1. TEMA 8 (c).- LA IMATGERIA ESPANYOLA. Salvador Vila Esteve Histria de lArt 2n de Batxillerat

2. TEMA 8(c).- LA IMATGERIA ESPANYOLA 1.- CARACTERSTIQUES GENERALS. 2.- LESCOLA CASTELLANA. 3.- LESCOLA ANDALUSA. 4.- LESCOLA MURCIANA. 3. 1.- CARACTERSTIQUES GENERALS (I). Lescultura espanyola t una evoluci particular que es plasma en els mateixos materialsi tcniques: s imatgeria feta a partir de la fusta tallada i policromada (intervenendes dels aprenents que preparen la fusta a lescultor, pintors, estofadors,...) Influncia del context Est totalment influenciada per la Contrareforma i el Concili de Trento:temes quasi exclusivament religiosos que es centren en la defensa delssagraments (penitncia i eucaristia especialment) i en la vidai miracles de la Verge i els sants (imatges devocionals) s una escultura molt popular: no sols perqu t un carcter didctic idapellar al sentiment religis dels fidels, sin tamb perqu no s un art pagat per reis, nobles o bisbes, sin, fonamentalment, per confraries i parrquies La seua funci didctica i devocional influir molt en les caracterstiques queveurem (realisme, patetisme,...) i tamb fa que no siguen sols imatges per acontemplar en el temple, sin que ixen al carrer en processons La crisi del XVII influeix en la pobresa dels materials (fusta, estuc,...) 4. 1.- CARACTERSTIQUES GENERALS (II). Destaca, sobre tot, pel seu accentuat realisme Sen deriva del desig de fomentar la devoci popular, apellant als sentiments dels fidels, al qual tracten de commoure i impressionar El major realisme saconsegueix no sols amb la talla de la fustai la policromia aplicada, sin tamb amb postissos, ulls illgrimes de cristall, dents divori, suro per simular coguls desang i perruques fetes amb pel hum, a ms de vestir-les amb roba Tendncia a lexpressivitat i al dramatisme per a despertar lemoci dels fidels, a travs dac- centuar els trets ms dramtics en Crist, el dolor de la Verge i sants (compassi de lespec- tador) o amb una bellesa idealitzada i temes infantils de la Verge i el Nen (complacncia) Amb aquesta expressivitat aconsegueixen la representaci dels sentiments: dolor, angnia, mort, xtasi,... Es va evolucionant cap a un major dinamisme i moviment La teatralitat barroca arriba en la imatgeria espanyola a la mxima expressi Es prohibeix la representaci de figures nues (Inquisici) Hi ha dos tipologies bsiques: les figures de cos sencer i les imatges de vestir (sesculpien sols el cap i les mans i se les vestia, abaratint el cost) Cal destacar tres escoles: la castellana, landalusa i, ja al segle XVIII, la murciana 5. 2.- LESCOLA CASTELLANA. T dos focus principals: Valladolid i Madrid Destaca pel seu realisme detallista, exagerat i violent, que destaca el patetisme i el dolor en lexpressi, conformant un estil directe i molt convincent, sobri i descarnat Aquesta expressivitat es far especialment present als rostres s una escultura ms dinmica El modelatge s fort, amb plecs angulosos a la roba, per lanatomia (perfeccien els cossos) i les textures de la pell es representen de forma molt cuidada Els cabells es representen com banyats i pegats al cap Hi ha una tendncia a la caricatura en els personatges rons Utilitzen colors mate a la policromia, sense brillantor Destaca lescultor Gregorio Fernndez, que crea tipus iconogrfics com el Crist Jacent,el Crist de la Columna, el Crucificat, la Pietat o la Immaculada, a ms de passos processionals 6. Arcngel Sant Gabriel (1610) 7. Tinc set (c.1612) 8. Ecce Homo (1612-13) 9. Cam del Calvari (1614-15) 10. Crist jacent dEl Pardo (1615) 11. Crist lligat a la columna (c.1615) 12. La Pietat (1616) 13. Santa Teresa de Jess (1622) 14. Descendiment (1623-24) 15. Crist del Convent de Santa Clara (1625-30) 16. Sant Crist de la Llum (1631-33) 17. Crist Museu de Valladolid (1625-30) 18. Crist de lesglsia de San Miguel y San Julin 19. Immaculada 20. 3.- LESCOLA ANDALUSA (I). s un estil ms amable i afectat El seu realisme s ms clssic i ser, fuig de lexageraci i tendeixms a la idealitzaci, mirant de cercar la bellesa i cert equilibri El dinamisme s menor (serenitat) El modelatge de les figures s ms suau La policromia dota a les figures duna major magnificncia: paleta de colorsms brillant per a donar major elegncia i sumptuositat a les escultures Tamb les robes que vesteixen les imatges sn ms espectaculars, especialment els brodats Destaquen dues escoles o focus: la sevillana i la granadina 21. 3.- LESCOLA ANDALUSA (II). Escola sevillana Escola granadina Martnez Montas: s el responsable del realisme ser ms clssici domina lestudi de lanatomia (model de Crist andals ms ser, deNen Jess nu i beneint i dImmaculada jove, innocent i melanclica) Juan de Mesa: deixeble de lanterior, afegeix un poc ms de dramatismei violncia expressiva a les seues obres (destaquen els Crists) Alonso Cano: deixeble de Montas (contenci expressiva i classicisme), tendeix a la creaci de models geomtrics ms simples, als rostres deperfil oval i a una estilitzaci idealista (Immaculada i Verge de lOliba) Pedro de Mena: deixeble de Cano, destaca per comunicar molt b elsestats dnim amb una major expressivitat i un modelatge detallat iminucis, per amb mesura (sant Francesc i la Magdalena Penitent) 22. JUAN MARTINEZ MONTAS: Sant Cristfor(1597) 23. JUAN MARTINEZ MONTAS: Sant Jernim penitent(1598) 24. JUAN MARTINEZ MONTAS: Crist de la Clemncia(1603-04) 25. JUAN MARTINEZ MONTAS: Sant Domnec penitent(1605) 26. JUAN MARTINEZ MONTAS: Nen Jess(1606-07) 27. JUAN MARTINEZ MONTAS: Retaule de Santiponce. Adoraci dels Pastors(1609-13) 28. JUAN MARTINEZ MONTAS: Retaule de Santiponce. Sant Jernim Penitent(1609-13) 29. JUAN MARTINEZ MONTAS: Sant Ignasi de Loyola(1610) 30. JUAN MARTINEZ MONTAS: Jess de la Passi(1619) 31. JUAN MARTINEZ MONTAS: Sant Francesc de Borja(1624) 32. JUAN MARTINEZ MONTAS: Immaculada Concepci o La Cieguecita(1629-31) 33. JUAN MARTINEZ MONTAS: Sant Joan Baptista (1625-35) 34. JUAN MARTINEZ MONTAS: Sant Bru (1634) 35. JUAN DE MESA: Crist de la Bona Mort(1620) 36. JUAN DE MESA: Jess del Gran Poder (1620) 37. JUAN DE MESA: Crist de lAgonia (1622) 38. JUAN DE MESA: Verge de les Angnies (1627) 39. ALONSO CANO: Verge de lOliba (1629) 40. ALONSO CANO: Immaculada del facistol de la catedral de Granada (1655-56) 41. PEDRO DE MENA: Sant Francesc (1663) 42. PEDRO DE MENA: Magdalena Penitent (1664) 43. PEDRO DE MENA: Doloroses 44. PEDRO DE MENA: Ecce Homo 45. 3.- LESCOLA MURCIANA. s ja del segle XVIII, amb caracterstiques ms del Rococi amb Francisco Salzillo com a principal autor Es caracteritza per incorporar caracterstiques procedents de Npols que fusiona ambles peninsulars: major moviment, color (ms pastel) i bellesa, expressions blanes, msdinamisme i teatralitat (passos molt grans amb moltes figures interrelacionades), dolor ielegncia de les figures i exquisida bellesa formal (Oraci de Jess en lHort i ltim Sopar) 46. FRANCISCO SALZILLO: Verge de les Angnies (1740) 47. FRANCISCO SALZILLO: La Caiguda (1752) 48. FRANCISCO SALZILLO: Oraci a lHort (1755) 49. FRANCISCO SALZILLO: Dolorosa (1755) 50. FRANCISCO SALZILLO: El Prendiment (1763) 51. FRANCISCO SALZILLO: Lltim Sopar (1778) 52. FRANCISCO SALZILLO: Crist de lAgonia (1773-74)