències ababòliques emcomentava que Temps de Fran-ja segueix en la línia d’una quali-tat més que notable, i no ho deiaper dir, perquè no és, per enten-dre’ns un fantasma. Immedia-tament després d’aquestalloança, va venir el però (ai!),concretat en un excés de lamen-tacions. Acabava de llegir l’úl-tim número de la revista i li haviaquedat el regust d’una queixasostinguda, expressada des dediferents àmbits temàtics i terri-torials.

Com si hagués pitjat unresort, em va venir al cap l’as-saig que el mateix dia presen-tava a Barcelona Miquel Pueyo(filòleg, lleidatà i, ara, a més,secretari de Política Lingüísti-ca de la Generalitat), El fantas-ma de la mort del català. Pueyososté que cal superar la cultu-ra de la derrota i incrementar lanost ra autoes t ima com aparlants de la mateixa llenguaque Llull, Gaudí o Pau Casals.Podem afegir que Joan Miró,Jesús Moncada, Dalí, Espriu,Joan Maragall, Verdaguer, etc.La veritat, és un orgull saberque tots deien bon dia i quemolts continuem la tradició desaludar amb aquest bon desig.

També remarca Pueyo quecal abandonar l’expressió «lasituació del català» per una altrade més acurada: «les situacionsdel català», i planteja la neces-sitat de col·laboració entre lesdiferents administracionscompetents en cada territoricom una fita assumible. De cop,recordo com Lluís Llach, enuna conversa sobre la Franja esva referir a les causes perdudes,i, la veritat, em va caure fatal.Sort que de vegades hi ha gentque, amb la lamentació es posenles piles, com diu l’amic HèctorMoret.

Susanna Barquín

L’A

BA

BO

L

L’edició 2007 de la GuiaMichelin inclou el restaurant+Billauba de Fraga en la cate-goria de recomanat. Una bonanotícia per a la població i lacomarca, ja que les valoracionsd’aquesta Guia són les mésinfluents d’Europa.

S’ha de dir que Michelinatorga diferents qualificacions,les més conegudes són lesestrelles, que reben un petit

número de restaurants d’altaqualitat, i, sense dubte, la inclu-sió a la guia és ja una bonarecomanació.

El Restuarant +Billauba, queofereix un acurat equilibrientre la tradició i la moderni-tat, ha acollit diferents troba-des amb autor organitzades perl’Institut d’Estudis del BaixCinca. Els assistents semprehan pogut gaudir d’una acolli-

+Billauba, a la Guia MichelinRedacció

El Carnestoltes a FragaMarta Canales

da agradable i d’un àpat deli-ciós que no desmereixia labona conversa.

Seguint el programa d’actesde la Comissió de Festes, latradicional festa del Carnes-toltes va començar el diven-dres 16 a la nit, a la discotecaFlorida 135, amb la 3a ediciódel Villagers Carnival Night.Un any més els nostres DJ ’slocals (Javi Visa, Paco Beltran,Sergio Pardos, Saul Moreno iTwo Brothers) van oferir,cadascun, els seus millorsnoranta minuts. Només uncomentari: la gent no sap delbo, perquè si realment en sabes-

sin la pista principal de la Flori-da 135 hagués estat a rebotirdes de quarts de dotze de la nitper gaudir d’una sessió ambun nivell important de bonafeina als plats. Però com encasos anteriors, tothom arribaa misses dites, o sigui a mitjasessió o concert.

Pel que fa als actes propisdel Carnestoltes, el dissabte 17de febrer va començar amb lesinscripcions al concurs del «ReiCarnestoltes 2007» als porxosdel Cegonyer, que va tenir una

participació de més de 780persones, distribuides en 50grups de disfresses diferents.Quan acabaren les inscripcions,a les quatre de la tarda, vacomençar la gran Rua deCarnestoltes, des de la plaçaEspanya fins a la plaça de SantPere, encapçalada pel Grup deMàscares i la xaranga LaBancha. Enguany, Sant Anto-ni va voler acabar prompte jaque el segon nom que mossènMartí va dir es va endur elsdos tocinos. La Rua va conti-nuar fins a l’Hort de l’Hospi-tal, on les Màscares ens vanpresentar als ninots i vananimar a tots els presents ambballs i caramels, continuant lacercavila pel Barranc, la costadel Cegonyer i acabant a laplaça Espanya. A quarts de setl’orquestra Imperium va iniciarel Ball de disfresses amb unCegonyer ple de color, dedisfressats i de festa.

Els guanyadors i Reis deCarnestoltes 2007 van ser «ElsOcells de l’Aiguabarreig» encategoria adulta i unes hostessesmolt divertides, «Les Iberia-Tours.com», en catergoria infan-til. A mitjanit l’orquesta Impe-rium va continuar amb la sevasessió més discotequera fins aquarts de tres de la matinada.

AN

TÒN

IO M

ENÉN


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Caixa o faixa

Quim Gibert

Ara fa més de dos anys que una organització cultural de laFranja de Ponent i Caixa Penedès van signar un document, pel quall’entitat de crèdit es comprometia a introduir progressivament elcatalà en els seus serveis financers a la sucursal de Fraga (BaixCinca). D’aleshores ençà, però, l’acord ha quedat en paper mullat:ni la caixa d’estalvis catalana ha complert res del que va conve-nir, ni l’organització franjolina ha fet el més mínim seguiment. Enel País Valencià també hi ha hagut queixes perquè Caixa Penedèsno ha fet realitat alguns dels seus compromisos lingüístics.

Fa també dos anys, Ricard Fornesa Ribó, president de La Caixa,justificava per carta personal l’absència del català a les oficinesde la Franja de Ponent, Tamarit de Llitera i Fraga, dient: «estemsotmesos a la legislació respecte a l’ús del català en aquestazona». Aquesta suposada submissió «a la legislació» de La Caixanomés la practica envers el català. Atès que hi ha caixers amb lainscripció «Electronic Money» i, en moltes sucursals d’àreesturístiques, hi ha publicitat en italià, japonès, àrab…, llengües queno gaudeixen del més mínim reconeixement legal a casa nostra.En una segona carta, Fornesa assegurava estar «ben amatents aanar introduint, en la mesura que les possibilitats ens ho perme-tin, nous camps de normalitat». Dissortadament, no han estat mésque paraules boniques.

L’antic Banc Sabadell, que ara es dóna a conèixer com a Saba-dell/ Atlántico, també s’ha establert a Fraga ignorant completa-ment la presència del català. No ens ha d’estranyar gens ni mica.Un dels seus treballadors, que exerceix en una oficina del Prin-cipat, m’explicava que fins fa poc tenia prohibit comunicar-seen la nostra llengua amb altres comunitats autònomes de parlacatalana per correu electrònic. Tot i que aquesta normativa ha desa-paregut, l’esmentat treballador confirma que és de coneixementintern: «m’imagino que els produïa més mals de cap que altracosa, perquè s’havien guanyat algunes denúncies sindicals i d’al-tres treballadors».

Aquest esperit tan apocat a l’hora de fer servir el català a laFranja de Ponent, contrasta amb l’embranzida que aquestes enti-tats d’estalvi van protagonitzar en favor de la nostra llengua enel tardofranquisme. Tant cert és, que un lector de la revista Tempsde Franja (núm. 60) recorda que abans que el català recuperésl’oficialitat a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya: «LaCaixa es va avançar als nous temps i va ser pionera en la incor-poració de la nostra llengua en les seves sucursals. Aquesta cata-lanitat desacomplexada sempre va despertar en mi una granadmiració».

Hi ha formes de dominació que passen inadvertides, amb laqual cosa les víctimes no són capaces de percebre la realitat. Enel nostre cas, són aquelles que no ens deixen contemplar la vidasi no és des d’una perspectiva castellana. I, aleshores, difícilmentens adonem de la submissió en la qual hem quedat atenallats. Iaquesta miopia estatal, a certs banquers ja els està bé.

L’actor i «contacontes»valencià Domingo Chinchilladelectà a grans i xiquets en lesseues actuacions a cinc centresescolars del Baix Cinca i a labiblioteca del Palau Moncadadurant els dies 13 i 14 defebrer.

El dia tretze actuà davantdels alumnes de català del’ESO de la secció de Mequi-nensa de l’IES «Baix Cinca» iper als alumnes d’aquestamatèria de l’IES «R. J..Sender»de Fraga. Les històries drama-titzades i actualitzades de temesclàssics com els contes de les«Mil i una nit» o la surrealista«Història d’un pepino i unabotifarra negra dins d’un coshumà» captivaren als adoles-cents riberencs que seguirensense tartir les evolucionsd’aquest joglar postmodern.

Al tardet d’aquest mateix dia

continuà amb la seua tascad’encantament, ara amb adults,a la Biblioteca del PalauMoncada de Fraga, on jugàamb abundants i variadesreferències literàries.

Al dia següent intervinguéals tres centres públics dePrimària de la capital del BaixCinca. A les 9 del matí ho feuper als alumnes del col·legi delbarri de Llitera.; a les 11, estraslladà al CP Miguel Servet,i a les 4 de la tarda actuà al CP«Sant Josep de Calassanç.

Aquestes activitats formenpart del Programa de Literatu-ra Oral i Tradicional del Projec-te d’Animació Cultural a lesEscoles de la Franja que orga-nitza el Departament d’Edu-cació del Govern aragonès, quecoordinen els professors fran-jolins Màrio Sasot i AntoniBengochea. Aquest projecte

El «contacontes» Domingo Chinchilla captivà als alumnes de Fraga i Mequinensa

Felip Berenguer

porta, als cinquanta centres dela Franja on s’imparteix català,diverses activitats culturals ales seues aules, com visitesd’escriptors i cantautors, tallerscreatius, exposicions, músics,

contacontes, etc. L’activitat mésrecent és el Programa de Teatrea l’Aula, que per primera vega-da permetrà l’actuació en catalàdels Titiriteros de Binèfar enlocalitats de la Franja.

MÀ

RIO

SA

SOT

Actuació de Domingo Chinchilla a l’IES Mequinensa


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA10 ENTREVISTA

Francesc Mauri Domè-nech, Home del Temps aTV3, participa al Projected’Animació Cultural a lesEscoles de la Franja queorganitza la Direcció de Polí-tica Educativa del Departa-ment d’Educació, Cultura iEsport del Govern d’Aragó,coordinat per Màrio Sasot iAntoni Bengochea.

Pregunta. T’agrada que etdiguen Home del Temps?

Resposta. Sí. És la paraulaque defineix més la meva feina.Estem a un Mitjà de Comuni-cació –a la Televisió PúblicaCatalana– integrats dins laredacció d’informatius. Encanvi, el meteoròleg ha fet unaoposició a l’estat i treballa a unCentre Meteorològic.

P. Vas començar molt jove almón de la ràdio, què t’hi vaportar?

R. Les ganes i que m’agra-dava molt. Acabava de fer elsdivuit i vaig començar deforma autodidacta. Llavors,molta gent no tenia acabada lacarrera de periodisme; haviencursat uns altres estudis o

Entrevista a Francesc Mauri

mitjos estudis. En el meu casdesprés he estudiat Geografiaper a especialitzar-me enClimatologia.

P. Sempre has parlat deltemps?

R. Sempre. També hi hacoses que m’agraden molt,sobretot relacionades amb laGeografia: el tema d’ordenaciódel territori, comunicacions iinfraestructures.

P. A quines cadenes hastreballat?

R. Vaig començar a Cata-lunya Ràdio, després em vaigpresentar a unes proves de TV3a la mort d’Antoni Castejón ila marxa de l’Eliseo Vilaclara.Em van triar junt amb l’AnnaRius, que va ser la primeraDona del Temps de la cadena.Vaig treballar al Diari LaVanguardia, al Setmanari delPaís Valencià, als inicis deFlash i Flash Back i d’altrescol·laboracions a publicacionsd’àmbit local i comarcal quecontinuo fent.

P. Van ser molt dures lesproves per a entrar a TV3?

R. La part escènica no vaser tant dura com creia. Ja

havia tingut la meva primeraaparició pública a la ràdio itambé em va ajudar els anysque feia que em preparava. Hihavia proves relacionades ambla meteorologia, el coneixe-ment geogràfic del territori idel català; van resultar mode-radament difícils. l’AlfredRodríguez Pico em va avalarprofessionalment.

P. Suposo que el tipus de veutambé deu tenir importància?

R. Sí. Jo m’escolto i nom’agrada, però hi ha molta gentque diu que és una veu moltcarismàtica. No és la típica veuradiofònica Constantino Rome-ro, però és molt peculiar. Diuenque és un valor afegit.

P. Què cal estudiar per a serHome del Temps?

R. Geografia és una carreramolt orientada o Físiques. AFísiques només a l’últim cursveus dos assignatures de me-teorologia. En el cas de laGeografia, depèn de les facul-tats. La URV és un exemple enGeografia Física i del Clima, ala UB hi ha moltes assignatu-res relacionades i la UAB estàmés dedicada a la Geografia

Humana.P.Com es fa un progra-

ma dels que presentes aTV3?

R. Normalment són sethores prèvies de preparaciódels gràfics que presen-taràs a l’espectador. Abanshi ha d’haver una recolli-da previa d’informació,una valoració dels mapes,que cada dia s’actualitzen,i de les dades. Està elcomplement de les imat-ges i comentaris que rebemdels espectadors via inter-net. És un valor que ensagrada molt aprofitar-lo.

P. Quan presenteu eltemps teniu molt marged’improvisació?

R. Improvisem. Et fas unaestructura mental i el guió sónels mapes que et van passant.El fet de fer-ho en directe etfacilita aquesta espontaneitat.Si t’equivoques has de tirarendavant, no pots deixar elprograma.

P. Sempre són en directe elsprogrames del temps?

R. Tret d’algunes interven-cions al canal 3/24 i de lesquatre desconnexions provin-cials als informatius.

P. Ets membre del ConsellAssesor del Servei Meteorolò-gic de Catalunya; explica’nsla teva funció.

R. El Servei Meteorològicés un organisme científic per aassessorar. Té una sèrie depersones de la societat civil,relacionades amb el món de lameteorologia, que parlen, trac-ten i assesoren en temes. Jorepresento als Mitjans deComunicació de Catalunya. Hiha un observador meteorològicde Catalunya i tres membresde tres Universitats.

P. Habitualment dónes eltemps des del plató, però sabemque ho has fet des de llocs moltdiversos, podries dir-nos-en

«Qualsevol fenomen meteorològic extrem no ha de ser


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

necessàriament producte de l’escalfament del planeta»algun?

R. Segurament el més espe-cial, tipus James Bond, va serdes de la plataforma petrolífe-ra que hi ha davant del Delta del’Ebre a 50 km. de la costa, alPou Casablanca de Repsol.Mentre vas en helicòpter etdonen una sèrie de consells deseguretat i quan arribes t’en-treguen un casc, uns guants iescoltes uns tons d’alarma persi hi ha un incident. Et senscom a una pel·lícula d’acció.Estàs a la plataforma on aterrenels helicòpters a més de 50 m.damunt del mar. Darrere tens latorre amb el foc a dalt i el pouextraient petroli i uns vaixells.

P. Un altre lloc…R. Al mig d’un temporal de

neu, ficat a un aiguat o a un riupràcticament desbordat. Enshem quedat tirats amb els vehi-cles, la ventada ens ha pencatl’equipament del sostre… Persort, accidents no.

P. Has vingut sovint a donarel temps a la Franja?

R. No tant com jo voldria.Hem estat a Fraga a una cres-cuda del Cinca, a Vall-de-rouresal pantà de Pena i a la fronte-ra, a Caseres, durant la crescu-da del Matarranya al 2000.Espero tornar-hi.

P. Quantes càmares en direc-te teniu instal·lades?

R. Practicament quarantadistribuides pel territori de parlaCatalana. S’instalen per acords

ajudar a la conservació per sisol del territori. El dia que etvénen unes condicions meteo-rològiques adverses i tens unfoc forestal al no tenir endre-sat aquell bosc i estar abando-nat es crema.

P. Quin fenomen meteo-rològic t’agrada més d’obser-var?

R. Les tempestes, la sevaviolència. Ens agrada el movi-ment, les nevades, tot el quesurti del normal.

P.I quin fenomen meteo-rològic et té més preocupat?

R. El canvi climàtic i l’es-calfament del planeta. Ensestem carregant el planeta. Nohem de contaminar amb lacrema dels combustiblesfòssils. Sempre intento insistiren la idea de que qualsevolfenomen meteorològic extremno ha de ser necessàriamentproducte de l’escalfament delplaneta. És en part productede l’escalfament del planeta ien part surt de la variabilitatnatural del clima. Un hiverncom el que tenim, històrica-ment, n’hem tingut d’altres,practicament.

P. Eres dels que diuen al maltemps bona cara?

R. Sóc dels que veuen el gotmig ple.

P. Vam poder presenciar elteu debut com a cantant alprograma «Lo cap d’any aTV3» Tens moltes ofertes?

R. No cap. No és el meu. Ésuna experiència; només perposar-me aquelles patilles vanestar tres quarts d’hora. Va serel segon programa en audién-cia de la història a TV3 i elmés vist aquell dia.

P. I Per acabar… què t’agra-daria ser de gran?

R. De moment Home delTemps. Sí, sí, em penso quesí.

Margarita Celma

comercials. TV3 paga la càma-ra i el lloc on s’instal·la ha d’as-sumir el cost mensual del trans-port de senyal de televisió. A laFranja no n’hi ha cap càmaraen directe, espero que algundia sorgeixi alguna iniciativaper alguna banda. Si arriba laproposta sé que es faran elsimpossibles, vaja.

P. Ja fa anys que fas activi-tats per als xiquets de la Fran-ja.

R. És la tercera temporada.M’ha ajudat a conèixer el terri-tori i la manera d’ésser delsseus habitants. Coneixia elsllocs de la Franja més a propd’allí on sóc originari –el meupare és de Caserres– però pera mi el Matarranya era absolu-tament desconegut.

P.Com va ser que et vas ficaral Projecte d’Animació a lesEscoles?

R. Gràcies a Mario Sasot. Esconeixen amb el meu pare, quehavia estat molt actiu amb eltema de la Franja des de la tran-sició democràtica. Va haver-hicontactes amb Manuel Campoo fins i tot s’havien vist ambMarcelino Iglesias, que en laseva època era actiu a nivellde la Franja.

P. Què els fas a les classes alsxiquets?

R. És un intercanvi de conei-xements. Intento no fer unaclasse rígida i que hi hagi total’estona interacció: –Qui s’ani-ma?, –Qui em diu això, allò?…La primera pregunta que els hifaig és: –Qui no veu mai l’in-formació del temps de TV3?N’hi ha molt pocs. Em fanpreguntes com: –Què cobres?Els dic que em guanyo la vidaper anar vivint; el perquè deles tempestes i pronòstics molta curt termini.

La classe serveix perquès’adonin que hi ha moltes deno-minacions populars dels feno-mens meteorològics i que la

que diem a la tele no necessà-riament és la bona. La bona ésla de cada lloc del territori iningú s’ha d’avergonyir delsseus registres lingüístics ofonètics.

P. A quins pobles has estat?R. A Vall-de-roures, Beseit,

Calaceit, Maella, Favara,Nonasp, Mequinensa, Saidí,Tamarit, Benavarri i Fraga,però en queden encara.

P. El català és llengua mater-na per als xiquets de la Fran-ja, però a l’Aragó no és oficial.Creus que aquestes activitatsajuden a valorar la llengua?

R. Segur, la televisió és unmirall per a la joventut. Que hihagi un programa com el tempsen la llengua de tots els habi-tants de la Franja, crec queajuda a valorar i a tenir auto-estima, que segurament moltad’aquesta gent l’han perdut pelque fa a la llengua. Crec queanem per bon camí, però segu-rament no és suficient.

P. Se t’acut alguna activitatmés que es podria fer?

R. Activitats adreçades a lagent gran: alguna xerrada. Enel cas de Catalunya vaig amunti avall a Casals d’avis, Ajun-taments…

P. Ho proposarem. T’agradala natura?

R. Sí, per descomptat. Nosóc una persona que entenguila natura de forma ultracon-servacionista, crec que s’ha desaber portar, que sigue útil pera nosaltres i que la sapiguemrespectar. Fa quaranta anysmoltes de les zones que estanurbanitzades eren bancals queels pagesos explotaven i sis’havien de tallar quatre arbreses tallaven; es tenia la naturaordenada. En l’actualitat tenimunes figures necessàries quesón els Parcs Naturals, peròtambé s’ha d’entendre leszones frontereres perquè hihagin activitats que puguin

«A la Franja no n’hi hacap càmara en directe,espero que algun diasorgeixi alguna iniciativa per algunabanda. Si arriba la pro-posta sé que es faran els impossibles.»


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA12 LA LLITERA

Un taller d’ocupació restaura l’Abadia d’Albelda

Josefina Motis

En el any 2003, a Albelda,seguint l’exemple d’una expe-riència a Carmichael, poble deTerol, es va fer un taller d’apre-nentatge de paleta. Va seriniciativa de l’Ajuntament acàrrec de l’administració perfacilitar la formació i lloc detreball d’algunes persones. Aixíes va iniciar la primera faseamb dotze persones d’Albeldai algun altre poble del costat,entre les que hi havia, com anovetat també, unes quantesdones. Aquesta experiència esva repetir l’any 2004 amb lafase II del taller al que s’in-corporaren 6 persones més ambun aprenentatge de cantereria.Al 2006 amb la fase III es vaaconseguir de nou subvencionsper un altre temps d’aprenen-tatge en un programa mixtd’ocupació i formació perpersones més grans de 25 anysque siguin aturats, inclús perdesocupats més grans de 45anys, persones amb algunadiscapacitat, o, amb baixaformació laboral sense expe-riència prèvia amb l’ofici depaleta o a la construcció.

A les informacions del pobleconsten les quantitats rebudes

amb ajuda del INAEM, del’Administració de la Comu-nitat d’Aragó a Osca i delsimpostos municipals empleatsper materials i sous en cadafase del taller. Primer es fanunes classes teòriques i despréspràctiques amb treball i dura-da important. Per aquest treballdiu que cobren el 150% delSalari Mínim Inteprofessional.Els paletes que ensenyen i d’al-tres professionals que dirigei-xen l’obra també tenen el seusalari.

Els alumnes d’aquesta inicia-tiva tan important, si segueixentotes les pautes i compleixen elsobjectius de l’aprenentatge detots el mòduls exigits per laCertificació Professional dePaleta, obtenen el certificat decapacitació laboral amb el quepoden ser empleats o emplea-des de la construcció, onsempre acostuma a haver-hifeina, o, es poden instal-lar pelseu compta com empresaris/ies.

Amb les classes pràctiquess’està restaurant l’Abadia d’Al-belda, edifici al costat de l’es-glésia de cara a la plaça moltemblemàtic i arquitectònica-ment interessant.Era l’habitat-

ge del capellà quan n’hi haviaun a cada poble. Era una casagran, un jardí ampli i un espaique li deien la Sala Capitularque comunicava amb l’esglé-sia del poble o «Col·legiata deSan Vicente». Actualment esta-va desocupat i molt deteriorat,per dintre a punt de caure. Totplegat un espai molt gran queels responsables de l’Ajunta-ment i els arquitectes contrac-tats creuen que és molt valuósper biblioteca, esplais o localsocial.

És important com iniciativadel poble per combatre l ’atur.Però, més i tot, per donar laformació i valor que te l’oficide paleta o de manobre. Amitjans importants es tractacom si qualsevol que no ho hafet mai s’hi podés dedicar,ignorant que té una dificultat,una particularitat de coneixe-ments i habilitats que als ques’hi dediquen els hi ha costatmolt de temps de treball alcostat de professionals.

Com a novetat hi ha la incor-poració de la dona en aquestofici. Segurament que hi hamenys dones treballant a laconstrucció, perquè allà onintervé la força física, com elsesports de competició, de lesdones s’espera un rendimentdiferent. Com a broma: Seriamolt maco que el progrés ensportés a veure xicarronetspujats amb carrutxa dintre d’uncabàs perquè la mare li puguidonar el pit dalt d’una bastidaa 40º o amb un fred que pela.O dones portades amb carretóentrant a la sala de parts a totapastilla. Seriosament: No séquantes de les dones que hanpassat per aquests tallers esdediquen a la construcció, però,sempre respectant la iniciativade cada persona que, conscientde les seves possibilitats puguitriar la professió.

Fernando deLatorre

El passat 10 de febrer coma conseqüència d’un accidentdomèstic, als 72 anys d’edatva morir Fernando de LatorreJasá. Aquest, entre d’altrescàrrecs, havia estat alcalde deCalaceit durant quasi tota ladècada dels noranta.

Militant d’Aliança Populari després del Partit Popular,malgrat que com a polítictingués els seus detractors,eren molts més els qui eltenien com amic i l’admira-ven. Era un home honrat,obert, amant de la cultura is’estimava en gran manera elseu poble.

Durant el seu mandat i apartir de les Primeres Jorna-des Culturals a Calaceit cele-brades l’octubre de 1992 vajugar un paper molt impor-tant a favor de la cultura. Enaquestes jornades va presidirtots els actes i en tots els seusdiscursos va utilitzar la llen-gua catalana, cosa que nohavia fet fins als momentspresents. Durant aquests dies,degut a la relació de la ciutatamb l’I.E.C. va fer una granamistat amb intel·lectuals ipolítics com Jordi Carbonell,Josep Benet, Francesc Candel,Max Cahner i l’escriptorBaltasar Porcel.

La seva mort ha estat moltsentida per tots aquests im’han encarregat transmetreel condol a la seva muller i ales seves filles.

Moltes més coses podrialloar sobre la figura de Fernan-do de Latorre, però aquestacolumna no dóna per a més.

Amb actituds com les deFernando de Latorre la vilade Calaceit, declarada com acapital cultural del Matar-ranya, pot anar molt endavant.Amb les actituds de l’equip degovern de l’actual ajuntamentno es va enlloc.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Abadia d’Albelda

DIA

RIO

DEL

ALT

OA

RA

GÓ

N


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Se acabó. C’est fini. S’ha acabat el bròquil. La intoxicació infor-mativa produïda per la premsa i per l’excés d’informació que ensarriba per totes les vies (Internet inclosa) provoca un efecte«bosc», programat sense cap mena de dubte pels poders fàctics,que ens impedeix de fer-nos idea d’on i com són els «arbres»;aquelles coses que realment són importants per a la supervivèn-cia, el desenvolupament i l’èxit definitiu de l’espècie. Amb laconfiança plena que tinc en la vostra més que provada sagaci-tat, no puc fer més que donar per sobreentès que sabeu ben béde què parlo: de la truita de trumfes, patates, creïlles o pataques.

De fet, «truita» és una paraula tan bonica com delicada. Pelque pareix, és un possible germanisme adoptat pel llatí tardà, truc-ta, que va servir per a designar el peix saborós propi dels riusque baixen de les muntanyes del continent: per això tenim trui-ta, trucha, truèita, truite, trota i totes les altres formes romàni-ques. Però, així com les truites salten en les aigües braves delPirineu, el cuiner expert fa saltar, per girar-la, la barreja qualla-da d’ous batuts damunt el ferro roent de la paella ben sucada.D’ací probablement l’empipadora homonímia que tenim encatalà: truita d’ous i truita de riu. I per això els dialectes s’espa-vilen per evitar-ne la confusió. Allà on hi ha rius, la truita d’oussol anomenar-se amb la paraula castellana (tortilla) o, si és el cas,francesa (omeleta o, més aviat, amoleta, al Rosselló). Pel contra-ri, allà on el peix més conegut és el de mar, com passa a la majorpart de la nostra àrea lingüística, la gent descurada usa la parau-

Bavoseta o ben quallada?

Ramon Sistac

la castellana per al peix (trutxa). Açò sempre i quan no facenanar el castellanisme en tots dos casos. Una altra manera de desferl’homonímia és l’ús de la paraula truitada, usada a tot el Piri-neu i a Mallorca, i que al Pallars sol designar la truita de trum-fes.

I ací és on anàvem, que per parlar de lingüística jo cobro. Hesentit a la ràdio un programa d’estos que es dediquen a la gastro-nomia o, més aviat, a la cuina, amb receptes i tal. Hi ha partici-pat un cuiner famós, segons diuen, el millor del món. Ferran Adrià–qui, per cert, és l’inventor de la «truita de patates de bossa», unacreació que ens ha solucionat més d’una vegada la papereta alsque tenim canalla– hi ha predicat a tort i a dret, i jo he arribat ala conclusió que potser sap desmuntar i deconstruir una truita detrumfes, però jo no me’n menjaria pas una de feta per ell. Vaja;pel que ha dit, ben bé la fa a l’inrevés de com la faig jo.

Anem a pams. Una bona truitada, en la meua modesta opinió,ha de portar molta trumfa i poc ou. L’ou, a més, ha d’estar mésbarrejat que batut, perquè no s’ha d’esponjar. Les trumfes hande quedar ben cuites, però no pas cruixents (però a poder ser sence-res, sense que es facen puré). I ben quallada, mai bavosa o crue-ta (això es reserva per a la truita a la francesa). L’objectiu és clar:l’ou ha de quedar cuit perquè una bona truita (de trumfes) estàmés bona passades unes hores, fins i tot d’un dia per l’altre. Ah!I la vull ben retja (o doble, o gruixuda), com la fan als bars popu-lars. I amb oli del bo!

Tal vegada, donada la importància intrínseca del tema i la seuatranscendència per a la nostra cultura, ha arribat el momentd’obrir-hi un fòrum en les pàgines d’esta revista. Persones comEsteve Betrià i Berenguer de Mussots hi podrien estar interes-sats, i potser també l’Hèctor Moret. I eixo corcó de les cartes aldirector, la Josefina Motis, amb qui algun dia em tindré unes parau-les (amables). Però potser somio truites.

Obert el termini d’inscripció per participar en Artelitera ’07Comarca de la Llitera

La Comarca de la Llitera il’Ajuntament de Binèfar estan japreparant la 2a edició d’Arteli-tera, la Fira de l’Artista Lliterà.En concret, aquest any se cele-brarà els dies 19 i 20 de maig enel recinte firal de Binèfar.

La fira està oberta a artistesque hagin nascut a la Lliterao que resideixin a la comarca.Un dels aspectes importants ésel de facilitar al màxim lapresència de tots els interes-sats. D’aquesta manera, laComarca de la Ll i te ra il’Ajuntament de Binèfarposen a disposició dels artis-tes els stands de forma gratuï-ta. El número màxim demodulars serà de tres per artis-ta, encara que l’organitzacióes reserva el dret a modificar

les peticions en funció de lessol·licituds.

Les disciplines artístiquesque poden incorporar-se són:pintura, vidre, forja, fusta, cerà-mica, joies i escultura, entred’altres.

Els artistes interessats enparticipar a la segona ediciód’Artelitera hauran de presen-tar les sol·licituds abans del 9de març. En concret, han d’en-viar el formulari d’inscripció,que podran trobar a la web dela Comarca de la Llitera ambuna petició formal que s’hauràd’enviar a la seu de la Comar-ca de la Llitera (Ctra. de SantEsteve Km. 1.1) o també al’oficina de l’àrea de Cultura.Per altra banda, indicar que laComarca de la Llitera i l’Ajun-

tament de Binèfar han enviatals artistes que van participara la primera edició d’Artelite-ra un catàleg electrònic enformat CD on es poden trobarels millors moments de laprimera edició de la fira. Hi hamoltes fotos del certàmen, unadescripció dels autors i de lesobres presents i algunesreferències que van aparèixer

als mitjans de comunicació.La bona reacció tant del

públic com dels expositors hafet que tant la Comarca de laLlitera com l’Ajuntament deBinèfar es plantegin la segonaedició del certàmen del qualpròximament es donaran aconèixer les novetats que incor-porarà, fruit dels suggerimentsdels propis artistes.


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA14 TEMA DEL MES

El Matarranya es ‘vacuna’ contra l’urbanisme salvatge

Lluís Rajadell

Les directrius d’ordenació delterritori, en fase d’informaciópública, no permeten les urba-nitzacions aïllades. El docu-ment obliga a catalogar tots elsmasos i proposa la seua reha-bilitació com a segones residèn-cies o establiments turístics.

La Comarca del Matarranyavol evitar l’aparició d’urbanit-zacions aïllades dels actualsnuclis urbans i es decanta perla construcció de petites promo-cions d’habitatges als poblesque puguen ser desenvolupadesper cons t ruc to r s loca l s .Almenys, aquesta és la propos-ta que figura en les directriusd’ordenació del territori, undocument que està actualmenten periode d’informació públi-ca i que ha estat elaborat per laDGA amb la col·laboració dela pròpia Comarca. Aquestdocument s’articula en dosapartats, un primer denominat«estratègies», de caràcter orien-tatiu, i un altre denominat

«normativa», que és vinculantper als divuit pobles de lademarcació, que serà la sego-na zona de tot Aragó en dispo-sar de directrius d’ordenacióterritorial, després del Pirineu.Actualment, també estan entramitació les de Gúdar-Java-lambre, Maestrat i Serra d’Al-barracín.

La proposta de directrius peral Matarranya dedica una aten-ció especial a la protecció delpaisatge –tan natural con urbà–,a la preservació del mediambient, a millorar l’accessi-bilitat als serveis bàsics per ala població i a la generaciód’activitats econòmiques quecontribuixquen a diversificarl’economia, actualment basadaen la ramaderia. Consideranecessari millorar les comuni-cacions amb el litoral medite-rrani, Saragossa i la restad’Aragó, així com l’eix nord-sud i les telecomunicacions.

Les directrius aborden amb

amplitud l’ordenació de l’ur-banisme perquè «en el futur espreveu una major demanda desòl per urbanitzar». Justificaaquesta previsió pel creixementde l’activitat turística i perl’augment de la població,almenys en el cas d’algunspobles. La vessant normativarecolza la rehabilitació delpatrimoni edificat enfront dela construcció de nous edificisi, sobretot, la rehabilitació delsmasos, una tipologia edifi-catòria que es considera amb ungran potencial com a «residèn-cia secundaria i de serveis–hotelera–». En qualsevol cas,si es construeixen cases noveshaurà de ser amb materials itipologies que s’integren d’unaforma «harmònica» amb l’es-tructura preexistent, i s’haurand’evitar «els nuclis aïllats», unfenomen molt present en leszones turístiques però quedispara els costos de serveis iinfraestructures públiques, amés de perjudicar el paisatge,un dels principals recursos delMatarranya.

Les directrius donen unaimportància molt gran alsmasos, les antigues construc-cions aïllades dedicades a l’ex-plotació agropecuària delsterrenys del voltant que actual-ment estan deshabitades en laseua pràctica totalitat. Els ajun-taments estaran obligats aelaborar un catàleg d’aquestesconstruccions on es facen cons-tar les seues característiques, laubicació i les condicions per ala seua rehabilitació. En elmateix apartat, es preveu laconfecció també d’un catàlegcomarcal dels masos, uns edifi-cis que constitueixen «un patri-moni arquitectònic de singu-lar interès».

Respecte a les activitatseconòmiques, segons les direc-

trius, han d’evitar la despo-blació i fomentar la diversifi-cació, amb l’agroindustria i elturisme com a principalsmotors. La ramaderia ocupatambé un paper important,encara que ja en la introducciós’adverteix que el porcí està«pròxim als límits de capaci-tat per l’elevada càrrega rama-dera» del Matarranya. Les prin-cipals concentracions degranges es donen a Pena-rojade Tastavins, Mont-roig, Font-despatla i Vall-de-roures. Coma recomanació, les directriusconsideren que s’hauria derestringir la implantació denoves explotacions a Pena-roja,Beseit, Mont-roig, Ràfels iFondespatla. A més, fixen–amb caràcter obligatori– unasèrie de distàncies mínimes perconstruir noves granges en sòlno urbanitzable, com 300metres de separació respecte auna vivenda de turisme rural o1.500 respecte de conjuntsd’interès cultural.

Protecció per als olivers centenaris

Per a fixar les zones catalo-gades com a sòl no urbanitza-ble especial –on la possibilitatde construir és molt limitada–,es consideraran diferentsfactors, como la pertinença a laXarxa Natural d’Aragó –comés el cas dels Ports de Beseit odel riu Matarranya–, ser terrenyde regadiu o amb cultius d’oli-veres «amb una antiquitat supe-rior a 150 anys».

Les directrius donen tambémolta importància a la protec-ció del patrimoni cultural i obli-guen als ajuntaments a elabo-rar catàlegs dels elements demés interès, que no podranenderrocar-se. Per als conjuntsurbans de Ràfels i Beseit

CA

RLE

S SA

NC

HO

Peiró i mas de Roda. Vall-de-roures


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

roig, Torredarques i Fontdes-patla.

Considera también priorita-ri promoure vivenda social aBeseit, Mont-roig, Pena-roja,la Freixneda, Vall-de-roures,Queretes, Massalió i Calaceit,pobles on, degut al seu dina-misme econòmic, hi ha deman-da que no és prou atesa perl’oferta actual.

També recomana millorar ladepuració d’aigües residuals aPena-roja, Beseit i Vall-de-roures per la seua situació ales capçaleres dels rius Matar-ranya i Tastavins. Respecte alsubministrament d’aigua deboca, cal millorar-lo a Beseit,Lledó, Pena-roja, Arenys, laPortellada, la Torre, la Vall,Vall-de-roures i Valljunquera.

La prestació de serveisbàsics –ensenyament, sanitat,administratius– haurà d’estar al’abast de tota la població enun desplaçament màxim de 30minuts, sobretot pel que fa alscentres de salut, ubicats a Vall-de-roures i Calaceit.

Parc Natural als Ports de Beseit

Degut al caràcter frontererdel Matarranya, les directriusconsideren convenient unamillor coordinació amb elsgoverns de Catalunya i PaísValencià, especialment pel quefa a la gestió medi ambiental

AL·LEGACIONS A LES PSEDUDOCAPITALITATS

La Comarca del Matarranya va aprovar el passat 13 de febrer en un ple comarcal les al·lega-cions a les Directrius d’Ordenació del Territori elaborades per la DGA i que estan en perioded’informació pública. L’apartat que ha provocat més rebuig dels alcaldes ha estat el de les novescentralitats territorials, proposades en l’apartat d’estratègies. Es tracta, segons la proposta delGovern d’Aragó, de potenciar els recursos de certs municipis, a més de les dues capitals –Vall-de-roures i Calaceit–, per a que actuen com a prestadors de serveis per als pobles del voltant. Esproposava esta nova funció de pseudocapitals per a Queretes, la Freixneda i Pena-roja. Encaraque les noves centralitats territorials són questionades per la Comarca, els alcaldes de Mont-roigi la Portellada demanen més contundencia en l’eliminació d’aquest nou concepte. Pel contrari,l’alcalde de Pena-roja considera que les al·legacions perjudiquen al seu poble. Per altra banda,també es presentaran al·legacions en contra de les limitacions que les Directrius imposen a laconstrucció de noves explotacions ramaderes, sobretot de porcí. Considera la Comarca que laporcinocultura és, actualment, el pilar fonamental de l’economia comarcal o, almenys, de bonapart dels seus pobles. D’aplicar-se les directrius, els alcaldes entenen que perillaria el futurd’aquest subsector ramader.

Ll.R.

dels Ports de Beseit, un massísmuntanyós repartit entre lestres comunitats autònomes –lesdues citades més Aragó–.Defensen també l’ampliaciódel Parc Natural dels Ports deBeseit, existent a la vessantcatalana, a les zones aragone-sa i valenciana, una solucióque milloraria la gestió i confi-guraria un parc natural «de granatractiu».

Propostes per pobles• Vall-de-roures: Més sòl

urbà i industrial. Millorar elsubministrament d’aigua idepurar els vertits urbans.Vivenda social.

• Calaceit: Més sòl urbà iindustrial. Vivenda social.Residència de la tercera edat iun centre de dia.

• Pena-roja: Reforçar elsequipaments –una peti taresidència i centre de dia– pera t end re t ambé a pob l e spròxims. Haurà d’incrementarel sòl urbà. Depurar les aigüesresiduals. S’ha d’aplicar el plade gestió de residus ramaders.Crear serveis turístics. Possiblemuseu del medi natural.

• Beseit: Fomentar l’ofertahotelera, rehabilitar el patri-moni edificat i promourevivenda social. Ha de depurarles aigües residuals i millorarel subministrament d’aigua deboca. Crear serveis turístics.

• Queretes: Més sòl resi-

dencial i per agroindústria. Peti-ta residència i centre de dia.Possible museu del vi.

• La Freixneda: Més sòlresidencial. Posible àrea per aturisme esportiu. Crear serveisculturals.

• Massalio: Més sòl urbà pera cobrir la demanda de viven-da. Crear una oficina per aten-dre als treballadors immigrants.Posible museu de l’oli.

• Valljunquera: Impulsarl’activitat turística. Millorar elsubministre d’aigua.

• La Vall del Tormo: Méssòl urbà i rehabilitació de casesdesocupades. Ha de millorarel subministrament d’aigua.

• Fondespatla: Creixementdel sòl urbà i rehabilitació decases. Pot coordinar actuacionsamb Pena-roja.

• Mont-roig: Més sòl perusos residencials.

• Lledó i Arenys: Més sòlresidencial. Han de millorar elsubministrament d’aigua.

• La Portellada: Promoureun establiment «multiservei».

• La Torre del Comte:Millorar el subministramentd’aigua, promoure un «multi-servei» rural. Possible museusobre obres hidràuliques.

• Ràfels : Promoure un«multiservei».

• Fórnols: Promoure un«multiservei».

• Torredarques: Promoureun «multiservei».

proposen l’aprovació d’Àreesde Rehabilitació Integral per apromoure la seua recuperació.En estos casos s’haurà derespectar la trama urbana,mantenir la volumetria i elimi-na r e l c ab l e s i a l t r e sinstal·lacions de les fronteresde les cases, així com les reto-lacions cridaneres o que grin-yolen en l’entorn. Tambéproposa, amb caràcter generalper a tota la comarca, elaborarun catàleg de les construccionsde pedra seca.

Respecte al paisatge, obligaa elaborar estudis d’impacteper a projectes com parcseòlics, canteres i altres projec-tes. Les línies elèctriqueshauran de posar-se als llocsmenys visibles i no podrandiscórrer a menys de 150metres d’arbres singulars cata-logats. Els projectes de centralsd’energia eòlica –encara no n’hiha cap d’instal·lat– no quedenp roh ib i t s pe rò l a s euainstal·lació serà restrictiva ilimitada a uns pocs espais perdefinir. Actualment, hi ha unacord tàcit per a no crear aquesttipus d’instal·lacions a lacomarca pel seu greu impacteen el paisatge. El presidentcomarcal, Roman Roda, anun-cia, no obstant, que es presen-taran esmenes al text actual pera que siga més restrictiu en estaqüestió.

Estructura urbanaEn l’apartat d’estratègia –i

per tant orientatiu– les direc-trius proposen una jerarquitza-ció novedosa de l’actual xarxaurbana. Les principals nove-tats són potenciar les funcionsde Queretes, com a nuclisubministrador de Lledó iArenys, reforçar el paper deCalaceit, millorar la comuni-cació entre Massalió i Casp(Saragossa), potenciar el paperde la Freixneda per a cobrirnecessitats de pobles veïns comla Torre, la Portellada, Vall-junquera i Fórnols. Per últim,considera convenient impulsarel paper de Pena-roja com aprestador de serveis per a Mont-


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

«Los Draps» als VIII Premis de la música aragonesa‘Cultura Popular’ va ser triada la millor cançó en llengua minoritària d’Aragó

Ruben Lombarte

Dissabte 24 de febrer. Són les20:00 hores. La sala Luis Galvede l’Auditori de Saragossasimula un galliner. Tots elsnominats, infinitat de mitjansde comunicació i gent delcarrer interessada per la gala,omplen les butaques del recin-te. Entre els assistents, on hi hamoltes cares conegudes, predo-mina l’estil cool i les ulleres depasta. Com peix fora de l’aigua,m’assec a prop de l’escenari.Aquesta vegada, la càmera defotos parlarà per mi.

S’apaguen los focus de lasala. Un color groc tènue –idoniper incentivar el son acumulatal llarg de tota la setmana–s’apodera de les cares de tots losassistents. Totes les miradesestan posades en el presenta-dor, que ix a escena. Santi Rex,component de los ‘Niños delBrasil’ i nascut per actuar famolt bé, per cert, aquest rol.

El lliurament dels primerspremis de la nit passa ambforça rapidesa. S’esmenta alsnominats i acte seguit s’escullal guanyador. Els músicsbaixen a recollir el premi.Comparsa de besets, aplaudi-ments, un breu discurs i passemals següents nominats. Fins

aleshores, no conec cap delsgrups premiats. ‘Las Novias’,‘Insulina Morgan’, ‘Vola-dor’… a ningú. Jo que emconsiderava un entès de lamúsica…

El moment esperatEl grup saragossà ‘Karhe’

fa la seua segona posada enescena. La música distrau lleu-ment los meus avorrits però ala vegada emocionats pensa-ments. La tenuïtat de la salaincentiva els primers badalls dela nit. I és que la il·luminacióde l’auditori és propensa per aque més d’un dels assistentsfaça un cabussó.

Arribem al setè premi de lanit. És el moment de ‘LosDraps’. Si no es guanya, nocaldrà pujar a l’escenari. Si esguanya, comparsa de besets,aplaudiments, un breu discurs ipassarem als següents nominats.

Els lliuradors del premi, enaquest cas els membres deMallacan –per fi algun cone-gut– pugen a l’escenari peratorgar el premi a la millorcançó en llengua minoritària.Després d’un pet i t peròcompromès d i s cu r s enaragonès, apareixen els quatre

nominats. SónÁngel Petisme,Lurte, Ulut iLos Draps.

E l púb l i cestà impacient.Més hi estanlos nominats,en aquest cas,los més estra-falaris de lagala. Per fi, FerMallacan diules paraulesmés esperades:«O premio a lamejor canta enluenga minori-taria ye para

Cu l tu ra Popu la r, de OSDRAPS». Marc, Espígol, Txut-xa i Àlex (lo nou cantant)pugen a fer el discurs.

Però la gala continua. Méslliuraments de premis. ‘Viola-dores del Verso’ són premiatsen dos seccions, noves actua-cions en directe i acomiada-ment final. La gent, cansadaperò satisfeta de la bona orga-nització de l’esdeveniment,abandona, alliberada, lesinstal·lacions de l’auditori. Fotode família i punt i final. Laresta de la nit està servida.

El català als premisEl discurs de ‘Los Draps’va

estar ple de reivindicacions.Marc, portanveu del grup, vafer un comunicat íntegramenten català, donant les gràcies atots els col·lectius que lluitenper l’oficialitat de la llenguacatalana a la Franja de Ponent,així com també als organitza-dors de l’esdeveniment i a lesformacions musicals que hancompartit escenari al llargd’aquests anys amb la forma-ció del Matarranya.

Tanmateix, també es va criti-car el posicionament del

govern davant els assumptesde llengua, així com també eldiscurs anticatalanista i perse-cutori que fan alguns partitspolítics aragonesos.

‘Cultura popular’ va serpremiada a la millor cançó de2006 en llengua minoritària.Però aquest premi també premial’esforç que Los Draps han fetal llarg d’aquests anys per laseua llengua i la seua terra. Ésun premi a la seua carrera, al seutriomf amb el ‘No mos fareucallar!’ i els seus innumerablesconcerts que han fet al llargd’Aragó i els Països Catalans.

Però per desgràcia, quedaencara molt lluny el que esmereixen ‘Los Draps’ i diver-sos col·lectius de la Franja dePonent, que no és altra cosaque una Llei de Llengües quereconega a Aragó els dretslingüístics catalans.

Els premiats01. Millor web: Las Novias02. Millor vídeo: Concierto

en Veruela de Distrito Catorce03. Millor suport: Aragón

Radio04. Millor maqueta: Insulina

Morgan d’Insulina Morgan05. Millor directe: Volador06. Millor cançó: El Meteo-

rólogo de Tuco Requena07. Millor cançó en llengua

minoritària: Cultura popular deLos Draps

08. Millor àlbum: Cantauto-res aragoneses

09. Millor projecció: AlmasMudas

10. Millor difusió: Violado-res del Verso

11. Millor solista: Maria JoséHernández

12. Millor grup: Karhe13. Millor grup segons els

locals: Violadores del Verso14. Premi especial: Distrito-

catorce


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Artur Bladé iDesumvila, escriptor de l’Ebre

Esteve Betrià

El proppassat 2 de març s’ha acomplit el centenari del naixe-ment a Benissanet (Ribera d’Ebre) del biògraf, memorialista,poeta, narrador i periodista –és a dir, escriptor– Artur Bladé iDesumvila; així doncs, per aquest any de Nostre Senyor de 2007s’han organitzat tot un seguit d’actes per mirar de difondre laseua obra literària i la seua figura pública lligada al catalanismerepublicà i a les Terres de l’Ebre. El primer d’aquests actes foula inauguració el passat 15 de gener a la seu de la Residènciad’Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científi-ques, al bell mig del Raval de Barcelona, de l’exposició «ArturBladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català, cronista de l’exi-li», exposició que el 15 de febrer arribà a Tortosa, el 2 de marça Benissanet i que està previst que visite, successivament, Mira-vet, Riba-roja, Lleida, Móra d’Ebre, Ascó, Flix, Rasquera, Vine-bre,…

Artur Bladé començà a exercí com a periodista a Gandesa i aMóra d’Ebre i després a Barcelona. Fou funcionari de la Gene-ralitat republicana i secretari personal de Martí Rouret, Conse-ller de Sanitat i Assistència Social del govern presidit per LluísCompanys. Va fer la guerra al Cos de Sanitat de l’Exèrcit del’Est i s’exilià a França el 1939 –a Montpeller féu estudis dellengua i civilització franceses, d’art i de filosofia– i el 1942s’embarcà cap a Mèxic, on col·labora en les revistes de l’exili

català La Nostra Revista, El Pont Blau, Xaloc. Torna a Cata-lunya el 1961 i residí a Tarragona i Barcelona, on morí el 1995.Publicà l’evocador tríptic Benissanet (Mèxic, 1953), Crònicadel país natal (1958) i Gent de la Ribera d’Ebre, meravelladade la vila i les terres on va nàixer gràcies a un realisme poetit-zant va descobrint el microcosmos d’una societat rural, amb elsseus èxtasis i les seues tragèdies, amb els tipus, els costums iles festes populars. A partir sobretot de les notes d’un exten-síssim dietari publicà diversos assaigs biogràfics, on es revelacom un gran observador, amb el gust per l’anècdota i el detall:Contribució a la biografia de mestre Fabra (1965), FrancescPujols per ell mateix (1967) –ja el 1944 Bladé havia publicata Mèxic una breu síntesi de la singular filosofia de FrancescPujols en Geografia espiritual de Catalunya–, El senyor Mora-gas (Moraguetes) (1970) i El meu Rovira i Virgili (1981). Tambéconreà el dietari en els quatre volums de Viure a Tarragona (1984-1991), la biografia, Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984),i l’autobiografia polítiques: L’exiliada (1976), testimoni de laseua estada com a exiliat a França i De l’exili a Mèxic (1993).Encara el 1996 es publicà pòstumament L’edat d’or, llibre derecords d’infantesa definida per Albert Manent com «una gemmamés dins el petit i únic tresor que representa la seva obra memo-rialista d’una part de les Terres de l’Ebre.»

Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), de Benissanet, és sensdubte una de les tres grans figures literàries del segle XX ocupa-des en la descripció de l’Ebre catalana. No cal dir que les altresdues són, des de perspectives i projeccions ben diferents, elsnovel·listes Jesús Moncada (1941-2005), de Mequinensa, iSebastià Juan Arbó (1902-1984), de Sant Carles de la Ràpita.Això sí, tots tres moriren en la capital del país: Barcelona.

Gilberto Obiol Ibarz, del Grup d’Art de Mequinensa«Sóc regidor més per vocació de servei que per pretensions polítiques»

A. Coso

Gilberto Obiol va nàixer aGimenells l’any 1946. Deseguida va anar a viure aMequinensa, d’on és sa mare.A Mequinensa van transcórrerla seua infància i joventut.Després d’uns anys de viure aBarce lona – t rebal lava aENHER– i poc abans de laprejubilació, el van destinar aMequinensa com a encarregatdel Castell, circumstància queli va permetre tornar al seupoble. Gilberto, que se sent, iho és, un mequinensà de soca-rel, necessita l’ambient, la genti el paisatge d’aquestes terres.Aquí es troba feliç i, això, ésuna sort per Mequinensa.

Gilberto és únic, especial, delsque no sovintegen gaire, no crecexagerar si us dic que s’ha

CRÒNIQUES TAGARINES

convertit en un personatgeImprescindible aquestes darrersanys a la vida quotidiana deMequinensa. Hi ha una cosad’ell que sempre m’ha fascinat:la natural vocació de servei queposseeix i de la que sempre queté ocasió en dóna bona mostra,per exemple, implicant-se ambresponsabilitat en la política localcom a regidor a l’Ajuntament, ino perquè tingui una especialvocació, ni encara menys preten-sió política, sinó, pel convenci-ment que pot dedicar el tempslliure, que li deixa la seua condi-ció actual de prejubilat, per aser útil a la comunitat on viu. Peraixò no és res estrany, que ambaquest esperit de servei, elpuguem trobar col·laborant enaltres feines d’interès per a la

comunitat, sense cap beneficimaterial per a ell.

Gilberto, dotat d’un do innatper dibuixar, és un expert pintorque domina diverses tècniques depintura, va estudiar a l’Escolad’Arts i Oficis de Barcelona i vatenir de mestre al pintor mequi-nensà Santiago Estruga; junta-ment amb altres artistes locals, ésel fundador de l’Escola de pintu-ra «Grup d’Art Mequinensa». Jaque com diu Gilberto: «Mos vantrobar amb un grup de personesamb ganes de pintar, però senseque ningú els guiés, i vam pensaren organitzar uns cursos, dedibuix i de pintura».

L’organització dels cursos vapropiciar, que en molt poc temps,es posés en marxa l’Escola depintura. Va ser l’any 2000, i

Gilberto, des de aleshores, haestat allí, contribuint en tot elque ha fet falta per al bon funcio-nament de l’escola, ja siga coma president o com de professor,aportant els seus coneixementsi experiència, amb la generosi-tat pròpia del qui la vocació deservei és cosa natural.


Núm. 64. Març de 2007 TEMPS DE FRANJA18 PAÏSOS CATALANS

No sé si té a veure amb la incursió en coses espirituals de l’úl-tim article, el cas és que un diumenge d’aquest mes de febrer emvaig camuflar en una excursió que anava a Montserrat, justamentel dia anunciat de la Renovació de la Flama de la Llengua catala-na. Es tractava d’un acte amb participació de representants de tosels territoris de la cosa del català; un acte no estrictament espiri-tual, és clar, però no exempt d’espiritualitat. Bona part dels parti-cipants en el ritual van presentar les excel·lències i les mancancesde cada territori on crema la flama en qüestió; tothom va plorarmolt, però, alhora, es van enfilar en els seus parlaments, cantantvirtuts de la seua catalanitat, fins al punt de provocar-me sentimentscontradictoris: si bé coincidia en la cosa dels problemes exposatsper cada orador, en canvi em sentia estranyament allunyat i mancatde l’espiritualitat anunciada. A la Franja no tenim referents d’allòque en diuen identitat, ni grans patrimonis comuns a la col·lecti-vitat (llevat de Jesús Moncada, des de fa ben poc, és clar) que enssingularitzen en el conjunt de la cultura catalana.

Ja imagino com algú està esmolant l’eina per posar-me enevidència: què vol dir a aquestes alçades de la història parlar decosa identitària… Com sou els catalans (ui, ara!), sempre pensanten el vostre melic, sempre plorant, sempre en el vostre centre delmón. I què coi de referents de catalanitat voleu tenir? A la Franja,no ens en cal (continuo imaginant el meu amable interlocutor), nosal-

tres som com som i no necessitem ni espills ni històries per emmi-rallar-nos, si més no de cap espill ni història catalans (què us heucregut!, torno a témer la reacció de l’amic cada camí més irat).

Amb tantes cabòries, en plena època de Carnaval, tan temudaper la canalla postfranquista, quan ens feien pensar que les mascreseren pecat i com podíem anar de pet a l’infern si practicàvem l’exer-cici transgressor de disfressar-nos; un servidor, criatura temerosade Déu (espero no haver-lo emprat en va, el nom vull dir, per siencara és vigent el mostrari de pecats, o era de manaments?), unservidor, us deia, dimarts de Carnaval vaig acudir a la presenta-ció del llibre Identitats. Convivència o conflicte?*, a l’Ateneu Barce-lonès, i em vaig deixar temptar per dos ponents terribles que enshavien de parlar de la cosa identitària, catalana! Un era SalvadorCardús, el sociòleg terrassenc, que ens va omplir de dubtes salu-dables per desmitificar la identitat encotilladora, la que només mira-ria la catalanitat des de l’òptica del retrovisor; l’altre, el filòsof FerranSàez Mateu, originari de la Granja d’Escarp, un nostre veí de granprestigi, també ens va ajudar a reflexionar sobre la complexitat al’hora de formar la identitat avui, en un temps on tothom dispo-sem de molts calaixos d’on traure elements i complements confor-madors d’identitat i no, com fins fa poc, quan el personal s’assortianomés d’un element definidor, d’on no se’n podia eixir.

Això passava dimarts de Carnaval, el dia de l’enterrament dela sardina, la vigília de dimecres de cendra. Ja ho veieu, em sentouna mica orfe enmig de la disbauxa regentada pel rei Carnestol-tes, sense poder-me disfressar per la por als inferns; i em sentodespullat perquè m’han dit que no tinc identitat, i que corren malsaires per recuperar-ne o per comprar-ne de nova.

*Identitats. Convivència o conflicte? Salvador Cardús, Ferran Sàez Mateu, Quim Gibert,

Ferran Suay, Gemma Vilaginès. Editor, Àngel Velasco. Editorial Afers

Diumenge i dimartsde Carnaval(per a l’amic Àngel Velasco)

Francesc Ricart

SOM D’EIXE MÓN

Fa una colla d’anys La Bressolade Nyils (el Rosselló) va fer unaestada a la Franja de Ponent. Vaconsistir en una setmana d’acti-vitats escolars i de descoberta dela comarca del Baix Cinca. Unade les visites fou a Vil·la Fortu-natus, un jaciment romà del termede Fraga. El guiatge del recinte solser a cura del propietari de lafinca, un pagès que ha pogut assu-mir aquesta feina havent assistita diferents cursos sobre el jaci-ment. L’esmentada formació lava fer a Saragossa, amb la qualcosa un cop van començar lesvisites preferia fer les explica-cions en castellà. I és que se sentiamés segur en aquesta llengua perparlar de l’antiga vil·la romana.Quan el mestre de La Bressola vaveure que es dirigia als seus alum-nes en castellà, li va suggerir defer-ho en català. Per la senzilla raóque els escolars nord-catalansdesconeixien la llengua castella-

Qüestió de supervivènciaQuim Gibert

na. El guia, però, va continuaren castellà. Segurament perquèl’home tenia molt arrelat aquestcostum lingüístic i, sobretot, nose’n feia a la idea que hi poguéshaver catalans que no enten-guessin el castellà. Aleshores, elmestre rossellonès, que sortosa-ment coneixia el castellà, es vaveure obligat a haver de fer d’im-provisat traductor. No van passarni deu minuts que el guia es vaadonar de tan absurda com arri-bava a ser aquella situació. I final-ment es va llençar, potser perprimera vegada, a fer-ho en català.

Si poden produir-se aquests ridí-culs a Fraga o d’altres topants dela Franja és perquè la situaciópoliticolingüística hi acompanya.Quan t’han ensenyat a identifi-car-te amb una societat en la qualse t’exclou, contemplar la super-vivència de la teva llengua ambindiferència esdevé normal. Peraixò, en aquests casos no funcio-

nen ni els principis bioètics quetendeixen a mobilitzar els humansdavant de valors (la vida de lallengua i de la cultura autòctones)susceptibles de ser malmesos.

Tot i que aquesta és una situa-ció d’extrema vulnerabilitatlingüística, hi ha polítics supo-sadament sensibles a la llenguaque desvien la seva responsabi-litat cap a la ciutadania. És el casde José María Becana, diputatfragatí –amb carnet del PSOE– ales Corts espanyoles, que no hatingut el més mínim inconvenienta dir que «la culpa de la mort delcatalà a la Franja serà dels parlantsi no de les administracions» (ElTriangle, 13-11-06). Després de30 anys «democràtics» d’acul-turació de la Franja de Ponent, aningú hauria de sorprendre que lallengua vagi de mal borràs. Així,doncs, és inadmissible l’intentper part d’un dirigent socialista,que ha demostrat encert en altres

afers, de culpabilitzar els seusconciutadans. Fer passar les vícti-mes per botxins, recorda aquellscomentaris frívols, fruit d’unasocietat masclista, entorn laviolència de gènere. De la matei-xa manera, parlar amb el to deBecana sobre la mort d’una llen-gua també és fruit d’una societatcada cop més acastellanada, comara la d’aquestes comarques sotaadministració aragonesa, en lesquals és possible manipular elpoble fins al punt que presentacomportaments com el del guiade Vil·la Fortunatus.

No obstant això, hi ha franja-tins que no es deixen entabanar.Baltasar, un veí de Lasquarri(Ribagorça), declarava senseembuts: «som catalans occiden-tals, pesi a qui pesi, però persobreviure i no tenir problemes,ho neguem públicament des de famolt de temps» (Presència, 11-8-06).


Núm. 64. Març de 2007TEMPS DE FRANJA 19REPORTATGE

Quelcom més de Pau GargalloJosé Miguel Gràcia

En el moment d’escriure elsdos articles sobre Pau Garga-llo, publicats en anteriorsnúmeros de Temps de Franja,vaig recollir diversos materialsi informacions de revistes del’època, que no vaig conside-rar adient incloure-les en elsesmentats articles per raonsd’espai. I per això escric aquesttercer i últim article sobre l’ar-tista, tot i que penso donar,d’aquelles informacions, sola-ment unes pinzellades.

A la revista Joventut (1900-1906) trobem un seguit dereferències a Gargallo que ensdemostren l’interès, que alsvint-i-pocs anys, despertava enels cercles artístics barcelonins,el jove artista. El set de febrerde 1901, aquesta revista publi-cava ja una relació de treballspremiats al Centre EscolarCatalanista (Secció CiènciesEspecials i Belles Arts), fentesment a Pau Gargallo i Cata-lan com un d’aquests premiats.El 5 de gener de 1905, publicàuna fotografia d’un baix relleu«per P. Gargallo» amb el títolEls humils (l’original de 1904,de guix i avui desaparegut). Elnúmero de 25 de gener de 1906,dóna la notícia d’una exposicióal «Circul Artistich» en la queexposen Nonell, Gimeno iGargallo, entre altres. L’1 demarç del mateix any es comen-tava en la revista: «Aquestasetmana a la Sala Parés hi haexposats quadres d’en Padillai escultures d’en Gargallo, dosartistes no ben formats encara,però que ens ofereixen obresforça estimables». «Les escul-tures d’en Gargallo són de moltcaràcter, i algunes executadesamb força valentia». «EnGargallo és dels qui de debòprometen».

Ala mort de l’escultor Agapi-to Vallmijana, mestre de Garga-llo, en el número 4, de 16 dedesembre del 1905, la revistaGarba va publicar la notícia

il·lustrant-la amb una fotogra-fia d’un retrat de l’escultor,comentant: «El retrat seu quepubliquem és degut al joveescultor en Pau Gargallo, undels seus darrers i aprofitatsdeixebles».

La revista Futurisme, el dia1 de juliol del 1907, hi publicàuna fotografia d’una esculturad’un cap de dona, sota el títol«Esculptura» d’en Pau Garga-llo com a il·lustració del relat.

Tot no eren lloances a PauGargallo: el 5 de novembre de1915, la revista Themis anun-ciava una exposició a la sala Lacantonada, «de ferros repujatsd’en Gargallo». Aquets ferrosno l’inspiraven massa el senti-ment estètic a l’autor de la críti-ca. I el 5 de gener de 1916,comentant una altra exposicióa la sala de la Joieria Valentí,tornava a reblar el clau d’aques-ta forma: «Testes de ferro repu-jat mig caricaturesques i joiesamb motius de decoració unamica trivials».

De manera molt diferent del’anterior, el 31 octubre de1916, la Revista Nova publicàuns comentaris força elogiantsi deia, entre altres coses, elsegüent: «L’art actual d’en PauGargallo és l’art d’estimar idomenyar la matèria més ingra-ta. El temperament d’en Garga-llo és un temperament africà:exigeix fruïcions més sensualsjustament de l’aimada mésreàcia. Per això, agafant la plan-xa de ferro que és una de lesmatèries més rebeques a l’es-cultura, s’ha proposat esclavi-sar-la i mostrar-ne tot el seuignot sabor»(Avui això tindriauna altra valoració). «EnGargallo és un home nou, unartista creador, un artistacomplert, un reforç per l’artcatalà modern que lluita perfer-se un lloc entre els explo-radors de l’esencialitat plàsti-ca».

En arriba a aquest punt, em

fa molta il·lusió comentar elnúmero 45 de la Revista Nova,de 31 de desembre de 1916.Ens trobem en la portada unmagnífic dibuix de Pau Garga-llo. És un dibuix senzill, peròmolt pensat. Una dona jove,nua, amb els cabells llargs,força llargs, ondats i ben penti-nats. És agenollada i mou elsbraços en el començamentd’una dansa que esdevindràetèria. És púdicament nua, iper això no pot mostrar-nostots dos pits totalment, migd’un s’hi oculta darrera el braçesquerre fins al límit erotogendel mugronet. No permet quela veiem front a front, tanma-teix quan s’aixequi i balli,succeirà allò que sembla irre-meiable. El rostre, d’una belle-sa grega i picassiana a la vega-da; i tota ella, preludi de laPetita ballarina espanyola de1927, i encara més, un claresbós dels cartrons de La granballarina de 1929. Semblamentida, però va trigar tretzeanys en començar la dansa, toti que, dins del cervell de l’ar-tista era ballant permanent-ment.

En el mateix número 45 dela Revista Nova, el poeta avant-guardista i autor de poemesvisuals i cal·ligrames a l’estild’Apol·linaire, Josep MariaJunoy, publicà un poema, apropòsit d’una exposició deGargallo a les Galeries Laieta-nes, el qual no puc més quereproduir-lo tot seguit.

«PAU GARGALLOPsicologia en ferro-llauna.Caligrafia atàvica:Redondilla.(Màgic perfum dels ulls, fina

i minuciosament dentats com laflor de camomilla).

Teogonia oposada.Res a veure, companys de

mapa, el nou P. G.amb la tradi-ció greca-llatina, la llobanostra.»

El passat 30 de gener vatancar les portes el museuPablo Gargallo de Saragossaper obres d’ampliació i redreça-ment fins al mes de juny del2008. Per altra banda, l’expo-sició antològica de Gargalloque estava a la Pedrera deBarcelona, es pot veure a LaLonja de Saragossa des del 22de febrer.

Obra de Pau Gargallo, Acadèmia, 1933


Any 8 • núm. 64 • La Franja, març de 2007

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Com

pars

a de

Car

nava

l a F

raga

Entrevista a Francesc MauriEl meteoròleg de TV3 parla de la seuafeina i de les repercussionsmediambientals en el clima.

Premials DrapsEl grupmatarranyencrep un delspremis Aragó dela Música en laseua primeraedició.

AN

TON

IO M

ENÉN

Per un riu viuLa baixada de canoes pel Cinca potreviscolar l’ús ciutadà de les seues ribesi dinamitzar la ciutat de Fraga.

Carnestoltesa FragaCarnestoltesa Fraga

CURS 2006-2007

Any 8 • núm. 64 • La Franja, març de 2007 Carnestoltes ANTONIO … · 2009. 11. 9. ·...

Documents

Transcript of Any 8 • núm. 64 • La Franja, març de 2007 Carnestoltes ANTONIO … · 2009. 11. 9. ·...