7/30/2019 Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

1/7

Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

La Guerra Civil ha constitut el fet central de la histria d'Espanya i de Catalunya del segle XX.D'una banda, va aplegar bona part dels problemes derivats de la modernitzaci de la societatespanyola en originar-se per l'oposici antidemocrtica dels sectors ms conservadors de la societat,

i de l'Esglsia i de bona part de l'exrcit a les reformes endegades per republicanisme. Aquestaopci i oposici s'emmarquen en una Europa on les tensions s'havien incrementat d'en de l'ascensde Hitler al poder (1933) i de l'auge dels moviments feixistes arreu.

Apartat 1.Del cop d'Estat a la Guerra Civil

L'oposici de bona part dels sectors conservadors espanyols a la democratitzaci poltica i alreformisme social de la Repblica es van traduir en una acci colpista que s'inici el 17 de juliol de1936 i que va provocar una llarga guerra civil, d'una repercussi internacional extraordinria.

1.L'esclat de la guerra

La insurrecci militar va comenar a les possessions espanyoles al Nord d'frica la tarda del 17 dejuliol de 1936 de la m del general Franco. L'endem s'havia d'estendre a la Pennsula. Elsimpulsors justificaven l'acci per la necessitat d'acabar amb un govern que consideraven illegtim iculpable de la bolxevitzaci d'Espanya i de la desmembraci provocada per l'Estatut Catal.D'aquesta manera amagaven una acci covada des de feia temps contra el sistema democrtic.

El fracs electoral de la dreta a les eleccions del febrer del 1936 va accelerar l'organitzaci del cop.El general Mola n'era el director i els generals Goded, Queipo de Llano i Cabanellas els principalscollaboradors. L'objectiu era l'ocupaci immediata dels centres de poder. Altrament, el govern de laRepblica tenia un cert coneixement dels plans dels colpistes per en menysvalor la

transcendncia i es refi que els podia controlar sense dificultats.

Totes les previsions foren errnies. El moviment insurreccional dispos d'un abast ms ampli delprevist pel govern; per la resistncia popular, la d'alguns cossos policials i la d'una part de l'exrcitimped el triomf dels sublevats. Territorialment, la insurrecci va triomfar a bona part de l'Espanyaagrria de l'interior septentrional, des de Galcia fins a l'Arag, i en determinats indrets d'Andalusia.I va fracassar a les principals ciutats, i a les rees industrials i d'agricultura ms desenvolupadescom Catalunya, el llevant mediterrani, el Pas Basc, Astries o Madrid.

2.El fracs de la insurrecci a Catalunya

Els catalans que havien apostat pels rebels o els havien finanat eren pocs i els partidarisdirectament implicats, tenien molt poca implantaci a Catalunya. El principal partit conservador, laLliga Regionalista, no va donar suport oficialment al complot, a pesar del seu gran distanciamentdel rgim republic. La situaci canviaria desprs del 19 de juliol.

Els caps militars confiaven de repetir l'efemride del 6 d'octubre de 1934. Consideraven que lamajoria de l'exrcit els seguiria, i que la Gurdia Civil restaria neutral. Aquest sentiment de

prepotncia, facilita l'eficcia del govern autnom, que dirig les forces policials contra els rebelsmentre la mobilitzaci dels partits i sindicats d'esquerres al carrer, collabor decisivament en laderrota de la rebelli. La victria es va viure com un gran triomf popular. A ms, actu com a

estmul moral per a la resistncia espanyola.

7/30/2019 Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

2/7

3.La internacionalitzaci del conflicte

La repercussi de l'anomenada Guerra d'Espanya for extraordinria arreu del mn. L'opinipblica progressista, democrtica i d'esquerres, des dels Estats Units fins a Frana, es manifestfavorable a la Repblica. L'arribada de gaireb 60.000 brigadistes internacionals, fruit de lasolidaritat antifeixista, va deixar clara la implicaci a nivell ciutad, per no tant a nivell poltic.

D'altra banda, els conservadors, la majoria dels catlics i les dretes en general, van donar suporta aFranco, considerat com a fre davant l'expansi del comunisme.

L'actitud dels governs de la Gran Bretanya i Frana es va regir per la por a la reacci de Hitler i vanoptar per una falsa neutralitat, tot creant un Comit de No-Intervenci a Londres. A la prctica, elComit va tolerar que les potncies feixistes ajudessin a Franco i, en canvi, imped que els legtimgovern republic aconsegus armes i petroli. L'armament que legalment compraven els governs dela Repblica i de la Generalitat, per exemple, quedava retingut a la frontera francesa, mentreFranco, va rebre una constant i decisiva ajuda d'Itlia, Alemanya i tamb de Portugal.

Apartat 2.El desenvolupament de la guerra

La guerra determin l'evoluci d'Espanya als anys 1936-1939. Aquesta centralitat del fet bllicclivell la societat i va condicionar tots els aspectes de la vida poltica, social i econmica, malgratque els combats no arribaren a Catalunya fins el 1938. L'aven dels rebels tingu els episodis mssignificatius en les batalles de Madrid, del Nord i a Catalunya.

1.La batalla de Madrid

La guerra no es va iniciar com un enfrontament entre dos exercits. L'organitzaci militar es vadesfer all on va fracassar la insurrecci i es va substituir per la milcia popular. A Catalunya ladefensa de la Repblica va passar a mans de voluntaris populars, organitzats per partits i sindicats.30.000 combatents d'aquestes milcies intentaren recuperar les capitals aragoneses, i no hoaconseguiren. Aquest fet, sumat a la fallida acci per recuperar Mallorca, a l'agost, proporcion unadecisiva plataforma logstica a l'aviaci feixista.

Pel sud, les tropes d'Afric comandades pel general Yage assoliren la Pennsula i, desprsd'exterminar la resistncia de Badajoz, enllaaren am l'exrcit del Nord comandat per Mola, quehavia conquerit una zona que s'estenia des d'Irun i Donosti fins al centre. Franco, mxim cap militardels nacionals des de l'1 d'octubre, va emprendre l'ocupaci de Toledo i, al final del ms, es planta les portes de Madrid. Aix doncs, des del 29 d'octubre, la batalla de Madrid va mobilitzar una

poblaci que, al crit de No pasarn, va suportar els bombardeigs de la legi Cndor alemanya i vafer front als insurrectes. El 6 de novembre el govern republic es va traslladar a Valncia i va deixarla ciutat en mans d'una Junta. Els brigadistes internacionals i la columna Durruti ajud a la defensafins al punt que, pel desembre, Franco renunci a entrar a Madrid, per decid allar-la de la resta dela Repblica.

2.La batalla del Nord

L'estratgia franquista per allar Madrid va provocar les batalles del Jarama, febrer del 1937, i deGuadalajara, mar 1937, en qu el triomf dels republicans afebl la pressi feixista sobre la capital.Llavors Franco va traslladar l'escenari de la guerra al Nord i Mola dirig l'atac contra Biscaia al final

de mar. Poc desprs, el 26 d'abril, Gernika era arrasada per l'aviaci nazi per ordre del quartergeneral de Franco. Bilbao fou ocupada al juny. L'ocupaci del Nord era un fet quan les tropes deFranco entraren a Santander i Astries la tardor de 1937. Aix suposava que una zona industrial i

7/30/2019 Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

3/7

minera de primera importncia passs a control dels rebels. Milers de persones fugiren i moltesbuscaren refugi a Catalunya.

Durant aquesta etapa es va formar l'Exercit Popular republic i es van dissoldre les milcies. Totplegat provoc tensions entre els sectors anarquistes i del POUM per una banda, i els republicansper l'altra, ja que els primers consideraven la decisi com una traci a la utopia revolucionaria.

3.La batalla de Catalunya

El 9 de mar de 1938, les tropes franquistes iniciaren la campanya d'Arag, que represent eldesplaament del front de guerra a Catalunya. Es comen am l'ocupaci de Lleida el 3 d'abril, finsa arribar a ocupar les centrals hidroelctriques dels Pirineus. Llavors l'ofensiva continu cap al sud,fins assolir la Mediterrnia i amb Valncia com a nou i imminent objectiu. La Repblica qued

partida en dues zones.

La batalla de l'Ebre fou la darrera ofensiva protagonitzada per l'exrcit republic. Pretenia aturarl'atac feixista a Valncia, i guanyar temps a l'espera que es precipits la guerra mundial. S'inici,

amb xit, el 25 de juliol, entre Mequinensa i Benifallet, amb Gandesa com a objectiu clau, per lacontraofensiva franquista acaba per imposar-se el 16 de novembre de 1938. El 23 de desembreFranco va decidir l'ocupaci de Catalunya, la resistncia fou escassa, ja que l'exrcit popular haviaquedat delmat i la poblaci estava esgotada.

Franco rebutj tota negociaci de pau, i cerc la rendici sense condicions. Al final de mar, lestropes franquistes ocupaven Madrid, Valncia i Alacant. L'1 d'abril, el Caudillo signava el darrercomunicat de guerra.

Apartat 3.La creaci d'un poder dictatorial a la zona insurrecta

El conjunt de forces que don suport a l'Alzamiento Nacional no tenia un projecte poltic globalms enll de la liquidaci del sistema democrtic i per aix s'aixoplugaren incondicionalment sotal'exrcit, el gran protagonista de la guerra. L'estratgia de Franco consist a edificat un poderdictatorial primer a travs del control d'aquest exrcit, i tot seguir, amb la concentraci del poder

poltic en la seva persona.

1.Franco, de Generalsimo a Caudillo

El fet que la insurrecci no triomfs rpidament i provoqus la guerra, va plantejar problemes delideratge, de direcci militar i de governaci del territori nacional. El 24 de juliol es creava la

Junta de Defensa Nacional, a Burgos, composta per militars i presidida pel general MiguelCabanellas, de la qual formava part el general Mola, i a la qual s'incorporaren Franco i Queipo deLlano. Tenia la comesa de governar la zona ocupada (va prohibir els partit poltics i les llibertats, vasuspendre la Constituci, orden la paralitzaci de la reforma agrria...) per no la direcci de laguerra.

Fou en aquest segon mbit on la figura de Franco va assolir un protagonisme destacat, que vautilitzar per obtenir un poder poltic dictatorial. D'una banda, l'acci de les gropes africanes li atorgun prestigi que ell mateix adob amb una aurola d'herocitat que li proporcionaren accions coml'auxili als rebels que s'havien fet forts a l'alcsser de Toledo. De l'altra, aconsegu el reconeixementde Hitler i Mussolini, i esdevingu l'nic interlocutor vlid per negociar el seu suport. Poc desprs,

per decret l'1 d'octubre de 1936, fou nomenat Cap d'Estat i Generalsimo de los Ejrcitos Espaoles.El Cuartel General del Generalsimo s'establ definitivament a Salamanca.

7/30/2019 Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

4/7

Franco despleg una estratgia conscient d'allargament de la guerra per mitj de la qual s'assegur ellideratge militar, passant a controlar les diverses forces que donaven suport a la insurrecci.Afavorit per l'afusellament del cap de la Falange, Jos Antonio Primo de Rivera, a mans delsrepublicans, Franco va abonar la creaci del partit nic la Falange Espaolla Tradicionalista y dela Jons (FET-JONS). Emmirallat en el model nazi-feixista, esdevingu el cap d'aquest partit nic icap de l'Estat. Alguns dirigents falangistes o carlins que s'havien oposat a la unificaci, van ser

perseguits, desterrats i fins i tot empresonats.

Franco fou anomenat Caudillo d'Espanya, a imitaci del Fhrer i el Duce. Pel mar del 1938s'aprovava el Fuero del trabajo a imitaci de la Carta del Lavoro feixista i amb additius procedentsde la doctrina social de l'Esglsia Catlica i de la Falange. Es definia un Estat corporatiu amb unsindicat vertical que agrupava empresaris i treballadors, prohibia les vagues i consideravasubversives les reivindicacions obreres.

2.La repressi de guerra

L'edificaci d'aquest nou estat anava acompanyada d'una violncia extrema, que comportava la

liquidaci dels venuts als territoris que l'exrcit franquista anava ocupant. A mesura que la guerras'allargava i s'anava imposant el nou ordre, la repressi va prendre un carcter sistemtic, planificati global amb la pretensi tant de castigar els republicans com a de purificar la societat, a fi deconsolidar la nueva Espaa d'acord amb les paraules del mateix Franco.

S'impos el terror que, d'entrada, va tenir la millor expressi en una primera acci depredadora deles tropes i dels escamots falangistes al carrer, a les cases o als camps de concentraci que s'havieninstallat arreu. La repressi per mitj de la celebraci de consells de guerra va comportar milers de

presos i executats, fins al punt que les vctimes d'aquesta repressi van superar els morts en combat.Aix mateix, unes 450.000 persones van travessar les fronteres franceses. Fou un exili durssim. Unaminoria pogu marxar a Mxic i altres pasos llatinoamericans, els que restaren a Frana foreninternats en camps de concentraci i, desprs, pariren el nazisme. Molts acabaren en campsd'extermini nazis i d'altres s'incorporaren a la resistncia.

3.Els catalans franquistes

La guerra fou tamb una guerra civil catalana, amb catalans a tots dos bndols, tot i que els quis'incorporaren als sublevats foren pocs en comparaci als qui lluitaren al costat de la Generalitat ide la Repblica. Es calcula que entre 50.000 i 60.000 persones van passar a la zona nacional, unatercera part de la qual s'afili a les milcies falangistes. Van ser els vencedors de la guerra, catlics,conservadors, i tamb homes de procedents del catalanisme de dretes, sobretot de la Lliga. Francesc

Camb fou la personalitat ms significativa i significada. Aquests catalans de Burgos o de SantSebasti van veure sempre interferit el seu protagonisme en el bndol feixista a causa del carcterradicalment anticatal del Movimiento.

Apartat 4.La dinmica revolucionria

Desprs d'un primer moment d'acci espontnia, grcies a la victria sobre els sublevats el 20 dejuliol de 1936, va venir un frgil pacte entre les forces antifeixistes. Els fets de maig de 1937 vanprovocar un gir que sancion la influncia comunista. A partir d'aquell moment, la polticacentralitzadora que va adoptar la Repblica justificada per les necessitats de la guerra, va asfixiar la

poltica de la Generalitat.

7/30/2019 Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

5/7

1.El context revolucionari

El moviment feixista va provocar una situaci de crisi profunda en la societat catalana en atemptarde manera violenta contra el seu desenvolupament normal. D'una banda es va desencadenar unaresposta popular espontnia contra tots aquells i contra tot all que podia tenir relaci amb elssublevats. L'Esglsia, la burgesia, els propietaris, les classes acomodades, els catlics, etc. van ser

objecte d'una persecuci incontrolada durant les primeres setmanes. Es calcula que hi va haver unes8.500 morts violentes a la rereguarda catalana, ms de la meitat de les quals es produren entre eljuliol i el desembre del 1936.

Va emergir una xarxa de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i partits d'esquerra. Aixs'esdevingu de manera parallela a la dissoluci de l'exrcit regular i a la desarticulaci de l'aparell

policial. Tot plegat comport el reconeixement dels organismes que s'havien anat formant durantaquells dies. Un exemple d'aquesta organitzaci parallela a la de d'estat fou el Comit de MilciesAntifeixistes, integrat per les forces oposades als sublevats.

La prioritat de frenar als rebels, i la necessitat d'organitzar la producci de manera efica i d'acabar

amb la violncia social, van posar en entredit aquesta situaci d'atomitzaci revolucionria arreu, ivan precipitar-ne l'abandonament den favor de certa ordenaci.

2.La recomposici del poder institucional

La unitat antifeixista entre les forces republicanes va formalitzar-se el setembre de 1936 en termesde pacte de govern: era una perspectiva que s'imposava tant en el territori de la Repblica con en elde la Generalitat, malgrat les diferents situacions d'ambds. Largo Caballero a Madrid i JosepTarradelles a Catalunya, serien els encarregats de formar i mantenir uns governs unitaris amb lamajor representaci possible de les diverses forces afins a la repblica.

La situaci, doncs, era molt complexa, ja que les perspectives unitries no tant sols havien desolucionar els problemes de la poblaci sin que havien de superar els obstacles que derivaven deles diverses concepcions sobre com s'havia d'encara la guerra i els procs revolucionari.

3.El tombant dels fets de maig del 1937

El 3 de maig de 1937 les tensions entre els diferents grups poltics antifeixistes van esclatarviolentament, sobretot a Barcelona, quan les forces governatives van procedir a desallotjar elsanarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefnica. Aix va comportar l'enfrontament entremilitants de la CNT i del POUM per una banda, amb els del PSUC, ERC i UGT, que van donar

suport a la Generalitat, de l'altra. La lluita es va estendre arreu de la ciutat i va durar ms d'unasetmana. A ms, va servir de pretext al govern republic per intervenir a Catalunya amb 5.000gurdies d'assalt per posar fi a la crisi, en detriment de la capacitat poltica del govern autnom.

Amb aquest enfrontament es va evidenciar la confrontaci de dues estratgies diferents: posar ordrea la rereguarda i al front per tal d'afavorir l'eficcia de l'empresa bllica o prioritzar el procsrevolucionari, en clau exclusivament obrerista. A ms, es van evidenciar les diferncies entre elgovern republic i l'autonmic, derivades de les reticncies republicanes sobre la capacitat de laGeneralitat de governar i dirigir la guerra, i de l'acusaci que Catalunya no collaborava prou enl'esfor bllic de la Repblica.

El conflicte es va saldar amb ms de 200 morts i va tenir importants conseqncies poltiques:

-El govern republic suspengu les competncies d'ordre pblic i disminu el poder de la

7/30/2019 Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

6/7

Generalitat.-Es va iniciar el declivi poltic i social de la CNT-FAI.-Es va procedir a la dissoluci del POUM i a una forta repressi dels seus militants, que va culminaramb l'assassinat del seu lder Andreu Nin pels serveis secrets estalinistes.-Es va incrementar el protagonisme del PSUC que esdevindria fora ms influent de la polticacatalana, de manera parallela al PCE a l'Espanya republicana.

El fet que l'URSS fos l'nic pas que ajudava la Repblica va afavorir aquesta projecci.

4.L'etapa final de la guerra

Largo Caballero va dimitir a causa dels fets de maig i un altre socialista, Juan Negrn, va formar unnou govern de notable influncia comunista, que va posar l'accent en una ferma centralitzaci

poltica i militar per assolir l'objectiu prioritari de guanyar la guerra. Des de llavors el govern de laRepblica va pretendre substituir el govern catal, i per aix el govern de Negrn decid traslladar-sede Valncia a Barcelona el novembre de 1937, amb l'objectiu d'assumir la direcci del territori d'unamanera ms plena. L'aposta per la centralitzaci s'explica tamb per l'estratgia de situar l'Espanya

republicana, sense fissures poltiques ni territorials, en el centre de l'atenci mundial i forar el seureconeixement com a nic poder legtim.

El 1938, desprs de la desfeta de Terol i la ruptura del front catal, la situaci es va fer molt difcilper als republicans. Amb l'esperana posada en que la tensa situaci internacional precipitaria laguerra mundial, Negrn va publicar el programa dels Tretze Punts. Franco no ho accept, i elreconeixement d'Anglaterra i Frana van precipitar els esdeveniments. El 28 de mar de 1939 lestropes feixistes van ocupar Madrid sense resistncia.

Apartat 5.Viure la guerra

La guerra va alterar la vida quotidiana tant per les dificultats de supervivncia que va comportar,agreujades per l'arribada de milers de refugiats, com pels efectes criminals de les bombes. Era la

primera vegada de la histria europea que la poblaci civil era atacada. D'altra banda, els trentamesos que precediren l'ocupaci franquista de Catalunya van implicar canvis d'actituds i de

percepcions, des de l'eufria inicial de juliol del 1936 fins a la desmoralitzaci, la fam i la por delsanys 1938-1939.

1.Les dificultats materials

L'escassetat de queviures afect tot el territori republic i es va derivar, inicialment, del fet que les

principals regions agrries espanyoles havien quedat sota control dels sublevats. La fam va ser cadavegada ms present i les cues a les botigues i als mercats es multiplicaren mentre els preus pujavenper damunt dels sous. El mercat negre es va estendre i l'alimentaci cada vegada mes deficientgener problemes de salut (tifus, tuberculosi...).

L'avan feixista i el setge de Madrid van comportar que al final del 1936 unes 300.000 persones esdesplacessin a Catalunya. La xifra es va incrementar fins al final del 1938, quan hi van haver unmili de refugiats a la Catalunya republicana. L'esfora i la solidaritat va ser enorme i es convert enl'nic mitj per superar les dificultats i les tensions que sorgiren als municipis.

2.Els bombardeigs

Els brutals atacs aeris sobre Madrid van anunciar el que passaria a la rereguarda, que vadesaparixer com a tal per convertir-se, tamb, en espai bllic assotat pels vaixells i avions

7/30/2019 Tema 8. La Guerra Civil (1936-1939)

7/7

alemanys i italians. Pobles i ciutats com Rosas, Gernika, Barcelona, entre tantes d'altres, van patirbombardeigs intensos i reiterats amb l'nim d'aterrir i desmoralitzar la poblaci civil, tot minvant laseva resistncia i fidelitat a la Repblica.

Les bombes van caure de manera ms persistent a la costa, per tamb en algunes localitatsd'interior i, sovint, van precedir l'ocupaci d'una poblaci. Ports com el de Barcelona i Tarragona

van ser arrasats. Al final de la guerra el nombre de morts va arribar als 5.000, la meitat dels quals aBarcelona, bombardejada 384 vegades des del 13 de febrer de 1937 i fins al final de la guerra. Uns6.000 edificis van quedar afectats, un ter dels quals completament destruts. Les darreres i cruelsescomeses es van dirigir contra la poblaci que fugia cap a l'exili.

3.L'impacte de la militaritzaci

Els problemes a la rereguarda tamb derivaren dels quintacolumnistes, s a dir, d'aquelles personesque van desenvolupar activitats contrries al rgim republic de manera organitzada: l'espionatge, elsabotatge, l'organitzaci de l'ajut econmic a sacerdots, desertors, i prfugs, etc. En contra, hi vaactuar eficament el Servicio de Inteligencia Militar (SIM), si b amb una impunitat que sovint

sobrepassava els lmits de la repressi legal i s'endinsava en els camins del terrorisme d'estat. Entreel desembre de 1937 i del 1938, van ser afusellades 173 persones a Montjuc per activitatsquintacolumnistes, atracaments i deserci i un nombre indeterminat fou internat en camps detreball.

L'exrcit popular, a mitjan 1937, havia substitut les milcies i columnes i aix va comportarl'increment dels efectius a files. L'any 1938, arran de les batalles de Terol i de l'Ebre, foten cridadesles lleves del 1920 i del 1921 ( la quinta del biber), s a dir, la poblaci masculina de 35 a 17anys es va mobilitzar en la seva prctica totalitat. Aquest fet va tenir un gran impacte sobre lesfamlies, i va provocar l'aparici dels emboscats, es a dir, dels qui van eludir la crida i van amagar-se a les cades de pags, als boscos i a les muntanyes, sobretot en comarques on la geografiafacilitava els amagatalls. La seva persecuci per part de les forces policials es va traduir en batudes ienfrontaments, ja que, en alguns casos, els emboscats van adoptar actituds de resistncia armada.

Resum adaptat: pgines 298-313. Histria. Horitz. V.V. Batxillerat.