Tema2infoxarxes 1516

14
XARXES LOCALS I CONNEXIONS SENSE CABLE

Transcript of Tema2infoxarxes 1516

XARXES LOCALS I

CONNEXIONS SENSE CABLE

XARXES LOCALS (LAN)

Una xarxa informàtica està formada per un conjunt d'ordinadors i altres dispositius, connectats per mitjans físics o sense fil, amb l'objectiu de compartir uns recursos, ja sigui hardware -impressores-, o software- programes.

Segons la seva dimensió es divideixen en LAN (Local area Network) i WAN (Wide area Network).

LAN- La targeta de Xarxa La informació de la Xarxa viatja a través d'uns cables

anomenats Ethernet i el connector del PC és la targeta de xarxa. Cada targeta de xarxa és única i està identificada per la seva MAC. És un número format per 6 bytes (8bits x 6), que s'expressa normalment en hexadecimal.

LAN- Dispositius de connexió

Els cables que surten de cada terminal es poden concentrar en:

Un HUB o concentrador, que simplement reparteix els paquets de dades a la resta.

Un Switch o commutador, que identifica l'emissor del paquet per la MAC i el reenvia endreçadament.

LAN- L'encaminador (Router)

El Router és un dispositiu destinat a interconnectar diferents xarxes entre si, per exemple, una LAN i una WAN o amb Internet.

Normalment podem identificar al Router com la Porta d'Enllaç.

Per connectar-nos a Internet necessitem un Mòdem, després el Router distribuirà la informació.

LAN- Els cables

El suport físic o mitjà pel qual viatja la informació dels equips és el cablejat, que pot ser:

Cable Ethernet o cable de parells trenats i un connector anomenat RJ-45. Capacitat de transmissió des de 100Mb/s a 10 Gb/s x 100m.

Fibra òptica, que està formada per filaments de cristall o plàstic que porten la informació com un feix de llum produït per un làser. Capacitat de transmissió des de10Gb/s a 10 Tb/s).

PROTOCOLS DE XARXACom parlen les màquines entre elles!

Els protocols són les regles i especificacions tècniques que han de seguir els dispositius per connectar-se en xarxa. Els més utilitzats són:

Protocol de transport o TCP (Transmission Control Protocol). Que controla la comunicació entre equips.

Protocol de xarxa o IP (Internet Protocol). Que controla la transmissió de paquets d'Informació.

Altres protocols: FTP, HTTP, DNS, TELNET, SMTP,...

PROTOCOLS DE XARXACom parlen les màquines entre elles!

El protocol TCP: Segmenta la informació en paquets

Controla el tràfic de segments: reenvia els perduts i demana comprovació de l'enviament (ACK). Controla la velocitat del fluxe de transmissió

Dóna els ports de xarxa d'origen i destí

L'ADREÇA IPv4

Seguint el protocol IP cada equip d'una xarxa disposa d'un identificador únic per poder enviar i rebre informació (paquets). Està format per 4 bytes:

192 (11000000) Xarxa

168 (10101000) Subxarxa

0 (00000000) Domini

1 (00000001) Ordinador

192.168.0.1

CONFIGURACIÓ DE LA XARXA

Per configurar una xarxa necessitem: La IP individual per cada ordinador.

La màscara subxarxa, que li diu al sistema si el que enviem va fora o dintre de la xarxa. Si posem 255.255.255.0, el sistema entén que tot el que s'envia a una direcció IP amb format 192.168.1.X, s'envia cap a la xarxa local.

La porta d'enllaç (Router)

I els DNS (que tradueix els dominis. Per exemple "145.97.39.155" és www.wikipedia.org)

RELACIÓ ENTRE ELS EQUIPS

Hi ha dos tipus de xarxes:

Igualitària: on tots els ordinadors poden fer servir els recursos dels altres i viceversa.

Client-Servidor: on un o pocs equips són servidors (que és qui té tots els recursos) i la resta són clients (en fan ús, dels recursos).

XARXES SENSE CABLE Les WLAN o Wireless Local Area Network són les

xarxes sense fil o WI-FI, envien la informació sense necessitat de cable o ho fan a través de les ones portadores de ràdio. Les ones es poden enviar a diferents freqüències.

Els protocols WI-FI més populars són 802.11b, que emet a 11Mb/s, i 802.11g, que emet fins a 54Mb/s.

Els AP(Acces Points) o punts d'accès són els dispositius que ajuden a crear una Wi-FI.

BLUETOOTH

El Bluetooth és un protocol estàndar IEEE802.15 que fa servir radiofreqüències en la banda de 2,4 Ghz.

Per configurar-lo només cal definir el SSID, o posar-li un nom.

N'hi ha de diferents tipus: Classe 3 (1 mW): és la més rara i permet una

transmissió de 10 centímetres a un màxim d'1 m. Classe 2 (2.5 mW): és la més comuna i permet

una distància de fins a 10 m. Classe 1 (100 mW): té l'abast més gran, de fins a

100 m, tot i que el consum és més elevat.

3G/4G

Els telèfons mòbils feien servir el protocol GSM (Global System Mobile) per enviar SMS. Ara fan servir el GPRS (General Packet Radio Service), que utilitza el protocol TCP/IP si són 2G a 54kb/s i l'UMTS si són 3G (3a generació), que permeten descarregar dades fins a 2Mb/s.

Avui dia s'està desenvolupant la tecnologia 4G basada en l'estàndar LTE (Long Term Evolution), amb taxes de transmissió de 50Mb/s.